ACTIVITATS DEL
DEPARTAMENT DE
TEORIA DE LA
COMUNICACIÓ DURANT
EL CURS 1979-1980
J.
M.
Pé ez
To ne o (Coo dinado )
La p eocupaciópe l'es udi del llengua ge dels
mass-media
i
una a enció especial dedicada a
qiies ions de me odologia
i
epzj emologia, han
es a els e s més ema cables de Iác i i a de
discussió
i
in es igacid del nos e Depa a-
men du an el cu s passa .
Com ja és habi ual,
han
o gani za una se ie
de semzi a is «basics)) di igi s pe p o esso s
del Depa ameno , de du ada anualo semes al
(pe iodici a en e se manal o quhzenal) la
ema ica dels quals co espon essencialmen a
les in es igacions en cu s. Aques a mena dác-
i i a s compleixen una doble unci4 ina
banda, in en en se i de complemen dálgu-
nes de les assigna u es del nos e Depa amen
(especialmen en segon cid); de Iál a se e;
xen de lloc de obada dep o esso s iin es iga-
do s
i
uncionen com a o ums de di cussió 1
e exió col. lec i a.
Al ol an dels semina is basics
-
bé que no
pas en o es les a inen eses- sk gani zen
ac i i a s <ccomplemen a ies»: con e encies,
semina is de p o esso s in i a s,
COL
loquis.
..
Tenen com a inali a onamen al agili za el
seguimen de l'ac uali a en els es udis que
in e essen el Depa amen .
Du an el cu s passa han ingu lloc les
següen s ac i i a s:
A) SEMINARIS
BASICS
1)
(dnalisi del llengua ge Poli ic del an-
quzjme)), di igi pe Llds Basse s
i
Sanchez,
p o esso de (c emid ica de la comunicació de
masses
n.
2)
((El llengua ge isual)), di igi pe Jo di
Pe icoo , p o esso de (( eo ia de la ima ge)).
3)
((
Teo ia de la comunicació
i
p agma ica),
di igi en
COL
labo aczOpe Jo di Be io,
J
M.
Pé ez To ne o
i
Lo enzo Vlches, p o esso s de
(c ociologia de la comunkació)), « eo ia de la
comunicació~~
i
(c emid ica de la comunicació
de masses)), espec i amen .
B) SEMINARIS COMPLEMENTARIS
((Cul u a, ideologia i mass-media)), di i-
gi pel p o esso F ancesco Rosi i, ca ed a ic
de (( eo ia sociolog ca» de les uni e si a s de
Mila
i
Ton:
2)
«Els pe sona ges de Iénunciació)), di igi
pel p o esso Oswald Duc o , de I'École des
Hau es É udes de Pa is (semina i o gani za
en
COL
labo ació amb
I%
C. E., I'Escola de
T aduc o s
i
In e p e s, Depa amen de Filo-
logia HGanica
i
de Llengua F ancesa de la
nos a Uni e si a ).
3)
((El guió cinema og a ic)), di igi pel ea-
li zado de cinema Jo di Cadena.
C)
CONFERENCIES
I
COMUNICACIONS
-
«El llengua gepoli ic a Ialia)), pe Udia
Leo, in es igado a de la Uni e si a de Bo-
lonya.
-
((Ima ge
i
pe cepció)), pe Pé ez Monge,
p o esso a del Depa amen de Psicologia de la
Uni e si a Cen al de Ba celona.
-
«La p axiologia >emid zka)), pe Vic o
Sanchez Za ala, p o esso de ((Pcicologia del
llengua ge)) de la Uni e si a Complu ense de
Mad id
-
((Lingiizj ica de la men idan, pe Vic o ia
Camps, p o esso a del Depa amen de Filoso-
Z,
de la Uni e si a Au onoma de Ba celona.
-
<<Comunicacz¿í
i
eo ia de sis emes)), pel
p o esso Jaime Ga e on, de la Uni e si a
Ca blica de San iago de Xile.
D)
ASSISTENCIA
A COL.LOQUIS
1
CONGRESSOS DE MEMBRES DEL
DEPARTAMENT
-
Roma Gube n in e é en la se mana del
cinema de Huel a, en la Con on ació de
Pe pinya sob e «El món ob e en el cinema))
(ab il de 1980)
i
en I'Assemblea d'His o ia-
do s del Cinema de So ia (juny de 1980).
