IDEALITAT, METAF~SICA, ESPIRITUALISME*
Jaume SERRA HUNTER
Una concepció in eg al de la His o ia de la
Filoso ia acos uma a eu e la ma xa del pensa-
men com una se ie no in e ompuda d'es o qos
de la aó humana en la ece ca de lo Absolu .
D'aques a concepció n'han nascu dues in e p e-
acions con aposades: qui c eu oba en cada
no a sis ema i zació doc inal l'exp essió de la
eali a ; qui ep esen a la Filoso ia com una
e e na llui a de sis emes sense més e icacia que
la e i a subjec i a; símbol de dues ac i uds de
l'espe i humii, la op imis a de que és exemple
la concepció pu a hegeliana, i la pesimis a, dels
esckp ics de o s els emps i dels pa ida is del
adicionalisme i del ideisme. Mes la ma xa
del pensamen no es po ep esen a pe una 1í-
nia ec a; ni és cons an , ni és uni o me.
A
més
dels momen s de g an iquesa ideolbgica, la his-
b ia egis a les epoques de decadencia i de es-
au ació.
Els emps ac uals es oben enca a en la con-
luencia de dues o ien acions que ma quen els
sis emes del segle
XIX;
el Kan isme con inua
ins al subjec i isme absolu i el posi i isme que
ha de e mina un co en gene al agnbs ic sob e
la concepció del món i de la ida, i pod íem a e-
gi que el p agma isme, eunin ca ac e ís iques
d'ambdós sis emes, ha di l'úl ima pa aula, e-
pe in l'a o isme p o agb ic: l'home és la mesu-
a de o es les coses.
Chide
'
ha ca ac e i za a nb bas an p ecisió
la endencia de la Filoso ia mode na a nb el nom
de
mobilisme.
En sín esi, el sis ema ind ia a
ésse el esul a lbgic de o es les di eccions que
s'apa en de la adició ealis a i espi i ualis a.
El ons de les coses se ia la mul iplici a indi i-
dual (plu alisme); can i,
luxus
pe pe uu (ac-
ualisme); ca encia de lleis ixes (dis eleologia);
*
«. .
.Ideali a , me a ísica, espi i zlalisme
(.
.
.)
a
publica -se l'any
1923
al p ime i ins a a únic Anua i
d'aqueiia Socie a Ca alana de Filoso ia que a unda
el ene able Ramon Tu ó. El con ingu d'aques a mo-
nog a ia ou p esen a com un p og ama d'o ien ació
pe a les no es p omocions uni e si i ies. Con é l'es-
quema gene al dels meus cu sos de Filoso ia sis emi-
ica p o essa s a la Facul a de Filoso ia i Lle es du-
an deu anys i ha ia se i de sín esi, al ma eix emps,
de les o ien acions doc inals de les me es ensenyan-
ces du an aqueii pe íode, pe bé que més que l'exposi-
ció d'un sis ema e a l'exponen in a iable de la me a
endencia íiiosb ica.~ (Jaume
SERRA HUNTER,
Sen i
i
alo de la no a iloso ia,
Polonio
&
Ma gelí, Ba celo-
na,
1934,
pp.
10-11).
[Hem espec a l'o og a ia de
la publicació o iginal.]
l
Le mobilisme mode ne,
Pa ís,
1908.
inadap able a o p incipi d'o gani zació acional
(i acionalisme).
La p incipal causa d'aques a c isi ilosb ica
hem de ce ca la en la desin eg ació de la cul-
u a espi i ual, que és pe essencia o ali a i
ha monia. La Filoso ia con iu, especialmen ,
a nb la ciencia; p ime coincidin a nb ella, des-
p és supe an -li, semp e ajudan -se i comple-
an -se. En seeon lloc la Filoso ia D ocu a dona
"
a l'home una isió de l'uni e s, a iban pe
mi jans na u als (pensamen i expe iencia) a pe-
ne a els p oblemas-lími s del coneixemen
i
de l'acció. Essen pel ma eix mo iu una mane-
a de eu e mi jance a en e el sabe cien í ic i la
c eencia eligiosa, s'explica pe que el con lic e
en e la aó i la e i en gene al o a alsa posi-
ció de les elacions en e les necessi a s de sa-
be i de c eu e au en una iloso ia insu icien i
ex a iada. L'espe i huma no po anca -se en
les an inbmies insupe ables que esul en d'una
ciencia, pensa his b ic i condiciona , i de la ilo-
so ia que mi a les coses
sub specie ae e ni a is
*.
Un dels aspec es més ca ac e ís ics de la Fi-
loso ia mode na en elació a nb la Filoso ia me-
die al és el e o n als p ocedimen s de les cien-
cies de la na u a. Ningú no po desconeixe el
p og és ex ao dina i que sob e l'an iga Lbgica
ep esen a l'humanisme del Renaixemen , el na-
u alisme dels anglesos i el ma ema isme dels
ca esians. Aquell malen es de la iloso ia i de
la ciencia desapa eix quan els ilbso s i els sa is
en en en un e eny comú de ece ca: la na u-
alesa; u ili zen els ma eixos ins umen s: l'ex-
pe iencia i la inducció, i es con en en a nb una
ma eixa o ma de ce i ud. Pe b, en aques a ia
d'amical conso ci en e la iloso ia i la ciencia,
la iloso ia ana a pe den pe g aus sa esomia,
ans o man -se en una ciencia especial al cos a
d'al es ciencies o pe den o s els seus dominis
dels que s'apode a en les al es disciplines del
La Teologia, la Filoso ia, la Ciencia
i
ins 1'A
enen uncions ben de inides: iiu collabo ació en una
concepció o al del món és di e en . Paulsen assenya-
la a a la iloso ia de l'esde enido com una missió es-
pecial la de concilia la ciencia i la c eencia.
(Die
Zu-
kun sau gaben de Philosophie
en «Die Kul u de
Gegenwa »,
1,
Be lín,
1907).
coneixemen . Exil.liada a a del seus ells domi-
nis, hom li assenyala a ui una no a missió: la
de econcilia a les ciencies o la de posa -se al
se ei de les necessi a s de la ida.
Si la eo ia ins umen al del coneixemen és
l'úl ima pa aula de la Filoso ia, podem a i ma
ambé que el comú denominado dels sis emes
nous és el ela i isme
3.
