Resum
D’aco d amb un es udi encomana pel Se ei Ca alà de T ànsi l’any 2008, l’educació pe
a la mobili a segu a no es a desen olupa en o s els cen es educa ius, sinó en un pe -
cen a ge ele a . Així ma eix, la implan ació a se desigual segons els cu sos. Aques a si ua-
ció ha d’e oluciona si es compleixen els dec e s d’ensenyamen s mínims de 2007 i 2008,
d’aco d amb els quals l’educació pe a la mobili a segu a o ma pa dels cu ículums edu-
ca ius d’educació p imà ia, secundà ia obliga ò ia i ba xille a . Pe al de acili a models
pe implemen a -la als cen es, a Ca alunya s’ha endega el Pla pilo d’educació pe a
la mobili a segu a. Les conclusions d’aques Pla hau an de se i de guia pe eballa en
el u u amb o es les escoles.
Pa aules clau: mobili a segu a; educació ià ia; Pla pilo d’educació pe a la mobili a
segu a; segu e a ià ia; p e enció d’acciden s; acciden de ànsi .
Resumen. Plan pilo o de educación pa a la mo ilidad segu a: una ayuda pa a el desa ollo de
los cu ículos educa i os
De acue do con un es udio enca gado po el Se ei Ca alà de T ànsi en el año 2008, la
educación pa a la mo ilidad segu a no se desa olló en la o alidad de los cen os educa i-
os, sino en un po cen aje ele ado. Asimismo su implemen ación ue desigual según los
cu sos. Es a si uación ha de e oluciona si se cumplen los dec e os de enseñanzas mínimas
de 2007 y 2008, de acue do con los cuales la educación pa a la mo ilidad segu a o ma
pa e de los cu ículos educa i os de educación p ima ia, secunda ia obliga o ia y bachi-
lle a o. Con el obje i o de acili a modelos pa a su implemen ación en los cen os,
en Ca aluña se ha iniciado el Plan pilo o de educación pa a la mo ilidad segu a. Las con-
clusiones de es e Plan end án que se i pa a abaja en el u u o con la o alidad
de las escuelas.
Palab as cla e: mo ilidad segu a; educación ial; Plan pilo o de educación pa a la mo ili-
dad segu a; segu idad ial; p e ención de acciden es; acciden es de á ico.
* Responsable d’Educació i Fo mació Vià ia del Se ei Ca alà de T ànsi de la Gene ali a
de Ca alunya. Dipu ació, 355. 08009 Ba celona.
Educa 46, 2010 57-67
Pla pilo d’educació pe a la mobili a segu a:
una ajuda pe al desen olupamen dels cu ículums
educa ius
M. Fa ne s de C uz i Puig*
[email p o ec ed]
Abs ac . Road Sa e y Educa ion P ojec : a wo king guide o he de elopmen o he educa i e
cu icula
A s udy o de ed by he Road Sa e y Depa men in 2008 deno ed ha oad sa e y educa-
ion was ca ied ou in he majo i y o he educa i e cen e s bu no in all o hem. The
de elopmen was no he same in all he educa ion le els. In he go e nmen al educa ion
o de s in 2007 and 2008, oad educa ion is a pa o he cu icula o p ima y educa ion,
seconda y educa ion and p e-uni e si y s udies and i has an impo an ela ion wi h he
cu icula compe ences. Fo ha eason Go e nmen has ini ia ed he Road Sa e y Educa-
ion P ojec ha has he objec i e o p o ide implemen a ion pa e ns o he educa i e
cen e s. This p ojec has o be a wo king guide o all he educa i e cen e s on Ca alonia.
Keywo ds: mobili y sa e y; oad sa e y educa ion; oad sa e y educa ion p ojec ; oad sa e y;
acciden p e en ion; oad acciden .
Suma i
1. La aó de se de l’educació pe a la mobili a segu a
L’educació pe a la mobili a segu a o ma pa de l’educació que es dóna a
les pe sones pe con iu e amb els al es i pe habi a un en o n, enin en comp e
que com a ianan s, passa ge s o conduc o s es ableixen in e accions amb
els ehicles. D’aco d amb la de inició del Se ei Ca alà de T ànsi (en enda-
an SCT):
L’educació pe a la mobili a segu a é com a inali a que la pe sona sigui capaç
d’exe ci el seu d e a mou e’s pe l’espai públic espec an la se a salu i la dels
al es. Pe an , inclou o es aquelles accions i ecu sos dissenya s pe què
les pe sones desen olupin les compe ències necessà ies pe a una mobili a e icaç,
és a di , sos enible pe al medi i segu a pe a o hom1.
