FILÓ D'ALEXANDRIA, DE LA SAVIESA
A LA CONTEMPLACIÓ
Josep
MONTSERRAT
i
TORRENTS
L'epoca de la dinas ia julio-claudiana, an e-
ble a d'esde enimen s i de pe sona ges dignes
de igu a en els annals, o e eix a l'his o iado de
les idees una ben mag a colli a de noms: Seneca,
Filó d'Alexand ia i Pau de Ta s. Tanma eix, si la
colli a 6s mig ada, els ui s no deixen de se
as-
saona s. E ec i amen , Seneca ou un au o mol
llegi ja du an la se a ida, i ho ha segui essen
ins als nos es dies sense in e upció. Filó exe cí
una g an in luencia sob e els p ime s eolegs c is-.
ians.
1
els b eus esc i s de san Pau han es a les
pagines més comen ades de o a la his o ia del
pensamen occiden al. A a bé, aques s es ho-
mes enen una sola cosa en comú, un e que
jus i ica l'esmen que en em a I'encapcalamen
d'aques pape : o s es són de nissaga «ba ba-
a». Ni g ecs ni Ila ins. S'exp essen, anma eix,
en g ec o en Ila í. En enda an , el e se 2 cada
egada més eqüen i de e mina a I'e olució del
pensamen g ec ins al seu nau agi en la dogma-
ica c is iana.
Filó és de asa jue a i adep e de la « iloso ia
ba ba a». El seu g an mes e és Moises. Se'n an-
a
i
el p oclama supe io a o s els al es iloso s.
Viu la e bíblica i o el seu es o c in el.lec ua1 es-
a consag a a explica -la i jus i ica -la als ulls de
la cul u a g ega. Alho a, és un home de o ma-
ció hel.l?nica e inada, capas d'exp essa -se en
un i ic co ec íssim, pe bé que no elegan . El e
no és eqüen a la li e a u a judeo-hel.lenís ica.
Només Fla i Josep se li assembla en aques as-
pec e o mal. Els al es au o s, inclosos la majo-
ia dels c is ians, s'acon en en amb la
hoiné
que
els co espon segons emps i lloc, ins que o s
plega s desemboquen en les g iso s de la segona
so ís ica.
Si com a esc ip o Filó és di ícilmen classi ica-
ble, com a pensado ho és enca a més. Se l'ha
olgu adsc iu e -so in amb so p enen ehe-
mencia- a la majo pa d'escoles o co en s de
la se a epoca: es oicisme, posidonisme, pla onis-
me, eclec icisme, judaisme abínic..
.
El me es-
men de la ca a ac a d'e udició que s'ha p ecipi-
a sob e el jueu alexand í bas a ia pe a e néi-
xe una plausible sospi a: el pe sona ge és del o
singula , inclassi icable. Els seus esc i s donen
peu a o a mena de suposicions, pe o només
peu: es de concloen no s'ha pogu bas i sob e
I'analisi, a ho es d'a a gai ebé exhaus i a, dels
seus pun s de doc ina iloso ica.
És comp ensible, doncs, que a nosal es ens
esul i singula , pe o iho e a ambé pe als seus
con empo anis? La espos a a aques in e ogan
his o ic po dona , em sembla, la clau de la in-
e p e ació de la igu a de Filó.
1
la espos a és
nega i a: no, Filó no e a, com a pensado i com a
esc ip o , un pe sona ge singula en el seu con-
ex . Tan poc a in e essa a les pe sones del seu
en o n que ningú no es a p end e la moles ia de
ecolli les se es dades biog i iques. D'ell només
sabem amb ce esa que a ana a Roma p esidin
una legació els anys
39-41.
