CONGRÉS
DE
L'ASSOCIACIÓ
INTERNACIONAL
DE
SEMIOTICA
A
VIENA
En la pn'me a se mana del mes de juliol de
l'any 1979 ha ingu lloc a la Uni e si a
de Viena el
ii
Cong és de I'Assoc kió In e na-
cional de Semi6 ica (AIS-AISS) que ha euni
cien ; ics de la comunicació de en a-cinc
paiios.
E/
Comi é Di ec iu Ewecu iu de I'AIS, o gani -
zado d'aques cong és, es a a om pels
ep esen an s de/s paisos pa iGipan s en elpn'-
me cong és de semi6 ica que l'any 1975 es
desen o lla a Pak,
i
en e els que hom pod ia
des aca R. Jakobson (E a s Uni s d1Amenca),
H.
Seile (República Fede al d'Aíemanya), A.
Rossi
i
U. Eco (I dia), E. Ve ón (Repúblicu
A gen ina), Sh. Ki wamo o (Japó),
D.
Pigna a i
(B asq,
T.
Van Dijk (Holanda).
Elcong és d'enguany, segons els o gani zado s,
obeül a la necessi a de con on a els esul u s
aconsegui s en el camp de la semi6 ica a les di-
e en s uni e si a s a pa i delp ime cong és.
E/
g an nomb e de pa icipan s uc ius al
cong és, cinc-cen es qua an a ponencies p e-
sen ades, aluí com la g an dz e si a de emes
es udia s
i,
sob e o , la manca d'un se ei de
publicacions in e nes du an els dies del
cong és, in di il l'elabo ució d'una sín esi
del que pod ien ésse els emes més impo an s
ac a s en el cong és.
En p ime lloc cddnb des aca la impo an
pa icipac ó dels Es a s Uni s que, amb cen
di-
ui pone'nc is don2 indub ablemen una ce a
pe sonali a al cong és. En quasi o es elles
s1exp e; 2 una implíci a olun a de cons mcció
de la semi6 ica sob e bases de la iloso i de
Peine, des d'en ocamen s de ipus eminen -
men empí h com a d e na i a a una assumpció
epü emol6gica conside ada de ca k e ideacs a
i
subjec iu
.
Un &e gmp de pa icipució o ~a in luen al
Cong és ou el
onna pe la majo ia dels ep e-
sen an s i dions (qua an a-qua e pa icipan s
ac ius)
i
els
ancesas
(cinquan a-cinc) en els
quals es muni es 2 una cla a endencia a consi-
de a la semi6 ica, no com un sü ema de sig-
nes, sinó com un sü ema de sign~ icacions. Ls
se es ece ques no es an basades en una ipolo-
gia dels signes sinó en una semi6 ica del ex ,
concebuda com una globali a p ime a,
a iculan -se
i
descomposan -se en uni c s
cons mzdes, no a 6miques sinó de inides en
an que ca egones.
Cal des aca , en aques segon Cong és, la im-
po un apo ació que e en di e en s gmps de
ebulien /'&bi de la comunicució no- e bal,
i
més espechen en la que con empla els ac-
o s i uals com una componen pn'mo d d del
enomen comunica iu. En quasi o es les comu-
nicacions
i
sessions de ebuii e e en s a aques
2mbi es mani s 2 una consci2ncia gene al
d'esgo amen de les p opos es semi6 iques
d'en ocamen es nc amen es mc u alis a
i
la
ece ca de nous camins d'in es igució.
Elgmp iances de semi6 ica isual (Floch, Thü-
lemann.
.)
pa e& d'unes posicions epis emo-
l6giques
i
me odol6giques de inides pe J.
Geimas
i
ebu ja d'a anpz pel camí d'una
semio/ogia- ipologia de signes, aluícom a la de-
inició de la ima ge üual en elució
d
e e en .
Aques e ús a de ini els llengua ges isuds
pelseu ca k e analogic és conside a pelgmp,
essencial a la semiologia isual, ja que és a l'in-
e io d'una cul u a en el ma c d'un egla-
men d'ac i u s en elució als di e en s sü emes
d'exp essió
i
de sign &ació, que -al seu
en end e- es po comp end e
i
anali za l'ico-
nici éu.
