HISTORIA
IDEAL DE
JACQUES LE FATALISTE*
Jaume
CASALS
PONS
En els g ans emes de la His o ia de la Filoso ia
hi ha agmen s au osu icien s. Es diuen .his o ies
ideah. Llau em un solc en el camp im nens de
la pole nica sob e la llibe a i la p o idencia: se a
el nos e acó, la his o ia ideal de
Jacques le
a alis e.
En aques a his o ia no su en els ni es, els p o-
e es, els a omis es, els apos ols, san Agus í, Lu-
e , els jesui es, Jansenius, Spinoza, Feue bach, o
Ma x. Es ac a solamen de Déu i qua e més. És
p obable que la ((His o ia ideal de
Jacques le a a-
lis en
s'assembli menys a 1'~es udi concep ual» que
al ((con e més o menys impecable de
Jacques le
a alis e)).
El mo iu és que es di ideix en dues pa s:
1.
His o ia eal de
Jacques le a alis e
(és a di ,
de l'ob a, del ex ), en la qual hom explica les opi-
nions dels qua e iloso s i posa de mani es la aó
de la se a elecció com a in eg an s d'una his o ia
ideal sa is ac o ia.
2.
His o ia ideal de Jacques (és a di , de la pe -
sona i dels seus p ojec es iloso ics), en la qual hom
in en a dibuixa el nega iu de la p ime a pa , jus-
i ica el e que un pe sona ge de Dide o igu i al
cos a de es sa is d'au en ici a poc dub osa, i,
i-
nalmen , a egeix una elació d'idees que mos a
com és possible, en iloso ia, ob eni una eo ia
no gens ebu jable a pa i de coses ce amen
ebu jades.
PRIMERA PAR'. HIST~RIA REAL DE
JACQUES LE FATALISTE
Boeci, Lo enzo Valla i Leibniz són els es au o s
que manca en. No sé si ja e en sospi osos.
El llib e cinquk de
La
consolació de lajlosoja
in en a e compa ibles la omniscikncia p o iden
de Déu i la llibe a de la olun a humana. Si Déu
*
Va!& llegi aques ex , amb el ma eix í ol, a la
41
Sema-
na de E ica
y
Filoso ía Social)), celeb ada a San iago de Com-
pos el.la la a do de
1981.
Com que l'espe a de l'anunciada
publicació dels pape s d'aquell cong és ha esul a in uc uo-
sa, adueixo a a, pe a
ENRAHONAR,
la me a comunicació.
Pel ca ic e d'objec e ja cons i ui que enia pe a mi, he p e-
e i espec a el ex o iginal al peu de la Ile a, a despi de
la ba oe ia econeguda pos e io men en uns quan s passa -
ges. Espe o que el lec o sab& disculpa aques s incon enien s
i les an ipa ies o mals que suposa una edacció en ocada a
la lec u a de i a eu pe a la lec u a silenciosa i el g eu es-
udi. Ap o i o ambé pe es al ia -li sospi es exage ades: la
iliació his o iog i ica
Boeci-Valla-Leibniz-Dide o
pos ula-
da en aques a <<his o ia» és igo osamen ce a.
coneix in al.liblemen no sols els ac es sinó ambé
els p opbsi s i la olun a dels homes des de o a
l'e e ni a , és cla que no exis eix el lliu e albi ,
ca únicamen es e i ica an els ac es
i
els p opo-
si s que Déu ha p e is , diu Boeci. La causa
d'aques an ic la nen con a la p o idencia -con-
inua dien l'au o - e de la incapaci a de l'en e-
nimen huma pe comp end e la
simple
p escien-
cia di ina. L'e e ni a de la in el.ligkncia de Déu
es desdobla, en un g au in e io , en la e npo ali-
a de la aó humana. El con lic e en e lliu e albi
i p o idencia so geix quan l'home embolica el pla
di í amb el seu p opi pla. De mane a que un ma-
eix e u u , quan hom p en la e e encia de l'únic
ins an e e n de la ciencia celes ial, apa eixe a com
un e necessa i; pe b conside a en la se a na u-
alesa essencialmen empo al, se a independen
i
lliu e. Déu p e eu del seu p esen e e n es an i el
seu sabe no impedeix que allo que p e eu sigui,
en el emps pe pe u, o bé necessa i, o bé única-
men i exclusi amen olun a i. aAixí doncs,
apa eu- os dels icis i p ac iqueu la i u !~, al-
amen no aconsegui eu d'eludi el cis ig.
