FRAGMENTS
D'UI J
«BIETARI
(MÉS
O
MENYS
FILOSOFIC)
SENSE
DATES»
Pe e
LLUÍS
FONT
No a.
-
He aplega , pe hono a la memo ia
d'en Pep Calsamiglia, uns quan s e alls del meu
«calaix de sas e». Com que es ac a d'un die a i
«sense da es», en ila -los al abe icamen m'ha
sembla una mane a comoda d'end eca -los. En
di ia «cng unes iloso iques», si no hagués de
sembla que els ull posa so a un pa ona ge
massa ele a . D'alguns, es po di que són esul-
a de con e ses amb en Pep. D'al es, m'ag a-
da ia pensa que no li se ien del o es anys.
1
els que no li ag adessin, en Pep segu que els
ac a ia amb mi amen -pe dolen s que
siguin-, ca e a dels pocs que adme en de debo
que I'amis a -i ins el mes a ge (aixo, és da ,
no ho di ia el1)- po se compa ible amb la di-
e encia.
Admi ació.
Pla ó i A is o il deien que I'admi a-
ció és el p incipi de la iloso ia. Desca es sem-
bla a pensa que és el dub e, pe o posa a I'ad-
mi ació co n la p ime a de les passions. Si enca a
haguéssim de e cas d'aques c i e i pe disce ni
els iloso s, la majo pa pod ien ana pel món
anqui1,lamen d'incogni . Reconeixe algun
FZlz'x de les me a elles
se ia no icia.
Amo .
Ben mi a , po se sí que I'enamo amen
é alguna cosa a eu e amb I'amo .
Animals miquines.
La doc ina ca esiana dels
animals miquines, que nega als ani nals la sensi-
bili a , és con a ia al sen i comú i, pel cap baix,
pa adoxal. Pe o no pas més pa adoxal que la
doc ina del sen i comú, que els a ibueix la
sensibili a o negan -los la consciencia. ¿Que
po ole di , en e ec e, «sen i » dolo , sense
eni -ne consci?ncia?
La esi dels animals miquines és una esi me-
a ísica, que no es e u a «mos an » els sen i-
men s dels animals, co n sembla a ole -ho e
La Fon aine seguin el sen i comú. És una e u-
ació de
paysan du Danube
(si a o no a co n o-
le e u a el dualisme ca esia amb a gumen s
e s de la psico isiologia o de la medicina psico-
soma ica). Fabulis a, a es aules!
A .
Hom po en end e kan ianamen I'a co n
I'exp essió inspi ada, que e oba d'esma i co n
d'ins in les lleis de I'exp essi i a biologica.
L'ai nés :(ins in ual» - nés «aninizl», quc di ia
Joan Oli e - és la música; a con inuació ~~éne i
la pin u a no igu a i a i la li e a u a en p os:.
En can i,
són
més a ecanals, mes ecniques, nés
«in el~lec uals» -i ambé nés iicilmen
academicis es- la pin u a igu a i a (pe La im-
po ancia del dibuix), I'escul u a i la poesia.
Quan a I'a qui ec u a, ja
és
gai ebé només ec-
nica.
A eisme.
És ac di ícil se un bon a eu co n se
un bon c is ia. Kie kegaa d mos a la di icul a
de se c is ii; Sa e mos a la di icul a de se
a eu. N'hi ha que diuen: «in en o se c is iii»;
pe o ningú no diu: «in en o se a eu». Hom no
s'adona que el p e ?s a eisme, gene almen , no
passa de se na u alisme, és a di , pan eisme e-
baixa .
Cum g ano salzs,
es pod ia di que no és
a eu qui ol, sinó qui po .
A eus.
To allo que ebu gen els a eus em sem-
bla, e ec i amen . ebu jable.
Benei eiia.
~dmi a 'les opinions ilos6 iques. o
polí iques, o eligioses, d'un p emi Nobel.
El
e
de se un g an ísic. pe exemple, no li dóna es-
pecial quali icació en ambi s que no són de la se-
a especial compe encia.
Biblio eca bisica pe
al
coneixemen de l'home:
la Bíblia, els iigics g ecs, Pla ó. Luc eci, Seneca,
Maquia el, Mon aigne, Ce an es, Shakespea e.
Pascal
,
La Roche oucauld, Spinoza, Kan
,
He-
gel, Ma x, Dos ois ski, Nie zsche, F eud.