-
Miquel de Mo agas pa icqa en un col. lo-
qui sob e la c isi de la P emsa o gani za pe
la Unió de Pe iodis es a San iago de Compos-
ela
i
en un Simposium sob e Impe ialisme
i
Mi jans de Comunicaci~ o gani za pe la
Facul a d'Economiques de San iago, on a
p esen a unaponencia sob e Au onomia Polí-
ica
i
Tele isi6
-
Manuel Pa és
i
Maicas assi eix al
((
wo k-
shop))
celeb a a Holanda sob e el ema
(un nou o d e in o na iu in e nacional)),
o gani za pe I'Ins i u d'Es udis Socials de
la Uni e si a de la Haia l eb e de 1980)
-
Jo di Be io
i
Pé ez To ne o pa ic@en en
el Col. loqui In e nacional «Fai e; ai e. La
pe suasió (Re o ica, Semio ica, Sociologia)
celeb a a Pa ís du an els dies
20,221
i22
de
Maig
i
o gani za pe la Uni e si a de No a
Yo k
i
École des Hau es É udes de Pa s.
-
Lluís Basse s
i
Miquel Mo agas in e enen
en el Cong és In e nacional ((Les obs acle~ de
la communica ion)), o gani za pe la Uni e -
si a de Bo deus,
i
p esen en la ponencia
in i ulada ((El8 obs acles a la comunicaczi; a
Espanya desp és de la mo
de
F anco.
))
E) TESIS DOCTORALS
-
Roma Gube n llegeix a la Facul a
de D e de la nos a Uni e si a la se a
esi doc o al
((Censu a
i
cinema)), ex que
p obablemen mol a ia espublica a is +posa-
a el seu llib e núme o in .
-
Manuel Pa és
i
Maicas, ambéa la Facul-
a de D e p esen a la se a esi ((P emsa
i
egionalisme, 1966-1973.
))
F)
TESIS DE LLICENCIATURA
Al si del nos e Depa amen s'han eali za ,
du an el cu s
79-80,
les següen s esis de
llicen cia u a:
-
((Dependenc e y desa ollo. Los es udios
la inoame icanos sob e comunicación colec-
i a)), pe Ma cal Mu ciano.
-
((Ap oximacid a la semklogia de la i za -
ge)), pe Jo di Pe ico .
-
«El Ki sch)), pe Ruiz Collan es.
-
((Semió ica de la adio)), pe Miquel Ro-
d igo.
-
<<In oducción al anáksis semio ico de la
p ensa)), pe En ic Sape as.
PROJECTES PENDENTS
Pe d$cul a s o gani za i es, enguany no
s'ha pogu celeb a un an ic p ojec e del
Depa amen : el simposium sob e
<<
Teo ia de
la Comunicació
i
Disc@lines Cien z;Fiques>).
No obs an aixb, com que les lz'nies mes espe
les quals es egi ia aques a obada ja o en
dginides, con é deixa -ne cons ancia. Són les
segiien s:
a) La comunkació és un « ema)> que ocupa la
g an majo ia de les ciencies de I'home. Pe
an4 és un objec e in e d jc@lina pe excel-
lencia. Amb o , les o mes conc e es en que
s'a icula ia aques a in e disciplina ie a no
es oben comple amen de inides. Al amen ,
p esen en p oblemes conside ables. En aques
sen i elp ojec a simposium in en a ia es u-
dia les al es
a
mes dá iculació p oposan
modes conc e s de
COL
labo ació in e disci-
plina .
b) Al ma eix emps, que objec e comú, la
comunicació és un pa adigma gene ali zable.
Aques pa adigma, so gi onamen almen de
la ma ema ka aplicada a la ecnologia, ha
es a assumi 1 u ili za pe di e ses cikncies
socials ide /'bo ne: sociologia, semio ica, biolo-
gia, psicologia, e c.
..
Aixo signqica doncs, que
éun indub able alo heu is ic ip opedh ic.
En elsimpbsium hom qiies iona zh lespossibi-
li a s de <(ci culació» ansdisciplina de Iés-
men a model.
c) La ((mass-media i zació)) gene ali zada de
les nos es socie a s con e eik, dál a banda,
la comunzkació en un assump e de p zhe a
magni ud La comunicació (en aques cas la
COL
lec i a) és, pe an , a més Ana qiies ió
me odologica, un e eal, essencial en les
nos es o mes de h. En la obada que
p ojec em hom in en a ia es udia la ans en-
dencia d'aques enomen
i
el mode me's e caq
pel qual les ciencies socials puguin e -se'n
ca ec.
Finalmen , són aques es es p oblema iques
les que s'hau ien de ac a en el simpdsium.
No desca em que, dúna mane a o al a,
aques a espugui celeb a en un u u p oxim.
PROGRAMACIÓ
DEL
CURS
80-81
Com a con huació
i
desen olupamen de les
in es igacions
i
ac i i a s del Depa amen en
el da e cu s, es dedueixen es eixos ema ics
basics pe al cu s
80-81.
Sob e ells gi a a la
majo pa de Iác i i a del Depa amen . Són
els segiien s:
1.