Nou segles més a d, Lo enzo Valla, al seu
De
libe o a bi io,
posa a se iosamen en dub e que
Boeci acabés d'en end e aixo de l'en enimen di í
i de l'e e ni a supe io al emps. Pe a Valla, que
dialoga a il.luso iamen amb un espanyol (un al
An onio Gla ea), Déu ha p e is el peca de Ju-
des, pe b de cap mane a no l'ha obliga a come-
e'l. <<Cal es abli una dis inció en e la necessi a
i la ce esa. No és impossible que allo que ha es-
a p e is no s'esde ingui; pe o és in al.lible que
s'esde ind i. Jo puc con e i -me, -con inua, ge-
nial, Valla- en ma i , solda o capelli, pe b no
ho a é.~ Em p egun o, a ala pe Ma ín San os,
si O ega i Gasse , o disse an sob e la poma,
obliga a algú a ado mi -se quan p e eia que, e ec-
i amen , bona pa de l'audi o i es a a a pun de
la becaina.
No em demanis gai e més que aixb, An onio,
conclou Lo enzo, sob e la p esciencia de Déu.
Quan a les aons de sa P o idencia, que con-
demna aques a se i el mal i es compadeix
d'aquell al e, espec em san Pau, que ens
es-
pon amb la incomp ensibili a de les ies de Déu,
i iem-nos de sa di ina mise ico dia.
To ep oduin , als
Essais de héodicée,
el dia-
leg de Valla, Leibniz es p epa a un banque pe
a bons ped e s. El1 ma eix concedeix a l'i alii l'ho-
no de se almenys an bon iloso co n humanis-
a. Ce amen , Valla dóna peu a una dis inció en-
e e i a s de e i e i a s de aó, en e possibili-
ii i necessi a , en el camp de la polemica que ens
p eocupa. Malg a que no és menys ce que, en
la mesu a que les e i a s con ingen s són anma-
eix necessh ies pe a 1'in el.lec e in ini amen ana-
li ic de Déu, ambdós au o s -Valla i Leibniz-
am-
bé
han de ecó e al pla onisme elemen al de Boe-
ci, la cong uencia del qual ha ien posa en dub e.
Il'al a banda, Leibniz ha d'ag ai que Valla deixi
penden , a mode de p egun a incon es able i de i-
ni i a, allb que el1 es eu més capac de pode es-
pond e: pe que hi ha mal al món? Pe que Déu,
que és o bonda , es po a apa en men co n un
injus amb les se es c ia u es?
Leibniz p olonga el dialeg, amb la ma eixa ele-
gancia abula b ia de Valla, pe exposa la se a co-
ieguda eo ia de l'op imisme cbsmic. El somni de
Teodo ansco e en una pi amide sense base i-
ii a, on es oben o s els e s i mons possibles.
A
mesu a que, condui pe la deessa Pal.las, Teo-
lo ascendeix a a és de les cel.les, oba mons
com més a més bells. Finalmen a iba al e ex,
on eu el millo dels mons possibles, i queda su-
~ni en un ex asi p egon. Les go es d'un lico di í
li
e o nen la consciencia. Palelas li mos a que
aques a A enes on es oben és p ecisamen el e-
i able món ac ual. El peca comes pe Judes -que
po se no es oba en algun al e món possible-
c:o espon a la na u alesa e e namen lliu e de
l'apbs ol. Déu an sols li a o ga l'exis encia neces-
>,a ia pe e quad a els comp es en el millo dels
inons possibles, en el millo dels mons no-
con adic o is. D'aques peca so gi an magní iques
i:mp eses
i
un g an bé, així co n de la luxú ia dels
p ime s omans a néixe un g an impe i.
