SOBRE
EL
PATRIARCAT
*
Ve onica Beechey
(Uni e si a
de
Wa wick)
En aques a icle Ve onica Beechey plan eja l'examen d'una selecció
de ex os eminis es sob e el pa ia ca (en e al es les con ibucions de
Ka e Mille , Sheila Je eys, McKenzie, e c.), anali zan ambé la concep-
uali zació dualis a de la socie a implíci a en aques s ex os (sis ema classe
econhmica e sus sis ema classe sexual; mode de p oducció amilia e sus
mode de p oducció indus ial, e c.). Beechey a ambé e e hcia als p o-
blemes que
es
p esen en quan el pa ia ca
i
el capi alisme són ac a s com
a
es uc u es di e en s (pe exemple, ús de di e en s concep es de ep o-
ducció; sepa ació del pa ia ca d'al es aspec es del mode de p oducció;
el
e que o mode de p oducció suposa p oducció i ep oducció; e c.).
Desp és d'una ex ensa i p o unda anhlisi c í ica dels di e en s usos que del
concep e pa ia cal han e di e en s eb ics (Mi chell i els sis emes de
pa-
en iu; Ha man i la dominació masclis a; Eisens ein i la je a quia sexual;
e c; e a), l'au o a apun a que cald ia conc e a una eo ia especí ica del
pa ia ca i in es iga les o mes de pa ia ca que exis eixen en les ins i u-
cions socials conc e es.
*
Les idees con ingudes en aques a icle o en concebudes en ocasió de dues
con e sncies que aig dona , la p ime a a la Uni e si a Comunis a de Lond es, el 1977,
i
la segona pe a
Feminis Re iew
el 1978. Bea Campbell i al es memb es del
Collec-
iu de la
Feminis Re iew
em pe suadi en pe qu les esc i ls cohe en men ,
i
pe an
els haig de dona les g hcies pel seu enco a jamen
i
supo .
A
més, Sally Alexande ,
Collen Ghes e man, Simon Cla ke, el CoUec iu de la
Feminis Re iew,
Simon F i h,
S ua Hall, Richa d Hyman, Te y Lo ell
i
Ba ba a Taylo em e en comen a is sob e
el
p ime esbo any que m'han esul a mol ú ils. Es ic ag a'ida a o s elis pel emps
que
hi
esme ca en
i
amb6 a MichPle Ba e
i
Elizabe h Wilson pe la se a ajuda
en el manusc i
inal.
La e sió ca alana d'aques a icle és de Lluís Flaque .
Pape s: Re is a
de
Sociologia
15
(1981)
El concep e de pa ia ca ha es a u ili za dins el mo imen eminis a
pe al d'anali za els p incipis en quk es basa l'op essió de les dones. El
concep e en si no és nou.' Té una his b ia dins el pensamen eminis a, ja
que ou usa pe les p ime es eminis es com Vi ginia Wool , el G up
de Dones Fabi&
i
Ve a B i ain, pe exemple. També ou emp a pel so-
cibleg an ima xis a Max Webe (Webe , 1968). En ac a de e una
a aluació c i ica d'alguns dels usos del concep e de pa ia ca en el discu s
eminis a con empo ani, con é e a inen les menes p incipals de p oble-
mes que ha in en a de esold e. Des del pun de is a pdí ic les eminis es
d'una g an a ie a de endkncies di e en s s'han empa a del concep e de
pa ia ca a la ece ca d'una explicació dels sen imen s d'op essió i subo -
dinació i en un desig de ans o ma el sen imen de ebellió en una p hc-
ica i una eo ia polí iques. Teb icamen el concep e de pa ia ca ha es a
u ili za pe al de e on
a
la qües ió de la base eal de la subo dinació
de les dones
i
d'anali za les o mes pa icula s que adop a. Així, la eo ia
del pa ia ca ac a de pene a pe so a de les expe ikncies
i
mani es a-
cions pa icula s de l'op essió de la dona i de o mula una eo ia cohe en
de la base de la subo dinació que els dóna supo .
La noció de pa ia ca que ha es a elabo ada en els esc i s eminis es
no cons i ueix un concep e únic o simple, sinó que é o a una a ie a de
signi ica s di e en s.
Al
ni ell més gene al, hom ha emp a el pa ia ca pe
e e i -se a la dominació masculina i a les elacions de pode mi jan~an les
quals els homes dominen les dones (Mille , 1969). A di e 5ncia de les au o-
es eminis es adicals com Ka e Mille , que s'han concen a únicamen
sob e el sis ema de dominació masculina
i
subo dinació emenina, les emi-
nis es ma xis es han in en a d'anali za la elació en e la subo dinació de
les dones i l'o gani zació dels di e sos modes de p oducció.
De
e ,
el
concep e de pa ia ca ha es a adop a pe les eminis es ma xis es en un
1.
Es ic ag ayda a
Sdy
Alexande pe les dades que em a dona sob e la his b ia
del concep e en la li e a u a eminis a.
<<Pape s*:
Re is a
de
Sociologia
in en de ans o ma la eo ia ma xis a pe al que pugui explica més
adequadamen la subo dinació de la dona, aixi com les o mes d'explo ació
de classe.
Dins de la li e a u a eminis a ma xis a podem disce ni di e sos usos
del concep e de pa ia ca . Pe a posa alguns exemples: Julie Mi chell
(1974) emp a aques concep e pe a e e i -se als sis emes de pa en iu en
els quals els homes bescan ien dones, al pode simbblic que els pa es
enen dins aques s sis emes
i
a les conseqükncies d'aques pode pe a la
<cpsicologia
...
in e io i zada de les donesw (Mi chell, 1974: 402). Heidi
Ha mann (1979) ha conse a 1'6s eminis a adical de pa ia ca pe a e-
e i -se al pode mascuií sob e les dones i ha in en a d'anali za la in e e-
lació en e aques i l'o gani zació del p océs de eball capi alis a. Eisens ein
(1979) de ineix
el
pa ia ca com la je a quia sexual que es mani es a en el
pape de la dona com a ma e, eballado a domks ica
i
consumido a dins
la amilia. Finalmen , alguns a icles de
Women
Take
Issue
(1978) han
usa el concep e pe a e e i -se d'una o ma especí ica a les elacions de
ep oducció exis en s dins la amília.
