Resum
En aques eball, s’hi eplan eja l’es a u de To osa a pa i de la i del segle II, o conside an de
nou CIL II214, 787 i CIL II214, 788. La possibili a que l’empe ado e íme Pè inax concedís a
De osa el p i ilegi colonial, com ho éu amb al es ciu a s, és anali zada pe al de jus i ica el ex
de l’úl ima insc ipció.
Pa aules clau: Pe inax, Impe i omà, epig a ia omana, De osa, colònia, Hispania, Ta aconensis.
Résumé. De osa: colonie de Pe inax?
Dans ce a ail, nous en ons d’é udie de nou eau le s a u de To osa a pa i de la in du IIe
siècle, en ep enan CIL II214, 787 e CIL II214, 788. La possibili é d’une concession de la con -
di ion de colonie pa l’empe eu éphémè e Pe inax, comme il a ai a ec d’au es illes, es
l’obje d’analyse pou jus i ie le con enu de la de niè e insc ip ion.
Mo s clé: Pe inax, empi e omain, épig aphie omaine, De osa, colonie, Hispania, Ta aconensis.
En p epa a la no a edició del Co pus Insc ip ionum La ina um l’any 1995, ens
eplan ejà em la qües ió que p esen a CIL II214, 788 = CIL II 4058 ( ig. 1), on
He enni E usc, Cèsa en aquell momen del egna del seu pa e, l’empe ado Deci,
en e 249 i 251 aC, és hono a pe un o d(o) d(ecu ionum) c(- - -) D(e osanae).
La di icul a de desen olupa l’ab e ia u a ce a palesa i à em pensa en aquell
momen : «li . C o asse es esol enda po ius in c(i i a is) quam in c(oloniae)»1.
1. En la in oducció a les insc ipcions de De osa CIL II2/14, a cà ec de G. Fab e, M. Maye i I.
Rodà (p. 149), à em in en a aona la qües ió, o conside an les apo acions an e io s. Cal des-
aca de bell an u i que M. José PENA (1994), «Algunas p ecisones sob e el es a u o ju ídico de
De osa», II Cong eso Peninsula de His o ia An igua. Ac as, Coimb a, p. 581-596, ja indica a
(p. 592) que CIL II214, 788 e a l’única p o a possible pe a l’es a u colonial de De osa, pe ò
s’inclina a inalmen (p. 593) e s la lec u a c(i i a is) D(e osanae), com ambé à em e nosal es,
seguin el aonamen del eball ci a en la no a següen .
Fa en ia 31/1-2, 2009 61-69
De osa: colònia de Pè inax?
Ma c Maye i Oli é
Ins i u d’Es udis Ca alans
Uni e si a de Ba celona
maye oli[email p o ec ed]
Recepció: 16/2/2009
E iden men , amb aques a opció, ens alineà em amb la posició de R. Wiegels, en
el seu es udi sob e les ibus de les ciu a s hispanes2. Una de les causes pe ha e
adop a una posició d’aques ipus enia com a a el la de ini i a exclusió de l’en-
cunyació pe anyen a De osa de les monedes que s’ha ien llegi adicionalmen
62 Fa en ia 31/1-2, 2009 Ma c Maye
2. R. WIEGELS (1985), Die T ibunsch i en des ömischen Hispanien. Ein Ka alog, Be lín (Mad ide
Fo schungen, ol. 13), p. 110-111.
Figu a 1. CIL II214, 788 = CIL II 4058 (De osa).
com a indicació d’un es a u colonial3. Val a di , ambé, que ens en on à em, cons-
cien men , amb la c eença d’E. Hübne , que la conside à colònia4, i amb la d’E.
Albe ini5i la d’A. Ga cía y Bellido6. Uns al es es udiosos a en exp essa els
seus dub es sob e la condició colonial de De osa amb di e sos a gumen s7, ins
i o ho a e sob e aques ema un dels undado s de la ciència epig à ica com és
B. Bo ghesi8.
Les on s no són ampoc gai e cla es: Plini el Vell indica que els De osani són
un dels pobles celebe imi ci ium Romano um9, i Es abó, que esc iu en el egna
de Tibe i, denomina De osa κατοικα en un passa ge i πλις en un al e10. La
qües ió, en conseqüència, és mol lluny d’ésse esol a pe les on s li e à ies11.
