L'ànima bella : (notes d'estudi)

L' ANIMA BELLA (NOTES D'ESTUDI) An oni VICENS La concepció de la e i a coneix a I'ob a de F eud una impo an in lexió pels ol s del pas de segle. Fins lla o s la ecnica de la cu a psicoa- nalí ica eia els seus ui s del desen elamen d'una e i a que es p esen a a so a la o ma d'amagada; i no ja solamen com a men ida so- cial o icció no el.lís ica: e a ocul a pe a la signi- icació del subjec e ma eix que n'e a po ado . El 1905 F eud publica I'his o ial clínic de la se a pacien «Do a», esc i de e cinc anys abans. La impo ancia d'aques cas l'exposa Jacques La- can al seu esc i «In e en ion su le ans e » (1752 i 1766). 1 ins i o saben que Lacan ou deixeble dlAlexand e Koje e, el semina i del qual e- qüen a, la so p esa és que aci passa la desa i- culació del ex eudia pe I'ús de dues igu es hegelianes, a sabe : l'inima bella i la llei del co (i el deli i de la in a uació). Que oba em so in a I'ob a de Lacan. No ens donem lloc ací pe a un es udi d'in- luencia. P oposem que essal a la coincidencia en la descobe a de les lleis de la e i a i de les condicions que imposa a o subjec e que hi p engui el seu lloc. És la ollia la que ensenya el nas -el e me de Ve iickhei el obem al ex hegeliii. 1 ens e- que eix que I'en enguem, i no com un símp o- ma més a a egi a la col~lecció nosologica: la e i- a és olla. P egun an -nos que sepa a les dues igu es he- gelianes esmen ades ( es a la Fenomenologia de l'espe i n'essenyala la conjunció), pe o in uin on a I'apa ellamen de «No alis» amb «Ka l Moo », el nos e es udi hau ia de eco e a 1'«Al- es » de Molie e (així ho a Lacan), a un «Hegel jo e», o ins i o a un «Naza in» (B. Pé ez Gal- dós), i a an s d'al es. El comencem, aques es udi, publican -ne unes no es p ime es. Sigmund FREUD, F agmen d'una an2li~i d'his- ena. Hi onal clinic de ((Do a)) ( 190 5 ) . De quina mane a la eali a po a iba a se una coa ada, el sub e ugi de més ecu sos pe de ugi -se? Quan F eud su a la ece ca de la e i a espe- an I'ensopec que li doni seny del camí cap al « auma», es oba amb una so p esa: el ela és d'una eali a impecable. La lucidesa de la pa- cien es mos a pe sob e de la dels seus p oxims. pa s del seu símp oma. La e i a s'amaga en una o ma d'au oanalisi pe I'es il d'un: «Les co- ses són així; és l? eali a , aixo. Que hi ol can- ia ?» (LACAN. Ec l s, p. 2 19). «Quan al ac amen psicoanalí ic -diu F eud- apa eix una se ie de pensamen s co ec- amen onamen a s i i ep o xables, so geix ambé un momen de pe plexi a pe al me ge, que el malal ap o i a pe p egun a : "Aixo és doncs del o e i able i co ec e. Que ol can ia a aixo que li he con a ?" No a dem, pe o, a adona -nos que idees com aques es, ina acables pe I'anilisi, han es a e es se i pel malal pe encob i -ne d'al es que olen escapa a la se a c í ica i a la se a consciencia. Una se ie de e e s con a d'al es pe sones a sospi a una se ie de e e s con a el1 ma eix i del ma eix con ingu . Només ens cal o na a gi a (zu iickzz wenden~ cada un dels e e s con a la p opia pe sona que pa la. Aques a mane a de de ensa -se ( e eidi- gen) d'un e e con a si ma eix, aixecan con a una al a pe sona el ma eix e e , é innegable- men alguna cosa d'au oma ic. T oba el seu mo- del al ccRe ou ku schenx dels nens pe i s: quan algú els culpa d'alguna men ida donen com a espos a sense acil.la : «E s un men ide ». L'adul , en I'es o c pe o na la injú ia a algú, busca ia un de ec e eal ( ealen) de l'ad e sa i en lloc de des aca la epe ició del maceix con in- gu . A la pa anoia aques a p ojecció del