Filó d'Alexandria : de la saviesa a la contemplació

FILÓ D'ALEXANDRIA, DE LA SAVIESA A LA CONTEMPLACIÓ Josep MONTSERRAT i TORRENTS L'epoca de la dinas ia julio-claudiana, an e- ble a d'esde enimen s i de pe sona ges dignes de igu a en els annals, o e eix a l'his o iado de les idees una ben mag a colli a de noms: Seneca, Filó d'Alexand ia i Pau de Ta s. Tanma eix, si la colli a 6s mig ada, els ui s no deixen de se as- saona s. E ec i amen , Seneca ou un au o mol llegi ja du an la se a ida, i ho ha segui essen ins als nos es dies sense in e upció. Filó exe cí una g an in luencia sob e els p ime s eolegs c is-. ians. 1 els b eus esc i s de san Pau han es a les pagines més comen ades de o a la his o ia del pensamen occiden al. A a bé, aques s es ho- mes enen una sola cosa en comú, un e que jus i ica l'esmen que en em a I'encapcalamen d'aques pape : o s es són de nissaga «ba ba- a». Ni g ecs ni Ila ins. S'exp essen, anma eix, en g ec o en Ila í. En enda an , el e se 2 cada egada més eqüen i de e mina a I'e olució del pensamen g ec ins al seu nau agi en la dogma- ica c is iana. Filó és de asa jue a i adep e de la « iloso ia ba ba a». El seu g an mes e és Moises. Se'n an- a i el p oclama supe io a o s els al es iloso s. Viu la e bíblica i o el seu es o c in el.lec ua1 es- a consag a a explica -la i jus i ica -la als ulls de la cul u a g ega. Alho a, és un home de o ma- ció hel.l?nica e inada, capas d'exp essa -se en un i ic co ec íssim, pe bé que no elegan . El e no és eqüen a la li e a u a judeo-hel.lenís ica. Només Fla i Josep se li assembla en aques as- pec e o mal. Els al es au o s, inclosos la majo- ia dels c is ians, s'acon en en amb la hoiné que els co espon segons emps i lloc, ins que o s plega s desemboquen en les g iso s de la segona so ís ica. Si com a esc ip o Filó és di ícilmen classi ica- ble, com a pensado ho és enca a més. Se l'ha olgu adsc iu e -so in amb so p enen ehe- mencia- a la majo pa d'escoles o co en s de la se a epoca: es oicisme, posidonisme, pla onis- me, eclec icisme, judaisme abínic.. . El me es- men de la ca a ac a d'e udició que s'ha p ecipi- a sob e el jueu alexand í bas a ia pe a e néi- xe una plausible sospi a: el pe sona ge és del o singula , inclassi icable. Els seus esc i s donen peu a o a mena de suposicions, pe o només peu: es de concloen no s'ha pogu bas i sob e I'analisi, a ho es d'a a gai ebé exhaus i a, dels seus pun s de doc ina iloso ica. És comp ensible, doncs, que a nosal es ens esul i singula , pe o iho e a ambé pe als seus con empo anis? La espos a a aques in e ogan his o ic po dona , em sembla, la clau de la in- e p e ació de la igu a de Filó. 1 la espos a és nega i a: no, Filó no e a, com a pensado i com a esc ip o , un pe sona ge singula en el seu con- ex . Tan poc a in e essa a les pe sones del seu en o n que ningú no es a p end e la moles ia de ecolli les se es dades biog i iques. D'ell només sabem amb ce esa que a ana a Roma p esidin una legació els anys 39-41. Ni de la se a ida an- e io , ni de la se a ac i i a desp és no en sabem g an cosa. Pau de Ta s, poc pos e io a Filó, a oba el seu biog a -més o menys iable, no és a a el cas d'esca i -ho- i Fla i Josep dóna no í- cies sob e mul i ud de pe sona ges o ca menys in e essan s, des del nos e pun de is a, és cla , que Filó, comencan pels ge mans i nebo s del nos e iloso . D'ell ma eix no en diu gai ebé es, lle a del e polí ic esmen a . La se a ac i i- a a Alexand ia c ida a poc l'a enció. Els seus esc i s no in e essa en ni als jueus (pe massa hel.l?nics) ni als pagans (pe massa heb eus). Fi- 1ó és un d'aquells homes que a a iba massa a ia . Els seus con empo anis no el an en en- d e, i pe aixo no el an singula i za : ou un nés de la hos dels judeo-helsleni zan s. Cen anys més a d, anma eix, el sec o més conspicu del judaisme hel.lenís ic ja no e a un co en , e a una no a eligió, i els esc i s de Filó (ben