Bon sen i .
«El bon sen i és la cosa més ben e-
pa ida del món, ca o hom pensa es a -ne an
ben p o ei que ins i o els qui són més di ícils
d'acon en a en qualse ol al a cosa no acos u-
men a desi ja -ne més del que enen»
(Desca es).
Pe o hi ha espe i s «coixos».
«¿D'on e que un coix no ens i i i i que un es-
pe i coix ens i i i? Pe qu? un coix econeix que
nosal es caminem d e , i un espe i coix diu que
som nosal es 51s qui coixegem» (Pascal).
Can i.
Dues mane es de e que o con inui
igual
:
e can is insigni ican s, ole can ia -ho
o .
Ca ica u es.
Pe eu e el sen i d'algunes iloso-
ies, el millo és e -ne la ca ica u a. La ca ica u a
acusa els e s endencials, po an -los més enlli
d'ells ma eixos. Resul a endenciosa, pe o po
se més e i a que la o og a ia. Amb el e a
«objec iu»,
conside a is conside andis,
gai ebé
o s els iloso s es sal en; amb la ca ica u a, quasi
cap.
Ciencia
i
coneixemen .
Po se es pod ia di que
només hi ha «ciencia» de I'uni e sal, pe o que
només hi ha «coneixemen » -si n'hi ha- de
I'indi idual.
Ciencies humanes.
Suposem que I'exp essió no
sigui e o ica. Poques coses poden passa pe
«cien í iques» en aques camp. Són enca a cien-
cies de miniga ampla. No p end is el nom de
ciencia en a.
Cien isme.
És I'alienació de la ciencia.
Clamo .
«Un e o clamo ós ja sembla e i a »,
que deia Ma í Rialp.
Clissics.
Hi ha dues ongades de clissics de la i-
Ioss ia: els an ics (de Pla ó a Plo í) i els mode ns
(de Desca es a Hegel). To i no sabe ben bé
que ol di ap end e iloso ia, es po di que els
classics són els
mai es 2pense .
Són pe se e-
balla s i umia s, més que no pas pe se de en-
sa s o e u a s. Pe poc que un s'hi endinsi, es
po e oba en cada un d'ells (en un momen o
al e del p opi i ine a i, a un ni el1 o al e de la
p opia pe sonali a ). Si no es po passa pe o s,
cal passa almenys, de ingudamen , pe
algun(s). De e , cada un ho ha pensa , si no o ,
gai ebé o .
1,
si bé no n'hi ha dos que diguin el
ma eix, o s pa len del ma eix. Són, ins a un
ce pun , com di e ses a iacions sob e un ma-
eix ema.
Tampoc pels pa ida is de la in uició me a ísica
(in el.lec ua1 o no) o del cqncep e en el sen i he-
gelia. La simple «in o mació» és coneixemen e-
i able, pe o no és e i able coneixemen . La a-
dició empi is a, en can i, no é aques s esc ú-
pols: en én el coneixemen com a in o mació i
p ou.
Conques es i iniques de la humani a en I'o -
d e in el-lec ual:
1)
la supe ació del gescen is-
me;
2)
la supe ació del ealisme.
C uel a innocen :
la dels in an s i la dels neu o-
ics. iN'hi ha d'al a?
Déu, déus.
Hom ha e ema ca que «déus» no
és el plu al de «Déu». Po se s'hau ia de di , nés
a ia , que «Déu» no és el singula de «déus», que
Déu no és un déu. Només Déu ens po deslliu a
dels déus.
1
po se només els deus ens «deslliu-
en» de Déu.
Dogma isme i escep iscisme.
Semblen ac i uds
an agoniques. Pe o, quan un pensa en el dog-
ma isme d'alguns «escep ics»
o
en I'escep icisme
d'alguns «dogmi ics».
. .
Dolen .
Hom sos é, a egades, que el «dolen » és
un malal .
0,
almenys, un que s'ho passa mala-
men . So in deu se e i a . Alguna cosa d'aixo
ha in ui la nos a Ilengua: «dolen » e de
dole-
e,
so i .
1
hom en én que el so imen pugui e
o na «dolen ». Que una pe sona «sigui» bona o
dolen a no és independen de les se es ci cums-
incies. Ningú no sap de que se ia capas, ni en
bé ni en mal, si es obés en de e minades ci -
cums áncies. No s'hi al a e el pinxo.
