scieee Science in your language
[en] (orig)

Cassandra's Dream, de Woody Allen : la contemporaneïtat de la tragèdia grega

Abstract

Cassandra's Dream, de Woody Allen (2007), no tingué les crítiques excel·lents de pel·lícules anteriors com ara Crimes and Misdemeanors i Match Point, on s'abordaven temes semblants. Tanmateix, segons l'opinió de l'autor d'aquest article, analitzada des de la perspectiva del llegat de la tragèdia grega en la cultura occidental, els mèrits d'aquest film no són pas menyspreables. Les nombroses referències a la tragèdia grega, ja siguin títols o personatges, demostren la voluntat del director americà d'il·lustrar la contemporaneïtat del gènere esmentat, com també de presentar els homes i les dones d'avui com a víctimes d'una gairebé omnipotent i sorneguera ironia tràgica. L'autor es proposa també de mostrar-hi les relacions evidents d'aquest guió amb el de Match Point i, sobretot, amb el que considera guió matriu de totes tres: Crimes and Misdemeanors.

Read accessible full text

Cassandra's Dream, de Woody Allen : la contemporaneïtat de la tragèdia grega

Author: Gilabert Barberà, Pau
Publisher: Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Year: 2009
Source: https://ddd.uab.cat/pub/faventia/02107570v31n1-2/02107570v31n1-2p279.pdf
Resum
Cassand a’s D eam, de Woody Allen (2007), no ingué les c í iques excel·len s de pel·lícules
an e io s com a a C imes and Misdemeano s i Ma ch Poin , on s’abo da en emes semblan s.
Tanma eix, segons l’opinió de l’au o d’aques a icle, anali zada des de la pe spec i a del llega
de la agèdia g ega en la cul u a occiden al, els mè i s d’aques ilm no són pas menysp eables.
Les nomb oses e e ències a la agèdia g ega, ja siguin í ols o pe sona ges, demos en la olun-
a del di ec o ame icà d’il·lus a la con empo aneï a del gène e esmen a , com ambé de p e-
sen a els homes i les dones d’a ui com a íc imes d’una gai ebé omnipo en i so negue a i o-
nia àgica. L’au o es p oposa ambé de mos a -hi les elacions e iden s d’aques guió amb el
de Ma ch Poin i, sob e o , amb el que conside a guió ma iu de o es es: C imes and
Misdemeano s.
Pa aules clau: adició clàssica, agèdia g ega, cinema, ea e, Cassand a’s D eam, Woody
Allen.
Abs ac
Unlike C imes and Misdemeano s o Ma ch Poin , which app oached simila hemes, Cassand a’s
D eam by Woody Allen (2007) had no good e iews. Howe e , acco ding o he au ho o his
a icle, o hose who analyse his sc eenplay om he pe spec i e o he legacy o G eek agedy
in Wes e n cul u e, i s me i s should no be unde es ima ed. The equen e e ences o G eek
agedy, ei he i les o cha ac e s, p o e ha he Ame ican di ec o wan s o p esen Cassand a’s
D eam as a con empo a y ins ance o G eek agedy, and con empo a y men and women as ic-
ims o an almos almigh y and mocking agic i ony. The au ho ’s aim is also o show he e i-
den simila i ies o his sc eenplay o Ma ch Poin and, abo e all, o C imes and Misdemeano s,
he ma ix sc eenplay o he h ee ilms.
Key wo ds: classical adi ion, G eek agedy, cinema, hea e, Cassand a’s D eam, Woody Allen.
Fa en ia 31/1-2, 2009 279-293
Cassand a’s D eam, de Woody Allen:
la con empo aneï a de la agèdia g ega
Pau Gilabe Ba be à
Uni e si a de Ba celona. Depa amen de Filologia G ega
pgilabe @ub.edu
Recepció: 14/6/2009
«La ida és una agèdia g ega» («Li e is a G eek agedy») és una ase usual amb
què sancionem la na u alesa àgica de ce s esde enimen s humans1. Ens ap o-
pem, doncs, a la G ècia an iga des de la pe spec i a de la adició clàssica, amb la
qual cosa e em homena ge a la agèdia, gène e li e a i amb més de dos mil anys
d’his ò ia, e i able pa imoni de la humani a , o igen i inspi ació a a és dels
segles d’un dels capí ols més b illan s de la li e a u a occiden al. Fo en els g ecs
qui oba en el model pe a l’exp essió i la isuali zació idònies de la na u alesa
ambé àgica, o ins i o essencialmen àgica, de la ida humana2. Woody Allen3,
d’al a banda, malg a que és admi a com un dels mes es indiscu ibles de la comè-
dia cinema og à ica4, ha e ambé algunes incu sions alen es en el món de la a-
gèdia, so in en ce ca d’un pa ó è ic clàssic on la humani a es pugui ecolza
da an la eqüen manca absolu a d’esc úpols i la indi e ència è ica con empo à-
nies5. Segons la se a opinió, les nos es ides són, amb mol a eqüència, àgi-
ques i, més impo an enca a, si de debò aspi em a assoli un g au de digni a accep-
able, hau íem d’a ènye o, si més no, acos a -nos a la magni ud àgica dels g ans
d ames clàssics. Comp a i deba u , les nos es ides, lluny de de ugi -lo, hau ien
d’imi a el pa ó de les agèdies g egues.