Ni de la se a ida an-
e io , ni de la se a ac i i a desp és no en sabem
g an cosa. Pau de Ta s, poc pos e io a Filó, a
oba el seu biog a -més o menys iable, no és
a a el cas d'esca i -ho- i Fla i Josep dóna no í-
cies sob e mul i ud de pe sona ges o ca menys
in e essan s, des del nos e pun de is a, és cla ,
que Filó, comencan pels ge mans i nebo s del
nos e iloso . D'ell ma eix no en diu gai ebé
es, lle a del e polí ic esmen a . La se a ac i i-
a a Alexand ia c ida a poc l'a enció. Els seus
esc i s no in e essa en ni als jueus (pe massa
hel.l?nics) ni als pagans (pe massa heb eus). Fi-
1ó és un d'aquells homes que a a iba massa
a ia . Els seus con empo anis no el an en en-
d e, i pe aixo no el an singula i za : ou un
nés de la hos dels judeo-helsleni zan s. Cen
anys més a d, anma eix, el sec o més conspicu
del judaisme hel.lenís ic ja no e a un co en , e a
una no a eligió, i els esc i s de Filó (ben copia s
g acies a la iquesa de la se a amília) des e lla-
en un in e es ex ao dina i i apassiona en e els
eolegs de la no a e. T obem in luencies ilonia-
nes en I'au o de l'e angeli de Joan, en Basíli-
des, en Valen í, en P olemeu, en Climen d'Ale-
xand ia, en O ígenes, en Amb os de Mila.
Aques da e a amani amb nomb oaos man-
lleus ilonians la se a p opia inopia c ea i a. Val
a di que a Filó el esca a en de l'obli els c is-
ians. Ells el ecopia en i el ansme e en. Els
jueus segui en igno an -lo pe comple . D'ací la
singula i a de Filó d'Alexand ia: sense sabe -
ho, sense ole -ho, llegí en la Llei jue a les g ans
Iínies de la iloso ia i de la dogma ica d'una eli-
gió que enca a ha ia de néixe . La his o ia, pe
an , en desplaca -lo, I'ha e inclassi icable:
Phih chns ianus, Philo gnos icus, Philo neopla-
onicus.
To s aques s anac onismes con e geixen
en una ó mula única pe a encabi l'home o pe
a enuncia d'una egada pe o es a encabi -lo:
Philo siegula is.
En o d e a posa en elleu aques especialissim
lloc de Filó en la his o ia del pensamen occiden-
al, examina em, pe ia d'exemple p i ilegia
,
un aspec e de la se a ob a que el connec a a nb
el c is ianisme, sob e o gnos ic, i a nb el neo-
pla onisme. Es ac a de la so in ejada, enca a
que mai no massa ex ensa, e e encia al ema de
la con emplació mís ico-in el.lec i a, a gumen
que esde ingué soli als segles
11
i
III,
pe o que e-
sul a a o iginal en els ambien s cul es del se-
gle
1.
Fi16 no ou un mís ic. Al seu emps les eli-
gions se ioses no cul i a en la con emplació
ans acional. Ben al con a i, les que p ocedien
d'una adició isiona ia malda en pe edui -la
a esquemes concep uals. Plu a c, en el seu De
Iside, ens o e eix una mos a de I'assimilació
d'una c eenca mis e ica en un complex acional.
A a
bé,
el pi ago isme enaixen i l'o isme ha-
ien comenca de eno ella el mis icisme dels
an ics mis e is. Filó simpa i zi a nb la enaixenca
con empla i a. En aques aspec e ou un p ece-
den de san Pau, dels gnos ics, dels he me ics i
de Plo í.
Rep odui em, a í ol de simple eco da o i, els
ex os nés signi ica ius d'aques s au o s.
Pau de Ta s decla a ha e ingu isions: «Sé
d'un home en C is que, a a a ca o ze anys -si
en el cos, no ho sé; si o a del cos, no ho sé, Déu
ho sap-, ou a abassa aques al ins al e ce
cel.
1
sé d'aques home -si en el cos o o a del
cos no ho sé, Déu ho sap- que ou a abassa al
pa adís i hi sen í pa aules ine ables, que no és
pe m s a l'home de di »'. Aques s ex asis, an-
ma eix, són complemen a is en la ida espi i ual
del subjec e. Ni indueixen la se a e ni inspi en
la se a doc ina.
