EL
PAPER DELS MITJANS DE
COMUNICACIÓ EN
LA NORMALITZACIÓ LINGUÍSTICA
Miquel S ubell
*
Co espon als p o essionals i especialis es de la comunicació de ini les un-
cions i dimensions de la ma e ia, i només comen a ia pe comenca que els mi -
jans de comunicació po se e lec eixen aques es ma eixes uncions (in o mació,
educació, en e enimen , e c) pe unes ies de e minades.
Les ac i i a s lingüís iques en gene al són a nbé ác i i a s comunica i es.
No malmen , un hom pa la o esc iu ad ecan -se di ec amen o indi ec a als al-
es. Pe o con é di d'en ada que la comunicació a egades sob epassa el ni el1
pu amen lingüis ic. L'ús d'una exp essió en comp es d'una al a (&o» pe qpe -
sona») o d'una llengua en comp es d'una al a (abon dia» pe «buenos días») po
signi ica , o ole deixa pa en , la pe inenca del pa lan a un g up social o e -
nolingüis ic de e mina . L'ús d'una o al a llengua po se u ili za o in e p e a ,
pe a ma ca dis ancies e nolingüís iques o socials.
Pe aques s mo ius, en e d'al es, el ema dels mi jans de comunicació p eo-
cupa an aquelles pe sones que eballen a a o de la no mali zació lingüís ica
als Paisos Ca alans. Pe aixd ambé les pe sones que no en enen la no mali zació
lingüís ica -que n'hi ha- concen en els seus es o cos a e i a i en ebanca
I'assolimen pe pa de les comuni a s de pa la ca alana del con ol d'aques s
ma eixos mi jans i la di usió de la nos a llengua a a és d'ells.
'Miquel S ubell és cap del Se ei de No mali zació de I'ús de la Llengua Ca alana de la Gene ali-
a . pe o les opinions exp essades en aques a icle són pe sonals.
14
LA HISTORIA RECENT DE LA LLENGUA CATALANA
Com o s els lec o s deuen sabe , la llengua ca alana passi de se I'única Ilen-
gua de I'adminis ació, de la cul u a i del come c amb la p og essi a decadencia
del Ila í a Ca alunya i a eu dels Paisos Ca alans, a pa i sob e o dels segles XIII
i XIV. El cas elli (i el ances a la Ca alunya No d) s'hi ani in oduin a mesu a
que el pode de la co ona de Cas ella augmen a a (i que la Ca alunya del No d
caigué en mans dels
ancesas
a mi jan segle XVII). La decadencia de I'ús cul e
del ca ala du a del segle XVII a mi jan XIX, sob e o a pa i de la gue a de suc-
cessió a comencamen del segle XVIII.
La Reneixenca del segle XIX a se , en els seus inicis, un mo imen pu amen
li e a i, pe o al lla g dels anys el ca ala o na a se una llengua emp ada com a
llengua de I'adminis ació, de I'ensenyamen i ambé dels mi jans de comunica-
ció - e is es o dia is. L'augmen de la p esencia de la llengua ca alana dins els
mi jans dia is de comunicació ha es a p ou es udia l du an els anys ins al 1939
i és mol possible que en els anys pos e io s s'hagués a iba a un cla p edomini
del ca ala, com li hagués co espos com a llengua p opia de Ca alunya. Els e s
de 1939, pe o, es onca en de cop aques es pe spec i es, i impedi en ambé que
les p ime es inicia i es en el ma eix sen i al País Valencia i a les Illes Balea s po-
guessin a iba a bon po . Val a di que I'any 1939 ou ne as no solamen pe a
la p emsa, els dia is i pe iodics en ca ala, sinó ambé pe a les emisso es de adio
en la ma eixa llengua.
D'aques a mane a, el ca a12 ou escomb a pe la o ca dels ambi s públics,
dels mi jans de comunicació, de I'ensenyamen en o s els ni ells ( ins i o com
a asigna u a), de I'ús o icial i adminis a iu, de la publici a i l'ús come cial, de
les imp em es i llib e ies i de 1'6s o al en públic. És més: aques a ma ginació ou
acompanyada d'una au en ica obia en con a del ca ala, sob e o al P incipa .