Les di e en s concepcions del pa ia ca en la eo ia eminis a con em-
po hnia co esponen óins
a
un ce pun a les di e en s endhcies de la
polí ica eminis a,
El
concep e de pa ia ca que obem a
Sexual Poli ics
i
a
al es documen s eminis es adicals i e oluciona is pa eix de l'in en
d'anali za la base au bnoma de l'op essió de les dones en o es les o mes
de socie a i o ni una jus i icació eb ica a l'au onomia de la polí ica e-
minis a. Les eminis es ma xis es han ac a d'anali za no solamen el
*pa ia ca )>, sinó les
elacions en e
el pa ia ca
i
el mode de p oducció
capi alis a.
Si
ho an
així
6s pe que no c euen que la subo dinació de les
dones pugui sepa a -se de! o de !es al es o mes d'explo ació i op es-
sió que exis eixen en les socie a s capi alis es com, pe exemple, l'ex-
plo ació de classe
i
el acisme; anma eix, ebu gen la o ma en qui: les
o gani zacions socialis es
i
ma xis es o odoxes han ma gina les dones des
del pun de is a e6 ic i han conside a l'op essió emenina com un simple
e ec e secunda i de l'explo ació de classe. Tis cla que el socialisme no
ga an eix de cap mane a I'allibe amen de les dones, com e ela I'expe ikn-
cia de les dones dels pdisos socialis es. Des d'un pun de is a & ic les
eminis es ma xis es es an enga jades en l'elabo ació d'una es a egia emi-
nis a socialis a que pugui elaciona les llui es de les dones amb al es
llui es polí iques. En la p hc ica, aques a emp a i a d'enlla~a la eo ia
eminis a amb
la
ma xis a ha es a di ícil, pe 6 enca a és més impo an
de eco da que p o é d'una pos u a polí ica. El e que hi hagi eminis es
que econeguin que en la socie a d'a ui dia
--el
món en quk hem de
iu e i llui a pe al de can ia -10- l'op essió de les dones és unida inex-
Sob e
e1
pa ia ca
icablemen a l'o d e capi alis a i que, pe an , comp end e l'op essió
de la dona signi ica necessh iamen que cal en end e ambé el capi alisme
i
pa icipa en la llui a pe can ia -10.
L'in e b de les eminis es ma xis es pe anali za eb icamen la ela-
ció en e el pa ia ca
i
el mode de p oducció capi alis a i la p eocupació
polí ica de les eminis es socialis es pe explo a la elació en e el emi-
nisme
i
les o mes de llui a de classe no posen en qües ió de cap mane a
l'au onomia del mo imen eminis a. L'o gani zació del mo imen eminis a
com un mo imen au bnom no po dedui -se de les a gumen acions eb i-
ques sob e la na u alesa au bnoma de l'op essió de la dona. La decisió
&o gani za -se com un mo imen au bnom
i
en g ups au bnoms és una
decisió polí ica basada en una anhlisi polí ica de les o mes de llui a emi-
nis a
i
de classe que exis eixen en condicions his b iques conc e es. Així,
doncs, old ia em a i za que quan m'iden iíico amb el p ojec e eminis a
ma xis a cen a en la elació en e la subo ~dinació de la dona i al es as-
pec es de l'o gani zació del mode de p oducció capi alis a, no poso en dub e
el nos e d e &o gani za -nos polí icamen com un mo imen au bnom
de dones.
En aques a icle penso conside a uns quan s en ocamen s di e en s
de l'anhlisi del pa ia ca . Cap publicació exis en ens o e eix una o ma
sa is ac b ia de concep uali za el pa ia ca , Aixb plan eja les qües ions
de si la ece ca d'una eo ia del pa ia ca és una emp esa e bnia
i
de si
cald ia abandona el concep e. En alo a aixb, con é posa en elleu que
les eminis es han usa p ecisamen aques concep e en un in en d'ob i -se
camí a a és de p oblemes polí ics i eb ics eals. Pe an , si abandonem
e1 concep e, és essencial de oba alguna al a o ma més sa is ac b ia de
concep uali za la dominació masculina
i
la subo dinació emenina
i,
pe
al
eminisme ma xi,s a, de elaciona o aixb amb l'o gani zació de la o a-
li a del mode de p oducció. Fins que no elabo em aques a anPlisi al e na-
i a, con inua obe a la qües ió de la u ili a del concep e del pa ia ca
pe a la polí ica
i
la eo ia eminis es. Com que l'elabo ació d'una anhlisi
eminis a ma xis a adequada a la elació en e la subo dinació emenina
i l'o gani zació del mode de p oducció capi alis a és an di ícil, he decidi
de consag a aques a icle a iden i ica una se ie de p oblemes i plan eja
qües ions pa in d'algunes de les publicacions que usen el concep e de
pa ia ca En l'úl ima pa de l'a icle penso e alguns sugge imen s so-
b e un in en d'explo ació d'al es o mes possibles de e lexiona sob e el
p oblema.
apape s,:
Re is a
de Sociologia
Feminisme adical
i
euduciona i
El eminisme adical ha es a ex emamen impo an en e una anh-
lisi de l'op essió de la dona que ha es a in luen en e els al es co en s
de la eo ia eminis a (pe exemple, el eminisme e oluciona i i el emi-
nisme ma xis a). En aques apa a pa la é d'alguns aspec es de l'anilisi que
Ka e Mille a del pa ia ca en el seu llib e
Sexual Poli ics
(1969) i de la
o ma més ecen d'anilisi que ha es a desen olupada a pa i de la eo ia
eminis a adical:
el
eminisme e oluciona i. És cla que aques s no són
els únics exponen s de l'anilisi eminis a adical
i
e olucionii ia. He p es
el de e mini de concen a -me en aques es in e p e acions pe al com és
possible de plan eja una d ie de p oblemes c ucials pe a la eo ia emi-
nis a adical i e olucionh ia en e e encia a aqueixes ob es. També pa -
la é b eumen de l'anhlisi de Ch is ine Delphy que obem
a
The Main
Enemy
(1977), la qual ha ingu una ce a in iuencia en e les esc ip o es
eminis es con empo hnies.
Sexual Poli ics
de Ka e Mille ep esen a una de les p ime es emp-
a i es se ioses d'en on a -se amb la na u a especí ica de l'op essió de la
dona dins el mo imen eminis a con empo ani. Pe a Mille el pa ia ca
a e e encia a una socie a que és o gani zada segons dos conjun s de
p incipis: 1) que els homes dominen les dones;
2)
que els homes ells
dominen els jo es. Aques s p incipis egeixen o es les socie a s pa ia cals,
segons Ka e Mille , enca a que el pa ia ca pugui adop a una g an a ie-
a de o mes en les di e en s socie a s. Mille se cen a en el p ime
d'aques s p incipis, la dominació de les dones pels homes,
i
a i ma que
aques a elaci6 en e els sexes exempli ica el que el socibleg Max Webe
anomena la
He scha ,
aixb és, una elació de dominació i subo dinació.
