ELS
«MASS MEDIA» EN
UNA SITUACIÓ
D
'EMERGENCIA
*
(Cas Aldo Mo o:
16
de ma c del
1978,
a I alia)
Manb Mo cellini
F anco
A
allon e
El 16 de ma c del 1978 al ma í el p esiden de la Democ acia C is iana, Aldo
Mo o, ou seg es a , alho a que e en ulmina s a e s els cinc homes de la se a
esco a, quan eia cap al palau Mon eci o io pe sen i les decla acions p og ama-
iques del nou go e n. Des del momen que les B igades Roges ei indica en
l'ac e s'inicia a I alia una gue a d'in o mació que posa a p ime a iííia el pape i
la unció dels mi jans de comunicació en una socie a democ s ica.
Al cap de pocs dies del e , el gmp d'es udis i d'in es igació sob e la in o ma-
ció de 1'Ins i u de Sociologia de la Uni e si a de Roma p oposa
al
depa amen
Ve i ica P og ammi T asmessi de la RAI (Radiodi usione I aliana) una in es iga-
ció sob e el pape dels sis emes in o ma ius en una si uació d'eme gencia.
La in es igació que a a publica, pa cialmen , ANALJSI ou du a a e me pe un
col~lec iu d'es udiosos di igi s pe Ma io Mo cellini i F anco A allone, i ou pu-
blicada pe p ime $ ol a el juny del 1978.
El Co pus de l'analisi se cen a en la jo nada del 16/17 de ma $ i el ma e ial
anali za abas a la in o mació de la ele isió pública (RAI-'117) i p i ada (La
Uomo
TV,
Tele oma 56, Tele e e e, Tele Roma Eu opa i
'Il R
Voxson), de la a-
dio pública (RAI) i p i ada (Radio Ci i Fu u a i Onda Rossa), de la p emsa na-
cional (independen :
Vi a, Il Tempo, II Message o,
La
Reppublica, Paese Se a;
de pa i :
IL Popolo, A an i!, L'Uni a, II Mani es o)
i es ange a
(L'Osse a o e
omano, Le Monde, Le Figa o, The Washing on Pos , The New Yo k Times, In-
e na ional He ald Tnbgne, The Times).
'T aducció:
Jem
CABANES
16
De o a la in es igació hem selecciona pe a
ANALISI
una pa dels es apa -
a s que, pel ca ac e de sín esi que enen, donen una idea global de la eina e-
a. Dels capí ols no inclosos podem ci a , a al1 d'exemple, els que an e e encia
als í ems emp a s a I'ho a de e I'analisi dels edi o ials, les aules compa a i es
sob e els mi jans, els apendixs heme og a ics i una hplia documen ació sob e
el ma e ial anali za .
Pe acaba , una pe i a obse ació sob e l'opo uni a es a egica de la publica-
ció d'aques es udi. En p ime Iloc, p ou pe ceb a el lec o I'analogia de ons del
compo amen dels mi jans in o ma ius da an el seg es de Mo o i I'assal al
Cong és de Mad id el
23
de eb e del
1981.
Ve aquí la con eniencia de e co-
neixe aques es udi i alia amb la in es igació sob e el compo amen dels
mass
media
amb elació a I'in en de cop d'es a a Espanya.
La segona aó a a o de publica aques eball es a, indub ablemen , en I'es-
imulan labo in e disciplina ia du a a e me pel col~lec iu d'au o s a base de
ecolli les apo acions mes signi ica i es de la sociologia, la eo ia de la comuni-
cació i la semio ica de la comunicació.
Finalmen , més enlla de la alo ació cien í ica d'aques a in es igació, pensem
que I'exempla i a del eball adica en la demos ació palpable d'una posi i a i
p oduc i a col.labo ació en e la uni e si a i la ins i ució pública de la in o ma-
ció da an d'esde enimen s que a ec en amplamen els canals mode ns de I'ex-
p essió de la democ acia en la nos a socie a (Lo enzo Vilches).
«CENTRALITAT» DELS
MASS MEDIA
1 REFLEXIÓ SOBRE EL PAPER
QUE
FAN
El seg es d'Aldo Mo o1 ep esen a un momen d ama ic en la his o ia dels ú1-
i ns en a anys de la democ acia polí ica i aliana: I'in e es es a an
en l'abas
de I'a ac
con a les ins i ucions de la democ acia, com
en I'abas de la espos a
de la socie a ci il, les o ces polí iques i socials.
En e aquesn dos momen s de I'episodi (a ac con a la democ acia i espos a
de la democ acia) se si ua el pape -aques cop e idenunen aes a egics- de la
in o mació pública i p i ada; pape que es aduí, sob e o , en una mobili zació
de mi janss i ene gies amb escassos p eceden s a I alia. Aques a mobili za-
ció no solamen ca ac e i za *el dia més lla g de la in o mació*, ans ambé es e-
pe í so in , en elació amb l'e olució d a na ica de la c isi lligada al seg es i a
l'assassina del p esiden de la DC (Democ acia C is iana).
1
A les
9
h.
4
min. del
16
de ma c un g up de e o is es assassina a els cinc agen s de I'esco a i se-
g es a a Aldo Mo o. Al cap d'una ho a de I'a emp a (10 h. 15 min.) les
BR
ci indica cn I'acció.
La
p ime a no ícia de la ma anca i del seg es e a emesa en un b eu ish del
GR
2
(dia i de la adio) a
les
9
h.
25
min. El p ime despaa de I'ANSA (els eballado s de la qual ha ien in e ompu una a-
ga) e a emes a les
9
h.
28
min.
La p ime a -i gene ica- conclusió que es po eu e d'una a en a e lexió so-
17
b e el pape e pels
mass media
oca, d'una banda,
la ~en ali a assumidape
la in o mació
i la se a in luencia e ec i a en la ida de la co nuni a
i;
d'una al-
a, una no a consciencia -de pa dels apa ells i ope ado s adsc i s a la
in o mació- de les
esponsabili a s mo als,
poli i que^
ip o essionds del eball
d'in o ma
en una si uació p o undamen i aes uc u almen ~ ma cada pe
l'eme gencia.
Una anilisi dels compo amen s de la in o mació -sob e o a en a als del sis-
ema públic- ha de pa i de la incidencia del seg es d'Aldo Mo o en el món
de la no ícia, i de les no e a s adicals so gides en la elació (i la in e acció) en e
pe iodis es i no ícies, pe iodis es i sis ema poli ic i, inalmen , pe iodis es i opi-
nió pública.
Aques a elació dialec ica pa eix del a eo; el seg es d'Aldo Mo o i I'assassi-
na de la se a esco a és, exac amen , un e que ha ia es a concebu i eali za
pe @con e i -se en no íciaD2. Una c ansg essió» an p o unda i adical de la i-
da quo idiana no po sinó con e i -se -da an de ce s condicionamen s es-
uc u al~ i cul u al~ de la in ó mació3- en una on de no ícies esplendida i
inexhau ible
.
En una Iogica de la in o mació, en esa d'aques a mane a, el seg es d'Aldo
Mo o p esen a e iden men uns ni ells o ca ele a s i complexos de seman ici a .