Aques es eaccions o ca en un e océs espec acula i apidíssim de la p esencia
del ca ala, i es abli en la base d'unes ac i uds i impedimen s que enca a a ui an
mol di icul osa la plena ecupe ació de I'ús del ca ala.
El ac o c ucial en aques p océs ou la se a du ada. Du an més d'una gene-
ació s'e i i el e o n del ca ala als usos públics i cul es. Du an més d'una gene-
ació no es pa la del ca ala, a les escoles del país, si no e a pe p ohibi o cas iga
el seu ús. S'hi u ili za en els ma eixos me odes basics que
a
F anca (pe ep imi
el ca ala i el b e ó, pe exemple) o al País de Gal.les del segle passa . Du an més
d'una gene ació I'ensenyamen i ús públic del ;a ala o en se e amen limi a s.
Pe o, a di e encia de la p ohibició de l'ensenyamen d'una ma e ia conc e a
(com la ma ema ica o la his o ia), que p o oca un bui en els coneixemen s de
I'alumne, la p ohibició del ca ala p oduí dos esul a s complemen a is. Pe una
banda, s'es imula ac i amen el menysp eu de la llengua ca alana (e a un «dia-
1
La
no maLi zacG /ingüü zca
a
Ca alunya,
Ba celona, Edicions
62,
1980
lec en, no pas un idioma; no e a llengua ~d'impe i~; e a co n el llad uc d'un gos
15
e c.), co n una cosa que s'ha ia d'e i a . Pe al a banda, es dona a l'al e na i a:
da an la p ohibició del ca ala, la població no el deixa de pa la , sinó que adop a
el cas ella co n a llengua de elació pública, i accep a la se a omnip esencia en els
ambi s públics, o icials i no o icials.
Aques a si uació de menysp eu i de subs i ució lingüís ica passi amb el ans-
cu s dels anys d'ésse pe cebuda co n a imposició a bi a ia man inguda pe una
legislació disc imina o ia, en de ini i a, co n a si uació ano mal, a o ma pa
de I'en ella social habi ual. Les no es gene acions, nascudes dins d'aques am-
bien , I'han accep ada co n a no mal, la qual cosa és acil d'en end e: p ime ,
pel e de no ha e iscu cap al a eali a lingüís ica, i segon, pel e de no ha-
e es udia la his o ia de la llengua i cul u a ca alanes. Les amílies ca alanes són
en g an mesu a els esponsables d'aques a pe dua de con ac e amb les a els ma-
eixes de la cul u a au en ica, ca al País Basc els objec ius i onamen s de la cul-
u a basca (pe o no an la llengua ma eixa) han es a ansmesos de pa es a ills
amb mol a més e icacia, o i ha en iscu el ma eix p océs de ep essió lingüís-
ica i cul u al.
El con ol lingüís ic dels mi jans de comunicació juga un pape de p ime o -
d e, en aques p océs. Els mi jans de comunicació són d'alguna mane a (o in en-
en de se -ho) la e lexió del sen i d'una comuni a , e lexió que po se més
conse ado a o més p og essis a. La imposició del cas ella als mi jans a Ca alunya
(mi jancan la p ohibició de I'única al e na i a) desp és de la Gue a d'Espanya,
i sob e o als mi jans locali za s a Ca alunya sense un incle o icial, simboli zi
ambé la comunicació (o al
i
esc i a) de la població ca alana en llengua cas ella-
na. En al es pa aules, in e nali za psicologicamen I'objec iu de monolingüis-
me pe al poble ca ala: objec iu no pas del nos e poble, i monolingüisme no pas
de la nos a Ilengua.
Cal eni p esen , ambé, que la lla ga ep essió exe cida pe la censu a da-
mun la p oducció li e a ia en ca ala (incloen -hi la p ohibició dels mi jans de
comunicació en ca ala) esul a més espec acula que la ep essió de les idees ex-
p essades en les ob es. La llengua e a conside ada un elemen mol més ne as
que els concep es ehicula s a a és de la ma eixa Ilengua: una au en ica abe a-
ció, que s'explica pe que la censu a (i la ida polí ica) du an mol s anys ou do-
minada pe pe sones amb una isió pa anoica de o a cul u a hispinica no cas e-
llana.
