ELS MIT JANS
DE
COMUNICACIO
I
EL CANVI POL TIC
A
CATALUNYA
Miquel de Mo agas
(Uniue si a Au bnolma de Ba celona)
El
econeixemen del pape juga pels mi jans de comunicació en el
can i polí ic a Ca alunya po o dena -se en o n de qua e idees onamen als:
Es po comenla amb dues obse acions eb ico-in oduc b ies necessh-
ies an pe a la nos a eali a de mino ia polí ica
i
cul u al din e de
1'Es a com pe la con usió que a ec a, en gene al, el coneixemen de les
uncions a ibui'des als mi jans de comunicació, en p océs de con inuada
ans o mació. Aques es dues qües ions són: la elació en e comunicació
i
es e a pública (espai de ep e:sen ació simbblica de l'opinió pública), i la
in e p e ació ipolbgica dels mi jans
i
les se es uncions, en elació
i
a
pa i de les de e minacions imposades pels hmbi s geopolí ics de la co-
municació.
En e ce
i
qua llocs, seguin la pau a his b ica i p ocu an eni
en
comp e aquelles dues coo denades, posa é en elleu els p incipals can is
expe imen a s en el sis ema comunica iu a Ca alunya du an el p ime pe-
íode del can i polí ic, des de la mo de F anco ins a la Cons i ució,
i
en
el qual es p esen en di icul a s pe a es abli di e encies en e el sis ema
comunica iu de Ca alunya
i
el sis ema comunica iu es a al, o amen cen-
ali za . Fa é e e encia, inalmen , a la si uació ac ual, conseqüencia dels
can is polí ics esde ingu s desp és de la Cons i ució amb 1'Es a u
i
la
ecupe ació
de
les ins i ucions ca alanes, bé que hagin incidi de ma-
ne a mol limi ada en l'es e a dels sis emes de comunicació.
aPape s,: Re is a de Sociologia
LA TIPOLOGIA DELS AMBITS COMUNICATIUS.
UN
PUNT DE VISTA ÚTIL PER
A
LES POL TIQUES
DE COMUNICACIO DE LES NACIONS SENSE ESTAT
L'es udi del enomen comunica iu,
i
no an sols en el nos e con ex ,
adqui eix una especial signi icació quan es plan eja el p oblema
i
l'abas
de la noció d'Bmbi de comunicació. Aques a e e encia a 1'8mbi de co-
municació, més enllh de les habi uals e e 2ncies als con ingu s, als e ec es
o als sis emes ju ídics i ins i ucionals del con ol de la in o mació, plan eja
els p oblemes clau de les polí iques nacionals de comunicació, pe&, al
ma eix emps, els p oblemes polí ics clau de les mino ies nacionals
i
cul-
u als.
Els mi jans de comunicació, sob e o els mi jans de comunicació de
ansmissió elkc ica, p incipalmen els anomena s Zludio- isuals, es an enin
una in luencia decisi a en l'es ablimen d'hmbi s osgani za ius, Bmbi s que,
en i u del p og és ecnokgic, supe en acilmen les on e es geopolí i-
ques. Les o gani zacions mul inacionals, ks modes cul u als d'abas ans-
nacional,
o
els gus os pels ele ilms, pe exemple, en són una mos a ben
ep esen a i a.
A a bé, el sis ema comunica iu mode n, la complexi a ecnolbgica del
qual no ha pa a d'augmen a , es ca ac e i za pe la coexis encia de di-
e en s ni ells in e seccionals d'o gani zació de les audisncies,
i
que s'han
denomina : < nic ocomunicació~>, < nesocomunicació~~, < mac ocomunicaciÓ~~
i
c megacomunicació~~.'
Aques a classi icació, anma eix p o isional
i
indica i a, pe me , si
més no, amplia més enllh dels mi jans con encionals el ma c ipolbgic de
la comunicació, des de l'es e a ansnacional, que pe me an els sa elli s,
ins a la comunicació indi iduali zada que s'es ableix a a és del ele on,
o la o ocopiado a, la es a popula
o
la eunió.
1.
S'en én pe c mic ocomunicació~~
el
ni ell de comunicació p ima i
i
in e pe so-
nal que, o
i
u ili za ecnologia complexa d'emissió, pa eix d'inicia i es emisso es
indi iduali zades. Aques se ia el cas de la o ocopiado a o del elh on. S'en én pe
c mesocomunicació~~ el ni ell mi jh de comunicació en qui: pa icipen g ups
o
o gani -
zacions que p e enen una cobe u a de signe local; aques se ia el cas de les emisso es
de
FM
o de la p emsa local o, ins
i
o , coma cal. S'en én pe c mac ocomunicació~~
un ni ell de comunicació que, en el cas de pa'isos com Espanya, coincideix amb i'imbi
de cobe u a es a al: pe ibdics de di usió nacional, cadenes de Adio, ele isió.
I,
. inal-
men , pe amegacomunicació~~ es po en end e el ni ell de di usió comunica i a
a
ni ell
ansnacional; el cas pa adigmhic dels c megami jans)> el cons i ueix, sens dub e, el dels
sa hlii s de comunicació, o
i
que, de momen ,
i
a manca d'implan ació gene ali zada
d'aques s c megami jans)>, siguin les ac uals emisso es de ele isió les que cob eixin
aques a unció en di ond e les g ans p oduccions.
Els
mi jans
de
comunicació
i
el
can i polí ic
a
Ca alunya
L'apa ició dels ni ells de comunicació ansnacional (c<megami jans)>)
no signi ica, inde ec iblemen , la desapa ició dels al es ni ells de comu-
nicació amb hmbi s d'audihncia més edui' s, més a ia al con a i, i és cu-
iós ema ca -ho, l'augmen de l'in e hs pels sis emes de comunicació ins-
i ucionals a ni ell local ha adqui i el seu desen olupamen més g an
da an de la p eshncia (o amenaga) de la < megacomunicaciÓ~~.
Aixb és així pe quh la ma eixa socie a , i no an els < emisso s p o es-
sionals)>, a comenca a sen i la necessi a d'ac ua en on de la p essió
comunica i a imposada des dels cen es d'emissió d'abas in e nacional.