En e ec e, a C imes and Misdemeano s (1989)6, una de les pel·lícules d’Allen
més denses i p egones i, a pa e meu, guió ma iu de les pos e io s Ma ch Poin i
Cassand a’s D eam, l’esmen a di ec o exigia no con e i el pa adigma àgic
d’Èdip en un emblema de la comèdia mi jançan el simple i mo almen dub ós
mè ode de suma a la agèdia el més e icaç dels agen s ela i i zado s: el emps. Ens
explica a allí la his ò ia del esponsable d’un c im inalmen a ibuï a un al e
delinqüen a qui ja se li impu a en més assassina s, men e que l’ins igado i el
sica i eals conse en la se a llibe a . Enca a pi jo , el p ime aconsegueix d’o e-
ga els o s emo dimen s inicials amb el pas d’un emps ela i amen cu i un
ia ge elaxan en companyia de la amília. Demos a, així, que es po iu e amb un
g an pes a la consciència («wi h ha on he conscience»)7i que, ni an sols cons-
a an la ceguesa de Déu da an els g a íssims peca s i injus ícies dels homes, no
cal que segueixi allò que segons al es és el pa adigma è ic de la agèdia, igen
280 Fa en ia 31/1-2, 2009 Pau Gilabe Ba be à
1. Aques a icle ou la me a con ibució al col·loqui Li e is a G eek T agedy II, o gani za pe The
Finnish Ins i u e a A hens, els dies 9 i 10 de eb e de 2009.
2. To i que aques no és un a icle sob e la agèdia g ega, sinó sob e la se a adició la o sensu,
egeu, pe exemple, com a in oducció: GREGORY, 2005; WILES, 1997, 2000; EASTERLING, 1997;
CSAPO iSLATER, 1995; LONGO, 1990; BALDRY, 1973.
3. Pe a una in oducció gene al i sob e la in luència de la biog a ia pe sonal en la se a c ea i i a ,
egeu, pe exemple: LAX, 1992, 2007; BLAKE, 1995; LUQUE, 2005; FONTE, 2002; SCHWARTZ, 2000;
BAILEY, 2000; BAXTER, 1998; GIRLANDA, 1995; BJÖRKMAN, 1995; GIRGUS, 1993; BRODE, 1985;
SPIGNESI, 1992; FLASHNER, 1988; SINYARD, 1987; BENDAZZI, 1987.
4. Vegeu, pe exemple: HÖSLE, 2007; WERNBLAD, 1992; YACOVAR, 1991; GREEN, 1991; BERMEL,
1982; LAX, 1977.
5. Respec e als anomena s se ious ilms de Woody Allen, egeu, pe exemple: VALENS, 2005; CONARD,
2004; LEE, 1997; DOWNING, 1997; BLAKE, 1995; ROCHE, 1995; COLWELL, 1991; VIPOND, 1991;
LIGGERA, 1990.
6. W. ALLEN,C imes and Misdemeano s, esc i a i di igida pe Woody Allen, MGM (DVD).
7. To con as an obe amen amb C im i càs ig, de F. Dos oie sky.
enca a i consis en a assumi la esponsabili a dels nos es ac es, ossin quines os-
sin les conseqüències de i ades d’una decisió al8.
Amb Migh y Aph odi e (1995)9, Allen eco e de bell nou a la agèdia g ega,
ja que la his ò ia de Lenny Wein ib, el seu p o agonis a p incipal, és «una his ò ia
an g ega i in empo al com el ma eix des í» («A ale as G eek and imeless as a e
i sel »). No obs an això, aques a egada, i mi jançan una e i able demos ació
del que pod íem anomena «i onia àgica posi i a», o acaba so p enen men bé:
les màsca es a ídiques de la agèdia donen pas a les aleg es de la comèdia; un
opo ú deus ex machina esol el con lic e àgic, i, en da e lloc, un co ce amen
singula demana, ballan i can an , el nos e som iu e com a mè ode e icaç pe o a-
gi a o a mena de neg es empes es de la ida humana.