D e na u al.
Una exp essió con adic o ia pe
designa una idea ecunda.
Coa ades de
la
iloso ia:
el dile an isme cien í ic
Educa .
Mal que ens pesi, educa és semp euni-
(sob e o en lingüís ica i en ciencies socials), la o ma socialmen , edui les di e encies. Es el
polí ica, I'anilisi, la his o ia de la iloso ia. p eu a paga pe les di e encies ci ili zades
(«educades»).
Comp omís.
Qui no ol mulla -se, gene almen
és que ja es a xop.
En aona .
Una bona aducció de I'a is o ?lic
zoon logon ehhon
pod ia se : «animal capas
Coneixemen .
Pe la adició acionalis a, no o d'en aona » (en el doble sen i de « aona » i de
coneixemen e i able és e i able coneixemen . «pa la »).
~ ica.
Si hi ha alguna in lació insupo able, és la
del discu s ? ic. La endencia a pa la d'e ica po
se un indici de no eni -ne.
Fa ui a . Cinisme.
La sa iesa spinozis a p esc iu
de
non ide e, non luge e neque de es an, sed
in ellige e.
No semp e és icil. Pe exemple, da-
an de la a ui a : és di ícil no sen i meny-
sp eu. O da an del cinisme: és di ícil no sen i
indignació. Tampoc és desi jable.
Fe.
El seu enemic és la c eduli a , an o més que
la inc eduli a .
Fe
i
ciencia.
Són d'o d e di e en . Si es elacio-
nen -en o ma d'idil.li, de ensió o de
con lic e-, és a a és d'una iloso ia. És aques-
a la que cal discu i .
Enca a que, ben mi a , les a i macions que
acabo de e són ambé ui d'una iloso ia. Que
ambé cald ia discu i . No hi ha, doncs,
punc i
i mi
que hom pugui sos eu e a la discussió, ni
an sols pe egula la discussió. En iloso ia, o
é e op.
Fideisme.
Cal eni almenys la o mació cien í i-
ca necessi ia pe no se íc ima del « ideisme»
cien í ic omen a pels p edicado s de la ciencia
sense esc úpols epis emologics (dels mo als, a a,
no en pa lem).
El ma eix passa amb I'a i la li e a u a. Cal e-
ni ecu sos pe no sucumbi al « ideisme» a ís ic
i li e a i, omen a pels c í ics manda ins o pels
p omo o s ag essius
.
Filoso ia.
Fe iloso ia és semp e in en a «bu -
la » la il.lusió de la immedia esa.
Filoso ia.
Filoso a és «desacos uma -se».
Filoso ia.
Alguns, que no saben p ac ica -la amb
a , diuen que és una ciencia.
Filoso ia.
La iloso ia a
po e a e nuda
(Dan )
en e la ideologia i la ciencia, iques i abillades.
Filoso ia.
La iloso ia no po se mai simplemen
ancilla
(ni de la eologia, ni de la polí ica, ni de
la ciencia). Se ia una mena de p os i ució. Aixo
no ol pas di que no pugui p es a se eis.
Filoso ia.
En la iloso ia academica, hi ha dos
iimbi s amb un es a u epis emologic ela i a-
men cla : la Iogica i la his o ia de la iloso ia.
Hom hi po oba o a la gamma de cul i ado s:
bons, medioc es i dolen s. En els al es camps, si
no hi ha e ade a ca ego ia, es cau ipidamen a
pic.
His o ia.
Cal eni la paciencia i el co a ge de e
his o ia, i no solamen iloso ia de la his o ia.
His o ia.
Re ugia -se en la his o ia po se una
dese ció del p esen . Rebu ja la his o ia po se
una enúncia a en end e el p esen .
His o ia de la iloso ia.
In o mació sense o ien a-
ció és cega; o ien ació sense in o mació és buida.
Homeno s.
Pla ó, Desca es, Kan
:
descob ido s de g ans es-
pais men als, que se an explo a s sis emi ica-
men pels pos pla onics, els pos ca esians i els
pos kan ians.
O ígenes, san Agus í: els dos genis c eado s
de la eologia c is iana. (La his o ia de la eologia
és la his o ia de les ec eacions de I'o igenisme i
de l'augus inisme.