e e sob e un al e sense modi icació del con ingu , i pe an sense supo a la eali a , es a mani- es com a p ocedimen cons uc o de deli i.» (Cap. 1). Aques p ocedimen no can ia es a la cosa, pe o endega un lloc especial a la pa icipació subjec i a en aques a eali a . Allo que modi i- ca a de mane a essencial els con ingu s de e i a de la pa aula de l'anali zan no po se de cap mane a un p océs de e i icació: aques a és ga- an ida d'an u i pe la lucidesa de la desc ipció. Allo que in e é no és ampoc una econs ucció del ela , en -ho amb ins di e en s dels que li suposem al psicoanali zan . Només una in e sió dialec ica, sos inguda pel comp omís que els p esen s a la in e locució psicoanalí ica han es a- ble , po ep esen a alguna cosa no a pe a la e i a . El simp oma, de que el subjec e es quei- xa, e a coincidi amb la eali a que desc iu. 1 en aques cas, Do a sap millo que els seus p oxims que és allo que passa. El símp oma aga a la o - ma d'una analisi pe e a. És inabo dable. 2Quina és la me a, el pun de supo que (a) a possible aques can i a la di ecció de la cu a, i (bj ga an eix que aques a modi icació no sigui un deli i més? És que la igu a de I'anima bella i el pas de la llei del co no són nous e e s que puguem e d'al es. Ni ampoc la ollia que hi obem no és mai la del món. La eal ia ma ezxa pe -al-subjec e é la o ma del sí np oma. La di e encia en els ac es a eni a nb el1 és e ica. A aixo es edui a la psicoanalisi: a una no- a elaci6 subjec i a a nb els símp omes, a nb la eali a . Vegi's pe exemple, de F eud, Lapszco- pa ologia de la zda quo idzana, on oba em la dis inció ica en e la posició del psicoanalis a espe e a la e i a del símp oma i les posicions que s'hi pod ien acos a : la del supe s iciós i la del pa anoic. És un lligam es e el que hi ha en e la posició de I'inima bella i la condició humana. Les con- dicions ma eixes de l'ésse de I'home imposen el pas pe aques a ollia i pe les il~lusions del na ci- sisme. Així la educció d'aques mecanisme a ze- o, la sup essió o al d'aques a igu a, compo a- ia la pe dua de I'ésse ma eix de I'home. Un símp oma no és inadap ació a una eali a . Jus amen , d'adap ada, I'anima bella ho es i p ou i massa. On és doncs el des ici? No hi ha solució de ini i a del con lic e, pe o no de les dues pa s, subjec e i eali a , sinó del subjec e a nb allo que diu. És un dels modes de la in e p e ació psicoanalí ica el que ací es de- dueix: «Mi a quina és la e a p opia pa al de- so d e de que e queixes». Emmanuel KANT, C i ica delyhdici, s. 42 : «De I'in e es in el.lec ua1 e e i a allo que és bell» (1790). L'inima bella kan iana és al pun de con ac e en e el sen imen mo al i el judici es e ic. Als dos casos es ac a de me es o mes: sense con- cep e les es e iques, i de llei uni e sal les de les maximes p ac iques. «Si un home que é p ou gus pe ju ja sob e els p oduc es de les belles a s a nb la més g an exac i ud i la ino més g an (diu Kan ) abando- na a gus la camb a en que es oben aques es belleses que alimen en la ani a . o alinenys els gaudis d'o d e social, a i de gi a -se cap a allo que és be11 a la na u a i de oba -hi pe al seu es- pe i la olup uosi a en una medi ació que mai no pod ia acaba comple amen - hem de cansi- de a a nb espec e la se a elccció i suposa -li una anima bella (ezne schone Seele), a la qual no po p e end e cap connazsseu de l'a , ni cap a ieio- na , pe aó de l'in e es que és pcls seus objec- es». En gene al, e a di Kan , I'in e es pc la be- Ilesa no és mo al. Només hi hau ia un cas en qu? la inclinació pe la