El 9 d’ab il de 1890, mossèn Aleix F ancolí llegia, a la e llada li e à-
ia, o gani zada pel Cen e Ca òlic, que o ma a pa dels ac es comme-
mo a ius del Te ce Cen ena i del San C is d’Igualada,2el poema «A
Igualada en lo Cen ena i del San C is o», de Jacin Ve dague , po se
di ec amen del manusc i au òg a da a el dijous san de 1890 (docu-
men 1 dels «Tex os de Jacin Ve dague »)3que e a en pode del poe a
igualadí Josep Ma ia Se a i Ma sal.
125
Anua i Ve dague 13 - 2005
Miscel·lània igualadina:
els poemes de Jacin Ve dague
i de Josep Ma ia Se a i Ma sal al
San C is d’Igualada i al es ex os1
Manuel Jo ba
(Uni e si a Au ònoma de Ba celona)
1. Edi o, a pa algun a icle o agmen d’a icle i una ca a dels Papeles de Ba bie i
de la Biblio eca Nacional de España, de Mad id, documen s que ha ien es a en
pode del senyo Ignasi Se a i Goday (1913-2004), né de Josep M. Se a i Ma sal,
que m’han pe ingu g àcies a la gene osa amabili a de la senyo a Mon se a Flo a s
i del llib e e senyo Josep M. Fa é. Ag aeixo a la senyo a Rose Cas elle , de la
Biblio eca Ve ge de Mon se a , del B uc, i a la senyo a Te esa Mi e , de la Biblio eca
Cen al d’Igualada, llu s o ien acions.
2. La e is a Some en , d’Igualada, en e el núme o 79, de l’1-XII-1906, i el núme o
185, de 12-XII-1908, publicà, o ça egula men , una sè ie d’a icles so a el í ol gene al
de «No es y documen s pe a la c ónica del e ce Cen ena i del San Ch is ». L’apèndix
5 inclou, a més del sone de Jacin Ve dague , que l’encapçala, els poemes al San C is
d’Isid e Re en ós, Consol Valls i Rie a, Miquel Vic o ià Ame , Dolo s Monse dà de
Macià i Vic ò ia Penya, esmen a s i e e encia s més enda an , i d’al es d’An ònia Gili
i Güell («Al San Ch is de Igualada»), Josep Ignasi Mi aben («La Bande a del San
Ch is »), Àngel Ga iga i Boixade («Di end es San (1590)») i Jaume Boloix i Canela
(«Al C is d’Igualada»). El lec o del poema de Ve dague , l’igualadí Aleix F ancolí i
A mengol, o dena de sace do el 1872, bene icia de la pa òquia de San a Ma ia i p io
eclesiàs ic del San C is , ha ia coincidi amb Ve dague al Semina i de Vic (c . Ma ia
An ònia BISBAL I SENDRA i Ma ia Te esa MIRET I SOLÉ. Dicciona i biog à ic d’iguala-
dins. Ba celona: Fundació Sal ado Vi es i Casajuana, 1986, p. 85-86).
3. El dijous san s’ha ia escaigu el dia 3 d’ab il, només sis dies abans de la lec u a
del sone .
Anua i 001-208 12/6/07 12:53 Página 125
Un mes desp és, el 10 de maig, La Veu del Mon se a el publica a a e-
gin -hi, amb elació al manusc i , el nom de l’au o (Jacin o Ve dague ,
Pb e.) i la no a següen : «Á la bona amis a ab que’ns hon a’l dis ingi
poe a igualadí S . Se a i Ma sal, de em la sa is acció de dona á coneixe
á nos es lec o s algunas de las poesías que’s llegi en en las solemnes es-
as del Cen ena i del San Ch is . A ui publiquam aques as duas ese -
an nos las demés pel núme o p óxim.»4Aques a e sió del sone és
inclosa al ecull pòs um Dispe ses, olum 30 i da e de les Ob es comple es
de Ve dague publicades pe Ilus ació Ca alana.
Passades dues se manes, Josep Ma ia Se a i Ma sal ebia de Jacin
Ve dague una ca a da ada el 27 de maig de 1890 (documen 2 dels «Tex os
de Jacin Ve dague ») en què can ia a l’onzè e s, el e ce del p ime e -
ce . Aques ma eix e s e a di e en en un al e manusc i , ambé au òg a
i ambé da a el dijous san de 1890, conse a a l’A xiu His ò ic de la
Ciu a de Ba celona.5La e sió d’aques manusc i , que és la inclosa a Ai es
del Mon seny,6no anca en e come es els e sos 9 a 12.
126
Miscel·lània igualadina
4. El poema publica a con inuació del de Ve dague e a «Al San Ch is de
Igualada» d’Isid e Re en ós, que po a a el lema P o pa ia. Són ep oduï s o s dos
a Some en [Igualada], 124 (12-X-1907), i mode namen (el de Ve dague segons la
e sió au òg a a de l’AHCB — egeu la no a 5—, que ambé ep odueix) a An oni
DALMAU I JOVER. Co ona poè ica al San C is d’Igualada. Igualada: P io s del San
C is , 1986, p. 49 i 57, espec i amen ). Al núme o següen , el 17 de maig, publica a
«¡Lo da e !», de F ancesc Casas i Amigó ( egeu la no a 50).
5. El manusc i au òg a de l’AHCB ou iden i ica pe An oni Boada, que, el
1960, en acili à o og a ia a la e is a Vida d’Igualada, en què ou ep oduïda pe p i-
me a egada el 1961; pos e io men ho ou en al es llocs, essegui s pe An oni
Boada ma eix a «P ime cen ena i del sone que Ve dague dedicà al San C is
d’Igualada». 100 a icles sob e Ve dague . Ba celona: Edició de l’au o , 1999, p. 240; ell
ma eix la inclou aquí, jun amen amb un esbo any del sone , espec i amen a les
pàgines 241 i 243, i abans l’ha ia ep oduï a «Ve dague i els seus amics de la coma -
ca de l’Anoia». Miscellanea Aquala ensia, 2 (1974), p. 274. Recen men , l’au òg a ha
es a ep oduï encapçalan un a icle d’An oni DALMAU I RIBALTA. «Igualada com a
paisa ge li e a i». Re is a d’Igualada, 16 (ab il de 2004), p. 60. Dalmau suposa que
Ve dague l’hau ia esc i «mogu segu amen pe l’amis a que enia amb un pa ell de
sace do s igualadins» (p. 63). Dos anys abans, el poema ha ia es a edi a a la ma eixa
e is a, a la pàgina in oduc ò ia de «Qua e poemes inèdi s de Jacin Ve dague ».
Re is a d’Igualada, 10 (ab il de 2002), p. 97, on se’ns in o ma que el poema ou musi-
ca l’any 2000 pe Daniel Mes e i Dalmau.
6. «Á Igualada en lo cen ena i del San C is ». Ay es del Mon seny. Ba celona:
Publicació Jo en u , 1901, p. 41. El can i de C is o pe C is és a ibuïble a Ve dague
Anua i 001-208 12/6/07 12:53 Página 126
El 1894, Se a i Ma sal publicà el sone amb la a ian con inguda a la
ca a de Ve dague ,7pos e io , com ha es a di , a la da a de l’esmen ada
lec u a del sone a la «Velada li e a ia en hono del San o C is o de
Igualada» ( egeu el documen 23 de «La Bande a del San C is de Josep
M. Se a i Ma sal i al es documen s») i a la publicació de La Veu del
Mon se a .
La e sió d’Ai es del Mon seny en se ia la e sió de ini i a, pe què al
ecull poè ic del manusc i 367/3 (abans 367/8) de la Biblio eca de
Ca alunya, que i ulà Flo s de Mon anya (i del qual so i en majo i à ia-
men Ai es del Mon seny i Flo s de Ma ia) hi ha un e all de l’edició de La
Veu del Mon se a enganxa al . 1 . amb el e s 11 («quan son amo de o
amo es on ») a lla amb un aç ho i zon al con inua i, esc i s a la
in e línia supe io , a ex segui i sepa a s pe un pun , dos e sos que el
modi iquen: «Oh! pósal pe segell sob e on on » (que és el e s inco -
po a a l’edició de l’A xi e , d’aco d amb la modi icació comunicada a
Se a i Ma sal, pe ò ha en esol l’al e na i a pe / com) i, cancel·la amb
dos aços e icals, pe ò amb un signe que sembla dona -lo pe bo,8
«pols de la e a al Deu del cel espon», que e a el de la e sió del manus-
c i de l’A xiu His ò ic de la Ciu a de Ba celona. La lle a d’aques es
esmenes, que no és la dels da e s anys, i és, pe an , an e io a la publi-
cació Ai es del Mon seny, indueix a conside a que la e sió de Flo s de
Manuel Jo ba
127
ma eix, que en una elació de poemes i p oses pe a Ai es del Mon seny esc iu «Lo San
C is d Igualada» (Ms. 382/4, . 47 ., de la Biblio eca de Ca alunya).
7. A P o A is e Focis. A xi e de la Sag ada Ima ge del San -Ch is o d’Igualada y de
sa glo iosa bande a inaugu a pe en Joseph Mª Se a y Ma sal en memo ia de sa ben ol-
guda ma e. Igualada: Imp en a de Nicolau Poncell, 1894, que apa eixia com a ulle ó
de La Semana de Igualada. Aques a po ada, conc e amen , que a seguida d’una no a
in oduc ò ia de Josep M. Se a, da ada el 6 d’ab il de 1894, apa eix al núme o 199,
del 6 de maig de 1894. L’edició del sone , p. 1 del ulle ó ( ep oduïda en acsímil a Joan
CARRERES I PÉRA. Els goigs de mossèn Cin o. Ba celona: Edi o ial Cla e , 2003,
p. XCVIII), co espon al núme o 201, del 20 de maig de 1894, i a acompanyada de
la no a següen : «Aques a composició ou publicada en La Veu del Mon se a , lo dia
10 de Maig de 1890. Poc desp és, lo p opi au o la modi icá en la o ma que a ui la
ep oduhim, posan la, com á modes ibu d’ag ahimen a l’eximi poe a, en lo p ime
p es a ge del A xi e ».
8. Aques signe, no es any en els manusc i s e dague ians, és com una lle a b
(en d’al es manusc i s de egades és com una balla gassada, quasi una ), i sembla
indica que ecupe a la lliçó en un p incipi deses imada (segons la mos a que me n’ha
acili a amablemen Pe e Fa és).
Anua i 001-208 12/6/07 12:53 Página 127
Mon anya e a la da e a e isió del sone , des inada inalmen a Ai es del
Mon seny.9
Josep M. Se a i Ma sal (Igualada, 1842 - Ba celona, 1914), so a la
imp essió de la lec u a de L’A làn ida, el 22 de no emb e de 1878 ha ia
esc i , des de Sallen , una ca a a Ve dague (que e a la p ime a que esc i-
ia en ca alà, segons que a cons a en un pos sc ip um), en què, en e
al es conside acions, li a a inen que a casa se a coneixen o el que ha
publica i que espe en «la publicació de ses poesies mís iques».10 No ens
cons a l’exis ència de cap més ca a de Se a i Ma sal a Ve dague ,11 pe ò
la ja esmen ada d’aques a Se a i Ma sal a suposa que, si més no de
pa aula, aques a in e eni en la inicia i a d’aconsegui de Ve dague un
poema pe a l’ac e commemo a iu del e ce cen ena i del San C is
d’Igualada, el 9 d’ab il de 1890. En qualse ol cas, ou ell que conse à l’au-
òg a de Ve dague i que acili à el poema a La Veu del Mon se a .
128
Miscel·lània igualadina
9. Pe e Tió (a Ca alogació de manusc i s e dague ians de la Biblio eca de Ca alunya,
documen in o mà ic consul able al web de la Biblio eca de Ca alunya) conside a que
«en el momen d’aplega aques manusc i Ve dague enca a no de ia eni cla el
í ol pos e io d’Ai es del Mon seny»; ell ma eix hi iden i ica poemes publica s, esc i s
o co egi s quasi exclusi amen en e 1888 i 1900. Romuald M. Díaz i Ca bonell esu-
meix les a ian s del poema, sense esmen a exp essamen , a pa el manusc i desco-
negu que a a publico, l’edició de Dispe ses de les Ob es comple es de mossèn Jacin o
Ve dague , olum XXX (Ba celona: Ilus ació Ca alana, s.d.): «L’o iginal d’aques a
poesia es conse a a l’A xiu His ò ic de la Ciu a , a Ba celona. El sone és publica en
l’edició popula de les ob es de mossèn Ve dague , ol. 19: Il·lus ació ca alana, Ai es del
Mon seny (p. 53-54): A Igualada, En lo cen ena i del San C is . En les Ob es comple es
(Biblio eca Pe enne, 3.ª ed. 1949), es oba pe duplica , a Ai es del Mon seny (p. 698)
i a Dispe ses (p. 958)» (Romuald M. DÍAZ I CARBONELL. El San C is d’Igualada.