Jacques le a alis e e son mai e
po conside a -
ae una no el.la cos umis a ca egada d'humo (Di-
de o segueix la pau a acada pe S e ne i Richa d-
son), una
so ie
-com di ia Gide-, una se ie de
c:omedies supe posades, un con e me a ellós, cb-
mic
,
o his b ic. En o cas, no és un ac a de ilo-
so ia. Dide o és, p ime que es, un aman de la
pu a ac i i a li e a ia. Pe b, sens dub e, el í ol ja
dela a la p esencia de la emp ació me a ísica. El
a alisme de Dide o ens condueix p ime amen a
Spinoza: no ac uem pe que olem, olem pe que
üc uem. El sen imen udimen a i de llibe a és
el esul a de la igno ancia de les causes. A a bé,
en segon lloc, i a o unadamen pel que a e e encia
a aques a his o ia eal, Dide o econeix la se a de-
bili a pe Leibniz. En les eo ies de l'((Ha monia
p ees able a)) i de l'esmen a aOp imisme)), es oba
el pun algid de la eb e p eciosa de la aó huma-
na. A despi d'aques a opinió, el nos e au o no
subsc iu aques es eo ies. Els possibles solamen
són an asmes. La c eenca en al es possibles no
és sinó l'e ec e de la mise ia de la iloso ia.
S'ha di que l'amo en e Denis Dide o i
Sophie Volland a se un dels amo s més
possi-
bles
de o a la his o ia. En una ca a a Sophie, del
20 d'oc ub e del 1760, Dide o ci a el passa ge del
somni de Teodo a la pi amide. Pe o esbo a Déu
del sis ema i es queda ell, o sol, ol a d'un món
absolu amen a al: sense me a ísica, sense geome-
ia, sense cap al a lbgica o a de l'expe iencia
i
l'ac i i a analbgica de la memo ia. L'es uc u a de
Jacques le a alis e
espon a aques a ac i ud. Di-
de o s'in cdueix a si ma eix en l'ob a co n a pe so-
na ge i co n a au o . Pe consegüen , allb que hau ia
es a un ac a dogma ic de me a ísica es con e -
eix en un
Jacques le a alis e
polemic e ec i amen
eal. Així, les eo ies de Jacques -el seu
pe sona ge- sob e el que es a esc i alia dal s'en-
ca alquen i bnicamen amb la llibe a de ac de
la ploma que les concep i de l'au o que la mane-
ja; una llibe a que, en qualse ol momen in e -
semblan , Dide o s'enca ega de eco da -nos amb
o es les le es. (¿Que em podna impedi , a a, p o-
mou e una ba alla en e o s aques s be gan s
i
deixa - os, es ima s lec o s, sense sabe la con i-
nuació dels amo s de Jacques?). Les se ies pa d.le-
les ha mbnicamen p ees able es, que solamen
con e geixen en l'in ini di í, aquí s'en e allen en
un pun que no és anscenden al, en un pun an
con ingen -si la g an oda no ho hagués p e is
així- co n Dide o . ¿No opem aquí amb la de i-
nició donada pe Be gson del mo iu del iu e: l'en-
con e alea o i de dues se ies d'esde enimen s dis-
jun es? Heus ací l'humo de l'ob a; humo , no co n
a cas ig i co ec iu social, sinó co n a espasme,
pe plexi a , inde e minació, desconeixemen p o-
duc iu, pe i a explosió de llibe a no necessa ia-
men oposada al
a um.
Una llibe a ecolzada en
la possible i e ec i a discon inui a li e a ia de la
his o ia dels enamo iscamen s de Jacques, que el
seu an ic i admi a capi a, el seu amo, el seu ca-
al1 cap iciós, l'albe gue a odone a, Madame de
la Pomme aye, el ma eix Dide o , o els designis
de la g an oda d'alla dal on o és esc i , in e om-
pen a plae .
Un cop aboli el subjec e de la p o idencia (de guis qui siguis,
i
que has aca amb el eu
di
e e a el Déu dels ilbso s el qui in oduia el con- o a l'esc ip u a que
hi
ha
alla
dal ,
u has sa-
lic e), el p oblema can ia de e eny. Aques can- bu des de o s els emps allo quejo necessi-
i és el m011 de 1'0s de o el que esbossem a la a a; que es aci la e a olun a .
Amén».
nos a segona pa .
Abans d'en &-hi, seleccionem alguns exemples
pe pe ila millo l'en onació ilosb ica p o unda
SEGONA
PART
I
CONCLUSI~.
de Jacques le a alis e. El p incipi dels indisce - HIST~RIA IDEAL DE JACQUES
nibles es eu ep esen a en boca del capi a de Jac-
ques quan assegu a: «la gal a de o s els homes
d'hono és la ma eixa
gai a)).
Els pe ills i el ju a-
men soc h ic de la iloso ia en en en escena quan
l'amo con essa al c ia : ~Jacques, amic meu, e s
un ilbso , es ic p eocupa pe u..
.
