LA PARADOXA DELS MONS PBSSIBLES
Jaume
CASALS PONS
Gai ebé des de la in an esa, Leibniz p ojec a
la cons ucció d'un al abe dels pensamen s hu-
mans. Passa el emps, i pe les nocions ona-
men als de la se a me a ísica, aques al abe de
pensamen s es con e id en un in en a i es i-
monial de les subs ancies del món. Pe o la e o -
ma o, almenys, I'ampliació de la Iogica a is o eli-
ca que he e a dels escoliis ics con inua a p esen .
La logica in en i a consis eix a posa I'a combi-
na o ia al se ei de I'ideal al abe ic. So a el lema
p aedica um ines subjec o,
la miquina de Leib-
niz eballa en dues di eccions: dona un subjec-
e, oba o s els seus p edica s possibles; dona
un p edica , oba o s els seus subjec es possi-
bles. Més a d, no amen , el concep e logic de
«subs ancia singula » a i p ecipi a aques e-
ball analí ic en el model en xa xa de I'uni e s. La
combina o ia és el mo o , engega la p oducció
de o es les se ies de p edica s o mables. La logi-
ca in en i a, la ga ella: de o es les se ies o ma-
bles, en disce neix les possibles, és a di , les que
no con inguin p edica s con adic o is. L'ope a-
ció doble es epe id, quan la noció de se ie esde-
ingui p imo dial, p enen la se ie com a uni a
del cilcul, en l'o d e de les se ies de se ies. Pe o,
pe la na u alesa comp ensi a de les se ies en els
subjec es que cons i ueixen, el model en xa xa
es a a iden ic a I'an e io dels p edica s. Iden ic
ins en la
Monadologia.
1
la geome ia con e -
gen de la xa xa pe me a I'enllac en e la doc i-
na de la incomunicació de les subs ancies (la doc-
ina del pa al.lelisme psicologic de les se ies
amb subjec e imp edicable d'al es subjec es, la
doc ina del desen olupamen empo al de
l'ha monia p ees able a) i el p incipi dels indis-
ce nible~.
Amb el p ocedimen in en iu, logic -pe les
p e ensions al abe iques- i on ologic -pel e
d'a isca la iden i a o mal de l'al abe i la
eali a -, I'home po exhau i l'es udi de les e-
lacions en e els concep es ini s d'un conjun i-
ni (nomb e ini de subjec es i p edica s) i ex-
eu e'n o s els enxa xa s logics possibles o, se-
guin I'exe cici majes uós de les pa aules leibni-
zianes, o s els mons possibles. Déu, o ni
d'una in el.ligencia de capaci a immensamen
analí ica, des a I'en ella dels in ini s (de les in-
ini es se ies subs ancials possibles), selecciona el
millo dels mons possibles i, inalmen , el c ea.
Gene ós Leibniz que in en a l'o d e g ama ical
del emps i I'espai, la limi ació en les uncions
de l'in ini o gíac de que B uno I'ha ia e
he eu.
De cop i ol a, si Leibniz és un g ama ic i la
se a logica es ic amen una iloso ia del judici,
.
les bases de la pa adoxa es an posades. Si hi ha,
d'una banda, un Leibniz hipoc i a que pa eix
o polemi zan amb Des Bosses, que ha de sal-
a la eligiosi a de la se a doc ina, que de ensa
la llibe a i el peca possible quan I'omb a del
spinozisme l'amenaca a ídica, un Leibniz que,
com diu Be and Russell, ha de som iu e a les
p inceses i, de I'al a banda, un Leibniz aau en-
ic»
i
desca na , que s'amaga al da e a del p i-
me i descob eix el subjec e i la subs ancia des-
p és d'anali za I'es uc u a de les p oposicions
no-exis encials, ca egan la pu a sin axi amb la
esponsabili a sence a dels seus p ime s p inci-
pis, si a gumen em de ini i amen que els seus
mons poden es udia -se com a eo ies i conjun s
de p oposicions, alesho es és legí im ocupa -se
de la pa adoxa dels mons possibles.
L'enuncia és: «Pod íem conside a l'es uc-
u a del món eal iden ica a la dels mons
possibles si no os que:
a)
La in el.ligencia humana és ini a.