Amb o , Migh y Aph odi e ep esen à un b eu pa èn esi d’aleg ia en la a-
jec ò ia de la in e essan elació d’Allen amb la agèdia, ca Melinda & Melinda
(2004)10, on el di ec o ame icà eo i za sob e comèdia i agèdia si uan -les
sob e els pla s d’una balança o judici en p incipi impa cial, acaba, pe con a,
amb una esi i eba ible, és a di : a la ida d’homes i dones hi ha momen s d’hu-
mo , dels quals s’ap o i en els còmics, pe ò es a din e d’un ma c gene al à-
gic; l’essència de la ida no és còmica, sinó àgica, de mane a que « iem pe -
què iu e emmasca a el e o eal a la nos a condició de mo als» («we laugh
because i masks ou eal e o abou mo ali y»). Així doncs, si, a Migh y
Aph odi e, Allen gai ebé ens ha ia con ençu que la màsca a àgica alseja
absu damen els nos es os es i que ens ani ia millo si la can ià em pe una
de còmica, a a sembla penedi -se d’aquella gosadia an e io , puix que el ce és
que iu e només se eix pe emmasca a una agèdia subjacen i essencial a
la nos a condició.
Ma ch Poin (2005)11 a signi ica , a pa e meu, un pun àlgid de desespe an-
ça pe sonal i, aques a egada, Allen elegí Sò ocles com a poe a àgic de e e èn-
cia: «Sò ocles digué: “No ha e nascu po se el millo dels a an a ges”»
(«Sophocles said: “To ne e ha e been bo n may be he g ea es boon o all”»)12.
Aques a és una sen ència e ible que posa en boca de qui no només ha idea , sinó
que ambé ha execu a , un iple assassina , inclòs el del ill que la se a aman ges-
a a, el seu ill, i o en nom de la p ese ació d’un es a us social i econòmic òp im,
aconsegui amb el concu s de la Fo una i al qual no es à disposa a enuncia . Heus
aquí, pe an , un c iminal més que se su de la se a amo al gosadia, ja que és un
al e mal ac o qui ca ega amb la culpa, men e que ell ha ap ès a amaga els
Cassand a’s D eam, de Woody Allen Fa en ia 31/1-2, 2009 281
8. Pe a una anàlisi acu ada, egeu, pe exemple: GILABERT, 2006.
9. W. ALLEN,Migh y Aph odi e. Esc i a i di igida pe Woody Allen, Lau en Films (DVD).
10. W. ALLEN,Melinda & Melinda. Esc i a i di igida pe Woody Allen, Twen ie h Cen u y Fox (DVD).
To es les ci acions co esponen a aques a edició.
11. W. ALLEN,Ma ch Poin . Esc i a i di igida pe Woody Allen, Wa ne B o he s (DVD). To es les
ci acions co esponen a aques a edició.
12. Compa eu-ho amb Èdip a Colonos, 1224-27: Μ0 φ"ναι παντα νι / κ+ λγον. τ; δ’, 4πε' φανV$,
/ β$ναι κεσ’ kπ=εν περ y / κει πολ δετερον pς τ*χιστα «no ha e nascu , enç qualse ol a gu-
men . Un cop nascu s, pe ò, mol en segon lloc e camina com més de p essa millo cap allí d’on
p ecisamen enim». La aducció és me a i ha es a e a seguin l’edició de PEARSON, 1924.
emo dimen s so a la ca i a13. Sò ocles ja no és ci a aquí com aquella e e ència
è ica que enca a pod ia sal a la socie a ac ual d’un nau agi absolu de alo s,
sinó com la alidació, pe pa de la sa iesa an iga, d’una manca d’esc úpols con-
empo ània, co onada disso adamen pe l’èxi . Consegüen men , la ida de Ch is
no és ce amen una agèdia g ega, ca , a di e ència de l’he oi àgic que mai no se à,
de uig assumi la ineludible i dolo osa expiació dels seus ac es.
Sigui com sigui, i desp és d’aques epàs b eu i ine i able de la se a ajec ò-
ia àgica an e io 14 —si més no, la més des acada—, ence o l’anàlisi de
Cassand a’s D eam15, objec iu p incipal de la me a con ibució a aques col·loqui.
Aques a egada, Allen no ob ingué c í iques excel·len s, com en el cas de C imes
and Misdemeano s oMa ch Poin , p obablemen pe què, a banda d’al es consi-
de acions es ic amen cinema og à iques, abo da, pe e ce cop ja, el ema del
«c im sense càs ig», almenys pel que a a l’ins igado , l’oncle Howa d, bé que no
quan als dos execu o s, els ge mans Ian i Te y. Tanma eix, pe a qui anali za aques
guió des de la pe spec i a del llega de la agèdia g ega en la cul u a occiden al, els
mè i s que é no són, al meu en end e, gens menysp eables. En e ec e, mai com en
aques cas es a an e iden la olun a del di ec o —po se ins i o la necessi-
a — de con empla la ida com la ep esen ació d’una agèdia g ega, i els seus
in è p e s com les íc imes d’una so negue a i omnipo en i onia àgica. Són mol s,
ce amen , els elemen s essencials de la agèdia g ega p esen s en aques guió,
pe ò sob e o cald à e menció de la consciència del «lími » humà, la hýb is (zβρις),
que suposa ul apassa -lo; l’anagnò isi (/ναγνρισις), o descob imen de la mag-
ni ud de l’e o , i el deu e ineludible de l’expiació. Fins i o és possible que Allen
conju i o co egeixi aquella desespe ança absolu a de Ma ch Poin en modela un
pe sona ge com Te y, pe a qui les è iques inhe en s al concep e «Déu» i a la « a-
gèdia g ega», agèdia que no coneix —Allen sí, és cla —, pe ò que in e p e a,
s’imposen de bell nou, si més no pe a ell, com a e e en s aonables i, pe an ,
àlids.