Segona edició. Igualada: P io s del San C is , 1989, p. 199-200). A con inuació
ep odueix, amb algunes inexac i uds, la no a següen , e e ida al e s 11 i a ibuïble a
Josep M. Se a i Ma sal: «D’aques e s, n’hi ha a ian s del ma eix au o .—Segons
l’o iginal que enim á la is a y ep oduhí La Veu del Mon se a , lla o s deya: «quan
son amo de o amo es on ;» poch desp és, ins á 1894: «oh! pósa’l pe segell sob e
on on;» y en Ay es del Mon seny, que publicá en 1901: «pols de la e a, al Deu del cel
espon».—Ho em a inen , pe que ay als cambis no pugan a ibui se á inge encias de
ningú» (Some en [Igualada], 229, 23-X-1909).
10. Epis ola i de Jacin Ve dague . Volum II (1877 - 1879). T ansc ipció i no es pe
Josep Ma ia de Casacube a i Joan To en i Fàb egas. Ba celona: Edi o ial Ba cino,
1967, p. 92-94.
11. En una da a inde e minada, en bona lògica an e io a la de la ca a esmen ada
a la no a an e io , en ià a Ve dague La sag ada imagen del San o C is o de Igualada.
Anua i 001-208 12/6/07 12:53 Página 128
En da es pos e io s, les a ge es de isi a que Ve dague li en ià indi-
quen la pe i ència d’alguna o ma de elació en e ells (documen s 3 a 5
dels «Tex os de Jacin Ve dague »).
L’ob a poè ica de Josep M. Se a i Ma sal
En e 1880 i 1884, Se a i Ma sal ob ingué qua e p emis o dina is i
un accèssi al Ce amen Ca alanis a de la Jo en u Ca òlica de Ba celona,
amb la consegüen edició al olum anual:
«Pila » («Flo na u al», 1880)12 és una imi ació o mal de «La com-
plan a d’en Guillem» de Manuel Milà i Fon anals, de la qual ex eu el
lema («L’a b e de e des b anques / caygué y mo í!»).
«Cin e de pe las» («Flo na u al», 1881),13 e a mane a de ela jogla-
esc («… / ¿Voleu sabe las no as / que con a un ell jugla / á l’omb a del
Manuel Jo ba
129
His o ia del o igen de su ene ación y p odigios po el D . D. Juan Pad ó y Se als,
p esbí e o. Segunda edicion, mejo ada conside ablemen e, y aumen ada con una
es ensa desc ipción de aquella illa po don Jaime Gomis y Gal és, p esbí e o…
(Igualada: Imp en a de Joaquín Jo e y Se a, 1852), amb la dedica ò ia següen :
«Al Rdo. D. Jacin o Ve dague po enca go del P io de la Co adia del San o C is o
de Igualada. José M.ª Se a» (exempla de la biblio eca de Ve dague . Biblio eca de
Ca alunya).
12. Ce amen Ca alanis a de la Jo en u Ca òlica de Ba celona, II. Ba celona:
Es ampa Peninsula , 1880, p. 43-50 (a pa i d’aques segon olum, la po ada és li o-
g à ica i no ipog à ica, i es a epe in , amb el can i del núme o de la sè ie i de l’any,
quan hi cons en; l’accen g eu de ca òlica deu se degu a un e o en la in e sió de la
ima ge). El poema ou musica pe Càndid Candi (Pila . Melodia pe a can y piano.
Lle a de Joseph Ma ia Se a y Ma sal. Música del Mes e Candi Candi [Ba celona:
Ra ael Guà dia, 19 de no emb e de 1880]), que el 3 d’agos de 1880 esc iu a Se a i
Ma sal: «… engo el gus o de manda á V. el o iginal de la melodía que pa a can o y
piano he compues o po enca go de V. inspi ándome en su bellísima poesía i ulada
«Pila » p emiada con la lo na u al en el úl imo ce ámen ca alanis a celeb ado po
la Ju en ud Ca ólica de es a ciudad. / Sí ase V. acep a mi abajo y auna lo con la
publicacion que haga V. de su inspi ada poesía, enunciando á a o de V. odo de e-
cho de p opiedad y odo luc o que él pudie a epo a me…» El documen del egis e
de la p opie a in el·lec ual, núme o 224, signa pe «El Je e de la Biblio eca, Ma iano
Aguiló», po a da a de 7 de eb e de 1881 i s’hi a cons a que «El S . Candi cedió la
p opiedad al S . Se a» i que se n’imp imi en cen exempla s.
13. Ce amen Ca alanis a de la Jo en u Ca òlica de Ba celona, III. Ba celona:
Es ampa Peninsula , 1881, p. 43-50.
Anua i 001-208 12/6/07 12:53 Página 129

san emple, / al peu del xip e a ? / …»), p esen a un esquema o iginal de
e sos hexasíl·labs, amb la in e calació d’algun e asíl·lab, i amb ima
consonan als e sos pa ells; po a pe lema dos e sos de Jacin
Ve dague («Tinch son y no do mo, / me’n p i a l’amo …»), del poema,
que no iden i ica, «Càn ic a l’esposa», d’Idil·lis i can s mís ics.
«La Ba ca dels T o ado s» («Flo de a onge d’o i d’a gen », 1882),14
dedica «A la Socie a A queológica del Bea o Ramon Llull»,15 es e e eix
a l’ob a missione a de Ramon Llull i cons a, a imi ació dels models del
e s he oic, de e sos de dos hemis iquis, de se síl·labes i qua e síl·labes,
espec i amen , amb els e sos pa ells assonan a s, amb lema ampoc no
iden i ica i ex e , com en el poema an e io , de «Càn ic a l’esposa», de
Ve dague («Flo idíssim a b e / n’es l’a b e d’amo ; / si l’omb a n’es bona,
/ la uy a es mello »).
«Las ca amellas de l’any 1726» (accèssi del p emi «Pà ia. Ram de llo-
e d’o i d’a gen », 1883)16 és un omance pa iò ic sob e el ema de les lle-
es, es uc u a en cinc pa s de se ze e sos, que accen ua la in enció i la
ac u a popula s, dominan s en el conjun dels seus poemes, amb una o -
nada de qua e que es epe eix qua e egades («Ca amellas an da e a, /
130
Miscel·lània igualadina
14. Ce amen Ca alanis a de la Jo en u Ca òlica de Ba celona, IV. Ba celona: Es-
ampa Peninsula , 1882, p. 65-70. El ma eix any publicà el poema en un opuscle, p ece-
di d’un de ema me ceda i, «Lo Descens de Nos a Senyo a», de Consol Valls i Rie a,
cunyada se a, p emia amb un accèssi al ma eix ce amen de la Jo en u Ca òlica. Tinc
a la is a un exempla de la segona edició d’Idilis y can s mis ichs pe Mossen Jacin o
Ve dague (Ba celona: Jaume Jepús, 1892) amb la dedica ò ia següen : «A la no ella poe-
isa Dª Consol Valls y Rie a, Reyna de la es a en lo ce amen de la Jo en u Ca ólica de
1880, homena ge del au o .» Com ja he indica , aquell any Josep M. Se a i Ma sal ha ia
ob ingu la lo na u al a la Jo en u Ca òlica, i pe an el d e d’elegi la eina de la
es a, amb el poema Pila , e ocació, da ada el dimec es de cend a de 1880, de la se a
mulle , Pila Valls i Rie a, sallen ina, mo a el 3 de no emb e de 1874 (segons no a del
qua e s del poema i el que hi ha consigna pe Josep M. Se a i Ma sal en un pe i
quade n de no es amilia s conse a pe la amília) de sob epa del seu ill Josep Ma ia
(segons in o mació de la senyo a Mon se a Flo a s). La amília Valls-Rie a passà de
Sallen a Ba celona el 1871, poc abans del casamen de Josep M. Se a i Ma sal amb
Pila . Consol Valls publica ia «¡Mi acle!» (Some en [Igualada], 128, 9-XI-1907), poema
al San C is , inclòs a An oni DALMAU I JOVER. Co ona poè ica, p. 69-70.
15. Pe aco d de la Jun a de Go e n de 26 de ma ç de 1885, Se a i Ma sal ou
nomena soci delega de la Socie a A queològica Lul·liana (segons o ici da a a
Palma el 31 de ma ç).
16. Ce amen Ca alanis a de la Jo en u Ca òlica de Ba celona, V. Ba celona: Es-
ampa Peninsula , 1883, p. 69-73.
Anua i 001-208 12/6/07 12:53 Página 130
Ca amellas an de an … / Llibe a s de Ca alunya, / pe quiscuna ’ns e un
dogal!») i amb una a iació de pun uació i de ex la da e a («Ca amellas
an da e a, / Ca amellas an de an … / ¡Llibe a s de Ca alunya! / A
e eu e, á Deu siau!»): po a un lema ex e de «L’A b e de la Pà ia» de
Ma ià Aguiló («Ningú eplega ses ulles / que ’l en se’n dú odolan , / y
gemegan y se encan, / a uy pols y demá anch…»).
«La Bande a del San -Ch is » («Ram de llo e d’a gen », 1884)17 és un
« omanç his ò ic» (documen 1 de «La Bande a del San C is de Josep M.
Se a i Ma sal i ex os elaciona s») esc i (segons e e ència imp ecisa de
l’au o ma eix al documen 10 d’aques a sè ie, en què es e e eix explíci-
amen , ad eçan -se a F ancisco Asenjo Ba bie i, a la qües ió de la his o-
ici a de la pa icipació dels igualadins a l’acció del B uc) «po enca go
de mis compa icios». De seguida ou mol ben ebu pels igualadins
(documen s 3 a 8 i 15 de la ma eixa sè ie) i ou causa, a més, d’una pe i a
polèmica li e à ia (documen s 9 i 12 a 15 de la ma eixa sè ie): la discussió,
que é com a pun de pa ida una b eu e e ència de Na cís Ve dague i
Callís a aques poema, dins la essenya del ce amen de la Jo en u
Ca òlica de 1884, ou a iada pe Jaume Se a i Iglésias18 i se cen a en la
qües ió de les imes en els e sos lliu es del omanç, i pe an , conscien -
men o no, en la de les imes in e nes de les i ades mono imes de l’èpica
medie al, esca ada pe Milà i Fon anals a La Cançó del P os Be na i (a
més de «La mo de Galind») a «La complan a d’en Guillem», que Se a i
Ma sal in oca com a jus i icació de la se a e si icació.
Guanya el e ce p emi o dina i, coincidin amb el ce amen celeb a
el 23 d’ab il de 1882, Josep M. Se a i Ma sal ou el p ime poe a p ocla-
Manuel Jo ba
131
17. Ce amen Ca alanis a de la Jo en u Ca òlica de Ba celona, VI. Ba celona:
Es ampa Peninsula , 1884, p. 43-49.
18. Jaume Se a i Iglésias (Igualada, 1853 - Ba celona, 1935) ou o icial majo i a xi-
e de l’Ajun amen d’Igualada i sec e a i del del Vend ell. Fou el p ime p esiden del
Cen e Ca alanis a d’Igualada (documen 7 de «La Bande a del San C is de Josep M.
Se a i Ma sal i ex os elaciona s»), unda el eb e de 1884 (c . GUERAU. «Pa lan
amb En Bas i Jo di». Dia i d’Igualada, 23-VII-1934), i di ec o i p incipal edac o del
seu ò gan d’exp essió, la e is a Lo Renaixemen , en què publicà, així com en al es
e is es igualadines, es udis his ò ics, ui de les se es ece ques a xi ís iques. El 1895
ob ingué el p emi a o ga pe l’Ajun amen del Vend ell dels Jocs Flo als de Ba celona
pe un es udi sob e els Cos ums del segle XV, basa en documen s d’a xiu (Jochs Flo als
de Ba celona. Any XXXVII de llu es au ació. MDCCCXCV. Ba celona: Es ampa
«La Renaixensa», 1895, p. 193-215).
