Sociedad de Es udios de His o ia Ag a ia - Documen os de T abajo
DT-SEHA n. 2102
Feb e o de 2021
www.seha.in o
LA PRODUCCIÓ DE CAVA EN EL COMERÇ
INTERNACIONAL (1850-2015)
Ma c Badia-Mi ó*, Pablo Delgado** y Vicen e Pinilla***
* Uni e si a de Ba celona y Cen e d’Es udis “An oni de Capmany”
Con ac o: mb[email p o ec ed]
** Uni e sidad de Za agoza
Con ac o: pdelgado@pos a.uniza .es
*** Uni e sidad de Za agoza e Ins i u o Ag oalimen a io de A agón (IA2)
Con ac o: pin[email p o ec ed]
© Feb e o de 2021, Ma c Badia-Mi ó, Pablo Delgado y Vicen e Pinilla
ISSN: 2386-7825
Resumen
En es e documen o de abajo p e endemos ap oxima nos a la e olución de la
p oducción y del come cio in e nacional de ca a en España, desde mediados del
siglo XIX has a la ac ualidad, cen ándonos en el papel de lide azgo que han
jugado las emp esas ubicadas en la p o incia de Ba celona. Nues o obje i o es
el de complemen a los abajos p e ios ealizados po F ancesc Valls-Junyen y
Emili Gi al desde una pe spec i a más mac oeconómica. Es os au o es o ecían
una isión cen ada en el compo amien o de las p incipales emp esas
p oduc o as de ca a ubicadas en San Sadu ní (p incipalmen e Codo niu i
F eixene ). Nues a ap oximación se cen a á en la e olución del sec o
expo ado y su posición en el me cado in e nacional de inos espumosos.
Palab as cla e: ino espumoso, expo aciones ag a ias, sus i ución de
impo aciones, ca a.
Abs ac
In his wo king pape we aim o app oach he e olu ion o he p oduc ion and
in e na ional ade o ca a in Spain, om he mid-19 h cen u y o he p esen day,
ocusing on he leading ole played by companies loca ed in he p o ince o
Ba celona. Ou objec i e is o complemen he p e ious wo ks ca ied ou by
F ancesc Valls-Junyen and Emili Gi al om a mo e mac oeconomic app oach.
They o e ed a ision cen e ed on he beha iou o he main ca a-p oducing
companies loca ed in San Sadu ní (mainly Codo niu and F eixene ). Ou
app oach is ocused on he e olu ion o he expo sec o and i s posi ion in he
in e na ional ma ke o spa kling wines.
Keywo ds: spa kling wine, ag a ian expo s, impo subs i u ion, ca a.
JEL CODES: N50, N53, N54, N70.
DT-SEHA 2102 (2021)
1
1 In oducció
1
La p oducció i el come ç del ca a, ubica gai ebé en la se a o ali a a Ca alunya, han
juga un pape mol impo an en el desen olupamen del conjun de les indús ies
ag oalimen à ies, i del sec o del i en pa icula . Aques documen de eball p e én
anali za l’e olució del sec o en el lla g e mini, des d’una pe spec i a mac oeconòmica,
a pa i de l’anàlisi de les g ans endències que han segui el conjun de les expo acions,
les impo acions, la p oducció i els p eus. El ma c empo al del nos e es udi é els seus
inicis a mi jans del segle XIX, en el que Valls-Junyen a anomena el segon cicle de
l’economia ca alana o cicle del i, ins a l’ac uali a .
2
Va se en aquells inicis quan an
comença a apa èixe a la p o íncia de Ba celona un segui d’emp eses que, de mane a
mol ma ginal, s’inicia en de mane a g adual en la p oducció de ins escumosos o ien a s
al me ca domès ic i amb la cla a olun a de subs i ui les impo acions de xampany
ancès que comença en a a iba al nos e me ca .
Els o ígens de la p oducció de ca a y la se a pos e io consolidació en el me ca domès ic
han es a eballa s àmpliamen pe au o s com Valls-Junyen i Gi al .
3
Aques s au o s an
combina l’es udi de les p incipals emp eses p oduc o es de ca a ubicades a San Sadu ní
(Codo niu i F eixene , en e d’al es), amb l’anàlisi de l’e olució de les p incipals
a iables mac oeconòmiques. En aques sen i , Valls-Junyen des aca a que la p oducció
domès ica de ca a a aconsegui expandi -se i consolida la se a p esència al me ca
domès ic, o i que les impo acions del xampany ancès an man eni -se cons an s,
o ien an -se a un segmen de la població disposada a paga -ne un p eu més ele a .