Allen op a aques a egada pe p esen a la ida humana com una àgica na e-
gació16, i així ho con i ma el con as i ònic en e la p ime a seqüència, ama ada de
282 Fa en ia 31/1-2, 2009 Pau Gilabe Ba be à
13. To con as an obe amen de bell nou amb C im i càs ig, de F. Dos oie sky, ex que Ch is lle-
geix mol al p incipi de la pel·lícula.
14. Pe a una anàlisi acu ada de C imes and Misdemeano s, Migh y Aph odi e, Melinda & Melinda
i Ma ch Poin en elació amb el llega de la agèdia g ega, que hi és p esen , egeu, pe exemple:
P. GILABERT, «Woody Allen and he Spi i o G eek T agedy: om C imes and Misdemeano s o
Ma ch Poin », que es publica à p ope amen a BELLS (Ba celona English Language and Li e a u e),
pe ò que es po consul a ja —i ambé en ca alà— a www.paugilabe ba be a.com.
15. W. ALLEN,Cassand a’s D eam. Esc i a i di igida pe Woody Allen, Di isa Home Video (DVD).
16. A la li e a u a g ega, les e e ències als a a a s de la «nau de l’Es a » són ce amen eqüen s
( egeu , pe exemple: ARQUÍLOC, s. 105, 106 (Wes ); ALCEU, . 326 (Lobel-Page); TEOGNIS, 680;
ÈSQUIL, Se con a Tebas, 2-3, 62-64, 758, 795; SÒFOCLES, An ígona, 163-4, 190; EURÍPIDES,
Suplican s, 269; e c.). Tenin en comp e que, a Cassand a’s D eam, Allen c ea uns pe sona ges
que, en la se a na egació pe sonal, an més enllà del lími i mo en àgicamen en el ma , p opo-
so de eco da a a la e lexió de Menelaus a l’Àiax de Sò ocles, 1073-1087 (PEARSON [ed.], 1924):
ο6 γ*ρ ποτ’ ν 4ν πλει νμοι καλ3ς / φροιντ’ ν, Dν=α μ0 κα=εστ@κοι δος, / οQτ’ ν στρατς
γε σωφρνως <ρχοιτ’ Dτι, / μηδ2ν φβου πρβλημα μηδ’ α7δο"ς Dχων. / /λλ’ <νδρα χρ@, κ ν
la il·lusió dels ge mans Ian i Te y pe comp a -se un ele —cosa que an—, i la
seqüència inal, en què els cadà e s de o s dos són e i a s del seu in e io . La ida
és, doncs, una agèdia, i el e que sigui g ega o no —a ia eu em que sí— depen-
d à del complimen de de e mina s equisi s.
Comencem pe un de meno . Res més lògic, pe exemple, que ba eja el ele
amb el qual so i an a la ma , pe ò el guionis a decideix con e i aques ac e en
la cla a p emonició d’una u u a disso . El nom elegi és Cassand a’s D eam, el del
gos lleb e al qual apos à Te y i amb el qual guanyà 60 a 1, «un nom que dóna
so » («a lucky name»), diu con ençu , bé que, com que és ambé el nom de la més
amosa p edic o a de desg àcies de l’an igui a , la agèdia o ca às o e inal es à
ga an ida. Aques a no és l’única p emonició de na u alesa clàssica, ca el pa e
d’Ian, B ian, man é que el seu ill és massa ambiciós, aspi a a la ida luxosa de
l’oncle Howa d i «semp e espe a que a ibi la se a ba ca» («always wai ing o
his ship o come in»), o i que, «com diu el poe a: “L’única ba ca que ind à amb
segu e a és la que é eles neg es”» («like he poe said: “The only ship ce ain o
come in has black sails”»). En conseqüència, aques Ian-Teseu, dis e a causa de
la se a ambició, oblida à o no sab à can ia la ela de la hýb is (zβρις) pe la de la
p udència, men e que B ian-Egeu no es p ecipi a à al ma , pe ò d’ell eb à el més
ho ible dels p esen s: els cossos sense ida dels seus dos ills. Amb o , an igui a
i con empo aneï a an aga ades de la mà, de mane a que no hi manca à ampoc
un exemple ac ual de p emonició, ja que Ian i Te y su en a la ma amb les se es
es imades i, sa is e s, can en una cançó que pa la d’ha monia i del e o n a casa.