Din e d'una línia es uc u al, de ela-
cions onds
i
duals, s 'ha de des aca ambé la
impo an apo ació del g up de eball sob e
e o ica de la ima ge dingi pel G up U de la
Uni e si a de Liege.
Aques segon cong és, que pod íem de ini
com el de ea inació d'una semio ica no-
e bal, si bé pe me na oba d'al es de ini-
cions a pa i de les se es p opies con usions
i
duali a s, ou clausu a en un ac e més onal
que e icag. En aques ac e de clausu a,
i
com a
possible p opos a pe al
111
Cong és de I'AIS-
AISS a Mon ed, s'exposa la necessi a , no
compa ida pe la o di a dels cong essi es,
d'uní icació dels concep es
i
ins umen s de
eball, aaim' com busca una enninologia més
cohe en que pe me i de supe a l'ac ud es a
de con u ió
i
in ació que o e ek el pano ama
in e nacional de la semio ica.
CURS
DE
PLANIFICACI~
DE
LA
COMUNICACI~
AL
aCIESPAL» (QUITO)
Sal ado Alsius
Du an els mesos d'oc ub e
i
no emb e de
l'any
1979
ha ingu lloc al
Cen o In e na-
cional de Es udios de Comunicación pa a
A né-
ica La ina
(CIESPALJ -amb seu a Qui o- un
cu s sob e Plan 3cació de la Comunicació aus-
picia pe la UNESCO
i
la undació alemanya
Enednch Ebe g. No és la p ime a egada que
aques a ema ica es objec e de les ac i i a s do-
cen s de CIESPAL, ca la p es igiosa ins i ució
n'ha
e un ek dels seus objec ius. Pe o l'in e-
es de la eali zació d'aques cu s au en aques-
a ocasió en la me odologia de simulacions
emp ada.
Pe planz icació de la comunicació cd en end e,
en elcon ex lla ino-amenca, elconjun d'ac i i-
a s enden s a acionali za l'ús dels miqans de
comunicació
i
d'd es modali a s d'in e acció
socd a i
i
e ec e de po encia
i
ecolza di e-
en s p og ames d'ac uació polí ica
i
economica.
La
UNESCO en én que la comunicació col.lec-
i apo eni , d'aco damb la mane a com sigui
u ili zada, un pape clau en la de inició
i
l'elec-
ció dels dí e en s models de desen olupamen
economic
i
social.
Elcu s ha p escindi de la me odologia con en-
cional basada en les explicacions mugi als
i
ha
es a plan eja com un alle d'au oap enen a ge
on els pa icipan s apo a en els conekemen s
eoncs
i
p k ics d'aco d amb la se a p oceden-
cia exp essamen he e ogenia. A a és d'uns
jocs de simulacions, p o esso s uni e si ani
i
expe s en comunicació s 'endinsa en en l'ap e-
nen a ge de la p/ani caciÓ si emamahca
i
les se es
di e ses hses: dhgn6s ic de si uacions, plan e-
jamen d'objec ius, &seny d1es a 2gies, con-
ecció de p essupos os, coo dinació, a duació
de esul a s, e c. Aques me ode, dissenya pe
expe s del cen e
Ea -
Wes d'Honolul6, ha io
es a expe imen a# pe /a UNESCO dos anys
en e a a Malosia, en un cu s sob e la ma eixa
ema ica que a comp a amb la pa icipació
d'expe s p oceden s de di e en s pa3os del
con inen asiii jc. Pe a l'adap ació dels ma e-
ds a la eaii a d1Am2n¿a Ua ina ha es a
decisi a la con n~ució del di ec o 2cnic de
CIESPAL, p o esso Ma co Encalada, el qual ha
ac ua a més com a di ec o del cu s.
El p og ama d'ap enen a ge, o
i
que é
di e-
en s ai e na i es d'ús, ha ingu en aques a
ocasió una du ada de sis se manes. A la p ime a
se mana els pa icipan s es udia en
i
discu ien,
pe al d'homogenei za coneixemen s, uns
moduli d'au oap enen a ge sob e Comunica-
ció, Planz icació de la Comunicació, Desen o-
lupamen
i
Can i Social,
i
Teona de Si emes.