Congrés de l'Associació Internacional de Semiòtica a Viena

CONGRÉS DE L'ASSOCIACIÓ INTERNACIONAL DE SEMIOTICA A VIENA En la pn'me a se mana del mes de juliol de l'any 1979 ha ingu lloc a la Uni e si a de Viena el ii Cong és de I'Assoc kió In e na- cional de Semi6 ica (AIS-AISS) que ha euni cien ; ics de la comunicació de en a-cinc paiios. E/ Comi é Di ec iu Ewecu iu de I'AIS, o gani - zado d'aques cong és, es a a om pels ep esen an s de/s paisos pa iGipan s en elpn'- me cong és de semi6 ica que l'any 1975 es desen o lla a Pak, i en e els que hom pod ia des aca R. Jakobson (E a s Uni s d1Amenca), H. Seile (República Fede al d'Aíemanya), A. Rossi i U. Eco (I dia), E. Ve ón (Repúblicu A gen ina), Sh. Ki wamo o (Japó), D. Pigna a i (B asq, T. Van Dijk (Holanda). Elcong és d'enguany, segons els o gani zado s, obeül a la necessi a de con on a els esul u s aconsegui s en el camp de la semi6 ica a les di- e en s uni e si a s a pa i delp ime cong és. E/ g an nomb e de pa icipan s uc ius al cong és, cinc-cen es qua an a ponencies p e- sen ades, aluí com la g an dz e si a de emes es udia s i, sob e o , la manca d'un se ei de publicacions in e nes du an els dies del cong és, in di il l'elabo ució d'una sín esi del que pod ien ésse els emes més impo an s ac a s en el cong és. En p ime lloc cddnb des aca la impo an pa icipac ó dels Es a s Uni s que, amb cen di- ui pone'nc is don2 indub ablemen una ce a pe sonali a al cong és. En quasi o es elles s1exp e; 2 una implíci a olun a de cons mcció de la semi6 ica sob e bases de la iloso i de Peine, des d'en ocamen s de ipus eminen - men empí h com a d e na i a a una assumpció epü emol6gica conside ada de ca k e ideacs a i subjec iu . Un &e gmp de pa icipució o ~a in luen al Cong és ou el onna pe la majo ia dels ep e- sen an s i dions (qua an a-qua e pa icipan s ac ius) i els ancesas (cinquan a-cinc) en els quals es muni es 2 una cla a endencia a consi- de a la semi6 ica, no com un sü ema de sig- nes, sinó com un sü ema de sign~ icacions. Ls se es ece ques no es an basades en una ipolo- gia dels signes sinó en una semi6 ica del ex , concebuda com una globali a p ime a, a iculan -se i descomposan -se en uni c s cons mzdes, no a 6miques sinó de inides en an que ca egones. Cal des aca , en aques segon Cong és, la im- po un apo ació que e en di e en s gmps de ebulien /'&bi de la comunicució no- e bal, i més espechen en la que con empla els ac- o s i uals com una componen pn'mo d d del enomen comunica iu. En quasi o es les comu- nicacions i sessions de ebuii e e en s a aques 2mbi es mani s 2 una consci2ncia gene al d'esgo amen de les p opos es semi6 iques d'en ocamen es nc amen es mc u alis a i la ece ca de nous camins d'in es igució. Elgmp iances de semi6 ica isual (Floch, Thü- lemann. .) pa e& d'unes posicions epis emo- l6giques i me odol6giques de inides pe J. Geimas i ebu ja d'a anpz pel camí d'una semio/ogia- ipologia de signes, aluícom a la de- inició de la ima ge üual en elució d e e en . Aques e ús a de ini els llengua ges isuds pelseu ca k e analogic és conside a pelgmp, essencial a la semiologia isual, ja que és a l'in- e io d'una cul u a en el ma c d'un egla- men d'ac i u s en elució als di e en s sü emes d'exp essió i de sign &ació, que -al seu en end e- es po comp end e i anali