scieee Science in your language
[en] (orig)

El sincrotró ALBA, una eina de futur

Abstract

Els sincrotrons, com l'ALBA, són un tipus d'accelerador de partícules que tenen un gran nombre d'aplicacions en gran diversitat de camps. Són també una de les inversions actualment més importants en el món de la física ja que permeten -i seguiran permetent en un futur proper- mostrar a l'ésser humà tot allò que el seu ull no és capaç de veure.

Read accessible full text

El sincrotró ALBA, una eina de futur

Author: Prat Llenas, Carla
Publisher: Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Year: 2011
DOI: 10.5565/rev/ciencies.141
Source: https://ddd.uab.cat/pub/ciencies/16996712n19/16996712n19p35.pdf
Ciències 19 (2011) Ap o undim en la ciència
35
El sinc o ó ALBA,
una eina de u u
Ca la P a Llenas 
Alumna de l’Ins i u Llob ega , Sallen
Els sinc o ons, com l’ALBA, són un ipus d’accele ado de pa ícules que enen un g an
nomb e d’aplicacions en g an di e si a de camps. Són ambé una de les in e sions ac u-
almen més impo an s en el món de la ísica ja que pe me en –i segui an pe me en en un
u u p ope – mos a a l’ésse humà o allò que el seu ull no és capaç de eu e.
Pa aules clau: sinc o ó, adiació sinc o ó, camp elèc ic, camp magnè ic, elec ó
In oducció
Aques a icle és ui de la eali zació d’un T e-
ball de Rece ca de Ba xille a que po a com a í ol
“El sinc o ó ALBA. Objec iu: C is al·log a ia mac o-
molecula ”. L’objec iu del eball és conèixe i com-
p end e el uncionamen d’un sinc o ó i aplica
aques coneixemen a una línia d’in es igació eal
de l’ALBA anomenada C is al·log a ia mac omole-
cula , coneguda ambé amb el nom de XALOC.
Pe al seu bon uncionamen , aques a línia e-
que eix unes ca ac e ís iques mol conc e es de a-
diació sinc o ó; és pe això que el p ojec e p e én
du a e me els càlculs pe conèixe un segui de
pa àme es ísics dels elec ons i de la adiació
que, més enda an , pe me an l’ob enció de bons
esul a s a la línia d’in es igació XALOC. En aques
a icle s’explica què es un sinc o ó, o compa an -
lo amb al es accele ado s, i quin és el seu uncio-
namen . Igualmen es dóna a conèixe la impo àn-
cia de la adiació sinc o ó, llum que pe me la ea-
li zació de o s els expe imen s.
Què és un sinc o ó?
Els accele ado s de pa ícules són, des de a
uns anys, els apa ells des ina s a la in es igació
pe excel·lència. G àcies a la se a complexi a a ni-
ell es uc u al i ecnològic el nomb e d’aplicacions
que enen esul a eno me. D’accele ado s en o-
bem de di e en s ipus, sen cada un la millo a de
l’an e io . És d’aques a mane a que s’ha a iba al
pe ecciona sinc o ó.
Exis eixen di e en s mè odes d’accele ació que
ens pe me en di idi -los en dos g ans g ups. L’ac-
cele ació lineal la obem ep esen ada pel LINAC o
accele ado lineal que u ili za camps elèc ics i ca i-
a s de adio eqüència pe accele a les pa ícules.
D’accele ado s ci cula s, que u ili zen camps mag-
nè ics pe co ba la ajec ò ia de les pa ícules, en
obem de es ipus di e en s ( aula 1).
Màquina F eqüència
( )
Camp
magnè ic
(B)
Radi
( )
Ciclo ó Cons an Cons an Augmen a
amb l'ene gia
Sinc o-
ciclo ó Va iable Cons an Augmen a
amb l'ene gia
Sinc o ó Va iable Va iable Cons an
Taula 1. Resum esquemà ic dels es ipus d’acce-
le ado s ci cula s i les se es p incipals di e ències.
El sinc o ó esul a se una millo a dels accele-
ado s an e io s, ja que a di e ència dels dos al es
models, el camp magnè ic i el camp elèc ic es an
so p enen men sinc oni za s, e que es adueix
en un g an nomb e d’a an a ges; pe això és el que
ac ualmen s’u ili za en les in es igacions.