Anua i 001-208 12/6/07 12:53 Página 131
ma « obado en la gaia ciència» ( í ol c ea a imi ació del mes a ge en
gai sabe dels Jocs Flo als de Ba celona).19
El 1883 ou p oposa pe o ma pa del ju a del ce amen del 1884,
pe ò hi enuncià i no ho ou ins l’any següen , quan ja no li de ia eca de
no concu sa -hi.20 Tanma eix, l’any 1886 següen enca a hi ob ingué un
p emi ex ao dina i pel omance «Lo Ton enegay e» («P emi de l’ob a
pia pe comba e la blas emia»),21 sob e una llegenda sallen ina, que
po a pe lema la di a augus iniana «Talis i a inis i a» (i í ol d’un poema
dels Idil·lis i can s mís ics), dedica a l’Associació pa ocinado a del p emi.
To nà a o ma pa del ju a del ce amen de 1892, que ou el penúl im:
bé que no sabem si Se a i Ma sal concu sà als Jocs Flo als de Ba celona,22
és ben pa en que s’implicà en el ce amen de la Jo en u Ca òlica ins al
pun que li ou demana el seu pa e a l’ho a de decidi -ne el inal, l’any
1893 ( egeu l’apèndix II). Ja en els seus o ígens, el ce amen, en pa aules
del p esiden de la Secció Ca alanis a de la Jo en u Ca òlica i c eado del
ce amen,23 B uno Riambau i Co ecans, olia con a es a el e que «es
mohimen [ca alanis a], no semp e ha segui com debia lo camí que l’hi
ma ca a la sana iloso ía y las condicions ca ac e ís icas del poble ca alá»,
132
Miscel·lània igualadina
19. C . Ce amen Ca alanis a de la Jo en u Ca òlica de Ba celona, IV, p. 7. Als
olums següen s es dóna la da a de 1883.
20. La p opos a pe al ce amen de 1884 li ha ia es a comunicada en un o ici da a
el 12 de juny de 1883; en un al e del 20 del ma eix mes, se li comunica a que «la
Academia ha aco da no accep a la sua dimisió, puix no ol despend es del concu s
d’una pe sona que an es ima y dis ingeix», pe ò aquell any no solamen no cons a en e
els man enido s sinó que enca a hi ou p emia . La p opos a pe al ce amen de 1885
po a a da a del 20 de desemb e de 1884. To nà a o ma pa de la jun a en el ce amen
de 1892, d’aco d amb la p opos a que li ou e a en un o ici del 23 de desemb e de 1891
( egeu Ce amen Ca alanis a de la Jo en u Ca òlica de Ba celona, [VII]. Ba celona:
Es ampa Peninsula de Ma iol y Lopez, [1885], p. 5, i Ce amen Ca alanis a de la Jo en u
Ca òlica de Ba celona, XIV. Ba celona: Es ampa de «La Ho miga de O o», 1892, p. 5).
21. Ce amen Ca alanis a de la Jo en u Ca òlica de Ba celona, [VIII]. Ba celona:
Es ampa Peninsula de Ma iol y Lopez, [1886], p. 117-120. Més enda an ou publi-
ca a La Veu del Mon se a [Vic], XIII, 18 (3-V-1890), p. 139-140.
22. No cons a, en qualse ol cas, ni en e els poe es p emia s ni en e els man eni-
do s i els adjun s. El seu ill, Josep M. Se a i Valls, hi ob ingué, el 1895, el p emi del
Cen e Excu sionis a de Ca alunya pe un es udi his ò ic sob e La Bande a de san a
Eulàlia (Jochs Flo als de Ba celona. Any XXXVII de llu es au ació, p. 311-329).
23. Així el quali ica Josep de Palau i d’Hugue , en el seu discu s del Ce amen
Ca alanis a de la Jo en u Ca òlica de Ba celona, IV, p. 29.
Anua i 001-208 12/6/07 12:53 Página 132
i olia complau e la gen a qui «ha dolgu eu e pe ca alans esca nida la
Fé ca ólica».24 L’any següen ei e a a que els guia a «lo ma eix sen imen
d’amo á la Fé y á la Pa ia»25 i, el 1881, Josep Palau i d’Hugue , que el subs-
i uí en el discu s p incipal, nega a que «haguem pensa en comba e
l’ins i ució dels Jochs Flo als de Ba celona, que an de co hem es ima y
olgu semp e qu’es es ada ca alana de e es, y que si enca e es em ale a
á dal de la b e xa, es mes desi jan sal a á baix pe dona es e es ab as-
sades de co al ge manda que ab d’alé de lluy a con a los que, esbo an
de noms ó de e s lo lema de Fé y en del ca alanisme al e de an es a -
gues, ahon se o jan les eynes pe la des ucció social, an pe d e á
o hom l’ag e del e e ».26 Enca a més explíci amen , Fèlix Sa dà i
Sal any, que, en an que di ec o de la Re is a Popula , cons a com un dels
«p o ec o s del ce amen», i que hi pa icipà com a ju a , en un passa ge
d’una ca a de 30 d’agos de 1882 a Se a i Ma sal esumia, cohe en men
amb la se a ac i i a dins el camp in eg is a i an ilibe al, les in encions
undacionals del ce amen de la Jo en u Ca òlica: «¡Ojalá comp endie-
an odos los poe as que ambien hay lau eles que ecoge can ando lo
bueno y lo san o! Vd., amigo mio, p ac icamen e lo ha demos ado, y á eso
deben di igi se, á mi pob e en ende , los juegos lo ales de la Ju en ud
ca olica, ya que los o os po desdicha han p e e ido la ancha base que es la
epidemia mo al del día.»
Regula i zo l’o og a ia i la pun uació dels ex os edi a s. No ho aig,
en can i, en els ex os agmen a is i ci cums ancials d’aques es pàgines
in oduc ò ies i de les no es; ampoc no egula i zo els í ols de les ob es
i de les publicacions pe iòdiques en les e e ències bibliog à iques. Res-
pec o l’ús de les majúscules en alguns mo s comuns, quan els au o s els
donen alo d’an opònim o de opònim o una unció sac ali zado a o
simbòlica, com és el cas del mo «Bande a» del poema de Se a i Ma sal i
Manuel Jo ba
133
24. Ce amen Ca alanis a de la Jo en u Ca ólica de Ba celona. Any p ime . Ba ce-
lona: Es ampa Peninsula , [1879], p. 19 i 22. La epe cussió li e à ia que es olia que
aques s p incipis inguessin queda a e lec ida, des de la p ime a con oca ò ia ins a
la da e a, en les condicions imposades especialmen pe a la lo na u al, que es dona-
ia «al au o de la mello poesía que s’inspi e en lo sen imen d’amo , deguen ugi los
poe as de o degene a ealisme y man eni se en las mes pu as egions del espe i »
(id., p. 8).
25. Ce amen Ca alanis a de la Jo en u Ca òlica de Ba celona, II, p. 19.
26. Ce amen Ca alanis a de la Jo en u Ca òlica de Ba celona, III, p. 18.
Anua i 001-208 12/6/07 12:53 Página 133
La Bande a del San C is de Josep M. Se a
i Ma sal i ex os elaciona s
1
La Bande a del San C is
«A ma s de e e dade a,
Los oco í a la memò ia
Que, pe log a la ic ò ia,
Po assen os a Bande a…»
Goigs al San C is d’Igualada
pe la ic ò ia del B uc
Assegu s al ell escó,
men es ba la amun ana,
ull dic a -ne un omance
pe amo i pe lloança
d’una Bande a que en é 5
lo San C is dels d’Igualada.
I
A l’any mil ui -cen s i ui ,
quan sis de juny ne comp à em,
quin oca -ne a some en !,
quin a alo pe la plaça! 10
A ui no hi ha els ega ons,
los del bla ni la ci ada;
hi ha pagesos i blanque s
i pin ado s de indianes,
i de o s los es amen s, 15
adele a s pe les a mes!
Quin e a èmol que es mou!
Quin a alo , Ve ge san a!
Les no es que els han po a
són ben is es pe la pà ia! 20
Les no es que els han po a ,
les explica el senyo ba lle:
que han ingu uns g anade s,
140
Miscel·lània igualadina
Anua i 001-208 12/6/07 12:53 Página 140

dels més b aus que é la F ança,
que se’n pugen pels cas ells 25
i se’n baixen pe les planes,
se n’en en pe les ciu a s
i es an seu o lo d’Espanya,
men e el ei, e un esclau,
e un esclau és a F ança! 30
—Si ningú els po a u a …,
bé ind em de què plo a -ne!—
Senyo ba lle els a dien
que Ba celona és ga a xa,
que no li al Mon juïc, 35
Mon juïc ni les D assanes,
i que es diu que e el ancès
amb un exè ci que espan a;
que se’n e pe Ma o ell,
pel camí que a a Igualada! 40
—Si ningú el po a u a …,
bé ind em de què plo a -ne!—
I com ja s’ou la emo
del empo al que s’a ansa…,
quin oca -ne a some en 45
i quin c ida -ne pe plaça:
—Ans que se -ne del ancès,
que la ila en os c emada!
Nosal es l’a u a em,
més que inga en pes la F ança; 50
nosal es l’a u a em,
si ens doneu pe capi ana
la Bande a del San C is ,
del San C is que a o s nos alga!—
La Bande a els han dona , 55
de un a un an besan -la;
ja diuen: «Adéu-siau!»,
despedin -se amb g eu ecança
los casa s de ses mulle s,
los ad ins de ses aimades: 60
Manuel Jo ba
141
Anua i 001-208 12/6/07 12:53 Página 141
«Ai adéu, plaça del Bla !
Adéu es es i alimà ies!»
I amb des als i algun olan
i gani e es de aula,
amb abucs i ped enyals 65
que han po a de Vila anca,
ensenyan -ne als ills i né s
la Bande a desplegada,
ca e de la Soleda
cap a all ja se n’ana en, 70
o c idan -ne: «Adéu-siau!»
To c idan -ne: «Visca Espanya!»
II
La ila es cob eix de dol,
que ha ingu g an nu olada,
i a a en a el seny majo 75
pel pe ill que es eu la pà ia!
No hi ha ningú pels ca e s,
pels ca e s ni pe les cases,
o hom a l’església g an,
egido s i senyo ba lle, 80
ambé els elle s i malal s
i dones amb la mainada;
los ells plo an de negui ,
les donzelles d’enyo ança…
To hom a l’església g an,85
que a a els cle gues an p egà ies,
an p egà ies al San C is
encenen blandons i llàn ies;
si a ui p egà ies i plo s,
l’endemà misses can ades, 90
que ha o na lo Some en
o gojós a pun a d’alba:
qui no ha is an bell es ol
i el g an òssec que en po a a!
Los abucs ben enneg i s, 95
142
Miscel·lània igualadina
Anua i 001-208 12/6/07 12:53 Página 142
la Bande a deplegada,
los pagesos i blanque s
amb les eines ben oscades!
Si l’un eia una cançó,
l’al e hi posa eixa o nada: 100
—Toqueu, oqueu, campane s,
oqueu a mo s pe la F ança!—
To hom ne con a, del B uc,
lo lagell i g an ba alla;
diu que e en es mil ui -cen s 105
los ancesos que hi llui a en,
i els nos es diu que e en deu
pe cada cen dels de F ança!
Ja s’hi eia un ol de co bs
i la Mo b andin sa dalla, 110
quan ingue en pel boscam
Some en s de l’encon ada,
de Man esa i San pedo ,
de Sallen i al es pa a ges,
cada poble hi é un cabdill 115
i de o s n’és capi ana
la Bande a del San C is ,
del San C is dels d’Igualada!
Quin clama -ne a Déu del cel
pe la e i ensems la pà ia! 120
I, desp és, quin a dimen ,
quin deli i quin co a ge!
No hi algue en g anade s,
ni els canons, ni les co asses,
ni les u pes d’aligo s 125
que el mal emps dugué de F ança.
De ic ò ia pe senyal,
n’han po a al mig de plaça
un canó i en a ca alls!
Ja eieu si han e la asca; 130
no hi hagué cap Some en
que al e an pogués con a -ne.
Manuel Jo ba
143
Anua i 001-208 12/6/07 12:53 Página 143
—Toqueu, oqueu, campane s,
oqueu a mo s pe la F ança!—
La Bande a del San C is , 135
o lo poble l’ha en o llada;
quan l’o eig la a es enen ,
ja hi han is o a s de bala!