L’educació pe a la mobili a segu a és una de les es a ègies que s’inclouen
en els plans ca alans de segu e a ià ia, que són iennals i que enen l’objec-
iu de edui el nomb e de íc imes en acciden de ànsi . Aques a educció
es à d’aco d amb la que ma ca la Comissió Eu opea, que en el Llib e Blanc
1. Se ei Ca alà de T ànsi , 2009.
58 Educa 46, 2010 M. Fa ne s de C uz i Puig
1. La aó de se de l’educació
pe a la mobili a segu a
2. L’educació pe a la mobili a segu a
al sis ema educa iu
3. L’educació pe a la mobili a segu a
als ensenyamen s
4. Pla pilo d’educació pe a la mobili a
segu a
5. Els p incipals ep es
6. Bibliog a ia
del T anspo de 2001 a es abli l’objec iu que se sal essin 25.000 ides a
l’any a les ca e e es eu opees, pe la qual cosa calia edui en un 50% la xi a
d’acciden s mo als du an el pe íode 2000-2010.
Els successius plans de segu e a ià ia 2002-2004, 2005-2007 i 2008-2010
es plan eja en aques descens del nomb e de mo s en acciden de ànsi , de
al mane a que el 2010 hi hagués com a màxim un 50% dels mo s que hi
ha ia hagu el 2000 (any en el qual es an p odui 891 mo s en acciden de
ànsi a Ca alunya). Les dades ins al 2009 són les que igu en al g à ic 12:
Les línies neg a i neg a discon inua del g à ic mos en els objec ius anuals de
disminució de les íc imes mo als pe assoli la i a de educció del 50%
en el pe íode ixa . La línia g is indica els mo s que ealmen hi ha hagu .
Pe an , du an aques pe íode s’ha en egis a un descens g adual de la xi a,
des dels 891 mo s de l’any 2000 ins a a iba als 411 del 2009, la qual cosa
suposa una educció del 53,9% en nou anys.
La millo a de la segu e a ià ia s’ha p oduï en e o a la població, ja que
a ec a a o s dos sexes i g ups d’eda . Des aca el col·lec iu d’homes de 15 a
29 anys, la mo ali a del qual és un e ç de la que hi ha ia l’any 2000.
Les xi es mos en una millo a cons an pe ò, sob e o , p o en que la educ-
ció d’acciden s és possible. També e idencien que el p oblema dels acciden s
2. Se ei Ca alà de T ànsi , 2010.
Pla pilo d’educació pe a la mobili a segu a Educa 46, 2010 59
891
853
815
777
739
701
663
624
565
505
891
815 812
751
661
641
569
521
452
411
300
400
500
600
700
800
900
1.000
Objec iu Pla de segu e a ià ia 2005-2007
E olució del nomb e de mo s
Objec iu 2008-2010
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
G à ic 1. E olució del nomb e de mo s a 30 dies en acciden de ànsi a Ca alunya
espec e al Pla de segu e a ià ia.
con inua sen -hi: les 411 pe sones que an mo i l’any 2009 enien un nom,
uns p ojec es, una amília... Pe an , cal con inua eballan pe assoli una
educció de la sinis ali a que endeixi a acos a -se a l’acciden ali a ze o.
Els plans de segu e a ià ia p omouen in e encions pe a la millo a de
la segu e a ià ia conside ades iables. En e aques es hi ha l’educació pe a la
mobili a segu a. A con inuació s’exposen algunes dades del seu desen olupa-
men a l’escola.
2. L’educació pe a la mobili a segu a al sis ema educa iu
Du an el cu s escola 2008-2009, el Se ei Ca alà de T ànsi a encomana
un es udi sob e la si uació de l’educació pe a la mobili a segu a (en enda an
EMS) a DYM, una emp esa amb expe iència en es udis de ca àc e quan i a-
iu (SCT, 2009). L’uni e s de l’es udi e en els cen es educa ius de p imà ia
i de secundà ia (secundà ia obliga ò ia i/o ba xille a ). Es a e un mos eig
alea o i es a i ica , a pa i del qual es an e 747 en e is es ele òniques a
di ec o s i 1.092 enques es ia web a caps de cicle.