4
1
Una e sió edi ada d’aques documen de eball so i à publicada com a capí ol de llib e a Colomé, J.,
Planas, J., Sole -Bece o, R. (edi o s). “P oducció i come ciali zació de i a Ca alunya (segles XVIII-
XXI).” Els au o s ag aeixen els comen a is ebu s a una p ime a e sió d’aques documen , pels pa icipan s
al semina i: “P oducció i come ciali zació de ins i aigua den s a Ca alunya (segles XVIII-XXI). Semina i
d’Homena ge a F ancesc Valls Junyen ”, celeb a a Ba celona (22 i 23 de gene de 2020), en especial els
comen a is ebu s del Jo di Ca alan i el Miquel Gu ié ez, a més de les ecomanacions i sugge ències
eali zades pel Raimon Sole , el Jo di Planas i el Josep Colomé. També olem econèixe la impo ància
que an eni les indicacions del Raimon Sole quan aques eball es a a en els seus inicis. Ma c Badia
Mi ó ag aeix el inançamen ebu pel Minis e io de Ciencia, Inno ación y Uni e sidades, l’Agencia Es a al
de In es igación i el FEDER a a és del p ojec e PGC2018-095821-B-100, i del Go e n de Ca alunya
(2017SGR14669). Vicen e Pinilla i Pablo Delgado olen ag ai el inançamen ebu pel Minis e io de
Ciencia, Inno ación y Uni e sidades, l’Agencia Es a al de In es igación i el FEDER a a és del p ojec e
PGC2018-095529-B-I00, del Go e n d’A agó i del FEDER a a és del Depa amen o de Ciencia,
Inno ación y Uni e sidades (G up Consolida S55_20R).
2
Valls-Junyen (2003a).
3
Valls-Junyen (2003b, 2007a), Gi al (1998).
4
Valls-Junyen (2007a).
DT-SEHA 2102 (2021)
2
Aques eball p e én comple a la comp ensió de l’e olució del sec o del ca a,
sin e i zan les con ibucions de Valls-Junyen i Gi al ,
5
inco po a els eballs d’au o s
com Sole ,
6
més cen a en l’e olució del sec o a la segona mei a del segle XX, i
desc iu e i ma isa l’e olució del come ç de ins escumosos a pa i de la in o mació que
ens o e eixen els Anua is de Come ç Ex e io . En conc e , olem o e i una isió de lla g
e mini de l’e olució de la p oducció de ins escumosos, de les expo acions i de les
impo acions ( an pe o ígens com pe des ins), a més d’o e i sè ies de p eus de les
expo acions des de 1850 ins a l’ac uali a . Amb aques a in o mació p e enem ma isa la
hipò esi p oposada pe Valls-Junyen , el qual a i ma a que el sec o de ca a ha ia es a
un exemple de cas exi ós de subs i ució d’impo acions abans de la Gue a Ci il.
7
Nosal es plan egem que, o i que és ce que la pujada d’a anzels pos e io al 1891 a
pe me e al i escumós domès ic ocupa una pa del me ca dels p oduc es de meno
quali a , ambé és ce que les impo acions de ins ancesos an ecupe a els ni ells
d’impo ació p e is en poc emps, a més de consolida uns p eus uni a is d’impo ació
mol més ele a s, conse an el segmen de consum de ins escumosos de majo quali a .
Pe an , en aques documen de eball a i mem que la segmen ació ens desc iu de mane a
més acu ada el que a succei en el me ca dels ins escumosos de inals del segle XIX i
p incipis del segle XX.
El documen de eball s’ha es uc u a de la següen mane a. Un p ime apa a es cen a
en el pe íode del so gimen del sec o del ca a i de l’expansió de les endes al me ca
domès ic. Un segon apa a es cen a en el pe íode de consolidació del me ca domès ic i
de l’inici de l’expansió al me ca in e nacional, jus abans de l’en ada d’Espanya a la
CEE. En aques a expansió in e nacional iden i ica em es e apes ben di e enciades, una
p ime a e apa cen ada en l’expansió a l’Amè ica Lla ina, una segona e apa on s’obse a
l’expansió de les expo acions als me ca s eu opeus i una e ce a e apa cen ada en
l’expansió als me ca s de l’Amè ica del No d. El e ce apa a ac a à la consolidació de
les expo acions en els me ca s in e nacionals sob e la base de la eo ien ació de les
expo acions cap a l’Eu opa Comuni à ia, desp és de l’en ada d’Espanya a la CEE.
Acaba em amb un apa a de conclusions.
5
Valls-Junyen (2003b, 2007a), Gi al (1998).
6
Sole (2007).
7
Valls-Junyen (2007a), p. 75.
DT-SEHA 2102 (2021)
3
2 El so gimen de la indús ia del i escumós i la conques a del me ca nacional, 1850-
1940
L’expansió del consum de xampany al con inen eu opeu i als Es a s Uni s du an el segle
XIX a se espec acula . Aques i escumós p oduï a la egió que li donà nom e a una
beguda p incipalmen a is oc à ica, ben coneguda a les co s eu opees des de mi jans del
segle XVIII. A pa i del segle XIX, les cases p oduc o es an eali za una g an es o ç
pe millo a la quali a , adap a -se als gus os i p e e ències dels consumido s,
p omociona -ne el consum amb mode nes ècniques de mà que ing i, en de ini i a,
impulsa la se a accep ació pe pa de la c eixen bu gesia que el a con e i en una cla
iden i icado social. El consum de i escumós es po conside a un exemple d’aquells
elemen s di e enciado s que an se adop a s pe aques nou g up social, en la se a
olun a d’adop a no es pau es cul u als i mos a la se a capaci a adquisi i a.