També anali za els aspec es polí ics de la elació en e els sexes, usan la
noció de <(polí ic>> en un sen i ampli, al com s'ha es a usan dins el
mo imen d'allibe ació de la dona, pe a e e i -se a les elacions de pode
en e els homes
i
les dones. Les dones es concep uali zen com a un g up
mino i a i dins la socie a dominan i les di e encies en e les dones es
conside en insigni ican s si les compa em a les di isions exis en s en e dones
i homes: es ac a de me es di e encies d'c es il de classe)>. La uni a més
onamen al del pa ia ca és pe
a
Mille la amília, que ella conside a
com una uni a pa ia cal dins un o pa ia cal; les se es uncions són
la sociali zació dels nens en ols, empe amen s
i
s a us
sexualmen di e-
encia s
i
el man enimen de les dones en un es a de subo dinació.
Pe que, en opinió de Ka e Mille , exis eixen les elacions pa ia cals
i
pe sis eixen
al
lla g de la his b ia en o es les socie a s? Quins són els
seus onamen s? Mille ebu ja
el
pun de is a que les di e encies biolb-

Sob e el pa ia ca
giques en e els sexes puguin explica empe amen s, ols sexuals i
s a us
socials di e encia s pel que a al gi ne e. (Aques a concepció és coneguda
com a educcionisme o de e minisme biolbgics.) Si bé Ka e MilIe ebu ja
aques a explicació, no é al a eo ia sob e els onamen s del pa ia ca
que una concepció o ca gene ali zada de les elacions de pode . A i ma que
hi ha una di isió basica en e homes i dones que implica elacions de
dominació i subo dinació sense explica qui és allb que en l'o gani zació
de o es les socie a s humanes compo a la ins i ucionali zació d'aques es
elacions de pode i les di e en s o mes que adop en en les di e en s so-
cie a s la dominació masculina
i
la
subo dinació emenina. Hem de con-
clou e que
Sexual Poli ics
ens dóna abans que o una
desc ipció
de les
elacions pa ia cals i d'algunes de les se es mani es acions (pe exemple, en
la p oducció
li e a is),
pe b que és
inca pa^
de o ni -nos una
explicació
sa is ac b ia dels seus onamen s.
Així, doncs, el eminisme adical in oduí el concep e de pa ia ca en
el
discu s eminis a con empo ani, pe b la se a anhlisi deixa sense explica
les o mes especí iques de dominació masculina i subo dinació emenina.
El
eminisme adical ampoc no explica la elació en e les elacions socials
pa ia cals i les elacions socials de p oducció, és a di , en e les classes
sexuals i les classes socials. Des del pun de is a polí ic el eminisme
adical s'ha cen a p incipalmen en les llui es con a el pode masculí i les
ins i ucions socials mi jancan les quals es ep odueix (ma imoni, he e o-
sexuali a , la amília). El eminisme adical ambé s'ha es o ca a llui a
pel que a al pape de
la
dona en la ep oducció biolhgica, una p eocupació
que ha es a ep esa més a ons pel eminisme e oluciona i. Quan les
eminis es adicals o mulen ei indicacions cohe en s, ho an con a els
homes
com a op esso s sexuals. Tanma eix, no deixen gens cla
qui.
és el
que a que els homes esde inguin op esso s sexuals, ni ampoc, cosa mol
més impo an , quines ca ac e ís iques de les o mes pa icula s de socie a
si uen els homes en posicions de pode pe damun de les dones. Aques a
2.
Reduccionisme biolbgic: els conse ado s polí ics i els an i eminis es han em-
p a so in aques a gumen pe a sugge i que, com que les dones poden dona a lium
i
alle a els seus ilis, es an do ades biolbgicamen de ca ac e ís iques emocionals
i
psi-
colbgiques associades amb la ma e ni a com el lliu amen
i
el sac i ici
i
que, com que
el mascle sol ésse l'ag esso en l'ac e sexual, les dones són pe an passi es an
emocionalmen com psicolbgica. So in aques s a gumen s es euen e o ~a s pel sugge-
imen que les ho mones ep esen en
un
pape clau en la causació d'aques es di e ncies
psicokgiques. Tals explicacions negligeixen la impo an dis inció en e sexe biolbgic
i
gkne e, que és cons u'i socialmen .
Aiii
ma eix, ampoc no expliquen pe quk les di e-
hcies sexuals
i
genk iques adop en o mes di e ses en les o mes di e en s d'o gani -
zació social.
uPape s)>:
Re is a
de
Sociologia
és una de les qües ions que hau ia de plan eja una eo ia adequada del
pa ia ca .
El eminisme e oluciona i ha desen olupa ecen men I'anhlisi emi-
nis a adical de la subo dinació emenina i assegu a que les di e encies de
ghne e
poden
explica -se en e mes de les di e hcies biolbgiques en e
homes i dones. El eminisme e oluciona i de e elabo a una eo ia del
pa ia ca i de la classe sexual a elada en les capaci a s ep oduc i es de
les dones. Segueix l'anilisi de
The
Dialec ic o Sex
(Fi es one,
1971),
en
qui. Shulami h Fi es one ac a de esold e el dilema plan eja pe
Sexual
Poli ics
decla an que la base de l'op essió de la dona adica en les se es
capaci a s ep oduc i es en la mesu a en qu; aques es han es a con olades
pels homes. Com
a
exemple de la endkncia eminis a e olucionh ia m'es-
end é sob e alguns dels a icles ep odu'i s a
Sca le Women
(núme o
cinc).
Sheila Je eys ens diu a <(La necessi a d'un eminisme e oluciona in
(Sca le Women
5:
10)
que exis eixen dos sis emes de classes socials:
1)
el
sis ema de classe econbmic, que es basa en les elacions de p oducció;
2)
el sis ema de classe sexual, que es basa en les elacions de ep oducció.
Segons Sheila Je eys, és el segon sis ema de classe,
el
sis ema de classe
sexual,
el
que explica la subo dinació de les dones. El concep e de pa ia ca
es e e eix a aques segon sis ema de classe, a la dominació de les dones
pe pa dels homes que es basa en la p opie a i el con ol pe pa dels
homes dels pode s ep oduc ius de les dones.
