Ramon ALCOBERRO, El deso d e cí ic, El Llamp,
Ba celona 1983.
No enim coneixemen que el ex de Ramon Al-
cobe o, El deso d e cí ic, I p emi Se a Mo e
pe a ob es de ci isme, hagi me escu gai es c í i-
ques ni comen a is, o i l'incen iu del p emi, l'in-
e es del ema que l'au o ens p oposa i les se es
ganes de ((susci a deba ~. ob a és un ex
an
apas-
siona com miscel.lani - anma eix sus en a pe
un conside able ons de lec u es on cimeja la ilo-
so ia, pe b no
hi
manca la li e a u a « iloso able»-,
i
an umul ós com obs inadamen cons an a se -
i l'objec iu on apun a el seu discu s, capí ol e e
capí ol: de e mina quina és la p opos a de ci is-
me que en l'ac ual momen
his o ie,
i p incipal-
men , pe o no exclusi amen , en aques pe i país
nos e, mai no anomena pe l'au o , pe b pa e i-
camen p esen en les se es al-lusions i eu emis-
mes, en én que li escau de p esen a .
D'en ada, aques objec iu no és di ícil de esu-
mi . L'au o pensa que és una ~noció modes a. i
pa adoxalmen c e op og essi a>): amb uns an e-
ceden s ene ablemen clhssics (El Pe icles de la
His o ia de les gue es del Pelopones de Tucídides
i el Sbc a es de les Apologies de Pla ó i Xeno on ),
aspi a a enuncia -se en e mes a ins a les se es (<lec-
u es dels da e s emps. (J.
F.
Lyo a d, Baud illa d,
Sa a e , Rube de Ven ós, Sal ado Phnike i
Josep Ra noneda), sense oblida les apo acions del
pe sonalisme
ni
les ecomanacions del Club de Ro-
ma. «Da e e», és cla , hi ha els ilbso s que un
bon g adua ha de coneixe i que han deixa solc
en l'ob a: Kan , Hegel, Fich e, Schele , Nie zsche,
Moo e, O ega, Heidegge , Kuhn i Wi gens ein,
al-
menys pa cialmen , hi des aquen. En emig, com
deiem, li an un ulle poe ic mode adamen ecun-
dan , sob e o Sal a -Papassei , i a nbé Joan B ossa
i Gab iel Fe a e . La p opos a (~ e op og essi a~
d'Alcobe o, alesho es, amb aques es apo acions
ben poc ibu a ies de la acionali a c í ica, pe d
els accen s encabo ia s i la ípica i i ació pos 1968,
i esde é allb que els diplomh ics a l'ús anomenen
mode adamen op imis a i a nbé po se es ímul pe
a un co a ge he oic de signe mode n.
Recollin -ne les di e en s de inicions, decla a-
cions i desc ipcions que apa eixen al lla g del lli-
b e, esul a que el ci isme p econi za pe l'au o
és «un p ojec e d'au oallibe amen .; .una noció
exis encialmen implicada a i indes iable de la ida
iscuda c ea i amen n; .una ece ca il.lusionada
o c í ica, escep ica o analí ica..
.
que ma qui una
di ecció a segui .; e an l'au en ici a , la madu e-
sa, la esponsabili a , com la ulne abili a , la dis-
pe sió, l'excen ici a , la disponibili a i l'acompli-
men ..
.
del
ale .;
((l'o gull de la di e encia.; .la
ecupe ació de l'es ímul del social en el con adic-
o i, el subjec iu, l'alea o i, que cons i ueixen més
p o undamen l'ésse humh*. La igu a emblema-
ica d'aques a .modes a noció e op og essi an és
la del ((soli a i, que sap que les se es pe i es ce i-
ud~ només enen un sen i p o isional..
.
1ns al.la -
se en la p o isionali a , en l'imp e isible. e ací
el que hau ia de p oposa una educació cí ica i so-
cial del nos e emps». En suma, si ens és líci o -
mula una conclusió, esmen a íem una de les se-
es ases clau. Es ac a ia, en de ini i a, del « e-
descob imen del subjec e, p ime en el sen imen
de la pe dua, i desp és en l'acció de la ece can.