bellesa deno a una quali a mo al: si és un in e es immedia , si la con em- plació és soli a ia, si els objec es són de la na u a (o c egu s com a als), si 110 s'hi ba eja cap a ac- iu sensual (aixo és: 110 li ag ada el p sduc e ia- u al només segons la o ma, sinó que ja l'exis- encia sola d'aixo li plau), si a la cosa no li és Ili- ga cap i. Només un objec e de la na u a, i mai p oduc- e de l'a humana, po inspi a un in e es im- media , diu Kan , puix que pe a el1 immedia és sinonim de no social. «La na u a ha p odui aques a cosa»: aques pensamen és a la base d'un in e es no media pe cap socie a . (Reco - dem ací un «jo e Hegel» que al da an de les massisses mun anyes alpines esc i ia: «El pa io a- ma d'aques es masses e e namen no es no em a dona al a cosa que la ima ge uni o me i a la lla ga mono ona que simplemen aix6 és aiuí))). «Aixo és així»: la mixima llei que la na u a p esa sense signes exp esa pe a I'home. 1 I'ani- ma bella s'ho passa a es ada en aixo -pe qu? e1 seu sen i mo al és del ma eix o d e immedia : «El can dels ocells anuncia la joia i el con en a- men de I'exis ?ncia». Pe a I'inima bella la llei mo al és del ma eix o d e que la llei de la na u a: una inali a sense i. P en la na u a no com a llei es anya a I'ho- me, que el po domina , sin6 sob e la base d'una «conco danca (. . .) en e els seus p oduc es i la nos a sa is acció». Fins aquí I'inima bella no es dis ingi ia; pe o a un al e pas: la szgna u a e- am I'emmi alla. Ella es complau a eu e-hi la ma eixa eali a que concep pe a la llei mo al: la d'una inali a sense i, «con enien pe a la hu- mani a en gene al)). F ied ich SCHILLER, De la g acia i la digni a (1793). L'inima bella de Schille és a la conciliació de la g acia (Anmu ) a nb «I'espe i aus e d'una llei que di igeix I1home». La na u a no po ésse p o eida de g acia; no- més un subjec e n'és capas. «La g acia, diu Schi- Ile , és la bellesa de la o ma so a la in luencia de la Ilibe a )). 1 aques a és la capaci a , exclusi a de I'home, d'in e eni a la cadena de les causes -que pe als ésse s na u als és i ompible. En e mes schille ians, I'home és I'únic ésse capas d'un joc sense codi, Iliu e. Concilia la bellesa de la o ma a nb la llei (aus e a) és possible a I'anima bella. Viu e com jugan ; que el acional i el concupiscible siguin la ma eixa cosa; que llei i sen imen s siguin una cosa i no una al a cosa; que I'ins in sigui igual a la se a al e i a : aques és el concep e d'una ani- ma bella. «Es diu bella una anima quan el sen i mo al ha a iba a assegu a -se ins a al pun de o s els sen imen s de I'home, que po abandona sense po la di ecció de la olun a a I'a ec e i no co e mai pe ill d'es a en con adicció a nb les se es decisions. D'aquí que en una anima bella no si- guin en igo mo als les dis in a accions, sinó el ca ac e sence . Tampoc no po conside a -se me i seu una sola d'aqueixes accions, pe que la sa is acció de I'ins in mai no po anomena -se me i o ia. L'inima bella no é al e me i que el e dlésse ». L'ha moni zació de sensibili a i aó, d'incli- nació i deu e compo a pe a l'inima bella no sa- be mai es de la bellesa del seu ob a . A a bé «I1inima bella no coneix cap elici a més dolca que la de eu e imi a o eali za a o a d'ella allo que de san po a en ella ma eixa, i ab asa en el món sensible el seu amic immo al)). (L'amic immo al és el legislado -en-ell-ma eix.) Johann Wol gang on GOETHE, Anys d'ap e- nen a ge de WiiíClem Meis e . Llib e sise: «Con- essions d"una anima bella» (1795-96). Renascuda a un món de an asies, I'inima be- lla