Segons els di ec o s, du an el cu s 2007-2008 es a e EMS a un 71,90%
de cen es escola s, men e que el 27,1% de cen es no en an e . En els cen-
es que a i ma en e EMS, el 89,9% dels caps de cicle a espond e que s’ha-
ia e alguna in e enció en el seu cicle. En aques s casos, les ho es de dedicació
a l’EMS pe pa del pe sonal docen a p imà ia i a secundà ia obliga ò ia e a
mol supe io que a ba xille a , al com s’obse a en el g à ic 23:
3. Se ei Ca alà de T ànsi , 2009.
60 Educa 46, 2010 M. Fa ne s de C uz i Puig
Cicle supe io d’educació p imà ia
4,15
5,92
4,05
3,65
2,69
3,70
1,06
0510
To al
Cicle inicial d’educació p imà ia
Cicle mi jà d’educació p imà ia
P ime cicle d’educació secundà ia
Segon cicle d’educació secundà ia
Ba xille a
G à ic 2. Ho es de dedicació pe cu s del pe sonal docen a l’EMS.
Pel que a a les línies de eball de ca a al u u , es a p egun a a di ec o s
i caps de cicle què a ia que el pe sonal docen ingués una majo dedicació a
l’EMS. Els enques a s an alo a la disponibili a de ma e ial didàc ic i d’un
p og ama d’objec ius es uc u a com els aspec es més elle an s pe sob e de
la o mació especí ica del pe sonal docen en EMS.
Aques es dades gene als esumeixen la si uació de l’educació ià ia en el
ma c d’un conjun d’es a ègies que enen com a objec iu la educció d’acciden s.
Així i o , no indiquen quin és el pes de l’EMS en la millo a de la segu e a
ià ia. Se ia impo an , de ca a al u u , pode ana més enllà i anali za no
només quin és l’es a de l’EMS, sinó ambé quina és l’apo ació dels p og a-
mes educa ius de mobili a segu a a la p e enció d’acciden s de ànsi .
Amb aques a pe spec i a es donen algunes o ien acions sob e com es pod ia
eballa .
A con inuació s’anali za el que es ableixen els dec e s d’ensenyamen s es-
pec e a l’educació pe a la mobili a segu a, ja que donen un ma c in e essan
pe a ança an en el concep e com en la in oducció de l’EMS a l’educació
eglada.
3. L’educació pe a la mobili a segu a als ensenyamen s
En p ime lloc es e isen les capaci a s i les compe ències que apa eixen en
el cu ículum d’educació in an il, p imà ia, secundà ia obliga ò ia i ba xille a
i que enen elació amb l’EMS. A con inuació se’n p esen en els objec ius i
la inclusió de l’EMS en à ees i ma è ies.
Capaci a s que s’han d’assoli a l’educació in an il
El Dec e 181/2008, de 9 de se emb e, es ableix l’o denació dels ensenyamen s
del segon cicle de l’educació in an il.
Les capaci a s que s’han de desen olupa en aques cicle són mol impo -
an s pe què l’in an ingui les bases pe ana adqui in au onomia pe sonal.
En e aques es n’hi ha dues que es an especialmen elacionades amb la mobi-
li a segu a4:
— Adqui i p og essi amen hàbi s bàsics d’au onomia en accions quo idianes
pe ac ua amb segu e a i e icàcia.
— Mos a inicia i a pe a on a si uacions de la ida quo idiana, iden i i-
ca -ne els pe ills i ap end e a ac ua en conseqüència.
En el nos e medi, no es po en end e una quo idiani a sense ehicles. Pe
an , l’educació in an il ha de capaci a l’in an pe ac ua amb la màxima segu-
e a en un en o n de joc, in e can i social, comp a, desplaçamen ... Un en o n
en el qual hi ha o hi poden ha e ehicles.
4. Dec e 181/2008, de 9 de se emb e, que es ableix l’o denació dels ensenyamen s del segon
cicle d’educació in an il.
