LA
FILOSOFIA
CATALANA
A
L'EXILI
No es
pe
a
un
es udi*
An oni
MORA
1.
FILOSOFIA CATALANA: TRADICIO,
ESCOLA
1
EXILI
Pe que la p opos a d'un es udi sob e la ilo-
so ia ca alana a l'exili, quan aques a és apa en -
men an dispe sa en au o s i ob es, i a an s
anys d'ha e -se esde ingu l'exili, i quan el pe-
íode polí ic que el man ingué es a ja clos? Pe
al a banda, ¿hem de e una conside ació mol
di e enciada de la iloso ia espec e a la es a de
la cul u a exiliada dels anys 1936-1939?
Comen~an pe aques a da e a qües ió, un
es udi sob e la li e a u a ca alana a l'exili com
el d'Albe Manen
'
e idencia la di e encia que
aques a po eni espec e a la iloso ia. La majo
pa dels esc ip o s han ana o nan al país, on
són més o menys conegu s, i on han con inua
esc i in i publican , des de Joan Sales, que o -
na l'any
1948,
ins a Agus í Ba a, que ho a
e
el
1970,
pe esmen a -ne dos de ben di e-
en s. Així, eiem que la iiloso ia ha ingu un
al e camí que el de la li e a u a: la p ac ica o-
ali a dels ilbso s a l'exili no han o na a iu e
al nos e país, a penes hi han publica i, lle a
d'alguna comp ada excepció, la se a ob a ens és
p ic icamen desconeguda. Pe adona -nos d'ai-
xb n'hi ha p ou a epassa els noms que des-
p és ani em ci an .
Aques es a anbmal de la iloso ia ca alana a
l'exili s'hau ia d'examina en elació a la si ua-
ció de la iloso ia dins la cul u a ca alana con em-
po ania, que no és gai e menys anbmala.
1
als
es exilis que diu ha e iscu Edua d Nicol
-el del país, el de la llengua i el d'es a al ma -
ge dels cen es de p oducció cul u al eu o-
pe~s-~, cal a egi -n'hi un qua : el que ca ac e-
i za la iloso ia espec e a la cul u a ca alana.
Aques exili és el que explica a la p olongació
dels al es es. A més, ens explica a, en pa ,
aques pe manen es a en als que ca ac e i za
ins a a ma eix la iloso ia en la nos a cul u a.
Aques es a anbmal ja és p esen quan o
so in es posa en dub e la me a exis encia de la
*
Aques es no es pe anyen a un es udi, en ac ual
elabo ació, sob e la iloso ia ca alana a l'exili, que es
po a a e me amb els aju s de la Fundació Bo ill,
l'ob a Social de la Caixa de Ba celona i la C.I.R.I.T.
(Ampliació d'es udis a l'es ange ).
l
MANENT,
A.,
La li e a u a ca alana
a
l'exili,
Cu-
ial, Ba celona, 1976.
En el dialeg ele isa amb
XAVIER
RUBERT
DE
VENT~S,
Pensado s ca alans,
de p bxima edició.
iloso ia ca alana. És ja com un i ual inicia un
es udi sob e una ob a ilosb ica ca alana amb
aques dub e.
El
que no es é en comp e és que
l'exis encia d'una iloso ia ca alana, si no li o-
lem dona un mís ic sen i essencialis a, queda
més que assegu ada i o a de o dub e jus amen
a a és de qualse ol d'aques s es udis que co-
men en
pe in e oga -se sob e aquella exis en-
cia. L'adjec i ació de nacional a una iloso ia es
p odueix pe simple acumulació de noms i ob es.
Una iloso ia nacional, algui ha e -ho de di , és
la que es p odueix en el lla g del emps en una
nació. Un cop en es aixb, podem comenqa a
a egi adjec ius a aques a iloso ia nacional, que
se 2 més o menys in e essan , o iginal, pob e,
p o unda o allb que sigui. Amb Josep Fe a e
Mo a, alesho es, podem di que els adjec ius an
nosa quan es a iloso ia se iosa, clle a dels ad-
jec ius que poden acla i -nos l'es uc u a con-
cep ual de la iloso ia e a»
3.