en conse a a la memo ia al lla g de o a la se- a con essió: «La me a p opensió pe a 1'In isi- ble», com ella diu. Acompanyada d'una passió pel sabe llib esc i expe imen al. «...Pe o mai no se'm a ocó e pensa que e a de mi, ni si la me a inima es a a o mada de la ma eixa mane a, ni si e a com un mi a11 que e- lec ís la llum del sol e e n, ca aixo pe des- comp a jo ho enia com a segu )). A a és del no el~lesc en e eiem els saine s als quals es mos a la se a habili a inconscien de con e i la ci cums ancia en maldes e. De dos candida s a nb els quals coque eja, en ia el malal -com ella, diu- pe e -ne el seu anyelle , i pe o na a I'In isible. A la co la se a po és més la manca de dissi- mulació que la dissolució. Ne ejada de la sang que un Na cís e i li paga a can i de la se a «medicina mo al)) (ca ícies i ab asades, de e ), s'adona que el seu cos nu li és a ac iu a ella ma eixa. La cla eda , pe o, a nb que seduí el jo e és de la ma eixa ca ego ia que el dub e que ella ins a1,la a la elació. L'In isible amic, és cla , en paga els pla s en- ca s; Déu i dub e semblen d'a el comuna. Re- ma quem, pe o, el pam i pipa que li dedica: p esen ada ben es ida al seu da an , li dóna el ma eix ac e que als seus -diguem-ne- aman s: «Un co esi s'ompli ia d'inquie ud si el seu p íncep, del qual n'espe a la se a o una, es cap ingués així a nb ell; jo, pe o, no m'inquie a- a pe aixo. Tenia o allo que necessi a a: salu i comodi a s. Si el meu eco d li ag ada a a Déu, an de bo; si no, jo pensa a ha e comple el meu deu e». L'apa ició de I'home a la se a ida es dobla semp e a nb el eno amen d'una aliansa a nb 1'In isible. Con e in -lo a nb I'objec e del seu desig, alho a desquali ica allo Visible i jus i ica e1 seu anhel de soli ud a nb « o I'o d e de la c eació)). En e ec e, «jcom a anja -se en un món al qual o és indi e en o oil?». 1 aques a és la qües ió que p ecedeix el seu examen de cons- ciencia («jo no desconeixia la me a anima)), diu) i el seu eu e's la masca a. Aixo dóna pas a la llei del co : «Em aig eu e la masca a i aig p ocedi en cada ocasió segons em dic a a el co ». A a bé: <do seguia es iman Na cís a nb la ma- eixa end esas, diu. «Na cís a comensa a e- eu e's i a cap eni -se com un ex any)). Mes essa dels seus ac es en una in an í ola le- gali a («a qui no em me eixia un espec e in an- il, l'engega a de mala mane a»), I'anima bella es a admi a del gineceu. A di e encia d'un ca esianisme de bona llei, ella es a a disposada a e usa les discussions a nb la pa a ec ada i a ((ce i ica la ce esa a nb la pe dua del p omes es ima ». Li comunica la decisió quan el1 ha esde ingu in isible; ella sola a nb la llei del seu co es bas a pe e -lo elic sense necesi a -lo. Caigu el eló d'aques a comedie a, desin e- essada ella ja de l'a e , anquil.la ja, diu: «Po- dia examina la me a anima an co n olia, de mane a que ha ia so i guanyan a nb aquella p? dua». «Res no e n lliga a al món, i es a a segu a de no oba -hi mai jus ícia». No és d'es anya que desp és d'aix6 «el seu camí p opi» el obés a la bea e ia. En engui's que no és mala e el que denun- ciem, sinó que desp és de an a expe iencia di- gués enca a: «El dolen , al16 que és dolen (. . .) e a enca a un mis e i pe a mi (. . .) No em enia pe dolen a, i oba a el meu es a abellido . Si no s'haguessin in e posa ci cums 2ncies i ela- cions especials. . . » No és gens so p enen que aques a e lexió so- b e el mal agi seguida d'una ex ao dina ia ex- clamació: «Oh! pe que hau em de ale -nos, pe pa la d'aques es coses, d'uns símbols que an només