Els gnos ics c is ians ambé decla a en expe-
iencies mís iques. Valen í explica a una se a i-
sió: «Va eu e un nen pe i acaba de néixe , al
qual a demana qui e a. El nen espongué que
e a el
Lagos»*.
També els e oniamen designa s
«naassens» p ac ica en l'ex asi mis e ica: «Amb
ai als doc ines s'associen als denomina s mis e-
is de la G an Ma e, con encu s d'assoli -ne una
pc ec a isió o al a a és dels i us que allí
s'execu en~3.
1
el següen agmen d'una ca a
de Monoim ap spa el gnos ic a la ensió in os-
pec i a que, co n eu em o segui , ca ac e i za
la e lexió iloniana: «Deixa d'una egada de ce -
ca Déu i la c eació
i
coses pe I'es il, i ce ca' a u
ma eix des de u ma eix, i ap en qui és aquel1
que en el eu si a abassa o es les e es coses
men e diu: mon Déu, el meu in el.lec e, el
meu pensamen , la me a anima, el meu cos.
Ap en d'on énen l'en is i -se i I'aleg a -se,
I'es ima i I'odia , el e lla i el do mi sense
p e end e-ho, l'enu ja -se i el ben ole sense p e-
end e-ho. Si ce ques o aix6 a nb diligencia,
oba is al eu p opi si la uni a i la mul iplici-
a ~~.
El gnos icisme he me ic es ima el silenci in e-
io i l'ele ació subsegüen : «El coneixemen
de
Déu és un silenci di ina1 i un apaiga amen de
o s els sen i s».
1
l'esc i nés amós del
Co pus
He me icum, el Poimand es, es p esen a com la
essenya d'una isió in elslec i a: «Una egada
em oba a e lexionan sob e els ésse s, i e1 meu
pensamen s'enlai i ex ao dina iamen , men e
els meus sen i s co po als omanien co n Ili-
ga sd.
Ci a em, inalmen , l'única con idencia mís i-
ca de Plo í a les se es llicons: «So in em des e l-
lo a mi ma eix deixan el cos, i em obo o a de
o es les al es coses i dins de mi ma eix, i eig
una bellesa me a ellosa i ex ao dina ia. Alesho-
es és quan de debo e n sen o des ina a un i su-
pe io i quan gaudeixo de la ida més pe ec a;
he esde ingu una sola cosa a nb la di ini a , em
onamen o en ella i, endu pe aquella ac i i a
i al, em ixo solidamen en un es a que sob e-
passa o al e uni e s in el.ligible»6.
Els esc i s de Filó són I'an eceden li e a i nés
segu d'aques a ia mís ica in el.lec i a, an
allunyada dels a a a amen s biquics com de les
labo ioses e elacions dels p o e es d'Is ael. Filó,
co n san Pau o co n Plo í, no Es sa i g icies a les
se es con emplacions, sinó que con empla pe -
que és sa i. L'inici de la ia e s la isió sup ema
és acional, es oba a I'abas de o home que
s'hi es o ci. En aques pun Filó segueix mol de
p op Pla ó. Dio ima e ela a Soc a es els g ans
mis e is i li ensenya d'enlai a -se pel camí de la
heo za, cada egada nés comp ehensi a i ama-
ble. La isió inal i de ini i a no és, anma eix,
objec e d'ensenyamen ni de olun a : sob e é
« o d'una», de o ma abassegado a, i no demos-
a es, ca es a més en112 de o a concep uali za-
ció7.
A a bé, l'epop eú pla onica
és
un pu ac e de
coneixemen , a nb escassa epe cussió a ec i a,
enca a que pe a desc iu e-la s'u ili zi el Ilen-
gua ge de I'e os. En can i, la isió ilonia ia
(com la paulina i la plo iniana) es a imp egnada
de eligiosi a , és un sup em ac e de cul e. Filó,
en aques aspec e, sob epassa an la iloso ia de
Pia ó com la eligió judeo- abínica. Vegem-ho
en alguns ex os.