copia s g acies a la iquesa de la se a amília) des e lla- en un in e es ex ao dina i i apassiona en e els eolegs de la no a e. T obem in luencies ilonia- nes en I'au o de l'e angeli de Joan, en Basíli- des, en Valen í, en P olemeu, en Climen d'Ale- xand ia, en O ígenes, en Amb os de Mila. Aques da e a amani amb nomb oaos man- lleus ilonians la se a p opia inopia c ea i a. Val a di que a Filó el esca a en de l'obli els c is- ians. Ells el ecopia en i el ansme e en. Els jueus segui en igno an -lo pe comple . D'ací la singula i a de Filó d'Alexand ia: sense sabe - ho, sense ole -ho, llegí en la Llei jue a les g ans Iínies de la iloso ia i de la dogma ica d'una eli- gió que enca a ha ia de néixe . La his o ia, pe an , en desplaca -lo, I'ha e inclassi icable: Phih chns ianus, Philo gnos icus, Philo neopla- onicus. To s aques s anac onismes con e geixen en una ó mula única pe a encabi l'home o pe a enuncia d'una egada pe o es a encabi -lo: Philo siegula is. En o d e a posa en elleu aques especialissim lloc de Filó en la his o ia del pensamen occiden- al, examina em, pe ia d'exemple p i ilegia , un aspec e de la se a ob a que el connec a a nb el c is ianisme, sob e o gnos ic, i a nb el neo- pla onisme. Es ac a de la so in ejada, enca a que mai no massa ex ensa, e e encia al ema de la con emplació mís ico-in el.lec i a, a gumen que esde ingué soli als segles 11 i III, pe o que e- sul a a o iginal en els ambien s cul es del se- gle 1. Fi16 no ou un mís ic. Al seu emps les eli- gions se ioses no cul i a en la con emplació ans acional. Ben al con a i, les que p ocedien d'una adició isiona ia malda en pe edui -la a esquemes concep uals. Plu a c, en el seu De Iside, ens o e eix una mos a de I'assimilació d'una c eenca mis e ica en un complex acional. A a bé, el pi ago isme enaixen i l'o isme ha- ien comenca de eno ella el mis icisme dels an ics mis e is. Filó simpa i zi a nb la enaixenca con empla i a. En aques aspec e ou un p ece- den de san Pau, dels gnos ics, dels he me ics i de Plo í. Rep odui em, a í ol de simple eco da o i, els ex os nés signi ica ius d'aques s au o s. Pau de Ta s decla a ha e ingu isions: «Sé d'un home en C is que, a a a ca o ze anys -si en el cos, no ho sé; si o a del cos, no ho sé, Déu ho sap-, ou a abassa aques al ins al e ce cel. 1 sé d'aques home -si en el cos o o a del cos no ho sé, Déu ho sap- que ou a abassa al pa adís i hi sen í pa aules ine ables, que no és pe m s a l'home de di »'. Aques s ex asis, an- ma eix, són complemen a is en la ida espi i ual del subjec e. Ni indueixen la se a e ni inspi en la se a doc ina. Els gnos ics c is ians ambé decla a en expe- iencies mís iques. Valen í explica a una se a i- sió: «Va eu e un nen pe i acaba de néixe , al qual a demana qui e a. El nen espongué que e a el Lagos»*. També els e oniamen designa s «naassens» p ac ica en l'ex asi mis e ica: «Amb ai als doc ines s'associen als denomina s mis e- is de la G an Ma e, con encu s d'assoli -ne una pc ec a isió o al a a és dels i us que allí s'execu en~3. 1 el següen agmen d'una ca a de Monoim ap spa el gnos ic a la ensió in os- pec i a que, co n eu em o segui , ca ac e i za la e lexió iloniana: «Deixa d'una egada de ce - ca Déu i la c eació i coses pe I'es il, i ce ca' a u ma eix des de u ma eix, i ap en qui és aquel1 que en el eu si a abassa o es les e es coses men e diu: mon Déu, el meu in el.lec e, el meu pensamen , la me a anima, el meu cos. Ap en d'on énen l'en is i -se i I'aleg a -se, I'es ima i I'odia , el e lla i el do mi sense p e end e-ho, l'enu ja -se i el ben ole sense p e- end e-ho. Si ce ques o aix6 a nb diligencia, oba is al eu p opi si la uni a i la mul iplici- a ~~. El gnos icisme he me ic es ima el silenci in e- io i l'ele ació subsegüen : «El coneixemen de Déu és un silenci di ina1 i un apaiga amen de o s els sen i s». 