Com a conseqüencia de o aques p océs de p ohibició, menysp eu i censu a,
ens obem amb la p og essi a assimilació pe pa de la població ca alana de la
ideologia con a ia a la supe i encia de la llengua ca alana. Una se ie de cos-
ums lingüís ics que pe sis eixen a Ca alunya i a eu de les e es de pa la ca ala-
na ens indiquen ins a quin pun aques p océs ha e de e io a el pape i el
p es igi social del ca ala,
i
ha a ec a nega i amen la possibili a d'una apida
in eg ació de la població d'o igen no ca ala.
16
Con é dedica una secció d'aques documen a una aniilisi de les dimensions
socials de la si uació ac ual de la llengua ca alana.
La diglossia, enomen desc i pe p ime a egada, en e mes sociolingüís ics
pe Cha les Fe guson, consis eix en I'ús més o menys gene ali za d'una llengua,
en una si uació de con i encia mul ilingüe, pe a una se ie de uncions conside-
ades al es» o supe io s. L'al a, o les al es Ilengües, es en limi ades a uns usos
socialmen menysp ea s o conside a s de menys impo ancia. Les causes d'aques-
a sepa ació de uncions poden se mol di e ses: des de I'accep ació olun a ia
d'una al a llengua en una se ie c eixen de uncions, ins a la ep essió més o
menys b u al de qualse ol mani es ació pública d'una llengua pe seguida. De
e , pe o, les conseqü~ncies (i ins i o les causes úl imes) són les ma eixes, ca la
població gene almen acaba accep an un pape subo dina pe a la llengua p o-
pia. Hi ha hon oses excepcions, com del Quebec o Belgica; pe o la onica gene-
al és que la disglossia és el p ime pas cap a la desapa ició d'una llengua. El
gal.les, el b e ó, I'occi ii, ins i o el gaelic i landes, en són exemples p ou cla s.
Els mi jans de comunicació ocupen un lloc en e les uncions «al es» de les ma-
ni es acions lingüís iques. Pe aques mo iu, en e d'al es, són emp a s his o i-
camen pe a consolida la p esencia d'una llengua en expansió. Aix6 és mol
més e iden en el cas dels dia is, els quals ins a inals del segle passa e en
ad eca s a un públic il.lus a i mino i a i: el sec o de la socie a més obe a
I'adopció de Ilengües de di usió mundial. Pe o la adio, i més ecen men la e-
é,
an el ma eix pape , en un iimbi mol més popula i ín im: a iben ins al
co ma eix de la amília, en -hi un impac e mol impo an (i no solamen lin-
guís ic, e iden men ), a nb cla s essan s posi ius i nega ius. L'ús d'una llengua
en un mi jii li dóna un p es igi pel e de se associa a nb el mi jii: que no mal-
men in en a d'a iba a un públic mol ampli.
Pe o una llengua emp ada a la e é (sob e o ) aconsegueix un p es igi secun-
da i que és oblida so in : el p es igi social de les pe sones que la pa len. Els mi-
nis es, pe exemple, a nb independencia de llu llengua habi ual, solen pa la
en la llengua es a al a la e é. Pe o ins i o els ac o s dobla s hi pa icipen, a les
pel.lícules.
1
així ens obem que els indis diuen «Yo se je e», quan el més p o-
bable és que aques a e sió cas ellana no é cap eali a his o ica, sinó que co es-
pon al e que, en angles, els e bs es conjuguen de mane a que l'in ini iu é la
ma eixa o ma que o es les o mes del p esen indica iu, a nb I'única excepció
de la e ce a pe sona del singula .
En el momen que de inim el pape diglossic dels mi jans de comunicació, es-
em donan unes línies cla es en elació a nb les possibles supe acions de la si ua-
ció. En p ime Iloc, és imp escindible pode comp a a nb un o més canals de e-
é en ca ali, amb una quali a compa able a la dels canals en cas elli. El dobla -
17
ge al ca al; de pel.lícules dels p incipals ac o s in e nacionals és igualmen u -
gen i necessa i.