En p ime Iloc, el nos e alexand í p o essa
una doc ina de la anscendencia di ina que a
di ícil, si no impossible, la con emplació in ui i-
a de la di ini a . A
La
c eació del món
obem
el següen insoli passa ge: «(La causa ac i a) Es
1'in el.lec e uni e sal, pu i impol.lu , més pe -
ec e que la i u , que la ciencia i que el ma eix
bé i la ma eixa bellesa»8. Aques in el.lec e més
en112 del bé sembla una a zagaiada me a ísica,
pe o palesa la olun a de I'au o de posa Déu
o almen o a de l'abas de qualse ol in el.li-
gencia. Si el
mjb es
pla onic podia a iba a in-
ui el bé, mai no pod a con empla aques Ab-
solu T anscenden
.
Li es en, nogensmenys, les
emocions de I'acos amen : el silenci in e io ? el
desig in ens de possessiólO, el gaudi de o a me-
na de be1
l.
La p edisposició de Filó pe a les expe iencies
in e io s el po a en a ce ca la companyia dels
con empla ius. La desc ipció que ens dóna de les
consue uds dels denomina s e apeu es, asce es
que i ien ailla s a les o es del llac de Ma eo is,
deno a que els ha ia eqüen a 12. Pe o no és un
ana ic de I'ascesi i de l'apa amen , ben al con-
a i, econeix I'espon anei a del pensamen
humi i la ela i a impo ancia de les condicions
ex e io s: ((So in deixa a pa en s, amics i ciu a
i
em e i a a a la soli ud a i de pe ceb e quelcom
d'allo que és digne d'ésse con empla , pe o no
me n'ap o i a a, ans el meu anim, osega pe la
passió, s'esga ia a pe camins oposa s. En can i,
a egades m'esde enia que, oban -me enmig
d'una gen ada, expe imen a a la soli ud de I'es-
pe i , ca Déu apai aga a l'alda ull de la me a
anima
i
em eia comp end e que no és la di e-
encia dels ind e s allo que p odueix el bé i el
mal, sinó que és Déu qui condueix i guia el ca o
de I'anima on el1 o1»'3.
1
a
L'emig ació d'Ab a-
ham
o e eix una no able mos a d'a enció als e-
nomens psicologics que p epa en I'espe i pe a
nés ele ades pe cepcions: «Aques s enomens
són me a ellosos i sublims. És un e que quan
I'anima es cons eny o a sola, el que sol in an a
és un a o ó o un p ema u . En can i, quan da-
alla damun d'ella el di ina1 e ige i, b os en
ui s pe ec es i madu s en un sublim in an a-
men . No em ull es a de con a una expe ien-
cia que he ingu innomb ables egades. So in
p e enia posa -me a la asca o dina ia de edac a
aiguns pun s de doc ina ilosó ica; coneixia amb
o a exac i ud les pa s in eg an s del ema, pe o
es no hi alia. La me a men es oba a eixo ca i
buida, ins al pun que ho deixa a co e , exe-
c an la in el.ligencia pe la se a p esumpció,
so p es, pe o, da an la o ca d'aquell ésse a qui
escau de man eni obe es o ancades les en an-
yes de I'anima. Al es egades, en can i, ende-
ga a la asca amb el cap bui ,
i
sob adamen ex-
pe imen a a una ex ao dina ia pleni ud; em
sembla a sen i com si una in isible pluja da a-
116s de les al u es pe a semb a de pensamen s la
me a anima, ins al pun que la possessió
di ina em eia en a en un ex asi co iban ic
i
ja
no econeixia es, ni el Iloc, ni els qui m'acom-
panya en, ni a mi ma eix, ni pa aules p onun-
ciades o esc i es. El1 ol que en enguem la desco-
be a nés o menys com la uició de la Ilum, que
és una isió pene an , una indes o bzda cla i i-
dencia de les coses com la que es é quan els ulls
es oben da an d'objec es pe ec ameii illumi-
na s»14. El subjec e d'aques a con emplació és el
sa i, el
sophós:
«El qui eu és el sa i, men e els
necis són cecs o Iloscos. Pe aixo als p o e es an i-
gamen els deien iden s, i ambé I'asce a posa