El quad e del ci isme d'llcobe o és, doncs, a-
ia i a isca . To i els signes pa adoxals i les apa-
en s con adiccions, o i la ba eja d'ecos c í ico-
ebels que hi essonen, aspi a a oba un sen i
uni a i amb l'a i mació, sembla que única so ida
del jo e in el.lec ua1 del nos e acó de món, del
e obamen de la subjec i i a . Una subjec i i a
esquincada, diu ell, deso ien ada i dispe sa, a e-
gim nosal es. No és es any que en un momen
d'au oanhlisi, p obablemen ugac del llib e, Al-
cobe o hagi de econeixe que <(la se a noció de
ci isme és di ícil.. Di ícil pe a ell, e ol a. pe o
no incohe en , pe al lec o , ens pe me em de c eu-
e. Un es ond amen de o es les ideologies - o es,
sense excepció- que ha ien cons i ui ema d'en-
g escamen i e ulsiu pe a al o al al a ac uació
col.lec i a; una caiguda de o s els ideals socials,
polí ics i eligiosos, que, del Renaixemen enca,
han ana ecundan la consciencia occiden al, o-
seguen el olun a isme de l'au o , com de an s al-
es jo es in el.lec uals que no enen el alen ni la
p epa ació d'ell pe a dissenya el quad e de la c isi.
No ens escau aquí de p esen a -ne les mo i acions,
d'al a banda ja p ou diagnos icades. Vegem-ne no-
més, a g ans e s, la in lexió pe sonal amb que
es p esen en en l'au o , és a di , en hpid esum,
un esquema de la se a «pk dua., p e ia a la pos e-
io umul uosa * ece can he oica.
En p ime lloc, Alcobe o se sen si ua en la
pos mode ni a , concep e en la ulne abili a del
qual no hem d'en a , pe b que, e oni o no, li e-
sul a ope a iu. En aques hbi , pe a el1 són pa-
en s les conseqüencies del maig de
1968,
enca a
que pe la se a eda li a iben co n un eco llunya:
és
<<la des ucció de les no es o mes de sociabili-
a al e na i a -les comunes, l7a esana )), esumeix
ell; i jun amen amb aques es ~ unes~, el desc k-
di dels ma xis nes ells i nous, la caiguda del mi-
e del p og és, la i emeiable insegu e a -angoixa
da an o s els in en s de man eni la pau, la hi-
pe o ia consu nis a, la ciencia menan a models
de e i a essencialmen subs i uibles, sense més
de i ació angible, doncs, que l'a zucac deshuma-
ni zado de la wnologia -que anma eix cal ap o-
i a , diu ell-, el acionalisme desembocan en
l'i acionalisme, des e a de la ci ili zació, c isi de
models del subjec e pos mode n, manca o al de
e e en s.
Pe o heus ací que aques subjec e pos mode n
--s'ha de sob een end e jo e- de nou so mes a la
maquina del pode adicional, de nou eclbs en
«la cel.lula amilia masclis a)), es posa a umina
el pa adís pe du dels somnis d'allibe amen , aquell
ealisme de ((demana l'impossible)), i no é més
eixida que una e ol a modes a, obligadamen ín-
ima pe b al amen ~elec i zadan; així l'au o ens
diu que el subjec e pos mode n ((es um de les
p ediques mo alis es)), de l'impe a iu ca ego ic kan-
ia, de la ole ancia, unida baixamen al bu oc a-
isme, de Rousseau, ((el san del censo ., i de la
se a socie a polí ica, de la amília, del sindica ..
.
Quan la empe a u a comenca a acos a -se al pun
cl'ebullició, des aca .la necessi a d'una mo al de
la ansg essió que po se esul a ia la millo ga-
san ia de l'o d en. També eu els nacionalismes dels
pe i s pobles medi e anis -solo sensible de la mú-
sica del seu assaig-, és a di , el del e i o i on
es pa la la llengua en que el1 esc iu, co n a i e-
~neiablemen omhn ics i p o undamen eacciona-
is. L'au o , aquí, adicaleja o undamen . Ni an
sols es posa en l'ac i ud d'un Jaume Lo és, que en-
én que en el cas de Ca alunya cal emp end e un
deba sob e la se a iden i a , ni eclama pe a ella
la discussió d'un cu iós concep e agnbs ic de na-
ció, a semblanca d'un Eugenio T ías o d'un Josep
Ramoneda. Alcobe o, aquí, o i les p ocli i a s
es ilís iques del seu bon e b ca ala, o i la signi-
icació de l'edi o ial que li publica el llib e, sub a lla
la ins al.lació en aquell indi idualisme adical, que
uig co n del dimoni de o ideal col.lec iu. No sa-
bem si aixo ep esen a la p opos a de la dispe sió
i
de la ulne abili a o l'al e na i a, igualmen in-
di idualis a, de l'au en ici a i la esponsabili a ..
