El paper dels mitjans de comunicació en la normalització lingüística

EL PAPER DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ EN LA NORMALITZACIÓ LINGUÍSTICA Miquel S ubell * Co espon als p o essionals i especialis es de la comunicació de ini les un- cions i dimensions de la ma e ia, i només comen a ia pe comenca que els mi - jans de comunicació po se e lec eixen aques es ma eixes uncions (in o mació, educació, en e enimen , e c) pe unes ies de e minades. Les ac i i a s lingüís iques en gene al són a nbé ác i i a s comunica i es. No malmen , un hom pa la o esc iu ad ecan -se di ec amen o indi ec a als al- es. Pe o con é di d'en ada que la comunicació a egades sob epassa el ni el1 pu amen lingüis ic. L'ús d'una exp essió en comp es d'una al a (&o» pe qpe - sona») o d'una llengua en comp es d'una al a (abon dia» pe «buenos días») po signi ica , o ole deixa pa en , la pe inenca del pa lan a un g up social o e - nolingüis ic de e mina . L'ús d'una o al a llengua po se u ili za o in e p e a , pe a ma ca dis ancies e nolingüís iques o socials. Pe aques s mo ius, en e d'al es, el ema dels mi jans de comunicació p eo- cupa an aquelles pe sones que eballen a a o de la no mali zació lingüís ica als Paisos Ca alans. Pe aixd ambé les pe sones que no en enen la no mali zació lingüís ica -que n'hi ha- concen en els seus es o cos a e i a i en ebanca I'assolimen pe pa de les comuni a s de pa la ca alana del con ol d'aques s ma eixos mi jans i la di usió de la nos a llengua a a és d'ells. 'Miquel S ubell és cap del Se ei de No mali zació de I'ús de la Llengua Ca alana de la Gene ali- a . pe o les opinions exp essades en aques a icle són pe sonals. 14 LA HISTORIA RECENT DE LA LLENGUA CATALANA Com o s els lec o s deuen sabe , la llengua ca alana passi de se I'única Ilen- gua de I'adminis ació, de la cul u a i del come c amb la p og essi a decadencia del Ila í a Ca alunya i a eu dels Paisos Ca alans, a pa i sob e o dels segles XIII i XIV. El cas elli (i el ances a la Ca alunya No d) s'hi ani in oduin a mesu a que el pode de la co ona de Cas ella augmen a a (i que la Ca alunya del No d caigué en mans dels ancesas a mi jan segle XVII). La decadencia de I'ús cul e del ca ala du a del segle XVII a mi jan XIX, sob e o a pa i de la gue a de suc- cessió a comencamen del segle XVIII. La Reneixenca del segle XIX a se , en els seus inicis, un mo imen pu amen li e a i, pe o al lla g dels anys el ca ala o na a se una llengua emp ada com a llengua de I'adminis ació, de I'ensenyamen i ambé dels mi jans de comunica- ció - e is es o dia is. L'augmen de la p esencia de la llengua ca alana dins els mi jans dia is de comunicació ha es a p ou es udia l du an els anys ins al 1939 i és mol possible que en els anys pos e io s s'hagués a iba a un cla p edomini del ca ala, com li hagués co espos com a llengua p opia de Ca alunya. Els e s de 1939, pe o, es onca en de cop aques es pe spec i es, i impedi en ambé que les p ime es inicia i es en el ma eix sen i al País Valencia i a les Illes Balea s po- guessin a iba a bon po . Val a di que I'any 1939 ou ne as no solamen pe a la p emsa, els dia is i pe iodics en ca ala, sinó ambé pe a les emisso es de adio en la ma eixa llengua. D'aques a mane a, el ca a12 ou escomb a pe la o ca dels ambi s públics, dels mi jans de comunicació, de I'ensenyamen en o s els ni ells ( ins i o com a asigna u a), de I'ús o icial i adminis a iu, de la publici a i l'ús come cial, de les imp em es i llib e ies i de 1'6s o al en públic. És més: aques a ma ginació ou acompanyada d'una