El ela i isme p en una
pos u a semblan a la dels escep ics clissics. Nin-
gú no dub a que el coneixemen és una elació;
sia coneixemen in ui iu (subjec e-objec e), sia
coneixemen ep esen a iu (subjec e-objec e- e-
p esen ació); les hipb esis comencen des del mo-
men que ac em de ixa el ca ac e essencial
de la elació de coneixemen . La elació, que
cons i ueix el coneixemen , no obliga a l'a i ma-
ció d'una ela i i a enomenolbgica que sia
conna u al a o a o ma d'ac uació del pensa-
men . Els e mes d'aquella elació són posicions
de eali a , d'exis encia, és a di , absolu s; és el
p essupos necessa i de la in elligibili a de la
ma eixa elació. Demés, l'a i mació, essencia del
judici, (no és pe en u a una posició sup a- e-
nomenal, a menys de con ond e-la amb la pu a
consecució empí ica de les ep esen acions? Di
que els e mes són pos e io s a la elació és a i -
ma quelcom absolu de la elació, és posa la
elació co n a eali a . La possibili a d'es abli
elacions de ca ac e uni e sal és condició ne-
cessi ia de o a doc ina cien í ica, mes el ela-
i isme mai no pod d so i d'una se ie in ini a
de posicions de ela i i a
4.
Una concepció enomenis a del coneixemen
desconeix l'essenciali a de la elació cognosci-
i a,
cb
és, posa -nos en con ac e ideal amb les
coses. Se ia di ícil ca ac e i za d'al e mode el
coneixemen ; el coneixemen no és pu a passi-
Semp e pa im del concep e de la Filoso ia mo-
de na agnbs ica i ela i is a, econeixen , empe o, l'e-
xis encia, du an aques pe íode de la Filoso ia, d'esco-
les i di eccions que conse en i eno en l'an iga con-
cepció subs ancialis a
i
dogmh ica. En aques sen i , la
Me a ísica ha ana eali zan la inco po ació dels esul-
a s de les ciencies na u als i his b iques a les esis de
l'espi i ualisme,
i
és enca a aques a una asca que es a
lluny de conside a -se co n deíini i amen eali zada.
Alguns idealis es anglesos (G een, Se h) oben
la uni a que manca a l'expe iencia, no en lo absolu ,
sinó en la mixima complexi a i iquesa de elacions;
mes aques absolu no és subs anciali a , ni anscen-
dencia, sinó, a lo més, o ali a . L'idealisme angles
sembla que no sap eludi adicalmen la concepció e-
nomenolbgica de la eali a .
i a , ni subjec i i a ; co n la ensió olun i ia,
és al ma eix emps ac i i a i ene gia conscien ;
si manca a una ep esen ació la consciencia d'un
quid
i educ ible a l'ac e o mal, no es po di
que cons i ueixi un e i able coneixe nen .
Mi em a a el p oblema des del cos a de la
ciencia.
En sa polemica con a la iloso ia, la ciencia
s'ha oba de audada en ses p e ensions cons-
uc i es. No ha pogu es ai el an asma de la
Filoso ia co n ampoc pogué a enca de l'espe-
i el sen imen de la mo ali a absolu a i de la
eligiosi a . La ciencia, escep ica, i in ole an
amb la Religió i la Filoso ia, s'ha oba a osse-
gada pel co en agnbs ic i ela i is a. Si lo Ab-
solu no es oba pe aquells dos camins, lo abso-
lu cien í ic, les lleis ísiques, els p incipis o-
namen als de la na u alesa, es an so mesos a la
ma eixa condicionali a , i o a cons ucció cien í-
ica no
és
una conques a pa cial de ini i a de la
eali a , sinó una adap ació cbmoda, econbmica
pe a o ien a -se en el món complex i pe pe ual-
men luc uan de la Fenomenologia
'.
Pel bon
ela i is a la ciencia no a iba a les coses; no
passa de les elacions i és en o cas una isió
subjec i a de les quali a s de pe cepció i e e-
encia dels objec es sensibles. Mes l'expe iencia,
una p egona expe iencia de la ida de l'espe i ,
a iom an de o s els in en s del scien isme i
a a més que mai se a necessa i ce ca en la Fi-
loso ia una concepció de l'expe iencia que sal i
a la ciencia ma eixa de son con ingen isme.
L'expe iencia pu a ha es a una c eació o -
mal de l'in ellec e, an abs ac a co n la d'una
aó pu a, buida, sense i uali a ni p e o mació.
Pensem que el ple coneixemen és un p océs
complex que comenqa pe un es a subjec iu de
dis inció i de con as
i
que acaba en l'objec i-
ació de les ep esen acions o es a s de cons-
ciencia. La immanencia de la aó en el coneixe-
men sensible es a ueix ja co n a co ola i que
en els ma eixos inicis de la in es igació cien í i-
ca l'in e es ilosb ic acompanya a l'acció esc u a-
do a del sa i; la idea, deia
C.
Be na d, és el
p i-
mum mo elzs
del aonamen cien í ic.
La ciencia aplaca pe a més a d els p oble-
mes on olbgics; no deu esold e'ls, pe o am-
L'aspi ació de o a ciencia na u al és a esde eni
demos a i a, exac a, pod íem quasi di ma emi ica;
la qual cosa no
és
sinó ce ca un mínimum d'absolu , la
eali a en els enbmens.
poc po nega -los. Si els p incipis bhsics de la
aó són illuso is, no hi ha mane a de so i de
la pu a desc ipció dels e s, d'una especie d'es-
adís ica més o menys exac a dels enbmens que
cauen so a I'obse ació. La gene ali zació de la
ciencia suposa idees i axiomes; e aquí un p o-
cés que es con e eix pe a la Filoso ia en un
p oblema: el de la uni e sali a i la necessi a .
La eo ia ela i is a de la ciencia es basa, doncs,
en una concepció pa cial de l'expe iencia. Ens
eiem obliga s a econeixe que hi ha uncions
i educ ibles de coneixemen ; hi ha i educ ibi-
li a d'expe ikncies; hi ha i educ ibili a de la
aó a l'expe iencia; hi ha enca a i educ ibili a
en e la unció abs ac i a, que explica o el
mo imen ascenden de la coneixenga i la in ui-
ció in ellec ual que ens elaciona di ec amen
amb el món de les idees i dels p incipis. La
ciencia espon, doncs, sols a la mei a de l'ins-
in lbgic i del desig de sabe ; pod íem di que
una poca ciencia apa a de la Filoso ia; la e i-
able i p o unda ece ca cien í ica ens a ansa a
ella.
