XARAGALL
Re is a de Ciències de la Ca alunya Cen al
Sè ie B
nº 367 - eb e del 2010
RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA
I MINERALÒGICA PER LES TERRES DELS
DOS PALLARS: DES DE LA POBLA DE
SEGUR I SOSSÍS CAP A LA PLANA DE
MONT-RÓS, CASTELL I A GERRI DE LA
SAL
Josep M. Ma a-Pe elló
___________________________________________________________________
Aques eco egu a ésse expe imen a amb docen s el dia 30 DE MAIG DEL 2009
2
XARAGALL, Sè ie B
Edi a: MUSEU DE GEOLOGIA DE LA UPC
D.L.B. - 36.662 - 82
ISSN 1131 - 5385
3
RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I
MINERALÒGICA PER LES TERRES DELS DOS
PALLARS: DES DE LA POBLA DE SEGUR I
SOSSÍS CAP A LA PLANA DE MONT-RÓS,
CASTELL I A GERRI DE LA SAL / 30a DE MAIG
DEL 2009
Pe Josep M. MATA – PERELLÓ
ADVERTIMENT PREVI
Com en al es eco egu s de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ...,
si es disposa del emps su icien , poden e ec ua -se passan pe o es les pa ades i
illoles. En cas con a i, ecomanem p escindi de les anomenades PARADES -
CONDICIONALS.
A l’igual que en al es eco egu s, ecomanem ce ca la màxima in o mació
sob e l’es a dels camins. En aques cas, cal e -ho pe al d’ap opa -nos a les mines de
Cas ell. To i així, so in se à millo e els eco egu s a peu.
Pe d’al a banda, i com de cos um, ecomanem eni el màxim espec e pe la
na u a, an al lla g d’aques eco egu , com en qualse ol momen , al ma ge d´ell.
BREU INTRODUCCIÓ
En aques cas, el eco egu de l’i ine a i disco e à semp e pel Sis ema Pi inenc
i en pa pel Man ell de Boixols, el qual o ma pa de la Uni a Sud-pi inenca Cen al
( ambé coneguda amb el nom de les Se es Ex e io s P epi inenques). L’i ine a i
disco e à, als ams inals pe la Uni a del Man ell de les Nogue es.
Així, l’i ine a i s’inicia à una mica més amun de la Pobla de Segu , din e del
Man ell de Boixols (enca a que p op del seu con ac e amb el Man ell del Mon sec (el
qual es oba més cap al Sud). To segui , el eco egu ansi a à pel man ell inicialmen
esmen a , ins a iba al con ac e amb la Uni a del Man ell de les Nogue es, on
inali za à. Aques con ac e es p odui à en e les locali a s de Pe amea i Ge i de la Sal, i
ambé pe sob e del Pas de Collega s.
Pe d’al a banda, el eco egu de l’i ine a i disco e à pe dues coma ques, les
quals pe anyen a la Regió de T emp (o de T emp-Seu d´U gell). Així, s’inicia à a la
coma ca del Palla s Jussà, pe on disco e à en bona pa del eco egu , pene an més
a d a la coma ca del Palla s Sobi à, on inali za à el eco egu de l’i ine a i.
4
OBJECTIUS GENERALS
Es cen a an en els aspec es geològics, es uc u als, geomo ològics i
mine alògics que apun a em a con inuació:
1.- Es udi de l’es uc u a dels elleus p epi inencs de la Uni a Sud-pi inenca
Cen al, que es alla an al lla g del eco egu de o l’i ine a i, en e la Pobla de Segu i
el Congos d´E inyà. Aques s elleus, pe anye an exclusi amen al Man ell de Boixols.
2.- Es udi i obse ació dels ma e ials mesozoics (del T iàsic, Ju àssic i C e àcic),
i del cenozoic ( onamen almen de l´Eocè i de l´Oligocè), que o men pa dels elleus
esmen a s al pa àg a an e io .
3.- Es udi de les es uc u es més me idionals de la Uni a del Man ell de les
Nogue es, i de les se es elacions amb el Man ell de Boixols (de la Uni a Sud-pi inenca
Cen al).
4.- Obse ació i desc ipció dels ma e ials mesozoics (del T iàsic, exclusi amen )
i dels paleozoics (del De onià i Ca boní e , p incipalmen ), que cons i ueixen la Uni a
del Man ell de les Nogue es, i que alla em en e Sen e ada i Ge i de la Sal.
5.- Es udi i obse ació dels ma e ials de í ics oligocènics (pos o ogènics), els
quals cob eixen ocasionalmen els an e io s.