Finella McKenzie en el seu a icle <(Feminisme i socialisme*
(Sca le
Women
5) esbossa les o mes en qu$ la di e enciació ep oduc i a dóna
lloc
al
pode
i
con ol masculins. McKenzie a i ma que la p ime a di isi6
del eball ou en e homes
i
dones i que si ou així a ésse a causa de les
capaci a s ep oduc i es de les dones i a la o ca més g an dels homes. Com
que les dones al lla g de la his b ia han es a supedi ades a la se a biologia,
segueix McKenzie,
aixb
les ha e ésse dependen s dels homes pe a
la
se a supe i encia ísica, especialmen du an la mens uació, el pa , e c.
Aques a dependhcia emenina es ablí un sis ema desigual de elacions de
pode dins la amília biolbgica: un sis ema de classe sexual. Finella McKen-
zie iden i ica així es aspec es de la subo dinació de les dones: les se es
di e en s capaci a s ep oduc i es, la se a manca de con ol sob e aques es
i la con e sió pe pa dels homes de la dependhcia causada pe la biologia
de les dones en una dependhcia psicolbgica. Aixi, com assenyalen Jalna
Hanme , Ka hy Lunn, Sheila Je eys i Sand a MacNeill a <(Classe sexual:
Pe qu8 és impo an anomena les dones una classe?>>, no és la biologia
emenina la que és op essi a, sinó el alo que els homes li donen i el
pode que aconsegueixen a causa del seu con ol sob e ella. En opinió de
Sob e
el
pa ia ca
Sheila Je eys, les o mes p ecises de con ol can ien en unció del pe íode
his b ic i cul u al
i
de les mu acions del sis ema de classe econbmic. No-
gensmenys,
el
que cons i ueix la base inal e able del pa ia ca és la cons-
incia del pode
i
el con ol dels homes sob e les capaci a s ep oduc i es
de les dones, segons les eminis es e olucioni ies. Des del pun de is a
es a kgic el eminisme e oluciona i es i enga ja a desen olupa la cons-
cikncia de classe de les dones, és a di , la consciencia pe pa de les dones
del uncionamen del sis ema de classe sexual. Els a icles de
Sca le
Women
5
des aquen la impo incia de les ac i i a s de p esa de consciencia
i de desemmasca amen del pode mascle i el seu mode de uncionamen
mi jangan ac es cen a s sob e la iolació, la iolencia sexual
i
la iolencia
dins la amília.
L'anilisi eminis a e olucioni ia, que ce ca les a els del pa ia ca
i
la subo dinació emenina en les di e encies ep oduc i es en e els sexes,
plan eja mol s p oblemes. En p ime lloc, és educcionis a biolbgica
i
pe
an és incapac &explica les o mes que les di e encies sexuals adop en
dins els di e en s modes d'o gani zació social, que conside a com
a
dona s.
En segon lloc, de ineix
el
concep e de ep oducció d'una o ma ex ema-
men es e a
i
el
limi a a I'ac e ísic de la ep oducció dels ills. Les di e-
encies ep oduc i es en e homes
i
dones no queden si uades dins de cap
sis ema de elacions socials i hom no dóna cap explicació de les ca ac e ís-
iques de les o mes pa icula s de socie a que o iginen l'ag essi i a i
dominació masculina &una pa i la passi i a
i
dependkncia emenina de
I'al a. Segons aques a anilisi, la causa de l'op essió emenina au en l'insia
in empo al de pode dels homes sob e les dones. En e ce
lloc,
el eminis-
me e oluciona i pa eix de l'exis kncia de dos sis emes au bnoms de classes
socials, les classes econbmiques
i
les classes sexuals, i no ens diu gai e sob e
les G1ons en e aques s. L'anilisi de la p oducció sob e la qual es basen
les classes socials es a així inal e ada an pel eball eb ic eminis a com
pe les llui es de les dones que enen pe objec e la ep oducció. Aixb é
g eus implicacions polí iques. No queda gens cla quina se ia la concepció
eminis a e olucionkia d'una socie a no pa ia cal i com es ep odui ia
aques a socie a . Tampoc no queda cla quina es a kgia e olucioni ia hau-
ia d'adop a el eminisme e oluciona i pe al d'assoli aques a socie a .
Finalmen , si hom pa eix del e que els homes enen un desig biolbgic
inna de subo dina les dones, ¿com se ia possible que les dones s'allibe es-
sin p ou del pode
i
del con ol dels homes pe al de llui a en p o d'una
o ma no pa ia cal de socie a ?
En els seus assaigs publica s so a el í ol
The
Muin
Enemy,
Ch is-
ine Delphy elabo a una o ma al e na i a d'anllisi del pa ia ca que
anomena ma e ialisme eminis a. Com que les a gumen acions de Ch is ine
77
I
<<Pape s,: Re is a de Sociologia
Delphy han es a epassades sis emi icamen en l'ob a de Wchele Ba e
i
Ma y McIn osh (1979), només en pa la é en aques a icle en la mesu a
en qui. són pe inen s als p oblemes eb ics que suposa l'anhlisi del concep e
del pa ia ca
i
de les elacions socials pa ia cals. Les p incipals esis de
Ch is ine Delphy són les següen s: En la socie a capi alis a hi ha dos modes
de p oducció:
1.
El mode de p oducció indus ial, que cons i ueix el cen-
e de l'explo ació capi alis a.
2.
El
mode de p oducció amilia , en el qual
la dona p es a se eis amilia s, en el qual é lloc la c ianga dels nens i en
el qual es p odueixen ambé alguns béns pe a Ús i can i,
bé
que aixb
passi cada egada menys a mesu a que es p odueixen més i més me ca-
de ies dins el p océs de eball capi alis a. Així, segons aques a concepció,
l'explo ació i l'op essió de la dona dins la amilia és conseqiii.ncia del con-
ol de l'home sob e les ac i i a s p oduc i es i ep oduc i es que enen
lloc dins el mode de p oducció amilia . Pe b en a i ma que la amilia é
p io i a damun o es les al es elacions socials (ja que en i u del ma-
imoni les 'dones compa eixen una posici6 de classe comuna), Ch is ine
Delphy a iba a una pos u a eb ica en qui. el pa ia ca i el capi alisme
esde enen es e es au bnomes, cadascuna amb el seu p opi sis ema d'explo-
ació i classes socials. La conseqii&ncia d'aques en ocamen és que no ap e-
cia les complexi a s
i
les con adiccions dels lligams en e el p océs de
p oducció i la amilia i la o ma en qui. en úl ima ins incia les elacions
socials de p oducció ans o men o es les elacions socials, incloses les
elacions amilia s, en el cu s del desen olupamen del capi alisme. Aixi,
é implicacions an pe a la se a andisi del eball assala ia com pe a la
se a isió de la amília, a ks que no pa la de les condicions que p e alen
a
la indús ia en g an escala, les o mes de eball que exigeix el capi al
en
de e minades condicions his b iques
i
les o mes en qui. les dones s'han
is a e es cap a la p oducció social o a de la amília en espos a a algunes
d'aques es exigencies. Si bé assenyala co ec amen la doble ci ega que
les dones han de supo a quan en en en la p oducció social com a e-
ballado es assala iades, negligeix l'obse ació impo an que Ba ba a Taylo
éu a <(El nos e eball i el nos e pode )> (1975-1976) que
el
eball emení
adop a di e en s o mes en el p océs de eball capi alis a i en la amilia.