8
Els p oduc o s de xampany an u ili za mode nes ècniques de publici a pe p omou e
els seus p oduc es, an cuida el disseny d’ampolles i d’e ique es, an o gani za
espec acles p omocionals, an e un ampli ús dels mi jans imp esos i, des de p incipis
del segle XIX, an comença a comunica -se egula men amb els seus clien s a a és de
di e ses ies com l’o gani zació de degus acions de ins. A més, an consolida
es a ègies exi oses com el e d’es abli el xampany com una beguda essencial en els
g ans ac es socials (ce imònies d’a a ada de aixells, ecepcions de digna a is, es es,
caba e s...) i esde enimen s p i a s impo an s (noces, ba ejos i celeb acions en gene al).
En de ini i a, aques s es o ços an aconsegui que el xampany os el “complemen
obliga o i” dels i uals socials de la bu gesia eme gen d’Eu opa.
9
Fins i o a Angla e a,
el xampany es a con e i en un ehicle pe mos a a la es a de la socie a el p opi
es a us social amb el desen olupamen d’una gamma de ma ques, el alo i el ang de les
quals e a ben conegu pels consumido s in e essa s en el p oduc e.
10
A p incipis de la
dècada de 1880, el ca àc e simbòlic del xampany com a beguda de la bu gesia eme gen
es a a plenamen consolida .
11
En pa al·lel, ambé es an es abli mode nes xa xes de
enda amb ep esen a s pe manen s de les ma ques, que eali za en asques de
mà que ing i es ablien con ac e amb els clien s pe iden i ica les se es p e e ències.
8
Ayuda, Fe e ‐Pé ez i Pinilla (2020).
9
Guy (2003).
10
Ha ding (2018).
11
Vize elli (1882).

DT-SEHA 2102 (2021)
4
Pos e io men , els p oduc o s adap a en els seus ins escumosos als gus os indi iduals
de cada país.
El esul a ou que la p oducció i les expo acions de xampany ancès an c éixe a un
i me ex ao dinà iamen àpid du an o el segle XIX. S’ha es ima que la p oducció es
a mul iplica ap oximadamen pe deu en e 1830 i la p ime a dècada del segle XX,
passan de poc més de es milions d’ampolles a més de en a milions. De mane a
simul ània, les expo acions ambé an c éixe de mane a in ensa, passan d’uns cinc
milions d’ampolles a mi jans del segle XIX a més de in milions d’ampolles a la p ime a
dècada del segle XX.
12
Amb aques es dades podem a i ma que les expo acions an se
el p incipal mo o de la p oducció, al com ho demos a el e que, du an el segle XX,
s’expo és en e el 70% i el 80% del o al de la p oducció.
13
El c eixemen expo ado es
a eu e acili a pe la connexió e o ià ia en e Épe nay i Pa ís el 1849, amb Es asbu g
el 1852 i amb Reims el 1852.
14
G à ic 1 – Expo acions i impo acions de i escumós d’Espanya, 1853-1935 (hec oli es)
Fon : Elabo ació p òpia a pa i de les Es adís icas del Come cio Ex e io de España, di e sos anys.
12
Fo bes (1983), Fai h (1988) i Desbois-Thibaul (2003).
13
Simpson (2011), p. 136.
14
Desbois-Thibaul (2003)
0
500
1.000
1.500
2.000
2.500
3.000
3.500
4.000
4.500
1853
1856
1859
1862
1865
1868
1871
1874
1877
1880
1883
1886
1889
1892
1895
1898
1901
1904
1907
1910
1913
1916
1919
1922
1925
1928
1931
1934
Expo acions Impo acions
DT-SEHA 2102 (2021)
5
És en aques con ex en el que es po en end e que la bu gesia ui cen is a espanyola, mol
in luenciada pe les pau es cul u als que a iba en de F ança, imi és el compo amen dels
seus homòlegs eu opeus i adop és el xampany com la beguda p e e ida pe a les
celeb acions. El esul a ou que les impo acions espanyoles de ins escumosos an ana
adqui in ce a impo ància a pa i de 1860. Aques a endència c eixen es a in ensi ica
a pa i de 1877 i es a man eni ins a inals del segle XIX ( eu e g à ic 1).
Des dels inicis ins a la Gue a Ci il, F ança a se el subminis ado gai ebé exclusiu de
i escumós, amb un pes en les impo acions o als que oscil·la a en e el 90 i el 99% del
o al. Pe an , conèixe les elacions amb aques país és essencial pe en end e l’e olució
d’aques es impo acions. El o inc emen a pa i de 1877 no ou casual. L’aco d
hispano- ancès del 8 de desemb e d’aquell any a edui subs ancialmen els a anzels
paga s pel i espanyol que en a a al me ca ancès i, en con apa ida, a compo a una
educció mol signi ica i a dels a anzels paga s pels caldos ancesos que en a en al
me ca espanyol.
15
La educció a anzelà ia inicial a se d’ap oximadamen un 80%, la
qual ou seguida d’al es educcions que an e que l’a anzel que es paga a a inals dels
anys 1880 os simbòlic. Aques a no able educció es eu magni icada quan es adueix
l’a anzel paga pel xampany ancès a Espanya en e mes Ad Valo em. Si abans de 1877
aques a anzel pi o a a al ol an del 25% del p eu dels ins escumosos impo a s, a pa i
del 1880 es si ua a al ol an de l’1%, és a di , pod íem a i ma que, du an aques es
dècades, l’en ada del xampany ancès es eali za a gai ebé lliu e de d e s.