Un al e pun a conside a en l'ac ual si ua-
ció de la Filoso ia és la desin eg ació del sis e-
ma. La p ime a hc ica con a la Filoso ia oil
iniciada pe l'escomesa d'un g up de psicblegs.
La doc ina escocesa del sen i comú i l'espi i-
ualisme eclec ic ances ep esen a en el psico-
logisme. El e de subo dina al p oblema psi-
colbgic els al es p oblemes de la Filoso ia ob ia
el camp a l'enemic. Alesho es so gí la idea d'u-
na eelabo ació de la ciencia psicolbgica, a base
de les ciencies na u als: és l'epoca de l'en usias-
me pe la Psicologia expe imen al, en la qual
eiem al a ol a con lui el na u alisme de l'es-
cola anglesa i el ma ema isme ca esiii.
Una impo an apo ació al p oblema psico-
Ibgic p o é sens dub e de les ciencies de la ida;
mes, ep enen la esi de la co elació de la
Fisiologia i de la Psicologia amb un espe i sem-
blan al dels ideblegs de 1'Enciclopedia ance-
sa, la Psicologia isiolbgica es p oposh consuma
l'ob a d'emancipació de la Psicologia comenqa-
da ja pe la Psicologia expe imen al. La Psicolo-
gia isiolbgica, en cons i ui -se co n l'única Psi-
cologia, ha anspo a el p oblema de l'iinima
de la Filoso ia a la Ciencia; mes, co n e a lbgic,
pe comp es de sos eni -se la Psicologia co n una
in es igació independen , ha acaba essen ab-
so bida pe les ciencies de enbmens menys com-
plexes: la Fisiologia i la Mechnica
6.
L'e olucionisme, solida i zan -se amb la Filo-
so ia, p oduí ambé de momen la illusió d'una
conques a de ini i a en el món de la Fenomeno-
logia. Aques me ode p oduí la Psicologia ge-
ne ica. Fou una no a in asió del co en cien-
í ic al camp de la Me a ísica de la na u a que
subs i uya el concep e de de eni al d'una ea-
li a subs ancial, pe du able, con onen dos p o-
blemes ja di e encia s des del emps de la Filo-
so ia p esoc h ica; a ui les aigües han o na a
son lloc i la hipb esi e olucionis a ha so e
nomb oses es iccions en el ma eix sec o bio-
Ibgic
'.
L'acció dissol en de la Doc ina de l'expe-
iencia pu a p engué peu del e his b ic de la
sepa ació de la Física i de les Ma emii iques de
la Filoso ia pe a iba a la conclusió que ambé
les al es disciplines de na u alesa ilosb ica de-
ien emancipa -se; oblidan que aques s p oble-
mes es an a icula s amb la Filoso ia d'una ai-
só ben di e en de co n ho es an la Física, les
Ma emii iques i, en gene al, les ciencies de la
na u a.
La in enció de edui la Filoso ia a la Me a-
ísica, pe a nega -li o a alo cien í ica, i, pe
an , d'es ai o a acció possible del pensa-
men on olbgic sob e la ida, s'ende ina en les
di eccions ex emes del na u alisme. Pels qui
accep en de bona e o es les inno acions cien í-
iques i c euen en cada no a hipb esi, una ol a
cons i uida la Psicologia co n a ciencia na u al,
les al es b anques de la Filoso ia s'esquinsen
iicilmen . La Logica esde é una Algeb a del
pensamen , o una Me odologia de les ciencies
Tan unes a o més, pe a l'esde enido de la Filo-
so ia, és la cons i ució d'una Psicologia pu amen co n
a ciencia na u al, co n nega la ca ego ia de ciencia a la
Me a ísica. Al cap i a la i, la Me a ísica ha ia ja es a
l'objec e de la c í ica de l'escola anglesa des de Locke;
Kan sembla a ha e p onuncia en aques sen i l'úl i-
ma pa aula..
.
i
desp és de Kan la Me a ísica o na a
p end e una ma xa im node ada.
Vegi's la in e essan in o mació d'aques mo i-
men en la iloso ia con empo inia d'illemanya, en Die
deu sche Philosophie des
XIX.
Jah hunde s und de
Gegenwa , pe
T.
K.
OESTERREICH
(Be lín,
1923),
que és la
13.=
edició d'aques pe íode de la íiloso ia
mode na alemanya del G und iss de Geschich e de
Philosophie, que comenci Uebe weg, i sob e o el pa-
ig a
56:
La
no a Me a ísica:
1,
La Me a ísica biolb-
gica; pp.
586-600.
especials, onamen ada en la his o ia llu , i
la Mo al, una ciencia dels cos ums o, a lo més
una doc ina sociolbgica de la conduc a. La Fi-
loso ia gene al és el nou mo que cob eix els e.
siduus de 1'Epis emologia i de la Me a ísica,
doc ines condemnades a l'e e na con adicció.
Aques p océs de desp oblema i zació de
la
Filoso ia
és
enca a, a ui, la causa més p o unda
de sa c isi; pe aixb és necessa i o na a la uni-
a de la Filoso ia8. El desconeixemen de la
uni e sali a ca ac e ís ica del pensa iloso ic ha
es a semp e causa de decadencia, men e que la
jus a ponde ació dels p oblemes és condició se-
gu a de ecundi a ; en can i, el p edomini d'un
a despeses dels al es, es po in e p e a com la
endencia a una isió de conjun , que en ce s
momen s de la his b ia ha p ojec a no a llum
sob e la solida i a in e na de les qües ions ilo-
sb iques.
Un in en de eno ació en aques sen i hem
de eu e'l en la o mació de 1'Epis emologia.
Recollin les sugges ions de la Filoso ia mode -
na i p incipalmen de Kan , la Teo ia del co-
neixemen sembla el pas na u al de la Psicologia
a la Me a ísica. En aques a qües ió, com en
mol es al es, la me odologia s'ha de o ma en
sis emi ica, i lo que és un ence en l'o denació
se ial dels p oblemes esde é una equi ocació en
con e i -se en p oblema únic.
L'exclusi isme de l'IZpis emologia, el p oble-
ma cen al de la qual és la c í ica del coneixe-
men , no po a a esul a s més sa is ac o is que
el psicologisme na u alis a. La c í ica, en son as-
pec e sis ema ic, és un e o n a l'a de la dispu-
a, men e que la endencia de la e a iloso ia
és a solucions de alidesa uni e sal i objec i a.