Les dones són explo ades en ambdues condicions, pe 6 de o mes di e en s
i
amb
di e en s a an a ges an pe
al
capi al com pe
a
llu s ma i s. P e-
sumi , com a Ch is ine Delphy, que el pa ia ca esideix només en la
amília suposa e una desc ipció unila e al que és incapag &explica pe
qui., en úl ima ins hncia, les dones so eixen explo ació an dins el p océs
de eball com dins la amilia.
Sob e el pa ia ca
quals iuen els homes d'un país de e mina es an condicionades pe dos
ipus de p oducció; pe I'es adi de desen olupamen del eball dJuna pa ,
i de la amília de l'al a.)> (Engels, 1968: 455.)
Aques s pa hg a s an ci a s del p e aci d'Engels han o e una jus i-
icació clhssica din e
el
ma xisme pe anali za I'es e a de la ep oducció
en an que
un
aspec e de l'anhlisi del mode de p oducció capi alis a.
5.
La publicació a F anga del llib e de Claude Meillassoux
Femmes,
G enie s e Capi aux
(1975) la p eocupació cen al del qual és la qües ió
d'esb ina pe que les elacions socials basades en la amilia (o la comu-
ni a domes ica) con inuen enin una impo hncia an g an pe
al
sis ema
capi alis a. Uns quan s a icles elabo a s ecen men sob e la eo ia de la
ep oducció enen pe objec e inicia un deba c í ic amb les esis de
Meillassoux: egeu O'Loughlin
(
1977)' Mackin osh
(
1977) i Edholm i
al-
es (1977).
Com Edholm
i
al es assenyalen
a
<<Com cal concep uali za les dones)>,
el concep e de ep oducció sJha emp a d'una o ma ex emamen imp ecisa
dins la li e a u a eminis a ma xis a. Pe& c ec que mol s dels esc i s que
usen
el
concep e de ep oducció compa eixen, a un ni ell gene al, una
sk ie de ca ac e ís iques, que old ia ac a b eumen aquí.
Un bon nomb e d'au o s, com a a McDonough
i
Ha ison (1978), di-
e sos signan s dels a icles apa egu s a
Women
Take
Issue
(1978), Ha -
mann (1979a i 197913)
i
Eisens ein als seus a icles de
Capi alis Pa ia chy
and he Case o Socialis Fenzinis~
(1979) compa eixen el supbsi que
l'especi ici a del pa ia ca adica en les elacions de ep oducció, que
a
la egada es an locali zades dins la amília. Nogensmenys, uns quan s
au o s de ineixen les elacions socials de ep oducció com
a
elacions ma-
e ials de i ades, pe exemple, del con ol del eball de la dona
i
al a
com a elacions ideolbgiques o cul u als.
Així,
pe a posa l'exemple d'un
a icle que de ineix les elacions de ep oducció en e mes ma e ialis es,
McDonough
i
Ha ison sos enen que el pa ia ca es basa en
el
con ol del
eball de la dona en la amília i en la ideli a sexual i la p oc eació de la
dona. En un passa ge que s'assembla mol a una o mulació de Delphy
a
The
Main Enemy,
McDonough
i
Ha ison diuen que les o mes especí i-
ques de con ol sob e la ep oducció que ca ac e i zen el pa ia ca apa ei-
xen amb el ma imoni, en que la dona dóna
a
can i la se a o ~a de eball
i la se a capaci a de p oc ea du an un de e mina pe íode: o a la ida.
Enca a que les o mes del pa ia ca a i'in segons la classe -a i men-,
a b que el con ol de la sexuali a
i
la ecundi a de la dona en la amília

apape s)>: Re is a
de
Sociologia
bu gesa es e e eix a la p oducció dels he eus, men e que en la amília
p ole h ia es e e eix a la ep oducció de la o ca de eball, la o ma bhsica
de les elacions pa ia cals con inua essen la ma eixa. McDonough i Ha i-
son man enen que el desen olupamen ul e io del concep e de pa ia ca
ha de gi a en o n de la in e elació en e les elacions de p oducció i les
elacions de ep oducció. De o a mane a, la se a a gumen ació endeix
a
pe pe ua una mena d'escissió analí ica que sepa a l'es e a de la ep oduc-
ci6 de l'es e a de la p oducció, com iUus a el passa ge següen :
<<Bé
que com
a
ma xis es c eiem que és essencial de dona p io i a
analí ica
a
l'es e a de la p oducció, com a eminis es c eiem que és igual-
men impo an de concedi una g an a enció al concep e de ep oducció
humana pe
al
de comp end e la na u alesa especi ica de l'op essió de la
dona.* (1978:
28.)
Alguns a icles, pe exemple el de Lucy B and
e
al.
<<Les dones "dins
i
o a" les elacions socials de p oducció)> (1978) conside en la elació en e
el pape de la dona en les dues es e es, pe b aixb
ho
an solamen les con-
seqükncies que é pe
al
ebali assala ia de la dona el seu pape ep oduc-
o .
Així,
doncs, la amília és conside ada el
lloc
p i ilegia de la subo di-
naci6 emenina i el mode de ep oducció és ingu pe uncionalmen ne-
cessa i pe al capi al, pel seu desig de oqa de ebali ba a a i lexible.
Zillah
Eisens ein, pe la se a banda, c eu que la qües ió es esol en
com s'ha de <{ o mula el p oblema de la dona com a ma e
i
eballado a,
ep oduc o a
i
p oduc o a)> (1979:
1).
Les elacions cabdals que de e mi-
nen l'op essió de la dona són la supe io i a masculina i el capi alisme:
<<La
[.