Malg a el g an dinamisme de les impo acions espanyoles, aques me ca mai a se
impo an pe les expo acions de xampanys ancès. Al 1891, Espanya només
ep esen a a el 2% de les expo acions o als, oban -se a una eno me dis ància dels
p incipals me ca s del món indus iali za com a a Alemanya, G an B e anya, Bèlgica, els
Es a s Uni s o Rússia, on el xampany e a una beguda eno memen exi osa en e la
bu gesia i l’a is oc àcia ( eu e g à ic 2). Aques baix pes de les impo acions espanyoles
no ens ha de so p end e si enim en comp e el meno g au de desen olupamen econòmic
del país i la eduïda dimensió de la bu gesia local.
15
Pan-Mon ojo (1994), pp. 147-148.
DT-SEHA 2102 (2021)
6
G à ic 2 – Pe cen a ge que ep esen en pe a F ança les expo acions a Espanya, 1847-1936 (%)
Fon : Elabo ació p òpia a pa i de la Di ec ion Gene al des Douanes (1849-1939).
L’expansió del consum de xampany a Espanya a mo i a que una sè ie de i icul o s
comencessin a p odui un p oduc e simila , imi an el mè ode champenoise. Sense cap
mena de dub e, aques s es o ços es an eu e impulsa s pe l’èxi come cial del i
escumós ancès i pe la di usió del coneixemen de la ecnologia de p oducció, pe pa
dels p oduc o s locals. Gi al , en un eball cen al en aques ema, ha explica
minuciosamen els nomb osos in en s eali za s pels p oduc o s locals, sob e o locali za s
a Ca alunya, des de mi jans del segle XIX.
16
Di e ses són les explicacions que hi ha al
da e a d’aques enomen. La p ime a explicació la oba íem en el e que Ca alunya a
se pione a en el p océs d’indus iali zació i, pe an , el desen olupamen econòmic
compa a i amen a ança de la egió a pe me e l’expansió d’una bu gesia indus ial i
come cial que n’impulsa ia el consum. Valls-Junyen , basan -se en les es adís iques
espanyoles de come ç ex e io , a cons a a que en el momen d’enlai amen de les
impo acions anceses de xampany, en e 1876 i 1880, un 42% del o al en a en pe
duanes ca alanes.
17
Aques a xi a e a mol al a si es compa a amb el pe cen a ge que
suposa en les en ades que es p oduïen pe I ún o Bilbao, duanes na u als d’accés al
me ca mad ileny (només ep esen a en al ol an del 29% del o al). Me ino e o ça a
16
Gi al (1998).
17
Valls-Junyen (2003b, 2015).
0,0
0,5
1,0
1,5
2,0
2,5
3,0
3,5
4,0
4,5
5,0
1847
1851
1855
1859
1863
1867
1871
1875
1879
1883
1887
1891
1895
1899
1903
1907
1911
1915
1919
1923
1927
1931
1935
DT-SEHA 2102 (2021)
7
aques a gumen quan ens mos a a que el consum de i escumós pe habi an a Ca alunya
e a unes deu egades el consum obse a al conjun d’Espanya, en e 1900 i 1930.
18
Una
segona explicació la oba íem en la lla ga adició i ícola ca alana a l’ho a d’elabo a
p oduc es de i a s de ins de aula, com pod ien se els aigua den s, les mis eles i al es
ins gene osos.
19
Una e ce a aó la oba íem en la expe iència adqui ida pels p oduc o s
de aps de su o de les coma ques gi onines a a és de les endes que eali za en als
ab ican s ancesos de la Xampanya, en més àcil pels p oduc o s locals l’ob enció d’un
millo coneixemen del p oduc e i de la ecnologia de p oducció.
20
Exemple d’aques a
ci cums ància n’és el e que o en locali a s d’aques es coma ques gi onines, les p ime es
que an in en a p odui i escumós seguin el mè ode champenoise.
21
Gi al ambé a des aca el pape onamen al juga pe pe sona ges com Lluís Jus o i
Villanue a, químic i enginye indus ial mad ileny que a di igi en e 1860 i 1876 el
labo a o i de l’Ins i u Ca alà de San Isid e.
22
Malg a el seu ebuig on al a la p oducció
de ins escumosos elabo a s amb a ie a s au òc ones u ili zan el mè ode champanoise,
l’Ins i u a se clau en l’ap enen a ge ecnològic a pa i de les ensenyances de Jus o i
Villanue a, i en la col·labo ació en e o s els pione s de l’elabo ació de ins escumosos
a Ca alunya. So gi d’aques en o n, Manuel Ra en ós, ill de Josep Ra en ós, ou un dels
pione s en l’elabo ació de i escumós i el que dona ia un e dade impuls a la indús ia a
a és de l’expansió de Codo niu. En aques a expansió ambé juga en un pape impo an
les elacions que a es abli Ra en ós amb De Mulle , el qual li a ob i les po es dels
elabo ado s de Champagne.
23
18
Me ino (1993), p. 83.
19
Gi al (1998).
20
Valls-Junyen (2003b).
21
Gi al (1993).
22
Gi al (1998). Sob e Luis Jus o y Villanue a egeu ambé Cassases i Roca (1993).