au en ica obia en con a del ca ala, sob e o al P incipa . Aques es eaccions o ca en un e océs espec acula i apidíssim de la p esencia del ca ala, i es abli en la base d'unes ac i uds i impedimen s que enca a a ui an mol di icul osa la plena ecupe ació de I'ús del ca ala. El ac o c ucial en aques p océs ou la se a du ada. Du an més d'una gene- ació s'e i i el e o n del ca ala als usos públics i cul es. Du an més d'una gene- ació no es pa la del ca ala, a les escoles del país, si no e a pe p ohibi o cas iga el seu ús. S'hi u ili za en els ma eixos me odes basics que a F anca (pe ep imi el ca ala i el b e ó, pe exemple) o al País de Gal.les del segle passa . Du an més d'una gene ació I'ensenyamen i ús públic del ;a ala o en se e amen limi a s. Pe o, a di e encia de la p ohibició de l'ensenyamen d'una ma e ia conc e a (com la ma ema ica o la his o ia), que p o oca un bui en els coneixemen s de I'alumne, la p ohibició del ca ala p oduí dos esul a s complemen a is. Pe una banda, s'es imula ac i amen el menysp eu de la llengua ca alana (e a un «dia- 1 La no maLi zacG /ingüü zca a Ca alunya, Ba celona, Edicions 62, 1980 lec en, no pas un idioma; no e a llengua ~d'impe i~; e a co n el llad uc d'un gos 15 e c.), co n una cosa que s'ha ia d'e i a . Pe al a banda, es dona a l'al e na i a: da an la p ohibició del ca ala, la població no el deixa de pa la , sinó que adop a el cas ella co n a llengua de elació pública, i accep a la se a omnip esencia en els ambi s públics, o icials i no o icials. Aques a si uació de menysp eu i de subs i ució lingüís ica passi amb el ans- cu s dels anys d'ésse pe cebuda co n a imposició a bi a ia man inguda pe una legislació disc imina o ia, en de ini i a, co n a si uació ano mal, a o ma pa de I'en ella social habi ual. Les no es gene acions, nascudes dins d'aques am- bien , I'han accep ada co n a no mal, la qual cosa és acil d'en end e: p ime , pel e de no ha e iscu cap al a eali a lingüís ica, i segon, pel e de no ha- e es udia la his o ia de la llengua i cul u a ca alanes. Les amílies ca alanes són en g an mesu a els esponsables d'aques a pe dua de con ac e amb les a els ma- eixes de la cul u a au en ica, ca al País Basc els objec ius i onamen s de la cul- u a basca (pe o no an la llengua ma eixa) han es a ansmesos de pa es a ills amb mol a més e icacia, o i ha en iscu el ma eix p océs de ep essió lingüís- ica i cul u al. El con ol lingüís ic dels mi jans de comunicació juga un pape de p ime o - d e, en aques p océs. Els mi jans de comunicació són d'alguna mane a (o in en- en de se -ho) la e lexió del sen i d'una comuni a , e lexió que po se més conse ado a o més p og essis a. La imposició del cas ella als mi jans a Ca alunya (mi jancan la p ohibició de I'única al e na i a) desp és de la Gue a d'Espanya, i sob e o als mi jans locali za s a Ca alunya sense un incle o icial, simboli zi ambé la comunicació (o al i esc i a) de la població ca alana en llengua cas ella- na. En al es pa aules, in e nali za psicologicamen I'objec iu de monolingüis- me pe al poble ca ala: objec iu no pas del nos e poble, i monolingüisme no pas de la nos a Ilengua. Cal eni p esen , ambé, que la lla ga ep essió exe cida pe la censu a da- mun la p oducció li e a ia en ca ala (incloen -hi la p ohibició dels mi jans de comunicació en ca ala) esul a més espec acula que la ep essió de les idees ex- p essades en les ob es. La llengua e a conside ada un elemen mol més ne as que els concep es ehicula s a a és de la ma eixa Ilengua: una au en ica abe a- ció, que s'explica pe que