C eiem que ha a iba el momen d’examina de nou aques p oblema a pa i
d’uns c i e is di e en s dels ins a a emp a s pe a aques ema. Conside a em, pe
e -ho, un documen que no s’ha ap oxima mai al p oblema: CIL II214, 787
(= CIL II 5128, ILS 408), una de les poques insc ipcions en hono de l’e íme empe-
ado Pè inax.
En successi es apo acions, hem in en a d’esb ina l’excepcional impo ància
polí ica d’aques b eu egna , que condiciona, almenys en un p ime momen ,
el egna de Sep imi Se e quan s’imposa com a empe ado , ins al pun que adop-
a com a agnomen hono is el nom Pe inax en hono d’aques empe ado .
Nous es udis han pe ila el que coneixem de la biog a ia i del cu sus de Pè inax,
i la se a ac i i a polí ica a essen més ben coneguda, din e dels lími s de la mig a-
desa de no ícies i de la b e e a del seu egna .
La insc ipció de De osa me eix una a enció especial:
De osa: colònia de Pè inax? Fa en ia 31/1-2, 2009 63
3. G.F. HILL (1931), «No es on he Ancien Coinage o Hispania ci e io », Numisma ic No es and
Monog aphies, 50, p. 74-75; M. GRANT (1946), F om Impe ium o Auc o i as, Camb idge, p. 158.
Els e e sos de les monedes a ui excloses són: COL· DERTOSA i C·I·A·D. Pe a la numismà ica de
De osa, c . a a A. BURNETT, M. AMANDRY i P.P. RIPOLLÈS (1992), Roman P o incial Coinage,
ol. I, F om he Dea h o Caesa o he Dea h o Vi ellius (44 B.C.–A.D. 69), Lond es, p. 101-102,
núm. 205-209.
4. CIL II, p. 535.
5. E. ALBERTINI (1923), Les di isions adminis a i es d’Espagne omaine, Pa ís, p. 63 i 65.
6. A. GARCÍA Y BELLIDO (1959), «Las colonias omanas en Hispania», Anua io de His o ia del De echo
Español 29, p. 502-503; ÍDEM (1962-63). «Dos p oblemas de la omanización en Ta agona:
las colonias de Ta aco y De osa», Bole ín de la Real Sociedad A queológica Ta aconense
62-63, p. 3-5.
7. J.J. VAN NOSTRAND (1916), The Reo ganisa ion o Spain by Augus us, Be keley, p. 83-84; C.H.W.
SUTHERLAND (1939), The Romans in Spain 217 B.C.–A.D. 17, Lond es, p. 128; GRANT (1946: 158);
F. VITTINGHOFF (1952), Römische Kolonisa ion und Bü ge ech spoli ik un e Caesa und Augus us,
Wiesbaden (Akad. de Wiss. und de Li . Mainz. Abhandl. de geis es- und sozialwissenscha li -
chen Klasse Jg. 1951, 14), p. 107; GALSTERER (1971: 31-32 i no a 18).
8. B. BORGHESI (1862), Oeu es comple es, Oeu es numisma iques, ol. I, Pa ís, p. 55.
9. Plin. Na . 3, 23. Esmen en De osa ambé Mela Cho . 2, 80; P ol. 2, 6, 64 i ambé ho an les on s
i ine à ies, Ti us Li i (23, 28,10) i Sue oni (Galba 10,4), sense apo a es al ema que ac em.
10. S ab. 3, 4, 6 i 9, espec i amen .
11. La Tabula Impe ii Romani, Hoja K/J-31: Py énées o ien ales-Balea es. Ta aco Balia es, Mad id,
1997, s. . «De osa», p. 68, no ecull enca a les dades de CIL II2/14.
Imp(e a o i) · Cae[sa i]
P(ublio) · Hel (io) · Pe [ ][inaci]
p incipi sen[a][ us]
co(n)suli II p(a i) p(a iae) [ (es) p(ublicae) De os(ano um)]
dedica i
Aques ou el ex i la es i ució que edi à em en el seu momen , p enen
com a base la còpia de l’Anonymus Tau inensis12. La da ació no enia cap dub e:
un momen dels es p ime s mesos de l’any 193 dC, abans que a ibés la no í-
cia de la mo de Pè inax a De osa. El peculia í ol de p inceps sena us és
una bona mos a de la mane a de e d’aques empe ado i de la se a p e ensió
de concò dia13.
