Bella e a Jou nal o Teaching & Lea ning Language & Li e a u e
Vol. 4(2), May-June 2011, 1-16
A aluació i ap enen a ge en espais inno ado s AICLE
Elisabe h Eixa ch Domènech
Uni e si a Au ònoma de Ba celona, Ba celona, Espanya
(A icle ebu el 18 de no emb e de 2010; e sió inal ebuda el 11 d’ab il de 2011)
L’es udi de cas que es p esen a en aques a icle pa eix de la necessi a
d’a alua igo osamen els p og ames d’inno ació d’Ap enen a ge In eg a de
Con ingu i Llengua Es ange a (AICLE) que es po en a e me en alguns
cen es educa ius de secundà ia de Ca alunya. L’es udi a alua les
p og amacions de es uni a s didàc iques AICLE de ciències en anglès a
di e en s ni ells educa ius de l’e apa de secundà ia obliga ò ia (ESO), d’un
Ins i u de secundà ia de la Ba celona me opoli ana, i p esen a una anàlisi
de allada de les ac i i a s d’ensenyamen -ap enen a ge i d’a aluació
especí icamen dissenyades pe a les aules AICLE del cen e, amb l’objec iu
d’es abli l’exis ència o no d’una conco dança en e unes i al es, i alho a
anali za l’adequació d’aques es ac i i a s pe a alua i p omou e l’assolimen
de dues de les ui compe ències que es de ineixen com a bàsiques en el
Cu ículum de l’ensenyamen secunda i obliga o i: la compe ència
comunica i a lingüís ica i audio isual (Cb1) i la compe ència d’ap end e a
ap end e (Cb5).
In oducció
La dinàmica d’una socie a plu icul u al i en cons an can i com la nos a i el alo de la
di e si a lingüís ica i cul u al en el ma c eu opeu, són aspec es que an necessà ia
l’adequació de les dinàmiques educa i es a les aules en els cen es educa ius.
Una de les p opos es ac uals de eno ació didàc ica a les aules, és la
implemen ació de p og ames d’inno ació d’Ap enen a ge In eg a de Con ingu i
Llengua, o AICLE. L’ac ònim AICLE, segons Na és i Muñoz (1999), a e e ència a
si uacions educa i es on una llengua di e en a la llengua p ime a o L1 és el mi jà amb
el qual el con ingu és ap ès, apo an una comunicació eal, on l’ús na u al de la llengua
segona o es ange a és possible (Dal on-Pu e 2007).
A l’Ins i u Ce danya del Vallès Occiden al es po a a e me des del cu s 2006-
2007 un p og ama pilo AICLE, en el qual hi pa icipa p o esso a de ciències,
ma emà iques, o ien ació i anglès. La coo dinació i l’en ocamen col·labo a iu en e
aques p o esso a i la uni e si a ha es a una peça clau pe a aconsegui el plan ejamen
d’un eball in eg ado i inno ado a les aules, així com pe abo da les complexes
in e accions que es donen a di e en s ni ells en les aules AICLE.
Eixa ch Domènech
Bella e a Jou nal o Teaching & Lea ning Language & Li e a u e. 4.2
(May-June 2011): 1-16. ISSN 2013-6196.

