B.
BISCHOFF
Paléog aphie de
I'An iqui é Romaine
e du Moyen Age
Occiden al
Tmdui
pa
H.
ATSMA
e
J.
VEZIN,
Édi ions Pica d, Pans
1985,
328
pp.
+
23
lam.
Acaba d'apa eixe , dins la col-
lecció de
G ands Manuels Pica d.
la e sió ancesa de la impo an
ob a del p o esso Be nha d Bis-
cho ,
Palaog aphie des omischen
Al e ums und des abendlandischen
Mi elal e ,
publicada a Be lin el
1979,
cosa que cons i ueix un e i-
able esde enimen bibliog 8c pe
als es udian s i es udiosos de qual-
se ol ema elaciona amb la pa-
leog a ia, la codicologia, la his o ia
dels ex os i la his o ia de la cul-
u a en gene al. La aducció que
p esen em, du a a e me pe al es
dos ac edi a s paleog a s, els p o-
esso s Ha mu A sma i Jean Ve-
zin, ha es a , a més, posada al dia
en I'aspec e bibliog h ic i ilhs a-
da amb in -i- es lamines, que, al
cos a d'al es millo es de ca hc e
o mal espec e a la p ime a edi-
ció, en iqueixen enca a més, si és
possible, el alo inal del llib e.
Desp és d'un b eu p e aci i de la
aula de ma k ies, el eball del
p o esso Bischo comenGa amb
una pe i a in oducció (pp.
9-11),
en la qual I'au o exposa esumi-
damen les di e en s e apes pe
que ha passa la paleog a ia ins a
esde eni una cikncia, i en aques
camp essal a la impo an con i-
bució que ep esen a la col-labo a-
cio in e nacional i els mi jans ec-
nics ac uals pe quk la paleog a ia,
a d'obse ació
i
d'in u'ició, es i-
gui a pun de con e i -se en a
del mesu able. Posa i a la in o-
ducció amb la delimi ació ema ica
i c onologica dels pun s a ac a ,
que gene icamen es esumeixen
en I'disi del c(phénom2ne de l'é-
c i u e e son his oi e comme une
pa ie de l'his oi e du li e pendan
1'An iqui é omaine e le Moyen
Agen
(p.
11).
Aques ema se P
conside a en es g ans apa a s:
la codicologia, la his o ia de I'es-
c ip u a lla ina i el manusc i dins
la his o ia de la cul u a.
La p imeia pa de I'ob a e sa,
doncs, sob e aques a ciencia e-
cen so gida de la paleog a ia que
és la codicologia (pp.
13-56).
Les
ma e ies esc ip o iques, les in es i
els colo s, i els ins umen s d'es-
c ip u a són es udia s en un p ime
capí ol. Hom disse a a con inua-
ció sob e les di e ses o mes que
poden adop a ex e io men els
manusc i s: en p ime lloc el co-
dex, en els seus di e en s o ma s i
amb a enció especial
a
la <<mise en
pagew i a la elligadu a; ambé el
o lle és conside a amb la cu a
que la se a impo ancia me eix,
aixi com al es o mes menys
usuals so a les quals poden apa ei-
xe els ex os esc i s sense negligi
el ac amen de les
abulae,
els
documen s i les ca es. L'au o
s'ocupa aixi ma eix de les ecni-
ques &esc iu e i de ansc iu e
emp ades pels esc i ans, i les
se-
es explicacions an des de l'exe-
cució isiologica de I'esc ip u a i el
seu ap enen a ge a I'escola ins a
la desc ipció del p océs de copia
d'una ob a. Conclou aques a
pa
amb una disse i ció sob e els ma-
nusc i s alsi ica s.
El segon bloc ema ic del llib e
es a des ina , com s'ha di , a a-
Ga la his o ia de I'esc ip u a Ila i-
na (pp. 57-196). A I'exposició i
analisi dels di e en s ipus d'esc ip-
u es p ecedeixen unes obse a-
cions p elimina s on queden expo-
sa s els elemen s de que depenen
la o mació i el desen olupamen
de o a no a esc ip u a. L'au o
es ableix en aques pun una di e-
kncia bhsica en e la ecnica cabli-
g Xica -conse ado a- i la cu -
si a -inno ado a.
A con inuació s'inicia la his o ia
de l'esc ip u a lla ina p opiamen
di a; la capi al -amb les se es di-
e en s modali a s-, la cu si a
omana an iga, la cu si a omana
ecen , la uncial, la semiuncial an-
iga, la semiuncial ecen , les
combinacions de dis in s ipus
d'esc ip u es i la aquig a ia són
els di e sos apa a s que con igu-
en el capí ol dedica a 1'An i-
gui a .
