QUADERNS D’HISTÒRIA DE L’ENGINYERIA VOLUM I 1996
193
UNA HISTÒRIA SOBRE LA LEGISLACIÓ
ESPANYOLA DE PATENTS
F ancesc X. Ba ca i Salom
SAIZ GONZALEZ, José Pa icio (1995) P opiedad Indus ial y Re olución Libe al.
His o ia del Sis ema Español de Pa en es (1759-1929), Mad id, O icina Española de
Pa en es y Ma cas. [ISBN 84-86857-25].
La p o ecció de la in enció i de l'in en o es emun a al segle XVI. Alesho es
s'es ablia com un p i ilegi eial consis en en algun ipus de ecompensa o p emi.
Només en alguns casos es econeixia el d e a la ab icació en exclusi i a . D'aques a
època se sol ci a el p i ilegi de Guillem Ca ie com el p ime a o ga pe la mona quia
espanyola.
El llib e que essenyem es udia la p o ecció a la in enció en el pe íode en què
es a desen olupa el sis ema capi alis a espanyol i ho a anali zan o a la legislació
que sob e aques ema es a p odui en e 1811 i 1929.
L'au o , José Pa icio Saiz González, és un his o iado jo e, enca a que no
inexpe , que es à eali zan la esi sob e pa en s a España. Aques llib e cons i ueix la
se a memò ia de llicencia u a i es ac a de la p ime a ob a que s'ha publica sob e
aques ema. Val a di que l'au o ha ingu la so de comp a amb la in o mació
p i ilegiada que s'ha ia conse a en els so e anis de la O icina Española de Pa en es
y Ma cas.
El llib e cons a de qua e p òlegs i de es g ans capí ols. Els dos p ime s
p òlegs (p esen ació i p òleg) són signa s espec i amen pe Julián Ál a ez, Di ec o
de la O icina Española de Pa en es y Ma cas, i pe Ma ía Jesús Ma illa, p o esso a de
la Uni e si a Au ònoma de Mad id i di ec o a de la esi de l'au o . El e ce , anomena
p eàmbul, consis eix en una na ació no el.lada de les pe ipècies d'un jo e ancès
anomena Jean Ma ie Le Pe iè e que, desp és d'ha e pa icipa en la gue a de 1808,
a decidi de o na a Mad id l'any 1821 i ins al.la -hi un o n (La ahona del ancés).
Aques pe sona ge ou el sol.lici an de la p ime a pa en a o gada a l'empa a de la llei
de 1826 pe a un molí a ine po à il mogu a mà que ell ha ia in en a i pe ecciona .
Inaugu an -se, així, aques a llei que adicionalmen ha ia es a conside ada com la
p ime a.
En el da e p òleg, que anomena in oducció, Pa icio Saiz ens de ensa que no
hi ha di e ència en e els in en s del Paleolí ic i els que es p odueixen ac ualmen .
Ambdós són mane es di e en s d'ac uació de l'home sob e la eali a que l'en ol a.
Pel que a al con ingu dels es capí ols en què es di ideix el llib e, cal p ecisa , p ime ,
que no enen igual dimensió. El p ime és b eu i in oduc o i, i en ell, l'au o de alla
quina cosa són les pa en s. Explica com la eo ia econòmica jus i ica el d e a la
p opie a de la in enció basan -se en l'exis ència d'ex e nali a s (si uació on els
bene icis o cos os socials d'una acció són més g ans que els cos os o bene icis de qui
l'o igina) i a una anàlisi d'a an a ges i incon enien s en e les di e ses mane es
possibles de p o egi aques d e : p opie a no exclusi a, p opie a p i ada exclusi a,
p opie a p i ada empo al. Pa icio Saiz c eu que la més idònia és la da e a,
QUADERNS D’HISTÒRIA DE L’ENGINYERIA VOLUM I 1996
194
e iden men , dins el ma c del sis ema capi alis a.
El segon capí ol és el més lla g i cons i ueix el nucli cen al d'aques eball.
Po a el í ol Sis ema de Pa en es Español i es à di idi en ui apa a s que
co esponen a ui e apes: 1) l'An ic Regim ( ins 1808), 2) la Re olució Libe al
(1808-1814), 3) la Res au ació de Fe an VII (1814-1820), 4) el T ienni Libe al
(1820-1823), 5) la Dècada Ominosa (1823-1833), 6) el Regna d'Isabel II i el Sexeni
Re oluciona i (1833-1874), 7) la Res au ació (1874-1923) i 8) la Dic adu a de P imo de
Ri e a (1924-1929).
