La paradoxa dels mons possibles

LA PARADOXA DELS MONS PBSSIBLES Jaume CASALS PONS Gai ebé des de la in an esa, Leibniz p ojec a la cons ucció d'un al abe dels pensamen s hu- mans. Passa el emps, i pe les nocions ona- men als de la se a me a ísica, aques al abe de pensamen s es con e id en un in en a i es i- monial de les subs ancies del món. Pe o la e o - ma o, almenys, I'ampliació de la Iogica a is o eli- ca que he e a dels escoliis ics con inua a p esen . La logica in en i a consis eix a posa I'a combi- na o ia al se ei de I'ideal al abe ic. So a el lema p aedica um ines subjec o, la miquina de Leib- niz eballa en dues di eccions: dona un subjec- e, oba o s els seus p edica s possibles; dona un p edica , oba o s els seus subjec es possi- bles. Més a d, no amen , el concep e logic de «subs ancia singula » a i p ecipi a aques e- ball analí ic en el model en xa xa de I'uni e s. La combina o ia és el mo o , engega la p oducció de o es les se ies de p edica s o mables. La logi- ca in en i a, la ga ella: de o es les se ies o ma- bles, en disce neix les possibles, és a di , les que no con inguin p edica s con adic o is. L'ope a- ció doble es epe id, quan la noció de se ie esde- ingui p imo dial, p enen la se ie com a uni a del cilcul, en l'o d e de les se ies de se ies. Pe o, pe la na u alesa comp ensi a de les se ies en els subjec es que cons i ueixen, el model en xa xa es a a iden ic a I'an e io dels p edica s. Iden ic ins en la Monadologia. 1 la geome ia con e - gen de la xa xa pe me a I'enllac en e la doc i- na de la incomunicació de les subs ancies (la doc- ina del pa al.lelisme psicologic de les se ies amb subjec e imp edicable d'al es subjec es, la doc ina del desen olupamen empo al de l'ha monia p ees able a) i el p incipi dels indis- ce nible~. Amb el p ocedimen in en iu, logic -pe les p e ensions al abe iques- i on ologic -pel e d'a isca la iden i a o mal de l'al abe i la eali a -, I'home po exhau i l'es udi de les e- lacions en e els concep es ini s d'un conjun i- ni (nomb e ini de subjec es i p edica s) i ex- eu e'n o s els enxa xa s logics possibles o, se- guin I'exe cici majes uós de les pa aules leibni- zianes, o s els mons possibles. Déu, o ni d'una in el.ligencia de capaci a immensamen analí ica, des a I'en ella dels in ini s (de les in- ini es se ies subs ancials possibles), selecciona el millo dels mons possibles i, inalmen , el c ea. Gene ós Leibniz que in en a l'o d e g ama ical del emps i I'espai, la limi ació en les uncions de l'in ini o gíac de que B uno I'ha ia e he eu. De cop i ol a, si Leibniz és un g ama ic i la se a logica es ic amen una iloso ia del judici, . les bases de la pa adoxa es an posades. Si hi ha, d'una banda, un Leibniz hipoc i a que pa eix o polemi zan amb Des Bosses, que ha de sal- a la eligiosi a de la se a doc ina, que de ensa la llibe a i el peca possible quan I'omb a del spinozisme l'amenaca a ídica, un Leibniz que, com diu Be and Russell, ha de som iu e a les p inceses i, de I'al a banda, un Leibniz aau en- ic» i desca na , que s'amaga al da e a del p i- me i descob eix el subjec e i la subs ancia des- p és d'anali za I'es uc u a de les p oposicions no-exis encials, ca egan la pu a sin axi amb la esponsabili a sence a dels seus p ime s p inci- pis, si a gumen em de ini i amen que els seus mons poden es udia -se com a eo ies i conjun s de p oposicions, alesho es és legí im ocupa -se de la pa adoxa dels mons possibles. L'enuncia és: «Pod íem conside a l'es uc- u a del món eal iden ica a la dels mons possibles si no os que: a) La in el.ligencia