Ciències 19 (2011) Ap o undim en la ciència
36
Podem di e encia en e dos ipus de sinc o-
ons. El p ime , conegu com a Col·lisionado –de
l’anglès collide – a e ci cula dos eixos de pa í-
cules en sen i con a i pe e -los xoca i pode es-
udia el que esul a d’aques ene gè ic xoc; un bon
exemple n’és el conegu LHC si ua al CERN, a Gi-
neb a. El segon, en can i, acumula les pa ícules i
les man é ci culan du an lla gs pe íodes de emps
i és pe això que se’l coneix com a Anell d’emma-
ga zema ge o S o age ing. El sinc o ó ALBA és
l’exemple més p ope que enim d’aques ipus de
sinc o ó.
Quin és el seu uncionamen ?
A l’ALBA les pa ícules ca egades que ci culen
al lla g dels seus ubs de bui són els elec ons. Pe
aconsegui que els elec ons o min un co en es-
able han de se p è iamen accele a s ins a asso-
li la se a ene gia inal. Aques p océs se sol e en
dues e apes ( ig. 1): la p ime a mi jançan un LI-
NAC (accele ado lineal) que p opo ciona als elec-
ons al ol an d’un 10% de la se a ene gia o al; i
en la segona e apa s’u ili za un accele ado ci cula
que pe me assoli l’ene gia inal d’injecció. Un po-
en camp elèc ic a iable és el que s’enca ega
d’accele a les pa ícules men e que pe des ia -
les s’u ili za un camp magnè ic si ua pe pendicu-
la men al pla de la ajec ò ia. El camp magnè ic
no només s’enca ega de co ba el eix de pa ícu-
les mi jançan iman s dipola s sinó ambé de oca-
li za -lo mi jançan iman s quad upola s i sex upo-
la s. Cal eni en comp e que el camp magnè ic no
al e a mai l’ene gia d’una pa ícula; és pe això que
al lla g de l’anell d’emmaga zema ge hi obem uns
ams ec es on s’hi si uen les ca i a s de adio e-
qüència que p opo cionen al eix de pa ícules
l’ene gia que ha pe du pe adiació a cada des ia-
ció.
La adiació sinc o ó
Quan el eix de pa ícules ca egades és co ba
pe l’acció d’un camp magnè ic pa eix una accele-
ació cen ípe a eme en una llum de p opie a s ex-
ao dinà ies: la adiació sinc o ó, descobe a ca-
sualmen l’any 1947. En un sinc o ó com l’ALBA és
aques a adiació la que s’u ili za pe a o s els expe-
imen s i, pe an , és essencial. En can i, en un
sinc o ó com l’LHC aques a llum esul a se una
pè dua d’ene gia i s’in en a e i a al màxim.
Pe pode du a e me expe imen s com els que
es an a l’ALBA calen unes ca ac e ís iques mol
conc e es de la llum, ca ac e ís iques que la adia-
ció sinc o ó ens o e eix en o a egla. En p ime
lloc cal di que el seu ang espec al és immens i
que a des de l’in a oig ins als aigs X més ene -
gè ics; no exis eix cap on de llum con encional
que cob eixi un espec e an ampli. Una de les se-
es p opie a s úniques és la se a al a in ensi a ,
anomenada ambé b illan o , que pe me eali za
expe imen s en emps mol pe i s i amb una al a e-
solució d’ene gia. Això pe me obse a p ocessos
en emps eal, com pe exemple qualse ol ipus de
ans o mació es uc u al.
Figu a 1. Esquema ípic d’un sinc o ó on es poden
eu e les di e en s e apes d’accele ació. Fon : Tesi
d’Aseem Sha ma.
Una de les ca ac e ís iques que di e encia els
sinc o ons de e ce a gene ació, com l’ALBA, de la
es a són els anomena s disposi ius d’inse ció, que
són iman s mul ipola s que p odueixen un mo i-
men ondulan mol pe i del eix d’elec ons que a
que eme i llum en cada un dels ams co ba s. El
esul a és un eix ex emadamen b illan . Aques s
ipus de disposi ius, conegu s com ondulado s, han
pe mès un augmen de ins a cinc o d es de magni-
ud en la b illan o espec e als de segona gene a-
ció, basa s exclusi amen en iman s de cu a u a.
Una al a ca ac e ís ica impo an a des aca de