2
El p opòsi de l’es udi1 que ecull aques a icle, és el d’anali za aques
p og ama pilo d’inno ació AICLE des de la doble pe spec i a de l’alineació de les
ac i i a s d’a aluació amb les d’ap enen a ge en les aules AICLE, i l’adequació
d’aques es ac i i a s pe a alua i p omou e l’assolimen de dues de les ui
compe ències que el cu ículum ca alà de ineix com a bàsiques pe a l’ensenyamen
obliga o i dins de l’aula, la comunica i a lingüís ica i audio isual i la d’ap end e a
ap end e.
Ma c Teò ic
Aques eball s’insc iu en la adició pedagògica de p omoció del plu ilingüisme de
l’equip de eball CLIL-SI2 (Con en and Language In eg a ed Lea ning-
Semiimme sió), el qual o ma pa del G up de Rece ca en Ensenyamen i In e acció
Plu ilingües (GREIP)3 de la Uni e si a Au ònoma de Ba celona..
El ma c eò ic que dóna cobe u a i supo a l’en ocamen , anàlisi i
desen olupamen de la ece ca comp èn es blocs, cada un dels quals es à elaciona
amb els al es con igu an els es aspec es que s’han anali za al lla g de l’es udi: els
p og ames d’AICLE, l’a aluació i les compe ències bàsiques.
AICLE: La de inició d’AICLE que ha adop a el p ojec e del cen e i que
es ingeix la p oposada pe Dal on-Pu e (2007) p esen ada a la secció an e io , és la
següen :
L’ap enen a ge AICLE engloba aquelles eali a s educa i es que
consis eixen en l'ensenyamen i ap enen a ge de ma è ies cu icula s o
con ingu s acadèmics -di e en s dels pu amen lingüís ics- mi jançan una
llengua ehicula , en la qual els ap enen s enen una compe ència
comunica i a en desen olupamen ja sigui incipien o a ançada, i que
p omouen de o ma explíci a:
-El man enimen i desen olupamen de la llengua o llengües p ime es de
l'ap enen , i la conside ació i posada en alo de les o mes cul u als que
les L1 apo en a la comuni a .
-Un en ocamen au èn icamen in eg a . És a di que demos en un doble
ocus d'a enció pedagògica: la llengua i el con ingu , i p ocu en als
alumnes o a l'ajuda necessà ia pe a comp end e, p odui i negocia
missa ges de con ingu acadèmic en la llengua me a adop ada com
ehicle de comunicació escola o uni e si à ia. (Dal on-Pu e 2007, ci a
en Escoba 2011: 203-204)
Di e sos es udis eali za s pe memb es de l’equip CLIL-SI (Co ede a 2008; Escoba
2004; E ni skaya i Ace os 2008; Ho illo 2010; Jiménez 2010; Nussbaum i Tuson
Eixa ch Domènech
Bella e a Jou nal o Teaching & Lea ning Language & Li e a u e. 4.2
(May-June 2011): 1-16. ISSN 2013-6196.

3
2006; Palla ès 2010; Tapias 2010) demos en que les p opos es pedagògiques que
p omouen l’ap enen a ge d’una à ea cu icula en llengua anglesa ( e ce a llengua en el
cas de Ca alunya) amb un en ocamen com el desc i en la de inició an e io ,
con ibueixen a abo da les di icul a s de comunicació que la L3 compo a, amb
ac i i a s de e lexió i in e acció a l’aula en e l’alumna i el p o esso a que a a o eix el
desen olupamen d’es a ègies i habili a s lingüís iques (compe ència comunica i a) i,
alho a, les asques col·labo a i es i d’au o egulació que es po en a e me a l’aula,
a a o eixen que l’alumna sigui coneixedo del seu p opi p océs d’ap enen a ge
(compe ència d’ap end e a ap end e).
AVALUACIÓ: L’es udi p e én anali za l’alineació o no de les ac i i a s
d’a aluació i les d’ap enen a ge pa in de la co en de ece ca que cen a els seus
es udis en la eo ia de l’a aluació pe l’ap enen a ge, con emplan l’a aluació o ma i a
i la suma i a com a eines de coneixemen del p opi p og és d’ap enen a ge i, pe an ,
d’a a o imen de l’au o egulació de l’ap enen (Ribas 1998, 2009; Escoba 2002, 2004,
2007; Allal 2006; De Ke ele 2006; Sanma í 2007). Una línia de ece ca que conside a
les ac i i a s d’a aluació com a de e minan s de les asques educa i es que han d’ajuda
als es udian s a desen olupa es a ègies, a oba el seu p opi es il, desen olupamen
pe sonal i in el·lec ual i e lexió, que els pe me i un ap enen a ge en p o undi a i alho a
aconsegui el millo de cada un.
Pe a aconsegui una a aluació sos enible (Boud 2003) i una a aluació que
se eixi a l’es udian pe ap end e, les ac i i a s que es p oposen han de ans e i pa
de la esponsabili a de p end e decisions del p o esso a a l’ap enen , o e in -li els
onamen s pe un ap enen a ge con inua al lla g de la se a ida i alho a millo a
l’ap enen a ge del momen .
L’a aluació en esa com a eina d’au o egulació, cons i ueix o çosamen el mo o
de o el p océs de cons ucció de coneixemen , u ili zan uns ins umen s
au o egulado s moni o i za s pel docen com a mediado , o ien an a l’alumna i donan -
li e idències del seu p opi p og és (Sanma í 2007). Si es ol po encia la unció
egulado a en e l’alumna , hem de busca “que l’alumne s’ap opiï dels c i e is
d’a aluació, dels ins umen s d’ap enen a ge i de la ges ió dels p opis e o s” (Ribas
2009). Una de les eines d’a aluació con inua és el Po a oli, una eina po en , adequada a
Eixa ch Domènech
Bella e a Jou nal o Teaching & Lea ning Language & Li e a u e. 4.2
(May-June 2011): 1-16. ISSN 2013-6196.