Ve o segui la conside ació
dels ipus d'esc ip u a p opis de
I'eda mi jana a I landa, Angla e -
a, Espanya, F an~a i I alia ins
que a iba el iom de la minús-
cula ca olina, la no a esc ip u a
sup anacional, pe acaba amb la
humanís ica minúscula i la huma-
nís ica cu si a, desp és d'ha e
pa la de la go ica ex ual, la go ica
cu si a i la bas a da. Dins aques a
secció po se al la pena de essal-
a la sugges i a elació de pa en-
iu que s'es ableix en e I'esc ip-
u a isigo ica i la minúscula di a
del Sinaí -que, pe ce , és de la
egió no d-occiden al a icana.
Amb o , aques ipus d'esc ip u a
hau ia pogu ésse po a a la Pe-
nínsula ibb ica el segle
VII
pels
emig an s p oceden s del no d d'A-
ica, al com conjec u a I'au o .
A a bé, no hem d'oblida que, en
o cas, la minúscula del Sinai és
pos e io als més an ics manusc i s
en isig6 ica de la Península.
D'al a banda, dins ambé d'a-
ques capí ol de la his o ia de I'es-
c ip u a lla ina, old ia e una al-
a pe i a p ecisió. El p o esso
Bischo , en pa la dels ac o s que
in e ingue en en la in oducció de
la minúscula ca olina a Espanya,
a e e encia al Luca O ob. La
1210
+
Pal. La . 869 olis 62-69 ,
de la Biblio eca Apos Mica Va i-
cana', com a exemple de manus-
c i en esc ip u a isigo ica a dana
amb in luencies ca olines. I diu
d'ell que <<a é é ansc i pa deux
mains éc i an , la p emie e, une
minuscule wisigo hique e la se-
conde, une minuscule ca oline,
é idemmen in luencée pa les a-
di ions espagnoles>> (p.
142).
En
eali a no es ac a de dues mans,
sinó d'unasola, mol acos umada a
I'esc ip u a isigo ica, ins al pun
que quan esc iu en minúscula
ca-
olina so in asllada a algunes
lle es d'aques a el duc us de les
isigo iques co esponen s; a més,
1
D'aques manusc i me'n penso
ocupa més de ingudamen en una pm-
pe a ocasió.
en el oli
66
del Pal. La .
869,
en
un momen de dis acció, l'ama-
nuense copia qua e a lles en es-
c ip u a isigo ica en una pagina
en ca olina, a la qual oma de se-
guida que s'adona de la inad e -
bncia inconscien .
Desp és d'anali za o s els sus-
di s ipus d'esc ip u a, el p o esso
Bischo no oblida la conside ació
d'aquelles esc ip u es que es an
se i en els í ols, íncipi s, bxpli-
ci s, ci acions, e c., i, na u almen ,
dedica un impo an capí ol a les
ab e ia u es i als signes de pun-
uació, a la no ació musical, a les
xi es i a les esc ip u es xi ades,
apa a que anca aques segon
bloc.
La e ce a i ul ima pa exposi-
i a del llib e (pp. 197-260), si ua
el manusc i en I'imbi de la his o-
ia de la cul u a. Bischo hi expli-
ca els di e en s sis emes de pm-
ducció i di usió del llib e -sense
negligi el ema de la il.lus aciÓ i
deco ació- dins el ma c dels can-
is socials, educa ius i
his o ies
de
cada bpoca, amb so in ejades i de-
allades anilisis de les p oduccions
dels p incipals cen es cul u als,
cosa que ens o e eix una excel-len
panohica de la his o ia de la
ansmissió ex ual i ins i o de la
his o ia de les biblio eques, mal-
g a que aques s aspec es no siguin
inali a p opia dels objec ius de
I'au o .
Uns annexos que con enen la e-
lació d'ab e ia u es de les ob es
més ci ades, la bibliog a ia dis i-
buida pe capí ols, els índexs dels
manusc i s ci a s, dels au o s, dels
noms i les ma ies, la aula d'al a-
be s i les in -i- es liimines an-
quen aques a ob a magis al.
Jesús
Al u o
i
Pe ucho
L.
Rus o
FERNANDEZ
Ca dlogo
de
10s
manusc i os clásicos
la inos exis en es
en
Espaiia
Edi o ial de la Uni e sidad
Complu ense de Mad id,
Mad id
1984,
631
pp.
Qualse ol pe sona que hagi e-
balla amb manusc i s (siguin del
ema que siguin) esc i s en llengua
lla ina a Espanya, coneix pe ec-
amen la di icul a d'aques ipus
de con ac e cien í ic. La manca, en
la majo ia de casos, de ca alegs
mode ns i que esponguin a unes
co ec es demandes d'o odbxia
cien í ica, i la p esencia, en d'al-
es ocasions, de ca Alegs obscu s i
poc iables, a que la publicació de
les i xes elabo ades pel doc o
Rubio sigui ebuda amb una na .u-
al expec ació pe o s els que ens
dediquem a la ilologia classica.
L'ob a del p o esso [Rubiol és
especialmen in e essan si enim
en comp e que un dels es udis ge-
ne als més ecen s dedica als
ma-
nusc i s conse a s a les biblio e-
ques hispanes és el de BEER-GAR-
C~A
VILLADA,
Biblio heca Pc um
La ino um Hispaniensis,
Viena