Hem insinua més amun que les conseqü8ncies de la ep essió lingüís ica i el
desen olupamen pací ica de la disglbssia són semblan s. Les solucions, pe b,
són ben di e en s. En el p ime cas, con é emp a els mi jans de comunicació, al
cos a del sis ema escola , pe
a
ecupe a pe a les gene acions no es la adició
ompuda. Cal que els jo es ca alans sipiguen i en enguin que abans del 39 no hi
ha ia dia is en cas elli o a de Ba celona ciu a , i que sis dels e ze dia is de Ba -
celona e en en ca al;. Aques e és gene almen desconegu , i aixa a que es e-
gi amb es anyesa (o o gull, segons el cas) l'apa ició d'un o dos dia is en ca al;,
passada I'epoca de ep essió. La no mali a es a mol lluny, i la eacció da an
d'aques es pe i es ecupe acions no passa, de egades, de se una eacció disglbs-
sica en el ons.
La ddio p esen a un llengua ge més dinamic, unes si uacions més espon inies
i un con ac e més di ec e (i possibili a s de diileg) amb el públic. És més aci1 de
ecupe a -hi I'ús del ca al;, i de e es no a una p og essi a ca alani zació de les
adios come cials. Les idios municipals (enca a sense legali za ) con ibueixen
mol al p océs de di usió del ca al;, i poden ajuda mol ambé a omen a la
plena in eg ació cul u al i lingüís ica de la població d'o igen immig a o i con-
cen ada a les ciu a s do mi o i del cin u ó de Ba celona. Aixb, pe b, o ma pa
d'un al e p océs, al ma ge de la necessi ia supe ació de la disglbssia ac ual.
F'UNCIÓ
DIDACTICA
DELS MITJANS DE
COMUNICACIO EN RELACIO AMB LA LLENGUA
En una si uació d'ano mali a lingüís ica com la que pa eix o el e i o i de
la llengua ca alana (manca de mi jans de comunicació, escola mol majo i ii ia-
men en una al a llengua, p oducció edi o ial ela i amen limi ada, ac i i a
come cial i indus ial amb p esencia edui'da del ca ali, e c.), els mi jans de co-
municació que es an en ca al2 enen una impo incia, una esponsabili a ,
igualmen ano mals. Els mi jans es con e eixen en I'eina po se més alida pe
a impulsa I'ap enen a ge i el pe eccionamen de la llengua. En aques sen i ,
dia is com 1'A ui o el
Pan
Dia i
an una asca que incideix mol posi i amen ,
o i que sigui mol es egades sense que els lec o s inguin consci?ncia del p o-
cés, en els coneixemen s lingüís ics dels ma eixos lec o s.
Pe 6 els mi jans de comunicació ac uals enen, en po encia, un pape mol
impo an a e en la in eg ació lingüís ica de la pa de la població d'o igen no
ca ali. Els dia is que ac ualmen es edac en en cas elli a Ca alunya (al ma ge de
la llengua de edacció dels dia is que ja s'edi a en abans de I'any 1939) no po-
den, segu amen , plan eja -se la ca alani zació sob ada de la edacció -i de e ,

18
cap dia i no ho ha e en els da e s anys de ecupe ació de ole ació del ca a12 i el
seu econeixemen pos e io com a llengua o icial. Aixo es deu a una se ie de ac-
o s, que poden eni més o menys incidencia en cada cas conc e :
1)
El dia i é un públic bhicamen no ca alanopa lan .
2)
El dia i é un equip de edac o s que no domina el ca ali a ni ell esc i ,
nilo a ni ell de llengua ge pe iodís ic.
3)
Les on s d'in o mació (agencies de no ícies) dis ibueixen llu s ma e ials
en cas elli.
4)
El dia i no po assumi els cos os addicionals causa s pe la necessi a de a-
duc o ~ i co ec o s.