La con aposició dels sis emes ha es a semp e
l'a gumen aquiles dels escep ics. Se ia cosa ben
mig ada l'especulació ilosb ica si es man ingués
en els lími s d'una nuda in e ogació sob e la
na u alesa i les causes de l'uni e s i de la ida.
En aques cas, la iloso ia no ep esen a ia un
g an a enc sob e el sabe ulga . Les inquie-
ud~ de l'espe i sob e els objec es que es an
més enlli de les i es de la pe cepció, no s'es-
aeixen susci an an inbmies, pe al com aques-
es decla en a la aó humana en una si uació
d'impo encia que és la negació adical de l'ins-
8
MULLER-FREXENFELS,
R.,
Die deu sche Philoso-
phie des
20
Jah hunde s in ih en Haup s omungen,
Be lín,
1922.
in de sabe i de la e na u al en nos es acul-
a s de coneixe . L'Epis emologia és el p ime
es adi de la Filoso ia sis emi ica (la Psicologia
i la Lbgica en són p bpiamen les p opedeu i-
ques); con e i -la en me ode exclusiu de ece ca
és queda -se a mei a del camí, pe que la Filo-
so ia, que no a més que enume a p oblemes, no
passa d'ésse una Me bdica de la ida in ellec-
ual que icilmen degene a en una ilodoxia.
A ibem, doncs, al p oblema, cen al pe uns,
únic pe al es, de la Filoso ia, al p oblema me-
a ísic. D'aques p oblema ha de so i la solu-
ció de la c isi ac ual del pensamen ilosó ic, i a-
dian al ma eix emps, com doc ina de la idea-
li a , a o es les o mes de la cul u a.
11
La Me a ísica..
.
Mol s euen enca a da e a
d'aques a pa aula p end e consis encia o es les
p eocupacions d'un coneixemen
a
p io i;
mi en
a la Me a ísica com un sis ema d'abs accions i
de in uicions mis iques, especie de poesia del
pensado , en llui a cons an amb l'espe i de e-
ce ca,
i
amb la p e ensió de subs i ui al dina-
misme del eball in ellec ual el quie isme d'una
ciencia in usa. No dub em que hi ha alses Me-
a ísiques de la ma eixa mane a que hi ha en la
His o ia de la ciencia man es hipb esis i eo ies
que una obse ació acu ada i e lexi a ha e u-
sa ; pe o mai lo que és una o ien ació equi oca-
da, una isió pa cial dels objec es o un e o de
me ode s'ha conside a obs acle pe a i ma la
eali a d'un p oblema. La His o ia de les idees
ilosb iques palesa un i me de sis emes an agb-
nics, mes a un espe i assenya mai no li se a
di ícil descob i el
il
conduc o del p og és e ec-
iu de l'in ellec e humi. Malg a les disc epan-
cies d'escola, la Me a ísica ha ana en son ca-
mí; la necessi a me a ísica l'expe imen a el sa i
lo ma eix que l'home ulga ,
i
a ui es po di
que I'an iga ac i ud de menysp eu ha es a subs-
i uida pe l'in e es iu, i cada ol a més gene-
al, dels homes de ciencia pels p oblemes ilo-
sb ics.
En dues se ies de conside acions es onamen-
a la possibili a de la Me a ísica. La ciencia co-
menCa el eball conscien de l'home pe desen-
anya els sec e s de la na u a; es udia la
complexi a dels enbmens, les lleis de sos p o-
cessos, les causes; en una pa aula, a cla a i ex-
plíci a la in elligibili a de les coses. L'explicació
cien í ica p opo ciona a l'espe i una segu e a
supe io a la de I'obse ació ulga i ealis a,
mes el plae de la in enció expe imen al a
acompanya de la dolo que inicia el dub e del
desmen imen pe no es expe iencies. Les ela-
cions de coexis encia i successió li donen una ex-
plicació empí ica; la llei i la causa, una explica-
ció acional; pe o enca a manca un nou pas pe
a la in es igació pe ec a; l'explicació úl ima és
la educció anscenden al de o un eixi de
lleis a les essencies i p incipis; es el
pe qu2 del
pe qu?,
qo
que deixa a l'espe i en es a de e-
pos. Quan en el enomenisme de la na u a s'ha
oba la aó su icien , l'a el ín ima de l'o d e,
la Me a ísica subs i ueix a la ciencia.
Un segon onamen de la Me a ísica el o-
bem en la possibili a de comenca una no a es-
peculació: la ida ma eixa de l'espe i . No és
sols la anscendencia, lo absolu , co qui dóna
naixemen a la Me a ísica; ho és, sob e o , la ne-
cessi a de ce ca un sen i a aques a iquesa
d'espi i uali a de la que no podem oba una
explicació sa is ac o ia en l'expe iencia sis ema-
i zada. Suposan que os Ilegí ima la desin eg a-
ció, que alguns sis emes con empo anis han e
de l'an iga Enciclopedia ilosb ica, queda ien en-
ca a pe explo a dos dominis del sabe humi:
el p oblema de l'essenciali a i dels p incipis i el
p oblema de la ida supe io de l'espe i .
Els an ics a gumen s con a la Me a ísica han
e son emps; ald ien, en o cas, pe e i
la Me a ísica e a de pu es abs accions on o-
lbgiques o la cons uida a l'en o n de concep-
es manlle a s a una ciencia pa icula
'.
La e i-
able concepció del món ha d'ésse «l'exp essió
de l'es uc u a de nos a o ali a psíquica, i no
un pu p oduc e de l'en enimen », com ema -
ca Dil hey
'O,
sis ema de concep es, cien í ica-
Una c í ica de les o mes p incipals de la Me a-
ísica, p incipalmen analbgica, es oba en la esi de
Dusuc,
Essai su la mé hode en Mé aphysique,
Pa ís,
1889.
lo
Dil hey compa a les concepcions eligiosa, poe-
ica i me a ísica del món, i en o es les es o mes
hi
eu la mani es ació de l'expe iencia pe sonal; mes
aques a expe iencia no po in e p e a -se com a c i e i
cons i u iu si no é els més ondes que la indi idua-
men onamen a s i enin , pe aixb, una signi-
icació objec i a. La
Wel anschauung
ind a
a
ésse una elació in e na en e el coneixemen
de la eali a , la di ecció de la ida i la conduc-
a de la olun a , en els indi idus i en les so-
cie a s.