Recen men , en ocupa -nos de l’es a u i la condició ju ídica d’Hel ia Ricina
Pe inax, a ui Po o Po enza14, i de la colonia Hel ia Lilybaeum, a ui Ma sala,
p o íncia de T apani15 ( ig. 2) à em pode eu e quin e a el possible p ocedimen
pel qual aques es dues ciu a s ob ingue en d’aques empe ado un can iamen d’es-
a u , que ou espec a pe Sep imi Se e en o s dos casos i ins i o p ocedí o -
malmen a e -ho, d’aco d amb la concessió de Pè inax en el cas de Ricina16 ( ig. 3).
Inclús es po pensa que la polí ica es au ado a del p ime dels Se e s ingué mol
a eu e amb la p eceden de Pè inax17 ( ig. 4).
Si o nem al cas de De osa, eu em que els hono s que es e en a Pè inax
segu amen no són excepcionals i que han d’ésse enquad a s en la ca ego ia dels
de l’inici d’un egna , pe ò is a l’escasse a de documen ació epig à ica sob e
aques empe ado , esde é especialmen signi ica iu i po se e lec eix un ag aïmen
64 Fa en ia 31/1-2, 2009 Ma c Maye
12. D’aques manusc i , en agué la ansc ipció E. HÜBNER a CIL II 5128, el qual seguim.
13. Cass. Dio 74, 3, 3, pe a l’assumpció d’aques í ol.
14. CIL IX 5747 i p. 549, c . esp. G. PACI, «Le isc izioni la ine di e à impe iale», a L. GASPERINI,G. PACI,
R. AVESANI i M. MODENA MAYER (1972-1973), «Il lapida io del Palazzo Comunale di Mace a a»,
Annali della Facol à di Le e e e Filoso ia dell’Uni e si à di Mace a a V-VI, 1972-1973, p. 47-
110, esp. núm. 3, p. 63-90, i, conc e amen , p. 68-71 i làmina VI, 1. El í ol comple de la ciu a és
p esen a CIL IX 5755. Pe als p oblemes his ò ics que compo a, c . C. DI GIACOMO, «Isc izioni la i-
ne del Museo ci ico di Mace a a», a: L. GASPERINI (ed.) (1978), Sc i i s o ico epig a ici in memo-
ia di M. Zambelli, Roma, p. 102-122, esp. p. 113-114 i igu a VIII, 1; D. CECHI i C. MOZZICAFREDDO
(1968), «Hel ia Ricina e il Piceno nell’e à omana», S udi Mace a esi IV, p. 126-214, esp. p. 199.
15. CIL X 7228, de Ma sala i publicada an e io men pe BORMANN (Bulle . 1868, p. 168). Vegeu a a:
R. MARINO (1978), «Su alcune isc izioni la ine del palazzo municipale di Ma sala», Kokalos 24,
p. 77-111, esp. p. 78-98, i làmines Va-b.
16. M. MAYER (2007), «Colonia Hel ia Ricina Pe inax. A p opósi o de CIL IX 5747», Picus 27,
p. 9-21.
17. L’exemple més palès, ja esmen a , és l’adopció com a cognomen hono is pe pa de Sep imi Se e
del nom Pe inax que po a des de l’inici del seu egna p incipalmen ins l’any 198; c . A. MASTINO
(1981), Le i ola u e di Ca acalla e Ge a a a e so le isc izioni (Indici), Bolonya, p. 49 pe al
cognomen Pe inax, i p. 164-165 pe a les i ulacions de Sep imi Se e que l’emp en. Pe inax es
documen a en la i ula u a de Sep imi Se e ins al 208-209 i 209-210 dC. Pe a la di ini zació de
Pè inax pe pa de Sep imi Se e i el sena , c . Cass. Dio 74, 4; HA Pe . 15,1 i Se . 7, 8-9 y 17,
5. Vegeu, de o ma gene al, l’excel·len monog a ia d’A.R. BIRLEY (19882), The A ican Empe o
Sep imius Se e us, Lond es (19721).
De osa: colònia de Pè inax? Fa en ia 31/1-2, 2009 65
Figu a 2. CIL X 7228 (Lilybaeum).

66 Fa en ia 31/1-2, 2009 Ma c Maye
Figu a 3. CIL IX 5747 (Hel ia Ricina Pe inax).
Figu a 4. De all de CIL IX 5747.
especial pe una concessió ex ao dinà ia, que, d’al a banda, po se no ou an
excepcional pe pa d’aques empe ado i, en can i, es a a mol d’aco d amb la
se a polí ica en e s les ciu a s18. Pensem ambé en el seu in e ès pe con inua
l’e ogació d’alimen a, en e al es mesu es p eses p esumiblemen pe aques empe-
ado e íme 19.