Les noies li i en lo s,
los ad ins li an can ades, 140
i, amb les llàg imes als ulls,
deia un ell eixes pa aules:
—Oh Bande a del San C is ,
bé en ind às d’anomenada!
Penyo a an iga de e 145
que a ui consag a ma pà ia
pe senye a de sos ills,
pe hono de son llina ge;
quan nos duguen al ossa …,
la olem damun la caixa! 150
Toqueu, oqueu, campane s,
oqueu a mo s pe la F ança!—
Joseph M.ª Se a Ma sal. «La Bande a del San -Ch is ». Fes es del Cen ena i de la
Jo nada del B uch. [Igualada: Es ablimen Tipog á ich de Nicolau Poncell, 1908],
p. 65, 67-68; a la pàgina 66 hi ha una o og a ia de la bande a. (A la cobe a: Igualada.
Cen ena i de la Jo nada del B uch. 1908. A la con apo ada: «Aques p og ama ha sigu
edi a i imp és en l’Es ablimen Tipog aphic de Nicolau Poncell. Igualada.»)
Lema: Desp és dels e sos dels Goigs al San C is d’Igualada, a o es les edicions
an e io s, de la p ime a de 1884 a la de 1898 ( egeu la no a 30) segueixen els dos ag-
men s següen s: «La b igade Schwa z ma chai su le Mon -Se a ; le 6 elle u
epoussée, a ec pe e, p ès du illage de B uc, pa un pe i nomb e de paysans»
(Sain -Cy , ma iscal de F ança).
«Ainsi, dès le p emie jou des hos ili és, les Ca alans, enco e sans che s e p es-
que sans a mes, i en nos oupes de an eux» (La aille, co onel d’enginye s).
11 ega ons: «Nom que es dóna ulga men als u gellesos que hi an a end e g a
los dies de me ca » (no a de l’au o ).
14 de: no apos o a pe què el mo indianes és escandi com a isíl·lab.
56 de un: de no apos o a pe què de iun comp en pe dues síl·labes.
66 «Amb da os enca a desconegu s en 1884, s’e idencia que Igualada apo à a la
llui a un con ingen p opi, majo que lo suposa en aques omanç, puix cons a que
ame ia comissiona s a Vila anca, cap del Co egimen , a p o ei d’a mes, men es
144
Miscel·lània igualadina
Anua i 001-208 12/6/07 12:53 Página 144
comp a a als a me s de la ila (5 i 6 de juny) 91 escope es que ue on epa idas en la
Casa del Común en e los homb es que ma cha on a soma én…» (no a de l’au o , que no e a
a les edicions an e io s. És ex e a d’un passa ge de les «No es» que anca en l’edició
de 1898, ep oduïdes a l’apèndix I,1, que amplia en no ablemen , a pa i de l’es udi de
Josep Puigga í esmen a a la no a 53, les que, so a el í ol d’«Indicació de onamen s
his ò ics», ep oduïdes a l’apèndix I,2, e en incloses a les edicions an e io s, excepció
e a de l’edició de La Veu del Mon se a .
79 g an: «Pe se -ho mol més que les al es, aixís s’anomena a i anomena enca a
l’església a on se oben l’ado able ima ge del San C is i sa glo iosa Bande a» (no a
de l’au o ).
91 Man inc, com als e sos 112 131, la majúscula de les edicions an e io s, en què
l’au o dis ingeix la ins i ució dels indi idus que en o men pa ( . 9 i 45).
101-102En lle a odona a les edicions an e io s ( ambé els e sos 133-134 i 151-152).
113 A l’edició o iginal, en aques ex i en els al es, és Sampedo .
2
[Ba celona, 25 d’ab il de 1884]
Senyo don Josep Se a i Ma sal
Sallen
Mol senyo meu i es ima amic,
Fins a ui no ha publica El Co eo Ca alán lo esul a del allo dels se-
nyo s ju a s del Ce amen de la Jo en u Ca òlica.30
S’ha adjudica a os è a pos e io i el p emi de la Pà ia que jo li doní a
p io i pe La Bande a del San C is . Mil enho abones, en nom meu i de
Manuel Jo ba
145
30. Els «ju a s-man enedo s» del ce amen celeb a el diumenge 27 d’ab il de 1884
e en mossèn Josep Ba enys, Ma ià Aguiló i Fus e , Víc o Gheba , Josep de Sans,
F ancesc Rie ola i Mas e e , Sebas ià Sans i En ic Planas (Ce amen Ca alanis a de la
Jo en u Ca òlica de Ba celona, VI, p. 5). Miquel Vic o ià Ame de ia eb e del seu
amic Ma ià Aguiló, mallo quí com ell i amb qui ha ia col·labo a en alguna edició,
in o mació di ec a de les in e io i a s del ju a . El poema, amb les no es his ò iques
que l’acompanya en, e a publica a les pàgines 43-49 del olum del Ce amen
Ca alanis a a a ci a i, el ma eix any 1884, en i a ge a pa , amb nume ació i amb
cobe a p òpies, a La Bande a del San -Ch is . Romans his ó ic compos pe En
Joseph M.ª Se a y Ma sal, y p emia amb lo Ram de Llo e d’a gen en lo ce ámen
ca alanis a de la Jo en u Ca ólica de Ba celona. Any MDCCCLXXXIV. Ba celona:
Es ampa Peninsula , Ca e Nou de la Rambla, 69, 1884. A la con acobe a: «Es
Anua i 001-208 12/6/07 12:53 Página 145

ma amília, pe la joia an ben guanyada.
Pe la nos a pa , con idem a os è i a la seua es imada amília a una
ca abassada pel diumenge, dia de la es a, ap és de inida, ja que no pod é
jo assis i , pe celeb a jun a gene al la Companyia del e oca il.
No s’ha adjudica lo p emi de la e, pe què el desig de Déu no el enen
algunes pe sones, segons sembla.
Als peus de les senyo es, i disposi de son a ec íssim amic i segu se i-
do que besa la se a mà.
Miquel Vic o ià Ame
Ca a esc i a a les pàgines p ime a i segona d’un ull de pape de 273mm ×217mm,
plega o man qua e pàgines ( egeu-ne la ep oducció a la pàgina següen ).
146
Miscel·lània igualadina
p opie a de la Con a ía del San -Ch is de Igualada.» El ma eix any s’imp imí
ambé a Igualada: La Bande a del San -Ch is . Romans his ó ic compos pe En
Joseph M.ª Se a y Ma sal, y p emia amb lo Ram de Llo e d’a gen en lo ce ámen
ca alanis a de la Jo en u Ca ólica de Ba celona. Any MDCCCLXXXIV. Igualada:
Es ampa de Nicoláu Poncell, San a Ma ía, 5, 1884. A la con apo ada: «Es p opie a
de la Con a ía del San -Ch is de Igualada.» L’any següen es o na a a edi a a
Igualada: Joseph M.ª SERRA Y MARSAL (T o ado en Gaya Ciencia). «La Bande a del
San -Ch is ». Lo Renaixemen [Igualada], 13 (30-VI-1885), p. 214-220, i el 1890 a Vic:
Joseph M.ª SERRA Y MARSAL. «La Bande a del San -Ch is ». La Veu del Mon se a
[Vic], XIII, 22 (31-V-1890), p. 172-174 (amb les pa icula i a s esmen ades a la no a
53) i el 1898 al a egada a Ba celona: Joseph M.ª SERRA Y MARSAL. La Bande a del
San -Ch is . Romanç his ó ich p emia ab lo Ram de Llo e d’A gen en lo Ce ámen
de la Jo en u Ca ólica de Ba celona, any 1884. Edició dedicada al cos de some en s
a ma s de Ca alunya. Ba celona: Es ampa de Pe e O ega, Ca e de A ibau, 13, 1898.
La da e a edició coneguda és la de 1908 (documen 1 de «La Bande a del San C is
de Josep M. Se a i Ma sal i ex os elaciona s»).
Anua i 001-208 12/6/07 12:53 Página 146
Manuel Jo ba
147
Anua i 001-208 12/6/07 12:53 Página 147
3
[Vic, 26 d’ab il de 1884]
Don José Se a y Ma sal
Que ido amigo y dis inguido compañe o:
El seño Collell acaba de comunica me la g a a no icia de habe sido
p emiada su composición La Bande a del San C is . Le doy el más co dial
pa abién y me elici o a mí mismo po la impo ancia que da á a Igualada
aquella poesía.
P obablemen e den o un mes se publica á algo e e en e a la ba alla
del B uc y a la pa e que en ella u ie on los igualadinos; si pudie a emi-
i me copia de su poesía, pod ía pone se como digno ema e de las pági-
nas que un buen compa icio ha esc i o.
Con saludos a su seño a mad e, mande como gus e a su a ec ísimo se -
ido y capellán.
Jaime Se a y Jo di31
Ca a esc i a a les pàgines p ime a i segona d’un ull de pape de 266mm ×
207mm, plega o man qua e pàgines, amb la capçale a imp esa: «Vica ia o Gene al
de Vich. Pa icula ».
148
Miscel·lània igualadina
31. Jaume Se a i Jo di (Igualada, 1847 - San Ma í de Riudepe es, 1936), con-
deixeble de Jacin Ve dague al Semina i de Vic, ou ica i gene al i canonge de la
ca ed al de Vic. Acomiadà pe sonalmen Ve dague , el 1874, en so i cap a Cuba
(Joan GÜELL. Vida ín ima de mossen Jacin o Ve dague , Pb e. Ba celona: Imp . El Siglo
XX, 1911, p. 57), el qual, a l’a icle XXII, del 22 d’oc ub e de 1897, d’En de ensa p òpia,
s’hi e e eix com a «lo ica i gene al de Vic, condeixeble i company meu en lo emps
de la p ospe i a …» (Jacin VERDAGUER. En de ensa p òpia.P osa. A cu a de Joaquim
Molas i d’Isido Cònsul. Ba celona: P oa, 2003, p. 355; egeu An oni BOADA.«Ve da-
gue i els seus amics de la coma ca de l’Anoia», p. 271-288, i BISBAL I MIRET. Dicciona i
biog à ic, p. 191-192).
Anua i 001-208 12/6/07 12:53 Página 148
4
[Igualada, 30 d’ab il de 1884]
D. José Mª Se a y Ma sal
Buen seño y amigo:
Vine a su piso de Ba celona en la semana úl ima y no pude e a us ed
po halla se ausen e, según me dijo la po e a.
Mi obje o e a:
1º, isi a a us ed y amilia;
2º, p egun a a us ed po si algo sabía sob e la Gace a de Mad id que
buscaba,
y 3º, pa a da le ecue dos del seño ica io gene al de Vic.32
Hoy esc ibo a us ed pa a añadi a es os ex emos la elici ación po el
p emio ob enido po la Bande a; de e as y since amen e elici o a us ed y
me elici o a mí mismo, ya que soy de Igualada, cuyas glo ias us ed can a:
eciba us ed el pa abién que, salido del ondo de mi co azon, le en ía es e
su segu o se ido y amigo que besa su mano.
An onio Mon ane , p esbí e o33
Ca a esc i a a les pàgines p ime a i segona d’un ull de pape a lla d’imp em a,
de 264mm ×210mm, plega o man qua e pàgines.
5
[Igualada, 1 de maig de 1884]
Senyo don Josep Se a
Ba celona
Ca íssim i ap ecia * ill,
Hi ebu la e a del 27; aleg a-me mol ísssim del p emi que has gua-
nya amb la poesia de la Bande a del San C is . Bas a que siguen coses
d’Igualada, ia me po s go da 4 o 5 composicions pe què o hom me’n
Manuel Jo ba
149
32. És a di , Jaume Se a i Jo di ( egeu la no a an e io ).
33. An oni Mon ane i Llucià (Igualada, 1836-1890) ou ec o i degà a xip es e de
San a Ma ia d’Igualada i, en 1887-1890, de Man esa; es des acà com a p edicado en
di e ses es es del San C is i de la commemo ació de la ba alla del B uc (c . BISBAL I
MIRET. Dicciona i biog à ic, p. 139-140, i DÍAZ CARBONELL. El San C is , p. 103-104).
Anua i 001-208 12/6/07 12:53 Página 149
11
[Mad id, 1 de eb e de 1885]
Seño don José Ma ía Se a y Ma sal.