23
Sob e els o ígens de Codo niu, egeu Llobe (1959) i Valls-Junyen (2017b). Sob e les elacions en e
Ra en ós i De Mulle egeu Colomé-Fe e i Fe e -Alòs (2020).
DT-SEHA 2102 (2021)
14
G à ic 5 – E olució de les impo acions de i escumós de F ança pe di e en s duanes en quan i a , 1940-1990 (%)
Fon : Elabo ació p òpia a pa i de les Es adís icas del Come cio Ex e io de España, di e sos anys. Veu e la
in o mació sob e l’elabo ació de les dades del g à ic 4. S’han conside a les impo acions pe la Península i Balea s i
les impo acions que en en pe zones exemp es com les Illes Canà ies.
A di e ència de les impo acions, les expo acions es a en mol més di e si icades
geog à icamen ( egeu el g à ic 6). Un p ime g up de des ins es a ia o ma pe aquells
països o egions que an e una unció in e medià ia, suposem que esul a di ec e de la
si uació d’aïllamen en la que es oba a l’economia espanyola en la dècada dels 1940.
Abans del 1953, les expo acions a Ando a, Canà ies, Guinea Equa o ial, Melilla i Ceu a
an suposa més del 50% del o al, a iban a pics del 80%. Dins d’aques g up, les Illes
Canà ies an eni un pape impo an íssim du an els anys del con lic e, Guinea i Ceu a
el an eni a inals dels anys 1940, men e que Ando a a juga un pape mol impo an
du an la segona mei a dels anys 1940 i els p ime s anys de la dècada de 1950. S’han
conside a les expo acions a les Illes Canà ies, Ceu a, Melilla o Guinea Equa o ial de
mane a sepa ada pe què, malg a o ma pa d’Espanya, in e p e em que bona pa del
come ç de ins escumosos cap a aques s e i o is o en e-expo acions a al es països. A
pa i de 1953, les expo acions a les Illes Canà ies i a Ceu a an deixa de epo a -se.
Pel que a a Ando a, a man eni un pape elle an ins a la dècada dels anys 1970

DT-SEHA 2102 (2021)
15
(man enin -se en alo s que ep esen a en al ol an del 10% del o al de les
expo acions). A pa i d’aques momen , les expo acions a aques des í an inicia un
len decli i, con e in -se en ma ginals a inals dels anys 1980. En alo s absolu s, les
expo acions a Ando a an ana c eixen lleuge amen du an els anys 1960, 1970 i 1980,
ins a a iba a es abili za -se al ol an dels 3.000 hl.
33
Un segon g up es a ia con o ma pels països de l’Amè ica Lla ina, adicional me ca de
les expo acions abans de la Gue a Ci il espanyola ( eu e la aula 1). Aques a egió
suposa a, du an els anys 1940, 1950 i p incipis dels anys 1960, en e un 40% i un 60%
de les expo acions o als d’Espanya. Du an els anys 1960 i 1970, el pes de la egió a
comença a edui -se, es abili zan -se al ol an del 10%, pe acaba sen del o ma ginal
a pa i dels anys 1980. Dins d’aques a egió, obse em com els p incipals des ins an
ana a ian . Men e que du an els anys 1940, Cuba, Mèxic i Pue o Rico an concen a
una pa mol impo an de les expo acions, du an els anys 1950, El Sal ado i Panamà
an aga a el elleu. En da e lloc, en e 1955 i p incipis dels anys 1960, B asil a
con e i -se en el mo o de les expo acions, amb alo s que supe a en el 10%.
34
A pa i d’aques momen , les expo acions a la egió an eni un pape ma ginal amb
uns des ins mol di e si ica s que suposa en en e l’1% i el 2%. Aques s pe cen a ges
augmen a en en pe íodes mol conc e s com, pe exemple, l’expansió de les expo acions
a Veneçuela du an els anys 1975-78, lligada a l’expansió de la capaci a de comp a del
país a el de la pujada dels p eus del pe oli.
35
To i aques a pè dua de pes de la egió com
a des í p e e en , les expo acions en olum an segui sen elle an s, amb uns 3.000 hl
du an les dècades dels anys 1970 i dels anys 1980, bas an supe io s als 1.000 hl de la
dècada an e io .
Un e ce g up se ia el con o ma pels països eu opeus. Les expo acions a aques s des ins
an eni la se a època dau ada des de inals dels anys 1950 a la segona mei a dels anys
1970. Inicialmen , al inal dels anys 1950, Islàndia a se el p incipal des í amb
pe cen a ges que an supe a el 10% del o al. Du an els anys 1960, Alemanya i el Regne
Uni an aga a el es imoni i an concen a una pa mol impo an de les expo acions,
33
La impo ància s’explica pel pape que juga a Ando a com dis ibuïdo de de e mina s p oduc es als
països eïns ( abac, suc e i begudes alcohòliques, en e d’al es).
34
La Re olució Cubana de 1959 suposà el inal de les expo acions a l’illa.
35
To i que no o ma pa de l’Amè ica Lla ina, les expo acions a les Filipines segui ien una pau a simila
a la que s’ha desc i pe a les an igues colònies de Cuba i Pue o Rico, amb una elle ància de les
expo acions du an els anys 1946 i 1947, passan pos e io men a la i elle ància.