1 l'esc i nés amós del Co pus He me icum, el Poimand es, es p esen a com la essenya d'una isió in elslec i a: «Una egada em oba a e lexionan sob e els ésse s, i e1 meu pensamen s'enlai i ex ao dina iamen , men e els meus sen i s co po als omanien co n Ili- ga sd. Ci a em, inalmen , l'única con idencia mís i- ca de Plo í a les se es llicons: «So in em des e l- lo a mi ma eix deixan el cos, i em obo o a de o es les al es coses i dins de mi ma eix, i eig una bellesa me a ellosa i ex ao dina ia. Alesho- es és quan de debo e n sen o des ina a un i su- pe io i quan gaudeixo de la ida més pe ec a; he esde ingu una sola cosa a nb la di ini a , em onamen o en ella i, endu pe aquella ac i i a i al, em ixo solidamen en un es a que sob e- passa o al e uni e s in el.ligible»6. Els esc i s de Filó són I'an eceden li e a i nés segu d'aques a ia mís ica in el.lec i a, an allunyada dels a a a amen s biquics com de les labo ioses e elacions dels p o e es d'Is ael. Filó, co n san Pau o co n Plo í, no Es sa i g icies a les se es con emplacions, sinó que con empla pe - que és sa i. L'inici de la ia e s la isió sup ema és acional, es oba a I'abas de o home que s'hi es o ci. En aques pun Filó segueix mol de p op Pla ó. Dio ima e ela a Soc a es els g ans mis e is i li ensenya d'enlai a -se pel camí de la heo za, cada egada nés comp ehensi a i ama- ble. La isió inal i de ini i a no és, anma eix, objec e d'ensenyamen ni de olun a : sob e é « o d'una», de o ma abassegado a, i no demos- a es, ca es a més en112 de o a concep uali za- ció7. A a bé, l'epop eú pla onica és un pu ac e de coneixemen , a nb escassa epe cussió a ec i a, enca a que pe a desc iu e-la s'u ili zi el Ilen- gua ge de I'e os. En can i, la isió ilonia ia (com la paulina i la plo iniana) es a imp egnada de eligiosi a , és un sup em ac e de cul e. Filó, en aques aspec e, sob epassa an la iloso ia de Pia ó com la eligió judeo- abínica. Vegem-ho en alguns ex os. En p ime Iloc, el nos e alexand í p o essa una doc ina de la anscendencia di ina que a di ícil, si no impossible, la con emplació in ui i- a de la di ini a . A La c eació del món obem el següen insoli passa ge: «(La causa ac i a) Es 1'in el.lec e uni e sal, pu i impol.lu , més pe - ec e que la i u , que la ciencia i que el ma eix bé i la ma eixa bellesa»8. Aques in el.lec e més en112 del bé sembla una a zagaiada me a ísica, pe o palesa la olun a de I'au o de posa Déu o almen o a de l'abas de qualse ol in el.li- gencia. Si el mjb es pla onic podia a iba a in- ui el bé, mai no pod a con empla aques Ab- solu T anscenden . Li es en, nogensmenys, les emocions de I'acos amen : el silenci in e io ? el desig in ens de possessiólO, el gaudi de o a me- na de be1 l. La p edisposició de Filó pe a les expe iencies in e io s el po a en a ce ca la companyia dels con empla ius. La desc ipció que ens dóna de les consue uds dels denomina s e apeu es, asce es que i ien ailla s a les o es del llac de Ma eo is, deno a que els ha ia eqüen a 12. Pe o no és un ana ic de I'ascesi i de l'apa amen , ben al con- a i, econeix I'espon anei a del pensamen humi i la ela i a impo ancia de les condicions ex e io s: ((So in deixa a pa en s, amics i ciu a i em e i a a a la soli ud a i de pe ceb e quelcom d'allo que és digne d'ésse con empla , pe o no me n'ap o i a a, ans el meu anim, osega pe la passió, s'esga ia a pe camins oposa s. En can i, a egades m'esde enia que, oban -me enmig d'una gen ada, expe imen a a la soli ud de I'es- pe i , ca Déu apai aga a l'alda ull de la me a anima i em eia comp end e que no és la di e- encia dels ind e s allo que p odueix el bé i el mal, sinó que és Déu qui condueix i guia el ca o de I'anima on el1 o1»'3. 