scieee Science in your language
[en] (orig)

Aristènet, Lletres II, 20 : assaig per a una genealogia literària

Abstract

La carta II 20 d'Aristènet és un exemple de la pervivència de tòpica iàmbica i còmica en la literatura tardana. Tanmateix, l'epistològraf Aristènet no es limita a fer un ús mecànic i ornamental de determinats motlles eròtics, sinó que fa dialogar veus diferents de la llarga tradició literària grega. Aquest sembla que és un tret innovador en la prosa d'Aristènet, autor que ha estat infravalorat precisament per la seva presumpta manca d'originalitat.

Read accessible full text

Aristènet, Lletres II, 20 : assaig per a una genealogia literària

Author: Pagès i Cebrián, Joan
Publisher: Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Year: 2008
Source: https://ddd.uab.cat/pub/faventia/02107570v30n1-2/02107570v30n1-2p323.pdf
Resum
La ca a II 20 d’A is ène és un exemple de la pe i ència de òpica iàmbica i còmica en la li e-
a u a a dana. Tanma eix, l’epis ològ a A is ène no es limi a a e un ús mecànic i o namen al
de de e mina s mo lles e ò ics, sinó que a dialoga eus di e en s de la lla ga adició li e à ia
g ega. Aques sembla que és un e inno ado en la p osa d’A is ène , au o que ha es a in a alo a
p ecisamen pe la se a p esump a manca d’o iginali a .
Pa aules clau: A is ène , epis olog a ia, iambe, comèdia, li e a u a e ò ica, adició li e à ia.
Abs ac
A is aene us’ le e II 20 is an example o he su i al o iambic and comic mo i s in la e li e a-
u e. Howe e , he a o his au ho is no limi ed o a mechanic and o namen al use o ce ain
e o ic pa e ns, bu i ga he s di e en oices om he li e a y adi ion and builds a dialog be ween
hem. This seems o be an inno a i e ea u e o he p ose o A is aene us, an au ho ha has been
unde es ima ed o his alleged lack o o iginali y.
Key wo ds: A is aene us, epis olog aphy, iambus, comedy, e o ic li e a u e, li e a y adi ion.
L’epis ola i d’A is ène ha gaudi de alo acions luc uan s pe pa de lec o s i c í-
ica al lla g de la se a dila ada ansmissió en lle a imp esa2. En e els segles XVI
i p incipis del XIX les edicions i eedicions de l’ob a o en nomb oses3i els comen-
1. Em plau en g an mesu a dedica aques a icle a la D a. Rosa A aceli San iago Ál a ez, a i de
con ibui a l’homena ge que se li e mi jançan aques núme o de la e is a FAVENTIA amb mo iu
del seu ecen eme i a ge.
2. L’edi io p inceps és AΡΙΣΤΑΙΝEΤOΥ πιστολα' ρωτικα4 τιν? τν παλαιν SHρ,ων πιτφια,
E biblio heca c. . Joan. Sambuci. An e piae, Ch is ianus Plan inus, 1566.
3. AΡΙΣΤΑΙΝEΤOΥ πιστολα'. ARISTAENETI epis olae G aecae cum La ina in e p e a ione e no is Josiae
Me ce i. Pa isiis, M. O y 15951, 16002, 16103, Pa isiis, Pige , 16394; ARISTAENETI Epis olae
G aecae cum e sione La ina e no is Josiae Me ce i cu an e Joan. Co nelio de Pauw, cuius no ae
accedun . T ajec i ad Rhenum, H. Besseling 1737, Van Lanckom, 1736; ARISTAENETI Epis olae
cum emenda ionibus ac conjec u is Josiae Me ce i, Joannis Co nelii de Pauw, & c. nec non inedi is
Fa en ia 30/1-2, 2008 323-331
A is ène , Lle es II, 20:
assaig pe a una genealogia li e à ia1
Joan Pagès Ceb ian
Uni e si a Au ònoma de Ba celona
Depa amen de Ciències de l’An igui a i de l’Eda Mi jana
joan.pages.ceb [email protected]
Recepció: 15/7/2009
a is copiosos4, e que ens demos a l’in e ès que susci a a aques a ob a pel seu
con ingu e ò ic i pe la se a a esa.
La adició exegè ica des de l’humanisme ins a la ilologia del segle XIX se
cen à onamen almen en dos aspec es: el p ime , la es i ució del ex a pa i d’un
codex unicus plaga d’e ades que calia esmena i, el segon, la ece ca de les on s
d’inspi ació de l’au o . Aques en ocamen ac uà com un ac o limi ado de la c í-
ica. L’es o ç, ce amen me i o i, que es a esme ça en aques es dues di eccions,
a impedi l’apa ició de isions di e en s que en iquissin el deba a l’en o n d’a-
ques a ob a.