e e encia a es a s ex e io s?» És que la na u a del seu Déu és la indi e encia: «On són al da an d'Ell I'alci ia i la p o undi a , la cla eda i la osco ? Només pe a nosal es exis eix el dal i el baix, el dia i la ni ». -Sí, i jus amen en aix6 som homes. A pa i d'aquí la ida de la bella anima oba en aques Déu la coa ada pe a la desa ecció i I'alimen de les se es an asies. Un món edui a la uni a del seu na cisisme, a la mesu a dels seus sen imen s; un Déu so mes a la pu a llei del seu cs ; I'impuls iden i ica a nb el bé -és el co ol.la i d'una anima que «en én an poc de li- mi ació co n de penedimen », i que no ol es que no li sapiga mal. G. W. F. HEGEL, L'espe i del c zS iani me i el sea de í, «[El cas ig co n a des í susci a pe l'home]~ (1799). Hegel no conside a aquí cap més acció d'al i que l'ag essió injus a. Les dues opcions a que aix6 aboca, de ensa -se i deixa de de ensa -se, compo en conseqüencia de pa imen : es pa eix an en la llui a co n en la passi i a . 1 als dos casos els és comú de no c abandó del d e p opi. Aquells que llui en conside en la possibili a de la pe dua; la posen en joc sense so me e's al des í. Deixen que sigui la eali a (el pode i la o ca) qui decideixi a p op6si del d e . O bé es lliu en desa ma s (com si es iguessin mo s) a I'a bi i d'un e ce , ju ge. Aquel1 que decideix de so me e's al des í i passa pa imen queda lliga a la pe dua. Ambdues opcions aboquen a una con adicció en e el concep e del d e i la se a eali a -aques és un sin6nim hegelii de I'ag essió in- jus a. Doncs bé, «la e i a dels dos oposa s, de la a- len ia i la passi i a , s'uni ica a la bellesa de l'inima. Del alen , en conse a la ida s i eli- minan I'oposició. Del passiu li queda la pe dua del d e men e que el seu dolo desapa eix. So - geix així una supe ació (eine Az bebung) del d e sense pa imen , una ele aci6 i en i lliu e pe damun de la pe dua del d e i pe damun de la hi a». Com assenyala Eugenio T ías al seu llib e El lenguaje delpe dón, aquí s'insinua al16 que de «buida del escena io eal)) (p. 46) é aques a ani- ma bella. En e ec e: «L1home que deixa ana allo a que un al e s'ap opa a nb hos ili a , que deixa d'anomena seu l'objec e que un al e oca, se sal a de se manipula pe I'al e o pel ju ge, se sal a de la necessi a de manipula els al es. Si algun cos a seu a iba a se oca es e i a d'ell i abandona a I'al e una me a cosa que, des del ma eix momen de I'ag essió, ha ans o ma en cosa d'al i». Aques a sa gan ana mo al es «dessolida i za» (mo d'E. T ías) i d'aques a mane a « o s els so- imen s que li énen són jus os; són el seu des í in o una (ungliickliches Schichsal) que ella ma- eixa ha susci a a nb consciencia, i el seu hono és so i a nb jus icía, puix que s'ha ele a an pe sob e d'aques s d e s que els ha olgu eni co n a enemics. 1 puix que aques des í és a ela a ella ma eixa, el po supo a , es po en on a a nb ell, ca els seus so imen s no ep esen en ma eixa eali a que concep pe a la llei mo al: la d'una inali a sense i, ccon enien pe a la hu- mani a en gene al». F ied ich SCHILLER, De la g acia i la digni a (1773). L'anima bella de Schille és a la conciliació de la g acia (Anmu ) a nb «I'espe i aus e d'una llei que di igeix I'home». La na u a no po ésse p o eida de g acia; no- més un subjec e n'és capac. «La g acia, diu Schi- Ile , és la bellesa de la o ma so a la in luencia de la Ilibe a ». 