El ap e de Mo o qües iona a la in o mació, almenys en els plans següen s:
a)
L'a emp a
é
lloc a la capi al (alho a seu del pode polí ic i duna bona
pa dels p ocessos de p oducció in o ma i a). Aques a ci cums incia
-sub a llada, és cla , pe I'excepcionali a objec i a de I'esde enimen - p o-
cu a una in e enció immedia a i ob ia en el e ma eix de pa de o s els canals
in o ma ius. Solamen a la capi al es an nou edicions ex ao dini ies de dia is;
edicions ex ao dini ies d'in o ma ius ele isius i adio onics empalmen amb els
dos p og ames de no ícies ele isius i els es de adio onics. Si bé amb o es les
ese es sob e la possibili a d'aplica a un e an insoli uns models eo ics ela-
bo a s p e iamen , es con i ma en I'explo ació de la in o mació que a a conside-
em una endencia ca ac e ís ica dels sis emes d'in o mació; aques s, dins la se-
ie de e s que in eg en la eali a , endeixen a dona pe descomp ada la in a-
iabili a i la quo idiani a , men e em asi zen I'ac uali a i o s els momen s
que comp ome en la no ma4.
2
Aques concep e ha es a desen olupa pe Eco.
U.,
~Obie i i i dell'in o mazione: il diba i o
eo ico e le as o mazioni della socie i i aliana, ( elació in oduc o ia ciclos ilada a les jo nades de
I'Ins i u G amsci i la Casa de la Cul u a de Mili, 13-16 ab il 1978); .Real i e ideologia della in o -
mazione -bilancio di dieci anni di lo e pe I'obie i i i e la comple ezza della no izia,.
3
C .
sob e aques a in e acció, COLOMBO,
F.,
*Pessimismo e icomposizione del eale nella comuni-
cazione ele isi as, en
Communicazione isi a,
1 (1977).
4
Des d'aques pun de is a la in o mació * ep esen a una mena d'emboscada a la eali a ..
.
a I'es-
pe a d'un e enca a ignoía , pe o que ja p ome una colla de so p eses, de desni ell, d'in o mació,.
COLOMBO,
E.,
a . ci .,
p.
7.
18
El seg es de Mo o és un pun cen al en el p océs de la in o mació pe que hi
ha en joc di e sos plans de
alo ació dels e s en la no ícia:
es ac a d'un esde e-
nimen que oca de ple el sis ema polí ic ( al a di , un dels cen es p i ilegia s
dels quals la in o mació espe a no e a s); a sob e, el ap e es p odueix amb una
e o gia que ep esen a una seman ici a in o ma i a suplemen a ia pe les se es
conno acions de a ansg essió* i de iolació de la no ma.
6)
Les ele onades i la cap ació de missa ges sob e l'a ibució d'un asen i po-
Ií ic* al seg es del p esiden de la DC es donen a di e ses ciu a s i alianes, pun-
ualmen ad ecades a dia is i a agencies in o ma i es. El sis ema in o ma iu es
con i ma com un in e locu o dels ges os e o is es i com un e e en ine i able
de llu es a egia publici a ia. Si no exis ís una es uc u a capil.la dels
mass me-
dia,
un me ca de la in o mació i una posada en elleu objec i a de la in o mació
en la o mació de I'opinió pública i de les ideologies col~lec i amen compa i-
des, la p ac ica polí ica del e o isme ind ia una incidencia social meno . A ui,
com abans, és el p océs comunica iu de masses que ans o ma un impo an
episodi d'es a egia de la ensió en un uespec acle
domes ic^.
De les obse acions p eceden s es po conclou e que el
16
de ma c es e i ica
una in e acció singula en e els p ocessos d'in o mació i el seg es de Mo o.
Aques a in e acció compo a essencialmen dos aspec es:
1.
La
cen al ' a del eg7es de Mo o en els p ocessos d'in o mació;
2.
La
cen ali a de la in o mació en la pe cepció social del seg es de Mo o.
Sob e el p ime pun hem d'a egi a les conside acions p eceden s que en el cdia
més lla g de la in o mació~, i enca a a a a pa i de Ila o s, es mani es a una in-
luencia del e sob e les o mes, els con ingu s i els p ocessos de la in o mació.
La in o mació, la se a au oconsciencia i inalmen la se a in luencia en la ida
col~lec i a no són ja el que e en al comencamen : uels pe iodis es
han
descobe
la mane a de e d'esbombado s* i o l'episodi ha se i upe es i ui la cons-
ciencia que els
mass media
són ins umen s de consens que han d'ésse emp a s
amb cau ela pe se i no pas el pode sinó I'opinió pública..
Aques ipus de consciencia p odueix una no a e lexió sob e la cen ali a de
la in o mació en la socie a i aliana, i ins ins au a un deba eo ic en bona me-
su a inno ado , jus amen pe que ha p oblema i za les ideologies cons i uides
pe la in o mació.
Un elemen cen al d'aques deba és ce a nen el descob imen de pa del
pe iodis a d'una eali a d'alguna mane a no a, onamen ada en un p océs (de-
libe a )
d'alienació de la in onnació5:
la p oducció dels e s cons ui s amb una
5
Els a icles sob e aComunicació de masses i e o ismew han cs a aplcga s en un quade n de docu-
men ació a cu a de la Di ezione ibune e accesso della
RAI
(núm.
16,
ma e
1978).
seman ici a ele ada (i doncs pensa s i p og ama s pe ésse no ícies) ha e iden-
19
cia de o ma p ou b usca la ani a del pode d'elecció i de selecció de I'a bi a i
in o ma iu pe pa del pe iodis a. Donades aques es p emisses inse ides en els
mecanismes de p oducció de les no e a s, el pe iodis a no podia sinó oba -se
de ca a a un e s'imposa a massissamen a la se a o mació i p o essionali-
a ; ael e o isme que p odueix aques s e slno ícia explo a exac amen aques a
ideologia del mi ja*
(U.
Eco).
El deba sob e aques a alienació de la in o mació ha po a a un esul a im-
po an : desp és del adoll deso dena pe 6 necessa i de no ícies de les p ime es
ho es del e ,, es dóna una p esa de esponsabili a pe pa de la in o mació,
que pod íem esumi com segueix:
-
I'elecció d'un egis e de alo ació i en o cas de acionali zació del seg es
de Mo o
i
de la c isi polí ica que olia desencadena (aques p ime aspec e oca
un pe íode b eu, el de la p ime a eacció):
-
la edescobe a i el sub a lla ene gic que la in o mació no se a amb la
eali a una elació idealis a i pu a; <(cald ia assumi , pa adoxalmen , que no
exis eixen ja e su i que, doncs, no es poden amaga da e a la u opia de I'objec-
i i a . En I'enca amen dels e s es i u'i s a llu ela i i a espec e als p ocessos
socials, la in o mació <(ha de eni el co a ge de decla a que a alguna cosa més
que eni una no ícia: p en posició, ce ca les mo i acions, les encob eix o desce-
la, in e p e a amb alo simb6lic el que s'ha p odu'i com un ac e de comunica-
ció des de I'o igenu6.
Aques s elemen s han incidi di e samen en les o mes de subminis a in o -
mació a l'opinió pública i han condiciona en bona pa la quali a i el < ac a-
men , de les no ícies. G acies ambé a les limi acions de la passi i a del pape
de la in o mació da an dels e s (que li són ex e io s i ins <es anys,), el calidos-
copi
d'ima ges
i
no ícies en edició ex ao dina'na
sob e un e excepcional de c 6-
nica dels nos es emps ma ca i in lueix la pe cepció de massa, el pla d'au ocons-
ciencia i, doncs, en una pa aula, la ima ge del seg es de Mo o.
HIPOTESI DE TREBALL
I
OPCIONS METODOLOGIQUES
El ap e de Mo o i el pape assumi pe la in o mació ens po en a la memb ia,
pe associació, algun episodi de la c bnica polí ica que ha ia ingu un essb
mundial en el ecen pe íode his b ic (un exemp!e pe damun de o s: I'assassi-
na de John Kennedy). Da an uns episodis de g an elleu, és 6b ia i immedia a
I'explo ació d'in e essos que en a la in o mació. La mo de Kennedy i la pos e-
6
Eco.