«Oi que la ida és imp essionan ?» («Ain’ li e g and?»), es demanen e ò ica-
men , pe ò Te y no po e i a eco da que aques a ci ació pe any a una pel·lícu-
la, Bonnie & Clyde, el inal de la qual és e i ablemen àgic.
La ida és, sí, una àgica na egació i, al seu o n, els pe iples pe les illes g e-
gues han es a adicionalmen pe illosos. Allen decideix que un dels amics d’Angela,
l’es imada d’Ian, na i el nau agi de dos genis li e a is al bell mig de l’oceà, bé
que so osamen són esca a s ius amb els seus sal a ides i be en Ma ini. Angela
con essa à alesho es a Ian que semp e ha olgu na ega pe les illes g egues i con-
ia que algun dia se à el seu capi à, pe ò el que no sap és que la bella a essia con-
jun a pe aquelles illes mai no ind à lloc, men e que la na egació de ini i a de
l’home de qui s’ha enamo a acaba à, pe di -ho així, en àgica expiació g ega
Cassand a’s D eam, de Woody Allen Fa en ia 31/1-2, 2009 283
σ3μα γενν@σ+η μγα, / δοκεν πεσεν ν /π; σμικρο" κακο". / δος γ8ρ +W πρσεστιν α7σχνη =’
kμο", / σωτηραν Dχοντα τνδ’ 4πστασο9 / Gπου δ’ `βρζειν δρν =’  βολεται παρ+$, / τατην
νμιζε τ0ν πλιν χρν+ω ποτ2 / 4ξ ο6ρων δραμο"σαν 4ς βυ=;ν πεσεν. / /λλ’ oστ*τω μοι κα'
δος τι καριον, / κα' μ0 δοκ3μεν δρ3ντες ν 1δμε=α / ο6κ /ντιτεσεν αs=ις ν λυπμε=α. /
nρπει παραλλ8ξ τα"τα «ni en un es a polí ic poden mai les lleis / eni igència, si no hi ha p e-
sen la po , / ni ja un exè ci no es comanda ia amb seny / sense el espec e i el emo pe balua d.
/ No, cal que un home, pe igu a que hagi e , / espe i cau e ins pe un mal e lleuge . / Qui l’a-
companyen po i e gonya, o ensems, / aques , no en dub is, sap què és segu e a ; pe ò un Es a
on hi hagi camp pe abusa / i e el que es ulgui, c eu que, anan el emps, desp és / de có e
en en popa, un dia cau al ons. / No, dóna’m una ce a po en el jus momen , / i no em comp-
e que, si ob em al nos e gus , / no ho paga em un dia amb penes que ens cou an. / Les coses an
a o nes». T aducció de RIBA, 1990: 89-90. Vegeu, igualmen : PALOMAR, 1998.

d’un ambé g ec i an e io ac e de hýb is (zβρις). Angela comp o a à així ins a
quin pun e à en coincidi amb Ian que els humans, més que no pas se íc imes del
des í, cal que el o gin: I.: «Jo c ec que o gem el nos e des í». A.: «Sí, jo ambé
c ec que o gem el nos e des í» (I.: «I hink we make ou own a e». A.: «Yeah, I
hink we make ou a e oo»). En la se a quali a d’ac iu, es p onuncià ins i o
sob e la na u alesa excessi amen mo al de l’ob a que Ian li a eu e in e p e a
desca an «la ximple ia aquella que la ida és una expe iència àgica» («all ha
s u abou li e being a agic expe ience»), pe ò la agèdia inal d’Ian, dic ada pel
des í o o jada en ul apassa a consciència el lími del que es à pe mès, la co egi à
se e amen .
En eali a , no l’hau ia de so p end e que sigui així, pe què, en el ma c d’una
es a o gani zada pe un col·lega seu que es decla a an de les agèdies g egues,
ella assegu a ambé que li «encan en» («lo e hem»), que «la an o na boja»
(«c azy abou hem»), bé que lamen a «les escasses opo uni a s que ha ingu d’ac-
ua -hi» («i ’s jus a e ha I could e e ge he chance o ac in one»). To s dos
coincideixen en el e que la se a agèdia a o i a és Medea d’Eu ípides i Angela
hi a egeix, a més, que Cli emnes a és «p obablemen el millo pe sona ge de o s
els d ames g ecs» («p obably he bes cha ac e o all classical plays»). Ian ambé
és in e oga sob e les se es p e e ències, pe ò la se a espos a, sens dub e massa
àpida i poc medi ada, és que «ell no es à amilia i za amb el ema» («I’m no
eally ha amilia »). No cal di que el joc i ònic d’Allen en aques episodi és
magis al, ja que és e iden que Angela, l’ac iu, in e p e a a a un pape secunda-
i compa a amb el de la Medea o la Cli emnes a clàssiques, pe ò l’in e p e a en una
agèdia g ega eal, men e que Ian, aliè al món del ea e i o e de models e e-
encials, in e p e a i in e p e a à, pe desg àcia se a, el pape p incipal del ma eix
d ama. I no s’acaba aquí el desplegamen d’i onia, sinó que ampoc no hi manca la
ci ació e udi a d’A is ò il en boca de l’amic d’Angela:
I.: He de di que les millo s p oduccions de mi es g ecs que he is mai —millo s
que qualse ulla al a que puguis eu e sob e un escena i— han es a en o ma
de balle … Vull di que o el e o hi e a, o a la compassió i el emo a is o èlics.