Muy es imado seño mío y amigo:
Doy a us ed mil g acias po su amable ca a del 29 de ene o y po el ega-
lo que con ella me hace de su omance his ó ico La Bande a del San C is ,
el cual me gus a mucho, po que lo hallo con el ico sabo de nues os oman-
ces popula es del siglo XVI. Respec o a su alo his ó ico, no puedo deci a
us ed nada, po más que me haya so p endido lo de la bande a, que no había
is o ci ado en ninguna de las elaciones de la he oica acción del B uc que
habían llegado a mis manos, de cuyas elaciones el hecho más salien e que se
me había quedado en la memo ia e a el del ambo cillo de San pedo . Pe o
no se ex añe us ed de es o, po que ya sabe mis co os alcances en la ma e-
ia. No obs an e, como el asun o es de in e és, oy a comunicá selo a mi
amigo el gene al A eche, ilus e his o iado de la Gue a de la Indepen-
dencia, pa a que lo depu e y haga cons a en su excelen e his o ia.
También ag adezco a us ed el en ío del núme o 7 de Lo Renaixemen ,
en el cual he leído con gus o las boni as poesías, la desc ipción de la capi-
lla ománica del Cas ell de Mon bui y, sob e odo, la no icia del egalo que
a us ed le ha hecho el insigne pin o don An onio de Fe e , cuyo egalo
deseo que goce us ed po muchos años, ecibiendo aho a la más co dial
enho abuena de su ag adecido se ido y amigo que besa su mano.36
F ancisco Asenjo Ba bie i
S/C. Plaza del Rey, 6, p al.
Ca a esc i a a les pàgines p ime a a e ce a d’un ull de pape d’uns 185mm ×
247mm plega o man qua e pàgines, de la qual no m’ha pe ingu l’o iginal i que
ep odueixo de o ocòpia.
156
Miscel·lània igualadina
onada, que, en ella com en al es composicions, ha demos a sa e a a ició i esquisi
gus en e s la música popula , en emps no mol llunyans, no pe o s, mes sí pe mol s
mes es de l’a , desconeguda o menysp eada. / Mane i dispose de son bon amic i se -
ido —Manel Milà i Fon anals. / Ba celona, 28 de eb e de 1881.»
36. «En e les mos es de simpa ia que el can o de la glo iosa Bande a del San
C is ha ebu dels ca alanis es, n’hi ha una que, pe sa delicada opo uni a , ne a em
especial menció en lo Bu lle í.
Anua i 001-208 12/6/07 12:53 Página 156

12
D’una ca a de nos e ben olgu compa ici en Josep M. Se a i
Ma sal copiem* aques es ca es e e en s a la poesia amb què guanyà lo
p emi de Pà ia en lo Ce amen Ca alanis a de l’any passa .
«Ahi inguí ocasió de conèixe al jo e que, en un se mana i ca alà,
digué que La Bande a del San C is és un omanç enlle gi pe g a íssims
de ec es de ima.
»Enca a que ja és sabu que quan los jo es an de c í ic són com los nois
d’es udi quan an de mes e, que posen la ca a sè ia i ep en a o hom,
ac an -se d’una ob e a que doní a l’an iga Con a ia del San C is
d’Igualada, que n’ha es ampa una nomb osa edició, me sembla opo ú
mani es a que els g ans c í ics i poe es no donen cap impo ància a lo
que en Na cís Ve dague i Callís cali ica de g a íssims de ec es de ima, o
sia, a l’assonància que algunes egades esul a en e los e sos lliu es del
omanç.
»Ci a é, pe exemple, a don Manuel Milà i Fon anals, eminència li e-
a ia de epu ació uni e sal, i a mossèn Jacin o Ve dague , de qui es po
ben di , com del de Flo ença, Ono a e l’al issimo poe a. Doncs bé; lo senyo
Milà, en sa ob a poè ica de més empenyo, La Cançó del P os Be na ,** i
mossèn Ve dague , en sa Llegenda de Mon se a , que ou p emiada en lo
Ce amen del Milena , no ingue en epa o en deixa -hi mol es do zenes de
e sos lliu es pe ec amen assonan a s, i això que, en alguns casos, n’hi ha 3,
4, i ins a 5 de segui s amb una ma eixa assonància.
»Ja eu os è com en Na cís Ve dague i Callís ue eja La Bande a i,
o d’una, les ob es dels g ans mes es!
»No li inga mala olença. To lo seu mal és que és jo e i, d’això, si és
que iu, ja en cu a à…»
Manuel Jo ba
157
»Lo celeb a pin o de cos ums i e s his ò ics de Ca alunya don An oni de
Fe e , p o esso de l’Acadèmia de Belles A s de Ba celona, ha obsequia a nos e
ben olgu compa ici amb un quad o que, segons opinió dels in el·ligen s, és de mol
mè i , i al peu del qual s’hi llegeix lo següen : Eixa escena de la p ime a ba alla del B uc
(6 de juny de 1808) ou pin ada pe don An oni de Fe e , de Vic, qui la donà en p esen a don
Josep M. Se a, d’Igualada, au o de la poesia in i ulada La Bande a del San C is , que
can a la ma eixa glo iosa es a en omanç ca alà i a usança popula , essen p emiada en lo
Concu s de 1884 de la Jo en u Ca òlica de Ba celona» («Fe s del mes». Lo Renaixemen
[Igualada], 7, 31-XII-1884, p. 111).
Anua i 001-208 12/6/07 12:53 Página 157
Res de mala olença. No a em més que eco da a an amable jo e
que la Complan a d’en Guillem (puix no coneixem La Cançó del P os), amb
los ma eixos g a íssims de ec es es à posada en lo Llib e d’o de la li e a u-
a ca alana,37 i que La llegenda de Mon se a , segons mol jus amen p o-
clamà o Ca alunya, és com un monumen ae e pe ennius del Milena ,
que iu à an com la pà ia!
J[aume] S[e a] é I[glésias]. «La Bande a del San -Ch is ». Lo Renaixemen
[Igualada], 9 (28-II-1885), p. 133-134.
* A l’edició o iginal, compiem.
** A l’edició o iginal, Be na .
13
Fa uns quan s dies que ens deixà so p esos lo Renaixemen d’Igualada
publican un bon os d’una ca a pa icula esc i a, no sabem a qui, pe
lo dis ingi poe a ca alà senyo Se a i Ma sal, en què aque llo eja poe a
i amic nos e ac a de des i ua los cà ecs que é em a la poesia que,
amb lo í ol de Bande a del San C is , li ou p emiada en lo Ce amen de
l’any passa de la Jo en u Ca òlica d’aques a capi al. Deixan a pa la
qües ió de la o ma en què el Renaixemen ha olgu indica la poesia del
senyo Se a i passan a la qües ió, no ens cal sinó epe i que sos enim les
pa aules amb què cali icà em l’anomenada poesia, a pesa de que iguals
de ec es se oben en poesies de g ans poe es. Mol nos gua da em de
ebaixa les ob es que ens ci a, pe ò no dub a em un momen , a pesa
de la se a excel·lència, en condemna los de ec es que inguen. I, pe no
alla ga aque assump o, sols a egi em que hi han de ec es que es ole en
aquí i allà, pe què a egades los cob eix i a oblida -los lo ol de la inspi-
ació i la g andesa de les ima ges.
Da e pa àg a de l’a icle, da a el 20 de ma ç de 1885, de N. Ve dague y Callís.
«Desde Ba celona. Ca alunya y la polí ica.—Fes es en hono de San Tomás.—Á
L’A ens.—Al Renaixemen d’Igualada». La Veu del Mon se a [Vic], VIII, 12 (21-III-
1885), p. 95-96.
158
Miscel·lània igualadina
37. Es e e eix al Llib e d’o de la mode na poesia ca alana. Ba celona: La
Renaixensa, 1878, p. 154-156.
Anua i 001-208 12/6/07 12:53 Página 158
14
Pe lo que publicà em en lo núme o an e io del Bu lle í,38 copian -ho
d’una ca a de nos e es ima amic en Josep M. Se a i Ma sal, ja saben
nos es llegido s que els g ans c í ics i poe es no donen cap impo ància a
lo que en Na cís Ve dague i Callís, en son a any de c i icai e, cali icà de
g a íssims de ec es de ima, quan, en La Veu del Mon se a , ingué a bé ue-
eja La Bande a.
Mes, com en La Veu del dia 21 diu que, a pesa de que iguals de ec es se
oben en poesies de g ans poe es, sos é les pa aules amb què cali icà l’anomena-
da poesia, a ibuin així a ob es cabdals de don Manel Milà i mossèn
Jacin o Ve dague g a íssims de ec es de ima que no enen, ni é La
Bande a, pe què no ho són, i suposan , ademés, que ai als de ec es són
ole ables en aquelles ob es i no en aques a (com si els g a íssims de ec-
es d’ha monia, pe exemple, no ossen més ole ables en una onada
popula que en un S aba d’en Rossini!), acaba em aques assump o eco-
manan a an amable jo e que no assa mai la c í ica d’un omo de com-
posicions p emiades en una llui a en la qual haja p es ell pa guanyan -hi
un segon accèssi , pe què això és de mol mal gus . I an més en quan , p e-
sumin de e son judici col·locan -se en lo pun de is a des del qual mi a à la
pos e i a la cosa judicada, o, lo que és igual, los hòmens lliu es de o a mena de
p eocupacions espec e d’aquella cosa,39 sembla que, solamen p eocupa
de son Can mís ic (que la pos e i a di à si ho és),40 pa la d’algunes de las
al es composicions p emiades, sens di -ne cosa subs ancial, i amolla pe
acciden , amb lo o sibil·lí ic de magis e dixi , qua e ulga i a s, en e les
quals no enia al cas acusa de deixadesa, no a l’ob a de la qual de ia ocu-
pa -se, sinó a l’au o de la poesia i ulada Seca!, que guanyà lo Llaü d’a -
gen , con e in així en sà i a pe sonal la noble c í ica.
Jaume Se a é Iglesias. «Qua e mo s mes sob e La Bande a del San Ch is ». Lo
Renaixemen [Igualada], 10 (31-III-1885), p. 158-159.
Manuel Jo ba
159
38. Lo Renaixemen po a a el sub í ol de Bu lle í del Cen e Ca alanis a d’Igualada.
39. Són mo s del començamen de l’a icle ep oduï del núme o 42 de La Veu del
Mon se a ( egeu el documen 9 de «La Bande a del San C is de Josep M. Se a i
Ma sal i ex os elaciona s»).
40. En e ec e, Na cís Ve dague i Callís hi ebé el segon accèssi a un p emi o e
pel bisbe de Vic pel poema «Col-loqui Mís ich», i ula «Can Mís ich» a l’«Ac a de
la es a» (c . Ce amen Ca alanis a de la Jo en u Ca òlica, VI, p. 18 i 87-88).
Anua i 001-208 12/6/07 12:53 Página 159
15
La Jun a Di ec i a d’aques Cen e, desi jan demos a a os è l’en-
usiasme que li p oduí la lec u a de sa bella i pa iò ica composició La
Bande a del San C is i lo disgus amb què ha is les injus i icades cen-
su es di igides a an p eciós omanç pe lo c í ic de la Veu del Mon se a ,
al egada mogu pe l’espe i man esà, ha aco da elici a a os è i
en ia -li l’adjun a làmina, modes p esen que com a memò ia li dedica en
lo ani e sa i d’a ui.
Lo que inc l’hono de comunica -li pe a son coneixemen i sa is-
acció.
Deu gua di a os è mol s anys.
Igualada, 6 de Juny de 1885.
Lo P esiden
Jaume Se a Iglésias
Senyo don Josep M. Se a Ma sal
O ici esc i a les pàgines p ime a i segona d’un ull de 318mm ×216mm, plega
o man qua e pàgines, amb la capçale a imp esa: «Cen e Ca alanis a. Igualada».
16
[Sallen , 25 de juliol de 1885]
Seño don José Ma ía Se a Ma sal.
Mi dis inguido amigo:
Con sa is acción he ecibido el p esen e que ha enido a bien hace me
de un núme o de «Lo Renaixemen . Bulle í ex ao dina i del cen e ca a-
lanis a d’Igualada», de junio de 1885.