Les ma eixes ci cums hncies ecnolbgiques que de e minen I'apa ició
de la < megaco nunicació~~ possibili en l'exis hncia d'impo an s no e a s en
el e eny de la < nic ocomu~ucació~~
i
de la
mesoco com un icac ió^^,
posan
en mans dels pe i s g ups uns mi jans de comunicació que s'adap en, pe les
se es ca ac e ís iques hcniques (sob e o
el
desen olupamen de la
FM
i
de la ib a bp ica), a llu s necessi a s de cobe u a.
El sis ema ecolbgic del mdln de .la comunicació con empo ani s'ha is
a ec a no només pe la ans iacionali zació, sinó ambé pe I'augmen de
les possibili a s d'expansió de la comunicació local.
El
esul a inal d'aques-
a pugna no dephn únicamen del aci o ecnolbgic, endogen al ma eix sis e-
ma ecolbgico-comunica iu, sinó de l'o gani zació social i polí ica que de e -
mina la pugna pe la democ a i zació de la comunicació com a ga an ia
de la supe i hncia de les condicions de pa icipació.
En aques e eny s'han combina , e iden men , nomb oses con adic-
cions, des de la mul iplicació de p ocessos comunica ius d'abas geog h ic
edui' -el cas més impo an
i
posi iu dels quals el cons i ueixen les
hdios en
FM
i
la p emsa coma cal-, ins a I'es ancamen
i
la disminució
de la capaci a c i ica i analí ica de la p emsa dih ia o l'abshncia d'una po-
lí ica de comunicació au onbmica.
En aques con ex conside em que I'ac ual expe ihncia comunica i a de
Ca alunya cons i ueix un impcb an labo a o i sob e
el
u u
i
les possi-
bili a s comunica i es a ni ell espanyol i, ins i o , in e nacional.
Exis eix, almenys, una cla a conscihncia, en e amplis sec o s, sob e els
di e sos ni ells possibles de dominació cul u al. La de ensa adicional de
les senyes d'iden i a ha de e mina una cla a dis inció en e allb que e a
cul u a <<p bpia)> i all6 que e a cul u a es a al; alho a aques a acili a de
dis inció acili a la comp ensió de l'abas de la dominació cul u al in e -
nacional.
Pe b no és únicamen un p oblema de sensibili zació da an dels ni ells
de dominació cul u al allb que ca ac e i za el labo a o i comunica iu
de
Ca alunya, sinó, més es ic amen , les di e ses expec a i es que s'han ana
succein en el e eny de les polí iques de comunicació, una egada que
c Pap s>>:
Re is a
de
Sociologh
el egim democ i ic ha pe mes, o ha de e mina , que la dinlmica comu-
nica i a de Ca alunya iniciés un p océs d'adap ació a l'ecologia comunica i-
a <(pos -indus ial>>, so mesa du an un pe íode de dic adu a a una pe-
culia au a quia del ma eix sis ema de comunicació.
Deiem que el cas ca alh podia se un labo a o i in e essan pe a les
polí iques comunica i es de les nacions sense es a . E ec i amen , pe 6
aixb
eque eix que aques labo a o i s'ob i, pe aons polí iques que es-
imem decisi es pe al u u demm h ic de les nos es socie a s, a l'expe-
i&ncia in e nacional. El deba mode n sob e el Nou O d e In e nacional
de la In o mació con inua essen un deba < d'Es a s)>. És necessa i inclou e
a
l'agenda del
NOI1
una no a se ie de p oblemes ela ius
al
desequilib i
in o ma iu mundial, els quals són p opis de les mino ies cul u als
i
na-
cionals. Sense aques nou en ocamen se h di ícil l'a eng cap a polí iques
de comunicació que econeguin la impo hncia dels hmbi s comunica ius,
dels espais de comunicació, pe a I'en o imen del sis ema democ l ic,
en
pe me e la ci culació d'in o mació
a
ni ell de la pa icipació eal
i
possible
dels ciu adans.
Pe 6 amb aixb en em a la segona coo denada eb ico-in oduc b ia
que p oposh em com a ma c d'in es igació del pape juga pels mi jans
de comunicació en el can i polí ic
a
Ca alunya.
COMUNICACIO
I
PARTICIPACIO
Ad e im que I'ad enimen del sis ema democ h ic, que no exclou la
p esencia d'obs acles a la democ a i zació, ha de e mina una ans o ma-
ció de l'espai de ep esen ació simMlica de l'es e a pública pe la pa ici-
pació polí ica, sob e la qual possei'm, enca a, una escassa expe iencia i mí-
nima capaci a de concep uali zació eb ica.
La ecupe ació de les llibe a s democ i iques a Ca alunya coincideix
pe al a pa amb una p o unda ans o mació del sis ema de la comuni-
cació polí ica a o Eu opa, on s'obse a una p og essi a subs i ució dels
sis emes adicionals d'o gani zació de la comunicació polí ica (pa i s polí-
ics, sindica s, o gani zacions) pe una media i zació di igida o neu ali zada
pels
media.
Així, pe exemple, la mode na implan ació
i
di usió de la in o mació
en e o es les classes socials ha de e mina , a g ans e s, una doble o ma
de pa icipació social: una de ca hc e e ec iu i una al a de ca hc e sim-
bblic.
Pe aques a segona, l'adquisició d'in o mació que es a a a és dels
Els
d jans
de
comunicació
i
el
can i
polí ic
a
Ca alunya
media
no es adueix en acció social, sinó, més a ia , en la delegació,
subs i ució, d'acció.
En les socie a s demolibe als
i
en els seus e mes més ex ems, l'am-
pliació de l'es e a pública -de l'opinió pública-
a
un hmbi massiu en-
deix
a
de e mina un coneixenlen de l'ac uali a -1s ekdia is en són la
mos a pa adigmh ica- que no es adueix en accions e ec i es, sinó mol
excepcionalmen . La p incipal d'aques es excepcions és la que cons i ueixen
les co esponen s campanyes elec o als.