La oballa de passa ges imi a ius i de calcs plagia is apo a a els p incipals
e e en s hipo ex uals al ex anali za ; com a esul a , a ui coneixem el epe o i
de ex os clàssics sob e els quals s’ana en bas in les di e ses e opeies i na acions
b eus que in eg en aques epis ola i de icció. Aques a pe spec i a, a egida a una
mo ali a que desplaïa p o undamen , con ibuí a la de aluació de les Lle es
d’A is ène . En e ec e, en pa aules de Cobe 5, «deli aba G aecia e is i senio desi-
pieba e epue esceba quum alia legeban u e placeban ». És ob i que, pe
a Cobe , l’epis ola i d’A is ène e a poca cosa més que un sa gi de gus dub ós
i quali a mig ada de pedaços ex uals espigola s de la ica adició de la p osa
clàssica i classicis a.
Aques a alo ació es man ingué de o ma o ça unànime du an gai ebé un
segle, i en són escassos els es udis publica s ins a la dècada de 1930. Albin Lesky,
en un eball apa egu el 19296, posa de nou en el deba públic la qües ió d’A is ène .
Fou p ecisamen la se a aducció alemanya de 19517el desencadenan d’una e i-
alla de l’in e ès pe aques au o quasi oblida . En ou una conseqüència l’edició
324 Fa en ia 30/1-2, 2008 Joan Pagès Ceb ian
an ehac Jacobi Tollii, Jacobi Philippi D’O illii, Ludo ici Caspa i Valckena ii alio umque, cu an e
F ide ico Ludo ico Ab esch, qui suas lec iones addidi , Zwollae apud Joan. Ca . Royaa ds 1749 (in
quo lib o con inen u F ide ici Ludo ici Ab esch Lec ionum A is aene a um lib i duo. Zwollae,
J. C. Royaa ds, 1749); AΡΙΣΤΑΙΝEΤOΥ πιστολα' ταν1ν Fλληνιστa μνον κδ&δονται. Δι? φιλοτ&μου
δαπνης καa προτροπ3ς τν τιμιοττων πραγματευτν ΚΡ. ΤΡ. ZΚ. καa ΠΣ. με*’ `σης ο¥οντε
πιμλειας διορ*ω*εσαι. Πολυζ,ης Κντου (ed.), Vindobona, 1803; ARISTAENETI Epis olae ad
idem Codicis Vindobonensis ecensui Me ce i, Pauwii, Ab eschii, Hue ii, Lambecii, Bas ii, alio-
um, no is suisque ins uxi Jo. F . Boissonade. Lu e iae, De Bu e, 1822; AΡΙΣΤΑΙΝEΤOΥ πιστολα'.
ARISTAENETI Epis olae in Epis olog aphi G aeci, ecensui , ecogno i , adno a ione c i ica e indi-
cibus ins uxi Rudolphus He che . Pa isiis, Fi min-Dido , 1873, p. 133-171 (adno . p. XXI-XXIX).
A desg a meu, d’en e les edicions an igues, només m’ha es a possible consul a les d’Ab esch
i Boissonade.
4. A pa de les ano acions dels c í ics an e io s aplegades pe Boissonade en la se a edició, ci a é
ambé dos eballs que he pogu consul a : BAST, F.J., Le e c i ique à J. F. Boissonade su
An oninus Libe alis, Pa enius e A is énè e, Pa ís-Leipzig, 1805; NABER, S.A., «Adno a iones
c i icae in Alciph onem e A is aene um», Mnemosyne n. s. 6, 1878, 238-258. Vegeu ambé
la no a següen .
5. COBET, C.G. (1860), «Miscellanea philologica e c i ica IV 8 ad A is aene i quem ocan epis olas»,
Mnemosyne 9, 1860, 148-170, p. 150.
6. LESKY, A. (1929), «Alciph on und A is aine os», Mi eilungen des Ve eins Klassische Philologen
in Wien 6, p. 47-58.
7. ARISTAINETOS, E o ische B ie e, in oducció i aducció alemanya d’Albin LESKY, Zu ic, A emis-
Ve lag, 1951.
eubne iana a cà ec d’O o Mazal8, amb una e isió de la qües ió c í ica i una anà-
lisi de on s.
Es udis més ecen s han ence a una no a ap oximació al ex . La c í ica con-
empo ània, òb iamen , é en comp e els e e en s in e ex uals, pe ò a mol més
enllà: ce ca en les Lle es d’A is ène o allò que depassa els models imi a s.
Al ma ge de la qües ió sob e les on s, cal es udia ambé l’apo ació pe sonal de
l’au o , els possibles e s d’o iginali a que puguin ha e passa desape cebu s
enmig de an es imi acions i coincidències ex uals amb au o s clàssics.