DT-SEHA 2102 (2021)
16
amb pe cen a ges que an supe a el 20% i el 30% espec i amen , eduin -se desp és ins
a pe cen a ges que onda en el 10% ben en ada la dècada dels 1970. Polònia i I àlia an
con e i -se en un impo an des í du an els anys 1970 i, de nou, an passa a se un des í
mol mino i a i als anys 1980. Bèlgica ambé a se un des í impo an en e inals dels
anys 1960 i p incipis dels anys 1970 amb pe cen a ges que an a iba al 5% del o al.
Algun dels mo ius d’aques e i es ancamen en les expo acions a aques s des ins, el
pod íem oba en l’a u ada econòmica de i ada de la C isi del Pe oli. Un cop passada la
c isi, aques s països ja no an ecupe a el dinamisme que ha ien ingu en el passa i
al es des ins es an con e i en els mo o s de la g an expansió dels anys 1980 i 1990.
El da e g up que conside em se ia el o ma pels Es a s Uni s i Canadà. Les expo acions
a aques s des ins an expe imen a un c eixemen mol no able des de inals dels anys
1970 i es a consolida du an bona pa dels anys 1980, impulsa pel lide a ge dels Es a s
Uni s. Les expo acions a Canadà an eni el seu momen àlgid als anys 1970, suposan
en e el 10% i el 20% del o al de les expo acions. Els Es a s Uni s an aga a el elleu a
pa i de l’any 1978. A pa i d’aques momen , i de mane a mol accele ada, an passa
de suposa menys del 5% de les expo acions (uns 1.200 hl), a supe a el 60% en alguns
momen s dels anys 1980 (140.000 hl).
G à ic 6 – E olució de les expo acions de i escumós a di e ses egions en quan i a , 1940-1990 (%)
Fon : Elabo ació p òpia a pa i de les Es adís icas del Come cio Ex e io de España, di e sos anys. Veu e la
in o mació sob e l’elabo ació de les dades del g à ic 4. En el cas de les e-expo acions s’han conside a les expo acions
a Ando a i a e i o is que o men (o o ma en) pa del e i o i espanyol com son Guinea Equa o ial, Melilla, Ceu a
i les Illes Canà ies. Es conside a que la majo pa de les expo acions a aques s països se an e-expo ades
pos e io men .
00%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
1940
1942
1944
1946
1948
1950
1952
1954
1956
1958
1960
1962
1964
1966
1968
1970
1972
1974
1976
1978
1980
1982
1984
1986
1988
Amè ica Lla ina Re-expo ado s Eu opa EEUU i Canadà
DT-SEHA 2102 (2021)
17
A pa i de l’en ada d’Espanya a la CEE apa eix una no a ca ego ia a les es adís iques
de les expo acions i de les impo acions, la del à ic de pe eccionamen . Aques a
ca ego ia es de inia com aquelles expo acions que pa ien d’impo acions que ha ien
inco po a alo a egi . La se a inclusió compo a a que en alguns casos, com les que
enien com a des í els Es a s Uni s, a iba ien a suposa un 20% de les expo acions o als
i, pe an , compensa en bona pa de la caiguda de les expo acions obse ades al g à ic
6.
L’e olució del p eu de les expo acions i de les impo acions, de mane a ag egada i pe
països, ens pe me à eu e si l’exis ència de me ca s segmen a s pe o igen i pe des í que
s’obse a a abans de la P ime a Gue a Mundial a pe du a en els pe íodes pos e io s.
El p ime que podem a i ma és l’exis ència d’una endència c eixen en el lla g e mini
( egeu el g à ic 7). En segon lloc, es a consolida el di e encial exis en en e els p eus
de les impo acions i els p eus de les expo acions, amb l’excepció dels anys olà ils de
la Segona Gue a Mundial. Aques esul a ens con i ma l’exis ència d’una endència
cla a cap a una ma cada especiali zació de les impo acions cap a ins escumosos de
quali a , sob e o ancesos, i a una especiali zació de les expo acions basada en la
capaci a d’o e i p eus in e io s als d’al es p oduc o s. Si a més, sepa em les
impo acions que es an eali za a a és de les Illes Canà ies de les que es an eali za
a a és de la península, obse em un no able di e encial dels p eus en a o de les
en ades p o inen s de les Illes Canà ies (d’en e el 10% i el 20% a pa i de la dècada de
1970). Una possible explicació a aques enomen es a ia en l’exis ència d’una majo
demanda de p oduc es de quali a associada a l’especiali zació u ís ica de la egió.
Tal com hem indica , bona pa de les expo acions es basa en en una especiali zació cla a
pe ins escumosos de meno quali a i meno p eu. El di e encial de p eus que s’obse a
pels anys 1960 es a a al ol an del 40%, magni ud que es a man eni en els anys
següen s.
DT-SEHA 2102 (2021)
18
G à ic 7 – E olució dels p eus de les expo acions i de les impo acions de i escumós, 1940-1990 (p s / hl)
Fon : Elabo ació p òpia a pa i de les Es adís icas del Come cio Ex e io de España, di e sos anys. Veu e la
in o mació sob e l’elabo ació de les dades del g à ic 4. Pe al d’enllaça les sè ies en alo exp essades en “Pese as
o o” s’ha conside a el de lac o p oposa pe Se ano Sanz i Asensio Cas illo (1997). La es a de alo s es an exp essa s
en pesse es.