1 aques a és la capaci a , exclusi a de I'home, d'in e eni a la cadena de les causes -que pe als ésse s na u als és i ompible. En e mes schille ians, I'home és I'únic ésse capas d'un joc sense codi, lliu e. Concilia la bellesa de la o ma a nb la llei (aus e a) és possible a I'inima bella. Viu e com jugan ; que el acional i el concupiscible siguin la ma eixa cosa; que llei i sen imen s siguin una cosa i no una al a cosa; que I'ins in sigui igual a la se a al e i a : aques és el concep e d'una ani- ma bella. «Es diu bella una anima quan el sen i mo al ha a iba a assegu a -se ins a al pun de o s els sen imen s de I'home, que po abandona sense po la di ecció de la olun a a l'a ec e i no co e mai pe ill d'es a en con adicció a nb les se es decisions. D'aquí que en una anima bella no si- guin en igo mo als les dis in es accions, sin6 el ca ac e sence . Tampoc no po conside a -se me i seu una sola d'aqueixes accions, pe que la sa is acció de I'ins in mai no po anomena -se me i o ia. L'anima bella no é al e me i que el e d'ésse )). L'ha moni zació de sensibili a i aó, d'incli- nació i deu e compo a pe a I'anima bella no sa- be mai es de la bellesa del seu ob a . A a bé «I'anima bella no coneix cap elici a més dolca que la de eu e imi a o eali za a o a d'ella allo que de san po a en ella ma eixa, i ab asa en el món sensible el seu amic immo al)). (L'amic immo al és el legislado -en-ell-ma eix.) Johann Wol gang on GOETHE, Anys d'ap e- nen a ge de WiLbem Meis e . Llib e sise: «Con- essions d'una anima bella» (1 795-96). Renascuda a un món de an asies, I'anima be- lla en conse a a la memo ia al lla g de o a la se- a con essió: «La me a p opensió pe a I'In isi- ble», com ella diu. Acompanyada d'una passió pel sabe llib esc i expe imen al. <c.. .Pe o nai no se'm a ocó e pensa que e a de mi, ni si la me a anima es a a o mada de la ma eixa mane a, ni si e a com un mi a11 que e- lec ís la llum del sol e e n, ca aixo pe des- comp a jo ho enia com a segu )). A a és del no el.lesc en e eiem els saine s als quals es mos a la se a habili a inconscien de con e i la ci cums incia en maldes e. De dos candida s a nb els quals coque eja, en ia el malal -com ella, diu- pe e -ne el seu anyelle , i pe o na a I'In isible. A la co la se a po és més la manca de dissi- mulació que la dissolució. Ne ejada de la sang que un Na cís e i li paga a can i de la se a «medicina mo al» (ca ícies i ab asades, de e ), s'adona que el seu cos nu li és a ac iu a ella ma eixa. La cla eda , pe o, a nb que seduí el jo e és de la ma eixa ca ego ia que el dub e que ella ins a1,la a la elació. L'In isible amic, és cla , en paga els pla s en- ca s; Déu i dub e semblen d'a el comuna. Re- ma quem, pe o, el pam i pipa que li dedica: p esen ada ben es ida al seu da an , li dóna el ma eix ac e que als seus -diguem-ne- aman s: «Un co esi s'ompli ia d'inquie ud si el seu p íncep, del qual n'espe a la se a o una, es cap ingués així a nb ell; jo, pe o, no m'inquie a- a pe aixo. Tenia o allo que necessi a a: salu i comodi a s. Si el meu eco d li ag ada a a Déu, an de bo; si no, jo pensa a ha e comple el meu deu e». L'apa ició de I'home a la se a ida es dobla semp e a nb el eno amen d'una alianqa a nb I'In isible. Con e in -lo a nb I'objec e del seu desig, alho a desquali ica allo Visible i jus i ica el seu anhel de soli ud a nb « o I'o d e de la c eació)). En e ec e, «jcom a anja -se en un món al qual o és indi e en o oil?)). 