la adiació sinc o ó és que es à pola i zada. Aques
e pe me ob eni in o mació es uc u al i magnè i-
ca de la mos a que s’es à es udian .
Dues al es ca ac e ís iques que ambé són p ò-
pies de la llum sinc o ó són la cohe ència i l’es-
uc u a empo al del eix d’elec ons. Els ondula-
do s són els disposi ius que pe me en l’ob enció de
Ciències 19 (2011) Ap o undim en la ciència
37
adiació cohe en . Pel què a a l’es uc u a empo al
del eix cal di que es à o ma pe “paque s” sepa-
a s pe una ce a dis ància ( ig. 2).
Figu a 2. Compa ació dels eix de llum p oduï pe
un iman de cu a u a i pe un ondulado .
Figu a 3. Densi a de o ons exp essada mi jançan
la b illan o en unció de l’ene gia; s’hi po ap ecia
la di e ència en e els iman s de cu a u a i els on-
dulado s. Pe sob e dels ondulado s només hi ha
els LEL, làse s d’elec ons lliu es. Fon : Gu ié ez i
al. (2004).
Els pe íodes que sepa en un pols de l’al e són
de l’o d e de nanosegons; al sinc o ó ALBA, con-
c e amen , es eballa amb un pe íode de 2ns. A-
ques a ca ac e ís ica és de g an u ili a pe exem-
ple, a l’ho a de e expe imen s en els quals s’exci a
algun p océs in e n d’una mos a mi jançan un pols
de llum i s’es udia la se a eacció du an l’in e al
de emps que queda ins al pols següen .
D’aques a mane a la adiació, que en els seus
inicis es c eia que e a una pè dua, esde é la base
pe qualse ol expe imen que es eali zi al sinc o-
ó.
Malg a o , els sinc o ons no són màquines
pe ec es i ambé enen els seus desa an a ges i
incon enien s. Pe comença cal oba un lloc que
compleixi les condicions que una es uc u a
d’aques es dimensions demana, on l’es abili a és
p imo dial. Jun amen amb això apa eix el p oble-
ma de l’espai; malg a que el sinc o ó hagi pe mès
soluciona el p oblema de les ex emes dimensions
dels an ics accele ado s no deixa de se una mà-
quina gegan . Òb iamen , i degu a la se a com-
plexi a , el seu cos esul a se mol ele a . Pe so-
nalmen , pe ò, penso que ealmen al la pena in-
e i en ins al·lacions ecnològicamen a ançades
com aques a ja que les se es aplicacions no no-
més es queden en el camp de la ísica de pa ícu-
les, sinó que aga en un ampli en all amb mol es
aplicacions que ajuden a la millo a de la nos a
quali a de ida.
Conclusions
En aques s úl ims anys els sinc o ons han es-
de ingu un eina mol e icaç pe a la ece ca.
Aques es màquines, capaces de sinc oni za a la
pe ecció el camp elèc ic amb el camp magnè ic,
han pe mès que mi jançan l’accele ació d’elec ons
es p odueixi una llum, la adiació sinc o ó, de p o-
pie a s excepcionals i mol ú il a la p àc ica, esde-
enin onamen al pe a pode descob i o allò que
ins a ui ha es a ocul al nos e ull humà.
Ag aïmen s
Dono les més since es g àcies a les dues pe -
sones que han e possible la eali zació d’aques
T eball de Rece ca: al meu u o Josep Oli ella pe
ha e -me guia i acompanya des del començamen
i a la D a. Mon se Pon del sinc o ó ALBA, pe què
sense ella el eball no hagués es a possible i pe
o a la paciència i a enció que m’ha mos a al lla g
dels mesos que a du a la eali zació del eball.
Bibliog a ia
GUTIÉRREZ, Mai e (2010). Y se hizo la luz. La
Vangua dia. 22-3-2010 pag. 26 – pag. 27
Ciències 19 (2011) Ap o undim en la ciència
38
GUTIÉRREZ, Alejand o; MARTÍN-GAGO, J. Ángel;
FERRER, Sal ado . (2004). La luz sinc o ón: u-
na he amien a ex ao dina ia pa a la ciencia. A-
pun es de Ciencia y Tecnología. Núme o 12,
pág. 37 – pag. 45
WALKER, R.P, (1994). Synch o on adia ion. Ce n
Accele a o School. Núme o 26.
FALONE, An onio (2010). Linea s Accele a o s. AL-
BA [Da a de consul a: Desemb e 2010]
web