U..
aobie i i i dell'in o mazione~, eball ci a .

20
io del scu assassí han es a lla gamen anali zades pels es udiosos i els expe s
de la in o mació7.
To i l'exis encia d'alguns p eceden s -igualmen elle an s pe a la his o ia
d'una nació i, doncs, pe a I'analisi dels p ocessos d'in o mació- la di e encia
dels con ex os socials i la mu ació gene al de les a iables his d iques a apa ixe
amb o a e idencia I'essencia d'una li e a u a ú il i adequada al nos e es o c de
ece ca. Po se més ú ils, com a o ien ació gene al del eball, són els es udis que
p i ilegien I'analisi d'un sol ema ans e sal espec e a di e sos missa ges in o -
ma ius. Ens limi a em a assenyala ací l'es udi de Viole e Mo in sob e el aVia ge
de Kh úix xo a F an~a*~, i sob e o l'analisi de aun discu s de B ejne en sis
dia is~, elabo ada po Mau izio Da danog.
Es pod ien in oca al es p eceden s, com a a l'es udi de Bechelloni so-
b e aP emsa quo idiana i no i nen es udian í*, o el de Li olsi i Schizze o o sob e
alguns e s de la c onica polí ica ecen . Pe o no es ac a d'analisis ela i es a
episodis p ecisa nen da a s com els an e io s, que cen en l'a enció en la na u a-
lesa es uc u al de enomens com I'incon o misme ju enil o alguns ipus de con-
lic es socials a la
i
dels anys seixan alO.
A
més d'aques es e e emies, cal obse a que una ece ca pilo sob e missa -
ges in o ma ius incula s a un esde enimen aexcepcional~ ha de p ocu a dona
comp e de la dimensió quan i a i a, i especialmen dels aspec es quali a ius de
la in o mació di osa pe qualsse ol emisso s.
La
in eg ació en e aques s ni ells
d'analisi, cen a s en la si uació especí ka en que ha es a de e mina el e -
no ícia, o gani za una colla d'in o macions a iculades sob e el compo amen
dels mi jans, i ob e la possibili a d'una in e p e ació ea ica, empí icamen o-
namen ada.
Da an un e an g eu i inquie an com el ap e de Mo o, l'es udi de les no í-
cies ha de de ugi sob e o la emp ació de e una analisi so is icada i e i a o a
elegancia inú il; I'objec iu p io i a i és de p opo ciona una desc ipció analí ica
de la ipologia de les in o macions di oses, con on ades (amb les di icul a s 16-
gicamen de e minades de la imp o isació) amb alguns dels i npe a ius essen-
cials de la in o mació exp essa s en la llei de e o ma de la
RAI.
Es ac a d'a i-
7
En I'ambi cul u al i alii la e e encia mís cccn ís COLOMBO.
F.,
~Pcsimismo c icomposi ionc del
eales,
m.
ci . Comen an I'assassina dlOswald, I'au o eco da que
e[.
.
.]
Ruby en a dins la pan a-
lla amb una pis ola al puny i dispa a a Lec Oswald més o menys al cen e dc la pan alla (i del pi
d'oswald). L"'emboscada"
a
p odueix quan les chc es de la
TV
s'a u cn p op d'una possiblc on
d'csdc cnimen s: com, en alucs ocasions, pc sabe si cl go c n de Thicu 6s a pun de p esen a la
dimissió; pe eu c si Nixon 6s a pun d'admc c els e s de Wa c ga c, pe cspc a un e enca a ig-
no a , pc 6 que ja p omc una colla de so p cscs, de desni cll, al a di d'in o maciós (p. 7).
8
Co nunicaxioni
di
massa,
(2-111-1963), pp. 61-89.
9
L'es udi o ma pa in eg an del olum del ma eix au o ,
Illinguaggio deigiomali i aliani,
Ba i,
La e a, 1973.
10
Sob e les ece ques csmcn adcs,
c i.
cspec i amcn BECHEUONI.
G.,
In omazione epo e e,
Ro-
ma, O icina, 1974; i CAPPECCHI, V.-LNOLSI, M.,
Lu
s ampa quo idiclna in I dia,
Milano, Bompiani,
1971.
cula aques s alo s, indica s pel legislado , de mane a que uncionin en el cu s
21
de l'anilisi com a ins umen s de ece ca, d'in e p e ació i d'una p ime a a a-
luació. És ine i able de e e e encia als concep es d'escaienca, in eg i a i exac-
i ud en l'assumpció dels egis es exposi ius sob e la mul iplici a de les on s i
el plu alisme de les alo acions poli iques.
Pe a icula d'una mane a conc e a aques s emes, a em una di isió del e-
ball capas de e so gi , d'una banda,
la quan i a , l'escaienga ila in eg ' a de la
in omnació d1eme g2ncia;
d'una alua,
la
quali a d'aques a,
i, doncs, I'equilib i
en e els missa ges p e alenunen in o ma i o-na a ius i la e e encia al cdeu e
de comen a ; inalmen la p esencia o ma ginació dels mecanismes d'explicació i
acionali zació.
Quan a la indagació sob e els alo s quali a ius, una al a clau de lec u a dels
ma e ials d'in o mació p odui s pe í ols an di e sos (idhuc des del pe il ju í-
dic), la dóna la indagació de les opcions ideologiques camu lades pe opcions ex-
p essi es i comunica i es. Es ac a, doncs, de e i ica :
a)
I'exis encia d'analogies exp essi es; la iden i icació de csedassos obliga s;
el pode incula de les es uc u es o mals i dels ugene es ; la endencia a la des-
i uació de les di e encies ideologiques acili ada pe I'eno mi a del e i pe
I'escasse a de emps de e lexió;
6)
l'exis encia -al cos a del ni el1 a a aga a , o con a aques - de di e en-
cies exposi i es i de con ingu ; llu inculació e en ual amb la adició ideologi-
ca del i ula i la se a polí ica in o ma i a.
Un esquema d'anilisi capas de espec a con ex ualmen aques a duplici a
de la in o mació sob e un g an esde eni nen de c onica del nos e emps ha de
eni en comp e alguns segmen s in a iables, p esen s en l'es uc u a del ela -
in o maciów
:
1.
T ans o mació del e en na ació,
i doncs l'anilisi de les modali a s de la
na ació i econs ucció de la dinhica del e ; descomposició i eo gani zació de
la seqüencia empo al dels esde enimen sll.
2.
Recomposició del e en una explicació,
i doncs la p esencia, absencia de
mecanismes d'explicació de les causes del enomen; explici ació de les esponsa-
bili a s his o iques i ideologiques del seg es i, més gene almen , de I'a mos e a
de iolencia polí ica.
3.
Dimensió, qual cació
i
ucolo w del comen an,
de les in usions edaccio-
nals i dels judicis aedi o ials~.
Cen em el nos e designi de ece ca en dues pola i a s que exp essen al es
an s momen s d'uin e essos~ cong uen s i dis in s, pe elabo a una p esumible
11
C i.
CAPECCHI.
V.-LNOLSI.
M.,
op.
ci .,
cap.
VII.
22
a aluació de la in o mació d'eme gencia, pe discu i un model eo ic de p o-
ducció de les no ícies sob e un esde enimen excepcional i de ecomposició
d'aques en un
con inu
de e s-no ícies i de
no ícies- anquil~li zació.
Desp és de la p ime a no icia-so p esa, dels p ime s
lash
d'agencia i de les
p ime es decisions de ees uc u ació de la p og amació o dina ia, es endeix a
es abli en quasi o es les capcale es un il di ec e a nb els oido s-lec o s, capa$
de c ea una elació ex ao dina ia -absolu amen indi a a I alia i en el seu sis-
ema in o ma iu- en e la necessi a de no ícies di oses pel públic i la conscien-
cia de la esponsabili a polí ica i de les asques p o essionals de pa dels p o-
duc o ~ de les no ícies.