la censu a (i la ida polí ica) du an mol s anys ou do- minada pe pe sones amb una isió pa anoica de o a cul u a hispinica no cas e- llana. Com a conseqüencia de o aques p océs de p ohibició, menysp eu i censu a, ens obem amb la p og essi a assimilació pe pa de la població ca alana de la ideologia con a ia a la supe i encia de la llengua ca alana. Una se ie de cos- ums lingüís ics que pe sis eixen a Ca alunya i a eu de les e es de pa la ca ala- na ens indiquen ins a quin pun aques p océs ha e de e io a el pape i el p es igi social del ca ala, i ha a ec a nega i amen la possibili a d'una apida in eg ació de la població d'o igen no ca ala. 16 Con é dedica una secció d'aques documen a una aniilisi de les dimensions socials de la si uació ac ual de la llengua ca alana. La diglossia, enomen desc i pe p ime a egada, en e mes sociolingüís ics pe Cha les Fe guson, consis eix en I'ús més o menys gene ali za d'una llengua, en una si uació de con i encia mul ilingüe, pe a una se ie de uncions conside- ades al es» o supe io s. L'al a, o les al es Ilengües, es en limi ades a uns usos socialmen menysp ea s o conside a s de menys impo ancia. Les causes d'aques- a sepa ació de uncions poden se mol di e ses: des de I'accep ació olun a ia d'una al a llengua en una se ie c eixen de uncions, ins a la ep essió més o menys b u al de qualse ol mani es ació pública d'una llengua pe seguida. De e , pe o, les conseqü~ncies (i ins i o les causes úl imes) són les ma eixes, ca la població gene almen acaba accep an un pape subo dina pe a la llengua p o- pia. Hi ha hon oses excepcions, com del Quebec o Belgica; pe o la onica gene- al és que la disglossia és el p ime pas cap a la desapa ició d'una llengua. El gal.les, el b e ó, I'occi ii, ins i o el gaelic i landes, en són exemples p ou cla s. Els mi jans de comunicació ocupen un lloc en e les uncions «al es» de les ma- ni es acions lingüís iques. Pe aques mo iu, en e d'al es, són emp a s his o i- camen pe a consolida la p esencia d'una llengua en expansió. Aix6 és mol més e iden en el cas dels dia is, els quals ins a inals del segle passa e en ad eca s a un públic il.lus a i mino i a i: el sec o de la socie a més obe a I'adopció de Ilengües de di usió mundial. Pe o la adio, i més ecen men la e- é, an el ma eix pape , en un iimbi mol més popula i ín im: a iben ins al co ma eix de la amília, en -hi un impac e mol impo an (i no solamen lin- guís ic, e iden men ), a nb cla s essan s posi ius i nega ius. L'ús d'una llengua en un mi jii li dóna un p es igi pel e de se associa a nb el mi jii: que no mal- men in en a d'a iba a un públic mol ampli. Pe o una llengua emp ada a la e é (sob e o ) aconsegueix un p es igi secun- da i que és oblida so in : el p es igi social de les pe sones que la pa len. Els mi- nis es, pe exemple, a nb independencia de llu llengua habi ual, solen pa la en la llengua es a al a la e é. Pe o ins i o els ac o s dobla s hi pa icipen, a les pel.lícules. 1 així ens obem que els indis diuen «Yo se je e», quan el més p o- bable és que aques a e sió cas ellana no é cap eali a his o ica, sinó que co es- pon al e que, en angles, els e bs es conjuguen de mane a que l'in ini iu é la ma eixa o ma que o es les o mes del p esen indica iu, a nb I'única excepció de la e ce a pe sona del singula . En el momen que de inim el pape diglossic dels mi jans de comunicació, es- em donan unes línies cla es en elació a nb les possibles supe acions de la si ua- ció. En p ime Iloc, és imp escindible pode comp a a nb un o més canals de e- é en ca ali, amb