4
la inali a de c ea ap enen s de pe ida, lexible i in eg ado a, pe la qual cosa es
suposa adequada als en o ns AICLE (Wol 1991; Escoba 2000; Baze man 2002).
COMPETÈNCIES BÀSIQUES: El concep e de compe ència o ma pa d’un nou
discu s pedagògic el qual es basa en la ce ca de espos es a les demandes socials del
segle XXI. S’ha d’equipa als alumnes amb un conjun de capaci a s que els pe me i
dona espos es adien s a aques es demandes.
L’any 1997, l’O gani zació pe a la Coope ació i el Desen olupamen Econòmic
(OCDE), a enca ega al p ojec e De inició i Selecció de Compe ències (DeSeCo) la
cons ucció d’un ma c de e e ència concep ual que comp engués mol s àmbi s i que os
elle an pe el desen olupamen de les compe ències clau des de la pe spec i a de
l’ap enen a ge al lla g de o a la ida i que, a més a més, a alués aques es compe ències
en un ma c in e nacional. Aques a a aluació és el que es coneix com a P og amme o
In e na ional S uden (PISA) el qual é com a objec iu l’a aluació de la capaci a dels
jo es pe a u ili za els seus coneixemen s i des eses amb l’objec iu d’a on a els
ep es de la ida eal.
A Ca alunya els nous cu ículums LOE (DECRET 143/2007, de 26 de juny)
s’alineen amb aques co en i apo en un can i subs ancial en aques sen i :
l’ap enen a ge pe compe ències. S’es ableixen ui compe ències bàsiques que o
l’alumna d’Ensenyamen Secunda i Obliga o i ha d’ha e adqui i en inali za l’e apa.
Pel que a a les compe ències en els quals es cen a aques es udi obem:
[...] el desen olupamen de la compe ència lingüís ica i audio isual
suposa el di e en domini de llengües, an o almen com pe esc i , en
múl iples supo s i amb el complemen dels llengua ges audio isuals en
a ie a de con ex os i inali a s, com a eina pe ap end e a ap end e” i,
“ap end e a ap end e implica la consciència, ges ió i con ol de les
p òpies capaci a s i coneixemen s des d'un sen imen de compe ència o
e icàcia pe sonal, i inclou an el pensamen es a ègic, com la capaci a
de coope a , d'au oa alua -se, i el maneig e icien d'un conjun de
ecu sos i ècniques de eball in el·lec ual, i o això es desen olupa pe
mi ja d’expe iències d'ap enen a ge conscien s i g a i ican s, an
indi iduals com col·lec i es. (DOGC, 2007: 21870).
El con ex de la in es igació
Eixa ch Domènech
Bella e a Jou nal o Teaching & Lea ning Language & Li e a u e. 4.2
(May-June 2011): 1-16. ISSN 2013-6196.