Una p ime a asca de I'in es igado és la de supe a el cens abs ac e de les in-
o macions di oses, descomponen el do11 comunica iu en momen s dis in s i en
ca ego ies analí iques capaces d'ab aca I'objec e d'analisi comple .
La p ime a epa ició que I'in es igado elabo a -pe supe a una ase d'una
pu a eplega de da es- és de incula les in o macions a dos momen s que e-
p esen en al es an s encimen s insupe ables de la labo in o ma i a.
1.
Lu no icia:
la di usió opo una i capil.la de la in o mació sob e el e , en
cohe encia a nb el deu e clhsic del model econegu de la in o mació.
2.
L'a aluació:
I'e asió dels simples deu es de la in o mació i I'obligació
d'o e i missa ges: d'o e i , doncs, alguna cosa que sigui quelcom més que una
no ícia, es ablin una
elació ac i a en e els e s
i
elpziblic, en e les no icies
i
la
gen .
To i ha e ingu p esen el do11 global de la comunicació, ha em e alla al-
gunes a ees de p oducció de les no ícies que ens han sembla pa icula men sig-
ni ica i es en I'hbi del que a ésse , sens dub e, el dia més lla g de la in o -
mació
.
Aques es i ees han es a indi iduades segons el c i e i d'an agonisme, en ela-
ció a nb la p oximi a al e o el seu dis anciamen ; pe cla i ica , disposem de
dos momen s p i ilegian de ece ca que s'ag eguen al ol an de la ase es ic a-
men de inible com a
eme gencia
i en acaba en o n de I'a iculació de la e le-
xió i les hipo esis a aluado es.
Lup ime a aJe
p e eu una anilisi de I'escaienca d'o e a de les no ícies, de
I'ús que se'n a i de les opcions quan a modali a s de na ació (e no i i a -
acionali a ; e o ica-sob ie a , e c.). Iden i iquem aques a ase, en gene al,
a nb la p ime a pa del dia d'in o macions (de I'assassina de I'esco a i del se-
g es d'Aldo Mo o) ins a la p ime a a da:
9
ho es
4
minu s
-
14
ho es.
En el ma c d'aques a hplia ase d'in o mació les p ime es ho es han es a
so meses a una anilisi més pun ual, a nb un es udi de les modali a s a nb que el
e ou ans o ma en no ícia.
La
segona a e,
inculada a un momen de e lexió
i
de
p ime a acionali za-
ció,
comp en els missa ges di osos a la a da, al esp e i a la ni (14 ho es-24 ho-
23
es
20
minu s). En aques ma c hem anali za pa icula men els no icia is de
I'espai espe í i noc u n, quan la e lexió i I'ap o undimen del judici necessa-
iamen ha ia de compo a un esul a més o gani za i madu .
Admesos aques s dos espais p i ilegia s d'analisi, hem d'a egi que, en o n
d'ells, és possible de p end e en conside ació no icia is ele isius, adio hnics i
g a ics que, jus amen pe qu? es an p odui en un momen de ini , p esen en
una ce a homogene'i a en el pla del con ingu i de la o ma. Així enim la pos-
sibili a de compa a acionalmen una se ie d'in o ma ius ele isius, adio hnics
i de p emsa en edició ex ao dina ia.
RESPONSABILITAT
DE
LA INFORMACIÓ 1 TERRORISME
Amb el seg es d'Aldo Mo o els mi jans de comunicació de masses, en pa icula
la p emsa, en en en un ciclo, in es i s com són de g eus esponsabili a s espec-
e al enomen del e o isme. Ja en ocasions an e io s s'ha ia examina el pape
de la in o mació da an els ac es e o is es i I'ampli icació que la in o mació els
p es a; pe o un cas an d ama ic pe a la ida democ a ica ha eplan eja iolen-
amen el p oblema. En aques a ci cums ancia o na a su a (pe si calia) la cen-
ali a del sis ema de comunicacions en una socie a mode na de masses, més la
cdescobe a~ de llu pode en e mes d'ampli icació i en alguns casos de cde e -
minació, dels e s.
Els pe iodis es s'adonen que a an d'esbombado s~, com ja hem di ; pe o am-
bé que enen g ans possibili a s d'in e enció i, doncs, de esponsabili a que
a ec en d'alguna mane a la de e minació dels e s enca a en e olució (sob e o
en el mi ja ele isiu ca ac e i za pe una majo apidesa i impac e).
La in o mació no és pas, ben ce que no, un mi a11 nés o menys idel de la
eali a , pe o aques a hi é un pape no gens i elle an . Els
muss media
són,
com en al es ocasions, els in e locu o s p i ilegia s dels e o is a i, a p oposi
d'aixo, aquells dies es eco den unes pa aules d'And eas Baade (u a em la gue -
a a la bu gesia amb els í ols dels seus dia is~) i el pa e , du pe al com d ama-
icamen s'ajiis a a la eali a , de Jim Ka ayan, di ec o d'una cadena ele isi a
ame icana, segons el qual hi ha auna comuni a d'in e essos en e e o is es i e-
le isió~l~.
To s aques s elemen s p esen s en els p o essionals de la in o mació, els polí-
ics i els es udiosos dels
muss media,
an de e mina un in e essan deba a les
pagines de la p emsa, que a iba al zeni en e l'a ibada i la publicació de la o-
og a ia d'Aldo Mo o i el p ime olan de les BR (B igades Roges), dos dies des-
p és del seg es , i el segon missa ge, el dissab e san
(26
ma $), quan les di e ses
p eses de posició ja s'ha ien esol en la p ac ica.
12
C j,
Nume o
ze o,
Ma $,
p.
8
30
La con igu ació complexa d'o d e mo i acional que suma iamen hem desc i
po se po con ibui a explica la signi icació del ecu s immedia -mal sigui
pe poc emps- a I'apa ell adio onic i, onse ulla que sigui possible, al de la e-
le isió, únics ins umen s d'in o mació pe a a disponibles.
També es po comp end e el signi ica de I'audició col~lec i a de la adio e a
en mol es ab iques, o icines, despa xos, en els momen s immedia amen pos e-
io s a la comunicació del seg es i de la mo de I'esco a. No so p en pas gens el
e que mol es pe sones agin passa p ac icamen la es a del dia
16
de ma c en-
e la adio, la ele isió i la lec u a dels dia is, amb el con encimen que segui
momen pe momen I'e olució dels esde enimen s els pe me ia de con ola -
los, aques s e s, d'una mane a més acil, i da a sa is acció a llu s p opies exigen-
cies de sabe , d'o iciali a , de elació social, de con enció de I'angoixa.
És e i a , com s'ha di , que les necessi a s esmen ades no són pas ípiques
d'una si uació d'eme gencia, i que es poden dona en el ecu s quo idia que
l'indi idu a de la p emsa, la adio i la ele isió. El que a ia sensiblemen és la
in ensi a i la o ca amb que s'imposen a I'indi idu.
A
p oposi , al la pena de
sub a lla que les necessi a s conside ades no es p esen en pas d'una mane a in-
di e enciada en els di e sos indi idus; men e en alguns subjec es p edominen
les necessi a s cognosci i es, amb la conseqüencia d'una millo possibili a de
con ola els ac o s in e ns i ex e ns capacos d'obs aculi za una ecepció i alo-
ació au onoma i co ec a de la in o mació; en al es exe ceixen una unció p e-
ponde an les necessi a s de de ensa del jo, que poden e de il e, d'al e ació
ilo de o mació de les in o macions no cong uen s amb l'exigencia de domina
I'angoixa.