1 a L'emig ació d'Ab a- ham o e eix una no able mos a d'a enció als e- nomens psicologics que p epa en I'espe i pe a nés ele ades pe cepcions: «Aques s enomens són me a ellosos i sublims. És un e que quan I'anima es cons eny o a sola, el que sol in an a és un a o ó o un p ema u . En can i, quan da- alla damun d'ella el di ina1 e ige i, b os en ui s pe ec es i madu s en un sublim in an a- men . No em ull es a de con a una expe ien- cia que he ingu innomb ables egades. So in p e enia posa -me a la asca o dina ia de edac a aiguns pun s de doc ina ilosó ica; coneixia amb o a exac i ud les pa s in eg an s del ema, pe o es no hi alia. La me a men es oba a eixo ca i buida, ins al pun que ho deixa a co e , exe- c an la in el.ligencia pe la se a p esumpció, so p es, pe o, da an la o ca d'aquell ésse a qui escau de man eni obe es o ancades les en an- yes de I'anima. Al es egades, en can i, ende- ga a la asca amb el cap bui , i sob adamen ex- pe imen a a una ex ao dina ia pleni ud; em sembla a sen i com si una in isible pluja da a- 116s de les al u es pe a semb a de pensamen s la me a anima, ins al pun que la possessió di ina em eia en a en un ex asi co iban ic i ja no econeixia es, ni el Iloc, ni els qui m'acom- panya en, ni a mi ma eix, ni pa aules p onun- ciades o esc i es. El1 ol que en enguem la desco- be a nés o menys com la uició de la Ilum, que és una isió pene an , una indes o bzda cla i i- dencia de les coses com la que es é quan els ulls es oben da an d'objec es pe ec ameii illumi- na s»14. El subjec e d'aques a con emplació és el sa i, el sophós: «El qui eu és el sa i, men e els necis són cecs o Iloscos. Pe aixo als p o e es an i- gamen els deien iden s, i ambé I'asce a posa esmen a subs i ui les o elles pels ulls a i de eu e el que de p ime escol a a, i quan ha so- b epassa l'ambi de l'oida assoleix el de la isió»l5. La esi de la supe io i a de la isió es- pec e a I'audició palesa I'ex emada hel.leni za- ció del pensamen ilonia. El qui «de p ime es- col a a» no és el neci, és el c eien o dina i, el qui ep la c eenca pe ansmissió o al. Els gnos- ics el denomina an, amb exp essió paulina, «home animal» o psíquic. El sa i, anma eix, so- b epassa les limi acions de la adició ca eque ica i assoleix la isió dels objec es que en aquella es oba en eclosos en l'es oig de la pa aula ex- p essada. Moises eu, Aa ó escol a: aques a és I'al. .lego ia onamen al de la ia con empla i- al6. Ai al di isió de les uncions pe cep i es sa- u a a ja els esc i s pla onics, i no solamen en la se a essan me a o ica. Si bé en Pla ó és al.lego- i zada la igu a del iloso que en so i de la ca- e na eu les pu es eali a s i desp és les explica als qui omanen en l'an e, no é cap sen i me- a 6 ic l'a i mació de l'especialíssima unció de la is a en l'accés de I'home a la comp ehensió dels in el~ligible~~~. La cu iosi a de Filó pe als enomens psíquics que p eludien o acompanyen els es a s de pe - cepció in el.lec ua1 ex ao dina ia queda ben pa- lesada en un ex de L 'emig ació dlAb aham on desc iu l'es a de son p egon, es a que ha ebu escassíssima a enció en la gnoseologia eso e ica occiden al i que, en can i, cons i ueix un ema o dina i en la adició de les Upanishads índies. En el passa ge esmen a , Filó, desp és d'al.lego- i za sob e I'emig ació o abandó del món de les sensacions, a egeix: «Des dels ca aus co po als i sensibles on us heu en onya podeu eu e cla a- mcn els signes d'aques a pa enca. A ol es se us a an e iden s en I'es a de son p egon, quan 1'ine el.lec e s'ha e i a comple amen de les sensacions i de o a imp essió p o inen del cos, i s'ha eplega a una es ic a elació a nb si ma eix, com si eiés la e i a e lec ida en un mi all. Es pu i ica de o a su zu a p o inen de les ep e- sen acians sensibles i, eble d'inspi ació di ina, albi a en somnis esde enimen s u u s absolu a- mcn ce s. To aixo po succei -li, nogens- mcnys, en es a de igília. Lla o s I'in el.lec e, a e a pe algun aspec e de les medi acions ilo- so iques, n'és condui i el segueix, men e obli- da eomple amen o es les eixuges eali a s co - po als. 1 si les sensacions obs aculi zen la límpida con emplació de I'in el.ligible, els aman s de la