6)
L'exis encia del món eal no és un
p edica de les subs ancies sinó que
depen de I'ac e c eado di í.
Pe an , cal es abli uns c i e is de dis-
inció».
La p ime a di icul a és d'o d e 16gic. So geix
d'una in e p e ació massa apida dels c i e is de
Leibniz que alseja les se es p opies idees. Es
ac a de l'associació als mons possibles de
en'-
a s necess2 ies, an2lisi ini a, p oposicions analí-
iques
i
p inczpi de con adicció,
i al món eal de
e i a s con ingen s, analisi in ini a, p oposi-
cions sin z iques
i
pl.incz)i de aó szl icien .
E i-
den men , l'associació no és co ec a del o
quan als mons possibles pe qu? un món possi-
ble (so és, seguin la nos a hipo esi, un món
consis en
,
no-con adic o i) po con eni subjec-
es amb un nomb e in ini de p edica s i, pe
consegüen , p oposicions que únicamen puguin
e i ica -se a a és d'una anilisi in ini a (no és
el momen de ac a de incula a aques p o-
blema I'algo isme de calcul in ini esimal, mal-
g a el alo simbolic que Leibniz li a ibula).
Tampoc no és comple amen co ec a quan al
nón eal pe que, a més de les p oposicions que
a ec in l'exis encia de les subs ancies i la pe cep-
ció ísica, hom hi po e oba o a classe de judi-
cis analí ics: els que compa eix amb o s els al-
es móns possibles en el ma c del p incipi de
con adicció.
Així doncs, cal ma isa les an e io s associa-
cions pe pode -les homologa com a c i e is de
dis inció. Adjudiquem
e i a s con ingen s, ana-
Iisi in zni a,
e c., no al nón eal sinó únicamen
a aquelles p oposicions del nón eal que el dis-
ingeixen dels mons que només són possibles (les
p oposicions exis encials i els judicis que incu-
len,
sub a ione possibiI'i a zi,
les subs ancies in-
di idual~ al emps i a l'exis encia), i
e i a s ne-
cessanes, andisi ini a,
e c
.
,
a les p oposicions
alides en o s els mons possibles (inclos el eal),
és a di , a les au ologies. L'au o s'hi a ind ia.
Una de les qües ions més complexes de la ilo-
so ia de Leibniz és la endencia a exis i que ca-
ac e i za o es les subs ancies, o s els subjec es
que no poden con e i -se en p edica s d'al es
subjec es, i la endencia d'aques es a maximi za
el desplegamen dels seus p edica s. Suposem
que, al ma ge de les dues classes de p oposicions
esmen ades da e amen
,
no n'hi hagi d'al es.
Lla o s, pe al de man eni la cohe encia del sis-
ema leibnizia (i no hi ha aons pe a nega -la-hi
abans d'ho a), hem de bandeja les nos es hipo-
esis llogades sob e el Leibniz au en ic i el Leib-
niz hipoc i a. La se a iloso ia -malg a l'ideal
al abe ic- ja no comenca pe I'anilisi de l'es-
uc u a subjec e-p edica de les p oposicions, si-
nó que aques a analisi és I'a gumen que u ili za
pe explica la se a concepció de l'uni e s i les
subs ancies; és, com l'esmen ada xa xa, un mo-
del del sis ema, un o malisme que in e p e a
concep es an e io s.
E ec i amen , el p oblema dels c i e is de dis-
inció en e I'es uc u a logica dels mons possio-
bles i la del nón eal, com hem is , el plan eja
la noció ambigua de «mons in ini s únicamen
possibles». Pe o si els c i e is leibnizians ens an
pensa que només hi ha au ologies (mons possi-
bles ini s, e i a s e e nes, elacions d'analisi i-
ni a) i p oposicions d'exis encia (món eal in i-
ni , e i a s empo als, analisi in ini a), no po-
dem pensa els mons possibles in ini s en gene al
(aquells I'exis encia o la inexis encia dels quals
no compo a con adicció) en e mes de conjun s
consis en s de p oposicions ans, ben al con a i,
hem de conside a que les ca ac e ís iques 16gi-
ques de la possibili a es an enyides d'exis n-
cia, ma cades ambé, com la eali a , pe les in-
compa ibili a s i uals que únicamen es esolen
en el emps. Les p oposicions que eclamen una
anilisi in ini a pe a se e i icades no són «p o-
posables» sinó pos e io men a la noció d'exis-
encia possible que Leibniz de ineix a a és de
les se es ca ac e ís iques, lla o s sí, g ama icals.