A l'al e ex em obem els segmen s socials que pa icipen d'una ma-
ne a e ec i a de la ida social, polí ica
i
econbmica
i
pe als quals la in o -
mació, pa icula men la in o mació pe iodís ica, esde é una eina de conei-
xemen indispensable pe a la se a acció (polí ica, econbmica, social, cul u-
al)
i
pe
a
la ep oducció del seu p o agonisme.
Pa eixo de la hipb esi que els p incipals comp ado s i lec o s de dia is
coincideixen amb aquells sec olls de la socie a que pa icipen e ec i amen ,
com a p o agonis es, de l'es e a pública
...
Els p ime s
i
p incipals lec o s
de dia is són, e ec i amen , aquells que són suscep ibles, ells ma eixos, de
se subjec es de la in o mació, els que su en di ec amen i indi ec amen , un
dia
o
al e,
a
les in o macions esc i es.
A un sec o de la socie a , que cons i ueixen els qui han amplia l'es-
e a pública mode na, co espon una in o mació des inculada de la se a
p bpia p hc ica social. A uns al es, als e i ables p o agonis es de la ida
social
i
de la in o mació, co espon una in o mació ú il pe
a
la se a
p k ica social. Pe
a
uns la pa icipació simbblica, pe als al es la pa i-
cipació e ec i a, que ja no po cles incula -se de la ansmissió &in o mació.
Als sec o s socials, que són subjec es de ecepció pe 6 no d'emissió
o
de p o agonisme in o ma iu, co espon l'es e a de la <(megas o de la < ma-
c oc om un icac ió^^.
Els seus mo ius de con e sa so geixen dels ele ilms
i
de
les e is es del co . Els subjec es de e e i ncia -de xa a deig- en la
p hc ica mic ocomunicacional endeixen a deixa de se els subjec es de
la se a expe iencia immedia a -els e'ins, els amilia s- i passen a se
els p o agonis es de les g ans p oduccions ele isi es o els amosos de la
je -socie y,
amb els qui con iuen amilia men .
Aques es o mes cul u als, pe an , no es limi en a ca ac e i za la
< nac ocomunicaciÓ~~, sinó que in e e eixen
i
cons i ueixen cos ums cul u-
als pe al es ni ells, a essan -10s o s, ins a la comunicació in e pe -
sonal.
Aques a con usió de ni ells no es p odueix idi n icamen a o s els
ni ells de l'es e a pública mode na. Els <(lec o s de dia is)>, que ja hem
ca ego i za ---en els ex ems-- com els p o agonis es
i
ac o s de Pacció
social, dis ingeixen cla amen ,
o
més cla amen , en e la <<in o mació)>
i
la

<(Pape s)>: Re is a de Sociologia
<c icciÓs. Els ni ells de g a i icació assoli s pe aques s úl ims amb la in o -
mació no es limi en
a
la g a i icació simbblica, sinó que es mul ipliquen en
di e ses ases, més enllZl del con ac e in o ma iu inicial,
i
les ep odueixen
en al es ases comunica i es -com el comen a i-
o
en els can is d'es-
a egia comunica i a, o &s i o no comunica i a, de e minada pe l'ad-
quisició d'in o mació.
Més enca a, la in o mació és, mol es egades, ella ma eixa, es a gia.
P oducció
i
no ep oducció. P o ocació pe de e mina camps es a kgics
- umo s sob e nomenamen s. P o ocació pe la icció.
El e i able p oblema eb ic au en l'exis ncia d'en emigs, models i
usos, que no es co esponen amb Ics ipologies ex emes o mani es es.
Es endeix, alesho es, a a ibui , sense al es ma isos, uncions de aciona-
li a a la p emsa,
i
d'i acionali a
o
d'e asió, als mi jans Zludio- isuals.
Aques a b eu in oducció
i
eo i zació ens ad e eix de la complexi a
de les elacions en e can i polí ic
i
uncions desplegades pels mi jans
j
ens ad e eix
de
la con eni2ncia d'e i a un es udi descon ex uali za dels
meda, an en la se a e e hcia es a al com in e nacional,
i
de la neces-
si a de posa en qües ió els esquemes ipolbgics del segle dino sob e
les uncions dels media, d'uns media que han a ia subs ancialmen el pa-
no ama gene al de la comunicació polí ica i, més que p obablemen , la ma-
eixa o ma de pa icipació i d'o gani zació polí ica?
DE
LA
MORT
DE
FRANC0
A LA
CONSTITUCIO
El can i polí ic
i
la conduc a pública que
el
pe me , han d'in e p e a -se
necesskiamen en elació amb el desen olupamen dels mi jans de comu-
nicació massius; en el cas espanyol amb els que són p opis d'un país ben
si ua en l'escala del desen olupamen indus ial.
El
1975,
les condicions comunica i es de I'Es a espanyol, compa ades
amb les d'alguns Es a s eu opeus, e en les següen s:
2. Sob e aques es qües ions, egeu, pe exemple: A. Pila i,
Spe acola izzanione
dei mass media e modi icazione del Sis ema poli ico,
dins <(P oblemi del
Socialisme)>,
niím.
22, 1982. R. G andi,
Desa ollo del sis ema de la comunicación de masas e
impac o sob e el sis ema poli ico,
dins <{Ac es del Cong és Comunicació
i
Democ Acia
a
Eu opa
i
AnG ica Lla inaa,
UAB,
1983. G. G ossi,
Los e ec os de 10s medios de
comunicación de masas sob e el sis ema poli ico,
dins <(Ac es del Cong és Comunicació
i
Democ hcia a Eu opa
i
Ame ica Lla ina)>,
UAB,
1983.
3.
Pe a una ampliació d'aques ema, egeu el meu a icle
Medios de Comunica-
ción
y
cambio poli ico en España,
dins
M.
Mo agas (ed.), c Sociologia de la Comuni-
cación de Masas,, edi o ial G. Gili, Ba celona, 1982 (2a. edició).
-
Pe ibdics Recep o s en mile s Recep o s pe mil
Nomb e Pe ibdics pe mil ha- habi an s
de pe ibdics
en
mile s bi an s
TV
Ridio R2dio
TV
...