esmen a subs i ui les o elles pels ulls a i de
eu e el que de p ime escol a a, i quan ha so-
b epassa l'ambi de l'oida assoleix el de la
isió»l5. La esi de la supe io i a de la isió es-
pec e a I'audició palesa I'ex emada hel.leni za-
ció del pensamen ilonia. El qui «de p ime es-
col a a» no és el neci, és el c eien o dina i, el
qui ep la c eenca pe ansmissió o al. Els gnos-
ics el denomina an, amb exp essió paulina,
«home animal» o psíquic. El sa i, anma eix, so-
b epassa les limi acions de la adició ca eque ica
i assoleix la isió dels objec es que en aquella es
oba en eclosos en l'es oig de la pa aula ex-
p essada. Moises eu, Aa ó escol a: aques a és
I'al. .lego ia onamen al de la ia con empla i-
al6. Ai al di isió de les uncions pe cep i es sa-
u a a ja els esc i s pla onics, i no solamen en la
se a essan me a o ica. Si bé en Pla ó és al.lego-
i zada la igu a del iloso que en so i de la ca-
e na eu les pu es eali a s i desp és les explica
als qui omanen en l'an e, no é cap sen i me-
a 6 ic l'a i mació de l'especialíssima unció de
la is a en l'accés de I'home a la comp ehensió
dels in el~ligible~~~.
La cu iosi a de Filó pe als enomens psíquics
que p eludien o acompanyen els es a s de pe -
cepció in el.lec ua1 ex ao dina ia queda ben pa-
lesada en un ex de
L
'emig ació dlAb aham
on
desc iu l'es a de son p egon, es a que ha ebu
escassíssima a enció en la gnoseologia eso e ica
occiden al i que, en can i, cons i ueix un ema
o dina i en la adició de les
Upanishads
índies.
En el passa ge esmen a , Filó, desp és d'al.lego-
i za sob e I'emig ació o abandó del món de les
sensacions, a egeix: «Des dels ca aus co po als i
sensibles on us heu en onya podeu eu e cla a-
mcn els signes d'aques a pa enca. A ol es se
us a an e iden s en I'es a de son p egon, quan
1'ine el.lec e s'ha e i a comple amen de les
sensacions
i
de o a imp essió p o inen del cos, i
s'ha eplega a una es ic a elació a nb si ma eix,
com si eiés la e i a e lec ida en un mi all. Es
pu i ica de o a su zu a p o inen de les ep e-
sen acians sensibles
i,
eble d'inspi ació di ina,
albi a en somnis esde enimen s u u s absolu a-
mcn ce s. To aixo po succei -li, nogens-
mcnys, en es a de igília. Lla o s I'in el.lec e,
a e a pe algun aspec e de les medi acions ilo-
so iques, n'és condui i el segueix, men e obli-
da eomple amen o es les eixuges eali a s co -
po als.
1
si les sensacions obs aculi zen la límpida
con emplació de I'in el.ligible, els aman s de la
con emplació s'a anyen a dissipa llu inciden-
cia: abaixen la mi ada, es apen les o elles, ep i-
meixen els al es impulsos sensibles, in en an
passa els seus dies en la soli ud i I'obscu i a , de
mane a que cap obs acle sensible no ingui a en-
osqui I'esgua d de I'inima al qual Déu a o gi
de eu e els in el.ligibles»18. Compa em aques
ex a nb un passa ge de la
Mandukya Upanix-
had:
«Hi ha l'es a de son p egon, en el qual el
do men no desi ja ui de cap cosa ex e io i no
eu cap somni. Aques és el e ce es a , P ajna,
que es oba en l'es e a del son p egon, en el
qual o esde é indi e encia , que és una masa
de me a consciencia, ple de elici a »l9. Els som-
nis p o e ics, que, segons Filó, es p odueixen en
aques es a , són ocasionals. La si uació de
pa enca és la ma eixa que desc iu la
Upanhhad:
absencia o al de qualse ol con ingu p o inen
de les sensacions; absencia, pe an , d'ima ges
sensibles. L'in el.lec e es a en «un es a de ela-
ció a nb si ma eix» (Filó), «és una massa de me a
consci?ncia»
(Mandukya Up.)