So a posició exclusi amen in ellec ualis a en
el p oblema me a ísic dóna o ca a l'an iga po-
lemica de l'empi isme angles que
comen a
John
Locke. La no a concepció de la Me a ísica no e-
usa i el pun de is a c í ic; no es menys el
conside a a com un momen inicial o de an-
sició; 1'Epis emologia és una jus i icació e le-
xi a de l'objec i isme, objec i isme que eco-
neix en l'ob a del coneixemen igual alo a les
dues doc ines de la eali a i de la ideali a . El
ealisme na u al no és iloso ia, pe o la Filoso-
ia ce ca pe empe amen la eali a , i aques a
eali a , expe iencia o al pe uns, es o c úl im
del coneixemen acional pe al es, espon a la
llei de sín esi del pensamen .
En Filoso ia, el p oblema me a ísic és el ac-
o de e minan de la sis ema i zació
".
Manca-
ia als p oblemes ilosb ics la uni a na u al a
o a disciplina cien í ica si no exis ís un p oble-
ma cen al. Adop an l'analogia de les ciencies
especials, G o e deia que la Me a ísica é en la
Filoso ia una unció semblan a la de les Ma e-
mi iques en les ciencies de la na u alesa ''; l'as-
pi ació de o es les disciplines ilosb iques és in-
eg a la concepció gene al de l'uni e s, a iban
als p oblemes de l'e iciencia i de la inali a . Ac-
cep an aquel1 simbolisme, la e lexió ilosb ica
camina a e s el pun de is a anscenden al de
la Me a ísica, i així com les ciencies especials
li a .
(Die Typen de Wel anschauung und ih e Aus-
bildung in den me aphysischen Sys emen,
en la publi-
cació collec i a «Wel anschauung», Be lín, 1911).
"
Assenyala Ho ding, amb aó, que si en el co -
en biolbgic ocupa el p ime iioc la eo ia del conei-
xemen (Maxweii, He z, Mach) i en la Filoso ia de
les alo s el p oblema e ico- eligiós (Guyau, Nie zsche,
James, Eucken), en can i en la di ecció obje i a sis-
emh ica el iioc de p e e encia és pe
al
p oblema me-
a ísic, com un sis ema cohe en de 1'Uni e s (A digb,
B adley, Fouillée, Wund ). La Filoso ia cien í ica
i
la
Filoso ia de la cul u a ep esen en, no obs an , dues
posicions ca ac e ís iques del p oblema de l'exis encia.
(Vegi's
Filbso s con empo anis).
l2
GROTE,
Que
és la Me a isica?
(a icle de la e-
is a ussa «Vop osy iloso ii
i
psichologii~, any
11,
n.O
2,
Moscou, 1890).

cons i ueixen la Fenomenologia, que deixa in-
ac es les qües ions de la na u alesa ín ima dels
p ocessos, de la Psicologia, que és p bpiamen
l'es udi del enomenisme de la consciencia, as-
cendi em
a
les o mes de la ida p bpia de
l'espe i que són les alo s sup emes de la ida.
La Filoso ia mode na ha ce ca dos camins
pe a iba a la Me a ísica: el camí de la Física
i de les ciencies expe imen als, assenyala pe
Bacon i segui en gene al pe l'escola anglesa,
i
el de la Ma ema ica, emp es pe l'escola idealis-
a o ca esiana. Al cap de dos segles d'especula-
ció, les solucions es succeeixen amb semblan
pa allelisme; en l'ap io isme de Kan e iu el
me ode ma ema ic, men e que el posi i isme
epe eix la ma xa de la Filoso ia de la induc-
ció, conse ada pe ob a de 1'Enciclopedia.
Kan p e enia ha e oba el camí mi jance en-
e el sensualisme i el acionalisme, pe b en ea-
li a s'inclina pe l'úl im sense des ui absolu-
amen el p ime . To i econeixen la alo de
sa polemica igo osa con a el e11 dogma is-
me, desp és de sa mo eiem eapa eixe la
Me a ísica on olbgica de emp espinosa, i al
cap de cinquan a anys el lema del e o n a Kan
és una o ien ació que es dóna la mi amb la
iloso ia agnbs ica i enomenis a. La iloso ia del
segle
XIX,
diu Falckenbe g, con inua l'examen
dels p oblemes sugge i s pe Desca es, Locke,
Leibniz i Kan i pe el1 «es udia la Filoso-
ia des de Desca es és es udia la Filoso ia del
emps p esen »
".
En eali a , o a dels medis
in el.lec uals on la iloso ia espi i ualis a enca a
esis eix, les dues de o macions de la Me a ísi-
ca, el na u alisme i el ma ema isme han segui
e olucionan ins a ui segons les al e na i es del
pensamen , mo i ades pels p og essos de les
ciencies d'obse ació i les no es o ien acions de
les ciencies his b iques.
La Me a ísica de l'idealisme cons uc iu é
o s els de ec es del ma ema isme i pocs dels
seus a an a ges; la p e ensió de c ea una cien-
cia abans o sense els e s i una eligió de pu a
ideali a , un Déu e pe l'home a mesu a de
son pensamen , ha con ibui a es end e el des-
p es igi del me ode especula iu. En la ma eixa
Alemanya, la eacció anomenada del eisme es-
pecula iu
i
les di eccions de l'ideal- ealisme ac-
13
G undziige de Philosophie des Nikolaus Cusa-
nus mi besonde e Be iicksich igung de Leh e on
E ke men,
B eslaii, 1880.
a en de sal a els p incipis de la iloso ia pe-
enne din e del e me de la e o ma ideolbgica
de Ican .
En on d'aques a lo ació de sis e nes que a
de Fich e a Lo ze
i
que en ce s momen s a
pensa en l'epoca dau ada de la iloso ia g ega,
s'aixeci la p o es a de la ciencia, i l'expe iencia
eclama els seus d e s en la solució del p oblema
úl im de la eali a . Alesho es nasqué aqueIla
concepció, an es esa enca a a ui, de la Me a í-
sica com a sín esi de les ciencies pa icula s
14,
les quals es epa eixen el món de les coses cog-
noscible~. Pe b la Me a ísica, eduida a una un-
ció pu amen o gani zado a, a més d'ésse una
ansacció amb el Posi i isme, esul a una Me-
a ísica
a
p eca io.