Alemanya Fede al 320 17.812 289 19.226 19.558 311 316
(1974) (1974)
...............
Espanya
1
15 3.491 98 6.525 8.075 184 228
F anca
...............
98 11.341 214 14.197 18.197 268 346
I hlia
..................
78 6.296 126 12.103 12.818 217 230
Po ugal
............
3
0 612 70 575 1.519 65 173
G an B e anya
......
111
21.700
358
17.900 42.000 323
7cn
8.
IJU
,n.
(1974) (1974)
i
............
IugoslZl ia 26 1.896 89 2.784 4.081 132 193
9.
(1974) (1974) (1974) (1974)
Fon :
In e na ional Yea Book,
Unesco,
1976.
B
e
W.
P
O.
0,
CI.
e.
B
d.
c Pape ss:
Re is a
de
Sociologia
La si uació del desen olupamen dels
mas-media,
pa allela al ma-
eix desen olupamen indus ial, no assoleix les co es dels pai'sm eu opeus
en els quals exis eix una democ hcia consolidada, com a F anga o G an
B e anya, pe b supe a les co es de la in as uc u a comunica i a dels
pai'sos
subdesen olupa .^,
sob e o pel que a a la hdio o la ele isió.
Obse eu, d'al a banda, que el desen olupamen comunica iu en
d
camp
de la hdio o de la ele isió és supe io al de la p emsa esc i a. Aques a
ci cums hncia és decisi a en el p océs d'in lui ncia comunica i a que es
desc iu.
L'es uc u a del pode emisso , he e ada de la dic adu a, p esen a a,
ema can -ne només les g ans línies,
el
pano ama segiien :
-
Impo an s sec o s de la p emsa
i
de la hdio en mans del capi al
i, en línies gene als, a o ables a una polí ica de e o ma, de hnsi libe-
al sense up u a,
a
la democ hcia.
-
P emsa
i
hdio del < Mo imien o Nacional)> en si uació d'escassa
compe 6ncia
i
ecu sos i cnics, pe & en gene al, adap able
a
la polí ica
e o mis a del Go e n.
-
Una ele isió -que assoleix una di usió massi a p ope a al
85
pe
cen de la població i que hom e 1 dih iamen -, en i gim de monopoli
i
al
se ei, amb les issu es d'uns di ec ius nos hlgics del anquisme, de
la olun a del Go e n que en nomena els ch ecs més al s sense cap
mena de con ol democd ic.
-
Una xa xa de <(Radio Nacional de Espa.ña>>, i cnicamen pode o-
síssima, pe a la qual es po di quelcom de simila al que s'ha exposa
pe
a
la ele isió.
-
Finalmen , un ampli mo imen , apa ició
i
desapa ició, de e is es
amb in encionali a polí ica, so ides o no de la clandes ini a , amb supo
dels di e en s sec o s polí ics que pugnen pe ob i -se pas en e l'expec a i a
de legali zació (dels pa i s polí ics.
Conc e an aques a anhlisi en l'e olució de la p emsa, hau em de eco -
da no només la de ensa
i
la p omoció del <(can i sense up u a)> e es des
de la p emsa esc i a, sinó ambé que en e els emp esa is
i
p o essionals de
la in o mació exis ia el c i e i que un can i democ h ic, la sup essió de les
p essions adminis a i es
i
de la censu a, cons i ui ien el esso necessa i
pe si ua la di usió
i
la quali a dels pe ibdics
i
e is es d'Espanya al ni ell
dels seus hombnims de 1'Eu opa occiden al. S'imagina a un model de di u-
sió de la p emsa di e en pe al can i democ h ic. La eali a a se , en
can i, md di e en . Amb el can i democ h ic es an accele a els p o-
blemes econbmics de les emp eses pe iodís iques, es a p odui una mol
Els mi jans de comunicació
i
el can i polí ic a Ca alunya
limi ada ampliació del plu alisme -la p emsa d'esque es a deixa d'exis-
i - i,
el
que és més so p enen , ins
i
o a disminui el nomb e global
de lec o s de p emsa dia ia.
En aques pun , la sociologia
i
la poli icologia dels mi jans de comuni-
cació poden apo a alguna llum no només
a
la in e p e ació d'aques
enomen, sinó més enllh, a la ma eixa in e p e ació de la democ hcia es-
panyola ac ual, a les se es peculia i a s, condicionamen s econbmics
i
cul u-
als,
i
als segmen s de con inuisme
amb
el hgim an e io que aquells
condicionamen s implica en.
En p ime lloc cal ad e i que la on e a polí ica del
20-N
de 1975
no cons i ueix un lími su icien dyin e p e ació. El c eixemen
i
l'es abi-
li a de la p emsa a Espanya an coincidi amb I'expansió econbmica dels
anys seixan a, a la qual el egim anquis a a ha e de espond e amb la
p omulgació d'una Llei de P emsa (Llei F aga de 1966) que pe me és
una ges ió desen o llis a a les emp eses pe iodís iques. Els lími s dels anys
ui an a són es imoni d'una c isi ecnoMgica mundial. Amb aixb ull
di que els p oblemes que
han
esul a se decisius en I'e olució de la
p emsa han es a els de ca ac e
polí ica-econbmic,
que s'han de da a en
&poques més llunyanes de la nos a his b ia ecen
i
que
no
es co espo-
nen, es ic amen , amb el can i polí ic que s'anali za aquí.
La nos a expe iencia co mnica i a ecen demos a que el can i polí-
ic no és causa única
i
su icien pe modi ica les es uc u es de 1'6s
i
de
les uncions dels mi jans de comunicació; d'al es ac o s, p incipalmen
de ipus econbmic, pe b ambé sbcio-cul u als
i
que de e minen
el
com-
po amen de la població da an dels mi jans, no es an modi ica amb
el can i polí ic, amb el pas de la dic adu a a la democ acia pa lamen a ia.
Els habi s de lec u a, de pa icipació en la ida social, els ni ells educa-
ius, no an can ia amb el can i.