Quan A is ène imi a o, ins i o , copia quasi li e almen un b eu pas d’un au o
clàssic, ho a pe manca d’in en i a? La se a ècnica composi i a a més enllà de
la labo de e alls ex uals i el pas i x decaden ? La espos a a aques es p egun es no
és gens àcil. Cal e una lec u a pausada i en p o undi a de la se a ob a, i ambé
s’ha de eni una mi ada lliu e d’es e eo ips exegè ics.
Les apo acions p ime enques de Geo ey A no 9, enca a en la línia de la
Quellen o schung, ja ens menen pe aques a no a ia. Recen men , pe ò,
Giuseppe Zane o10, Ra ael Gallé Cejudo11 i Anna Tiziana D ago12 han ac uali za
el pano ama i han comença a enca amb o s aques s condicionan s als quals
ens e e im.
A is ène , Lle es II, 20: assaig pe a una genealogia li e à ia Fa en ia 30/1-2, 2008 325
8. ARISTAENETI Epis ula um Lib i II edidi O o MAZAL, S u ga diae, in aedibus B. G. Teubne i, 1971.
L’edició ancesa de la undació Guillaume Budé no es éu espe a : ARISTÉNÈTE: Le es d’amou .
Tex edi a i aduï pe Jean-René VIEILLEFOND. Pa ís, Les Belles Le es, 1992. Recen men se
n’ha publica la me a edició bilingüe: ARISTÈNET, Lle es d’amo , a cu a de Joan PAGÈS CEBRIAN,
Ba celona, Fundació Be na Me ge, 2009.
9. ARNOTT, G. (1968), «A is ene us and Menande ’s Dyscolos», He mes 46, p. 384; ÍDEM (1968),
«Some passages in A is aene us», BICS 15, p. 119-124; ÍDEM (1973), «Imi a ion, a ia ion, exploi a-
ion. A s udy in A is aene us», GRBS 14, p. 197-211; ÍDEM (1975), «Anno a ions o A is aene us»,
Museum Philologum Londinense 1, p. 9-31; ÍDEM (1982), «Pas iche, pleasan y, p udish e o icism.
The le e s o A is aene us», Yale Classical S udies 27, p. 291-320.
10. ZANETTO, G. (1987), «Un epis olog a o al la o o. Le le e e di A is ene o», SIFC 5, p. 193-211;
ÍDEM (1988), «Osse azioni sul es o di A is ene o», Koinonia 12, p. 145-151; ÍDEM (1989), «La
dizione di A is ene o», Me odologie della ice ca sulla a da an ichi à, ac es del P ime Cong és
de l’Associació d’Es udis Ta doan ics, a cà ec de An onio Ga zya, Nàpols, D’Au ia, p. 569-577;
ÍDEM (2003), «A is ene o e il “pesca o e innamo a o”: Ep. 1, 3», S udi di Filologia e T adizione
g eca in memo ia di A is ide Colonna, a cà ec de F. BENEDETTI e S. GRANDOLINI. Nàpols, Edizioni
Scien i iche I aliane, p. 837-845. Cal ci a -ne ambé l’edició bilingüe (conjun a amb les Lle es de
Filòs a i Alcí on): ALCIFRONE, FILOSTRATO, ARISTENETO, Le e e d’amo e, in oducció, es i ució
del ex g ec o iginal, aducció i no es de Fab izio CONCA e Giuseppe ZANETTO, Milà, col. Classici
G eci e La ini, Biblio eca Uni e sale Rizzoli, 2005.
11. GALLÉ, R. (1995), Las Ca as de A is éne o. Es udio in oduc o io, edición e isada, aducción y
comen a io (Tesi doc o al), Cadis, Se icio de Publicaciones de la Uni e sidad de Cádiz ( o ma
mic o i xa).
12. ARISTENETO, Le e e d’amo e, a cà ec d’Anna Tiziana DRAGO, Lecce, Pensa Mul imedia, col. Sa u a,
5, 2007. És una edició comen ada que ecull les apo acions onamen als de o a la adició exegè ica
des de Me cie i inco po a els es udis a l’en o n de la adició i la ansmissió del ex d’A is ène que
ha du a e me la p o esso a DRAGO du an els da e s anys. Vegeu ambé DRAGO, A. T. (1997), «Due
esempi di in e es uali à in A is ene o», Lexis 15, p. 173-187; ÍDEM (1998), «Il “lamen o della donna
abbandona a” o lo s a olgimen o pa odico della adizione: A is aene . 2, 13», Ma e iali e discus-
sioni pe l’analisi dei es i classici, 41, 207-223; ÍDEM (2004), «Da Apollonio Rodio ad A is ene o:
pe sis enze e inno azioni di un pa adigma mi ico», Syn hesis 11, p. 77-89. Vegeu la no a següen .