En o ma de balle , és mol més isce al, no ’ho sembla?
A.: Sí.
I.: I ha e o say, he bes p oduc ions o G eek my hs I’ e e e seen —be e han
any hing you’ll ind on he s age— was done in dance… I mean, all he e o was
he e, all he A is o elian pi y and ea 17. I ’s so much mo e isce al in dance, don’
you hink?
A.: Righ .
284 Fa en ia 31/1-2, 2009 Pau Gilabe Ba be à
17. Compa eu-ho amb A is ò il. Poè ica VI: VI, 2-3: Dστιν οsν τραγ+ωδα μμησις πρ*ξεως σπουδαας
κα' τελεας μγε=ος 4χοσης… δρντων κα' ο6 δι’ /παγγελας, δι’ 4λου κα' φβου περανουσα
τ0ν τ3ν τοιοτων πα=ημ*των κ*=αρσιν «és, doncs, la agèdia imi ació d’una acció se iosa i
comple a que é una ce a ex ensió […] que ep esen a els pe sona ges en -los ac ua i no a ús
de la na ació, i pe mi jà de la compassió i el emo ope a la pu i icació de passions semblan s».
La aducció és me a seguin l’edició de KESSEL, 1965. Vegeu ambé: CANO, 1999.
Doncs bé, el ealisme de les ima ges inhe en al llengua ge cinema og à ic hau-
ia de supe a en p incipi l’exp essi i a de la dansa; els p o agonis es d’aques a
agèdia g ega, Cassand a’s D eam, enen ce amen assegu a o el e o d’una
au èn ica expe iència àgica, i, en e els espec ado s —almenys els no passius—,
pod ia i hau ia de so gi o a la compassió i el emo a is o èlics, o igen d’una e i-
able ca a si que els ob i els ulls enca a més a la misè ia mo al de la cobdícia huma-
na y, consegüen men , els e e mi la in enció de ebu ja -la.
To començà amb el lògic desig d’au osupe ació dels ge mans. Ian é cla que no
a eni al món pe e -se cà ec d’un es au an , men e que Te y cons a a so in
que la ca às o e (καταστροφ@) o el capgi amen nega iu —i descenden (ka á,
κατ*)— de la si uació p en la di ecció con à ia: «De p ime pe dia, i la me a so
can ià… Ian, ahi a la ni aig guanya 30.000 lliu es… No sé com explica - e’n la
sensació… E a com si es igués o a del meu cos» («I was losing a i s , and my
luck changed… Ian, I won £30,000 las nigh … I can’ ell you he eeling… I was
like I s epped ou o my body»). La eo ia de Te y és que la so e «a a xes» («in
s eaks») i que, quan a iba, com que és an ines able, con é «dona -li una empen-
a» («go a be willing o push you luck when i is ho »). El seu ge mà Ian, que
somia a pa icipa en un negoci ho ele a Cali ò nia, sen ambé que és a a o mai i
que cal ap o i a les opo uni a s eals; en cas con a i, «e passes la es a de la ida
p egun an - e què hau ia pogu passa » («you spend he es o you li e wonde ing
wha migh ha e been»). Disposa, a més, de l’exemple del seu u u sog e, el qual,
en conèixe el p ojec e cali o nià de qui se à el seu gend e, li con essa que hi hagué
un emps en què ambé ell hau ia pogu p end e pa en una a en u a d’in e sió,
pe ò no s’hi a a isca , de mane a que s’ha passa la ida conduin un co xe aliè.
La ida és ce amen llui a i con lic e, i es no és més lògic que els humans
desi gin supe a o a mena de limi acions, pe ò cal eni semp e p esen , com ho
an e els g ecs, pa es de la agèdia, la possible i inespe ada i upció de la ca às-
o e. Te y expe imen a à un p ime capgi amen de la se a a o unada si uació
an e io quan, jugan a les ca es, pe di mol s més dine s que no pas n’ha ia gua-
nya abans. Ell c eia que la se a so can ia ia, pe ò «només a empi jo a » («i
only go wo se»). La seqüència o mada pel «con lic e i la supe ació del con lic e»
segueix el seu cu s i, com que Allen ha idea una his ò ia de àgics na egan s, els
ge mans Ian i Te y, en ce ca dels dine s que necessi en, cau an en la xa xa de la cob-
dícia il·limi ada del seu oncle Howa d, el qual, com e a p e isible en aques a a-
gèdia ma ina, diu que es mou en «aigües desconegudes» («un amilia wa e s»).