-
«Rece ca Ana ipologia semio ica dels
discu sos
i
els canals)): Successi es in es iga-
cions sob e el llengua ge dels «media»
i
di e -
sos es udis me odologics, een han du apensa
que es a indiqensable -dins la eo ia de la
comunicació- abo da sis ema icamen aques
ema. A més men e no coneguem ambp ecisió
quina és Iéqec ici a de cada mi@
i
com es
poden class$ZC(I els discu sos que els mi jans
e ansme en, di cilmen pod em a anca en
els nos es coneixemen s.
2.
-
(ulnalisi de la cul u a quo idiana pos -
anquis a»: Aques ema ha es a abo da
pun ualmen pe alguns memb es del Depa a-
men , pe o du an aques cu s in en a em
e -ho sis ema icamen . S'inclouen aquz'es udis
sob e el consum cul u al dels di e sos g ups
socials, les se es o mes de ida, les se es o mes
de ep esen ació simbolica, el seu accés als
«media
)),
e c.
3.
-
((Es udi de les po enciali a s dels Mass-
media en el nos e con ex socio-poli ic)):
Hi
ha en aques s momen s una o a demanda
social Jes udis
i
espos es conc e es, les no es
ecnologies de la comunicacid, l'ensenyamen
sob e els ((media))
...
Als més angoixan s de o s
ells, ia mesu a que els agi eclaman el nos e
ambien , el Depa amen els p es a a una
a enció pa icula .
Dins aques ma c es an p e is es les ac i i-
a s que es e e eixen a con inu icic?
«
Semd ica de la adio)), di . Lluis Basse s.
-
«La semib ica segons Mo is), di .
J.
Be-
io.
-
((Polí ica comunica i a a Ca alunya du-
an la " ansició"
(1976-80)»,
di . Josep
Gi eu.
-
((No es endencies de la ece ca sob e
comunicació de masses). M. Mo agas.
-
dnalisi semib ica dels ex os), di . Pé ez
To ne o (en
COL
labo acióamb M. Rod igo
i
E.
Sape as).
-
((Semib ica isual)), di .
J.
Pe ico .
-
((La compe kncia comunica i a dels ecep-
o s), di .
L.
Vilches.
-
((La cul u a quo idiana pos anquis a))
(Dep. de Sociologia, Dep. de Teo ia de la
Comunicació de la
U.
A.
B.)
SEMINARIS
COMPLEMENTARIS
-
«La e o ica isual.
El
discu s de la ima -
ge)). A ca ec delg up de e o ica de Lieja
u.
Duboi~ F. Edelin).
-
«El discu spol 7 c
eh mass-media), pe
Roland Cay ol, p o esso de I'Ins i u de
Cikncies Poli iques de la Uni e si a de Pa ís.
-
«Pano ama de la semib ica en elspaijos de
I'es ), pe Y an Bys ina, p o esso de Semi&
ica de la Uni e si a Lliu e de Be lin.
-
Al es pe con i ma enca a...
SEMINARI SOBRE
«TEORIA DE LA
COMUNICACI~
I
PRAGMATICA~
J.
M.
Pé ex To ne o
Els eballs dún semina i eali za du an el
cu s an e io (di gz pe J Be io
iJ
M, P6
ez To ne o) abo dan el ema (dModelsdána-
lisi de la pe suasió)), enca a que po a en a la
conclusió que esul a a
pe ec amen endible
- eo icamen pa lan - una ap oximaciósk-
mio-lingii 3 ica a I'esmen a ema - ascen-
din , pe an , les classiques ap oximac ons de
la psicologia o de la psicologia social (Hou-
lana: Fes inge , e c.), des aca en la necessi-
a u gen d'implica les me odologies s8mio-
lingiiis iques en I'es udi « eal>), ((e ec iu))
i
((conc e )) del llengua ge (o llengua ges) ide la
comunicacio: pe o aixo eque ia una dedicació
sis ema ica a qiies ions de me odologia
i
epis-
emologia.
En aques sen i , el semina i de
«
Teo ia de la
comunicació
i
p agma ica)) es p oposa co n a
objec iu p inc@alposa un nexe dúnió en e
les me odologies skmib-lingiiz3 iques més clas-
sigues (es uc u ali me, gene a i iSme
...)
o se-
m o iques ( als co n I'escola de Pa is)
i
les
doc ines ilosb ico-Iingdis iques
que conceben
el llengua ge com una accio: o sigui, la iloso a
anglosaxona del llengua ge, el p agma isme
ame ica, ce es endkncies de lap axiologia del
llengua ge
i
els da e s co en s de lag ama i-
ca del ex .
Resul a innegable que elsp oposi s delsemina-
i coincidie a am
b
un ce am bien a o able del