Anna Tiziana D ago ha e apo acions in e essan s al deba : l’ús de òpics i
al es mo ius p esos de la adició clàssica s’ha d’anali za amb més p o undi a a
la ece ca de la unció que compleixen en el eixi o gànic de e e ències in e ex-
uals. L’ob a d’A is ène és li e a u a que ens eme als ex os clàssics, hel·lenís-
ics i impe ials del epe o i escola ; aques e és p ou cla des de l’edició de
Me cie , pe ò, quina in enció amaga aques a i ici?
Si es udiem l’ús que a A is ène del epe o i adicional de òpics ama o is,
enim la imp essió que, en algunes de les se es lle es, l’au o plan eja un diàleg
en e idees con aposades que ia dels models emp a s com a hipo ex os. Així, pe
exemple, a la ca a I 8, segons un es udi ecen 13, dialoguen dues concepcions
ama ò ies di e en s: la sà ica, segons la qual l’enamo amen impedeix a l’enamo-
a d’exe ci les se es asques amb no mali a , i la pla ònica, que ad oca pe la esi
con à ia: l’amo a l’enamo a mol més compe en en els seus a e s. Així, el ca a-
lle enamo a que p o agoni za l’anècdo a d’aques a ca a es mos a mol més des-
e en l’equi ació p ecisamen pe què es à enamo a , men e que el seu escude
posa en dub e que ealmen sigui íc ima de Cupido, pe què, si així os, l’enamo-
amen ac ua ia com a ac o limi ado de la se a pe ícia14.
Així doncs, segons D ago15, el joc me a ex ual que plan eja la lec u a d’A is ène
no és una simple hipe codi icació e ò ica me amen o mal, sinó una ela i i za-
ció dels codis cul u als que se ia a la base de la concepció li e à ia d’A is ène .
Veiem, doncs, que les elacions d’in e ex uali a poden se analizades des d’un
pun de is a concep ual i no me amen o mal: l’au o aca a en les se es ca es
les eus di e ses de la adició clàssica, i en cap cas es limi a a e un ús pu amen
mecànic del epe o i de emes i òpics.
El p opòsi d’aques a icle és anali za la lle a in ena del llib e segon en is a
d’aques a no a apo ació d’Anna Tiziana D ago, amb l’objec iu d’o e i no es
dades a la se a esi, que, òb iamen , subsc i im.
La ca a II 20 de l’epis ola i d’A is ène ens p opo ciona un nou exemple de
com l’au o ep èn dos òpics p o undamen a ela s en la adició que poden se
conside a s an agònics i gene a, a pa i d’aques s, un nou es adi en la his ò ia
de la eelabo ació del ma e ial li e a i.
Abo dem, a con inuació, una b eu desc ipció del con ingu de la lle a. Pe
e -ne la lec u a comple a, eme em a qualse ol de les edicions ecen s ci ades16.
A l’encapçalamen de la lle a esmen ada igu a la ó mula epis ola habi ual:
el nom del emi en (en nomina iu) i el del des ina a i (en da iu): Oceani a A is obul.
Dos noms que semblen ia s a l’a za i que, endemés, no iden i iquen cap dels pe -
sona ges de qui pa la la lle a. En de ini i a, podem a i ma que, més que una ca a
p òpiamen di a, és una b eu na ació ama ò ia o una acècia ela ada pe aques
326 Fa en ia 30/1-2, 2008 Joan Pagès Ceb ian
13. DRAGO, A.T. (2002), «Il ca alie e innamo a o (A is aene . I 8)», Eikasmos 13, p. 231-238.
14. DRAGO onamen a la se a a gumen ació en dos agmen s de Sa o (31 i 102 V) i un passa ge del
Simposi pla ònic (Pl. Smp. 179 a-e), que es co espon amb el discu s en el qual el poe a Aga ó
exposa la se a eo ia e ò ica.
15. Loc. ci .
16. Desca em la ansc ipció i la aducció de la lle a en el cos de l’a icle pe mo ius d’espai.
al Oceani al seu in e locu o A is obul. L’a gumen és el següen : un jo e anome-
na Licó es à enamo a d’una he e a, i s’es à o a la ni palplan a a la po a de la
noia, que es nega a eb e’l. Ell li suplica so a la ines a17 i s’en aula un diàleg en
el qual o s dos s’acusen mú uamen d’exhibi cap enimen s més p opis d’animals
que no pas d’ésse s humans. Així, pe a Licó (el nom és, òb iamen , pa lan ), ella
és una e a incapaç de mos a compassió da an les se es decla acions d’amo
since . Ella, pe ò, l’acusa de se un «aman llop», aquell qui ce ca de sadolla el
seu desig i e enable pe desp és desen end e’s de l’aman com si os la cò po a d’un
xai po inejada i desp és abandonada i oblidada sense la més mínima ecança.