Els con essa que el seu p òspe p esen i millo u u depèn de l’eliminació —que
no dub a a demana -los— d’un ésse humà: Ma in Bu ns. És del o e iden
que l’oncle Howa d no és Cli emnes a, ni la se a cobdícia és cap I igènia que
calgui enja , pe ò alça la eu pe eco da -los que ells són la se a « amília» («my
amily»), que la amília és la amília i «la sang és la sang» («blood is blood»), els
demana que no acin p egun es, els exigeix p o egi allò que és seu i, enin en
comp e l’aju econòmic que han ebu d’ell o al lla g dels anys, conside a que a a
el seu «supo hau ia de se au omà ic» («help…, i should be au oma ic»).
Ian i Te y no són g ecs an ics, sinó ciu adans b i ànics con empo anis nascu s
en el si d’una amília i d’una socie a on és lògic pensa que, en el g au que sigui,
Cassand a’s D eam, de Woody Allen Fa en ia 31/1-2, 2009 285
«Déu i la jus ícia di ina» han es a la e e ència que cal eni en comp e pe es a-
bli els lími s que no han de se supe a s. Te y eco da, almenys, el cinquè mana-
men : «Vol que el ma em… Jo no ull ma a ningú» («He wan s us o kill him…
I don’ wan o kill anybody»). «No puc e -ho, Ian… No sóc an ed com u»
(«I can’ do i , Ian… I’m no as cool as you»). Sob e Déu, en can i, é dub es,
pe ò o indica que la o mació ebuda de pe i li ha inculca un imo Dei semp e
subjacen amb l’aju del qual hau à de con a es a l’exho ació del seu ge mà a
no enega a a del que abans pensa a —a ibà ins i o a l’a eisme?—, simple-
men pe què s’es à en on an a quelcom di ícil: «I si Déu exis eix, Ian? Vull di , i
si aquelles ni s en què solíem es a despe s… i maleíem el des í de o a ànima
humana… Es a en ada ?» («Wha i he e’s a God, Ian? I mean, wha i … all
hose nigh s we used o lay awake, you know, in he da k… and cu se he a e o
e e y human soul… Wha i we was oo ang y?»).
No, Ian i Te y no són g ecs an ics, pe ò Allen els do a de la consciència del
lími , la supe ació del qual suposa an desobei la llei de Déu com incó e en un
g ec ac e de hýb is (zβρις), el càs ig del qual co espon a Díke (Δκη). Ian que
enca a no s’ha deixa con ènce pel seu oncle li espon que la amília és la amília,
«pe ò hi ha lími s» («bu he e a e limi s»). Te y sap que, si an allò que els dema-
na, «no hi ha possibili a de ec i ica -ho» (« he e’s no u ning back»), que «hi ha
una línia que ell no po c eua » (« he e’s a line I can’ c oss»), o i que inalmen
la c euen («bu we a e c ossing he line he e») i, pe an , ja «no hi ha demà» (« he e
is no omo ow»). I o pe què Te y necessi a salda els deu es, i Ian, que l’oncle
Howa d li inanci els seus p ojec es; enca a més, se sen com en un somni, i a a és
ell i no pas Te y qui c eu que é les ca es pe guanya , de mane a que ha decidi
dona una empen a a la so .
En comença aques a icle, p oposa a de conside a C imes and Misdemeano s
com el guió ma iu del qual de i en Ma ch Poin i Cassand a’s D eam, i les da e es
e icències de Te y abans del c im no an sinó con i ma -ho: «Ian, és un assassi-
na » («Ian, i ’s mu de »), i aques espon amb el que massa so in és una e i a
e ible, és a di : si ossin a l’exè ci , ma a ien en bene ici d’homes o almen
co up es i, a més, són mol s els c ims que no són esol s. I, o segui , hi a egeix:
«El món eal no és el que eus a la ele isió» (« he eal wo ld is no wha you wa ch
on he ele ision»), a pa e meu, aducció adap ada al nou guió de les pa aules
que Judah ad eça al naï e Cli o d de C imes and Misdemeano s, el qual con ia
enca a en l’assumpció de la esponsabili a pe sonal: «Pe ò això és icció»,
eplica Judah, «Tu eus massa pel·lícules. Jo es ic pa lan de quelcom eal. Si ols
un inal eliç, és a eu e una pel·lícula de Hollywood» («Bu ha ’s ic ion. Tha ’s
mo ies. You see oo many mo ies. I’m alkin’ abou eali y. I mean, i you wan
a happy ending, you should go see a Hollywood mo ie»).