La na u alesa ansaccional de la comunicació p essuposa, de e , que pe
a eu e i man eni l'audi o i pe p odui els e ec es desi ja s, el comunican hagi
de p ocu a sa is e algunes necessi a s, desigs i expec a i es del públic, comp e
hagu dels seus habi s i alo s p e alen s.
D'una banda, po p i ilegia -se la sa is acció de les necessi a s que hem consi-
de a cognosci i es, amb la endencia a a a o i I'ob enció, pe pa de I'oido ,
d'una cla a comp ensió de la eali a ci cumdan , que pe me i de alo a -la i de
e e i -s'hi d'una mane a au onoma i in o mada.
D'una al a banda, en can i, insis in en les necessi a s d'au ode ensa de I'in-
di idu, es po acili a la se a abs acció de la eali a i es po e o ca la se a de-
pendencia espec e a una au o i a ex e io que alo i, in e p e i, sugge eixi mo-
dels de compo amen .
No olem pas di que la sa is acció de les necessi a s cognosci i es no ingui
ambé una unció, en úl ima analisi, de ensi a; el que olem dona en enen és
que p i ilegia I'una ca ego ia de necessi a s o I'al a signi ica, subs ancialmen ,
es imula i a a o i un p océs de p esa de consciencia, de comp omís i de ans-
o mació in o mada de la eali a o, ben al con a i, pe pe ua una si uació de
dependencia dels al es i de desen end e's de les possibili a s d'in e enció i de

modi icació de la eali a . No cos a pas gai e econeixe aques es dues posicions
31
en una concepció di e en de l'home i del compo amen huma, p opia de o a
ideologia. Així, en la p ime a hipo esi conside ada, s'ob a inspi an -se en un
model d'home en qui les ac i i a s de coneixemen , d'in e p e ació au onoma
de la eali a , p e alen sob e les eaccions emo i es i e es ides d'igno ancia en
una emp a i a pe enne pe supe a les ins ancies més p imi i es i ocul es en a-
o de necessi a s més madu es i més subjec es al disce nimen i al con ol acio-
nal de I'indi idu.
En la segona hipo esi, en can i, p e al el model d'un home incapac
d'au ode e mina -se, p esa de o ces i acionals, semp e o ien a i condui i que,
en de ini i a, po i ha d'ésse mobili za amb is a a la p es ació del seu consen-
imen a un o d e social es able pe al i.
Les di e ses concepcions sob e la na u alesa de l'home i les di e ses in e p e a-
cions de les expec a i es dels oldo s da an la eali a acaben, doncs, ca ac e i -
zan un p og ama adio onic o ele isiu o una capcale a g a ica dia ia, cosa que
con ibueix a de e mina el seu es il de comunicació peculia .
Si aix6 és ce en gene al, s'han de pode singula i za aces signi ica i es
d'aques es il en qualse ol p oducció de cada un dels p og ames i dia is amb ac-
cen uació dels e s ca ac e ís ics p opis da an si uacions d'un elleu pa icula .
Cohe en men al que s'ha di més amun , podem ambé a anca la hipo esi
que, da an de si uacions dleme g?ncia, la in o mació po inspi a -se onamen-
almen en dos models -amb una amplia possibili a , és cla , de posicions in-
e medies-, de inibles en unció de la impo ancia di e sa i de les modali a s
di e en s de g a i icació de les necessi a s i de les expec a i es dels oido s.
Les ca ac e ís iques onamen als dels models esmen a s es poden conc e a
sin e icamen com segueix:
a)
Model o ien a al coneixemen i al comp omls amb la eali a :
-
a qui ec u a dels missa ges al que a a o eki un coneixemen de les dades
de la eali a , sense ecó e a sol.lici acions emo i es conc e es i a i icials;
-
in i ació a e una alo ació acional dels esde eni nen s;
-
p esen ació de possibles causes emo es i p oximes dels e s oco egu s i in-
e connexions possibles, només sob e la base de les dades i dels a gumen s pun-
ualmen exposa s;
-
in i ació a no ep imi les p opies eaccions emo i es, sinó a supe a -les
amb is a a una comp ensió més ampla dels e s oco egu s;
-
in i ació a un comp omís in o ma amb la eali a com a espos a als e s
oco egu s, e o can els incles solida is i cohesius de I'ag egació social;
-
espec e ac iu de l'oldo amb is a a una mobili zació au onoma d'aques .
A nb aques model s'a a o eix, com deiem, la supe ació de les necessi a s més
p imi i es i inconscien s de l'home a a o de les exigencies més madu es i,
32
doncs, més a elades en el con ol acional, amb la idea de e p og essa els qui
disposen de menys ins umen s c í ics i d'es i nula la capaci a de alo ació
au onoma i d'au ode e minació.
b)
Model o ien a a la dependencia i a I'allunyamen de la eali a :
-
a qui ec u a dels missa ges ca ac e i zada pe una accen uació eqüen de
les onali a s emo i es, encobe es amb la misca a d'una asca d'in o mació de-
guda;
-
e e encies a au o i a s ex e nes a I'ho a de e la alo ació del e i d'adop-
a unes modali a s de compo amen adien s;
-
s'insinuen mobils p oxims i emo s
i
llu s possibles connexions,
p esen an -los com a causes ce es pe o sense o e i p ou elemen s de supo pe -
inen s;
-
s'enco a gen o mes d'inicia i a i de espos a col~lec i a que a a o eixin la
eclusió en la dimensió indi idual;
-
endencia a ala ma a i iciosamen els oido s, especialmen els que, pe
llu posició, són més sensibles a les c ides a I'o d e i mis disposa s a p es a llu
consen imen a mi jans capacos d'a enua llu p opia insegu e a ;
-
se sugge eixen a I'oido -gene almen mi jancan ima ges e o iques
i
in-
ocacions emo i es, o alen -se de la p opia au o i a - judicis sob e els e s
que s'a inguin a nb els p opis.
Amb aques model s'a a o eix, com deiem, la supe ació de les necessi a s més
p imi i es i inconscien s de I'home a a o de les exigencies més madu es i,
que els p edisposi a una p es ació del p opi consen imen d'una o ma ac i ica.
PROPOSTA DE LECTURA DE CONJUNT
DELS MISSATGES INFORMATIUS DEL
16
DE
MARC
Sob e la base de les conside acions e es en aó de la quan i a de les in o ma-
cions Woses, podem a a adop a les conclusions següen s:
a) I'expe iencia de ece ca ens pe suadeix que una expansió de p og ames in-
o ma ius ( ela ius de o ma pa icula a un e ex ao dina i) no es jus i ica sem-
p e amb exigencies d'in eg i a ni eali za una in o mació au omii ica.
El ma e ial anali za ens ha enca a a una colla de casos de epe ició de e s i
d'ima ges ins i o en el ma c del no icia i; compleix més a ia una unció
d'ampli icació emo i a de la d ama ici a d'un esde enimen . La insis encia so-
b e un e -quan hi manca ano e a ,, e s o aniiiisis nous- po de e mina un
es il em a ic i e o ic que, al seu o n, buida la dimensió in o ma i a i e e encia1
en a o d'una comunicació p ou edundan . En algun cas -ca ac e i za pe
33
una ex enuació de la unció a ica i de con ac e en e mi jii i públic- hom é la
imp essió que una comunicació an edundan ol imb ica les necessi a s de no-
icies i de comunicació di oses en e el públic (que acaben eduin -se a comuni-
cacions de ipus exclusi amen e ical, o desco a jan una pa icipació ac i a
dels ciu adans).