6.- Obse ació de les ca ac e ís iques kà s iques l’Es any de Monco és, si ua
din e de la Uni a del Man ell de les Nogue es.
7.- Reconeixemen de di e ses mine ali zacions si uades al lla g del eco egu
del p esen i ine a i, com les següen s, d’aco d amb el sen i de la ma xa:
7A) de les mine ali zacions e uginoses associades a ligni s, que oba em p op de
Sossís (Palla s Jussà) a l´inici del eco egu .
7B) de les mine ali zacions cup í e es associades a o i es, si uades p op de la Poble a de
Bell eí, les quals es oben en e els a lo amen s dels ma e ials iàsics del Keupe , din e
de la Uni a del Man ell de les Nogue es.
7C) de les mine ali zacions u aniní e es associades a " ed-beds", del Cas ell, i si uades
en e els ma e ials del Pe mo-T ies.
7D) de les mine ali zacions cobal í e es associades a " ed-beds", del e me de Pe amea,
i si uades en e els ma e ials del Pe mo-T ies; i si s’escau, obse ació de les si uades a
Pujol ( ambé din e del e me de Pe amea).
7E) i de les mine ali zacions e apo í iques d´HALITA, si uades al e me de Ge i de la
Sal., en e els ma e ials del Keupe ; i si s’escau, obse ació de les si uades a la so ida
del Pas de Collega s, din e del e me de Pe amea.
8.- Obse ació de les explo acions mine es elacionades amb les mine ali zacions
esmen ades a l’apa a an e io .
9.- Obse ació dels di e en s ind e s elaciona s amb el Pa imoni Geològic i
Mine , que ani em oban al lla g del p esen eco egu .
5
ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS
En elació a aques eco egu , hi ha es an eceden s nos es, publica els da e s
anys: MATA-PERELLÓ (1995, 1996, 1999, 2003a, 2003b i 2005). En aques s da e s
casos, es ac a d’uns eco egu s, en pa coinciden s amb el que a a p esen em.
Pel que a a les mine ali zacions que eu em en aques i ine a i, cal di que
ambé ja es a p è iamen desc i es pe nosal es en MATA-PERELLÓ (1991). En
aques eball es a e e ència a les mine ali zacions ca alanes en gene al, pa lan -se
ambé de les si uades al lla g d’aques i ine a i.
I pel que a a l’es uc u a geològica, ens eme é em a RIBA e al i (1976), i a
GUIMERÀ e al i (1992). En ambdós eballs, es a e e ència a l’es uc u a geològica
dels Països Ca alans. Pe d’al a banda, ambé ens cal e e e ència de ROSELL (l970);
així com de l´IGME (1994).
Finalmen , cal di que o s aques s eballs, es oba an elaciona s, pe es ic e
o d e al abè ic, din e de l’apa a dedica a la BIBLIOGRAFIA, al qual es eme em, pel
que s’escaigui.
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT DE L’ITINERARI.
Aques eco egu , s’inicia a la Pobla de Segu , des d´on s’ani à cap a Pon de
Cla e ol i cap a Sossís, o en una illola pe al d’ana cap a les an igues mines de
ligni , si uades p op d’aques da e poble. Pos e io men es o na à cap a la Pobla de
Segu , des d´on es con inua à pe la ca e e a nacional N-260, pe al d’ana cap als els
ol an s d´E inyà i Sen e ada, o emun an el Riu Flamicell. En da e aques am,
din e del Man ell de Boixols (Uni a Sud-pi inenca Cen al) es a à una pa ada al
Congos d´E inyà.
Desp és, l’i ine a i con inua à cap a la Poble a de Bell eí, pe la ca e e a local
de Cabdella, pe al d’a iba ins a la Plana de Mon - os. Des d’aquí s’ani à cap
Cas ell, pe al de e una a u ada a les an igues mines d’u ani. Desp és de e les
pa ades an e io s es e o na à de nou cap a la Poble a de Bell eí. i a con inuació, pe
una al a ca e e a local de mun anya, s’ani à cap a Mon co és de Palla s, passan del
Palla s Jussà al Palla s Sobi à, i del Man ell de Boixols al de la Uni a de les Nogue es.
En aques am es a an dues pa ades. Pos e io men , l´í ine a i segui à cap a B e ui,
Pe amea i Ge i de la Sal, on s’enllaça à amb la ca e e a coma cal C-147 (que aquí és
ambé la N-260). En aques am es eali za an dues pa ades més: una a Pe amea i la
da e a a Ge i de la Sal.
DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI
En aques eco egu hem si ua , com ja és habi ual en o s els i ine a is, una sè ie
d´ESTACIONS o de PARADES, que ani em eien a con inuació. En cada cas, els hi
dona em una denominació que pod à co espond e a algun pa a ge p ope . També
6
indica em el e me municipal i la coma ca on es oba. Pe d’al a banda, en cadascuna
de les pa ades, indica em en e pa èn esi el núme o del "Mapa Topog á ico", a escala
1:50.000, on es oba si uada la pa ada conside ada. En aques a ocasió se à algú dels es
següen s: 214 (o de So ), 252 (o de T emp) i 253 (o d´O ganyà).
PARADA 1. MINES DE LIGNIT DE SOSSÍS, (Sossís, an ic e me del Pon
de Cla e ol, ac ualmen denomina de la Conca de Dal , coma ca del
Palla s Jussà) (Full 252).
To i que el eco egu l’hau em inicia a la Pobla de Segu , ens cald à passa a
l’al a banda del Nogue a Palla esa, anan cap el Pon de Cla e ol i cap al poble de
Sossís, des d´on s’ani à cap a les an igues Mines de Ligni , pe on es a à la p ime a
a u ada, a uns 4 Km d’inicia el eco egu .
En aques eco egu , hem ana oban a oba ma e ials e cia is del Ludià, els
quals cob eixen als e enys c e àcics que o men el subsòl de l’anomenada Conca de
T emp, on a a es em si ua s.
Aques s són p ecisamen els ma e ials que apa eixen a l´ind e de l’a u ada. Aquí
hi ha un ni ells ligni í e s, in e cal.la s en e ams calcolu í ics cenozoics. Aques s
ma e ials an ésse es e s, amb la inali a d’ésse emp a s a la Fàb ica de Cimen que
hem is a la pa ada an e io .
PARADA 2. TRENCALL D´ERINYÀ - CONGOST D´ERINYÀ (E inyà,
de l’an ic e me de To alla-Se adell, i a l’ac uali a del e me mal anomena
Palla s Jussà, coma ca del Palla s Jussà). (Full 252).
Desp és de e o na a la Pobla de Segu , cal aga a l’ac ual ca e e a N-260
(l’an iga ca e e a coma cal C-144) pe al d’ana cap al Congos d´E inyà. En a iba -hi
es a à una no a a u ada, a la d e a de la ca e e a, ha en eco egu uns 11 Km més.
La pa inal del eco egu s’ha e ec ua en e els ma e ials del Man ell de
Boixols, o i que es oben cobe s, no malmen , pels ma e ials pos o ogènics de
l´Oligocè, cons i uï s pe ni ells de conglome a s.
Des d’aques ind e , on a a som, es po gaudi d’un bon lloc d’obse ació de la
disco dança en e els ni ells calca is del C e àcic del Man ell de Boixols (Uni a Sud-
pi inenca Cen al), i els ni ells de conglome a s pos o ogènics de l´Oligocè.
PARADA 3 - CONDICIONAL. TRENCALL D´ESTAVILL (la Poble a de
Bell eí, ac ualmen pe any al e me de la To e de Cabdella, coma ca del
Palla s Jussà). (Full 214).
Des de la pa ada an e io , cal con inua pe la ca e e a N-260 cap a
Sen e ada. En a iba a aques poble, cal aga a la ca e e a local que emun a el Riu
7
Flamicell, i que es di igeix cap a la Poble a de Bell eí. Abans d’a iba a aques a
població es oba el encall d´Es a ill, on cald à pa a . En aques lloc on hi ha una
an iga ped e a, on s’explo a en les o i es del Keupe . Així, des de la pa ada an e io ,
pe al d’a iba ins aques ind e , s’hau à e ec ua un eco egu p ope als 7 Km.
En o aques eco egu s’han ana oban els ma e ials eminen men calca is,
del C e àcic, que pe anyen al Man ell de Boixols, de la Uni a Sud-pi inenca Cen al.
Des de Sen e ada, es comencen a oba els a lo amen s iàsics, que s’inclouen en e el
Man ell de les Nogue es, o i que no es a palès l’enca alcamen dels p ime s pe pa
dels segons.
En aques ind e es oba un in e essan a lo amen de oques o í iques, incloses
en e els ma e ials del Keupe . Aques es o i es ha ien es a explo ades en una an iga
ped e a. En e les o i es es oben unes mine ali zacions cup í e es amb p esència de
CALCOPIRITA p imà ia. Pe al e ació s’ha o ma ATZURITA i MALAQUITA. També
hi ha p esència d´HEMATITES.