L’anàlisi de l’ús dels òpics de l’«aman e a» po ence a una ia que ens pe -
me i d’es abli allò que en pod íem anomena la genealogia li e à ia d’aques a
b eu c eació i, en elació amb el conjun de l’ob a, ens o e eix la possibili a d’a-
p o undi en la qües ió de la ècnica na a i a i la mena de elació in e ex ual amb
les se es on s, sense limi a -nos a de ec a -ne les coincidències ex uals.
La poesia iàmbica ens o e eix el p ime exemple del que pod íem quali ica
com a òpic de l’aman llop: en el agmen 196a (Wes 18) d’A quíloc, es i uï amb
o ça compleció g àcies al Papi de Colònia 751119, hi llegim una pa ben ex en-
sa d’un iambe de ema e o icosa í ic. La pe sona loquens, p obablemen el ma eix
A quíloc, explica com a sedui la illa de Licambes en un passa ge en què combina
la simbologia e ò ica amb els de alls explíci s. Doncs bé, en el momen en què
na a l’ab açada amo osa, es compa a a si ma eix (implíci amen ) amb un llop20, i
la noia seduïda, enca a e ge, la compa a (explíci amen ) amb un ce a ó espo u-
gui que ha caigu so a les u pes del emible p edado 21:
παρ*νον δ’ ν Nν*ε[σιν
τηλ]ε*εσσι λαβν κλινα; μαλ*ακ< δ[ μιν
χλα&]νη καλψας, αLχν’ 5γκλησ’ χω[ν
δε&]ματι πα[λ]λομνην τς στε νεβρ[Hς πρHς λκον,
μαζ]ν τε χερσaν xπ&ως xφηψμην
 περ] φηνε νον βης πλυσιν χρα;
La simbologia animal és ben p esen en la poesia iàmbica, que p en de la aula
el model de la ep esen ació de l’es e eo ip conduc ual humà pe mi jà de la na a-
ció p o agoni zada pe animals22. El e que aques a sigui una pa icula i a de la
A is ène , Lle es II, 20: assaig pe a una genealogia li e à ia Fa en ia 30/1-2, 2008 327
17. No i’s que la concepció li e à ia es onamen a sob e els mo lles pe ec amen con igu a s pe la
adició lí ica i d amà ica: el pa aclausí i on i l’ama o exclusus. Vegeu GALLÉ (1994), «Algunas
conside aciones sob e la adición e ó ica g iega en las Ca as de A is éne o», Ac as del VIII
Cong eso Español de Es udios Clásicos, Mad id, Ediciones Clásicas, 1994, 181-186 (especial-
men 183-184).
18. Delec us ex iambis e elegis G aecis ed. M. L. WEST, Ox o d, 1980, p. 64-66.
19. Edi a pe MERKELBACH i WEST a ZPE 14, 1974, 97.
20. Vegeu la no a següen .
21. Ve sos 28-33 de l’edició de F. RODRÍGUEZ ADRADOS, Lí icos g iegos: elegíacos y yambóg a os
a caicos II, Mad id 1990, p. 308. La es i ució νεβρ[Hς πρHς λκον es basa en Teòc i XI 24 ( egeu
in a).
22. En obem ambé exemples en l’èpica en o ma de símil home- e a: Od. VI, 130-136.

aula demos a l’o igen popula d’aques a mena de con ingu s en la adició li e à-
ia, els quals hau ien is la llum en el ma c del epe o i sapiencial ansmès o al-
men . El iambe de les dones de Semònides n’és, po se , l’exemple més cla 23.
Cen em-nos, doncs, en la con inuï a d’aques s símils en la adició e ò ica.
La baula següen en la ansmissió del òpic se à, òb iamen , la comèdia. L’es àsim
còmic beu de la adició iàmbica24. Tenim exemples de co s de comèdia de con-
cepció agonal en què dos co s, un de masculí i un de emení, s’inc epen i es an
e e s mú uamen 25. En un b eu in e ludi co al de Lisís a a d’A is ò anes26,
diu el co i eu:
οLδν στι *ηρ&ον γυναικHς 5μαχ,τερον,
οLδj π1ρ, οLδ’ ¬δ’ 5ναιδ<ς οLδεμ&α πρδαλις27.
Aques a comèdia és un exemple cla de la con on ació agonal en e els dos
sexes he e a del comos p ocessional, en el qual co s masculins i emenins al e -
nen llu s esb oncs seguin una pau a esponso ial28. Tan el iambe com aques s co s
de comèdia són una mos a de l’he ència que aques s can s es ius deixa en en la a-
dició li e à ia. Els iambòg a s i comediòg a s d’època a caica i clàssica coneixien
ja un bell epe o i adicional d’aques s es e eo ips. El mo iu de l’aman - e a
que hem oba a la lle a II 20 d’A is ène en onsa les se es a els, com eiem,
en l’alba de les adicions o al i esc i a.