Sé que la e a
és una aca d'homes odiosa pe als g ans..
.
1 si allb
que es a esc i allh dal es mani es a alguna ega-
da als homes abans de p odui -se, p esumeixo que
la e a mo se a ilosb ica i que eb hs el dogal
a nb la ma eixa elegancia que Sbc a es exhibí en
p end e la cicu a.. El cinisme é ambé un delega
en ((Gousse, l'home d'una sola camisa alho a, pe -
que només é un cos alho a.. Jacques no sap que
els p incipis no són sinó egles que un hom p es-
cnu als al es pe a si ma eix. És cla , ((penso d'una
o ma i no puc e i a ob a d'una al a)). El a a-
lisme més absolu el obem en els dos amics mi-
li a ~ que es ba en en duel una i al a egada sens
i, donan complimen a la pa queda del pa hg a
que s'ha esc i pe a ells allh dal .
Desp és de cada anecdo a, Dide o juga a nb
l'opinió mo ali zan dels seus p opis pe sona ges
-al ma eix emps na ado s- i a nb la que s'ha
o ma el ma eix lec o . La his o ia de Madame de
la Pomme aye, que, abandonada pel seu aman ,
cons ueix as u amen la passió i el ma imoni
d'aques a nb una bella p os i u a, és conclosa pe
l'au o de la següen mane a: ((De bon g a ap o-
a ia una llei que condemnés les meuques i aquel1
qui hagi sedui i abandona una dona hones a: l'ho-
me comú pe a les dones comunes..
Posem i d'una egada a aques a mos a o e-
ci an l'o ació, la p o essió de e del a alis a, a nb
la qual Dide o a io a de Vol ai e a boca de ca-
nó, de o es les o mes de deisme i, de segu , de
bona pa de la his b ia de la iloso ia:
L'AMO.
Que as?
JACQUES.
Dic les me es o acions.
L'AMO.
ni
eses?
JACQUES.
De egades.
L'AMO.
1
que dius?
JACQUES.
Dic:
«ni
que has e el g an o lle, si-
El can i de egis e a que ens condueix Dide o
pe me que es ablim una mena de dihleg ec imi-
na o i en e Jacques -el ilbso que no sap iloso-
ia, nou exemple del mi e del o una us- i els seus
an ecesso s d'aques a his b ia ideal. Ja hem di més
amun que la his b ia ideal de Jacques és el nega-
iu de la his b ia eal de Jacques le a alis e. La
se eni a del nos e pe sona ge da an dels a a a s
del des í no és di e en de ]'ex ao dina ia concen-
ació dels in an s en de e mina s momen s del joc.
És la pa e ica se iosi a del a alis a, d'aquell que,
no disposan d'un pun ix en l'uni e s pe aixeca
la ida, es deixa du a en amen pe les lleis de la
o una. Si olem con e i aques pa hos escul b-
ic en alguna cosa comica, n'hi ha p ou de e -lo
asseu e -com eia Napoleó a nb les desespe ades
esposes dels seus o icials mo s en comba -, di-
buixa -lo en el os e d'un c ia que acompanya com
un cama ada el seu amo ia ge .
A a, Jacques ens se eix de pau a pe ex eu e
les idees ebu jades no gens ebu jables de les eo-
ies dels au o s que ens ocupen. Po se només po-
d em o mula p egun es, o queda -nos a ca a11
en e la p egun a i la espos a. Pe o una especie
d'a queologia de les escomb a ies iloso iques és
l'única on de que disposem, segu amen , pe po-
de desc iu e la his b ia ideal de cadascun dels
g ans pensado s.
En un acó amaga de l'a gumen ació que hem
esumi més amun , Boeci diu que se ia una solu-
ció al con lic e en e la llibe a i la p o idencia
«decla a que el cu s dels esde enimen s és la causa
de la p esciencia di ina)), és a di , a i ma que els
esde enimen s són causa i que la p esciencia és
e ec e. Pe a Boeci, és cla , la solució és an bona
com absu da. Pe o, des del can i de o del a alis-
me de Jacques i des de la concepció p agmh ica
dide o iana de la llibe a , jno pod íem descob i ,
en la esi i ial que Boeci ebu ja i que si ua l'e e -
ni a de Déu .en un "desp és"~ espec e al emps,
en comp es de «en un "abans"~, la in imi a més
g an possible en e Déu i l'home, el camp exclu-
siu de la eligió, la e, el alo de pe se e a en
el camí que apa en men no condueix enlloc? Re-
o mulem aques a b ossa: el cu s del~ esde eni-
men s és la causa que a que Déu ingui a auxilia
l'liome. La cosa a can ian . Si diem que la p o-
idencia és la causa del desplegamen dels esde-
enimen s, som al egne de la na u alesa. Si in-
e im la ase, ens lle em en el egne pa adoxal
de la g acia, on el p incipi de causali a deu se ,
p obablemen , una o ma de ollia desconeguda.