Sin duda, al dedicá melo como a pa icula y como alcalde, ha enido
us ed en cuen a mis sen imien os en odo lo e e en e a la población que
me io nace , y con ello u o us ed la segu idad de que quien como pa i-
cula an o la ama no puede menos, en su calidad de alcalde, de e con
en usiasmo que los más inspi ados a es, al can a la g andiosa epopeya
del B uc, de esa po en osa acción en la que ue on de o adas ignomi-
niosamen e las hues es, has a en onces siemp e encedo as, del coloso
160
Miscel·lània igualadina
Anua i 001-208 12/6/07 12:53 Página 160
del siglo, ei indican pa a Sallen la no pequeña pa e de glo ia que en an
memo able acon ecimien o le cupo.
Me complazco en da le a us ed g acias po su ino obsequio y le supli-
co que, así us ed como sus ilus ados compañe os en la «gaya ciencia»,
engan la segu idad de que Sallen ha de ag adece les el hon oso ecue -
do que le han dedicado en las en usias as poesías des inadas a conmemo-
a uno de los más glo iosos hechos de nues a his o ia con empo ánea.
Reciba us ed el es imonio de oda la conside ación que me ece a su
más a en o y a ec ísimo segu o se ido que besa su mano.
Ramon Es e a
Ca a esc i a al ec o d’un ull de 269mm ×211mm, amb quad ícula imp esa i
amb capçale a es ampada en sec: «Alcaldia Con . Sallen i Ags». So a, manusc i :
«Pa icula ».
17
[Igualada, 23 d’ab il de 1887]
Seño don José Ma ía Se a
Muy seño mío:
Mué eme el coge la pluma pa a esc ibi a us ed, el habe ecibido
hace ya algunos días una ca a de mi ap eciado ío, el pad e San iago
Riba, echada el 28 de ene o úl imo en San iago de Chile, que con iene las
siguien es líneas, que copio ín eg as po e e i se a us ed y po no pode
cumpli pe sonalmen e el enca go que en ellas me hace. Dice así: «Te
pido que hagas una isi a en mi nomb e a mi amigo de in ancia José M.
Se a y Ma sal. Dígale que he leído con gus o el «Romanç his ò ic com-
pos pe ell, i p emia amb lo am de llo e d’a gen ». Me lo en ió
Ma ie a, con la o og a ía del San C is . Dígale a Se a que le elici o po
su li a sono a. Si i en sus pad es, les saluda ás en mi nomb e, pues de
odos ellos me he aco dado muchas eces en Chile.»
El enca go ela i o a su seño a mad e ya lo cumplí, habiéndole leído
las an e io es líneas, de lo que quedó muy complacida. Aye ino a des-
pedi se pa a sali hoy hacia Valencia, habiéndome enca gado se lo comu-
nicase a us ed.
Si us ed iene el gus o de esc ibi a mi ío, puede en ia me la ca a,
que yo se la emi i é jun o con una de mía, uno de los días de la p óxima
Manuel Jo ba
161
Anua i 001-208 12/6/07 12:53 Página 161

semana. Si us ed quisie a obsequia le con alguna de sus poesías, se las
emi i é jun o con algun imp eso que ya engo p epa ado.
Sin o o obje o que pone me a sus ó denes en odo lo que pueda se le
ú il, se o ece de us ed a en o segu o se ido que besa su mano.
F ancisco Riba Fe e
Ca a esc i a al ec o i al e so d’un ull de 269mm ×214mm, amb quad ícula
imp esa i amb capçale a es ampada amb segell de goma o me àl·lic: «F ancisco Riba.
Igualada».
18
[Igualada, 6 de eb e de 1890]
S . José Ma ía Se a
Mi [?] y amigo:
Acé candose el día del e ce cen ena io del San o C is o, y deseando
el Cen o Ca ólico de Ob e os da una elada en conmemo ación de dicha
ies a y en obsequio a los muchos igualadines ausen es y a Igualada en e a,
la Jun a di ec i a y [el] P esiden e hono a io, e e endo Amb osio Pa és,
p esbí e o, in i an a us ed pa a que se si a oma pa e en dicho ac o, de
lo que le queda án sumamen e ag adecidos odos los ob e os del Cen o.41
El e e endo don José Ausió42 me p ome ió que asis i ía y oma ía
ambién pa e en dicho ac o.
Espe o, pues, que nos dispensa á es e obsequio, de lo que le queda á
sumamen e ag adecido su amigo y p esiden e del Cen o.
Manuel Ca a ineu, p esbí e o43
Ca a esc i a a les pàgines p ime a i segona d’un ull de pape a lla d’imp em a,
de 265mm ×209mm, plega o man qua e pàgines.
162
Miscel·lània igualadina
41. Vegeu els documen s núme os 19 a 21 i 23 de «La Bande a del San C is de
Josep M. Se a i Ma sal i ex os elaciona s».
42. Josep Ausió i Fe e , en una p o isió de pa òquies del bisba de Vic, ou des-
ina a la de San Hila i Sacalm, segons La Semana de Igualada, 12, (11-XII-1892).
43. Manuel Ca a ineu e a igualadí (1849-1918), undado i di ec o del Semana io de
Igualada (1880-87) i undado de La Semana de Igualada (1890-1903) i del Cen e Ca-
òlic, des del qual s’ad eça a Se a i Ma sal (c . BISBAL I MIRET. Dicciona i biog à ic, p. 57).
Anua i 001-208 12/6/07 12:53 Página 162
19
[Igualada, 4 de ma ç de 1890]
D. José Ma ía Se a
Muy seño mío y de mi especial ap ecio:
Hace algunos dias el e e endo Manuel Ca a ineu esc ibió a us ed
in i ándole a o ma pa e en la elada que el Cí culo Ca ólico de Ob e os
de és a p oyec a celeb a ma es de la p óxima Pascua pa a celeb a el e -
ce cen ena io del San o C is o de Igualada. Como no se ha enido la sa is-
acción de ecibi espues a de us ed, a ibuímoslo a que se hab á ex a-
iado la ca a o que hab á mediado o o inciden e que lo haya impedido.
En la con ianza de las buenas elaciones que hay en e noso os dos,
heme a e ido di igi a us ed la p esen e eno ando la in i ación del
e e endo Ca a ineu, mani es ándole al mismo iempo la sa is acción
que cab ía a mí y al e e ido «Cen o» si us ed se digna acep a el o eci-
mien o y hon a nues a humilde sociedad con la p onunciación de algún
abajo li e a io en un día de e dade a glo ia eligiosa pa a su pa ia.
Hace pocos dias he leído una p oducción en ca alán, con el í ulo
«Tambo del B uc», que acla a algunas nebulosidades de la céleb e acción
e e en es a Igualada y Man esa. El au o es [el] e e endo Vila, na u al
de San pedo , ei indicando pa a su pa ia de se llu el imbal.44
Todos mis a ec os a la amilia de [us ed], y de un modo especial a
Pepe.45
De us ed a ec ísimo segu o se ido , que su mano besa.
Amb osio Pa és, p esbí e o
Ca a esc i a a les pàgines p ime a i segona d’un ull de pape a lla d’imp em a,
de 262mm ×209mm, plega o man qua e pàgines.
Manuel Jo ba
163
44. Es e e eix a la sè ie d’a icles d’An on Vila publica s a La Veu del Mon se a i
ecolli s en el olum Lo Timbal del B uch: a icles his o ichs-c í ichs. Vic: Ramon
Anglada, 1890.
45. Es deu e e i a Josep M. Se a i Valls, ill de Se a i Ma sal, que alesho es enia
16 anys (c . la no a 22).
Anua i 001-208 12/6/07 12:53 Página 163
20
[Igualada, 4 de ma ç de 1890]
Seño José Ma ía Se a
Mi ap eciado amigo:
Con la lec u a del e e endo Amb osio Pa és c eo queda á en e ado
del asun o.
Debo mani es a le únicamen e que end ía una g ande aleg ia el que
us ed se digna a obsequia nos, y al mismo iempo con ibui ía y da ía
ealce al Cen o Ca ólico.
El e e endo don José Ausió se o eció al [sic] isi a le, que es u o de
paso pa a Ba celona.
Manda de su segu o se ido y amigo in co de Jesu.
Manuel Ca a ineu, p esbí e o
Ca a esc i a a con inuació de la ca a an e io , a la e ce a pàgina.
21
Sien e i a sa is acción, es a Comisión, en in i a a us ed o icialmen-
e y de un modo singula ísimo pa a las ies as que an elacionadas en el
adjun o p og ama que se incluye.46
Al cumpli gus osísimos es e ac o de de e encia y co esía, llena a la
ez un debe de g a i ud y econocimien o al lau eado poe a, o ado
en gaya ciencia y dis inguido compa icio, au o del p ecioso poema his-
ó ico La Bande a del San C is , cuya glo iosa enseñe a* ha de se lle a-
da, como ica joya de es a ciudad, en la p ocesión del día 8 del p óximo
ab il, po el excelen ísimo seño capi án gene al de es e P incipado, en
ep esen ación de su majes ad el ey y po delegación de su augus a
mad e la eina egen e, cus odiada po un pique e de soma enes del
Pa ido, descendien es de aquellos in épidos que se cub ie on de glo ia
en la amosa ba alla del B uc.
164
Miscel·lània igualadina
46. Vegeu el documen 23 de «La Bande a del San C is de Josep M. Se a i
Ma sal i ex os elaciona s».
Anua i 001-208 12/6/07 12:53 Página 164
Dios gua de a us ed muchos años.
Igualada, 28 ma zo de 1890.
El a cip es e cu a pá oco de San a Ma ía, p esiden e
Ma ín Juncadella, p esbí e o
El p io sec e a io
Jun a de la Comisión pe manen e de es ejos
Alejo F ancolí A mengol, p esbí e o
Seño don José M. Se a y Ma sal. Ba celona
O ici esc i a les pàgines p ime a a e ce a d’un ull de 268mm ×208mm, plega
o man qua e pàgines, amb capçale a manusc i a: «Comision pe manen e de es ejos
del e ce cen ena io del San o C is o de Igualada.» Al inal de l’o ici, al cos a de la
p ime a signa u a, hi ha un segell que diu: «A cip ez azgo de S a. Ma ia de Igualada.
Obispado de Vich.»
* P obable híb id d’enseña i señe a.
22
[Ba celona ?, 2 d’ab il de 1890]
Senyo don Josep Se a i Ma sal
Eminen poe a i ap ecia amic:
He uca a la po a de la poesia i es a ol a no m’ha espos ! En a
m’ha es a llegi amb o a la ehemència d’un co que es anaglo ia d’es-
se ca òlic, apos òlic i omà los aliosos documen s inclosos en lo eligiós
llib e que os è, amb o lo e o d’un bon c is ià i l’en usiasme d’un e i-
able poe a, ingué l’amabili a de e -me’n amis ós p esen a p incipis del
passa mes de ma ç. Lo co ha sen i amb o a sa i esa, mes ma pensa, al
ol a massa a igada ja de eballs li e a is o sob adamen dis e a pe un
sens núme o d’ocupacions so gides du an aques mes, i que en ma cali a
de dona i ma e de amilia m’és es a impossible e adi , no ha log a o,
mello di , no ha sapigu aslada , ni en mi janes imes, la imp essió que la
lec u a de an al s p odigis ha despe a en lo més ons de la mia ànima.
Quan se m’ha acudi , m’ha sembla i ial i ulga , no solamen pe a
Manuel Jo ba
165
Anua i 001-208 12/6/07 12:53 Página 165
«Pe o aunque en es a ba alla del B uc in e inie on muy p incipalmen e
los igualadinos, no po eso deben conside a esa bande a como exclusi amen e
suya; la bande a del San o C is o de Igualada es de los Soma enes de Ca aluña,
mejo dicho, de España en e a, que e en uel o en cada uno de sus pliegues el
nomb e de un hé oe y el ecue do de una hazaña gigan esca» (Bu lle í o icial,
maig de 1891).
«En 6 de junio del año úl imo (1892), celeb óse en el pueblo del B uc un
pa ió ico es i al pa a conmemo a la ic o ia que allí mismo alcanza on los
Soma enes en igual día del año 1808. Pasados 84, la misma san a bande a que
guió a los ca alanes en la memo able lucha ol ió a emola sob e los iscos
donde ue on humilladas las hues es napoleónicas, aclamándola nue amen e con
en usiasmo los Soma enes de cien pueblos, que acudie on al es i al pa a ic o-
ea el emblema de su glo ia y de la heca ombe del in aso ex anje o» (Bu lle í
o icial, maig de 1893).