)
San Agus í, Llull: s'assemblen pe la con e -
sió, pel o de «con essió» de les se es ob es, pe la
olun a de mos a la signi icació «ca olica», és a
di
,
uni e sal, del c is ianisme. To s dos ambé,
a més de se «eno mes», són «g ans».
Llull, Dan : únics en o a I'eda mi jana pe
I'ampli ud de la mi ada i pe la o ca c eado a de
pensamen i de Ilengua ge.
Mon aigne, Ce an es, Shakespea e: els su-
pe g ans de la li e a u a i de la «psicologia» del
Renaixemen (de la «psicologia», jun amen amb
Maquia el).
Ideologia.
És pensamen in e essa . So in , amb
un in e es mal en es.
Igual a .
S'hi hau ia d'ana pe un p océs acio-
nal. De e , po se s'hi a pel segon p incipi de
la e modinimica.
Incohe encia.
So in , la p e esa incohe encia
d'al i no és sin8 la se a cohe encia, judiciada a
a és de la nos a.
Independencia. Fe o d'independencia equi al
a e o de pob esa. T adicionalmen , en can i,
el o de pob esa ana a uni al d'obediencia.
In luencies. Hom se les po ia ( ins a un ce
pun ). Amb una ia, anma eix, in luida pe al-
es in luencies. És una espi al sense i. En la ia
dels mes es, la so hi a ambé un pape impo -
an .
1,
cu iosamen , o hom c eu ha e ingu
so
!
I i as uc u a cul u al. Són poques les ob es que
enen ca ego ia de « undacionals» de «cons i u i-
es», en la cul u a occiden al: Home , els igics
g ecs, Pla ó ( o Pla ó), A is o il ( o A is o il),
1
'es oicisme i I'epicu eisme (di ícils, anma eix,
I'un i I'al e, de concen a simbolicamen en un
sol au o o una sola ob a), la Bíblia, el san
Agus í de les
Con essions,
la
T 2'ni a
i la
Ciu a
de
Béu.
1,
pel que a a I'epoca mode na, a més:
Maquia el, el conjun Cope nic IKeple IGali-
lcu INew on, Desca es, Kan
.
Hegel, Da win,
el conjun Ma xIF eud. Són ob es que con enen,
de mane a concen ada, o a la nos a subs 2ncia
cul u al. Cons i ueixen I'a madu a del subsol
que ens aguan a. La es a ja no é la ca ego ia de
« undacional», de «cons i u iu». Pe impo an
que sigui, e desp és.
In e io lex e is . L'in e io espacial (de la casa,
del cos) és enca a ambé ex e io (com el subjec e
uni e sal d'una p oposició po se enca a p edi-
ca d'un al e subjec e). L'únic in e io que ja no
és ex e io és la consciencia (com I'únic subjec e
que ja no po se p edica és I'indi idu). Pe o és
un in e io ex e io i zable. ¿Se ia alguna cosa
sense cap mena d'ex e io i zació, almenys incoa-
i a?
1
I'ex e io , i ind ia inalmen consis encia,
si os inde inidamen ex e io ? L'expe iencia
d'in e io lex e io pod ia mol ben se el
locus
phi/osophicus
pe excel.lencia.
In uiciO iloso ica. Be gson ha explica que o a
g an iloso ia és com una mena d'uni e s en ex-
pansió a pa i d'una in uició onamen al. Es po
explo a s I'uni e s d'un ilosoí' i, desp és de
p ou amilia i zació, esumi la se a iloso ia en
I'espai d'un pape de uma . Es po di , pe
exemple, que o a la iloso ia de Leibniz es e-
dueix a explica que hi ha una ((ha monia p ees-
able a d'una in ini a de monades en el millo
dels mons possibles». Pe o aques a concen ació.
en el cas que no p odueixi una imp essi6 d'ex a-
agancia, li diu ben poca cosa a qui no hagi eco-
egu el seu uni e s.
In es igació. En el sen i ac ual. és un concep c:
elabo a a pa i de les ciencies empí iques. Ja
deu se di ícil d'aplica a les ciencies o mals, pe-
o en iloso ia pe d gai ebé o sen i (Ile a
de
la
his o ia de la iloso ia).
Si
hi ha a ela , deu se a
causa dels complexos, de la ani a , del eei xis-
me i de les sub encions.
Lliu e pensado . És un pleonasme.
Mals endemics de la iloso ia: I'academicisme i el
dile an isme. No em eu di quin és pi jo . Tam-
poc no és qües ió de busca el e me mi jii.