Pe a alua si la endència c eixen obse ada en els p eus és signi ica i a, s’ha compa a
amb l’e olució del de lac o del PIB ag a i de P ados de la Escosu a i amb l’e olució dels
p eus de les expo acions espanyoles en el ma eix pe íode, de Tena-Jungui o.
36
Al g à ic
8 podem eu e’n els esul a s. Men e que sembla cla que el p eu de les impo acions de
i escumós es a compo a de mane a semblan al p eu de les expo acions espanyoles,
obse em signi ica i es di e ències quan la compa ació la em amb l’e olució que a
eni el p eu de les expo acions de i escumós. Les di e ències les iden i iquem en
di e sos pe íodes conc e s. En p ime lloc, els anys 1940 i 1950 an se uns anys
d’es ancamen en els p eus de les expo acions, di e encian -se així del que passa a amb
la es a de a iables indicades. A pa i dels anys 1960, la endència a can ia i l’e olució
del p eu de les expo acions ja es a comença a compo a de mane a semblan al que
obse em en la es a de a iables.
36
P ados de la Escosu a (2017); Tena-Jungui o (2006).
100
1.000
10.000
100.000
1.000.000
1940
1942
1944
1946
1948
1950
1952
1954
1956
1958
1960
1962
1964
1966
1968
1970
1972
1974
1976
1978
1980
1982
1984
1986
1988
1990
P eu d'impo ació (p a/hl) P eu d'expo ació (p a/hl)
DT-SEHA 2102 (2021)
19
G à ic 8 – E olució dels p eus de les expo acions, de les impo acions de i escumós, del p eu de les expo acions
espanyoles i del de lac o del PIB ag a i, 1940-1990 (1959=100)
Fon : Elabo ació p òpia a pa i de les Es adís icas del Come cio Ex e io de España, di e sos anys. Veu e la
in o mació sob e l’elabo ació de les dades del g à ic 4 i del g à ic 7. S’han conside a les dades del de lac o del PIB
ag a i de P ados de la Escosu a (2017), i del p eu de les expo acions espanyoles de Tena-Jungui o (2006).
La da e a apo ació pe aques pe íode és l’anàlisi de l’e olució dels p eus di e encian -
ne les egions d’o igen i des í. Pe pode -ho compa a amb el que s’ha desc i ins al
momen man enim l’ag upació pe egions desc i es an e io men ( egeu el g à ic 6). Els
p eus s’han anali za en alo s absolu s i en alo s ela ius espec e als p eus de les
impo acions. Dels esul a s que obse em en podem ex eu e di e ses conclusions. La
p ime a es que hi a ha e una caiguda gene ali zada de p eus de les expo acions en e
els anys 1940 i els anys 1950, sen mol més in ensa en aquelles egions que pa ien amb
p eus més ele a s (Eu opa, els Es a s Uni s i Canadà, i l’Amè ica Lla ina). Pe con a, el
p eu de les expo acions o ien ades cap a e-expo acions ja ha ien inicia el pe íode amb
p eus més baixos, man enin -se desp és. Un cop es a es abili za la endència, els p eus
de les expo acions que enien com a des í l’Amè ica Lla ina an man eni uns p eus
1
10
100
1.000
10.000
1940
1942
1944
1946
1948
1950
1952
1954
1956
1958
1960
1962
1964
1966
1968
1970
1972
1974
1976
1978
1980
1982
1984
1986
1988
1990
De lac o PIB ag a i P eu expo acions i escumós
P eu impo acions i escumós P eu Expo acions Espanyoles

DT-SEHA 2102 (2021)
20
supe io s, men e que els p eus de les expo acions a Eu opa i als Es a s Uni s i Canadà
es an es abili za a la banda baixa ( egeu el g à ic 9).
G à ic 9 – E olució dels p eus de les expo acions a di e en s egions, espec e al p eu de les impo acions de i
escumós, 1940-1990
Fon : Elabo ació p òpia a pa i de les Es adís icas del Come cio Ex e io de España, di e sos anys. Veu e la
in o mació sob e l’elabo ació de les dades del g à ic 4 i del g à ic 7. Amb l’objec iu de sua i za la sè ie s’han
conside a mi janes mòbils de cinc anys.
4 El come ç ex e io de i escumós des de 1990 ins a l’ac uali a
En el da e apa a d’aques documen de eball eu em l’e olució del sec o des de
1990. En p ime lloc, assenyalem que a inals de la dècada dels 1980 les expo acions
espanyoles de ca a ep esen a en una mica més d’un e ç de la p oducció, e que posa a
de elleu la impo ància c eixen que enia el me ca in e nacional (al 1980 només
ep esen a a un 12%). Aques a endència es a ana e o çan amb el pas dels anys. Al
2001, la come ciali zació ex e io de ca a a supe a pe p ime a egada la
come ciali zació in e io i, al 2012, les expo acions ja suposa en el 66% de la p oducció.