Quan nos duguen al ossa … la olem damun la caixa!—«La glo iosa
enseña…, ab igando amo osamen e el é e o de los igualadinos que la de endie-
on, co espondióles más a de acompañándoles al sepulc o, pues en Igualada,
según ca a de uno de sus a cip es es, cuando mo ía algún indi iduo de los que
habían pe enecido al Soma én del B uc, cub ían su caja mo uo ia, pa a el cu so
del en ie o, con la bande a del San o C is o» (Bu lle í o icial, ab il de 1890).
L’os ensió de bande a pe pa del nos e Some en és de mol an iga i
nobilíssima consue ud. Ja en 1233 hono a a En Jaume I d’A agó la ila
d’Igualada posan -hi so s egue , «qui, amb bande a eal e some en , amb los
hòmens de di a ila ugassen los mal ac o s, d’on (segons esc ip u a de 1509),
amplian e man enin la sup ema egalia de nos e ei e senyo , la qual en
Ca alunya és lo c i de some en , lo so s egue d’aques a ila e o s los pobla s d’a-
quella han usa e usen de di some en sen in lo c i de ia òs, con inuan aquell
epican les campanes, e amb bande a eal ugan e pe seguin mal ac o s…; lo
qual some en (deien amb en usiasme), nosal es olem de end e pe se ei de
sa al esa e indemni a dels ills d’aques a ila».—També lo da e mona ca
d’aquella dinas ia, En Ma í l’Humà, eno à en 1397 ai al concessió amb
o mal p i ilegi, a i de que els igualadins, en llu s so ides a mades, po-
guessen líci a e impunemen eni i a bola un bon penó eal: «possi is lici-
e e impune habe e ac po a e ex ensum e ele a um in al um bonum pennonem
egalem». I com en ell hi campeja la sag ada ima ge de Nos e Senyo
Jesuc is , ei e e nal a qui els some en s de l’any ui can a en:
172
Miscel·lània igualadina
Anua i 001-208 12/6/07 12:53 Página 172

Ai quin gene al an bo,
é la ila d’Igualada!
És C is o c uci ica ,
o s los c is ians empa a,
heus aquí pe què, amb admi able conce de la ealesa i el poble, sa
majes a la eina egen d’Espanya, donya Ma ia C is ina, ha pe pe ua la
glo i icació de la in ic a Bande a del B uc, dec e an que se li ibu en
hono s de capi à gene al d’exè ci , segons esul a dels documen s que a
seguida ep oduïm:
«EXPOSICIÓN.
SEÑORA:—Los dipu ados a co es y p o inciales po el dis i o de
Igualada acuden a ues a majes ad en súplica de que se concedan hono es
de capi án gene al de ejé ci o a la bande a del San o C is o de dicha localidad,
undándose en los he oicos hechos que, bajo es a san a enseña, ealiza on los
soma enes de Igualada en la gue a de la Independencia el año 1808.
»In o man a o ablemen e la ins ancia, el capi án gene al del Dis i o y la
Jun a consul i a de la gue a.
»La g an in luencia que u o el inconcebible a ojo de aquellos Soma enes,
iniciando la lucha con a el ejé ci o ancés en las mon añas del B uc, hacen me e-
cedo a a la ciudad de e e encia del hono que solici a, pa a hon a de la memo ia
de aquellos ale osos camba ien es y es ímulo nobilísimo de sus suceso es.
»Po es as causas, el minis o que susc ibe, de acue do con el Consejo de
minis os, iene el hono de some e a la ap obación de ues a majes ad el
adjun o p oyec o de dec e o.
»Mad id, 19 de ab il de 1898.—SEÑORA:—A la eal pe sona de ues-
a majes ad —José López Domínguez.»
«REAL DECRETO
»En a ención a lo expues o po el minis o de la Gue a, de acue do con el
Consejo de Minis os, y de con o midad con lo in o mado po la Jun a
Consul i a de Gue a; en nomb e de mi augus o hijo el ey don Al onso XIII, y
como eina egen e del Reino,
Manuel Jo ba
173
Anua i 001-208 12/6/07 12:53 Página 173
»Vengo en dec e a lo siguien e:
»A ículo único. Se ibu a án a la Bande a del San o C is o de la ciudad
de Igualada, en odas las solemnidades que se os en e, los mismos hono es que
pa a los capi anes gene ales es án consignados en las o denanzas gene ales del
Ejé ci o.
»Dado en Palacio a diez y nue e de ab il de mil ochocien os no en a y
es.— Ma ía C is ina.—El minis o de la Gue a, Jose López Domínguez»
(Colección legisla i a del ejé ci o, 1893, pàgina 329).
Joseph M.ª Se a y Ma sal. La Bande a del San -Ch is . Romanç his ó ich p emia
ab lo Ram de Llo e d’A gen en lo Ce ámen de la Jo en u Ca ólica de Ba celona, any
1884. Edició dedicada al cos de Some en s A ma s de Ca alunya. Ba celona: Es ampa
de Pe e O ega, 1898, p. 5-8.
* A l’edició o iginal, lacs.
** A l’edició o iginal, pe .
*** «Can popula de la coma ca del B uc» (no a de l’au o ).
**** «Vegi’s La Jo nada del B uch, pàgines 100 a 111, i Bu lle í o icial, maig de 1893»
(no a de l’au o ).
2
Indicació de onamen s his ò ics53
T ac an de la jo nada del B uc, ci en p e e en men la ila
d’Igualada, To eno, Madoz, Chao, Pi i A imon i La uen e, i la posen en
lloc ambé mol hon ós Cabanes, Napie , Dochez i Alcalá Galiano.
53. Rep odueixo el ex de l’edició de 1885, o assenyalan els agmen s que
hi són a egi s amb elació a les de 1884, ja esmen ades (no a 30). En cedi a la
Con a ia del San C is els d e s del seu poema ( egeu el documen núme o 6
de «La Bande a del San C is de Josep M. Se a i Ma sal i ex os elaciona s»), exi-
gia exp essamen que s’edi és semp e acompanya de les no es, que olien jus i ica
documen almen el pape elle an d’Igualada en l’esca amussa del B uc, da an de
l’exclusi isme o exage ació dels mè i s que els man esans s’a ibuïen. L’a icle anò-
nim «Lo monumen del B uch y l’Ajun amen de Man esa». Lo Renaixemen
[Igualada], 7 (31-XII-1884), p. 97-101, po exempli ica la suscep ibili a a què de e
esponia el poema de Se a i Ma sal, que, anma eix, es publicà sense les no es
i sense els lemes poè ics de l’encapçalamen a l’edició de La Veu del Mon se a
esmen ada a la no a 30; ampoc no hi són a la da e a, de 1908, ja mol allunyada dels
anys de més polèmica: Celes í Pujol i Camps, en l’in o me sob e el llib e esmen a
174
Miscel·lània igualadina
Anua i 001-208 12/6/07 12:53 Página 174
Ja es llegeix en un Resumen his ó ico de la insu ección de Ca aluña desde
el año 1808 has a diciemb e de 1813, esc i pe F. E. J. i es ampa a Palma pe
Agus í Roca a l’any 1814: «Igualada es la p ime a illa que se a ma y co e a
las colinas del B uc.»
Re aiem an s es imonis a a o d’Igualada pe què, segons digué el
Semana io de Man esa, «su nomb e igu a en la his o ia de aquellos e ibles
días con undido, y aun pasaje amen e, con el de igno ados pueblos», y « odas las
glo ias de Igualada en la gue a de la Independencia son negadas po los his o-
iado es ilus ados de aquel iempo»; essen cosa de no a que, un any abans
(juny de 1897), digué el ma eix pe iódic, commemo an la ba alla del
B uc: «Allí es án ambién los de Igualada como b a os, y po cie o que lucen
bien su papel», i que ja un Dia io de Man esa de l’any 1808 digué:
Manuel Jo ba
175
d’An on Vila (no a 44) p esen a a l’Academia de la His o ia, de Mad id, es e e eix
al e que «enca a pledejan los de Man esa é Igualada la glo ia d’ha e sigu los p i-
me s en omp e’l oc…» (Celes í PUJOL Y CAMPS. «Lo Timbal del B uch. In o me lle-
gi en la Real Academia de l’His o ia, pe lo S . D. Celes í Pujol y Camps, sob e’l lli-
b e , esc i y publica , ab lo ci a i ol, pe Mosen An on Vila, Pb e.». La Veu del
Mon se a [Vic], XIV, 36, 5-IX-1891, p. 283-284). Abunden els a icles sob e aques
«ple », mo i a s so in pel que conside a en «p o ocacions» dels man esans, o més
conc e amen del Se mana i Ca alá: «Los igualadinos […] di ec amen e uimos p o-
ocados po el Se mana i Ca alá de Man esa, cuando el al pe iódico, in ocando á
a o de su jac anciosa p i a i a, la adición y la his o ia, el es imonio de los
hechos, de las gen es y de los esc i o es, llegó á echaza la bande a del San o C is o
de Igualada como pues a an e el sol de la e dad, y acabó po o mula sie e ex e-
mos que á su pa ece condensaban odos los me ecimien os de Man esa…»
(J. CAPDEVILA Y RAURÉS. «Sob e la Jo nada del B uch». La Semana de Igualada, 107,
17-VII-1892). Uns mesos abans, un a icle anònim, «El g i o de independencia» (La
Semana de Igualada, 46, 17-V-1891), ob ia a qualse ol al·lusió a pa icipan s de o a
d’Igualada, o donan el p o agonisme al San C is , en la jo nada del 6 de juny de
1808, i un al e («Sob e la Jo nada del B uch». La Semana de Igualada, 66, 4-X-1891)
denuncia a l’in en de des i ua «la he òica inicia i a de la íncli a Igualada en
aquella jo nada que pos ò a sus pies el águila impe ial», o acusan de pa ciali a
Nieblas de la his o ia pa ia de l’his o iado mili a José Gómez de A eche. La publi-
cació d’aques da e a icle queda in e ompuda pe ep odui de La Vangua dia la
sè ie d’a icles de Josep Puigga í, ecolli s en olum amb el í ol de La Jo nada del
B uch: indicación de Igualada sob e su p incipalidad en la misma (Igualada:
Es ablecimien o Tipog á ico de Ma iano Abadal, 1892), que esponien al « e o lan-
zado po el Se mana i Ca alá, de Man esa, sob e la p incipalidad que se a ibuyen los
man esanos en la amosa jo nada del B uch» (La Semana de Igualada, 67, 11-X-1891).
Anys a eni , coincidin amb el p ime cen ena i dels e s del B uc, An on Vila, en
ac a de la «glò ia que co espòn a quiscun dels ac o s» que conco en a l’èxi de
Anua i 001-208 12/6/07 12:53 Página 175
«Que la his ò ia los noms di à amb g andesa
»d’Igualada, del B uc i de Man esa.»*
L’a dimen i en usiasme dels igualadins i l’anada d’uns comissiona s a
Vila anca, cap del Co egimen , en busca d’a mes, cons en en lo A xiu
Municipal d’Igualada (Ac es de l’Ajun amen i de la Jun a.—1808.)
Cada poble hi é un cabdill, pe què cada esc ip o ci a un nom p opi, o
bé li dóna una impo ància mol di e en .
Fins n’hi ha un de Man esa que, no esmen an al e Some en que el
seu, i alaban -se a si ma eix, digué: «To s a la una se decidi en a e gue -
a, i enseguida nomb a en un capi à, lo únic que conegue en ap e pe això,
la ba alla del B uc, posa pe ga an de la impa ciali a his ò ica José Gómez de
A eche, que ha ia es able que la «glo ia es igual pa a odos y la ienen común
Man esa, Igualada y Sampedo , cuyos soma enes, di igidos po Sace do es, lab ie-
gos e indus iales, acudie on á donde les llamaba el uego del enemigo y el hono de
la Pa ia» (Discu s llegi pe el D . An on Vila en la casa del Timbale del B uch, lo día
26 de Juliol del any 1908 en la Fes a Sampedo enca del P ime Cen ena i de la glo iosa jo -
nada del B uch. Man esa: Imp. Espa bé, [1908]). El gene al Gómez de A eche, in i-
a a les es es del Te ce Cen ena i, declinà la in i ació pe mo ius de salu en dues
ca es ( ep oduïdes agmen à iamen a l’apèndix 4 de les «No es y documen s»
esmen a s a la no a 2) en què es p eocupa d’assenyala que Igualada « ue de las p i-
me as en da el g i o de Independencia de Ca aluña y en a i ma lo con las a mas,
esg imiéndolas con a soldados que el mundo conside aba incon as ables»
(Some en [Igualada], 120, 14-IX-1907). La mi i icació dels e s del B uc, en què des-
aquen, si no hi p edominen, elemen s eligiosamen in eg is es i polí icamen eac-
ciona is, so geix, segons To as i Ribé, «ja en els ma eixos dies pos e io s a les ba a-
lles, en què cadascun dels pa icipan s s’es o ça a a des aca -ne el p o agonisme […]
com a p opaganda de gue a» (ci a pe Gemma ESTRADA I PLANELL. El B uc: el
medi, la his ò ia, l’a . Ba celona: Publicacions de l’Abadia de Mon se a , 1991, p. 75).