Ma e ialisme. És una me a ísica com una al a.
Fo a que es pensi que el ma e ialis ne 6s cien í-
ic. Hi ha benei s pe pensa -ho. Com hi ha
bc-
nei s pe pensa que és cien í ic c eu e en Déu.
Se ia bo que, almenys els « il6so c», sabissim
que ol di «cien í ic».
Ma e ialismelidealisine.
No són ganes de juga a
la pa adoxa di que I'idealisme ne a ísic po se
compa ible amb el ealisme his o ie. i ins i o
amb el ma e ialisme his o ic.
O
que el ma e ia-
lisme me a ísic po coexis i amb qualse ol o -
ma d'«idealisme
his o ie».
Ma e ialismeIna u alisme.
Cal dis ingi en e
ma e ialisme i na u alisme, si no es ol passa
bou pe bes ia g ossa. Ni els «ma e ialis es» an-
cesas
del
XVIII,
ni Feue bach, ni Ma x i Engels.
ni Haeckel, són ma e ialis es. No passen de se
na u alis es -que és una al a cosa-, com ho
e en els iloso s de Jonia
i,
en gene al, la majo
pa dels g ecs, o a de les adicions a omis a i
pla onica. L'a omisme és, po se . I'únic exemple
cla de ma e ialisme.
Ma e ialisme his o ic. Qui ebu ja dagmi ica-
men el ma e ialisme his o ic es condemna a no
en end e aspec es impo an s de la socie a . Qui
el p o essa dog ni icamen , igual.
Me a isica. T es condicions pe qu? una me a ísi-
ca me eixi a enció:
1)
cohe encia in e na;
2)
com-
pa ibili a amb la ciencia; 3) capaci a d'~il.1~-
mina » la o ali a de l'expe iencia.
'
:s dues p i-
me es són condicions necessi ies, pL 6 no su i-
cien s. La e ce a és suscep ible de g aus: la di e-
encia de g au condiciona la di e encia d'accep-
abili a
.
Mo al. El ema de Déu i el de la mo al es an, ce -
amen , lliga s
(cJ,
sense ana més Iluny
,
Sa e,
Dos oie ski o Kan ), pe o no de mane a mecani-
ca, ni en una di ecció (Déu -+mo al) ni en l'al-
a (mo al
-+
Déu).
Mo alis es. El geni ances es o ja en els segles
XVI-XVIII. Amb Rabelais i Mon aigne, Desca -
es
i
Pascal, A nauld i Nicole, La Fon aine i Mo-
lie e
,
La Roche oucauld i La B uye e
,
el ca denal
de Re z i el duc de Sain -Simon, la La Faye e i la
Se igné, Fénelon i Maleb anche, Bayle i Fon e-
nelle, Mon esquieu i Vol ai e, Vau ena gues
i
Rousseau, Dide o ,
. .
.
To s són, més o menys,
«mo alis es». Fins
i
o Co neille i Racine, dis-
essa s de agics, i Boileau i Bossue , o icials i
solemnes,
. .
.
Els «mo alis es» són esc ip o s que no en ellei-
xen, pe que connec en amb el ons pe manen
de la na u alesa humana. Al seu cos a , glo ies
li e i ies mol més ecen s semblen au en iques
momies.
Mo i . Deu se com ado mi -se. No adona -se'n
deu o ma pa de la de inició.
Mo . «Al pun que hom naix comenca de mo i ,
1
e mo in c eix, e c eixen mo o dia..
.»
(Pe e
Ma c). Al naixemen comenca el «comp e-
en e a» cap a la mo . A o unadamen , no sa-
bem pe quin núme o es comenca a comp a .
Malg a o , acos umem a posa música, pe no
sen i el c onome e.
Na u a. La na u a, que so in exhibeix la se a
mala baba (com diu exp essi amen el poe a),
alguna egada sembla sa ia.
Opcions. ( iloso ico- eligioses, ilos6 ico-
polí iques,
iloso ico-polí ico- eligioses).
T es i-
pus de ac o s que hi en en en joc:
1)
in el.lec-
uals (hom op a pel que « eu» més cla ); 2) mo-
als (I'ac i ud mo al no és i elle an pe a la
«pe cepció»);
3)
psico-socials (condicionamen s i
in e essos).