. .
]
dinimica de pode
[
. .
.
]
de i a de les elacions de p o-
ducció de classe i
de
les elacions socials de je a quia sexual),
(1979:
1).
Eisens ein concep la socie a in eg ada pe dues es e es: d'una banda,
el
p océs de eball capi alis a,
en
que es dóna l'explo ació, i de l'al a, la
je a quia sexual pa ia cal, en qu2 la dona és ma e, eballado a domb ica
i
consumido a
i
en qu2 es dóna l'op essió de la dona. En la se a concepció,
el pa ia ca no és anali za com un esul a na u al de la di e enciació
biolbgica, com en l'ob a de Shula ni h Fi es one
The Dia ec ic
o
Sex
(1971),
ni
com una conseqii ncia de l'exis ncia uni e sal del complex d'Edip,
com en
P~ychwnal~sis and Feminism,
sinó que
és
concep uali za com un
esul a de
les
in e p e acions ideolbgiques
i
polí iques de la di e enciació
biolbgica.
Aixb
és el que ol di quan emp a les exp essions de elacions
Sob e el pa ia ca
socials de ep oducció o de sis ema gen4 ic sexual.' Pe a Zillah Eisens ein
aques es elacions de ep oducció no són especi icamen elacions capi alis-
es, sinó elacions cul u als que són a ossegades d'un pe íode a un al e.
Si bé l'o gani zació econbmica de la socie a can ia, el pa ia ca , que se
si ua en les elacions socials de ep oducció, cons i ueix un sis ema d'o de-
nació
i
con ol je h quics que ha es a usa en di e ses o mes d'o gani za-
ció social, en e elles el capi alisme.
En els dos exemples de eo ies de la ep oducció social que he exami-
na , en el p ime cas aques es es de ineixen en e mes del con ol sob e el
eball de la dona, la se a ecundi a i la se a capaci a de p oc eació, és
a
di , en e mes ma e ialis es, i en el segon cas com a elacions ideolbgiques
que pa icipen di ec amen en la ans o mació del sexe en gene e. En amb-
dós casos hom dóna p io i a a les elacions de ep oducció a l'ho a de de i-
ni l'op essió de la dona. Aques es elacions poden eni conseqü2ncies pe
a l'o gani zació de la p oducció,
o
poden es a elacionades amb ella des
del pun de is a uncional, pe b l'especi ici a de l'op essió de la dona és
pe cebuda p incipalmen en e mes de les elacions de ep oducció. En el
p ope apa a in en a é d'assenyala alguns dels p oblemes que plan eja
aques a mena d'anhlisi.
Una no a sob e la p oducció, la ep oducció
i
el pa ia ca
Un dels emes que he ac a de sub a lla en examina una selecció
de les publicacions sob e el pa ia ca és que en mol es
hi
p edomina
una
o ma d'anhlisi que concep uali za la socie a en dues es uc u es se-
pa ades. Segons els au o s, aques es es uc u es són denominades de o mes
di e ses: sis ema de classe econbmic/sis ema de classe sexual (el eminis-
me e oluciona i i Fi es one); mode de p oducció amilia /mode de p o-
ducció indus ial (Delphy); capi alisme/pa ia ca (Ha mann, 1979a); e-
lacions socials de p oducció/ elacions socials de ep oducció (McDonough i
Ha ison, Women Take Issue). Així ma eix els di e en s au o s concep ua-
li zen aques es es uc u es sepa ades com a cla s de e minan s del can i his-
a ic que in e accionen en e si, s'acomoden l'una amb l'al a o en en en
con lic e mu u (Ha mann, Eins ein) o bé que es an elacionades uncional-
men en e si. (Bland e al.)
Vold ia, a guisa de conclusió, esca i alguns dels p oblemes que es
p esen en si el pa ia ca i el capi alisme, o les elacions socials de ep o-
5. El e me <<sis ema gens ic sexual, ou usa pe Rubin (1975)
i
és adop a en
alguns dels al es assaigs ecolli s a Eisens ein (ed.) (1969) com un mi jl al e na iu
de concep uali zació de les elacions de p oducció.
<<Pape s*: Re is a
de
Sociologia
ducció
i
les elacions socials de p oducció, es ac en com a es uc u es
independen s.
P ime , com han assenyala Fdici y Edholm, Oli ia Ha is
i
Ka e
Young
a
<(Com cal concep uali za les dones)>, hom ha emp a el concep e
de ep oducció de mane es mol di e en s. Aques es au o es p oposen dis-
ingi es o mes de ep oducció:
1.
La ep oducció social, és a di , la e-
p oducció de les condicions de p oducció o als;
2.
La ep oducció de la
o ca de eball;
3.
La ep oducció biolbgica. En e els ma xis es els deba s
sob e la p ime a d'aques es o mes de ep oducció, la ep oducció social,
han es a o ca associa s amb els deba s sob e el concep e de mode de p o-
ducció, men e que l'anhlisi de la ep oducció de la o ca de eball ha
es a una de les p eocupacions cen als de les eminis es ma xis es imb i-
cades en el <<deba sob e el eball domes ic>. C ec que és o ca di ícil de
dona un signi ica igo ós dels di e sos usos del e me <c ep oducciÓ)>,
d'esca i , pe exemple, si cal inclou e la ep oducció biolbgica dins la ca e-
go ia de la ep oducció de la o ca de eball
i
de comp end e com cal
explica el con ol de la sexuali a de la dona en e mes del concep e de
ep oducció. Penso que si ens hem in e essa pe l'es udi de la ep oducció
ha es a pe al d'e i a una e sió mecanicis a del ma xisme que posa
2m asi només en la p oducció i el p océs del eball
i
pe al de ac a
especí icamen les ac i i a s amilia s de la dona, que el ma xisme ha igno-
a epe idamen . De o a mane a, com diuen Felici y Edholm, Oli ia Ha is
i Ka e Young (1977: lll), po se es em equi oca s quan icad oquem pel
desen olupamen de o un conjun de nous concep es amb la in enció
de comp end e la ep oducció humana)>. Possiblemen el nos e desig d'a-
anca en aques sen i no a més que e lec i la o ma en que e i xi zem
la ep oducció.
El segon p oblema és que la sepa ació de la ep oducció o del pa-
ia ca d'al es aspec es del mode de p oducció ha e que el pensamen
eminis a no es dediqués a c i ica ni a ans o ma l'anhlisi ma xis a de la
p oducció.