El lema «el p edica es i inclos en el subjec e»,
pe exemple, és I'exp essió Iogica dels concep es
in e io s, en el sis ema leibnizia, de o ca i ac i i-
a . Les dis ancies en e el Leibniz ? ic i el Leib-
niz ma emi ic s'han e més cu es.
1
la in uició i
el concep e, més impo an s que la e e be ació
del judici pe comp end e la se a me a ísica.
La segona di icul a és poe ica. De i a
d'aques a p ime a i li a al da e a. Un nón sen-
se Judes -amb o a la pe dua de bonda que
compo a aques a pe dua de malda - és un
nón possible que ja nopo exis i . Teodo a
somia -lo a la
Teokea.
Es un possible impossi-
ble. Com podem pa la , doncs, de la endencia a
exis i que de e mina la g ama ica in ini a de
I'esde eni d'aques món? Amb Pep Calsamiglia
am descob i un dia la hipo esi lluen de Boeci
-que el1 ma eix deses ima pe absu da- que
podia ha e soluciona unes quan es qües ions
de la polemica acionalis a sob e la llibe a i la
P o idencia: i si os el cu s dels esde enimen s la
causa de la P o idencia i no a l'in e és? No hi ha
dub e que Boeci és p esen en Leibniz, si més no
a a és de Valla.
1
no és el ma eix Leibniz qui e-
comana el esca de I'o que s'amaga en e els
ems
(s e cus)
de la iloso ia an iga
i
medie al?
No es ac a, pe o, d'embolica la oca. A a bé,
si olem sal a el c i e i analí ic de la dis inció
en e el nón c ea i els al es mons -enca a que
sigui a cos a de pe o ba Be and Russell i els
seguido s de l'esquema del seu bon llib e sob e
les p oposicions de Leibniz-, se ia una solució
magní ica d'imi a la que Boeci es onca. No go-
sa em di , és cla , que l'exis encia sigui la causa
de la c eació de I'ha monia, segons la nos a e -
si6 de Leibniz. Pe o, pe un idealis a, no és cap»
mala pensada e ambé de l'exis encia -el p e-
dica i la p e oga i a del subjec e di í- la ca-
ac e ís ica de e minan del llengua ge dels
mons imagina is, dels possibles únicamen im-
possibles pe un p oblema an docil, a a, com el
de la llibe a dels espe i s an ics. A més, enca a
que sigui absu d p e end e que el que a se no
os, com que el emps mai no s'acaba pe que no-
més ma ca les elacions d'incompa ibili a , no hi
ha mo ius pe c eu e que el que no a se no se-
a.
Hi
ha, doncs, emps pe a o : els somnis de
Teodo algun dia in ini amen llunyi pod an
compli -se
.
A ibuin als impossibles pe llibe a el Ilen-
gua ge de l'exis encia, les di icul a s de la in en-
ció es mul ipliquen i les dimensions de l'al abe
dels pensamen s humans po se s'han de econ-
side a una al a egada. És ben sabu , anma-
eix, que Leibniz no ens p oposa com a me ode
.la in e p e ació o gíaca de les me i o es de la
me a ísica sinó el cilcul o ginic, ma emi ic i g a-
ma ical, sob e la se a medul.la. El camí de la pa-
adoxa dels mons possibles desapa eix amb una
p egun a obscu a sob e la llibe a i els mons
imagina is a essada de sende es mode nis es
i
a ingudes neocl&siques
.
Fulla aca a emolinada
pel en de les pa aules. Ja hem di que el ema
ellisca a, com mol es al es pa adoxes, cap a la
poesia esca ologica, que so in deixa mag es be-
ne icis en iloso ia. Pe o,. essen aques ia ge an
cu pe a una dis ancia en e dos Leibniz que
suposi em an lla ga, l'economia p obablemen
ens hau i acaba a a o in . Almenys em-ne la
p o a:
cakulemus.