1) L'An ic Règim és un pe íode ca ac e i za pe l'a bi a ie a en la concessió de
eials cèdules de p i ilegi d'in enció. Se sol ci a la cèdula de 1776 com la que a
es abli els d e s d'in enció. Pe ò, Pa icio Saiz posa en dub e la se a exis ència, doncs
a i ma ha e e una ece ca mol exhaus i a i no ha e -la oba . Tanma eix, de ec a un
inc emen de les concessions de p i ilegis du an la Il.lus ació, les quals no semp e
e en lliu ades pe la Co ona, sinó pe d'al es ins i ucions com les jun es pa icula s de
come ç o les socie a s d'amics del país. L'única ac i i a legisla i a locali zada se cen a
en la esolució de p oblemes pa icula s. En aques pe íode, els o ganismes
enca ega s del egis e i a xiu de pa en s o en la Jun a Gene al de Come ç, Moneda i
Mines i, a pa i de 1792, el Gabine de Màquines del Buen Re i o.
2) La Re olució Libe al abas a el pe íode de la Gue a del F ancès i malg a això
hi a ha e ac i i a legisla i a. Saiz ha es udia no solamen el dec e de 1811 dic a pel
Go e n de Josep I sinó ambé l'ac i i a de la esis ència o gani zada al ol an de les
Co s de Càdis.
El dec e de 1811 e a una còpia de la legislació ancesa es able a l'any 1791 i
cons i ueix la p ime a llei en aques camp de l'Es a espanyol. En ella s'es ableixen pe
p ime cop les concessions sense examen p e i, ó mula que a man eni -se en les
lleis pos e io s, i la necessi a de la posada en p àc ica obliga ò ia de la pa en en un
emps p è iamen ixa .
La cons i ució de 1812, elabo ada pe les Co s de Càdis, només a algunes
e e ències indi ec es a les pa en s. No obs an , Pa icio Saiz c eu que ja exis ia en e
els libe als la consciència de la necessi a de la p o ecció de l'in en i a i ma que si la
si uació de gue a s'hagués pe llonga més, les Co s haguessin hagu de edac a ,
ambé, una llei.
Al go e n de Josep I es deu la c eació del Conse a o i d'A s i O icis, o ganisme
que s'ha ia d'enca ega de ecolli les màquines i els plànols objec e de les pa en s i
abso bi les ja exis en en el Gabine de Màquines. Saiz posa en dub e que aques a
c eació anés més enllà del pape , adduin que l'abso ció del Gabine no es éu e ec i a,
ja que les màquines enca a con inua en en el Palau de Buena is a desp és de la
o nada de Fe an VII. A més de ensa la no exis ència de cap sol.lici ud de pa en
du an aques pe íode, pel e de no ha e oba cap documen ela iu en aques
pa icula en els a xius ancesos,
3) La Res au ació de la mona quia en la igu a de Fe an VII signi ica pe a
l'au o un in en de e océs impossible. Es o na als p i ilegis eials igen s en el
pe íode an e io a la gue a, El Gabine de Màquines és asllada a la Reial Socie a
Econòmica de Mad id la qual, desp és de e -ne l'in en a i, dic amina la desapa ició del
50% de les màquines exis en s. So osamen , només hi ha documen a s, en aques
pe íode, ui p i ilegis.
4) El T ienni Libe al compo a la c eació de la llei de 1820, la qual man é la
ma eixa línia que la de 1811 pel que a a la concessió sense examen p e i. També
ecull una ó mula, que no o na à a apa èixe ins a la llei de 1902, consis en en la
QUADERNS D’HISTÒRIA DE L’ENGINYERIA VOLUM I 1996
195
p o ecció empo al de sis mesos sense pagamen . En aques pe íode es c ea la
Di ecció del Fomen Gene al del Regne com a l'o ganisme enca ega del egis e en
subs i ució de la Reial Socie a Econòmica de Mad id. Du an el ienni s'a o guen deu
ce i ica s d'in enció i quinze d'in oducció. En e els p ime s cal des aca la hid opo a
de Jaume A dè ol.
5)La Dècada Ominosa és quali icada pe l'au o com de ugida cap enda an , ja
que, el 1826, es dic a una eial dec e que, o i can ia el nom de pa en pel de cèdula
de p i ilegi i no pa la de d e s de l'in en o , sinó de p i ilegis, en l'essencial ecull els
aspec es bàsics de les lleis an e io s. Així, la cèdula de p i ilegi unciona con una pa en
en sen i mode n.
L'ac ual O icina de Pa en s ecull o s els documen s a pa i d'aques a llei,
co esponen el p ime al que a sol.lici a Jean M. Le Pe iè e. En aques a dècada es
c ea de o ma e ec i a el Reial Conse a o i d'A s i O icis amb l'encà ec de e de
dipòsi , egis e i publici a de les pa en s.
6) El Regna d'Isabel II és ca ac e i za , en aques ex , com el pe íode de
pe manència de la llei de 1826, la qual és comple ada pe algunes disposicions
complemen à ies. En e elles es oba el Reial dec e de 1850 sob e ma ques que
inaugu a la legislació espanyola sob e aques pa icula . L'o ganisme enca ega del
egis e a con inua essen , ins 1850, el Conse a o i d'A s i O icis el qual, el 1846, a
se asllada abandonan -se en l'edi ici ell o es les màquines hid àuliques i
empo an -se només els plànols, models i les màquines indus ials. A pa i de 1850 el
Conse a o i a can ia ansi ò iamen de denominació passan a di -se Reial Ins i u
Indus ial i ocupan -se ambé de la o mació dels enginye s indus ials. Fins que el 1867
a ecupe a la denominació an e io degu al ancamen del Reial Ins i u .