Respec e a la quali a de les opes implicades, bé que el mili a Gómez de A eche
« es a impo ancia a la con ibución de los ci iles a mados» (Cha les J. Esdaile.
España con a Napoleón. Gue illas, bandole os y el mi o del pueblo en a mas (1808-1814).
Ba celona: Edhasa, 2006, p. 47), his o iado s coe anis c euen que no s’ha de mini-
mi za la con ibució del «paisana ge», sob e o en la opada del 6 de juny, en què
dues e ce es pa s dels esis en s e en «paisans a ma s» p o inen s de Man esa,
Igualada, Sallen , San pedo i el B uc (c . Gemma ESTRADA I PLANELL. El B uc,
p. 76; c . ambé Joan MERCADER. Ca alunya i l’impe i napoleònic. Ba celona: Publi-
cacions de l’Abadia de Mon se a , 1978, p. 27). Sob e la implicació li e à ia en la
mi i icació dels e s del B uc i de la Gue a del F ancès en gene al, egeu Magí
SUNYER. Els mi es nacionals ca alans. Vic: Eumo Edi o ial / Socie a Ve dague ,
2006, p. 284-294.
176
Miscel·lània igualadina
Anua i 001-208 12/6/07 12:53 Página 176
qual ou lo a baix i ma » (Ca ió, en la Relació que esc igué pe La
An o cha Man esana.—1859).54
Diem que els nos es e an deu pe cada cen dels de F ança pe què, lle a
d’en Ca ió, que assegu a que els de Man esa ja passa en de mil, és opinió
gene al que, en e o s los Some en s, no s’hi ajun a en més que de 3 a
400 hòmens. O iz de la Vega diu que e en uns es-cen s, i que « enía con
ellos Mau icio Ca ió, mandando a algunos man esanos».
La p esa dels ca alls cons a en lo A xiu Municipal d’Igualada (O icis de
la Jun a de Lleida a la d’Igualada.—1808), i la del canó en lo A xiu de la
Con a ia del San C is (In o mació de es imonis.—1810). Ademés,
Cabanes ja digué a l’any 1809, e e in -se a les pè dues dels ancesos en
lo B uc i en sa eculada ins a Ba celona: «Se ha podido sabe po con-
duc o segu o y idedigno que los anceses pe die on más de 329 homb es
de in an e ía…, 63 de caballe ía, y algunos de ellos co ace os, y una pieza de
a ille ía de campaña.»
De o s n’és capi ana la Bande a del San C is , pe què, ja que d’al es
bande es no se n’ha pa la ins a a i de co a pensa, c eiem que la d’Igualada
ou l’única que aquell dia guià els ca alans con a les opes de Napoleon.
D’ella ens pa len es es imonis p esencials del e i una al·locució de
la Jun a (A xiu Municipal d’Igualada); ademés, Chao, en la His ò ia
d’Espanya; l’il·lus íssim bisbe d’U gell, en una Rep esen ació a les Co s
Cons i uen s; la Socie a de li e a s, en son Dicciona i geog à ic uni e sal;
Gomis, en la His ò ia del San C is , i el pa e Fe e en sa Ba celona cau i-
a, copian d’un Se mó p edica en la seu de Man esa, lo dia 6 de juny de
l’any 1814: «A la ba alla acudie on ambién los alien es de la illa de Igualada
con su pendón.» La glo iosa senye a dels igualadins (que ealmen o nà del
B uc o adada pe les bales anceses) ambé ou can ada pe la musa
popula - eligiosa i pa iò ica** (Goigs al San C is d’Igualada pe la ic ò-
Manuel Jo ba
177
54. Es e e eix a la c ònica signada pe Mau ici Ca ió, en llengua ca alana i sense
í ol, publicada a La An o cha Man esana (101, 5-VI-1859), p ecedida de la no a següen :
«Deseosos de da a conoce á nues os lec o es cuan os documen os se nos acili en
que puedan ilus a la his o ia de Man esa, publicamos sin comen a ios, los siguien es
cuya inse cion se nos ha ogado.» Immedia amen abans de la c ònica, es publica a un
a icle commemo a iu de la ba alla del B uc, «El seis de junio de 1808», signa pel peda-
gog man esà Ignasi Ramon Mi ó, desp és es able a Ba celona, col·labo ado habi ual
de la e is a (sob e aques au o , c . A. RUBIÓ I LLUCH. Nec ología de D. Ignacio Ramón
Mi ó... Man esa: Imp en a y Encuade nación de San José, 1922).
Anua i 001-208 12/6/07 12:53 Página 177

ia del B uc.—Man esa; pe Ma í T ullàs); (Cansons i ollies popula s, eco-
llides al peu de Mon se a , pe Pau Be an i B os.—Ba celona, 1885).***
Finalmen , com a bonic an eceden his ò ic a em cons a que, a l’any
1397, lo ei Ma í l’Humà concedí als eïns d’Igualada lo p i ilegi de po -
a bande a o pendó eal quan so issen a ma s en some en (A xiu
Municipal d’Igualada); i, com a bonics consegüen s, copiem aques es a -
lles d’una ca a pa icula : «Quan mo ia un dels igualadins que es oba-
en en lo Some en del B uc, lo po a en a so e a cob in sa caixa amb la
bande a del San C is .» «La es a en commemo ació de la ic ò ia del
B uc, i en complimen d’un o de poble, s’ha celeb a aquí sens in e up-
ció des de l’any 1809 ins al 1883. Cons a en lo A xiu de la Comuni a .»
(Ca a del doc o Mon ane , a xip es e d’Igualada.—Feb e de 1884).
Joseph M.ª Se a y Ma sal. «La Bande a del San -Ch is ». Lo Renaixemen
[Igualada], II, 13 (30-VI-1885), p. 218-220.
* i que ja un Dia io … del B uc i de Man esa: no apa eix a les edicions an e io s.
** i pa iò ica: no apa eix a les edicions an e io s.
*** (Cansons i ollies… Ba celona, 1885): no apa eix a les edicions an e io s.
178
Miscel·lània igualadina
Anua i 001-208 12/6/07 12:53 Página 178
APÈNDIX II
El inal del Ce amen Ca alanis a de la Jo en u Ca òlica
1
[Ba celona, 20 de no emb e de 1893]
Seño don José Se a Ma sal.
Muy seño mío de oda mi conside ación:
En usias as po el enacimien o li e a io ca alán y deseosos de con-
se a a es e enacimien o el espi i u ca ólico que in o ma la adición
ca alana, en el año 1878 a ios indi iduos de es a Academia concibie on
la idea de la celeb ación anual de un Ce amen ca alanis a con ando con
el apoyo de pe sonalidades impo an es en aquel enacimien o, las cuales,
en aquella época, no ie on o o medio de imp imi di ección o odoxa al
mo imien o li e a io que apa a lo de las co ien es neu ales en que
has a en onces se mo ie a y pone lo bajo la especial p o ección de una
co po ación ca ólica.
Es a Academia pa ocinó la idea, celeb óse el p ime Ce amen en
1879 y, desde en onces has a el año ac ual, sin in e upción ha celeb ado
sus ce ámenes a cos a de g andes sac i icios y con el apoyo del episcopa-
do ca alán, de algunas co po aciones y de un escaso núme o de adjun os.
Du an e es os úl imos años se han p odigado ex ao dina iamen e los
ce ámenes en Ca aluña y puede hoy se iamen e discu i se si semejan e
p odigalidad a o ece o an es bien pe judica a la li e a u a ca alana; li e-
a os de ideas y endencias conocidamen e ca ólicas p es an odos su
coope ación encon ándose bien en la co ien e neu al den o de la que
se mue en; y po an o ha c eido el in asc i o llegada la ho a de p egun-
a se y some e a la ilus ación de es a Academia si el sac i icio que con el
sos enimien o de dicho Ce amen se impone es necesa io a la causa de la
e dad y p o echoso a la buena li e a u a.
An es empe o de some e es e pun o a la delibe ación de la Academia,
ha c eído del caso oi el au o izado pa ece de algunas pe sonas conoci-
damen e compe en es a quienes debe la Ju en ud Ca ólica especial g a i-
ud po el concu so p es ado a sus ce ámenes.
Siendo us ed de es e núme o y con ando con su econocida amabili-
dad, el in asc i o se p ome e la asis encia de us ed a la eunión que se ha
Manuel Jo ba
179
Anua i 001-208 12/6/07 12:53 Página 179
omado la libe ad de señala pa a el p óximo jue es 23 del co ien e, a las
5 de la a de, en el local de es a Academia (Pue a e isa 13, 1º) ogándo-
le muy enca ecidamen e que no al e a ella, y, si su asis encia no le ue a
posible, le ag adece á que se si a po esc i o mani es a le su opinión
ace ca de dicho pun o.
Dándole g acias an icipadas, quedo de us ed siemp e a ec ísimo y
segu o se ido que besa su mano.
Juan de Dios T ias
Ca a esc i a a les pàgines p ime a a e ce a d’un ull de pape de 277mm ×
217mm, plega o man qua e pàgines, amb capçale a imp esa: «Academia de la
Ju en ud Ca ólica de Ba celona. Pa icula ».
2
[Ba celona, 23 de no emb e de 1893]
Seño don Juan de Dios T ias
Mi ap eciable seño y amigo:
Recibí la a en a in i ación de us ed pa a la jun a que se ha de celeb a
hoy y, como no me sea posible asis i pe sonalmen e, me omo la libe ad
de indica mi humilde pa ece sob e el asun o que mo i a su es imada
ca a.
Abundo en la idea de que la mul iplicidad de ce ámenes pe judica al
obje o indi idual de cada uno y, cuando en e ellos hay simili ud de en-
dencias, el esul ado en e ellos no puede menos de c ea dualismos, más
pe judiciales oda ía. En es e caso se halla nues o Ce amen Ca alanis a
con elación al llamado de Juegos Flo ales, donde concu en la mayo ia de
pe sonas que coinciden en la idea del ca alanismo elacionado con la a-
dición ca ólica. ¿No se ía, pues, mejo , que los concu en es al nues o
p ocu asen ing esa en el ya legenda io de los Juegos Flo ales pa a asegu-
a así po mayo ía de o os el nomb amien o de man enedo es que es-
pondiesen a aquellos ideales comunes del ca olicismo y del p og eso de
las le as ca alanas? Allí odos los adjun os ienen o o di ec o de elec-
ción, ecayendo no pocas eces en pe sonas que pueden esponde pe -
ec amen e a los p opósi os de la Ju en ud Ca ólica; po consiguien e,
180
Miscel·lània igualadina
Anua i 001-208 12/6/07 12:53 Página 180
¿qué más na u al que los pa ida ios de la misma Ju en ud p ocu en con-
segui , po es e medio di ec o, ju ados que espondan a los comunes ide-
ales? ¿No ha ecaído muchísimas eces la elección de los de nues o
Ce amen en indi iduos que han sido man enedo es de la e e ida o a
sociedad?
Conside o es e medio mucho más p ác ico y simpli icado , dada la
si uación de las cosas en nues os días y, habida cuen a de las mismas con-
side aciones po us ed emi idas, sin pe juicio de lo que mejo es ime
esol e la ilus e Academia que us ed an dignamen e p eside.
Con es e mo i o, ag adeciendo la dis inción con que se ha se ido
us ed hon a me, queda suyo a ec ísimo se ido y amigo que besa su
mano.
José M. Se a
Esbo any, amb poques esmenes, esc i a les pàgines p ime a a e ce a d’un ull de
pape de 323mm ×227mm, plega o man qua e pàgines.
Manuel Jo ba
181
Anua i 001-208 12/6/07 12:53 Página 181