5
Les dades que s’anali zen p o enen d’un Ins i u de secundà ia del Vallès Occiden al on
s’impa eixen els ni ells d’ESO, ba xille a i cicles o ma ius. Té una plan illa de més
de 70 p o esso s/es, i al ol an dels 800 alumnes. El cen e es à ubica en un sec o que
a c éixe amb l’onada immig a ò ia dels anys 60, pe això els alumnes són en g an
majo ia ills o né s d’immig an s. Es ac a d’un ba i de classe eballado a. A pa i del
2000 i ins a a, hi ha hagu i hi ha un dego eig cons an d’es udian s d’o igen es ange
que a iben al ba i. Pe an , ac ualmen , es po pa la de plu icul u ali a a l’aula. La
llengua p edominan al ba i i de elació en e la majo ia dels alumnes és el cas ellà. El
ca alà s’usa p incipalmen en l’àmbi escola i com a llengua acadèmica.
Des del cu s 2006-07 es po a a e me en aques cen e l’expe iència
d’ap enen a ge in eg a AICLE en uni a s didàc iques (amb di e si icació cu icula ) de
ciències i ma emà iques en anglès. El p ojec e a di igi a o s els alumnes de l’ESO (de
12 a 16 anys), sense una p è ia selecció.
La in es igado a ha es a implicada des d’un començamen en el disseny i
implemen ació de les uni a s didàc iques AICLE, com a p o esso a de llengua
es ange a i u o a dels alumnes del Màs e uni e si a i en o mació de p o esso a
d’educació secundà ia obliga ò ia i ba xille a , o mació p o essional i ensenyamen s
d’idiomes de la Uni e si a Au ònoma de Ba celona.
De o es les uni a s didàc iques AICLE que s’han elabo a , se n’ha selecciona
es de di e en s ni ells de l’ESO (1 , 2n i 3 ) i de la ma eixa à ea cu icula de
con ingu (ciències). To es les uni a s de la mos a han es a plani icades i
implemen ades pe alumnes del Màs e en Fo mació Inicial de la UAB amb la
u o i zació i supe isió del p o esso a i ula de l’Ins i u de les à ees implicades.
Les uni a s didàc iques que s’anali zen són:
Taula 1: In o mació de les uni a s didàc iques anali zades
Ni ell educa iu À ees Uni a didàc ica
1 ESO Ciències i anglès Ve eb a es
2n ESO Ciències i anglès P essu e
3 ESO Ciències i anglès The E ec s o Human Ac i i ies on he En i onmen .
Objec iu i p egun es de ece ca
L’objec iu del eball de ece ca que cen a aques a icle, és de e mina el g au de
conco dança en e les ac i i a s d’a aluació obse ades a les aules AICLE d’un Ins i u

Eixa ch Domènech
Bella e a Jou nal o Teaching & Lea ning Language & Li e a u e. 4.2
(May-June 2011): 1-16. ISSN 2013-6196.