Pla pilo d’educació pe a la mobili a segu a Educa 46, 2010 61

Compe ències a l’educació p imà ia i a secundà ia obliga ò ia
To i que no hi ha una compe ència « ià ia», algunes de les compe ències que
s’han d’assoli en l’educació p imà ia i secundà ia obliga ò ia eque eixen, i en
al es casos coincideixen, amb el que se ien compe ències pe a la mobili a
segu a5:
— Au onomia i inicia i a pe sonal: adquisició de la consciència i aplicació
d’un conjun de alo s i ac i uds pe sonals in e elacionades, com la es-
ponsabili a ; la pe se e ança; el coneixemen d’un ma eix i l’au oes ima;
la c ea i i a ; l’au oc í ica; el con ol emocional, i la capaci a d’elegi , de
calcula iscos i d’a on a els p oblemes, així com la capaci a de demo a
la necessi a de sa is acció immedia a, d’ap end e de les e ades i assumi
iscos. La compe ència pe sonal es adueix a a i ma els seus p opis alo s
i au onomia, pe ò ambé en ac i uds de comp omís cap als al es. També
implica desen olupa les compe ències emocionals ad eçades a un ma eix
i cap als al es, com l’au oes ima, l’asse i i a , l’empa ia, la p esa de deci-
sions i la esolució de con lic es.
— Compe ència en el coneixemen i la in e acció amb el món ísic: aques a
compe ència implica elaciona di e en s con ingu s pe assoli , en e al es,
la p o ecció de la salu indi idual i col·lec i a com elemen s clau de la
quali a de ida de les pe sones. Pe això es desen olupa el plan ejamen c í-
ic dels hàbi s de consum i dels es ils de ida. Suposa demos a espe i
c í ic en l’obse ació de la eali a i en l’anàlisi dels missa ges in o ma ius
i publici a is, així com uns hàbi s de consum esponsable en la ida quo-
idiana. Implica habili a s pe desen olupa -se amb au onomia i inicia i-
a pe sonal en àmbi s de la ida i del coneixemen mol di e sos (salu ,
consum, p ocessos ecnològics...). Conside a la dimensió indi idual i
col·lec i a de la salu , i suposa mos a ac i uds de esponsabili a i es-
pec e en e s les al es pe sones i un ma eix.
— Compe ència social i ciu adana: aques a compe ència in eg a coneixemen s,
habili a s i ac i uds que pe me en pa icipa , p end e decisions, ia com
compo a -se en de e minades si uacions i esponsabili za -se de les elec-
cions i decisions adop ades. Suposa u ili za el judici mo al pe ia i p en-
d e decisions, p ac ica el diàleg i la negociació pe a iba a aco ds i esol-
d e con lic es; suposa se conscien dels alo s de l’en o n, a alua -los i
econs ui -los a ec i amen i acional pe c ea un sis ema de alo s p opis.
Es po a i ma amb segu e a que si no s’assoleixen compe ències en mobi-
li a segu a no s’ha assoli la compe ència en el coneixemen i la in e acció amb
el món ísic, ja que és una pa impo an de la salu indi idual i col·lec i a dels
jo es. D’al a banda, les compe ències ià ies eque eixen compe ència en au o-
nomia i inicia i a pe sonal i compe ència social i ciu adana. Ensenya mobili-
5. S’ha p es com a e e ència el Dec e 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’es ableix l’o de-
nació dels ensenyamen s de l’educació p imà ia i el Dec e 143/2007, de 26 de juny,
pel qual s’es ableix l’o denació dels ensenyamen s de l’educació secundà ia obliga ò ia.
62 Educa 46, 2010 M. Fa ne s de C uz i Puig
a segu a no ol di ensenya senyals de ànsi , sinó ajuda pe què els in an s
i els jo es p enguin decisions a pa i del isc i sàpiguen man eni -les malg a
la in luència dels al es, pe pode espec a així la se a salu i la de o hom.