za l'ico- nici éu. Din e d'una línia es uc u al, de ela- cions onds i duals, s 'ha de des aca ambé la impo an apo ació del g up de eball sob e e o ica de la ima ge dingi pel G up U de la Uni e si a de Liege. Aques segon cong és, que pod íem de ini com el de ea inació d'una semio ica no- e bal, si bé pe me na oba d'al es de ini- cions a pa i de les se es p opies con usions i duali a s, ou clausu a en un ac e més onal que e icag. En aques ac e de clausu a, i com a possible p opos a pe al 111 Cong és de I'AIS- AISS a Mon ed, s'exposa la necessi a , no compa ida pe la o di a dels cong essi es, d'uní icació dels concep es i ins umen s de eball, aaim' com busca una enninologia més cohe en que pe me i de supe a l'ac ud es a de con u ió i in ació que o e ek el pano ama in e nacional de la semio ica. CURS DE PLANIFICACI~ DE LA COMUNICACI~ AL aCIESPAL» (QUITO) Sal ado Alsius Du an els mesos d'oc ub e i no emb e de l'any 1979 ha ingu lloc al Cen o In e na- cional de Es udios de Comunicación pa a A né- ica La ina (CIESPALJ -amb seu a Qui o- un cu s sob e Plan 3cació de la Comunicació aus- picia pe la UNESCO i la undació alemanya Enednch Ebe g. No és la p ime a egada que aques a ema ica es objec e de les ac i i a s do- cen s de CIESPAL, ca la p es igiosa ins i ució n'ha e un ek dels seus objec ius. Pe o l'in e- es de la eali zació d'aques cu s au en aques- a ocasió en la me odologia de simulacions emp ada. Pe planz icació de la comunicació cd en end e, en elcon ex lla ino-amenca, elconjun d'ac i i- a s enden s a acionali za l'ús dels miqans de comunicació i d'd es modali a s d'in e acció socd a i i e ec e de po encia i ecolza di e- en s p og ames d'ac uació polí ica i economica. La UNESCO en én que la comunicació col.lec- i apo eni , d'aco damb la mane a com sigui u ili zada, un pape clau en la de inició i l'elec- ció dels dí e en s models de desen olupamen economic i social. Elcu s ha p escindi de la me odologia con en- cional basada en les explicacions mugi als i ha es a plan eja com un alle d'au oap enen a ge on els pa icipan s apo a en els conekemen s eoncs i p k ics d'aco d amb la se a p oceden- cia exp essamen he e ogenia. A a és d'uns jocs de simulacions, p o esso s uni e si ani i expe s en comunicació s 'endinsa en en l'ap e- nen a ge de la p/ani caciÓ si emamahca i les se es di e ses hses: dhgn6s ic de si uacions, plan e- jamen d'objec ius, &seny d1es a 2gies, con- ecció de p essupos os, coo dinació, a duació de esul a s, e c. Aques me ode, dissenya pe expe s del cen e Ea - Wes d'Honolul6, ha io es a expe imen a# pe /a UNESCO dos anys en e a a Malosia, en un cu s sob e la ma eixa ema ica que a comp a amb la pa icipació d'expe s p oceden s de di e en s pa3os del con inen asiii jc. Pe a l'adap ació dels ma e- ds a la eaii a d1Am2n¿a Ua ina ha es a decisi a la con n~ució del di ec o 2cnic de CIESPAL, p o esso Ma co Encalada, el qual ha ac ua a més com a di ec o del cu s. El p og ama d'ap enen a ge, o i que é di e- en s ai e na i es d'ús, ha ingu en aques a ocasió una du ada de sis se manes. A la p ime a se mana els pa icipan s es udia en i discu ien, pe al d'homogenei za coneixemen s, uns moduli d'au oap enen a ge sob e Comunica- ció, Planz icació de la Comunicació, Desen o- lupamen i Can i Social, i Teona de Si emes.