Pe pode p ossegui aques a e lexió cal desc iu e alguns episodis
conc e s de l'e ~lució dels mi jans de masses, especialmen de la p emsa
esc i a, en el pe íode de hnsi polí ic que es ac a.
Qui: és, exac amen , el que a succei amb els mi jans en aques pe-
íode? Qui: és el que a can ia , qui: és
$
que es a man eni ? En enem
que la alo ació global dels can is es po e a pa i de la conside ació
pa cial de nou qües ions. Les següen s:
1.
Augmen de la di usió de la p emsa en el pe íode de malal ia
i
mo de F anco (oc ub e-desemb e de 1975)
i
el
seu pos e io descens
gene al, un cop inicia el p océs de can i polí ic.
2.
Apa ició de nous dia is
a
les comuni a s his b iques, de ca hc e
nacionalis a (<<A ui)>, <<Deia)>, < Egins).
<(Pape s)>: Re is a
de
Sociologia
de comunicació local com
a
conseqükncia de la necessi a d'o gani zació
polí ica, de pa icipació e ec i a de la ciu adania en la ida polí ica. El mu-
nicipi
i
la ida coma cal són e eny d'in e can i decisiu de la pa icipació
democ h ica, es ablin -se una ensió gene ado a de p ocessos in o ma ius.
L'EXPANSIO
DE
LA
RADIO
LOCAL
L'audii ncia de la adio a Ca alunya p esen a un es e pa delisme
espec e a l'audiencia adio bnica a Espanya.
Buscan més p ecisió es po di que la mi jana d'escol a de la Adio
a Espanya és lleuge amen supe io
a
la mi jana d'escol a a Ca alunya.
El que cons i ueix una au kn ica di e kncia, i no només a ni ell espanyol,
sinó més Ampliamen a ni ell in e nacional, és la p oli e ació d'un nomb e
impo an d'emisso es municipals.
El 16 de desemb e de 1982, da a
de
la concessió o icial pe pa del
Go e n ca ali de 34 no es llickncies de hdio en
FM,
es an eme en
a
Ca alunya ins
a
un o al de 61 emisso es.
El enomen de les hdios municipals
és
absolu amen ecen . El 1979
es an c ea les p ime es 3 emisso es; el 1980 an se 11, el 1981 an
se 22 i, inalmen , el 1982 es an c ea 35 no es emisso es.
Aques c eixemen an espec acula coincideix amb una conscienciació
dels municipis sob e la impo incia que é la in o mació pe a la se a
ges ió democ h ica. En la ece ca de no es ó mules
i
possibili a s de
comunicació, jun amen amb la p oli e ació de bu lle ins municipals, els edils
oben en la hdio un mi jl d'abas popula , en o n del qual s'aglu inen
g ups ac ius, disposa s a u ili za l'emisso a com a pun de obada social,
subs i uin en mol s casos els clubs
i
g ups &ac i i a s de ca Ac e cul u al,
ec ea iu o polí ic.
La eqüencia empo al d'escol a de la adio
Ca alunya Espanya
Cada dia
.................................
40,O 39,7
Di e en s dies a la se mana
............
12'8 11,5
1
dia a la se mana
........................
69 4,6
P hc icamen mai
........................
28,6 28,6
No l'escol a
..............................
11'6 15,6

Els mi jans
de
comunicació
i
el
can i polí ic
a
Ca alunya
Mi jana d'ho es se manals dedicades a escol a la hdio a Ca alunya
Població au bc ona
........................
7,9
O igen u bh
..............................
8,4
O igen u al
..............................
7,l
Població
no
au bc ona
..................
72
O igen u bh
..............................
6,4
O igen u al
...............................
7,5
Mi jana, població espanyola
............
72
Mi jana d'ho es se manals declicades a escol a la hdio en e les pe sones
que econeixen u ili za aques mi jh (més g ans de 14 anys)
To al Es a espanyol
.....................
13,2
Ca alunya
.................................
12,7
Fon :
<(Demanda Cul u al
en
Espa ia)>, Minis e i0
de
Cul u a,
1978.
In e essa des aca , en aques sen i , que les hdios municipals no són
e ec i amen expe ii ncies exclusi es de g ans municipis, sinó més a ia
o el con a i.
De les p ime es 42 emisso es municipals, 12 an co espond e a pobla-
cions meno s de 5.000 habi an s,
9
a poblacions en e 5.000
i
10.000 ha-
bi an s,
11
a poblacions en e 10.000
i
20.000 habi an s. Només 10 emis-
so es co esponien a municipis de més de 20.000 habi an s.
Les dades pod ien, anma eix, alla ga -se. Pe 6 en aques b eu esum
són su icien s pe jus i ica 1~1 nos a a i mació que possiblemen aques
enomen és
el
més isingula de I'expe ii ncia comunica i a ca alana en mol s
anys, i un dels enbmens mQ igo osos de l'expe ii ncia adio hnica ac ual,
a ni ell local, a o el món.
Una alo ació polí ica d'aques enomen ha de elaciona -se necessh ia-
men amb les se es dues uncions comunica i es bhsiques: el seu
ús
com
a
po a eu, al a eu de la ges ió municipal,
i
el seu pape &animado
cul u al. Exis eix enca a una e ce a qües ió clau. Algunes d'aques es emis-
so es, pa icula men les que co esponen
a
g ans ciu a s (Rhdio San Boi,
pe exemple), endeixen a pe d e la-iden i a genuina
i
en en hcilmen
en la men ali a p bpia de les emisso es come cials, o buscan c eixemen
<{Pape s,: Re is a de Sociologia
d'audikncia
i,
com a conseqükncia, es p odueix una adap ació de la se a
p og amació als esquemes cul u als de la hdio come cial. Amb o , el
ca hc e no come cial d'aques es emisso es pe me d'es abli un con ol
co ec iu a aques a endkncia, la qual cosa dis ingeix cla amen l'expe ien-
cia adio bnica ca alana local de l'expe i2ncia i aliana
i
del naixemen de
les hdios lliu es.