7) La Res au ació de la mona quia en la igu a d'Al ons XII a suposa un can i
de llei, la de 1878, en la qual es subs i ueix de ini i amen el e me p i ilegi pel de
pa en i s'elabo en bas an més o es les qües ions judicials en is es a aconsegui una
llei més ope a i a i a a o ido a de la indús ia. Pa icio Saiz ha cons a a que en
aques a e apa es p odueix un inc emen conside able del nomb e de sol.lici uds, de
l'o d e de sèx uple. Pe ami a el egis e, al 1887, es a c ea la Di ecció Especial de
Pa en s, Ma ques i Indús ia, de cu a du ació, ja que l'any següen ou c ea el
Negocia de Pa en s i Ma ques depenen del Minis e i de Fomen .
Amb el can i de segle es p odueix un can i de ei i es c ea una no a llei. Saiz ha
de ec a una con inuació d'inc emen del nomb e de sol.lici uds, ac o que, a egi als
a enços indus ials i als aco ds in e nacionals signa s pels espec ius go e ns, a
a a o i la con ecció de la llei de 1902. To i que les idees bàsiques d'aques a són
simila s a les an e io s, Saiz apun a com a no e a més ema cable el e que la no a
llei conside a la p opie a indus ial com un o . En ella es a egula i c ea el Regis e
de la P opiedad Indus ial que ha es a igen ins 1992.
8) La Dic adu a de P imo de Ri e a pe me a l'au o d'anali za en p o undi a la
llei de 1929. que ou p omulgada pel Di ec o i ci il i que a se igen ins 1986. L'es udi
comença amb el p ojec e de llei que con é can is conside ables espec e de les lleis
an e io s, ja que es plan eja d'acaba amb la concessió sense examen p e i.
Tanma eix, la llei que inalmen a se sancionada ou ben di e en del p ojec e inicial i
con inuà amb la concessió sense examen p e i. La llei de 1929 esul a se la més
elabo ada. En ella es con empla la p o ecció de les pel.lícules de cinema i s'in odueix
la pa en d'explo ació, igu a que p e én p o egi el p océs indus ial cob in a qui ol
es abli una indús ia única a l'Es a espanyol. L'ò gan enca ega del egis e de les
pa en s con inua essen el Regis e de la p opie a Indus ial el qual ha con inua igen
QUADERNS D’HISTÒRIA DE L’ENGINYERIA VOLUM I 1996
196
ins el 1992 en què a can ia de nom adop an el que é ac ualmen .
El e ce i úl im capí ol és una conclusió on l'au o inclou un segui de quad es
mol il.lus a ius. El p ime és un es udi compa a iu en e o es les lleis de pa en s abans
esmen ades. En ell es po eu e que la concessió sense examen p e i i la necessi a
de posada en p àc ica obliga ò ia són dos in a ian s. Pe això, Pa ició Saiz diu eni la
imp essió que les lleis no an més que ma isa i pe ecciona les an e io s adap an -les
als can is cien í ics i ècnics, pe ò, man enin in ac e l'esquema inicial. Finalmen , el
da e capí ol inclou un segui de g à ics sob e el nomb e de pa en s en les di e ses
e apes anali zades i la se a compa ació amb al es paisos.
L'es udi que p esen a aques ex és mol in e essan an pels es udiosos de la
his ò ia econòmica com pels d'his ò ia de la ciència i de la ècnica. Cal e eu e-li un
desconeixemen de la eali a ca alana, pe al a banda comp ensible, que es mani es a
en algun e o en els opònims i an opònims, con Ja al en lloc de Fa al , i en el camp
d'ac uació d'algunes ins i ucions. Així, a ibueix a la Jun a de Come ç un abas ciu adà
quan enia compe ències, ins 1847, pe a o a Ca alunya, i a la Dipu ació p o incial
du an el ienni libe al la conside a e e ida a la p o íncia de Ba celona quan la
dis ibució p o incial ac ual co espon al pos e io dec e de 1830.
No obs an això, aques ex po se mol ú il a l'his o iado de la ècnica pe
comp end e el ma c ju ídic on se si uen els apa ells objec e d'una pa en . Val a di que
ens hagués ag ada oba més e e ències a apa ells conc e s i a pa en s especí iques
que hagin juga un pape ema cable en el desen olupamen ecnològic local. Pe ò
segu amen , això no encaixa a en el ma c his ò ico-econòmic en què ol encabi -se
aques eball, en el qual són més aluosos els nomb e, els pe cen a ges i les g à iques
que els exemples conc e s. Segu amen , els eballs pos e io s d'aques au o ens
des e lla an no es incògni es sob e les descobe es i in oduccions ecnològiques que
es p odui en en el p océs de desen olupamen indus ial del nos e país.