A Valla únicamen li podem impu a el e de
no ha e caigu en la emp ació dide o iana de
ans o ma les pací iques pagines del De libe o
a bi io en un llib e d'a en u es. Pod ia ha e usa
l'espasa -que, amb o a segu e a , An onio Gla-
ea de ia esg imi des amen - com a símbol si-
mul ani i conciliado de la a ali a i la llibe a ,
és
a di , de l'hono . Hau ia se i millo els ideals
li e a is de 1'Elegan ia um linguae la inae.
Cal se mis acu a amb Leibniz. Els dub es nei-
xen acilmen sob e un sol an llisquen . Do ades
de pe cepció i ape ició..
.
To hom sap que oco e
a~nb les pe i es pe cepcions als Nou eaux Essais.
Pe b, i les pe i es ape icions? Sob e la con inui a
ma ema ica de les pe i es pe cepcions, apa eix la
discon inui a in ensa dels mixims, els mínims i
els pun s d'in lexió, la quali a de les pe cepcions
p bpiamen di es. En el cas de les pe i es ape icions,
el p ocedimen és in e s. Elles són mol més po-
de oses. Pe anyen a un nou algo isme, a una No-
a me hodus que Leibniz mai no a a iba a es-
c iu e. De la discon inui a p imo dial de les pe i-
es ape icions so geix la con inui a de l'acció i del
desig so mesos a l'he e onomia a ídica. La pene-
ació in ini esimal en el a alisme de les apa en-
ccs dóna accés als pun s ins an anis, cu ulls de o -
mies conc e es, de l'analysis si us au onomic. Hi
ha una absolu a espon anei a en la pe i a ape ició.
Po se se ia p e e ible pa la de ~pe i es di e sions.,
en el sen i mili a del e me (di e i l'enemic sig-
ni ica c ida -li l'a enció des de di e sos llocs al-
ho a pe en ebli les se es o ces)
,
i conside a que
l'enemic a debili a és el des í. Com la idea ebu -
jada de Boeci, les pe i es di e sions ebu jades pe
Leibniz només poden oba -se en el egne de la
g acia.
A mode de co ol.la i d'aques a eo ia in en a-
da, podem eco da aquella magní ica ó mula de
la Theo ia mo us abs ac i: ((Omne enim co pus
es mens momen anea, seu ca ens eco da ione.
(així doncs, o cos és una men momen ania, pe-
U no é memo ia). Di em, alesho es, o aduin
al pla mo al la in uició sensacional del jo e Leib-
niz, que do a di e sió és una i u momen ania,
pe o no é eco d, li manca una es a egia, no po
onamen a lleis)). Cal econeixe , no obs an aixb,
que així hom esol més a ia el p oblema de la di-
e sió que el de la i u . En con apa ida, ambé
cal econkixe que l'ins an del clinamen de la pe-
i a di e sió no es po copsa so a un judici, i, en
can i, és consubs ancial amb el món de l'acció i
la p oducció humanes. En on de la disjun i a
aclapa ado a de les k iques deon olbgiques i les e i-
ques eleolbgiques, la nos a his o ia a un o a a
l'ai e esc de les k iques injni esimals de la di-
e sió del des í.