La concepció esponso ial iàmbica i còmica implica l’ambi alència del mo iu:
l’home- e a és aquell qui s’ab aona damun la se a p esa i s’hi aca nissa pe sa is-
e el seu desig, men e que la dona- e a és la que no es deixa es o a pels p ecs
del p e enden , o la que p o oca un pa imen al ma i (o aman ) en nega -li els seus
a o s sexuals29. Aques a dona és una « e a» pe què no demos a sen imen s humans,
és inexo able com la p o agonis a de la ca a d’A is ène o com les dones de
Lisís a a d’A is ò anes. Així doncs, l’home a i ma la se a condició e ina de mane-
a ac i a, men e que la dona ho a de o ma passi a. L’home és uní ocamen una
bès ia ca ní o a, un llop o un lleó. La dona, en can i, és ambi alen i equí oca:
p esen ada com un xai o un ce a ó p esa de la o aci a del p edado , és capaç,
328 Fa en ia 30/1-2, 2008 Joan Pagès Ceb ian
23. Semònides, agmen 7 D.
24. Vegeu ZANETTO, G. (2001), «Iambic Pa e ns in A is ophanic Comedy», Iambic ideas: Essays on
a Poe ic T adi ion om A chaic G eece o he La e Roman Empi e, ed. CAVARZERE-ALONI-BARCHIESI,
Lanham, p. 65-76 (especialmen 66-67).
25. La simbologia animal a més enllà del ex : sabem ambé, pe la pin u a sob e ce àmica i pe mol s
í ols de comèdies, conse ades o pe dudes, que el co e a zoomo . Vegeu PICKARD-CAMBRIDGE,
A. (1962), Di hy amb, agedy and comedy, Ox o d ( eimp essió 1970), p. 153-154: «we can ha e
li le hesi a ion in inding in he animal masque ade one o he oo s o he Old Comedy».
26. A . Lys., 1014-5.
27. La mè ica d’aques s dos e sos no és iàmbica, sinó ocaica. Tanma eix, el b eu diàleg en e el
co i eu masculí i el emení es à inse i en un passa ge en què p edominen les escenes iàmbiques,
i, si a enem el con ingu , el clima comicoagònic se ci cumsc iu plenamen en la o ma iàmbica.
Vegeu PICKARD-CAMBRIDGE, A. (1962), Di hy amb…, p. 226.
28. Vegeu RODRÍGUEZ ADRADOS, F. (1972), Fies a, comedia y agedia, Ba celona, p. 68 s.
29. Aques és p ecisamen el mo iu nuclea de Lisís a a.
en un momen de e mina , de e -se espec a ins a a emo i l’home, que la eu
com una pan e a (πρδαλις). La dona és, doncs, oluble, mu able, i po mos a
cap enimen s con aposa s que es ep esen en simbòlicamen amb animals a a pací-
ics, adés ag essius. L’home, en can i, semp e és p edado , i, ja des d’A quíloc,
sembla que és ell ma eix qui ha es able l’es e eo ip p opi i el de la dona.
Així, la dona po uga i esqui a se’ns mos a à com un xai: aques a és la Gala ea
de l’Idil·li XI de Teòc i , en què un Poli em sen imen al i humani za es queixa de
se ac a com un llop pe la se a enamo ada, que uig d’ell com ho a ia un ani-
mal es e eï . L’es e eo ip s’aplica, doncs, injus amen , i el Poli em eoc i eu se’n
plany amb aó:
φεγεις δ’ σπερ =ϊς πολιHν λκον 5*ρσασα30.
Homes i dones, doncs, es an condemna s a no en end e’s, de la ma eixa mane-
a que un llop no es po ma ida amb una o ella. La pa la col·loquial é exp es-
sions que es imonien aques s pensamen s. No amen , és la comèdia la que ens en
dóna es imoni:
SIεροκλ3ς;
οL γρ πω το1τ στa φ&λον μακρεσσι *εοσιν,
φυλπιδος λ3ξαι, πρ&ν κεν λκος οJν Gμεναιο.
Τρυγαος;
καa πς  κατρατε λκος ποτ zν Jν Gμεναιο31;
A la comèdia no a, la dona in e p e a so in el pape de la e a, i és no amen
l’home qui n’es ableix la compa ació: en el Misumenos de Menand e32, Ge a blas-
ma C a ea pel seu compo amen despie a i sense sen imen s compa an -la amb
una lleona, de la ma eixa mane a com Licó, el «llop» p o agonis a de la ca a
d’A is ène , acusa l’he e a d’insensible i de eni una ànima més p òpia d’una sal-
a gina que no pas d’una dona: *αυμαστHν ο^ν πς p τοιδε ψυχ< οLκ τχ*η
μ#λλον *ηρ&ον33.