La conside ació sob e els aspec es nega ius conseg ien s a la ei e ació supe -
lua d'ima ges i no ícies ha de eni ambé en comp e els enomens de cansa-
men i de sacie a que ine i ablemen es donen en el públic i que semblen p o-
po cional~ al e ús de la e e enciali a : ans o ma I'in o me d amii ic d'un
a e -no e a ~ en espec acle implica igual nen una ees uc u ació dels sis emes
d'expec ació, de I'a enció c í ica i de les o mes de ecepció pe pa del públic.
Els episodis de asacie a a són d'alguna mane a ad e a s pe la caiguda ela i a
dels indexs d'audició e i icada du an el no icia i del esp e, i que an baixa el
ni el1 d'exposició als eledia is noc u ns a uns ni ells in e io s als habi uals.
6)
Les conside acions exposades en el pun an e io es e e eixen a casos de e-
dundancia in o ma i a que es donen plausiblemen en ci cums iincies i espec e
a emes excepcionals. Ad e im, pe o, que aques es ma eixes conside acions
s'en onquen es e amen amb el que hem quali ica d'excessos quan i a ius
d'in o mació, sense pe judici del e ús de qualse ol p ojec e de limi ació de les
no icies o de asilenci in o ma iu~. Ens sembla p ou e iden que les p opos es de
black ou ,
així com de censu a, igualmen com l'elecció d'una d h ica educció
d'in o macions, només són plausibles i cohe en s en un egim o ali a i i en una
socie a endencialmen ep essi a. Sub a llem que de l'aniilisi dels compo a-
men s in o ma ius del
16
de ma c sob esu en po se la pe plexi a sob e la
quan i a d'in o mació, men e (com ja hem is ) un deba sob e limi acions o
au ocensu a no a eni cap incidencia eal.
Les conclusions adop ades amb elació a la quan i a de les no ícies p opo cio-
nades pels sis emes in o ma ius a ec en d'alguna mane a la ma eixa
anJ isi
quan i a i a;
pe clou e un balan$ en unció d'aques a úl ima p ospec i a a em
e e encia als alo s d'escaienca. in eg i a i plu alisme de la in o mació di osa.
Sob e l'escaienca d'in e enció dels sis emes in o ma ius (sense pe judici de
les obse acions e es sob e la ase de l'eme gencia) des aquem com I'opció de la
apidesa d'in e enció pe pa dels
mass media
a ésse p e e ida pe una g an
pa de les xa xes ele isi es i adio oniques públiques, pe la p emsa indepen-
den (sob e o o a de la capi al) i pe alguna emisso a adio onica p i ada.
La es a de mi jans in o ma ius es an es ima més una ia més len a d'in o -
me del e , que pod ia jus i ica -se en una Iínia edi o ial o pe I'escasse a dels
mi jans disponibles pe l'o gan in o ma iu (pe o no podem pas desca a , am-
poc, la coincidencia d'ambdues mo i acions). Van op a pe aques a segona pos-
sibili a in o ma i a els dia is de pa i o de mo imen s poli ics i un mi jii adio-
34
onic públic (GR3
=
Gio nale adio 3), d'una banda, i la majo ia d'emisso es e-
le isi es p i ades, d'una al a.
Amb elació a aques es opcions ela i es a l'escaienca de la in o mació, ens li-
mi a em a obse a que un e a d de p oducció de no icies sob e un e ex ao -
dina i (en un me ca que es ca ac e i za pe una p esencia abassegado a d'es í-
muls comunica ius) pod ia p odui enomens d'angoixa i d'insegu e a (és com-
p ensible, pe an , que el se ei públic s'hagi es i na més la ia d'una in o ma-
ció immedia a). bb iamen , aques a línia ha compo a mancances, deso ien a-
cions, ec i icacions i e o s.
A a hem de ede ini i amplia el concep e d'escaienca ins a in eg a -hi la a-
pidesa de la in o mació en les eaccions popula s, en la p oclamació de la aga
gene al i en la decisió d'accele a els emps del deba pa lamen a i sob e la
con ianca al nou go e n. En un examen e ospec iu, es egis a una homegene'i-
a p ou no able
així
com p omp i ud en I'assenyalamen i sub a lla d'aques
da e aspec e, com a indici d'una espos a singula i sol.líci a del sis ema polí ic
a l'a emp a con a les ins i ucions; en can i, l'homogene'i a baixa quan exami-
nem el compo amen adop a en la con on ació de les eaccions de base, la a-
ga gene al i les mani es acions de masses. Sembla com si la len i ud, la gene ali-
a i els comen a is pe plexos que ca ac e i zen la lííia d'alguns o gans in o ma-
ius da an la aga i les mani es acions no acabin d'amaga , i alguna egada ins
ampliln, p eocupacions de ca ac e ac ic i de g up, amb que s'en osqueix el sig-
ni ica polí ic de la mobili zació popula .
Acaba em el discu s sob e la quali a de les in o macions di oses -donan pe
bones les obse acions sob e el o i el egis e exposi iu, ja an icipades en els ca-
pí ols de ece ca examinan les on s de no ícies-no e a i les de no icies- aciona-
li zació singula i zades pels sis emes in o ma ius. U ili zan c í icamen la noció de
quali a i d'in eg i a de la in o mació, I'enca a em als emes i a les qües ions
de que es pa la en els no icia is. Pod íem indica en aques espec e alguns ele-
men s ecu sius en l'o gani zació dels no icia is, ob iamen a iables,
i
en la
mi-
se en aleu
i en les di e ses esua egies in o ma i es.
1)
EL SEGREST D'ALDO MORO COM A NOTÍCIA-NOVETAT;
CR~NICA
1
DESCRIPCI~ DEL FET 1 DELS SEUS ELEMENTS INTERNS (L'ATEMPTAT,
LES VÍCTIMES, ELS TEKRORISTES, L'ESCENA, ETC.)
Des del pun de is a de la c onica i de la desc ipció del a e * els mi jans in o -
ma ius semblen més a ia homogenis; o es les emisso es publiques i p i ades
enen una o ma de dona la no ícia del ap e de Mo o i les se es conseqüencies
que els és comuna i que obeeix a un
sed&
ob i, pe o més a ia ígid.
Aques
sedas
p e eu na u almen la in e upció dels p og ames habi uals
(que e en en o cas lleuge s o d'e asió) i, pe an , una selecció del públic que
casualmen o exp essamen es a a aexposa * als p og ames.
La suspensió de la p og amació o dina ia ac ua de o ma que es ableix una
mena de unció cen al de la in o mació espec e
als
alues gene es de la comuni-
35
cació (I'e asió o icció, els p og ames Ileuge s), i em asi za una posició de acon-
ac e, en e el públic i els e s, pe o especialmen enue el mi j i i el públic, amb
que es de ineix de mane a conc e a i escaien la na u alesa del
se ei e
al
públic.
Una a i mació impo an de la hnció a icas que en aques cas s'in eg a amb
allo que de onamen almen especí ic enen els mi jans de comunicació (que és
l'aspec e
in o ma iu- e e encial),
consis eix en la up u a (de la p og amació i,
pe an , del públic que li és habi ual) de I'es il o mal i dels es e eo ips de con-
ecció de missa ges.
Tele isió, adio i dia is p odueixen no icia is ex ao dina is,
con ecció
ob ia-
men subjec a als emps i als iscos de I'excepcionali a en la p oducció d'in o -
macions.
La up u a del i ual in o ma iu és pa icula men ob ia en els eledia is ex-
ao dina is, en els quals es mani es a una mena de p opensió e s o quan po
dona la mesu a de la imp o isació (e o , epe icions, el ideo ocupa no sola-
men pel pe iodis a sinó ambé pe I'apa ició d'un edac o po ado de les no í-
cies).