Compe ències al ba xille a
Algunes de les compe ències que cal assumi al ba xille a són onamen als pe
assoli objec ius de segu e a ià ia6:
— Compe ència pe sonal i in e pe sonal: es à elacionada amb el coneixemen
dels al es i l’au oconeixemen , és a di , en la comp ensió dels sen imen s
p opis i l’habili a de e lexiona sob e les p òpies expe iències. Pe cons-
ui -la, són impo an s, en e al es, el desen olupamen d’habili a s socials,
la capaci a asse i a i dialògica, la capaci a d’escol a i ap end e dels al es...
— Compe ència en el coneixemen i in e acció amb el món: en la dimensió
d’in e acció amb el món ísic, aques a consciència ha de pe me e que els
alumnes adqui eixin hàbi s acionals de consum i de ges ió de la salu indi-
idual i col·lec i a.
Tal com es deia en l’apa a an e io , si no s’assoleixen compe ències ià-
ies no s’és compe en pe conèixe i in e ac ua amb el món. Pe ò, alho a, la
compe ència pe sonal i in e pe sonal és un equisi pe a la segu e a ià ia.
Pe posa un exemple, l’es ès, l’ag essi i a o la i a no enen les ma eixes con-
seqüències en una pe sona que no es coneix a si ma eixa que en una al a que
és capaç de e lexiona sob e les se es emocions, sen imen s o es a s d’ànim.
Educació in an il: les à ees EMS
Si s’anali zen les à ees de l’educació in an il, l’educació pe a la mobili a segu-
a es à p esen en la descobe a d’un ma eix i en la dels al es i en la descobe a de
l’en o n:
— Expe imen ació i in e p e ació de sensacions i signi ica s e e i s a l’espai:
din e- o a, da an -da e e, segu -pe illós...
— P udència da an d’algunes si uacions de isc o pe ill.
— Au o egulació p og essi a d’hàbi s d’au onomia i u ines e e i s a la segu-
e a .
— Valo ació de les no mes que egeixen la con i ència en els g ups socials,
o es ablin elacions de espec e i de col·labo ació amb les pe sones de
l’en o n p ope .
Pe an , o i que no es pa li explíci amen d’EMS, es ac a d’uns con-
ingu s que o men pa an de les à ees com de les capaci a s de l’educació
in an il que cal ac a d’aco d amb les capaci a s que s’han de desen olupa .
6. S’ha p es com a e e ència el Dec e 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s’es ableix l’o de-
nació dels ensenyamen s del ba xille a .
Pla pilo d’educació pe a la mobili a segu a Educa 46, 2010 63
Educació p imà ia: objec ius i à ees d’EMS
El Dec e 142/2007 es ableix ca o ze objec ius pe a l’educació p imà ia.
Un d’aques s (el que co espon al pun m) diu el següen :
Adqui i els elemen s bàsics d’una co ec a educació ià ia i les ac i uds de es-
pec e que a a o eixin la p e enció d’acciden s de ànsi .
Pel que a a les à ees, l’EMS o ma pa , en o s els cicles, dels con ingu s del
coneixemen del medi na u al i social. En el cas del cicle supe io , ambé es à
p esen en l’educació pe al desen olupamen pe sonal i la ciu adania.
Cald ia anali za si amb aques es dues à ees n’hi ha p ou pe assoli l’ob-
jec iu que s’esmen a a a l’inici de l’apa a . Educa en aques objec iu i en
les compe ències que s’hi elacionen po eque i desen olupa in e encions
des d’à ees mol di e ses, amb un ac amen ans e sal.
Educació secundà ia obliga ò ia: uns objec ius gene als i ma è ies
pe al seu desen olupamen
El dec e de secundà ia obliga ò ia no conc e a objec ius p opis de l’EMS,
pe ò sí que enume a dos objec ius que es a ien a la base. Es ac a dels següen s:
— Valo a c í icamen els hàbi s socials elaciona s amb la salu
— A e ma els hàbi s de salu .
A més, com s’ha is an e io men , les compe ències que s’iden i iquen
com a bàsiques es an o amen elacionades amb la mobili a segu a.
Hi ha di e en s ma è ies que enen con ingu s d’EMS, d’aco d amb el
dec e . Pe exemple, es à p esen en les ciències de la na u alesa pel que a a
la p omoció de la salu i ambé en l’anàlisi de la cinè ica i les o ces que in e -
enen en el mo imen d’un ehicle. També es plan eja en educació pe a la
ciu adania i els d e s humans de e ce cu s i en educació e icocí ica de qua .