1 aques a és la qües ió que p ecedeix el seu examen de cons- ciencia («jo no desconeixia la me a Anima», diu) i el seu eu e's la masca a. Aixo dona pas a la llei del co : «Em aig eu e la masca a i aig p ocedi en cada ocasió segons em dic a a el co ». A a bé: «Jo seguia es iman Na cís a nb la ma- eixa end esa)), diu. «Na cís a comenca a e- eu e's i a cap eni -se com un ex any)). Mes essa dels seus ac es en una in an í ola le- gali a («a qui no em me eixia un espec e in an- il, I'engega a de mala mane a»), I'anima bella es a admi a del gineceu. A di e encia d'un ca esianisme de bona llei, ella es a a disposada a e usa les discussions a nb la pa a ec ada i a «ce i ica la ce esa a nb la pe dua del p omes es ima ». Li comunica la decisió quan el1 ha esde ingu in isible; ella sola a nb la llei del seu co es bas a pe e -lo elis sense necessi a -lo. Caigu el eló d'aques a comedie a, desin e- essada ella ja de I'a e , anquilsla ja, diu: «Po- dia examina la me a anima an co n olia, de mane a que ha ia so i guanyan a nb aquella p? dua». «Res no em lliga a al món, i es a a segu a de no oba -hi mai jus ícia». No és d'es anya que desp és d'aixo «el seu camí p opi» el obés a la bea e ia. En engui's que no és mala e el que denun- eiem, sin6 que desp és de an a expe iencia di- gués enca a: «El dolen , allo que és dolen (. . .) e a enca a un mis e i pe a mi (. . .) No em enia pe dolen a, i oba a el meu es a abellido . Si no s'haguessin in e posa ci cums ancies i ela- cions especials. . . » No és gens so p enen que aques a e lexió so- b e el mal agi seguida d'una ex ao dina ia ex- elamació: «Oh! pe que hau em de ale -nos, pe pa la d'aques es coses, d'uns simbols que an només e e encia a es a s ex e io s?» És que la na u a del seu Déu és la indi e encia: «On són al da an d'Ell I'alca ia i la p o undi a , la cla eda i la osco ? Només pe a nosal es exis eix el dal i el baix, el dia i la ni ». -Sí, i jus amen en aixo som homes . A pa i d'aquí la ida de la bella anima oba en aques Déu la coa ada pe a la desa ecció i I'alimen de les se es an asies. Un món edui a la uni a del seu na cisisme, a la mesu a dels seus sen imen s; un Déu so mes a la pu a llei del seu co ; I'impuls iden i ica a nb el bé -és el co ol.la i d'una anima que «en én an poc de li- mi ació co n de penedimen », i que no ol es que no li sapiga mal. G. W. F. HEGEL, L 'espe i del c zj. ianisme i el seu des i, «[El cas ig co n a des í susci a pe I'home]» (1799). Hegel no conside a aquí cap més acció d'al i que I'ag essió injus a. Les dues opcions a que aix6 aboca, de ensa -se i deixa de de ensa -se, compo en conseqüencia de pa imen : es pa eix an en la llui a co n en la passi i a . 1 als dos casos els 6s comú de 110 e abandó del d e p opi. Aquells que llui en conside en la possibili a de la pe dua; la posen en joc sense so me e's al des í. Deixen que sigui la eali a (el pode i la o ca) qui decideixi a p oposi del d e . O bé es lliu en desa ma s (com si es iguessin mo s) a l'a bi i d'un e ce , ju ge. Aquel1 que decideix de so me e's al des í i passa pa imen queda lliga a la pe dua. Ambdues opcions aboquen a una con adicci6 en e el concep e del d e i la se a eali a -aques és un sinonim hegelia de I'ag essió in- jus a. Doncs bé, «la e i a dels dos oposa s, de la a- len ia i la passi i a , s'uni ica a la bellesa de I'anima. Del alen . en conse a la ida o i eli- minan l'oposició. Del passiu li queda la pe dua del d e men e que el seu dolo desapa eix. So - geix així una supe ació (eine Au hehung) del d e sense pa imen , una ele ació i en i lliu e pe damun de la pe dua del d e i pe damun de la Ilui a». Com assenyala Eugenio T ías al seu llib e EL lenguaje delpe dón, aquí s'insinua allo que de shuida del escena io eal)) (p. 46) é aques a ini- ma bella. En e ec e: «L'home que deixa ana allo a