Oposicions basiques:
1)
Oposició gnoseologica:
idealisme
1
ealisme; 2) oposició me a ísica: es-
pi i ualisme
/
ma e ialisme; 3) oposició ideolo-
gica: idealisme
1
ma e ialisme.
Pode . Qui é el pode é la « e i a ». 1 hi ha
mol es mane es de eni (el) pode .
Poesia, iloso ia. «No sé el que és la poesia, a no
se una mica d'ajuda pe a iu e ec amen
i
po -
se pe a ben mo i » (Esp iu). Es pod ia di el
ma eix de la iloso ia.
Posi i isme
/
oman icisme. L'al e na i a al po-
si i isme no és el oman icisme. Són ca a i c eu
de la ma eixa moneda. Cal e i a el dilema amb
un al e concep e de aó.
P og essis a
/
eacciona i. Tan la aó com l'expe-
iencia mos en que se p og essis a o eacciona i
no é g an cosa a eu e amb se ma e ialis a o
idealis a.
Psicologia. «Nosal es, els psicolegs.
.
.
»,
que deia
Nie zsche. D'enci que els psicolegs po en ba a,
6s una al a cosa: hi ha hagu una de aluació.
Raó, aons. No semp e que es enen aons es é
aó. No semp e que es é aó es enen aons.
Raonable. En e el acional i I'i acional, hi ha
o a la gamma del aonable. El acional
i
l'i a-
cional són només
els
dos ex ems del en all.
Sen i comú. La iloso ia del sen i comú, que
hom ha e passa , de egades, pe
la
nos a ilo-
so ia nacional - ol di que no som gai e ics-,
és cega a I'«a queologia», en el sen i oucaul ia
del e me (es udi del subsol cul u al, de les con-
dicions his o iques de possibili a ). És un imme-
dia isme ingenu, que sucumbeix a la il.lusió del
«na u al». Li al a ambé la paciencia de les me-
diacions, la paciencia hegeliana del concep e.
Sen i iloso ic
/
sen i ideologic. Cal dis ingi
en e el sen i iloso ic i el sen i ideologic de
mo s com: acionalisme, i acionalisme, idealis-
me, ma e ialisme, espi i ualisme
,
humanisme,
me a ísica, ciencia, e c. Quan se'n a una u ili -
zació ideologica, ja no es em en la iloso ia, sinó
en la polí ica o en la e o ica, i no p ecisamen en
les de millo adició.

Soc a isme c is ia. Una e ique a que es a em-
pesca Gab iel Ma cel. Deixan a pa , a a,
aques iloso (gens negligible), és I'única que.
amb la modes ia deguda, m'ag ada ia de me ei-
xe (amb pe mís de Nie zsche).
Ssspi a. Els « iloso s de la sospi a» ambé són
suscep ibles de sospi a (com els al es).
Te ible. Aquella pagesa d'escassos ecu sos lin-
güís ics, que pe magni ica qualse ol cosa u ili -
za a la pa aula « e ible». Un dia em pa la a de
la bonda « e ible» d'una pe sona e ec i amen
msl bona. Vaig pensa que e a un adjec iu dig-
ne d'un g an esc ip o . Hi ps ha e una bonda
« e ible», capas no sslamen de desa ma , sinó
ins
i
o de e po . La li ú gia omana aplica a
san a Ma ia
allo
de
e n'bzlis u cas o zlm acies
o
dina a
.
T agedia. Només hi ha agedia, es ie amen
pa lan , quan hi ha impo encia en on de la a-
ali a , en un ho i zó sense espe anca. «T age-
dia» i « agedia g ega» ol di el ma eix. En el
món c is ii, hi cap el d ama, pe o no la agedia.
Pe aix6, si aques a eapa eix, o
bé
és u i pas i x
o
bé
és un indici de desc is iani zaci6.
Valo . És allo en que hsm c eu, al16 pe que al
la pena de Ilui a . Dels alo s, se'n dóna es i-
moni amb la ida.
ES
msl di ícil de pa la -ne
sense que es egi el Ilau ó.
Ve i a . Hom ha di ence adamení que la e i-
a co espon als a s momen s de suspensió de
pode . Cald ia a egi : i de suspeiisió d'in e cssos
(o és una al a mane a de
$i
el ma eix?),
i
de
suspensió de «coneixeme i s». Veu e-hi cla ,
neu ali zan l'opaci a del pode , dels i i e essos
i
dels «coneixemen s», és csm un mi acle.