6
de secundà ia, i les p àc iques d’ ensenyamen -ap enen a ge dins d’aques ma eix
con ex , elacionades ambdues amb les compe ències bàsiques Cb1: Compe ència
comunica i a lingüís ica i audio isual i Cb5: Compe ència d'ap end e a ap end e.
Les p egun es de ece ca que se’n de i en són:
-En quina mida les ac i i a s d’a aluació es co esponen amb les d’ap enen a ge
desen olupades al lla g de cada uni a ?
-Es dona als alumnes un pape ac iu en les ac i i a s d’a aluació que els pe me i
esde eni coneixedo s del seu p océs i p og és d’ap enen a ge i ap end e a au o egula ?
-En quina mesu a les ac i i a s d’a aluació i ap enen a ge en l’ensenyamen AICLE
enen en comp e les compe ències bàsiques Cb1 i Cb5?
Ma c me odològic
L’es udi es onamen a en la ece ca quali a i a-na u alis íca-e nog à ica, és a di en una
anàlisi de dades quali a i es (Seidel 1998), basa en un p océs in e ac iu, p og essiu,
ecu siu (semp e cal e o na a les on s) i holís ic, dona que cada pa con é el o al.
La ece ca que es p esen a s’insc iu en el pa adigma de la ece ca-acció, de inida
pe Kemmis i Hen y com:
[...] una o ma d’in es igació emp esa pel pa icipan s en si uacions
socials amb la inali a de millo a la acionali a i la jus ícia de les se es
p òpies p àc iques educa i es, i ambé la comp ensió d’aques es
p àc iques i de les si uacions en les quals aques es p àc iques es po en a
e me. (1989: 2)
La ece ca-acció plani ica i posa en p àc ica una acció pedagògica pe a anali za
desp és els seus e ec es i p oposa una e isió del pla inicial, el qual se à anali za i
e isa ambé, i així successi amen (Escoba 2000).
La in es igado a d’aques es udi é l’a an a ge de se amilia an als
pa icipan s (es udian s del Màs e en p àc iques) que elabo en els objec es d’es udi o
uni a s didàc iques, com als ecep o s (es udian s d’ESO) o comp an amb la se a
col·labo ació i el consen imen p e i. Aques e a a o eix aconsegui dades na u als i
pe me conèixe la comuni a el millo possible pe anali za les dades des d’una
pe spec i a èmica (des del pun de is a del pa icipan ) i enin en comp e o a la
si uació (comp ensió heu ís ica del e a obse a ).
Eixa ch Domènech
Bella e a Jou nal o Teaching & Lea ning Language & Li e a u e. 4.2
(May-June 2011): 1-16. ISSN 2013-6196.

7
Amb l’objec iu de ga an i la ans e sali a en els esul a s, s’es ableix un
p o ocol comú d’anàlisi pe a les es uni a s didàc iques seguin els passos següen s:
1- P ime a ap oximació c í ica a les uni a s didàc iques i iden i icació de con ingu s
abo da s en cada UD a pa i dels objec ius de ece ca.
2- Iden i icació de ca ego ies i subca ego ies pe a les ac i i a s d’ap enen a ge i
d’a aluació.
3- Anàlisi de les UD pe sepa a :
a. Anàlisi exhaus i a dels con ingu s de cada UD,
b. Anàlisi de les ac i i a s d’ensenyamen -ap enen a ge aplican el sis ema
de ca ego ies i subca ego ies dissenya pe l’au o a en els apa a s 1 i 2.
4- Posada en elació dels esul a s ob ingu s de l’anàlisi de cada ca ego ia i iden i icació
de egula i a s i i egula i a s.
Aques p o ocol comú d’anàlisi de les dades quali a i es ob ingudes es
onamen a en el mè ode d’anàlisi del con ingu (Cohen, Manion i Mo ison 2007).
Aques mè ode consis eix en edui les dades ob ingudes o classi ican -les en un
nomb e in e io de ca ego ies de i ades de les à ees d’in e ès es able es p è iamen
(Webe 1990: 15). La ca ego i zació de les dades ens pe me obse a les simili uds o
disco dances en e les uni a s d’anàlisi, desc iu e-les da an les e idències obse ades,
edac a les in e ències que se’n de i en i assegu a la iabili a i iabili a de l’anàlisi.
Anàlisi
P ocedi em a a a exempli ica el p o ocol d’anàlisi explici a an e io men .
1- P ime a ap oximació c í ica a les uni a s didàc iques i iden i icació de con ingu s
abo da s en cada UD a pa i dels objec ius de ece ca.
De cada uni a didàc ica s’elabo a una aula amb els apa a s p oposa s pe la
in es igado a a i i e ec e de pode isuali za d’una o ma en enedo a el con ingu a
anali za .
Aques s apa a s són:
Taula 2: Apa a s de l’anàlisi del con ingu de les uni a s didàc iques
Con ingu
cu icula Es a ègia
docen
d’ensenya-
men -
ap enen a ge
Tasca
d’ensenya-
men –
ap enen a ge
Habili a s
que
s’espe en
de
l’alumna
Es a ègia
docen
d’a aluació
Tasca
d’a aluació
Habili a s
que
s’espe en de
l’alumna
Eixa ch Domènech
Bella e a Jou nal o Teaching & Lea ning Language & Li e a u e. 4.2
(May-June 2011): 1-16. ISSN 2013-6196.