Aques a concepció ansmu-
a ia l'especulació me a ísica en un complemen ,
sí necessa i, pe b al ma eix emps hipo e ic i
p o iso i del coneixemen empí ic que dóna la
ciencia
'j.
No oblidem ampoc que ~o que gene-
almen anomenem expe iencia és ja el esul a
d'una elabo ació en la qual el pensamen hi é
la se a pa , i que una Me a ísica pu amen in-
duc i a es eu ia eduida a una doc ina de la
e semblanca, en condicions analogues a les
ciencies de la na u a
16.
Pe al a pa , és innegable que la Me a ísica
no po eludi o almen l'expe ikncia
17.
Siebeck
ha dona p o es d'una g an habili a ac an de
ce ca la base expe imen al de o s els sis emes
me a ísics més absolu is es, i és que els p oble-
mes b ollen p ime de l'expe iencia p bpia; el
oc despe ado de nos a ac i i a me a ísica és
l'expe iencia iscuda; qualse ol que sia el pun
d'obi en la cons ucció ilosb ica, els ma e ials
es an semp e e s de la na u alesa; la Fenome-
nologia de l'espe i , deia el ma eix Hegel, és un
ia ge d'explo ació. Mes no pe aixb hem de
l4
Si l'objec e de la Filoso ia os l'expe ikncia o al,
les cikncies, que ens donen concepcions pa cials de la
eali a , cons i ui ian el domini de l'abs acció o de la
isió eb ica, men e que la Filoso ia pe ésse l'ex-
pe ikncia i a ind ia com a domini sols la aó p ic-
ica.
l5
Tal pensa en
ANGIULLI,
La iloso ia e la ice ca
posi i a,
Nipols, 1868
La iloso ia e la scuola,
Nipols,
1888; i
CESCA,
1
a o i dell'e oluzione iloso ica,
Ve-
ona, 1892,
i
Con ibu o alla s o ia del enomenis no,
Messina, 1894.
l6
ES
el concep e que sos enia Ha mann.
l7
Die me aphysischen Sys eme
en la ((Vie eljah ss-
ch i ü a issenscha liche Philosophie», anys
11,
n.O
1
(1877)
i
111,
n.O
2
(1878).
c eu e que la Me a ísica depen de la indi iduali-
a del ilbso ; una Me a ísica concebuda d'a-
ques a aisó no passa ia d'ésse una Me a ísica
agnbs ica
l8
semblan a la de ce s neokan ians
pe als quals exis eix un p oblema, mes no un
objec e me a ísic, co n si el e d'ésse un p o-
blema no cons i uís ja un con ingu eal de co-
neixemen
.
La Me a ísica pe aons mo als és igualmen
in ecunda co n a sis ema. La aó p ac ica es a
so mesa als ma eixos pe ills de la hipe c í ica, i
el cas de Nie zsche en on de l'E ica de alo s
absolu s é la mixima eloqüencia pe eximi -nos
de no es a gumen acions. Una onamen ació lb-
gica en els pos ula s de la aó p ac ica no sem-
bla possible si no s'ad ne almenys la alidesa
del p incipi de aó su icien que és, abans de o ,
una llei de la aó eb ica. És dub ós ambé que
I'expe iencia mo al pugui dona a la Me a í-
sica un pun de pa ida i un con ol analeg al
que subminis a al pensamen especula iu l'ex-
pe iencia sensible
19.
«La Me a ísica, deia el nos-
e Llo ens
'',
no es conside a amb p ou o ces
pe a camina sola pe l'especulació, sinó que e-
coneix la necessi a en els momen s c í ics de
cada solució d'apella a nos a consciencia p ac i-
ca.»
*l
Pe el1 la Me a ísica amb base únicamen
noolbgica (in ellec ualis a) es a ia incomple a, i
pe aixb eco e a la Mo al co n a complemen
necessa i.
A
pa de que el pensamen no po
semp e ésse con ola pe l'expe iencia i sí sola-
men el que és una gene ali zació o una p e esa
explicació dels enbmens, les e i a s que jus i-
iquen l'o d e mo al són de e1 psicolbgica i me-
a ísica i l'anilisi
de
la consciencia mo al
no
a
nés enlla d'una no a aplicació dels p incipis de
la aó especula i a.
l8
Adickes ha sos ingu aques pun de is a en
con aposició al nihilisme (negació del p oblema) i al
dogma isme (possibili a d'una solució). Vegi's
Philo-
sophie, Me aphysik und Einzelwissenscha en,
en la
czei sch i ü Philosophie und philosophische K i-
ik» (1898);
Cha ak e und Wel anschauung,
Tubinga,
1905;
2.a
ed. 1907, i
Die Zukun de Me aphysik,
Be lín, 1911.
l9
LIARD
(La Science posi i e e la Science Mé a-
physique)
sos é aques pa allelisme.
m
Segons la Filoso ia del sen i comú, que ell p o-
essa a i que, co n sabem, es mos a excessi amen í-
mida amb el p oblema me a ísic.
*l
Lecciones de Filoso ia explicadas en la Uni e -
sidad li e a ia de Ba celona du an e los cu sos de
1864
65
y
1867-68,
.
II,
p.
16 (Ba celona, 1920).
Sense ole abdica del C i icisme ni de la
Ciencia, Fouillée ac i d'es abli una Me a ísi-
ca de la immanencia oposada a la Me a ísica de
la anscendencia. La Me a ísica, pe ell, no
és una simple sis ema i zació dels objec es de la
ciencia, ni una simple c í ica del coneixemen ,
ni les dues coses jun es; un e ce p oblema, el
nés ca ac e ís ic de la Me a ísica és una doc ina
de l'exis encia, la ep esen ació nés ap oximada
possible de l'exis encia inal i o al, «pe que el
p oblema de l'ésse és un dels p oblemes uni-
e sal~ i úl ims necessa iamen implica s en o a
ciencia i en o pensamen »
*.
D'aques es di agacions de la Me a ísica con-
empo ania se'n desp en co n a conseqüencia la
necessi a de ce ca en al e íloc la e i able o-
namen ació. Són pa icula men els p oblemes
d'essenciali a i de causali a els qui cons i uei-
xen el domini na u al de la Me a ísica; la Me a-
ísica comenca des del momen en que l'home es
dóna comp e de la duali a en e l'apa iencia
i
l'ésse de les coses; o hom es a d'aco d en que
no
és
la ciencia la que es a des inada a esca i
aques s p oblemes, i ningú, pe al a pa , po
nega la o ca amb que s'imposen a l'espe i de
o home no mal.