una quali a compa able a la dels canals en cas elli. El dobla - 17 ge al ca al; de pel.lícules dels p incipals ac o s in e nacionals és igualmen u - gen i necessa i. Hem insinua més amun que les conseqü8ncies de la ep essió lingüís ica i el desen olupamen pací ica de la disglbssia són semblan s. Les solucions, pe b, són ben di e en s. En el p ime cas, con é emp a els mi jans de comunicació, al cos a del sis ema escola , pe a ecupe a pe a les gene acions no es la adició ompuda. Cal que els jo es ca alans sipiguen i en enguin que abans del 39 no hi ha ia dia is en cas elli o a de Ba celona ciu a , i que sis dels e ze dia is de Ba - celona e en en ca al;. Aques e és gene almen desconegu , i aixa a que es e- gi amb es anyesa (o o gull, segons el cas) l'apa ició d'un o dos dia is en ca al;, passada I'epoca de ep essió. La no mali a es a mol lluny, i la eacció da an d'aques es pe i es ecupe acions no passa, de egades, de se una eacció disglbs- sica en el ons. La ddio p esen a un llengua ge més dinamic, unes si uacions més espon inies i un con ac e més di ec e (i possibili a s de diileg) amb el públic. És més aci1 de ecupe a -hi I'ús del ca al;, i de e es no a una p og essi a ca alani zació de les adios come cials. Les idios municipals (enca a sense legali za ) con ibueixen mol al p océs de di usió del ca al;, i poden ajuda mol ambé a omen a la plena in eg ació cul u al i lingüís ica de la població d'o igen immig a o i con- cen ada a les ciu a s do mi o i del cin u ó de Ba celona. Aixb, pe b, o ma pa d'un al e p océs, al ma ge de la necessi ia supe ació de la disglbssia ac ual. F'UNCIÓ DIDACTICA DELS MITJANS DE COMUNICACIO EN RELACIO AMB LA LLENGUA En una si uació d'ano mali a lingüís ica com la que pa eix o el e i o i de la llengua ca alana (manca de mi jans de comunicació, escola mol majo i ii ia- men en una al a llengua, p oducció edi o ial ela i amen limi ada, ac i i a come cial i indus ial amb p esencia edui'da del ca ali, e c.), els mi jans de co- municació que es an en ca al2 enen una impo incia, una esponsabili a , igualmen ano mals. Els mi jans es con e eixen en I'eina po se més alida pe a impulsa I'ap enen a ge i el pe eccionamen de la llengua. En aques sen i , dia is com 1'A ui o el Pan Dia i an una asca que incideix mol posi i amen , o i que sigui mol es egades sense que els lec o s inguin consci?ncia del p o- cés, en els coneixemen s lingüís ics dels ma eixos lec o s. Pe 6 els mi jans de comunicació ac uals enen, en po encia, un pape mol impo an a e en la in eg ació lingüís ica de la pa de la població d'o igen no ca ali. Els dia is que ac ualmen es edac en en cas elli a Ca alunya (al ma ge de la llengua de edacció dels dia is que ja s'edi a en abans de I'any 1939) no po- den, segu amen , plan eja -se la ca alani zació sob ada de la edacció -i de e , 18 cap dia i no ho ha e en els da e s anys de ecupe ació de ole ació del ca a12 i el seu econeixemen pos e io com a llengua o icial. Aixo es deu a una se ie de ac- o s, que poden eni més o menys incidencia en cada cas conc e : 1) El dia i é un públic bhicamen no ca alanopa lan . 