L’amo dels homes és, doncs, un amo de llops, com a i ma A is ène en boca
del seu pe sona ge emení: Cς γ?ρ λκοι τοUς Nρνας 5γαπσιν, οgτω τ? γναια
πο*ο1σιν ο. νοι, καa λυκοφιλ&α τοτων b π*ος. Aquí l’epis ològ a enuncia el
òpic sob e el qual bas eix l’escena na ada a la ca a, i ho a plagian p o bona
pa e un passa ge pla ònic34, al com ja han ad e i els edi o s i comen a is es:
A is ène , Lle es II, 20: assaig pe a una genealogia li e à ia Fa en ia 30/1-2, 2008 329
30. Thc . XI, 24. Teòc i es à ja emp an el òpic en o pa òdic, com a à pos e io men A is ène (uid.
in a).
31. A is ò anes, Pax 1175 ss. C . A . Lys. 1100.
32. 311-318.
33. ARNOTT i DRAGO euen en el pas ci a de Menand e un al e dels e e en s hipo ex uals d’aques a
ca a d’A is ène .
34. Pl. Phd . 421d. És ob i que Pla ó a ús del òpic an com els al es au o s ci a s. Vegeu MAGRINI,
P. (1981), «Lessico pla onico e mo i i comici nelle Le e e e o iche di A is ene o», P ome heus 7,
asc. 2, 146-158.
Cς λκοι Nρνας 5γαπσιν, ς παδα φιλο1σιν ραστα&. Pe ò Pla ó posa aques-
es pa aules en boca de Sòc a es, men e que A is ène , buscan un e ec e pa òdic,
ho a di a una he e a35.
Els exemples que hem ana posan o e eixen una conca enació c onològica de
dos òpics an agònics: el de l’aman -llop (es e eo ip masculí) i el de la dona- e a
(es e eo ip emení). Com pe un e ec e especula , l’aman -llop p essuposa una dona
submisa i po uga com un xai (el òpic es à bas i sob e el símil del dep edado i
la p esa), men e que el de la dona e ina p esen a un home desa ma i menys in -
gu (ama o exclusus)36. Sens dub e, el capgi amen de la ima ge emenina només
s’en én com a desencadenan de la pa òdia que ecau sob e l’es e eo ip masculí,
íc ima, aquí, de la in ec i a iàmbica.
L’exemple més cla de la pe i ència i el igo d’aques s òpics i, conc e a-
men , del de l’aman -llop, és un passa ge de la no el·la de Longus Da nis i Cloe37,
en el qual el pas o Do có es camu la so a una pell de llop amb la in enció de io-
la Da ne. El mo iu de la dis essa ens eco da les masca ades del comos, i és al a-
men p obable que l’au o en sigui conscien . Do có acaba à com a p edado dep e-
da , ca els gossos del ama el desemmasca a an: Longus ens o e eix una
descons ucció del òpic, allò que pod íem anomena , en pa aules d’Anna Tiziana
D ago, un «s a olgimen o pa odico della adizione». Obse em com els au o s
a dans endeixen a i oni za a l’en o n de la adició li e à ia.
A is ène , qua e segles pos e io a Longus, s’insc iu en una adició que a en-
ca de la segona so ís ica38 (si hem de ju ja pe l’exemple de Longus) i eixeix una
escena pa òdica amb e e en s del iambe i de la comèdia. La idea p oceden del
iambe a la unció de desencadenan de l’anècdo a, i l’esquema iambicocòmic de
l’es àsim esponso ial, en el qual homes i dones es an e e s mu us compa an els
seus an agonis es amb animals, ens dóna la clau pe dissecciona el ex i in e -
p e a l’a qui ec u a na a i a del b eu ela .
En esum, podem di , doncs, que la lle a in ena del segon llib e de l’epis o-
la i d’A is ène s’a icula a l’en o n d’una concepció esponso ial a la mane a dels
5γνες còmics d’ascenden iàmbic, an des del pun de is a o mal com de con-
ingu . Els dos pe sona ges que la p o agoni zen an dues in e encions al e nes.
Les dues p ime es, mol b eus, pin en l’escena imi an un deco a ea al: p ime
hi in e é l’aman , que es plany de se exclòs a les po es de l’he e a; a con inua-
ció, ella li mani es a el seu desdeny. En la segona in e enció, l’aman acusa la
330 Fa en ia 30/1-2, 2008 Joan Pagès Ceb ian
35. Les pa aules de Sòc a es són p onunciades en un con ex a is oc à ic de pede às ia: el llop és,
doncs, l’ραστς, i el xai, l’ρ,μενος.