La p o a més con incen en a o de la neces-
si a de la Me a ísica es a en la subs an i i a
23
i au onomia de la ciencia de l'espe i . Ja l'apa-
ició dels e s biolbgics c ea un p ime obs acle
a la concepció mecanicis a del món; la ida psí-
quica o conscien es mos a enca a nés ebel a
una adap ació monis a; pe o és, sob e o , la
consciencia humana, la eali a d'un
jo
pe sonal,
d'un subjec e mo al co que obliga al ilbso a
des e el camí de la pu a gene ali zació pe a e-
pend e l'ascensió e s l'ideal. Pa ida is hi ha
de la iloso ia escolis ica qui en enen que l'ob-
jec e de la Me a ísica és nés lo posi i amen
imma e ial que allb que és p ecisamen im-
*
L'a eni de la Mé aphysique ondée su l'expé-
ience,
2.a
ed.,
p.
40, (Pa ís, 1890).
Paul Lesbazeiiles, en un pe i a icle de la
Re-
ue Philosophique
(1888,
1,
pp. 539-545), p oposan
un
nou ús del mo
Me a ísica
pe una sugges ió de la
Filoso ia d'Espinosa, assenyala a a la Me a ísica, co n
objec e, la ida i el pensamen . Deixan pe a la Física
la doc ina gene al del món, la Me a ísica enclou ia la
Biologia (doc ina de l'o ganisme co n idea del món)
i la Psicologia (doc ina de l'espe i co n idea de l'o -
ganisme). La Física se ia la ciencia de 1'Uni e s ep e-
sen able, i la Me a ísica la de l'uni e s ep esen a .
ma e ial, idea que en el ons ha pogu ésse
sugge ida pe in il acions ca esianes. Aques a
ha es a la isió cla a de o s els g ans me a í-
sics: la ida de l'espe i és quelcom
sui gene is,
i educ ible al psiquisme biolbgic, ca és ella
una ac i i a no a, i se a semp e inú il ce ca
condicions ma e ials que expliquin o escla eixin
les uncions supe io s de la consciencia.
La uni a del p oblema me a ísic po es abli -
se segons dos e mes: l'on olbgic i el eolbgic.
L'equi ocació es a en con ond e l'especulació
sob e l'ésse abs ac e i l'ésse pe ec e, ac e
pu , com ha e l'on ologisme.
J.
Be gmann
24
ha olgu sal a la di icul a , es ablin l'espi i ua-
li a de l'ésse , es enen aques concep e a la
Filoso ia que pe el1 se ia una especiali zació
de la Me a ísica, basada en una eo ia del conei-
xemen ; pe o aques a doc ina, especie d'on o-
logisme lo zia
o
monisme espi i ualis a, és ben
di e en pe ce del me ode psicolbgic que
c eiem ha de onamen a o a concepció me a-
ísica 25.
No oblidem, empe o, que pe ésse l'on olo-
gia l'especulació sob e les o mes úl imes de l'és-
se , és a di , sob e les ca ego ies supe io s del
pensamen , l'on ologia és el complemen obli-
ga de l'Epis emologia. La Cosmologia és la Me-
a ísica de lo ini ; son con ingu no són p bpia-
men els concep es expe imen als, sinó l'es udi
anscenden al de 1'Uni e s. Com a Filoso ia de
la na u a, enclou so a un aspec e la iali a d'és-
se s ma e ials, i en s i espi i uals,
i
baix un
al e les qües ions de na u a, o igen i inali a
en con aposició a la Fenomenologia de la ma e-
ia (Mecanica, Física, Química, Biologia) i de
l'espe i (Psicologia, Sociologia, His o ia).
24
Vo lesungen iibe Me aphysik mi besonde e
Beziehung au Kan ,
Ma bu g, 1886. La Me a ísica
-diu- con é els onamen s de la Psicologia, ciencia
de l'ésse conscien , de la Cosmologia, es udi de la
o ali a dels ésse s i
de
la Teologia, que ho és de
lo Absolu , uni a de o es les coses.
25
Con a el dogma isme absolu is a, un idealis a
semi-hamil onii, Fe ie , suposa dues disciplines p b
ies a I'On ologia
( heo y o being):
l'epis e nologia
( heo y o Knowing)
i l'agnoologia
( heo y o igno an
ce). Ins i lc es o Me aphysics,
1854; 3.a ed., Edinbu g
i
Lond es, 1875:
és
el .
1
de l'edició pbs uma «Phile
sophical Wo ks». Del ma eix és,
An in oduc ion o
he philosophy o consciousness
en el «Blackwood's
Magazine» de 1838-39. Fe ie és un dels me a ísics de
nés ilua de la iloso ia anglesa de la p ime a nei a
del segle
XIX.
La Teodicea és l'úl ima pa aula de la Me a-
ísica: és el e me ideal de la Me a ísica de lo
ini . El p océs de e minado de les ca ego ies
on olbgiques oba aquí la se a sup ema apli-
cació.
L'enume ació d'aques s p oblemes posa da-
an dels ulls la pe spec i a de la ida de l'es-
pe i i la asca a e e en la Filoso ia con empo-
hnia.
El Sis ema dóna uni a a o s els p oblemes
ilosb ics; en es abli els p incipis úl ims del
pensamen , de l'exis encia i de l'acció, o es les
disciplines ilosb iques es oben pel ma eix e
en ies de llu econs i ució. Examinem a a les
solucions possibles segons la concepció més ia-
ble de la Me a ísica.
La mul iplici a i con usió de sis emes sem-
bla decan a l'espe i e s una solució eclec ica.
Pe b l'eclec icisme és insos enible com a sis e-
ma, pe més que com a ac i ud o endencia sia
exp essió d'una ole ancia i impa ciali a que
ha de guia cons an men al qui anali za les opi-
nions del al es 26; la iloso ia no po ansmu-
a -se en his o ia, i l'únic onamen de l'eclec i-
cisme acional és la c eencia en la con inui a
dels a encos de l'in e1,lec e hum2 pe a pene a
el mis e i de les coses. La no a o ien ació de la
iloso ia no po ésse un examen de la his o ia,
ni ampoc un can i adical de l'es a del pensa-
men con empo ani. Es un e o c eu e que ca-
da epoca a
abula asa
de la iloso ia que l'ha
p ecedi ; menys enca a hom po adme e que
un sol home ec i iqui el pensamen de o a una
cul u a, sob e o si aques a s'ha uni e sali za ,
com es seguí en 1'He)lenisme i el C is ianisme.