que no consciencia
es, lle a de si ma eixa, com si es obés da an
d'un mi all (Filó). La impo ancia d'aques es a
és que es ac a d'una i encia psicol igica espon-
inia i no ese ada a una mino ia de mís ics ex-
pe imen a s. El p i ilegi d'aques s se a pode
ui d'aques a expe iencia o a del san: «To
aixo po succei -li, nogensmenys, en es a de i-
gília». El ma eix a i ma I'upanishadic, en es a-
bli un «qua es a » en el qual el con ac e de
l1in el.lec e a nb la se a essencia es p odueix en
plena igília20. Aquí, anma eix, es p odueix
una di e gencia onamen al. Men e pe al ilo-
so edic la pe ecció segueix essen la acui a
in el.lec ua1 p opia del son p egon, pe al pla o-
nic la igília con empla i a es a eble a de con-
ac e a nb els pu s in el.ligibles; la buido del
son p egon n'e a una simple p epa ació.
L'ac i ud de Filó da an la incomp ehensibili-
a del Summe T anscenden és, doncs, essen-
cialmen neopla onica i exclou o a ia d'accés a
la in uició di ina a a és de la pe cepció e lexi-
a i acionali zado a de l'uni e s sensible. Ben al
con a i, el món esde é in el.ligible només si
p e iamen l'home ha es able con ac e a nb el
p opi in el.lec e: «A iba eu a la conclusió que,
a es que en osal es hi ha un in el.lec e, ambé
hi és a l'uni~e s»~l. Tal com Plo í oba a el
Nous
al ons de I'inima, Filó posa al pun de pa enca
de la sa iesa iloso ica el p egon coneixemen del
p opi espe i , an de les se es po enciali a s com
de les se es limi acions. Mís ica pode osa i alho a
desespe ancada; men e l'anima s'enlai a, «Déu
la p ecedeix en la se a cu sa i oman semp e més
a una dis ancia in ini a»22.
C eiem ha e posa de mani es , a a és del
ac amen del ema mís ic, com Filó esde é un
pe sona ge singula
i
e a ic.
A
al1 de Mides ilo-
so ic, ans o ma la descolo ida humani a del
sa i es oic en condició i camí de les con empla-
cions ul aceles ials, i a de I'o gullós geome a
pla onic un de o d'una di ini a ni bíblica ni
hel.l?nica, d'un Déu des d'alesho es semp e
pe segui i mai no oba .
NOTES
1
SANT PAU,
Segona Ca a als Con'n is,
12, 2-4. El e ce
cel, sense més explicacions, és p obablemen I'empi i, més
enlli del segon cel o ce cle dels ~es.
2
HIPOLIT.
Re u a io VI,
42,
2.
3
Ibid., V,
9,
10.
4
Ibid,, VIII,
15,
1-2.
5
Co pus He me icum
X,
5;
I,
1
(Poimand es).
6
EnnZada IV,
8,
1.
7
PLATO.
Banque
2 10 e.
8
De op icio mundi
8.
9
De gigan ibus
52;
De ebne a e
70-71.
10
Quaes iones in Genesim IV,
20, 260.
11
Quaes iones in Exodum
11,
5
1,
505.
12
Els dedica el ac a
De ui a con empla i a.
13
Legum Allegonae
11,
85.
'4
De mig a ione Ab ahami
33-35.
15
Ibid.,
38.
16
C .
ibid.,
78-85.
17
C .
PLATÓ,
RepzíblicaVII,
515e
-
517a;
VI,
507c,
i
TI'-
meu
42a-c, (enca a que en aques da e
ex
I'audició ep
ambé unció mediado a).
18
De mig a ione Ab ahami,
190- 19 1.
19
Mandukya Upanishad,
5.
20
Ibid,,
7.
21
De mig a ione Ab ahami,
186.
22
De pos enka e Caini,
18.