L’assassina de Ma in Bu ns és oda amb el pudo p opi de les agèdies g e-
gues, amb la qual cosa ens lliu em de la con emplació de la sang, i Allen sembla ins
i o que é p esen la esi del so is a An i on , segons la qual «jus ícia és no ans-
g edi les disposicions legals de la ciu a en què i im. Pe an , un home pod ia
p ac ica la jus ícia mol en bene ici p opi, si, da an es imonis, obse a les lleis com
a sobi anes; pe ò, sense es imonis, les lleis de la na u a…» (Col. l). «Així, doncs,
286 Fa en ia 31/1-2, 2009 Pau Gilabe Ba be à
si en ansg edi les disposicions legals aconseguíem passa desape cebu s als qui
les han aco dades, ens eiem lliu es d’ignomínia i de càs ig… E ec i amen , es
legisla pe als ulls» (Col. 2)18. De e , l’oncle Howa d no olia es imonis i dispo-
sa a, a més, de l’aju del pas del emps. L’assassina ha ia de se « àpid, senzill,
sense es imonis. I alesho es deixa -lo desapa èixe simplemen en la his ò ia»
(«Quick, simple, no wi nesses. And hen jus le i ade in o his o y»). Si no hi ha
es imonis, no hi ha assassina , i de p ime sembla que no pa i an cap p oblema:
«Ningú no ens a eu e. Vam e el que ha íem de e . No am có e cap al co xe»
(«No one saw us. And we did he igh hing. We didn’ un back o he ca »).
Angela, que llegeix el dia i, ho con i ma: «Han ma a l’home amb qui am es a
pa lan a la es a… Ma in Ba ns… Ningú no a eu e ni sen i es» («Tha guy
ha you we e speaking o a he w ap pa y was mu de ed». I.: «Who?». A.: «Ma in
Bu ns… no one saw o hea d any hing»).
D’al a banda, es millo pe accen ua l’anagnò isi de Te y que eu e com
dóna supo a la esi del seu ge mà: I.: «A a és a a… Ho hem e i ja es à. I semp e
és a a…». T.: «Tens aó, Ian. És a a. Semp e és a a» (I.: «Now is now. And we’ e
done i and i ’s o e . And i ’s always now…». T.: «You’ e igh , Ian. I ’s now. I ’s
always now»). Fins i o l’oncle Howa d s’e igeix en au o i a sancionado a:
«El pi jo ha queda en e e. Sóc aquí pe di - e que el u u és de colo de osa»
(«The wo s is behind you. I’m he e o ell you ha he u u e is osy»). Pe ò l’a-
nagnò isi (/ναγνρισις) a iba a la i, i aques «a a» esde é un impu p esen sense
u u ni passa :
Mai més no se em els d’abans… No es po can ia es… Hem e quelcom e i-
ble, Ian… L’hem aixa a com si os un insec e… Em ull lliu a … Hem iola la
llei de Déu… Vull allibe a -me d’aques a op essió… Aques a és la me a decisió
pe sonal… He pensa a suïcida -me… Simplemen , ull di -ho a algú. Ana -hi i
assumi -ne el càs ig… M’ag ada ia que poguessis eni amb mi. Pe ò, si no has de
pode , ho en enc… Sen o menys pànic des que he p es aques a decisió.
We’ll ne e be ou old sel es again… The e’s no going back… We did a e ible
hing, Ian… We s epped on him like he was an insec … I wan o u n mysel in…
We b oke God’s law… I wan his o my neck… This is my pe sonal decision… I’ e
hough abou suicide… I jus wan o ell someone. Go in and se e my punish-
men … I wish you could come wi h me. Bu i you won’ , I unde s and… I eel
less panic since I made his decision.
Aques a és la decisió que eclama a Cli o d a C imes and Misdemeano s,
quan c eia necessa i que el c iminal de la his ò ia de Judah es lliu és a la policia, pe -
què així la «his ò ia assoleix p opo cions àgiques. En e ec e, en absència de Déu,
Cassand a’s D eam, de Woody Allen Fa en ia 31/1-2, 2009 287
18. Oxi incus XI, n. 1364 ed. H(un )., . B 44 (DIELS; KRANZ [ed.], 1951): δικαιοσνη οsν τ8 τ$ς
πλεως νμιμα, 4ν +{ ν πολιτεηται τις, μ0 παραβανειν. χρ3ιτ’ ν οsν <ν=ρωπος μ*λιστα
oαυτ3ι ξυμφερντως δικαιοσνηι, ε7 μετ8 μ2ν μαρτρων το_ς νμους μεγ*λους <γοι, μονομενος
δ2 μαρτρων τ8 τ$ς φσεως… (Col. 1). τ8 οsν νμιμα παραβανων ε78ν λ*=ηι το_ς
kμολογ@σαντας κα' α7σχνης κα' ζημας /π@λλακται… νενομο=τηται γ8ρ 4π τε τος gφ=αλμιος
(Col. 2). La aducció és me a.