con emplació s'a anyen a dissipa llu inciden- cia: abaixen la mi ada, es apen les o elles, ep i- meixen els al es impulsos sensibles, in en an passa els seus dies en la soli ud i I'obscu i a , de mane a que cap obs acle sensible no ingui a en- osqui I'esgua d de I'inima al qual Déu a o gi de eu e els in el.ligibles»18. Compa em aques ex a nb un passa ge de la Mandukya Upanix- had: «Hi ha l'es a de son p egon, en el qual el do men no desi ja ui de cap cosa ex e io i no eu cap somni. Aques és el e ce es a , P ajna, que es oba en l'es e a del son p egon, en el qual o esde é indi e encia , que és una masa de me a consciencia, ple de elici a »l9. Els som- nis p o e ics, que, segons Filó, es p odueixen en aques es a , són ocasionals. La si uació de pa enca és la ma eixa que desc iu la Upanhhad: absencia o al de qualse ol con ingu p o inen de les sensacions; absencia, pe an , d'ima ges sensibles. L'in el.lec e es a en «un es a de ela- ció a nb si ma eix» (Filó), «és una massa de me a consci?ncia» (Mandukya Up.) que no consciencia es, lle a de si ma eixa, com si es obés da an d'un mi all (Filó). La impo ancia d'aques es a és que es ac a d'una i encia psicol igica espon- inia i no ese ada a una mino ia de mís ics ex- pe imen a s. El p i ilegi d'aques s se a pode ui d'aques a expe iencia o a del san: «To aixo po succei -li, nogensmenys, en es a de i- gília». El ma eix a i ma I'upanishadic, en es a- bli un «qua es a » en el qual el con ac e de l1in el.lec e a nb la se a essencia es p odueix en plena igília20. Aquí, anma eix, es p odueix una di e gencia onamen al. Men e pe al ilo- so edic la pe ecció segueix essen la acui a in el.lec ua1 p opia del son p egon, pe al pla o- nic la igília con empla i a es a eble a de con- ac e a nb els pu s in el.ligibles; la buido del son p egon n'e a una simple p epa ació. L'ac i ud de Filó da an la incomp ehensibili- a del Summe T anscenden és, doncs, essen- cialmen neopla onica i exclou o a ia d'accés a la in uició di ina a a és de la pe cepció e lexi- a i acionali zado a de l'uni e s sensible. Ben al con a i, el món esde é in el.ligible només si p e iamen l'home ha es able con ac e a nb el p opi in el.lec e: «A iba eu a la conclusió que, a es que en osal es hi ha un in el.lec e, ambé hi és a l'uni~e s»~l. Tal com Plo í oba a el Nous al ons de I'inima, Filó posa al pun de pa enca de la sa iesa iloso ica el p egon coneixemen del p opi espe i , an de les se es po enciali a s com de les se es limi acions. Mís ica pode osa i alho a desespe ancada; men e l'anima s'enlai a, «Déu la p ecedeix en la se a cu sa i oman semp e més a una dis ancia in ini a»22. C eiem ha e posa de mani es , a a és del ac amen del ema mís ic, com Filó esde é un pe sona ge singula i e a ic. A al1 de Mides ilo- so ic, ans o ma la descolo ida humani a del sa i es oic en condició i camí de les con empla- cions ul aceles ials, i a de I'o gullós geome a pla onic un de o d'una di ini a ni bíblica ni hel.l?nica, d'un Déu des d'alesho es semp e pe segui i mai no oba . NOTES 1 SANT PAU, Segona Ca a als Con'n is, 12, 2-4. El e ce cel, sense més explicacions, és p obablemen I'empi i, més enlli del segon cel o ce cle dels ~es. 2 HIPOLIT. Re u a io VI, 42, 2. 3 Ibid., V, 9, 10. 4 Ibid,, VIII, 15, 1-2. 5 Co pus He me icum X, 5; I, 1 (Poimand es). 6 EnnZada IV, 8, 1. 7 PLATO. Banque 2 10 e. 8 De op icio mundi 8. 9 De gigan ibus 52; De ebne a e 70-71. 10 Quaes iones in Genesim IV, 20, 260. 11 Quaes iones in Exodum 11, 5 1, 505. 12 Els dedica el ac a De ui a con empla i a. 13 Legum Allegonae 11, 85. '4 De mig a ione Ab ahami 33-35. 15 Ibid., 38. 16 C . ibid., 78-85. 17 C . PLATÓ, RepzíblicaVII, 515e - 517a; VI, 507c, i TI'- meu 42a-c, (enca a que en aques da e ex I'audició ep ambé unció mediado a). 18 De mig a ione Ab ahami, 190- 19 1. 19 Mandukya Upanishad, 5. 20 Ibid,, 7. 21 De mig a ione Ab ahami, 186. 22 De pos enka e Caini, 18.