2) El dia i é un equip de edac o s que no domina el ca ali a ni ell esc i , nilo a ni ell de llengua ge pe iodís ic. 3) Les on s d'in o mació (agencies de no ícies) dis ibueixen llu s ma e ials en cas elli. 4) El dia i no po assumi els cos os addicionals causa s pe la necessi a de a- duc o ~ i co ec o s. De e , pe o, la aó de I'absencia de casos de ca alani zació semblan s als p o- dui s du an els anys 30 es deu sob e o a una al a de mo i ació (o po se d'ima- ginació) din e el sec o . Aques a g eu a i mació es jus i ica al inal d'aques a - icle, on s'exposen un lla g conjun de p ojec es icilmen eali zables i que po- d ien con ibui e icacmen a la ca alani zació pa cial, pe o p og essi a, de qual- se ol dia i amb olun a de po a enda an un p og ama cohe en dissenya pe a ana inco po an la llengua ca alana dins la publicació. Si hi manca la olun a i la imaginació, és dub ós que la p emsa dia ia exis en , en conjun , a ibi a e un pape impo an dins la ecupe ació de l'ús de la llengua ca alana. Amb aixo no ull insinua que els dia is des aquin de la es a de la socie a ca- alana quan al p océs de eca alani zació. En o s els imbi s les cica ius causa- des pe les p ohibicions i op essions i acionals de l'ús de la nos a llengua són mol p o undes. Pe o és en els imbi s de més impac e lingüís ic (mi jans de co- municació, ensenyamen , publici a ) on la esponsabili a és més cla a, quan al pape a e din e de la socie a ac ual. L'impac e didic ic dels mi jans de comunicació, o als i esc i s, ambé a ec a ni ells més psicolingüís ics. Hem comen a abans que el p es igi d'una unció de e minada a que, en una si uació de con ac e de Ilengües, una de les dues si- gui conside ada més adequada en cada cas. Llengua al a = uncions al es, i Ilen- gua baixa = uncions baixes. La elació en e la llengua i la unció és doble, i pe aixo I'ús d'una llengua pe a una unció al a endeix a augmen a el p es igi so- cial de la Ilengua. (De la ma eixa mane a, I'omissió -pe abandó o p ohibició- d'una llengua d'una unció al a endeix a disminui -ne el p es igi). L'ús del ca ali als mi jans de comunicació, doncs, con ibueix a es a- bli el seu p es igi social i a supe a la si uació disglossica que pa eix. El e o n del ca ali al lloc que li co espon com a llengua p opia de Ca alunya, el País Valencia, les Illes i Ca alunya del No d, en els mi jans de comunicació, é una al a unció enca a. A di e encia del cas elli, que g acies als mi jans de co- municació i a I'escola é econeguda una a ie a es inda d, i les a ie a s dialec- als del qual són p ou mú uamen in el.ligibles, el ca ali pa eix una manca d'in- e comunicació, que ha condui a la si uació ac ual, on hi ha pe sones que a i- 19 ben a nega la uni a lingüís ica del ca ala. Aques ema és an impo an que li dediquem a con inuació un apa a especial. EL PROBLEMA DE L'EST~DARD El ca ala, com o es les al es Ilengües, é una se ie de a ie a s dialec als. Pe so , aques s dialec es són mú uamen in el.ligibles, a di e encia del que passa en mol es al es Ilengües, com el gal.les, el basc o el e o- omanic. Podem di que les di e encies en e, pe exemple, l'ei issenc i el Ileida a, o I'empo danes i I'alacan í, són més pe i es que en e el mad ileny i el se illa. El que passa, pe o, és que a conseqüencia de la ma ginació del ca ala dels mi jans de comunicació o als la població ca alana ha es a exposada a només alguns dels dialec es de la Ilengua, i aixo a ui c ea la imp essió d'uns p oblemes de comunicació més im- po an s que els que es plan egen en algunes al es Ilengües. La qües ió au més en la a ie a one ica que en la lexical. En gene al, les po- ques di e encies que hi ha en el lexic són p ou conegudes i no a ec en el egis e o mal. To hom que ingui una mínima o mació lingüís ica coneix els casos del noi/xique /al.lo , ga /molx, o escomb a/g ane a, pe exemple, i és poc p oba- ble que in e e eixin la in e1,ligibili a d'un p og ama. És e iden que, a ni el1 de p og ames adio onics o ele isius, la qües ió de la necessi a