humana és ini a. 6) L'exis encia del món eal no és un p edica de les subs ancies sinó que depen de I'ac e c eado di í. Pe an , cal es abli uns c i e is de dis- inció». La p ime a di icul a és d'o d e 16gic. So geix d'una in e p e ació massa apida dels c i e is de Leibniz que alseja les se es p opies idees. Es ac a de l'associació als mons possibles de en'- a s necess2 ies, an2lisi ini a, p oposicions analí- iques i p inczpi de con adicció, i al món eal de e i a s con ingen s, analisi in ini a, p oposi- cions sin z iques i pl.incz)i de aó szl icien . E i- den men , l'associació no és co ec a del o quan als mons possibles pe qu? un món possi- ble (so és, seguin la nos a hipo esi, un món consis en , no-con adic o i) po con eni subjec- es amb un nomb e in ini de p edica s i, pe consegüen , p oposicions que únicamen puguin e i ica -se a a és d'una anilisi in ini a (no és el momen de ac a de incula a aques p o- blema I'algo isme de calcul in ini esimal, mal- g a el alo simbolic que Leibniz li a ibula). Tampoc no és comple amen co ec a quan al nón eal pe que, a més de les p oposicions que a ec in l'exis encia de les subs ancies i la pe cep- ció ísica, hom hi po e oba o a classe de judi- cis analí ics: els que compa eix amb o s els al- es móns possibles en el ma c del p incipi de con adicció. Així doncs, cal ma isa les an e io s associa- cions pe pode -les homologa com a c i e is de dis inció. Adjudiquem e i a s con ingen s, ana- Iisi in zni a, e c., no al nón eal sinó únicamen a aquelles p oposicions del nón eal que el dis- ingeixen dels mons que només són possibles (les p oposicions exis encials i els judicis que incu- len, sub a ione possibiI'i a zi, les subs ancies in- di idual~ al emps i a l'exis encia), i e i a s ne- cessanes, andisi ini a, e c . , a les p oposicions alides en o s els mons possibles (inclos el eal), és a di , a les au ologies. L'au o s'hi a ind ia. Una de les qües ions més complexes de la ilo- so ia de Leibniz és la endencia a exis i que ca- ac e i za o es les subs ancies, o s els subjec es que no poden con e i -se en p edica s d'al es subjec es, i la endencia d'aques es a maximi za el desplegamen dels seus p edica s. Suposem que, al ma ge de les dues classes de p oposicions esmen ades da e amen , no n'hi hagi d'al es. Lla o s, pe al de man eni la cohe encia del sis- ema leibnizia (i no hi ha aons pe a nega -la-hi abans d'ho a), hem de bandeja les nos es hipo- esis llogades sob e el Leibniz au en ic i el Leib- niz hipoc i a. La se a iloso ia -malg a l'ideal al abe ic- ja no comenca pe I'anilisi de l'es- uc u a subjec e-p edica de les p oposicions, si- nó que aques a analisi és I'a gumen que u ili za pe explica la se a concepció de l'uni e s i les subs ancies; és, com l'esmen ada xa xa, un mo- del del sis ema, un o malisme que in e p e a concep es an e io s. E ec i amen , el p oblema dels c i e is de dis- inció en e I'es uc u a logica dels mons possio- bles i la del nón eal, com hem is , el plan eja la noció ambigua de «mons in ini s únicamen possibles». Pe o si els c i e is leibnizians ens an pensa que només hi ha au ologies (mons possi- bles ini s, e i a s e e nes, elacions d'analisi i- ni a) i p oposicions d'exis encia (món eal in i- ni , e i a s empo als, analisi in ini a), no po- dem pensa els mons possibles in ini s en gene al (aquells I'exis encia o la inexis encia dels quals no compo a con adicció) en e mes de conjun s consis en s de p oposicions ans, ben al con a i, hem de conside a que les ca ac e ís iques 16gi- ques de la possibili a es an enyides