36. L’exemple més an ic (que coneguem) és el dels pe sona ges masculins de la comèdia Lisís a a
d’A is ò anes (467-8), que són es omaca s li e almen i ençu s pe l’o a ò ia de la p o agonis a
emenina. Així, el co i eu diu al p obul:  πλλ 5ναλ,σας πη πρβουλε τ3σδε <τ3ς> γ3ς, /τ&
τοσδε σαυτHν ς λγους τος *ηρ&οις ξυνπτεις;
37. Longus I, 20-21. Ens es em de ansc iu e’n el agmen a esa l’ex ensió que ocupa.
38. En la li e a u a a dana els elemen s iàmbics pene en, de e , mol s gène es li e a is, no només en
e s sinó ambé en p osa. Vegeu al espec e AGOSTI, G. (2001), “La e An ique Iambics and Iambiké
Idea”, Iambic ideas: Essays on a Poe ic T adi ion om A chaic G eece o he La e Roman Empi e,
edd. CAVARZERE-ALONI-BARCHIESI, Lanham, p. 219-255 (especialmen 220-21).
dona de cap enimen animal (p ime òpic); ella, en espos a, p onuncia un discu s
d’una ex ensió conside able a mane a d’apologia da an l’acusació de què ha es a
objec e: si ella mos a aques compo amen e és ec és p ecisamen com a p e-
enció da an l’imminen a ac de l’aman -llop (segon òpic)39.
L’aman -llop es con e eix, en la ca a d’A is ène , en un ama o exclusus pe
la condició e ina de l’amada: l’au o a in e ac ua en un ma eix ex els dos òpics
que hem ana sondejan al lla g de la adició. I aques a sembla que és la inno ació
que o e eix el ex : en els exemples comen a s, l’aman -llop només é sen i en
con aposició a l’es imada-p esa, men e que l’he e a- e a p essuposa un home
desp o is de la se a e oci a . Pe con a, A is ène aca a pe p ime cop els dos
es e eo ips e ins en el ma eix ex .
Així doncs, de la ma eixa mane a com en un ex còmic dos co s s’en on en en
un joc d’acusacions mú ues, al lla g de la adició li e à ia dues idees an agòniques
han ana dialogan , i A is ène en a una sín esi que ac ua com a «epode» que con-
clou el can amebeu, pe di -ho emp an la e minologia d amà ica.
El ex d’A is ène és un hipe ex que es onamen a en una es a ig a ia ex-
ual p ou complexa; n’hem ana esseguin els es igis a la mane a d’una «genea-
logia» li e à ia. L’objec iu de l’epis ola i és, doncs, cla amen me ali e a i: s’en-
én com una in i ació a descob i aques a genealogia i com un ep e al lec o cul i a
capaç d’es abli aques es elacions d’in e ex uali a . La unció me ali e à ia p en
el seu sen i en el con ex sociocul u al. A is ène esc iu pe a unes eli s que, en un
a any desespe a de esis encialisme, malden pe conse a la cul u a pagana
en un món que es c is iani za i es medie ali za àpidamen 40 i que amenaça de ele-
ga la adició pagana a un espai ma ginal; un món que pa la una llengua ja mol
allunyada de la dels au o s clàssics i que els e udi s s’es o cen pe man eni i a
com a sis ema de codi icació de l’he ència cul u al, an des d’una essan o mal
com concep ual, en un in en de econs ui els pa àme es es è ics i ideològics de
la adició à ica41.
En conclusió, podem a i ma , d’aco d amb les da e es in es igacions d’Anna
Tiziana D ago, que els e e en s hipo ex uals d’A is ène an mol més enllà del
ca àleg de passa ges locali za s pe la c í ica des de les p ime es edicions i que cul-
minen en l’appa a us on ium de Mazal. L’anàlisi de l’ús que a A is ène del epe -
o i de emes i òpics des d’un pun de is a concep ual ens pe me de comp o a
ins a quin pun és insu icien l’es udi de la in e ex uali a me amen o mal basa
en la iden i icació dels passa ges imi a s i plagia s pe l’au o i p incipal e e en
me odològic des de les edicions humanís iques.
A is ène , Lle es II, 20: assaig pe a una genealogia li e à ia Fa en ia 30/1-2, 2008 331
39. C . DRAGO (2007, p. 596-597; e e ència comple a a la no a 11).
40. Quan a la da ació de l’epis ola i d’A is ène , egeu MAZAL, O. (1977), «Zu Da ie ung de
Lebenszei des Epis olog aphen A is aine os», Jah buch de Ös e eichischen Byzan inis ik 26,
p. 1-5; BURRI, R. (2004), «Zu Da ie ung und Iden i ä des A is aine os», MH 61, 2, p. 83-91.
41. Vegeu MESTRE, F. (2006), «La ein en ion d’A hènes pa les éc i ains de l’époque impé iale»,
I aca 22, p. 97-105; DESIDERI, P. (1994), «La le e a u a poli ica delle éli es p o inciali», Lo spa-
zio le e a io della G ecia an ica, ol. I3, Roma, Sale no Edi ice, 11-33 (especialmen 11-12).