d'una a ie a in e dialec al econeguda i gene almen in el.ligible només es plan eja en la mesu a que els p og ames no an ad eca s a un públic geog a icamen locali za en una zona eduida, sinó a un públic més ampli. No cal di que aques s mi jans de comunicació, sob e o les emp eses més po en s, cob eixen amb g an eqüencia zones de a ie a s dialec als di e ses i que, pe aques mo iu, la ges ió de I'es anda d és de p ime a magni ud. Abans que es pa lés d1«es anda d~, mol s es a s ja n'ha ien aconsegui un, a a és de la locali zació de la co eial en una zona de e minada. La o ma de pa la del Sud-es dlAngla e a, de la Illa de F anca, o de Toledo-Mad id, es con e í amb la a ie a de p es igi social. El p oblema en el nos e cas és, pe una banda, que aques a ca ego ia de p es- igi social ele a os usu pada pe una al a llengua (cas ella o ances), amb la pe dua p og essi a de sobi ania nacional i la desapa ició de la co ca alana. Pe- o, a més a més, ampoc hi ha hagu un únic cen e di uso de cul u a als Paisos Ca alans, sinó que Ba celona i Valencia han al e na com a cen es hegemonics, i les a ie a s de pa la a les dues ciu a s són di e en s. Aix6, i la poca in e comunicació cul u al en e el P incipa i el País Valencia en els da e s decennis, a que sigui ela i amen di ícil d'adop a o de ecoma- na una a ie a es inda d uni e salmen accep able a eu dels PP.CC. Ens o- bem que la a ie a o ien al gaudeix, al P incipa si més no, d'un p es igi mol o més ele a que no la a ie a occiden al. S'han e pocs es udis empí ics sob e aques a qües ió ( egeu, pe exemple, PUEYO 1972) pe 6 és e iden que ins i o mol s dels ma eixos pa lan s de la o ma occiden al endeixen a conside a que aques a a ie a és més lle ja. Aixb ol di que un es anda d basa en el ca ala occiden al xoca i amb g ans p oblemes psico-socials abans de se accep a al P incipa . Pe 6 I'adopció de I'o ien al, que de e unciona als mi jans de comunicació com a llengua es an- da d al P incipa , se ia mol di ícil que os accep ada al País Valencia, i sob e o a la capi al. La dbia an ica alana omen ada al País Valencia en els da e s es o qua e anys (la mo i ació de la qual no podem comen a aquí pe no so i del ema), s'ha concen a en a emp a s i amenaces con a pe sones (Sanchís Gua ne , Fus- e ) i ins i ucions (Uni e si a Li e l ia, Llib e ia T es i Qua e) p e esamen de- dicades a omen a la p es ncia, al País Valencia, d'una cul u a no alenciana (pe no di an i alenciana). En aques con ex an d ama ic com absu d, p e en- I d e la implan ació i, enca a inis, I'accep ació d'un es anda d o al basa en el ca- ala o ien al (associa , doncs, amb el del P incipa ) ó a somnia ui es en aques s momen s. Quan a les Illes, les obem lligades amb Ba celona no solamen pel e de la depend ncia uni e si hia, sinó pel ci cui ca al; de TV, i sob e o pe qu les a- l 1 ie a s illenques són del ca al2 o ien al. Sembla més aci1 aconsegui -hi I'accep- ació d'un es anda d o ien al, i més si enim en comp e que una de les di e n- cies més no ables -1'a icle sala - co espon a un egis e in o mal que no anscendeix en el pa la o mal p opi d'un mi ja de comunicació. La hipo ica solució de oba una a ie a de ansició en e I'o ien al i I'oc- I I ciden al, com a model de l'es anda d, opa amb el p oblema dem~g ~c i edu- l ca iu. No ha en -hi p ou ac o s, doblado s, p esen ado s de pa la s de ansició, s'hau ia de e un ecicla ge accele a pe a o s els pa icipan s dels mi jans o als de comunicació. De e , ins i o un es inda d occiden al al P incipa , opa ia amb el ma eix p oblema, en pa pe la g