¿Quines idees podem oba en Dide o que el1
no hagi u ili za i que, segons Jacques, hau ia po-
gu u ili za ? ¿Quines al es d'a enció i d'higiene
ha comes con a el seu pe sona ge? De p ime , Di-
de o no explo a la capaci a apodíc ica del Ilen-
gua ge dels g ans esc ip o s. La aga i in e essan
in uició que la i u gua da escasses elacions amb
ella ma eixa únicamen ep el supo de l'anecdo a
banal dels aman s: n'hi ha p ou de compli amb
el i ual de decla a -se amo e e n pe quk la se a
passió quedi dissol a en el no- es. En Dide o ,
aques a manca de sub ilesa és peca . Pla ó, com
és sabu , abandona la llui a a nb l'expe iencia i s'in-
e oga sob e que és la i u en si. Pe b la i u
no és com l'opinió e ade a, que po copia -se sen-
se ciencia. La i u o mulada, ans o mada en
llei, o en l'ús d'un concep e, és enca a nés buida,
més manipulable i més polí ica que la e i a a a-
lada pe algo ismes apa en men insípids i inno-
cen s. La i u no é es a eu e amb la i u en
si. Pe any al món inde ini que se si ua en e la
p egun a i la espos a, en e el sí i el no, en l'in i-
ni en a11 de possibili a s que s'ob en en e el dia-
ble i el bon Déu. Aixb queda cla a a és de o es
les pa adoxes de Jacques le a alis e.
Pe b Dide o , sense menyscaba el a alisme pa-
k ic, pod ia ha e posa en boca de Jacques el pos-
ula de la llibe a o el món com a in e ogan
onamen al de la aó p ac ica del cna iloso .
Jacques, que de egades és p uden pe bé que sen
el més g an menysp eu pe la p udencia, que se
so p kn a el1 ma eix e lexionan sob e quin camí
ha de segui o i que sap que el seu ia ge no é
al e i ine a i que el que an deixan les se es pe -
jades i el que es a esc i alla dal , que p ega pe
la se a so a almen de e minada, és el maxim
ep esen an de la lbgica luida i esponjosa, la lb-
gica sense p incipi del e $ exclos que ha de egu-
la , almenys d'enca de Mon aigne, qualse ol co-
neixemen mo al u u que ulgui p esen a -se com
a ciencia,
o
que simplemen ulgui p esen a -se.
També podem e eu e al nos e au o que hagi
obliga el seu pe sona ge a a i ma que el e i el
d e no es dis ingeixen. Pe quk, enca a que sigui
e i a que pe al a alis a la on e a en e la ísi-
ca i la mo al és una in enció ilosb ica an iga que
no é cap sen i , no és menys e semblan i allico-
nado el missa ge pe ec amen a icula , con a i
i empí icamen cons as able, que la eali a quo-
idiana a al ens dedica en aques espec e. La i o-
nia del seu amo és més ence ada:
JACQUES. A u em-nos en aques ie ol a p end e
la esca.
L'AMO.
D'aco d; pe o, i el eu euma?
JACQUES.
Es
de calo ; i els me ges diuen que els
con a is es gua eixen amb els con a is.
L'AMO.
Aixo és ce an en la mo al com en la
ísica. He pa a esmen en una cosa singula ;
hi ha poques mhximes en
la
mo al de les quals
no s'hagi ex e algun a o isme de medicina
i, ecíp ocamen , hi ha pocs a o ismes de me-
dicina que no hagin dona peu a una maxima
mo al.
JACQUES.
Així ha de se .
Tind em en comp e, inalmen , com a da e
g euge con a Dide o , que no es eco di de e ela -
nos el nus epis emolbgic de l'ob a ins que la lec-
u a del ex ha a anca conside ablemen . Es ac a
de l'algo isme de Jacques -el seu me ode ini
d'abas in ini -, que ell consul a amb uició sem-
p e que ol pensa i an icipa -se a allb que li e-
se a la a ali a : és el seu bo , el seu magní ic bo
de cui eple de i egala . És el1 qui posa d'aco d
la jus ícia d'alla dal amb la injus ícia d'aquí baix.
En l'humo de Dide o hi ha alguna cosa'de dis-
gus a i ep imi que l'apa a una mica de l'ene -
gia dels seus pa es Rabelais i Mon aigne. La pa -
simonia dels anglesos i l'a ec ació c eixen de la
F anca pos ca esiana deuen se , ce amen , un obs-
acle pe a la iallada comple a. Dide o és un
Ma cial il.lumina en qui la g andesa li e a ia am-
poc no acaba de eben a la mise ia dels cos ums
i de la na u alesa que desc iu i anali za. Conclo-
guem, doncs, pe pode oma a la bellesa d'aques a
his o ia ideal, amb un epig ama del poe a in en-
o del p agma isme anscenden al, que con é una
apologia i alho a una ad e encia sub il di igides
al g an Denis de 1'Enciclopedia:
Que no hi ha déus, que el cel és bui -assegu a
Segi; i ho p o a pe quk, o negan -ho, oba que
s'ha e ic.