Examinem de nou la si uació a pa i d’aques a insc ipció. P ime amen , en el
cas del pedes al, sens dub e pe a una es à ua de Pè inax, hi manca una pa de
l’epíg a , p ecisamen la que ens dona ia l’es a u de la comuni a dedican , que
hem p oposa , o seguin una de les hipò esis que ha ia e E. Hübne en el seu
momen , es i ui amb un elemen neu e, com és (es) p(ublica) De (osano um)20,
enca a que Hübne p e e ís c(olonia) D(e osa) o bé o( do) c(oloniae) D(e osa-
no um), o exp essan els seus dub es.
Si olem anali za les causes d’aques in e ès pe De osa i la possible con-
cessió del can i d’es a u p i ilegia de municipium a colonia, hau em de eco da
De osa: colònia de Pè inax? Fa en ia 31/1-2, 2009 67
18. Sob e Pè inax i la se a ca e a, esul a indispensable: AE 1963, 52; c . H.G. KOLBE (1962), «De
Pe inaxs ein aus B ühl», Bonne Jah büche 162, p. 407-420; G. ALFÖLDY (1974), «P. Hel ius
Pe inax und M. Vale ius Maximianus», Si ula 14-15, p. 199-215, eimp. a G. ALFÖLDY (1987),
Römische Hee esgeschich e. Bei äge 1962-1985, Ams e dam, p. 326-348, amb complemen s, dels
quals són especialmen impo an s els de l’apèndix II: «Die Pe inax i a in de His o ia Augus a
und die Rekons uk ion his o ische Vo gänge. Eine Auseinande se zung mi A. Lippold», p. 344-
348; H.-G. PFLAUM (1974), «Les pe sonnages nommémen ci és pa la Vi a Pe inacis de l’His o ia
Augus a», Bonne His o ia-Augus a Colloquium 1971, Bonn, p.113-137; A. LIPPOLD (1983), «Zu
Lau bahn des P. Hel ius Pe inax», Bonne His o ia-Augus a Kolloquium 1979/1981, Bonn,
p. 173-191; H. DEVIJVER (1988), «Les mili iae éques es de P. Hel ius Pe inax», ZPE 75, p. 207-
214. És de g an u ili a el esum d’A. CHASTAGNOL (1994), His oi e Augus e. Les empe eu s omains
des IIee IIIesiècles, Pa ís, p. 250-251, amb una b eu no a bibliog à ica essencial a p. 254-255. No
es po passa pe al el eball de L. CRACCO RUGGINI (1994), «Publio El io Pe inace o il go e no
delle buone in enzioni», Alba Pompeia 15, p. 5-20, amb una bona bibliog a ia ins a a. És impo -
an ambé la ecen con ibució d’A. DONATI (2002), «Un impe a o e ligu e: Pe inace di Alba
Pompeia», a M.G. ANGELI BERTINELLI (ed.), La Ligu ia nell’impe o omano: gli impe a o i ligu-
i, Gèno a, p. 23-28; c . ambé M. MAYER (2005), «P o sa(lu e) impe( a o is) Hel i Pe enaci(s).
Sob e AE 1912, 45 de Na ona»; F. BEUTER iW. HAMETER (eds.), Eine ganz no male Insch i […]
Fes sch i E. Webe , Al his o isch-Epig aphische S udien Band 5, Viena, p. 311-317. T oba em
un es udi en llengua cas ellana sob e aques empe ado a J.A. GARZÓN (1990), El empe ado Publio
Hel io Pe inax y la ans o mación polí ica del año 193, Màlaga. Depenem, pe a la biog a ia
d’aques empe ado , del con ingu de la se a i a a la His o ia Augus a. Pe a una anàlisi dels seus
mol s p oblemes, egeu G. BARBIERI (1936), «Sulle alsi icazioni della i a di Pe inace negli
S.H.A.», SIFC 13, p. 83-206; M. MAYER (2008), «La ida de Pe inax y el manusc i o Pal. la .
899», L’An iqui é a di e 16, p. 169-175, y ambién (2008), «No as sob e el inicio de la Vi a
Pe inacis de la His o ia Augus a (1, 1-4)», Es udios en homenaje al P o eso Vicen e Picón Ga cía,
Mad id, p. 489-502. Pe als aspec es eligiosos, c . a a: S. MONTERO (1996), «Ma e iales pa a el
es udio de la eligión y la polí ica eligiosa del empe ado Pé inax»; J. MANGAS i J. ALVAR (eds.),
Homenaje a J.Ma. Blázquez, ol. III, His o ia de Roma, Mad id, p. 147-164.