De e , pe o, la aó de I'absencia de casos de ca alani zació semblan s als p o-
dui s du an els anys
30
es deu sob e o a una al a de mo i ació (o po se d'ima-
ginació) din e el sec o . Aques a g eu a i mació es jus i ica al inal d'aques a -
icle, on s'exposen un lla g conjun de p ojec es icilmen eali zables i que po-
d ien con ibui e icacmen a la ca alani zació pa cial, pe o p og essi a, de qual-
se ol dia i amb olun a de po a enda an un p og ama cohe en dissenya pe
a ana inco po an la llengua ca alana dins la publicació. Si hi manca la olun a
i la imaginació, és dub ós que la p emsa dia ia exis en , en conjun , a ibi a e
un pape impo an dins la ecupe ació de l'ús de la llengua ca alana.
Amb aixo no ull insinua que els dia is des aquin de la es a de la socie a ca-
alana quan al p océs de eca alani zació. En o s els imbi s les cica ius causa-
des pe les p ohibicions i op essions i acionals de l'ús de la nos a llengua són
mol p o undes. Pe o és en els imbi s de més impac e lingüís ic (mi jans de co-
municació, ensenyamen , publici a ) on la esponsabili a és més cla a, quan al
pape a e din e de la socie a ac ual.
L'impac e didic ic dels mi jans de comunicació, o als i esc i s, ambé a ec a
ni ells més psicolingüís ics. Hem comen a abans que el p es igi d'una unció
de e minada a que, en una si uació de con ac e de Ilengües, una de les dues si-
gui conside ada més adequada en cada cas. Llengua al a
=
uncions al es, i Ilen-
gua baixa
=
uncions baixes. La elació en e la llengua i la unció és doble, i pe
aixo I'ús d'una llengua pe a una unció al a endeix a augmen a el p es igi so-
cial de la Ilengua. (De la ma eixa mane a, I'omissió -pe abandó o
p ohibició- d'una llengua d'una unció al a endeix a disminui -ne el
p es igi). L'ús del ca ali als mi jans de comunicació, doncs, con ibueix a es a-
bli el seu p es igi social i a supe a la si uació disglossica que pa eix.
El e o n del ca ali al lloc que li co espon com a llengua p opia de Ca alunya,
el País Valencia, les Illes i Ca alunya del No d, en els mi jans de comunicació,
é
una al a unció enca a. A di e encia del cas elli, que g acies als mi jans de co-
municació i a I'escola é econeguda una a ie a es inda d, i les a ie a s dialec-
als del qual són p ou mú uamen in el.ligibles, el ca ali pa eix una manca d'in-
e comunicació, que ha condui
a
la si uació ac ual, on hi ha pe sones que a i-
19
ben a nega la uni a lingüís ica del ca ala. Aques ema és an impo an que li
dediquem a con inuació un apa a especial.
EL PROBLEMA DE L'EST~DARD
El ca ala, com o es les al es Ilengües, é una se ie de a ie a s dialec als. Pe
so , aques s dialec es són mú uamen in el.ligibles, a di e encia del que passa
en mol es al es Ilengües, com el gal.les, el basc o el e o- omanic. Podem di
que les di e encies en e, pe exemple, l'ei issenc i el Ileida a, o I'empo danes i
I'alacan í, són més pe i es que en e el mad ileny i el se illa. El que passa, pe o,
és que a conseqüencia de la ma ginació del ca ala dels mi jans de comunicació
o als la població ca alana ha es a exposada a només alguns dels dialec es de la
Ilengua, i aixo a ui c ea la imp essió d'uns p oblemes de comunicació més im-
po an s que els que es plan egen en algunes al es Ilengües.
La qües ió au més en la a ie a one ica que en la lexical. En gene al, les po-
ques di e encies que hi ha en el lexic són p ou conegudes
i
no a ec en el egis e
o mal. To hom que ingui una mínima o mació lingüís ica coneix els casos del
noi/xique /al.lo , ga /molx,
o
escomb a/g ane a,
pe exemple, i és poc p oba-
ble que in e e eixin la in e1,ligibili a d'un p og ama.
És e iden que, a ni el1 de p og ames adio onics o ele isius, la qües ió de la
necessi a d'una a ie a in e dialec al econeguda i gene almen in el.ligible
només es plan eja en la mesu a que els p og ames no an ad eca s a un públic
geog a icamen locali za en una zona eduida, sinó a un públic més ampli. No
cal di que aques s mi jans de comunicació, sob e o les emp eses més po en s,
cob eixen amb g an eqüencia zones de a ie a s dialec als di e ses i que, pe
aques mo iu, la ges ió de I'es anda d és de p ime a magni ud.