an desp opo ció en e els pa lan s de ~ cada a ie a , a o able a I'o ien al, i en pa pe qu , com hem di abans, el p incipal cen e di uso de cul u a al P incipa (incloen -hi es udis de TV, de l- dio, de dobla ge pe a I'aspec e o al; i les edi o ials i p incipals dia is pe al es- san esc i ) és de pa la o ien al: Ba celona. Sembla, doncs, aconsellable pa i de la p ac ica ac ual, an al P incipa com I al País Valencil i a les Illes, en un p océs con e gen que s'esde ind ia d'una I mane a na u al amb la no mali zació lingüís ica dels mi jans de comunicació, si s'hi omen a un in e can i de p og ames, pa icipació en p og ames i in o ma- ció: s a di , si an Val ncia com Ba celona (o més ben di , els esponsables dels mi jans de comunicació de cada cen e) econeixen la impo ancia cul u al de I'al a ciu a . No podem dedica espai a conside a si aques p océs po eni lloc en un u u p dxim. Es innegable, pe o, el g an impac e aconsegui pe pa dels can an s de la no- 21 a cansó en I'accep ació de la a ie a dialec al ca alana en e a nplis sec o s del públic ca ali, i al ma ge mol es egades dels mi jans de comunicació, sob e o de la TV: Se a i Llach, Raimon i Mon llo , i Ma ia del Ma Bone hi han con i- bui de mane a no o ia. No hem de con ond e I'es anda di zació de la llengua amb la co ecció lin- güís ica. El que no po se admissible és que els locu o s de adio i TV no acin o el possible pe supe a els ba ba ismes i inco eccions lexicals, one iques i sin ic iques en el e mini més b eu possible. La e isió de guions és imp escindi- ble i la p epa ació pe a p og ames en di ec e o imp o isa s ha de se p o unda i e ec i a en aques sen i . La esponsabili a dels mi jans de comunicació en la e- cupe ació de la llengua -de la llengua no ma i a- és eno me, sob e o a a. UN LLENGUATGE BASIC Un elemen de g an alo po se la in oducció d'un llengua ge o al i esc i , simpli ica , segons un c i e i mol de e mina . En gene al, els ap enen s d'una llengua conc e a (ja sigui l'angles, I'heb eu o el ances) són de p ocedencia lin- güís ica ben di e sa. Pe aques mo iu, els p og ames an in oduin a cada ni- e11 o cu s una se ie de pa aules, de o ma que els alumnes les ap enguin de ma- ne a g adual. El c i e i habi ual pe a ia aques es pa aules sol se llu eqüen- cia d'ús dins el llengua ge no mal dels pa lan s au oc ons. Pe aques mo iu hom ap en els equi alen s de seu e, de o ma ge o de po a abans que els equi- alen s de xuc a , de iga o de ma e/&, pe exemple. En el cas ca ali, pe o, se'ns p esen a una al a p oblema ica. P ic icamen o s els ap enen s (e ec ius i en po encia) del ca ala com a segona llengua són d'una pa la mol conc e a: la cas ellana. Vis des d'aques a pe spec i a, es po adop a el c i e i de p oximi a lingüís ica en la ia del ocabula i bkic. Aixo és an a- lid pe a I'ensenyamen com pe als mi jans de comunicació que ulguin pa ici- pa en el p océs de ecupe ació del coneixemen gene al del ca ala, com a Ilen- gua comuna de o s els ca alans. Po se uns exemples se ien ú ils pe al lec o . P esen a em dos ex os, el p ime dels quals és el ex inicial i el segon un ex al- e na iu que és una ap oximació al ca ala basic, al com I'hem de ini i que és pe ec amen in el.ligiblei pe a un cas ellanopa lan . 1) El ed e~amen nga 2 emps a asso i -se, a eses les eines que ens es en. 2) La ecupe ació a da a mol emps a aconsegui -se en is a dels eba s que ens queden. El llengua ge no inco po a mol es de les exp essions ípiques del ca ali: mo- dismes, di es, e c. i en ambdós sen i s és més senzill (i pob e) que el llengua ge