d'exis n- cia, ma cades ambé, com la eali a , pe les in- compa ibili a s i uals que únicamen es esolen en el emps. Les p oposicions que eclamen una anilisi in ini a pe a se e i icades no són «p o- posables» sinó pos e io men a la noció d'exis- encia possible que Leibniz de ineix a a és de les se es ca ac e ís iques, lla o s sí, g ama icals. El lema «el p edica es i inclos en el subjec e», pe exemple, és I'exp essió Iogica dels concep es in e io s, en el sis ema leibnizia, de o ca i ac i i- a . Les dis ancies en e el Leibniz ? ic i el Leib- niz ma emi ic s'han e més cu es. 1 la in uició i el concep e, més impo an s que la e e be ació del judici pe comp end e la se a me a ísica. La segona di icul a és poe ica. De i a d'aques a p ime a i li a al da e a. Un nón sen- se Judes -amb o a la pe dua de bonda que compo a aques a pe dua de malda - és un nón possible que ja nopo exis i . Teodo a somia -lo a la Teokea. Es un possible impossi- ble. Com podem pa la , doncs, de la endencia a exis i que de e mina la g ama ica in ini a de I'esde eni d'aques món? Amb Pep Calsamiglia am descob i un dia la hipo esi lluen de Boeci -que el1 ma eix deses ima pe absu da- que podia ha e soluciona unes quan es qües ions de la polemica acionalis a sob e la llibe a i la P o idencia: i si os el cu s dels esde enimen s la causa de la P o idencia i no a l'in e és? No hi ha dub e que Boeci és p esen en Leibniz, si més no a a és de Valla. 1 no és el ma eix Leibniz qui e- comana el esca de I'o que s'amaga en e els ems (s e cus) de la iloso ia an iga i medie al? No es ac a, pe o, d'embolica la oca. A a bé, si olem sal a el c i e i analí ic de la dis inció en e el nón c ea i els al es mons -enca a que sigui a cos a de pe o ba Be and Russell i els seguido s de l'esquema del seu bon llib e sob e les p oposicions de Leibniz-, se ia una solució magní ica d'imi a la que Boeci es onca. No go- sa em di , és cla , que l'exis encia sigui la causa de la c eació de I'ha monia, segons la nos a e - si6 de Leibniz. Pe o, pe un idealis a, no és cap» mala pensada e ambé de l'exis encia -el p e- dica i la p e oga i a del subjec e di í- la ca- ac e ís ica de e minan del llengua ge dels mons imagina is, dels possibles únicamen im- possibles pe un p oblema an docil, a a, com el de la llibe a dels espe i s an ics. A més, enca a que sigui absu d p e end e que el que a se no os, com que el emps mai no s'acaba pe que no- més ma ca les elacions d'incompa ibili a , no hi ha mo ius pe c eu e que el que no a se no se- a. Hi ha, doncs, emps pe a o : els somnis de Teodo algun dia in ini amen llunyi pod an compli -se . A ibuin als impossibles pe llibe a el Ilen- gua ge de l'exis encia, les di icul a s de la in en- ció es mul ipliquen i les dimensions de l'al abe dels pensamen s humans po se s'han de econ- side a una al a egada. És ben sabu , anma- eix, que Leibniz no ens p oposa com a me ode .la in e p e ació o gíaca de les me i o es de la me a ísica sinó el cilcul o ginic, ma emi ic i g a- ma ical, sob e la se a medul.la. El camí de la pa- adoxa dels mons possibles desapa eix amb una p egun a obscu a sob e la llibe a i els mons imagina is a essada de sende es mode nis es i a ingudes neocl&siques . Fulla aca a emolinada pel en de les pa aules. Ja hem di que el ema ellisca a, com mol es al es pa adoxes, cap a la poesia esca ologica, que so in deixa mag es be- ne icis en iloso ia. Pe o,. essen aques ia ge an cu pe a una dis ancia en e dos Leibniz que suposi em an lla ga, l'economia p obablemen ens hau i acaba a a o in . Almenys em-ne la p o a: cakulemus.