I
anma eix, des del pun de is a eb ic, l'anilisi ma xis a del
p océs de p oducció ha es a o ca insa is ac b ia, ja que les anilisis de la
p oducció són so in economicis es, el p océs de eball ha es a di o cia
de les elacions socials de p oducció com a un o i hom ha exclbs so in
d'aques es anhlisis el eball assala ia emení.
Aques a de iciencia eb ica é g eus implicacions polí iques. Els homes
que p o essen
el
ma xisme de ineixen gene almen la classe ob e a en
e elencia al p océs de eball (és a di , els eballado s assala ia s que no
enen en p opie a els mi jans de p oducció
i
subsis encia)
i
alguns d'ells
ho an &una o ma enca a més es ic i a en e e 2ncia als eballado s
p oduc ius que p odueixen di ec amen plus- llua dins el p océs de eball
Sob e el pa ia ca
capi alis a. Aques a concepció de la classe de i a &una concepció del
mode capi alis a de p oducció que només es ixa en el p océs p oduc iu.
No
obs an aixb, és impossible de copsa la complexi a de les elacions di e-
encials que els homes
i
les dones enen en e s la p oducció,
i
les di e en s
o mes que adop a la se a consciencia, en solamen e e encia a la p o-
ducció. Cal si ua l'anilisi de la p oducció dins la o ali a de les elacions
socials de p oducció, a es que la posició de o es les ca ego ies del eball
no po ésse comp esa sa is ac b iamen sense e e e encia a la amília
i
a l'Es a . Es udis ecen s sob e les espos es di e encials dels eballado s
masculins i emenins en els con lic es labo als han comenga a illus a -
nos un xic sob e aques p océs. En <{Vaga de zeln
(1978)
Bea ix Campbell
i Vale ie Cha l on comen en les di e en s ei indicacions que els homes
i
les dones eballado s e en a la Ab ica Fo d. Els homes demana en sous
més al s, pe& les dones olien l'escu gamen de les ho es de eball se ma-
nals, l'abolició de les dis incions con ac uals en e eballado s amb dedi-
cació plena
i
pa cial
i
la concessió de llicencies. Aques es ei indicacions
només es poden en end e si concep uali zem la posició dels eballado s dins
el p océs de p oducció més Ampliamen del que és co en en la eo ia ma -
xis a. En la me a opinió, quan les eminis es ma xis es eballen sob e
qües ions d'ideologia, ep oducció i pa ia ca , an si olen com si no, es e-
nen les implicacions de la c í ica eminis a a l'anilisi ma xis a de la p o-
ducció.
En e ce lloc old ia e l'obse ació que és impossible una noció de
la p oducció que no impliqui al ma eix emps una noció de la ep oducció.
To mode de p oducció suposa la p oducció i la ep oducció, an des de1
pun de is a his b ic com lbgic. Pe an , con é que ac em de comp en-
d e les in e elacions en e la p oducció
i
la ep oducció com a pa d'un
p océs únic i que conside em les o mes en que aques es s'han ans o ma
his b icamen . C ec que és necessa i d'anali za el desen olupamen de1
p océs de eball, la amília
i
l'Es a , i la elació en e ells a mesu a que
s'ha p odu'i l'acumulació de capi al. Així com el capi alisme no a
c ea
el p océs de eball capi alis a, sinó que el a desen olupa
al
lla g &un
p océs p olonga i desigual en
el
si de o mes &o gani zació de la o ~a de
eball his b icamen de e minades: ampoc no a
c ea
la amília pa ia -
cal, pe b la a desen olupa a pa i de l'economia domes ica pa ia cal que
ja exis ia. Cal que anali zem el desen olupamen his b ic &aques es ins i-
ucions, les in e elacions en e elles i les o mes en que s'han ans o ma
l'es uc u a de la amília i la nos a expe iencia de la ida amilia a me-
su a que s'ha ana desen olupan el mode de p oducció capi alis a.
6.
Veu e Samuel
(1977).
<<Pape s)>: Re is a de Sociologia
Al p incipi d'aques a icle he a i ma que el discu s eminis a con em-
po ani a adop a el concep e de pa ia ca en un in en de con es a im-
po an s qües ions sob e la nos a expe ihcia de l'op essió
i
o ni -ne o a
una anPlisi global.
Al
lla g d'aques a icle he comen a algunes de les
e sions de la eo ia eminis a que, al meu en end e, no ho aconseguei-
xen. De o a mane a, con é posa en elleu que el ma xisme no ha e-
sul a ésse o almen inadequa pe a la asca de l'anilisi de l'op essió de
la dona.
Com
ha assenyala Heidi Ha mann,
el
ma xisme ha e una mA-
lisi de la aques ió de la dona),, pe d ha ac a el ema de la <(qües ió e-
minis a)> d'una o ma insa is ac d ia? Enca a que he c i ica alguns dels
usos del concep e, m'ag ada ia de conclou e sub a llan algunes de les o -
mes en qui. c ec que pod ia ésse ú il d'elabo a -10 i e -ne ús. En p ime
lloc,
c ec que una eo ia sa is ac h ia del pa ia ca hau ia d'ésse his b i-
camen especí ica i que hau ia d'explo a les o mes de pa ia ca que exis-
eixen dins els modes de p oducció conc e s. Aixb ol di que po ésse
que les o mes de pa ia ca que exis eixen en la socie a capi alis a siguin
di e en s de les o mes exis en s a les socie a s p ecapi alis es o socialis es.
No c ec que l'exis encia d'una di e enciació biolbgica dels sexes en els di-
e sos modes de p oducció pugui in alida aques a a gumen ació, a i.s que
la di e enciació biolbgica és menys signi ica i a que les di e en s o mes de
cons ucció social del gene e i les o mes d'ins i ució social en qd es dóna
el pa ia ca en les di e ses socie a s.
En segon lloc, cal in es iga les o mes de pa ia ca que exis eixen
en
les ins i ucions socials conc e es. Penso que es em equi oca s en c eu e
que la dominació adop a la ma eixa o ma en o es les o macions socials
i
en o s els ipus d'ins i ucions socials que hi ha dins la socie a . Pe
exemple, les o mes de dominació pa ia ca! que exis i en quan I'economia
domhs ica e a la uni a p ima ia de p oducció són di e en s de les o mes
que so geixen a mesu a que el capi al s'empa a del con ol sob e el p océs
de p oducció. Les dones, que abans ha ien es a so meses al con ol dels
seus ma i s dins la lla , si són eballado es assala iades esde enen so meses
al con ol capi alis a. Així, esde enen subjec es a la dominació dels seus
ma i s dins la amília i a la dominació del capi al i els seus agen s si ambC
eali zen eball assala ia . C ec que cal espe a oba que les o mes de
dominació i l'expe ihcia que les dones en enen siguin di e en s en les
di e ses ins i ucions, segons el pape de la ins i ució en qües ió dins I'o ga-
ni zació de l'economia capi alis a en gene al, la o ma de la se a o gani -
zació ma e ial i la o ma de les elacions ideolbgiques i de pode que
hi
7.