També han apa egu iidios lliu es a Ca alunya, pe b han mo
a
la
ma eixa eloci a a que ho eien els mo imen s ciu adans que les an e
néixe . L'espe anqa de les hdios lliu es no a deixa de se una espe anga
neomacluhanis a, que con ia a que la dinamica comunica i a podia p os-
pe a de mane a au bnoma espec e a l'o gani zació social.
La iabili a de les hdios municipals es basa, p ecisamen , en aques
supo ins i ucional; la se a con inu'i a queda ga an ida pe l'es abili a
de la ins i ució municipal.
Els
p oblemes poli ico-comunica ius comencen jus amen en aques pun ,
en el de la unció comunica i a dels mi jans con ola s pe les ins i u-
cions públiques. Lluny de epe i la ja coneguda his b ia de con ol dic-
a o ial dels mi jans de comunicació de i ula i a pública, des de les es e-
es o icials, les hdios municipals o e eixen la possibili a d'assaja un
model d'in o mació com a se ei públic
al
plu alisme
i
a l'animació social.
Pe aixb cald h a anqa en el camí de la p o essionali zació d'aques s
mi jans, es ablin & es d7emissi6, que e i in el con ol di ec e del pode
polí ic sob e la p oducció d'in o mació
i
cul u a.
LA TELEVISI6
I
EL CANVI POLíTIC
A
CATALUNYA
La ele isió, pa in del econeixemen de la se a cen ali a
a
la cul u-
a, la polí ica, l'economia, la llengua, e c., ha de se es udiada des de
di e sos angles
i
ni ells.
En aques b eu apa a em limi a é
a
apun a algunes idees sob e
es qües ions conc e es:
a)
el pape juga pe la
TV
com
a
c eado a d'opi-
nió, en el pe íode del can i polí ic;
b)
l'e apa de deba i negociació sob e
les compe 6ncies comunica i es que hau ien de co espond e a Ca alunya
amb la supe ació del kgim de dic adu a
i
l'ap o ació de 1'Es a u ;
c)
les
condicions que poden p e eu e's pe
al
u u en el con ex de les ans-
o macions que expe imen a h, a ni ell mundial, el sis ema ele isiu.
Ja a les phgines an e io s, en ca ac e i za el pape juga , en gene al,
pels mi jans de comunicació en el can i polí ic, ad e íem que la concen-
ació de pode ele isiu ha ia pe mks la <( ansició Suá ez)>, que
no
es
Els mi jans
de
comunicació
i
el
can i poli ic a Ca alunya
pod ia explica sense la in lu&ncia, no solamen de la se a ima ge ele-
isi a, sinó de les se es possibili a s de con ola el mi ji.1°
Cald i conside a que la TV a juga un pape impo an en l'es abli-
men del <(consens)> necessa i pe endega els p ime s p ocessos elec o als
i
e eni ambé el e que la legislació en ma s ia
de
campanyes elec o als,
en man eni -se un sis ema ele isiu de ca ic e públic, a pe me e uns
anys més a d l'accés dels pa i s de l'oposició -pa icula men el PSOE-
a la con igu ació de la necessi ia ima ge elec o al.
Cald ia ad e i en aques ma eix con ex que els pa i s d'implan a-
ció es a al es an eu e a a o i s pe la o a es uc u a cen alis a de
RTVE, que, en lloc de se cla egida pe la legislació elec o al, e a en o -
ida.
Així, els pa i s d'imbi geog h ic més edu'i , és a di , els maciona-
lis es)> de les nacionali a s his b iques, es an eu e limi a s pe l'es uc u a
d'imbi de di usió
i
els ho a is dels ci cui s egionals de TVE.
Pel que a al deba
i
a la negociació sob e el que hau ia de se
el
u u
ele isiu de Ca alunya, aques s es ca ac e i zen pe la se a con usió.
Els polí ics a on en aques es qües ions
amb
una mínima p epa ació
scnica. La cul u a ca alana, que s'ha ia hagu
de
mou e en els es ic es
imbi s de la di usió mino i i ia, no ha ia pogu elabo a les se es p bpies
posicions espec e dels g ans mi jans de masses.
Més pe imposició de l'habili a 5cnica
i
de la o ca polí ica dels
negociado s de la pa cen ~~lis a, que com a conques a de la pa au o-
nomis a, s'a iba a la ó mula de concessió d'un Te ce Canal -d e que
Ca alunya compa i i
amb
les al es comuni a s au bnomes."
Aques a < soluciÓ~> e a la espos a polí ica
a
una lla ga ei indicació
popula pe una Tele isió Nacional Ca alana, espec e de la qual
i
sense
especi icacions ipolbgiques, s'ha a iba a eni una g an sensibili a polí-
ica. Puc a i ma que Ca alunya
és
l'únic país del món on s'han a iba
a
o gani za mani es acions nionog i iques al ca e pe al de ei indica
una Tele isió Nacional.
La < soluciÓn dels e ce s canals implica, com a con apa ida, una
o denació no au onomis a de les dues xa xes ele isi es (la.
i
2a. cadenes)
exis en s a 1'Es a . En aques imbi de la ele isió es a al la Gene ali a
de Ca alunya é una mínima capaci a de pa icipació legal, ag eujada pe
10.
Pe a una més hplia desc ipció del pape juga pe la
TV
en els p ocessos
elec o als del can i poli ic, egen el meu eball
Medios de Comunicación
y
cambio
poli ico en Espasa. De la dic adu a al Pa lamen o,
dins
M.
de Mo agas, ed., c Sociologia
de la Comunicación de Masasa,
Gus a a
Gili,
Ba celona,
1982.
11.
No anali za em aquí, pe quk es an enca a penden s de solucions ju ídiques, les
qües ions ela i es a I'au onomia, cdependkncia de la o ma
i
abas
de
la xa xa d'emissió.
<(Pape s,: Re is a de Sociologia
la olun a del pode cen al
i
del g up de p essió di ec iu de RTVE,
pe e i a al mhxim aques con ol, impedin , pe exemple, el nomenamen ,
p e is a 1'Es a u de Rhdio
i
Tele isió, d'un delega e i o ial.