8
Iden i icació d’alguns dels apa a s
Es a ègia docen d’ensenyamen -ap enen a ge: Ac i i a en el seu sen i més ampli que
el p o esso a usa pe a p esen a el con ingu a ap end e (explicació o al, p esen ació
Powe Poin , dossie , isi a, lec u a comp ensi a...), i pe a alua ( es esc i , exposició
o al, au oa aluació).
Tasca d’ensenyamen – ap enen a ge: Conc eció de l’ac i i a segons la o ma
(indi idual, pe i g up, g an g up...) i el con ingu del ma e ial que el p o esso a
eque eix a l’alumna pe a desen olupa la comp ensió dels con ingu s p oposa s
(iden i ica el ocabula i, eme e hipò esis...) i pe desen olupa l’ac i i a d’a aluació
(comple a aules, elabo a i exposa mapes concep uals...).
Habili a s que s’espe en de l’alumna : Les habili a s que es demana a l’alumna que
apliqui pe al de po a a e me les asques p oposades, és a di les habili a s que
l’alumna ha de posa en joc pe a pode desen olupa cada una de les asques. El què
s’espe a que apo i i/o execu i l’alumne (a enció, memo i zació, iden i icació,
a gumen a un esc i , p epa a una p esen ació o al o amb diaposi i es...).
A con inuació p esen em un exemple d’aques anàlisi del con ingu cu icula :
“Animals en pe ill d’ex inció” de la uni a didàc ica dels Ve eb a s (1 ESO).
Taula 3: Exemple d’anàlisi d’un dels con ingu s de la uni a didàc ica The Ve eb a es
Con ingu
cu icula Es a ègia
docen
d’ensenya-
men -
ap enen a ge
Tasca
d’ensenya-
men -
ap enen a ge
Habili a s
que
s’espe en de
l’alumna
Es a ègia
docen
d’a aluació
Tasca
d’a aluació Habili a s
que
s’espe en de
l’alumna
Animals
en pe ill
d’ex inció.
Lec u a
d’expe s:
Pola Bea .
Dues lec u es
di e en s sob e
el ma eix
ema.
En pa elles
han de
p egun a -se i
con es a
p egun es p e-
es able es,
desp és de la
lec u a
indi idual.
Jus i ica i
explica ,
memo i za ,
e hipò esis,
es abli
causa-
e ec e.
a gumen a i
de ensa .
Composi-
ció esc i a.
Indi idual.
Resum del
que s’ha
ap ès
desp és de
l’ac i i a .
Exp essió
esc i a.
A gumen a .
Iden i ica .
Explica .
2- Iden i icació de ca ego ies i subca ego ies pe a les ac i i a s d’ap enen a ge i
a aluació
Una egada eali zada l’ap oximació c í ica i iden i icació del con ingu de les es
uni a s didàc iques, s’es ableixen nou ca ego ies pe a l’anàlisi de les es a ègies docen s
(ac i i a s) d’a aluació i ap enen a ge, les quals són:
Eixa ch Domènech
Bella e a Jou nal o Teaching & Lea ning Language & Li e a u e. 4.2
(May-June 2011): 1-16. ISSN 2013-6196.