19. Pe a aques a qües ió, c . E. LO CASCIO (2000), «Gli alimen a e la “poli ica economica” di Pe inace»,
E. LO CASCIO (ed.), Il p inceps e il suo impe o. S udi di s o ia amminis a i a e inanzia ia oma-
na, Ba i, p. 293-311.
20. CIL II2/ 14, 787, p. 151, o p enen com a pa al·lel CIL II2/ 14, 786 (= CIL II 4057) de la ma eixa
De osa, que da a del egna d’An oní Pius en un momen pos e io al 138 dC. C . ambé CIL II2/
14, 789 (= AE 1923, 103), on sembla que es po desen olupa (ei publicae?) De osanae.
la p esència a Ta aco del go e nado No ius Ru us, un dels més e en s pa ida-
is d’aques empe ado 21.
De o a mane a, hem de conside a que l’eliminació dels documen s numis-
mà ics que sembla en p oba o is pe a l’es a u colonial, en o cas an e io a
Pè inax, de De osa queden mol a ebli s i només el es imoni d’Es abó (3, 4, 6)
ho pod ia documen a amb els p oblemes d’apa en con adicció que es p esen en
dins del ma eix au o i que ja hem assenyala .
Quina és, doncs, la aó d’ha e ence a de nou aques a qües ió con o e ida
pe ò apa en men esol a? La causa no és al a que una no a conside ació a la is a
de l’anàlisi dels documen s de Ricina i Lylibaeum sua a esmen a s, que ob en la
po a a conside a que la hipò esi d’E. Hübne pogués eni un onamen , di e s,
pe ò, del aonamen que ell en éu p enen com a supo documen s a ui deses ima s.
És p e alen , pe ò, la singula i a del e que De osa hagi conse a la memò ia
d’una de les poques dedica ò ies a Pè inax que coneixem.
És e iden que les es à ues que s’e igien i els hono s que es e ien als empe a-
do s a l’inici del seu egna e en gene ali zades, ans en el cas de Pè inax el e que
el seu pode os an e íme i les icissi uds his ò iques que a iu e els han e
excepcionalmen escassos.
Ens à em ocupa del cas de Na ona, això és, Me ko i (C oàcia), on p ecisa-
men à em desca a una co ecció e a a l’epíg a conse a on es p e enia subs i ui
la o ma popul(i) Ro(mani) Iuliae Na onae pe populi col(oniae) Iuliae Na onae,
suposan un possible e o en la comp ensió de la minu a pe pa del lapicida22.
No és, pe an , la nos a in enció a ibui a o es les ciu a s que han conse a les
dedica ò ies un p i ilegi d’aques empe ado , sinó a alua quines en són les pos-
sibili a s. Sabem posi i amen que Lylibaeum en a eb e els bene icis23, com ambé
en ebé Ricina, a qui segu amen Sep imi Se e espec à la concessió i la éu e ec-
i a, ja que igu a com a condi o de la ciu a amb el seu nou es a u . A pa i d’a-
quell momen , o es dues ciu a s, nogensmenys, po en el nom de Pe inax a la se a
denominació o icial. Aques no és, pe ò, cla amen el cas de De osa.
En el cas de De osa, es p odueix, en can i, una ci cums ància di e en : una
insc ipció (CIL II2/ 14, 788 = CIL II 4058 y p. XLVII), a la qual ens hem e e i
en comença aques eball, po a l’esmen , en e els anys 249-251 dC, de l’o d(o)
d(ecu ionum) C·D, que es pod ia esold e en la o ma c(i i a is) D(e osanae) o
bé en c(oloniae) D(e osanae), com a dedican . En la nos a edició, ens inclinà-
em pe la p ime a possibili a , enca a que no deixà em d’esmen a la segona, que
a a ens p oposem d’examina no amen .
68 Fa en ia 31/1-2, 2009 Ma c Maye
21. CIL II 4125, c . G. ALFÖLDY (1975), Die ömischen Insch i en on Ta aco, Be lín (= RIT), núm.
143, i ambé (1969), Fas i Hispanienses. Sena o ische Reichsbeam e und O izie e in den spani-
schen P o inzen des ömisches Reiches on Augus us bis Diokle ian, Wiesbaden, p. 42-44, pe a
No ius Ru us.