No és possible e una alo ació polí ica de la < soluciÓ)> Te ce Canal
sense con as a -la amb els objec ius -poli icamen s'acos uma a di sos-
es- que es olien aconsegui pe a la polí ica ele isi a a Ca alunya.
Mol cla amen , si més no a Ca alunya, mol s polí ics
i
pe iodis es
pensa en que amb el Te ce Canal, Ca alunya assolia un model de ele-
isió mol semblan
al
que en aquells momen s es enia com a únic model
i
pun de e e encia possible: el p ime canal de ele isió. Hom pensa a
en una ele isió monopblica, que aconsegueix una audiencia dih ia del
80
al
90
pe cen de la població
i,
pe an , suscep ible de p ojec es an am-
biciosos com el de la no mali zació lingüís ica de la població emig ada.
S'imposa, doncs, una mhlisi ecnica que con aposi les hipb esis de
polí ica ele isi a amb les p e isions que poden es abli -se
--o
que ja
a ui s'obse en- sob e aques a polí ica.
Ja en el e eny de les hipb esis s'obse en alguns e o s ecnics. Així,
pe exemple, les in e p e acions més op imis es a l'ho a de e les se es a-
lo acions han menys ingu la impo hncia cabdal del ac o audiencia.
Els p og ames en llengua ca alana del ci cui ca al de RTVE es ca-
ac e i za en pel e de se emesos en els momen s més bui s d'audikncia
(en e
5
i
6
de la a de, pe.).
En e les hipb esis es posh em asi en la impo hncia que pod ia asso-
li la o al cobe u a de l'ho a i ele isiu pe la p og amació ca alana
lliu e dels condicionamen s de la p og amació es a al.
Els analis es, pe&, no han ingu p ou en comp e que el ac o ho a i
no és l'únic que de e mina les audiencies, sinó que sob e elles é un pes
especí ic la cadena conc e a d'emissió, així com les ca ac e is iques de la
p og amació.
El pode ele isiu ha de posa -se en elació, md p incipalmen , amb
els ni ells d'audii ncia de cada cadena. Aques pode d'audiencia és de e -
mina pe di e sos ac o s, pe b no únicamen , com s'ha c egu , pel de
l'ho a i. És ce que l'apa ició del Te ce Canal po aconsegui ecupe a
la p og amació ca alana de I'ho a i de les ho es baixes
i
de ebuig que,
ins a a, li han acili a les cadenes es a als. Pe 6 ambé és ce que exis eix
una o a endencia cap
a
l'audiencia de la p ime a cadena, ins al pun
que la elació d'audihncia en e la p ime a
i
la segona cadenes, en e les
quals no hi ha di e hncies idiomh iques, es calcula en una elació de
9
a
1.
Qualse ol hipb esi
i
alo ació sob e I'es a ac ual de < l'au onomia
ele isi a a Ca alunya)> s'hau h de e , doncs, en elació amb la compe en-
Els
mi jans
de
comunicació
i
el
can i polí ic a Ca alunya
cia que s'es ableixi en e Te ce Canal, la. cadena i 2a. cadena, que com-
pa i an un sol públic objec iu.
Gs
a isca a anga els esul a s, ni ells d'audikncia, d'aques a com-
pe kncia, pe b poden a anga -se alguns p oblemes que se'n de i a an:
L,'$mbi d'emissió: Men e que la p ime a cadena i, p hc icamen , la
segona cadena, a iben
a
una cobe u a o al del P incipa , la 3a. cadena
ha de ecó e un lla g camí pe aconsegui aques ma eix objec iu.
Exis eix en aques sen i un g eu pe ill que po de i a -se de la con-
jun u a de ac o s ecnolbgics, econbmics
i
geog h ics de di ícil con ol,
que acin que la 3a. cadena sigui, du an uns anys, una cadena de I'h ea
me opoli ana de Ba celona, de e minan així una ben pe illosa agmen-
ació de I'audikncia -població- ca alana.
E2
a annd
de
la p og mzació: P oblemes ben impo an s,
i
pe des-
g hcia ben poc deba u s, són els clue an e e kncia als c i e is cul u als
de la p og amació. La compe 6ncia es h obligan els esponsables de pla-
ni icació de la 3a. cadena a pensa en una p og amació que no la limi i
als Bmbi s mino i a is.
Es
em que 1'6s p edominan de la llengua ca a-
lana
i
uns ni ells de con ingu s ebu jables pe
a
Amplies capes de la po-
blació que, pe aons que no són a a del cas, espe a una p og amació
di-
e ida
i
espec acula , puguin ixa un hmbi d'audikncia mino i a i pe
a la Te ce a Cadena de Tele isió.
Con h iamen al que ha succei en aI es sec o s, el deba sob e polí-
iques cul u als d'hmbi massiu ha ingu
a
Ca alunya una mínima im-
po hncia
i
un mínim igo . Tan mínima que a l'anunci dels esponsables
del Te ce Canal de la comp a
i
dobla ge al ca alh del ele ilm no d-ame ich
<(Dallas)> no li ha segui el lbgic
i
necessa i deba públic -pe iodís ic-
sob e polí ica cul u al de la ele isió au onbmica.
Cald h eni en comp e, pe exemple, que la mul iplicació de ecu sos
ele isius hau h de eni a Ca alunya Amplies epe cussions sob e la es a
d'elemen s que componen el seu sis ema comunica iu. P e isiblemen ,
I'augmen d'ho es de ele isió ep esen a h un cop du pe a la p emsa
esc i a -possiblemen pe a la coma cal-, de e minan impo an s al e-
acions en el sis ema de dis ibució dels ecu sos de la publici a , amb
la co esponen dis ibució d'e ec es sob e o el sis ema comunica iu.
Aques a ma eixa condició s'imposa h sob e el sis ema cul u al,
de
mane a que ac i i a s com el ea e, la cangó, el cinema, e c., es eu an
a ec ades -en dos possibles esquemes de di ecció- pe la mul iplicació
de les ho es
i
de la p og amació ele isi a d'hmbi ca alh.