PARADA 4. FORNS DE GUIX (el Cas ell, de l’an ic e me de Mon - ós, i
de l’ac ual de la To e de Cabdella, coma ca del Palla s Jussà). (Full 214).
Des de la pa ada an e io , cal con inua cap a la Poble a de Bell eí, pe al de e
una illola, si s’escau. Desp és, ens cald à ana cap a la Plana de Mon ós, pe la
ca e e a que es di igeix cap a Cabdella. Desp és del penúl im poble, en passa el pon
sob e el Nogue a de Flamicell, cal aga a el camí que es di igeix cap al Cas ell i cap a
An is , so in pe l’esque a de la u a p incipal. Desp és d’un eco egu ascenden , de
p op de 3Km, es oba el encall que es di igeix cap al Cas ell. En a iba al poble, cal
con inua uns 50 me es cap al No d, pe al d’a iba ins a l´indici es udia ). Així, des
de la pa ada an e io , s’hau à e ec ua un eco egu de p op de 10 Km.
En aques eco egu , es pene a din e del Man ell de la Zona de les Nogue es,
ins a iba a la Plana de Mon ós.. En o aques am que s’ha eco egu , s’ha ana
oban a lo amen s paleozoics del De onià i del Ca boní e . I en a iba al poble abans
esmen a , ja es comencen a oba els ni ells ogencs del Pe mo-T ies.
En aques ind e , a l’en ada del poble (pe la pa de dal ) es oben uns
in e essan s Fo ns de Guix, que u ili za en els guixos del Keupe . Aques s o ns o men
pa del nos e Pa imoni Mine
PARADA 5. MINA EUREKA (el Cas ell, de l’an ic e me de Mon - ós, i
de l’ac ual de la To e de Cabdella, coma ca del Palla s Jussà). (Full 214).
Des de la pa ada an e io , cal con inua cal passa a l’al a banda del poble de
Cas ell, pe al d’ana cap a la pa supe io de l’an iga Mina Eu eka. Així, a a hau em
e ec ua un eco egu d’uns 0´3 Km, a peu.
En aques ind e hi ha un in e essan a lo amen de les mine ali zacions cup o-
u aniné e es associades a “Red-Bed”, que es oben en e els ma e ials ogencs del
8
Pe mo-T ies, cons i uï s pe ni ells de í ic. Aques a mine ali zació a ésse explo ada a
la Mina Eu eka, si uada més a all, en e el poble i el iu.
La mine ali zació é ca àc e cup o-u aniní e , amb p esència de: CALCOSINA,
COVEL·LINA, SIEGENITA, GUMMNITA, URANINITA (el mine al més abundan ,
en e els d’u ani i que es p esen a en o ma de pechblenda), ATZURITA,
MALAQUITA, CARNOTITA, SENGIERITA, TORBERNITA, TYUYANUNUTA y
ZEUNEREITA.
Amb els an e io s, ambé hi ha: PIRITA, GOETHITA (limoni a), HEMATITES,
PIROLUSITA (dend í ica), ANQUERITA, CALCITA, DOLOMITA, SIDERITA i
QUARS. També hi ha indicis de: TENORITA i ERITRINA, en e al es mine als.
PARADA 6. ESTANY DE MONTCORTÉS (Mon co és de Palla s,
pe any al e me municipal de Ge i de la Sal - Baix Palla s, coma ca del
Palla s Sobi à). (Full 214).
Des de la pa ada an e io , cal e o na ins a la Poble a de Bell eí, pe ana
desp és cap a Mon co és de Palla s, pe una ca e e a local de mun anya. Així, des de
la pa ada an e io , s’e ec ua à un eco egu p ope als 8 Km.
To el eco egu , des de la Poble a de Bell eí, s’e ec ua en e els ma e ials
iàsics del Man ell de la Uni a de les Nogue es. Aques s ma e ials, en bona pa es
oben cobe s pe sedimen s oligocènics pos o ogènics, els quals p esen en un cla
cabussamen cap al No d. Aques s sedimen s cenozoics es oben cons i uï s pe ni ells
de conglome a s, i es an allan pe la ca e e a que ascendeix cap a l’Es any de
Mon co és, i cap al poble del ma eix nom.