. .
o aixo són elemen s semh ics capasos d'augmen a l'a mos e a imp o-
isado a en la mesu a que ep esen en la up u a d'una uadició in o ma i a i
d'una bu oc a ici a de la a e o mulació edaccional~.
Aques es no e a s, inculades a un es o c p o essional e ec iu, emo iu i polí-
ic, espec e als e s, han modi ica la elació habi ual en e pe iodis a i no ícies,
i en e públic i mi jans.
S'en én que aques s aspec es només ep esen en elemen s secunda is dels
compo amen s in o ma ius, dependen s d'una opció més gene al sob e les ma-
ne es d'abo da l'in o me de l'eme gencia. Les ma eixes opcions inhe en s a la
c onica són con ex uali zades en I'hbi de la acionali zació del seg es de Mo o
i amb elació al quad e poli ic de les eaccions da an I'a emp a . Es ac a
d'examina , pe an , els compo amen s de c onica i la p e alenca habi ual dels
seus egis es en elació amb la iquesa de la dimensió explica i a i les opcions de
ep esen ació de les espos es con a el e o isme. De e , com hem obse a e-
pe idamen , no manca pas la consciencia de la esponsabili a de que e a in es i-
da la labo del pe iodis a a l'ho a d'o e i un in o me dels e s ( esul a exempla ,
en aques con ex , una espos a del di ec o de
Coh e della Se a,
F anco di Be-
lla, a Giampaolo Pansa: Aques a mena de d ames només passen una egada en
la ida d'un pe iodis a.
1
a a, o d'un plega , n'hi ha hagu pe a o hom..
.9)'9.
A aluan les mane es di e en s com els pe iodis es s'han enca a amb aques a
labo in o ma i a, ens e e i em a la e minologia ja cliissica de Roman Jakobson
sob e les uncions p e alen s del missa ge. Podem obse a com en la chica
p e alen les uncions a ica i e e encial; pe o a més d'aques es dimensions p e-

36
isibles dels in o mes sob e el
16
de ma c s'a i men -amb elació a di e ses es-
a egies in o ma i es- la unció me alingüís ica i la cona i a.
Els e s essencials d'aques es opcions in o ma i es e idencien dues hipo esis
al e na i es, sense pe judici del e que ens obem da an de dos o d es d'es í-
muls -mes que no pas da an de dos models dico omics i exclusius- di e sa-
men p esen s o més a ia simul iiniamen p esen s en els missa ges.
D'una banda apa eix un es il edundan i p e alen men na a iu, ampla-
men ibu a i de la
ideologia
de la no ícia ( ípica de les socie a s indus ials, pe
exemple) i o ien a a e un in o me is ós de la no ícia- ansg essió. L'escaienca,
la quali a
i
la iquesa dels de alls -elemen s ípics d'aques model- con igu-
en una mena de elació inculan en e I'emisso a
i
el públic. Aix6 no exclou,
pe o, o mes iipides i ape sonali zadesw d'aniilisi i de a acionali zació dels e sw.
Al ma eix emps enim que la c onica (in ensamen upa icipadaw pel pe io-
dis a) acaba pe imposa -se. S'acolo eix d'una o a conno ació d'espec acle, es-
ablin o mes de pa icipació indi idual en el d ama col~lec iu i acili an , po -
se , la ans o mació de I'usua i en espec ado , me ces a la ecomposició de les
se es necessi a s emo i es, inculades a una so p esa an deses abili zado a en
o ma d'uexpec ació~ i de ecepció passi a.
La mobililzació dels sis emes-d'in o mació da an I'eme gencia -un elemen
que ells ma eixos s'enca eguen de sub a lla (magni ican la dimensió me alin-
güís ica i la a ica o ade con ac e*)- sembla quasi ex ingi la necessi a de pa i-
cipació del públic, al qual s'o e eix una pa icipació ica ia, succedani de la in-
e enció di ec a, i que a la lla ga po a a o i e ec es de usacie a >.
Sob e aques a p ime a opció es dibuixa un segon pol d'o gani zació dels in-
o mes, en que es mani es a una p e alenga sensible i o iginal de la unció e e-
encial, associada no a amen a una dimensió cona i a. Una no e a d'aques
model consis eix en la enúcia a sob eposa -se als e s, com si diguéssim a limi a
la elació e ical que s'es ableix en e mi jii i públic, a a o in comunicacions de
ipus ho i zon al i deixan espai a al es elacions socials i a o mes de pa icipa-
ció
en
el e ; es dóna, al amen , una ce a sol~lici ació en o mes de pa icipació,
de e minada pe la in luencia dels p ocessos socials
i
poli ics ac i a s pe I'a ac
con a les ins i ucions i pe les espos es con a el e o isme.
A aques es il pe iodís ic, no li es aliena una opció de alo , que es mani es a,
pe o, més que no pas en comen a is unila e als, en la
mi~e en deu
e iden de e-
mes socials i polí ics com a p o agonis es de les no ícies. Aques es opcions de e-
e enciali a exposi i a i de acionali zació dels e s poden es i ui a I'espec a-
do la se a di nensió de ciu ada, amb la con icció que en una si uació d'eme -
gencia no es demana pas an un consen imen subal e n del públic sinó una
pa icipació eal; aques model pensa en un ciu adii pe al qual les no ícies po-
den unciona com un supo indispensable de coneixemen de la eali a que es
con aposi a la descon ianca i al eplegamen uen sin, e o ci les elacions socials i
polí iques i aci possible la coope ació col~lec i a.
L'es il exposi iu i ema ic p i ilegia una e e enciali a capas de sos eu e la
37
c dnica d'un e an excepcional als excessos de l'emo i i a i la e o ica, limi an
I'adjec i ació i el comen a i. La ma eixa asca de acionali zació s'explica sense la
supe posició d'un adiscu sw p econs i ui ; I'es o s de e lexió es basa en alguns
elemen s-clau, capasos d'o ien a la in e p e ació del e .
2)
LA DIMENSIÓ EXPLICATIVA 1, DONCS, LA ~RACIONALITZACIÓ SO-
CIOLOGICA» DEL FET
Desp és d'ha e conside a el ni el1 de la desc ipció del e hem d'abo da si la
in o mació a eeixi a supe a «la logica de la ansg essió~ -i pe an , el egis-
e de la c onica neg a- pe a a o i una analisi i es imula una e lexió sob e les
causes i el signi ica de I'a emp a e o is a i, pe an , la se a acionali zació*
(en enem pe acionali zació
Iá
indicació ude nexos de casuali a no pu amen
cnics o ins i ucionali za s, pe als quals es po sob een end e una llei eal i ge-
ne ica».
Hem d'obse a sob e o que o s els sis emes d'in o mació es an oba
manca s de p epa ació da an l'escalada de I'es a egia de la ensió; I'escassa
endencia de la in o mació i aliana a I'analisi his o ica i sociol6gica dels eno-
mens no quo idians i p o unds que ca ac e i zen la c isi de la socie a i la se a
mu ació, implica I'adopció habi ual d'un egis e imp essionis a i desc ip iu
dels episodis de la iolencia polí ica.
Fins i o da an el seg es d'Aldo Mo o i I'ex e mini de la se a esco a, el
compo amen de la in o mació es essen í d'alguna mane a d'aques a modes a
ac i ud de ~ acionali zació*; amb o , hem d'indica que, a més de la ocació de
e una c onica pe inen i a iculada del e , en mol s mi jans in o ma ius pú-
blics i p i a s s'a e mi una exigencia de si uació i d'explicació de les causes de
l'es a egia e o is a i del signi ica del seu episodi més ecen .