.
¿Té alguna cosa a eu e aques en o solamen de
l'au o , an obs ina i magní ic, amb el ci isme que
el1 pe segueix, al cap i a la i, a ian d'un in e ks
obliga pe la col.lec i i a ? Volem di : al ci isme
-qualse ol ci isme-, jno li oca incula -se amb
alguna mena de socie a ? Ci isme, jno e de ci-
es, ciu ada?
In en a esold e aques a apo ia en l'ambi del
pensamen de l'au o , eclama e e e encia a unes
qües ions, concep ualmen elacionades amb el seu
p opbsi , que cons i ueixen el con apun obliga
de la se a noció de ci isme; olem di les ca ego-
ies sociolbgiques que designem amb els noms de
socie a ci il i socie a polí ica, en o n de les quals
s'ha aixeca da e emen una ce a polemica.
Pel que a a Ca alunya, un dels dispa ado s de
l'a e ha es a la esi d'Eugenio T ías sob e la Ca-
alunya-ciu a , exposada en el seu llib e
La
Ca a-
lunya-ciu a i al es assaigs. No es ac a, co n ja
e a de suposa , de la Ca alunya-ciu a del noucen-
isme o igina i d7Eugeni d'O s, un ideal cí ic an-
i u alis a de pe eccionisme social, sinó de la ca-
ego ia de socie a ci il que Eugenio T ías esca a
de Hegel, una es e a in e media en e la amília
i 1'Es a . La socie a ci il -en én T ías- és l'es-
pai dels pac es i del eball o ma iu i cul u al, de
la con e sió del u alisme p ima i i incul e en ci-
ili a lle ada i c eado a; de e , la socie a que
es o ja a Eu opa a l'empa a de la e olució indus-
ial co n a es uc u a social gene ada pel p edo-
mini del pode bu gks. A a bé, la socie a ci il es
dis ingelx de l'Es a , segons aques a concepció, en-
e al es coses pe que po o ja -se i adqui i pode
sense incula -s'hi. Així, pe exemple, la socie a
ci il ca alana, cons i uida a i de segle a ca a11 de
la bu gesia indus ial indígena, ou i és enca a
una socie a ci il sense Es a , unida polí icamen
a una Espanya sense socie a ci il, pe b que cons-
i ula i cons i ueix un Es a co n una ca ed al.
Alcobe o ecull l'especi ici a de la socie a ci il
pe «so a de l'Es a », pe b la pensa co n a ~deses-
uc u ada i elemen al, bé que i a)). Tancada en
ella ma eixa, segu amen iu ensions analogues
a les que egis a la ca alana co n a conseqüencia
de les llui es socials que acompanya en la ma eixa
o midable expansió economica que signi ica la se-
a indus iali zació, pe b albe ga pe sones eals de
ca n i ossos, els coloni zado s i els coloni za s, els
explo ado s i els explo a s, i no me ainen els ciu-
adans abs ac es del con ac e social que idea Rous-
seau. És aques a la massa social en la qual pensa
el nos e au o en el cu s de les se es elucub a-
cions da e e el ci isme, pe o sense es a en la
o mulació de d e polí ic d'un cos social que po
iu e les se es con adiccions e eb a o no amb
1'Es a . El1 la eu co n el lloc huma de l'aglome a-
ció, l'ind e on cl'anima ulga ol a i ma -se co n
a al., l'espai de les majo ies silencioses «on s'ha
buida el sen i de les g ans pa aules», on la ci i-
li zació esde é na cisis a, aquel1 hbi obscu so-
cial de la in lació gene ali zada, de l'a u ob e in-
sal able, de l'hedonisme incon o mis a manca de
p ojec es i co a ge, el món en que el pode ha es-
de ingu co n mai enemic de l'espe i , és a di ,
aquella socie a ci il que a es ones el e eix, a es-
ones l'angoixa i a es ones el desespe a, la socie a
de la se a de as ada pos mode ni a . Ja no impo -
a
així
la eplica que hom ha oposa a la esi d'Euge-
nio T ías, la idea que no hi ha socie a ci il sense
subo dinació a les di e ses je a quies de pode , en
da e e me man ingudes pe la o ca, que cons-
i ueixen l'es uc u a ealíssima d'una o gani zació
d'Es a (a Ca alunya, pe exemple, l'absencia d'un
Es a p opi no eximeix els ca alans de la subjec-
ció als o gans adminis a ius de 1'Es a espanyol ni
de la submissió al seu exk ci i a la se a policia).