22. AE 1912, 45 , c . MAYER, «P o sa(lu e)…», p. 311-317, esp. p. 316.
23. L. CRACCO RUGGINI (1982-1983), «Sicilia, III/IV secolo: il ol o della non-ci à», Kokalos 28-29,
p. 477-515, esp. p. 493-496 i no a 24. Pe a les causes de la concessió, l’au o a desca a el pa en-
iu en e els Maesii Ti iani de Lilybaeum amb Fla ia Ti iana, esposa de Pe inax, com una possi-
bili a indemos able, pe ò e e ma la undació de la colònia pe pa de Pè inax.
Es ac a, com hem is , d’una insc ipció del egna de Deci que hon a Quin
He enni E usc, el ill de l’empe ado , com a Cèsa pe pa de l’o do de De osa
que es decla a, com és habi ual, de o us numini maies a ique eius. No enim, en e
la insc ipció dedicada a Pè inax i aques a, cap al e elemen epig à ic, ni cap al a
on que ens pugui ajuda a esold e el p oblema; el es imoni següen és ja una
insc ipció dedicada a l’empe ado Ca us (CIL II2/ 14, 789 = AE 1923, 103), on
sembla esmen a , com es a eqüen men en aquella c onologia, la es publica:
(ei publicae) De osanae24, com a objec e d’un bene ici o d’una donació pe pa
de l’empe ado , de la qual cosa cu à el lega us iu idicus Flamini P isc, i que da a
de l’any 282 dC. No enim cap més es imoni pos e io que pugui consolida o des-
men i les dades ins a a exposades.
Si accep éssim que De osa ob ingué el p i ilegi colonial de Pè inax, e e-
enda po se pe Sep imi Se e , com en els casos que coneixem, la insc ipció dedi-
cada a He enni E usc en se ia una p o a no desmen ida pe la de Ca us ni pe cap
al e es imoni pos e io . Na u almen , el p ime esmen documen a se ia mol pos-
e io i es no p o a ia que la concessió, si exis í, os ob a de Pè inax. Tanma eix,
aques a se ia una bona possibili a , que é com a mínim uns an eceden s pa al·lels.
Aques és el pun al qual hem olgu a iba pe un camí di e en al d’E. Hübne
i al d’aquells que segui en la se a posició. La possibili a que De osa esde in gués
colonia pe una concessió de Pè inax es a obe a, i la insc ipció d’aques empe-
ado documen ada a To osa és l’a gumen de pa ida pe a aques es suposicions,
si les combinem amb les dades pos e io s que són, almenys, ambigües. Si això os
admès, es no impedi ia que poguéssim suposa amb més onamen que po se la
pa pe duda de la insc ipció dedicada a Pè inax esmen és l’o do de la hipo è ica
colonia com a dedican 25 o que en mani es és l’ag aïmen , pe ò, ce amen , és ana
més enllà del que oca i en a en un camp enca a més conjec u al.
C eiem, pe acaba , que la qües ió es a obe a i que la possibili a d’un es a-
u colonial de De osa no po ésse desca ada malg a l’eliminació, com a no pe -
inen s, dels es imonis numismà ics. Una demos ació més que la elec u a a en a
dels documen s que ja posseïm i la compa ació amb els d’al es zones de l’Impe i
omà poden p opo ciona enca a mol s emes de discussió i de e lexió que, com
en aques cas, pe me en de eu e amb llum no a p oblemes que enca a són lluny
de queda esol s i sob e els quals s’ob en unes al es pe spec i es.
De osa: colònia de Pè inax? Fa en ia 31/1-2, 2009 69
24. Reco dem que ja apa eix aques a denominació amb pos e io i a l’any 138 dC du an el egna de
l’empe ado An oní Pius (c . la nos a no a 20). Du an aques egna , pe ò, un al e documen CIL
II2/ 14, 784 (= CIL II 4055 = ILS 3729 = 6925) sembla compo a , pe la Minicial de l’úl ima línia
on igu a el dedican , la indicació d’un municipium, enca a que es no impedeix que pugui ac-
a -se d’un nom pe sonal, si enim en comp e l’es a de la peça.
25. Això e iden men ani ia d’aco d amb la hipò esi d’E. Hübne , que pensà a supli , com hem is a
l’inici del nos e eball, c(olonia) D(e osa) o bé o( do) c(oloniae) D(e osae), pe ò sense pensa
mai en la possibili a que os Pè inax qui concedís l’es a u p i ilegia a la ciu a .