La no e a d'aques es il de acionali zació po o gani za -se sob e alguns
emes:
a)
el e o isme; la ei indicació de I'a emp a pe pa de les
BR;
p eceden s i
signi icació de I'incon o misme polí ic i la iolencia;
6)
Iogica de l'opció de la íc ima; signi icació de la inicia i a polí ica del p e-
siden de la DC i asimbologies* de I'a emp a (da a, pe sonali a , e c);
c)
si uació de l'episodi en la dialec ica de
con o misme/inco o misme
ípica
de la socie a i aliana; c isi economico-social i mu ació polí ica, e c.
Sob e aques s aspec es es concen a I'a enció de la in o mació; en pa icula
I'especi ici a , el pape de la ia de la íc ima i el seu signi ica simbolic o en
impliamen conside a s pels
mi jans
públics i p i a s, a en amen esc u a s,
igualmen , pe la p emsa es ange a.
La endencia a I'explicació sociol6gica s'a i ma en alguns casos a nb un diag-
nos ic suma i de la si uació i, en al es, amb la p oposició d'elemen s d'a alua-
38
ció
his o ies,
polí ics o biog a ics (sob e o so a o ma de bu lle ins o comuni-
ca s) pe posa el públic en condició de o mula hipo esis i explicacions. Cal ob-
se a , inalmen , que la supe ació d'un egis e pu amen na a iu dels e s
incideix gene icamen en la ase que hem conside a d'aeme genciaw: en alguns
o gans in o ma ius uobem des dels p ime s momen s una indicació de esponsabi-
li a s polí iques de l'a emp a , i es po sos eni ins i o que I'ac i ud i la lííia
edi o ial dels di e sos abo damen s del e són ja o ~a e iden s des dels p ime s
no icia is. És ob i que les ambicions més cla amen in e p e a i es oquen els
no icia is de la a da i sob e o els del esp e (i els edi o ials que obem als dia is
del dia
17).
Po se la no e a més d h ica que ca ac e i za els canals in o ma ius, la cons i-
ueix la no e a amb que la in o mació pa la de l'a emp a e o is a, sense, pe-
o, limi a -se a un in o me de c onica que hau ia acaba ade'L ican ~ eIs ma eixos
e o is es.
Podem obse a que si és ce que les BR ob enen -amb el seg es d'Aldo
Mo o i I'ex e mini de la se a esco a- una ic o ia de llu polí ica de comunica-
ció de masses, po se no han pas p e is una eacció p ou lúcida i calculada dels
homes de la in o mació. Si és ce que les B igades Roges seg es en la in o mació
audio isual i g a ica, només ob enen una ic o ia de llu polí ica de la comuni-
cació de masses: con isquen objec i amen les no ícies amb la p oducció de e s-
no ícia.
La polí ica de la ima ge pe seguida pe les BR ens sembla, pe o, subs ancial-
men acassada en
I'es a zgia dels e s cons ml s pe con e i -los en ing e-
dien s
exclusius de I'angoixa i la deses abili zació de la ma eixa ida quo idiana,
i en
I'es a 2gia
-in eg ada o ghicamen amb I'an e io -
de con iscació, no
solamen del cu s e -no ícia, sinó ambé de la elac ó e -no ícia-a al zació.
A a hem d'examina i es ima a en amen els allocs~ i les aons d'aques s 1í-
mi s de l'es a egia de les B igades Roges; aques es o c po a a o i una e isió
dels models eo ics adicionalmen aplica s al signi ica i a la unció socio-
polí ica de la in o mació, i sob e o po con ibui a es abli les dimensions dels
episodis p esen s o p e isibles de I'es a egia de la ensió.
Ens sembla que les aons que p o oquen aques acap enimen ~ d'un ús exclu-
siu dels
mas5 media
pe pa de les BR s'han d'indica als ni ells següen s.
P ime de o , d'alguna mane a es limi a i con as a un camí que, a p ime
cop d'ull, pod ia sembla ine i able en I'eme gencia: el del
jé -no íc a-
mobili zació
emo i a. L'enc euamen de les uncions a ica i e e encia1 a api-
damen acompanya de la p e alenca d'una unció a alua i a que o e eix un
dens codi ideologic a I'amun egamen incessan i po se ins i o cao ic de les
no ícies. En segon Iloc, hem de sub a lla un elemen d'un elleu absolu :
/a
on de no ícies-no e a no és cons i uida exclusi amen pe les
BR,
I'emboscada
a la Via Ma io Fani i I'em asi p e isible sob e el pe sona ge seg es a i la agica
malau anca de la se a esco a. Els pe iodis es, lliga s a o gans ideologicamen di-
e sos, públics i p i a s, saben indi idua al es in e locu o s de les no icies,
39
aplegan i alo an al es ni ells de seman ici a in o ma i a.
Així, a més de la no ícia-no e a , lligada a I'in o me indispensable sob e la
ansg essió*, s'han con eni en ema d'in o mació an el sis ema polí ic com
el plu alisme de les posicions ideals exis en s al país, les eaccions popula s i polí-
iques de base, i ms la uni a subs ancial de I'opinió pública da an el xan a ge
de les
BR.
3)
LA REACCIO DAVANT EL TERRORISME COM A FONT DE NOTÍCIES
Ens sembla que aques a ampliació de les on s no icials és d'alguna mane a
I'elemen ca ac e h ic del componamen de la in o mació, sob e o de la públi-
ca, en la jo nada del
16
de ma c. En la alo ació i el sub a lla de les eaccions
da an I'a emp a es po pe ceb e un elemen de no e a eal en la consciencia
de la esponsabili a de la in o mació i el seu pape en la socie a .
Po se són aques es no e a s les que han ala ma els es a egues de la ensió
que p e enien -en un designi de capgi amen polí ic- una ampli icació de llu
ges a capas d'a a o i la descon ianca i el eplegamen en I'espai p i a ; hem de
eco da que un comunica dels e o is es a aca on almen el cap enimen
de la in o mació: aHi ha en cu s -deien en el segon comunica - una campanya
de con ague illa psicologica, ob a de o el bloc de la p emsa del gim, expe -
a en c ea con usió, deso ien ació, " alsa consciencia"~.
La in o mació ha eacciona da an una si uació en que e a comple amen su-
pe ada pe una se ie de e s Iúcidamen p og ama s pe que ossin missa ges, pe-
o sense cau e en la emp ació de les censu es o les limi acions a bi i ies de la
no ícia; s'ha decidi a in o ma , pe o a nbé a ju ja , ad ne en de o ma cla a i
sense mis i icacions que p enia posició.
Aques a e lexió immedia a sob e el pape de la in o mació -que mena 2 al
cas de consci2ncia~- no ingué pas desnuamen s iden ics. En l'em asi sob e la
espos a al seg es dlAldo Mo o, els o gans i els
mz jans
endeixen ob iamen a
di e encia -se; en alguns casos se sub a lla únicamen el pape de 1'Es a i de les
ins i ucions, men e que en al es o gans s'insis eix en les eaccions popula s i en
la mobili zació de les masses.
LA
IMATGE DE
LA
REACCIÓ DE L'ESTAT 1 LES INSTITUCIONS
Les ins i ucions són p ecisamen el cen e de I'a ac e o is a; an la sin axi de
les
BR
com I'ús lingüh ic consolida dels obse ado s i dels pe iodis es donen pe
e a la de inició d'aa ac al co de 1'Es a ~~O.
20
Obse acions in e essan s sob e aques pun en
SORGI.
C.
a11 mcssaggio impazzi o., en
L'Ossc a-
o e
om no
(24-IV-1978).
L'au o a obse a , en e més coses, que aassumin la e minologia (de
les
BR)
s'a a o elc dc e minanunen llu ins i ucionaii zació en I'opinió pública..