Pe a Alcobe o, an se al la espos a que calgui
dona a aques a disquisició eo ica; és la socie a
ci il-massa, &se sense a ibu , sense p edica ,
sense quali a , sense e e encia», la que «ha e e-
da l'ene gia social que la sus en a a)i, co n ci a De
Baud illa d, la que només es ed qa ia, posa que
pugui ed qa -se, a nb la pu a ecupe ació de l'in-
di idu, po encian la di e encia, «gosan pode se
o sense a u a -se», co n diu Gab iel Fe a e
en
un seu poema. Sob a o a educació cí ica i social,
ine i ablemen ins umen dels quad es de pode .
.Si la socie a ci il és a ui mul i o me, des e-
hiculada, guanyada pe la di e si a , cal una acció
que assumeixi, exac amen , les ma eixes ca ac e-
ís iques que aques a socie a .»
La p opos a de ci isme de l'au o aconsegueix
així, eb icamen , supe a l'a zucac d'apel.la al
subjec i isme més e o ge pe a apun ala el col.lec-
iu. No podem, doncs, acusa -lo d'incohe encia,
no li podem di que, endu pel umul de la se a
ena exposi i a, acaba elacionan con a aó e -
mes he e ogenis. Podem, pe b -i ens sob a ien
a gumen s-, e isa les se es analisis, discu i -li
la noció de la pos mode ni a i sob e o , sob e o ,
mos a que el seu ci isme « e a@u ic» plan eja una
g eu con adicció en e l'esma de c ea i i a exigi-
da, la possessió d'an ído s e icacos con a els pa-
anys del passo isme, la in uició de designis ope a-
ius sigui en l'espo , l'a o la ciencia, la necessi a
d'algun ipus d'es o c supe -jo pe a un mínim in-
dispensable d'au odo nini que eclama del seu so-
li a i, i la de as ació psíquica que a ibueix als ealie-
na s~ de la se a socie a , al co n el1 l'en én. Els
indi idus-massa ~uni s en el silencin, poc sembla
que puguin a iba a esde eni soli ans c ea ius,
ac o s mo i a s a la ece ca de pa adisos de llibe a
compensa o ia. Si una acció polí ica li po sembla
desquali ícada en el que el1 conside a pos mode -
ni a , la se a adical p opos a indi idualis a, enca a
que ens esignéssim a conside a -la cí ica, només
ens pod ia ale en l'escena i d'un món absolu a-
men ~ e op og essiuii: un món edimi , allibe a
pe una au oges ió espi i ual e ícac, aquella ciu a
uni e sal que un Tomas Mo e pos mode n anome-
nana el egne de la U opia ma cusiana. ~Hem d'en-
end e, pe o, aques ((deso d e cí ic. co n una e ica
in i ació a una p i aci a he oica, signe pa adoxal
de la an p oclamada decadencia d'occiden ? LO o
jus és el b illan cas ell de ocs a i icials d'un
i-
lbso en o mació excepcionalmen do a pe a
l'assaig?
Al ied Badia
JEAN LARGEAULT, C i iques e con o e ses, Uni-
e si é Pa is-Val de Ma ne 1983, ( ol.
1
y
11).
Philosophie de la Na u e, Uni e si é Pa is-Val
de Ma ne 1984. Lecons de Mé aphysique, Uni-
e si é Pa is-Val de Ma ne 1984.
.
Las piezas que componen los úl imos es lib os
de La geaul que engo en cuen a en es e comen-
a io son ele an es pa a la ísica, la on ología y
la iloso ía de las ciencias.
La
iloso ia de las ciencias
La si uación de la iloso ía de las ciencias ac-
ualmen e, an o en F ancia como en los países an-
glosajones, no es b illan e. La geaul c ee que el
e o no al es ado de cosas como lo deja on, en e
o os, Poinca é y Meye son, pasa po la c í ica del