que un al e s'ap opa a nb hos ili a , que deixa d'anomena seu l'objec e que un al e oca, se sal a de se manipula pe I'al e o pel ju ge, se sal a de la necessi a de manipula els al es. Si algun cos a seu a iba a se oca es e i a d'ell i abandona a l'al e una me a cosa que, des del ma eix momen de I'ag essió, ha ans o ma en cosa dJal i». Aques a sa gan ana mo al es «dessolida i za» (mo d'E. T ías) i d'aques a mane a « o s els so- imen s que li énen són jus os; són el seu des í in o una (unglückliches Schicksal) que ella ma- eixa ha susci a a nb consciencia, i el seu hono és so i a nb jus icía, puix que s'ha ele a an pe sob e d'aques s d e s que els ha olgu eni co n a enemics. 1 puix que aques des í és a ela a ella ma eixa, el po supo a , es po en on a a nb ell, ca els seus so imen s no ep esen en una pu a passi i a , una dominació inguda d'un al e, sinó que són el seu p opi p oduc e. Un des í sense o una, un au oma on sense yché, en e mes a is o elics, és el p oduc e de la se a consciencia. Amb la «bellesa d'inima» se susci a un mecanisme en el qual ella no és impli- cada més que pe la se a posició S ica. L'anima bella s'anihila al da an del seu p opi Schichsal. «L'home [d'anima bella] pe sal a -se [del con- lic e ? ic] es dóna la mo ; pe al de no eu e al16 que és seu [no la cosa, sinó la se a p opia subjec i i a , el seu SchzChsaLl en mans d'un al- e, deixa d'anomena -ho seu». A a bé, el des í el po po a , a copia d'ag es- sions d'al i i d'anihilacions, a pun al qual hagi hagu de « e i a -se comple amen al bui )). Aquí apa eix I'ambigüi a hegeliana (c . E, T ías, p. 43): «l'home, diu Hegel, en col~loca -se al seu da an el des í de la mane a més comple- a, s'ha aixeca el1 ma eix pe sob e de o des í». ¿No és I'anima bella la que ací pa la?: «és la ida la que se li ha o na in idel, no és el1 qui d'ha o na in idel a la ida». En o cas, «abans de con e i la ida en el seu enemic, abans de susci a al seu da an un (su- b a llem: un) des í, uig de la ida.» D'aques a mane a, «die hochs e F eihei is das nega i a A nbu de Schonhei de Seele, la més al a Ili- be a és l'a ibu nega iu de la bellesa de l'ini- ma, aixó és, la possibili a de e enúncia de o , pe sal a -se». Segons Hegel (ací), aix6 és el que ob e a la econciliació. Aixi és associada la culpa sup ema amb la mes al a innocencia. To a o ensa s'es aeix, o a e ida gua eix, al co no li queda cap sen i nen hos il, ni cap consciencia ampoc. Aques a és lliu ada a les mans de l'al e i el subjec e queda a la inno- cencia. Tan ne queda el subjec e, an deseixi , que no sabem on oba -lo. Hegel sí que el oba: al co , en un co que no insis eix. El des í de I'inima bella s'iden i ica amb la se a o una. El d e , al qual enien a p esen a -se el seu des i i el mal geni de I'al e, ja no exis eix. El des í, que ella ha ia a ma en con a d'ella ma eixa, s'ha es ani als ai es de la ni . (A la Fenomenologia de I'espe i , en can i, és la ma eixa anima bella la que es dissol a I'ai c ob in el econeixemen del mal.) Aquí Hegel conside a que aquel1 que no embelleix la se a inima e o ca «les de e minacions que in e - diuen ana nés enlli de les se es p opies eali- a s, més enlli de les se es al es». «No ju geu i no se eu ju ja s, pe que amb la ma eixa mesu a amb que amideu se eii amida s~: aques és el manamen sup em de I'inima bella; i com a espos a eal a I'absencia de mesu a el que susci a és la ida, el que man é és la incommensu abili a del co huma. Una inima bella és «pe damun de la llei i del des í)) -i aix6 ho paga amb la pe dua de la eali a .