Abans que es pa lés d1«es anda d~, mol s es a s ja n'ha ien aconsegui un, a
a és de la locali zació de la co eial en una zona de e minada. La o ma de
pa la del Sud-es dlAngla e a, de la Illa de F anca, o de Toledo-Mad id, es
con e í amb la a ie a de p es igi social.
El p oblema en el nos e cas és, pe una banda, que aques a ca ego ia de p es-
igi social ele a os usu pada pe una al a llengua (cas ella o ances), amb la
pe dua p og essi a de sobi ania nacional i la desapa ició de la co ca alana. Pe-
o, a més a més, ampoc hi ha hagu un únic cen e di uso de cul u a als Paisos
Ca alans, sinó que Ba celona i Valencia han al e na com a cen es hegemonics, i
les a ie a s de pa la a les dues ciu a s són di e en s.
Aix6, i la poca in e comunicació cul u al en e el P incipa i el País Valencia
en els da e s decennis, a que sigui ela i amen di ícil d'adop a o
de
ecoma-
na una a ie a es inda d uni e salmen accep able a eu dels PP.CC. Ens o-
bem que la a ie a o ien al gaudeix, al P incipa si més no, d'un p es igi mol
o
més ele a que no la a ie a occiden al. S'han e pocs es udis empí ics sob e
aques a qües ió ( egeu, pe exemple, PUEYO
1972)
pe 6 és e iden que ins i o
mol s dels ma eixos pa lan s de la o ma occiden al endeixen a conside a que
aques a a ie a és més lle ja.
Aixb ol di que un es anda d basa en el ca ala occiden al xoca i amb g ans
p oblemes psico-socials abans de se accep a al P incipa . Pe 6 I'adopció de
I'o ien al, que de e unciona als mi jans de comunicació com a llengua es an-
da d al P incipa , se ia mol di ícil que os accep ada al País Valencia, i sob e o
a la capi al.
La dbia an ica alana omen ada al País Valencia en els da e s es o qua e
anys (la mo i ació de la qual no podem comen a aquí pe no so i del ema),
s'ha concen a en a emp a s i amenaces con a pe sones (Sanchís Gua ne , Fus-
e ) i ins i ucions (Uni e si a Li e l ia, Llib e ia T es i Qua e) p e esamen de-
dicades a omen a la p es ncia, al País Valencia, d'una cul u a no alenciana
(pe no di an i alenciana). En aques con ex an d ama ic com absu d, p e en-
I
d e la implan ació
i,
enca a inis, I'accep ació d'un es anda d o al basa en el ca-
ala o ien al (associa , doncs, amb el del P incipa ) ó a somnia ui es en
aques s momen s.
Quan a les Illes, les obem lligades amb Ba celona no solamen pel e de la
depend ncia uni e si hia, sinó pel ci cui ca al; de
TV,
i sob e o pe qu les a-
l
1
ie a s illenques són del ca al2 o ien al. Sembla més aci1 aconsegui -hi I'accep-
ació d'un es anda d o ien al, i més si enim en comp e que una de les di e n-
cies més no ables -1'a icle sala - co espon a un egis e in o mal que no
anscendeix en el pa la o mal p opi d'un mi ja de comunicació.
La hipo ica solució de oba una a ie a de ansició en e I'o ien al i I'oc-
I
I
ciden al, com a model de l'es anda d, opa amb el p oblema dem~g ~c i edu-
l
ca iu. No ha en -hi p ou ac o s, doblado s, p esen ado s de pa la s de ansició,
s'hau ia de e un ecicla ge accele a pe a o s els pa icipan s dels mi jans o als
de comunicació. De e , ins i o un es inda d occiden al al P incipa , opa ia
amb el ma eix p oblema, en pa pe la g an desp opo ció en e els pa lan s de
~
cada a ie a , a o able a I'o ien al, i en pa pe qu , com hem di abans, el
p incipal cen e di uso de cul u a al P incipa (incloen -hi es udis de
TV,
de l-
dio, de dobla ge pe a I'aspec e o al; i les edi o ials i p incipals dia is pe al es-
san esc i ) és de pa la o ien al: Ba celona.