La p essncia del Te ce Canal o I'augmen d'ho es de p og amació
a la la. o 2a. cadenes de P.TVE, no són, pe p incipi, <(bene icioses)>
o
<cpe judicials)>; o depend h de la capaci a de la no a polí ica ele isi a

<{Pape s)>: Re is a
de
Sociologia
pe ac ua a a o del desen olupamen del conjun de l'ac i i a cul u-
al del país, po encian les se es mani es acions au bc ones o, al con a i,
se in pe
al
seu p og essiu a aconamen .
De o a mane a cal indica que els p ocessos d'indus iali zació dels
bens cul u als que ca ac e i zen la socie a <<pos -indus ial)> endeixen
a l'a aconamen de les cul u es locals. L'expe ii ncia in e nacional ens
hau ia de e comp end e que, sense una plani icació cul u al
i
comuni-
ca i a, la en&ncia <<na u al)> és la de disminui la in ldncia de les cul-
u es au dc ones, i que, en el nos e cas, aques a endi ncia es concen a ia
en l'espanyoli zació
i
l'ame icani zació combinades de les nos es o mes
cul u als.
UN
PODER
QUE
CAL
NO
OBLIDAR
La inaugu ació a l'es iu de 1983 d'unes impo an s ins dacions de
RTVE
a
San Cuga a enca a més espec acula la manca de isió de
conjun de la polí ica ele isi a
a
Ca alunya.
La lbgica p e isible és que l'Es a gua di zelosamen la la. cadena
com a p og amació homog nia
i
homogenei zado a de la cul u a apanyo-
la
i
que, da an de la p es ncia dels e ce s canals a les comuni a s au b-
nomes, es aci llisca la segona cadena cap a una posició de compe ncia
amb aquells canals au onbmics.
Aixb se a així, sob e o , quan no coincideixin polí icamen els go e ns
cen als
i
au onbmics. En conseqü ncia, més que aconsegui una millo a
p og essi a de la quali a de la p og amació, es po ana cap en e a, adap-
an -se a la lbgica de les cadenes p i ades de ele isió que deg aden la
se a p og amació en bene ici de i'augmen
i
del man enimen de la se a
audii ncia.
No sembla co ec e in e p e a la compe &ncia, exclusi amen , en e -
mes d'es ímul. La polí ica ele isi a de Ca alunya ha inicia un camí que
po se posi iu des del pun de is a de la compe i ncia, pe 6 que po se
nega iu en plan eja -se en un e eny, el de la ele isió, en el qual la
endi ncia es uc u al és la d'a a o i els p ojec es d'abas massiu, a a o
de la concen ació i el cen alisme, i en con a dels p ojec es mino i a is,
que poden cau e en l'e o d'escapa -se de la ma ginació aixoplugan -se
en els p oduc es cul u als comp a s, a bon p eu, als me ca s in e nacionals
i
o e s pe les mul inacionals del am.
En pensa en una ele isió au ondmica es pensa a en una ele isió
homogenei zado a, c eado a de consens nacional; el esul a , si no es
Els
mi jans
de
comunicació
i
el
can i polí ic
a
Ca alunya
p ocedeix a una adap ació del conjun de l'es uc u a ele isi a a les con-
dicions cul u als del país, po condui a la c isi de ini i a del que s'ha
p esen a com la indispensable o da e a espe anla del ed egamen nacio-
nal
i
cul u al de Ca alunya, el d'una ele isió p bpia. Pe duda aques a
espe anla, es a ia enca a la de semp e, la de les ins i ucions cul u als
i
comunica i es que, pe sob e iu e, mai no hau an de ecó e a les o e -
es, a bon p eu, de les p oduc o es mul inacionals.
La implan ació d'una cadena p bpia de ele isió no exclou, pe si ma-
eixa, ni la possibili a de ma ginació en e la compe ncia, ni la con a-
dicció de se ehiculado a d'una cul u a es anda di zada enca a que sigui
emesa des dels imbi s edui s de les comunicacions locals.
L'expe i ncia comunica i a de la Ca alunya ac ual cons i ueix un la-
bo a o i ep esen a iu dels p oblemes que en el u u ani an oban les
di e en s mino ies nacionals -nacions sense Es a -
i
cul u als, no només
a Espanya, sinó més hmpliamen
al
món. En l'expe i ncia comunica i a
ca alana des aquen, almenys, qua e ni ells di e en s d'in íu ncia comuni-
ca i a: la comunicació ansnacional, la comunicació es a al, la comunica-
ció nacional ca alana
i
la comunicació local. Cada un d'aques s qua e
ni-
ells é la se a p bpia dinimica, els seus ni ells de compe ncia, que ja són
indissociables de la se a in cxin íui ncia en el e eny de la p ic ica comu-
nica i a social.
L'al g au de consci ncia que s'ha cul i a en o n de la impo hncia
del ni ell de comunicació nacional ca alana pe me , com a conseqü ncia,
d'ob eni una majo cla eda pe a comp end e l'abas
i
el alo polí ic
dels al es ni ells es an s i la possibili a de neu ali zació en e ells.
Aques a ma eixa expe isncia, que cons a a p o unds desequilib is en el
sis ema comunica iu -conseqü ncia de la concen ació, el desequilib i de-
mog h ic
i
l'especulació con~unica i o-publici h ia, la in lu ncia cen alis a
o
la concen ació ansnacional-, exigeix la posada en ma xa d'una no a
polí ica comunica i a.
La polí ica
i
la plani icació de la comunicació són necessi ies pe qu ,
en el ma c de les condicions de la comunicació mode na, ja no semblen
su icien s les accions aillades
o
els olun a ismes d'inicia i a p i ada, com
s'ha e a Ca alunya els da e s anys, amb ela iu xi .
Allb que ca ac e i za & aques es accions polí iques és que ja no poden
imp o isa -se. La ma eixa complexi a dels esul a s de les decisions obliga
<<Pape s,:
Re is a
de
Sociologia
a posposa la p esa de decisió a l'elabo ació dels co esponen s in o mes
de ca sc e scnic. La in es igació de la comunicació apa eix alesho es com
la condició de possibili a de les polí iques de comunicació, la majo de-
bili a de les quals se ia la se a p Gpia incapaci a de diagnbs ic.
116