0
20
40
60
80
100
120
140
160
1940
1942
1944
1946
1948
1950
1952
1954
1956
1958
1960
1962
1964
1966
1968
1970
1972
1974
1976
1978
1980
1982
1984
1986
1988
1990
Amè ica Lla ina Re-expo ado s Eu opa EEUU i Canadà To al
DT-SEHA 2102 (2021)
21
Aques a c eixen o ien ació ex e io de la p oducció a se ui de dues endències que
an apa èixe de mane a simul ània. Pe una banda, el c eixemen de les expo acions a
se o midable, consolidan -se desp és ( egeu el g à ic 10). Pe al a banda, les endes al
me ca domès ic, o i que enca a an segui c eixen ins el 2005, an comença a mos a
signes d’esgo amen i an inicia un descens ap eciable a pa i d’aquella da a, amb alo s
que ep esen a en en e el 10% i el 15%.
G à ic 10 – E olució de les expo acions de i escumós, 1988-2018 (hec oli es)
Fon : Elabo ació p òpia a pa i de COMTRADE
Com ja hem indica , el c eixemen de les expo acions a se espec acula . Els
ap oximadamen 340 mil hec oli es de i escumós que s’expo a en a inals de la dècada
dels ui an a, es an duplica amb esc eix abans d’acaba la dècada dels no an a. A
p incipis del segle XXI ja es an assoli un milió d’hec oli es, duplican -se en pocs anys.
En esum, en e el 1990 i el 2018, les quan i a s expo ades s’ha ien sex uplica , el que
jus i ica ia pa la d’un c eixemen e dade amen explosiu. Enca a que el c eixemen de
les expo acions de i espumós ha es a pa al·lel al d'al es ins, el i me ha es a majo ,
guanyan pes en el olum de les expo acions o als. Així, men e que el i espumós
només ep esen a a el 3% del i expo a a p incipis de la dècada dels ui an a, a p incipis
dels no an a aques pe cen a ge oscil·la a en e el 5 i 8%. Des de l'any 2000 aques
0
500.000
1.000.000
1.500.000
2.000.000
2.500.000
3.000.000
1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 2016 2018
DT-SEHA 2102 (2021)
22
pe cen a ge s'ha mogu en e el 8 i 12%. En alo , la impo ància ha es a no ablemen
majo des dels inicis del boom expo ado . Des de 1990 ins a l'ac uali a , aques es
expo acions han ep esen a en e un 15 i 20% del alo de les expo acions de i. La
conseqüència ha es a que, men e Espanya e a conside ada un pe i país expo ado als
anys 1990, ac ualmen expo a olums simila s al ancès, enca a que segueix es an
no ablemen pe so a de l’I alià, el qual s’ha con e i en el p ime expo ado mundial.
El c eixemen expo ado espanyol dels da e s in -i-cinc anys ha ana en pa al·lel amb
la duplicació de les expo acions mundials de i escumós en olum, sob e o a pa i de
p incipis del segle XXI.
37
Si ho mi em en alo , les expo acions de ins escumosos de
inals del segle XX es a en àmpliamen dominades pe F ança, la qual ep esen a a al
ol an del 70% del alo o al expo a . La pa icipació espanyola i i aliana, o i se
signi ica i a, queda a mol lluny de la ancesa (la p ime a suposa a un 10%, men e que
la segona a iba a a un 7%). En o al, els es g ans expo ado s concen a en p op del
90% del alo o al expo a . Des de lla o s, el pes dels g ans expo ado s ha ana caien
uns 10 pun s pe cen uals, pe acaba ubican -se en e el 80-85% del alo o al, sob e o
pe la pè dua signi ica i a de la con ibució ancesa amb alo s que supe en els in pun s
de caiguda, el modes guany de la pa icipació espanyola, man enin -se al ol an del 10%
del alo o al, l’espec acula c eixemen de la con ibució i aliana, la qual ja supe a el
20% del o al, i l’en ada d’al es ac o s ( egeu el g à ic 11).
37
Ande son, Nelgen, i Pinilla (2017).
DT-SEHA 2102 (2021)
23
G à ic 11 – Pe cen a ges de les expo acions de i escumós de F ança, I àlia i Espanya sob e el o al mundial (en
alo )
Fon : Elabo ació p òpia a pa i de COMTRADE
L’e olució de la endència i dels ni ells dels alo s uni a is de les expo acions ens pe me
assenyala les g ans di e ències exis en s en e els es g ans països ( egeu el g à ic 12).
Pe una banda, el xampany ancès es man é en alo s uni a is cada egada més g ans,
a iban a més que quad uplica -ne el p eu. Pe an , con i mem que el xampany ancès
es man é com un p oduc e o ien a als segmen s de consum amb majo capaci a
adquisi i a, men e que el p osecco i el ca a, amb un a an a ge c eixen en a o del
p ime , ocupen un segmen del me ca mol in e io . Pe an , podem conclou e que
l’especiali zació en a o de p oduc es d’al a quali a i un modes c eixemen del olum,
són les senyes d’iden i a del model ancès, men e que el model espanyol i i alià es
ca ac e i za pe una especiali zació en baix p eu i augmen s no ables de la expo acions
en quan i a , aconseguin eno mes c eixemen s en olum.
0
20
40
60
80
100
120
1988199019921994199619982000200220042006200820102012201420162018
F+I+E /Món Espanya/Món I àlia/Món F ança/Món