Sembla, doncs, aconsellable pa i de la p ac ica ac ual, an al P incipa com
I
al País Valencil i a les Illes, en un p océs con e gen que s'esde ind ia d'una
I
mane a na u al amb la no mali zació lingüís ica dels mi jans de comunicació, si
s'hi omen a un in e can i de p og ames, pa icipació en p og ames i in o ma-
ció: s a di , si an Val ncia com Ba celona (o més ben di , els esponsables dels
mi jans de comunicació de cada cen e) econeixen la impo ancia cul u al de
I'al a ciu a . No podem dedica espai a conside a si aques p océs po eni lloc
en un u u p dxim.
Es innegable, pe o, el g an impac e aconsegui pe pa dels can an s de la no-
21
a cansó en I'accep ació de la a ie a dialec al ca alana en e a nplis sec o s del
públic ca ali, i al ma ge mol es egades dels mi jans de comunicació, sob e o
de la
TV:
Se a i Llach, Raimon i Mon llo , i Ma ia del Ma Bone hi han con i-
bui de mane a no o ia.
No hem de con ond e I'es anda di zació de la llengua amb la co ecció lin-
güís ica. El que no po se admissible és que els locu o s de adio i
TV
no acin
o el possible pe supe a els ba ba ismes i inco eccions lexicals, one iques i
sin ic iques en el e mini més b eu possible. La e isió de guions és imp escindi-
ble
i
la p epa ació pe a p og ames en di ec e o imp o isa s ha de se p o unda
i
e ec i a en aques sen i . La esponsabili a dels mi jans de comunicació en la e-
cupe ació de la llengua -de la llengua no ma i a- és eno me, sob e o a a.
UN
LLENGUATGE
BASIC
Un elemen de g an alo po se la in oducció d'un llengua ge o al i esc i ,
simpli ica , segons un c i e i mol de e mina . En gene al, els ap enen s d'una
llengua conc e a (ja sigui l'angles, I'heb eu o el ances) són de p ocedencia lin-
güís ica ben di e sa. Pe aques mo iu, els p og ames an in oduin a cada ni-
e11 o cu s una se ie de pa aules, de o ma que els alumnes les ap enguin de ma-
ne a g adual. El c i e i habi ual pe a ia aques es pa aules sol se llu eqüen-
cia d'ús dins el llengua ge no mal dels pa lan s au oc ons. Pe aques mo iu
hom ap en els equi alen s de
seu e,
de
o ma ge
o de
po a
abans que els equi-
alen s de
xuc a ,
de
iga
o de
ma e/&,
pe exemple.
En el cas ca ali, pe o, se'ns p esen a una al a p oblema ica. P ic icamen o s
els ap enen s (e ec ius
i
en po encia) del ca ala com a segona llengua són d'una
pa la mol conc e a: la cas ellana. Vis des d'aques a pe spec i a, es po adop a
el c i e i de p oximi a lingüís ica en la ia del ocabula i bkic. Aixo és an
a-
lid pe a I'ensenyamen com pe als mi jans de comunicació que ulguin pa ici-
pa en el p océs de ecupe ació del coneixemen gene al del ca ala, com a Ilen-
gua comuna de o s els ca alans. Po se uns exemples se ien ú ils pe al lec o .
P esen a em dos ex os, el p ime dels quals és el ex inicial i el segon un ex al-
e na iu que és una ap oximació al ca ala basic, al com I'hem de ini i que és
pe ec amen in el.ligiblei pe a un cas ellanopa lan .
1)
El ed e~amen nga 2 emps a asso i -se, a eses les eines que ens es en.
2)
La ecupe ació a da a mol emps a aconsegui -se en is a dels eba s que
ens queden.
El llengua ge no inco po a mol es de les exp essions ípiques del ca ali: mo-
dismes, di es, e c.
i
en ambdós sen i s és més senzill
(i
pob e) que el llengua ge