D’al a banda, i segons el que s’es ableix als dec e s educa ius, els objec ius en
elació amb l’educació pe a la ciu adania i els d e s humans han de o ma
pa del p ojec e educa iu del cen e pe al que hi hagi con inuï a en e els
alo s que es eballen en les di e en s ma è ies i la u o ia, així com en la es a
d’ac i i a s que es desen olupen en el ma c del cen e. Pe an , cal e -ne un
ac amen in eg al que suposi la pa icipació de l’equip docen .
Ba xille a : l’objec iu i algunes de les ma è ies pe a l’EMS
Un dels ca o ze objec ius del ba xille a és la mobili a segu a:
Re e ma ac i uds de espec e i p e enció en l’àmbi de la segu e a ià ia.
Si s’anali zen els con ingu s de ba xille a es po eu e que l’EMS s’ha de
desen olupa a ciències del món con empo ani, educació ísica, iloso ia i ciu-
64 Educa 46, 2010 M. Fa ne s de C uz i Puig
adania i biologia. S’hau ia d’anali za si aques es ma è ies apo en el ma c pe
assoli un objec iu d’educació en alo s o bé si cal a egi -hi espais, com pod ien
se les u o ies.
D’aco d amb el que s’ha ana exposan , l’EMS é una especial p esència en
l’educació escola , en consonància amb els dec e s que egulen els ensenya-
men s. Donada aques a si uació, és impo an busca les ies que ajudin a la
se a in eg ació en els cen es. Amb aques a inali a s’ha dissenya el Pla pilo
d’educació pe a la mobili a segu a.
4. Pla pilo d’educació pe a la mobili a segu a
El Depa amen d’Educació i el Se ei Ca alà de T ànsi han endega en el cu s
2009-2010, de mane a conjun a, el Pla pilo d’EMS, que és una in e enció que
es desen olupa a di e sos pun s del e i o i.
El Pla pilo é com a objec iu la discussió, l’elabo ació, el consens i la p o a
d’es a ègies que enen com a inali a inc emen a la p esència i l’ajus amen
de l’EMS en els cu ículums eals dels cen es. A més, busca ob eni «bones
p àc iques» que se eixin com a model pe què els cen es educa ius la inco -
po in.
Amb aques a inali a es a ia un conjun de cen es, enin en comp e,
en e al es, c i e is de e i o iali a .
Finalmen , desp és de les p opos es e es, els pa icipan s en el p ojec e an
se escoles i ins i u s dels municipis següen s:
— Al a ulla (p ojec e pe a secundà ia)
— Hospi ale de l’In an (p ojec e pe a secundà ia)
— Cen elles (p ojec e pe a secundà ia)
— San a Coloma de G amene (p ojec e pe a secundà ia)
— Guissona (p ojec e pe a educació in an il, p imà ia i secundà ia)
— T emp (p ojec e pe a p imà ia i secundà ia)
— Ame (p ojec e pe a p imà ia)
En el cas de Guissona, un dels aspec es clau de la selecció ha es a l’exis ència
en el municipi d’un pla d’en o n que acili a el eball conjun de qua e cen-
es educa ius di e en s que pa icipen en el Pla pilo .
En el cas de T emp, hi pa icipen ambé dos cen es educa ius que es an
coo dina s pel Consell Coma cal del Palla s Jussà. Pe an , és in e essan
la se a col·labo ació des d’aques a pe spec i a de coo dinació.
Els cen es educa ius han hagu de e isa com impa ien l’EMS ins al
momen . L’objec iu és la inco po ació, si escau, de la segu e a ià ia en el p o-
jec e educa iu o en qualse ol cas acili a que l’EMS ingui una majo o ma-
li zació en el cen e. A més, es p e én millo a -ne la p esència en la u o ia
i en algunes à ees i ma è ies. Alho a, s’in en a que l’equip docen ingui una
majo cla eda en el concep e, els objec ius i el desen olupamen de l’EMS.
El pla pilo enca a es à obe i no se n’ha e l’a aluació. No obs an això,
és in e essan eu e algunes de les ac uacions que han e els cen es:
Pla pilo d’educació pe a la mobili a segu a Educa 46, 2010 65