Amb aixb ol di que el ma xisme no s'ha p eocupa de les o mes de do ni-
nació masculina
i
de subo dinació emenina.

Sob e el
pa ia ca
són p~ alen s. Finalmen , em sembla que ens en on em amb una asca
di ícil. ¿Com podem u ili za un mk ode ma e ialis a d'anilisi de al o ma
que puguem in eg a sa is ac b iamen la p oducció
i
la ep oducció com
a pa d'un p océs únic,
i
que e eli que les di e enciacions de gene e
són insepa ables de la o ma de l'o gani zació de l'es uc u a de classe?
REFERENCIES
Al husse , Louis,
Fo Ma x
(London: New Le Books, 1969).
Al husse , Louis,
Reading Capi al
(London: New Le Books, 1970).
Al husse , Louis,
Lenin and Philosophy and o he Essays
(London:
New
Le Books, 1971).
Ba e , Michgle,
i
McIn osh, Ma y, < Ch is ine Delphy: Towa ds a Ma e-
ialis Feminism?)>,
Feminis Re iew,
núm.
1
(1979), pp. 95-105.
Bland, Lucy, B unsdon, Cha lo e, Hobson, Do o hy
i
Winship, Janice,
<(Women "Inside and Ou side" he Rela ions o P oduc ion)>
a
Wo-
men's S udies G oup, Cen e o Con empo a y Cul u al S udies
(1978).
Campbell, Bea ix i Cha l on, Vale ie, c Wo k o Rule)>
Red Rag
(1978).
Delphy, Ch is ine,
The Main Enemy: A Ma e ialis Analysis o Women's
Op ession
(London: WRRC Publica ions), <(Explo a ions in Femi-
nism)>, núm.
3
(1977).
Edholm, Felici y, Ha is, Oli ia, i Young, Ka e, ccconcep ualizing Women)>,
C i ique o An h opology,
9 i 10, ol.
3
(1977).
Eisens ein, Zillah R. (ed.),
Capi alis Pa ia chy and he Case o Socialis
Feminism
(New Yo k and London: Mon hly Re iew P ess, 1979).
Engels, F ied ich, aThe O igin o he Family, P i a e P ope y and he
S a e >,
Ma x and Engels
(1968).
Fi es one, Shulami h,
The Djalec ic o Sex
(New Yo k: Ban am, 19711.
F eud, Sigmund,
To em and Taboo
(London: Rou ledge and Kegan Paul,
1950).
Han ne , Jalna, Lunn, Ka hy, Je eys, Sheila,
i
McNeill, Sand a, < Sex
Qass
-
Why is i impo an o call momen a class?s,
Sca le Women,
núm.
5.
Ha mann, Heidi, < Capi alism, Pa ia chy and Job Seg ega ion by Sex)>,
a
Eisens ein, 1979 (1979a).
Ha mann, Heidi (1979b), c The Unhappy Ma iage o Ma xism and Femi-
nisms, p ope a publicació a
Capi al and Class,
núm. 8, 1979.
Hi s , Paul
Q.,
aAl husse and he Theo y o Ideology)>,
Economy and
Socie y,
ol,
5,
núm.
4,
no emb e 1976.
<(Pape s)>:
Re is a
de
Sociologia
Je eys, Sheila, c The Need o Re olu iona y Feminism)>,
Sca le Wo-
men,
núm.
5.
Kuhn, Anne e,
i
Wolpe, Ma ie (eds.),
Feni inism and Ma e ialism
(London:
Rou ledge and Kegan Paul, 1978).
Le i-S auss, Claude,
The Elemen a y S uc u es o Kinship
(London: Ey e
&
Spo iswoode, 1969).
Ma x, Ka l,
i
Engels, F ied ich,
Selec ed Wo ks
(un olum) (London: 1,aw-
ence
&
Wisha , 1968).
m/ ,
núms.
1
i
2
(1978).
MacKin osh, Mau een, < Rep oduc ion and Pa ia chy: A C i ique o Meil-
lassoux, "Femmes, G enie s
e
Capi auxn)>, a
Capi al and Class,
núm. 2 (1977).
McDonough, Roisin, i Ha ison, Rachel, {(Pa ia chy and Rela ions o P o-
duc ion),, a Kuhn i Wdpe (1978).
McKenzie, Finella, c Feminism and Socialism)>,
Sca le Women,
núm.
5.
Meillassoux, Claude,
Femmes, G enie s e Capi aux
(Pa is: Maspe o, 1975).
Mille , Ka e,
Sexud Poli ics
(New Yo k: Doubleday, 1969).
Mi chell, Julie ,
Psychoana isis and Feminism
(London: Allen Lane, 1974).
O'Loughlin, B idge , < P oduc ion and Rep oduc ion: Meillassoux's, "Fem-
mes, G enie s e Capi auxV)>,
C i ique o An h opology,
ol.
2,
núm.
8
í
1977).
Page, Ma ga e , aSocialis Feminism
-
A
Poli ical Al e nn i e?)>,
m/ ,
núm.
2
(1978).
Rei e , Rayna R. (ed.),
Towa d an An h opology o Women
(New Yo k:
Mon hly Re iew P ess, 1975).
Rubin, Gayle, aThe T a ic in Women: No es on he Poli ical Economy
o Sex)>,
a
Rei e (1975).
Samuel, Raphael, c(Wo kshop o he Wo ld,
His o y Wo kshop Jou nal,
núm.
3,
p ima e a 1977.
Sca le Women Collec i e,
Sca le Women,
núm. 5 (sense da a), No h
Shields Tyne and Wea .
Taylo , Ba ba a, < ou Labou and Ou Powe )>,
Red Rag,
núm.
10
(1975-
1976).
Webe , Max,
Economy and Socie y,
ol.
3
(New Yo k: Bedmins e P ess,
1968).
Women's S udies G oup, Cen e o Con empo z y Cul u al S udies,
Wo-
men Take Issuc
(London: Hu chinson, 1978).