9
1:Ac i i a s comunica i es ecep i es. 2:Ac i i a s comunica i es p oduc i es i
in e ac i es. 3:Habili a s cogni i es-lingüís iques. 4:Habili a s cogni i es. 5:Fo ma de
la in o mació en les ac i i a s de ecepció i p oducció. 6:Supo pe e la asca.
7:Con ol/di ecció de la asca. 8:Balanç en e a aluació o ma i a i ce i ica i a.
9:Re lexió.
Aques es nou ca ego ies s’han es able p enen com a e e ència a Jo ba, Gómez
i P a (2000: 24-35). Ens se i an pe a anali za l’exis ència i el ipus de comunicació i
in e acció (ca ego ies 1, 2, 3, 4 i 5), de con ingu (ca ego ies 5, 6 i 7) i d’a aluació
(ca ego ies 8 i 9) en les ac i i a s d’ensenyamen -ap enen a ge i les d’a aluació.
Cada una de les ca ego ies es elaciona amb les ac i i a s i les asques
co esponen s, al i com s’indica amb alguns exemples a la aula següen :
Taula 4: Exemples de ca ego i zació de les ac i i a s d’ensenyamen -ap enen a ge i a aluació
A pa i d’aques a p ime a ca ego i zació s’es ableixen unes subca ego ies que in en en
conc e a , pe a cada ca ego ia, les habili a s que s’espe en de l’alumna , en e e ència a
la in o mació que es ol ob eni pel que a a l’assolimen de les dues compe ències
Eixa ch Domènech
Bella e a Jou nal o Teaching & Lea ning Language & Li e a u e. 4.2
(May-June 2011): 1-16. ISSN 2013-6196.

16

Seidel, J.V. (1998). QDA. Quali a i e Da a Analysis. Qualis Resea ch. Disponible a
www.qualis esea ch.com.
Tapias, N. (2010). El camí de la asca a l'ac i i a : el eball en pe i g up en
en ocamen s AILCE des de la pe spec i a de la Teo ia de l'Ac i i a . T eball de
ece ca no publica . Màs e o icial en Didàc ica de la llengua i la li e a u a de la
UAB. Disponible a: h p://g upsde ece ca.uab.ca /clilsi/con en /publicacions-en-
l%C3%ADnia-de-lequip-clil-si. Da e a consul a el 3 de maig de 2011.
Vygo sky, L. (1978). Mind in Socie y. Camb idge, MA: Ha a d Uni e si y P ess.
Webe , R. P. (1990). Basic Con en Analysis (2nd edi ion). Thousand Oaks, CA: Sage.
Wol , K. (1991). The school eache ’s po olio: Issues in design, implemen a ion and
educa ion. Tha Phi Del a Kappen, 73(2): 129-136.

No es
1 Es udi eali za dins del Ma c del P ojec e “Discu s Acadèmic en Llengua Es ange a: Ap enen a ge i
A aluació de Con ingu s Cien í ics en l'Aula Mul ilingüe (DALE-APECS)”, e e ència EDU2010-15783,
inança pel MICINN (h p://hdl.handle.ne /2072/97380).
2 h p://g upsde ece ca.uab.ca /clilsi/
3 h p://www.g eip.uab.ca /

Re e ència de l’au o a:
Elisabe h Eixa ch Domènech és p o esso a ca ed à ica de llengua anglesa i é el i ol del Màs e
d’In es igació en Didàc ica de la Llengua i la Li e a u a (DLL) de la Uni e si a Au ònoma de Ba celona
(2010). El 2010 a ob eni una llicència d’es udis del Depa amen d’Ensenyamen . Ha es a di ec o a de
l’Ins i u Sabadell du an ui anys i es à p oposada com a di ec o a de l’Ins i u Les Ayme igues de
Te assa, un cen e de no a c eació 2011. És col·labo ado a de la Uni e si a Au ònoma de Ba celona
com a u o a de p àc iques d’alumna del Màs e en Fo mació del P o esso a de Secundà ia Obliga ò ia i
Ba xille a . En el ma c del g up de ece ca en Ensenyamen i In e acció Plu ilingües (GREIP) pa icipa en
g up de eball Con en and Language In eg a ed Lea ning-Semiimme sió (CLIL-SI). Pa icipa en el
P og ama de Fo mació del P o esso a Fo mado de l’ICE de la UAB com a componen de Fo mació de
o mado s GREIP: La semi-imme sió. CLIL-SI. Ac ualmen o ma pa com a p o esso a-in es igado a
en el P ojec e “Discu s Acadèmic en Llengua Es ange a: Ap enen a ge i A aluació de Con ingu s
Cien í ics en l’Aula Mul ilingüe” (DALE-APECS) de la UAB.
Email: [email p o ec ed]