So in , sob e ells s’han desen olupa in e essan s exemples de "demoiselles
coi ées", a l’al a banda del ba anc i de la ca e e a. Pe d’al a banda, des de mol s
ind e s de l’ascensió, i mi an cap a l´Oes , es poden eu e els elleus de la Se a de San
Ge asi, la qual o ma pa del Man ell de Boixols.
Pel que a a l’Es any de Mon co és, on es si ua la pa ada (al inal de la pujada, al
cos a esque e de la ca e e a, ocan al poble que li dona nom). Es ac a d’un llac
d’alimen ació sub e ània (semblan al d´Es anya, de la Baixa Ribago ça).
PARADA 7. MINA DE COBALT (Pe amea, de l’ac ual e me de Ge i de
la Sal - Baix Palla s, coma ca del Palla s Sobi à). (Full 252).
Des de la pa ada an e io cal con inua pe la ca e e a local, cap a la mol
p ope a Mon co és de Palla s; i o segui cap a B e ui i Pe amea. En a iba a aques
da e poble, cald à ana cap a l’an iga Mina de Cobal , la qual es oba al cos a No d
del ma eix, a uns 200m del camí p incipal. Així, des de la pa ada an e io , ens cald à
e ec ua un eco egu p ope als 6 Km.
9
To el eco egu , des de la pa ada an e io , s’ha con inua en en e els
a lo amen s iàsics del Man ell de la Uni a de les Nogue es. En aques ind e es oben
els ma e ials ogencs del Pe mo-T ies, cons i uï s pe ni ells de g esos i de calcolu i es.
La mine ali zació es oba a la base dels ma e ials del Pe mo-T ies que a lo en en
aques ind e . Els mine als de cobal (i de níquel) es oben al cimen dels conglome a s, i
en e ells cal pa la dels següen s: ARAGONITA (cobal iní e a), CALCITA
(cobal iní e a i niquelí e a), ANNABERGITA, ERITRINA i FARMACOLITA. Pe
d’al a banda, s’ha pa la so in , especialmen a la bibliog a ia an iga, de la p esència de
sul u s p ima is de Ni i de Co, que ac ualmen ja no és oben.
També cal pa la de la p esència de mine ali zacions cup í e es i e í e es, amb:
CALCOPIRITA, PIRITA, GOETHITA (limoní ica), HEMATITES, ATZURITA i
MALAQUITA. Pe d’al a banda, al es mine als p esen s són: PIROLUSITA,
DOLOMITA, BASSEÍTA, GUIX i QUARS.
També cal di que aques s ma e ials del Pe mo-T ies es oben en con ac e amb
els ams pissa encs ca bonosos del Silu ià, que inclús es an in en a explo a , sense
cap mena d’èxi . Mol so in , aques s da e s ma e ials ca bonosos p esen en
mine ali zacions e uginoses, amb p esència, en e al es mine als, de: PIRITA,
GOETHITA ( e osa i limoní ica), HEMATITES, SIDERITA (indicis) i JAROSITA.
Pe d’al a banda, des d’aques ind e , i mi an cap al No d, cap a l’al e can ó del
Ba anc d´Ancs, es po eu e una disco dança, en e els ma e ials del Pe mo-T ies i els
del De onià.
PARADA 8. CARRETERA A GERRI DE LA SAL ( e me de Ge i de la
Sal - Baix Palla s, coma ca del Palla s Sobi à). (Full 252).
Desp és de la pa ada an e io , cal e o na al p ope poble de Pe amea, pe al de
con inua pe la ca e e a local de mun anya cap a Ge i de la Sal. Abans d’a iba -hi, es
po e l’a u ada, si uada pe sob e del poble. Així, des de la pa ada an e io , ens cald à
ecó e uns 8 Km.
En aques eco egu , des de Pe amea, hem con inua allan els ma e ials del
Pe mo-T ies, que a a ja són majo i à iamen del T iàsic, i més conc e amen del Keupe ,
oban anma eix eqüen s a lo amen s d’o i es, que en mol s ind e s han es a
in en ades d’ap o i a .
Des d’aques ind e es po eu e, en un p ime e me, el conjun de salines
(mol es d’elles en unades), que ap o i a en les aigües salades p oceden s d’unes
su gències. A la següen pa ada les eu em de més a p op.
Pe d’al a banda, i des d’aques ind e , es po gaudi d’una bona obse ació de la
disco dança en e els ni ells ogencs del Pe mo- ies, o ma s pe ni ells de g esos i de
lu i es, i les calcà ies del De onià. To s ells del Man ell de la Uni a de les Nogue es.