L'es udi ap o undi de les ob es dels ilbso s
cl2ssics descob eix el i1 sec e que lliga el seu
pensamen a una epoca i a una cul u a; la e -
minologia po equi oca -nos alguna egada, pe-
o la mane a de eu e les coses, de posa els
p oblemes i d'in en a esold e'ls és el bon
guia ge que ens se i 2 en aques quad e im-
mens de l'espe i hum2 en la his o ia.
26
La di e encia en e l'eclec icisme d'un Cousin
o d'un Leibniz és an p o unda com la que hi ha en-
e el qui ce ca la e i a a les palpen es o
a
la Uum
del dia.
Se ia, pel ma eix mo iu, una equi ocació o -
na li e almen als an ics sis emes. Re e el pas-
sa
al
com
ou
és un impossible, diu Windel-
band, pe que nosal es ma eixos ens hem o na
di e en s del que é em. Una o ien ació semblan
po a ia al iom de les doc ines d'escola i se-
ia co n la p e e encia del comen a i sob e l'o-
b a i a de la iloso ia
27.
El e o n a una iloso-
ia pu a i es ic amen co n a sis ema és una o -
ma de eg essió en la ida del pensamen ;
cada doc ina po a l'emp em a dels emps, i ca-
da doc ina ilosb ica, demés, la d'una isió pe -
sonal, pa cialmen in ansmissible. Reco dem
l'e ís ica qui ma a 1'Escolas ica medie al; ema -
quem ambé que co que es a o ca al Renaixe-
men dels segles
x
i
XVI
o en les llui es de
pa i en e pla bnics i a is o elics,
i
po se la
causa llunyana de la c isi ac ual au en no ha-
e sabu eali za la iloso ia mode na l'assimi-
lació del pensamen adicional
28
a les no es
o ien acions de l'epoca mode na.
Si alguna iloso ia exempla ha de guia nos-
es passos enmig de les eneb es de l'ac ual
dispe sió ilosb ica és la dels emps d'esplendo
de la cul u a g ega.
Co que cons i ueix l'e e na jo en u i cons-
an ac uali a de la iloso ia g ega és l'aspec e
dinamic del seu classicisme, des e llado semp e
de no es i uali a s ideolbgiques, semb ades
a eu dels dialegs pla bnics i dels ac a s d'A is-
b il; i no se ia cap inexac i ud di que l'espi i-
ualisme ilosb ic de Pla ó
i
l'expe imen alisme
cien í ic d'A is b i1 conse en enca a sa i ali a
pe o ien a la iloso ia del segle
xx.
La no a iloso ia eclama a la p e e encia de
les uncions supe io s de l'espe i en la o ma-
ció d'una concepció lbgica del món i de la ida.
El seu e i able pun de is a no és el de la e-
p esen ació, ni el del concep e, sinó el de les
idees; lo p ime se ia con ond e Fenomenologia
i Me a ísica; lo segon, con e i la Me a ísica en
una Ma ema ica o una Lbgica. Si ua -se en la
doc ina de les idees és si ua -se en el pun ca-
ac e ís ic de la Filoso ia; les idees, exp essió de
27
«L'esp i philosophique -ha di Bou oux-,
dis inc des sys kmes, lui aussi es une éali é.»
(La
Philosophie en F unce depuis
1867), memo ia p esen-
ada al
111
Cong és In e nacional de Filoso ia, 1908.
28
La
adició
cul u al ilosb ica comp en pe no-
sal es la iloso ia heuenica i la cul u a c is iana.
l'essencia de les coses, enen la maxima a acció,
cons i uin l'in e es nés pe manen de la ida.
L'espi i ualisme no és una denominació nega-
i a, co n alguns suposen, que ha nascu co n a
eacció con a la iloso ia ma e ialis a; no és,
ampoc, una solució p i a i a de la qües ió de
les elacions en e l'anima
i
el cos. L'espi i ua-
lisme mode n ha d'ésse una solució in eg al dels
p oblemes iloso ics. És objec i is a, i es a an
apa a del enomenisme empí ic co n de l'idea-
lisme pu ; « ealisme o posi i isme espi i ualis-
a» l'anomena a Ra aisson, qui el p o e i za a
co n la iloso ia de l'esde enido . Pe b aques
ealisme, pe nés que sembli pa adoxal, no me-
nysp ea la col~labo ació de l'idealisme, co n no
nega ampoc la alo de la ciencia; és un idea-
lisme nés a ia de iliació lla ina, idealisme con-
c e i psicolbgic que, econeixen els d e s p i-
mo dial~ de l'espe i , no oblida l'exis encia de
la na u alesa que l'en o na.
El desc edi de l'espi i ualisme del segle
XIX
ha es a la se a alianca amb la Filoso ia de lo Ab-
solu ; en can i, el onamen del nou sis ema
és la Fenomenologia de la consciencia. El
cogi o
ca esia és un ence nés du able que el dub e
uni e sal i la deducció ma emi ica. És, sob e-
o , el enomenisme de la e lexió so qui dóna
alo a o s els al es enbmens, ca p o oca la
dis inció en e l'aspec e subjec iu i subjec iu, en-
e el coneixemen i l'exis encia
29.
«L'únic me o-
de ecund pe aques a isió supe io que duu el
nom de me a ísica, és la e lexió aplicada co n
un mic oscopi in e io als enbmens de la cons-
ciencia~
30.
El me ode psicolbgic és el pun nés con o-
e i del sis ema. El qui es ia massa de la p b-
pia medi ació, diuen els ad e sa is, es anca la
po a del món ex e io , i, si ol ésse lbgic, aca-
ba a pe nega la eali a d'aques món sensible,
que és co n una na u alesa qui es ebel.la con a
les ca ego ies del pensamen . Ja és o qa no me-
nysp eable la de la p opia obse ació que ele a
de la consciencia pe sonal al coneixemen de
l'exis encia de la Di ini a pe una d ece a nés
p ac icable que la de la con emplació del món
ex e io . Cons a em pe un momen que la e-
29
Shadwo h
HODGSON,
The Me aphysics o expe-
zence
(1898) i abans en
The Philosophy o Re lec ion
(1878).
30
VACHEROT,
Le nou eau spi i ualisme,
Pa ís,
1884.