El dub e sob e una iloso ia ca alana ha es a
a a o i , so in , pe la con usió en e la se a
me a exis encia i una p ecipi ada alo ació de la
se a quali a
i
o iginali a p eses globalmen ,
com si d'aques es en depengués aquella. També
ha acaba pe con ond e l'ús indisc imina
i
poc
igo ós de e mes com «Escola de Ba celona» i
«T adició ca alana» aplica s a la iloso ia. Con é
di e encia una i al a amb mol de comp e, en-
ca a que sigui d'una mane a esquemi ica
4.
Pe «Escola de Ba celona» s'ha en es, inicial-
men , el g up de ilbso s incula s a la Facul a
de Filoso ia de la Uni e si a de Ba celona dels
anys in
i
en a, de la ma eixa mane a que es
pa la a d'una escola de Mad id, en e e i -se a
la Facul a de la Uni e si a d'aques a ciu a . Ja
a l'exili, José Gaos a pa la d'aques es dues es-
coles en aques sen i , i a egí que co esponien
a les dues úniques acul a s que en aquells anys
FERRATER MORA,
Josep, ((Re lexions sob e la i-
loso ia a Ca alunya», Discu s d'in es idu a doc o
ho-
no is causa,
Bella e a, Se ei de Publicacions de la
Uni e si a Au bnoma de Ba celona, 1979, p. 37; ex
inclbs a
Les o mes de la ida ca alana
i
al es assaigs,
Edicions 62, Ba celona, M.O.L.C., 1980.
CARRERAS
I
ARTAU,
Tomas, pe exemple, no
dis ingeix en e « adició» i csen i d'escola» a
In o-
ducció a la His d ia del pensamen ilosii ic
a
Ca a-
lunya,
Ca albnia, Ba celona, 1931, p. 18. Es em d'aco d
amb ell, en can i, quan diu que «cal dis ingi en e
l'exis ~ncia de la adició ilosb ica d'un poble, la alo-
ació d'aques a adició i l'esde enido de la iloso ia
en el ma eix poble»,
op.
ci .,
p. 90.
hi ha ia a Espanya
5.
Més a d, en pa la alguns
deixebles d'O ega d'una «escuela» de Mad id
en un sen i mol més especí ic del e me, sem-
bla a que ambé es pod ia pa la d'una escola
de Ba celona en aques sen i . En el seu a icle
«La Escuela de Ba celona», Edua d Nicol expli-
ca minuciosamen la inexis encia d'una escola
ilosb ica ca alana en esa així. Quan alguna ega-
da algú ha e se i aques ex pe di el con-
a i, no ha comp a ni amb la se a p ime a a-
se, que diu «ja sé que no hi ha una Escola de
Ba celona»
6.
Es po di p bpiamen , doncs, que
dels anys in i en a su una escola de Mad id
a l'en o n d'O ega (com epe idamen han e
els seus deixebles, especialmen Manuel G anel1
i Julián Ma ías), i co n a mol un g up de Ba -
celona, pe o no una escola
7.
Una al a cosa que una escola és una adició
ilosb ica. Pe de ensa -ne una de ca alana, s'ha
in en a alguna egada busca onamen s a
La
T adició Ca alana
(1892), de To as i Bages,
sense eni en comp e que el que e i ablemen
es p oposa a el bisbe de Vic e a mos a l'exis-
kncia d'una adició de pensamen ca blic a Ca-
alunya. Segui pa de les esis de To as i Ba-
ges pe de ensa una adició ilosb ica ca alana
p opia és el que en el seu momen a in e esa
a F ancesc Pujols en el seu di e i
Concep e
Gene al de la Ciencia Ca alana
(1918). Aques
au o i la se a ob a ens poden dona una mica
la idea de la pe spec i a en que una adició
ilosb ica ca alana es po de ensa .
GAOS,
J.,
«LOS " ans e ados" españoles de la
iloso ía en México»,
Filosojia
y
Le as,
n.O
36,
oc u-
b e
1949,
p.
207;
a icle pos e io men inclbs en el
seu llib e
Filosojia mexicana de nues os dias
(1954).
A
pa i d'aques ex podem pensa que és Gaos un
dels p ime s en esc iu e sob e aques es dues suposades
escoles.
6
NICOL,
E.,
«La Escuela de Ba celona)),
El p o-
blema de la jilosojia hispá zica,
Tecnos, Mad id,
1961,
pp.
165
i
SS.
FERRATER MORA,
J.,
ambé inclou el
dub e en pa la d'aques a escola en el seu a icle co es-
ponen al
Dicciona io de Filoso ia.
LLUÍS
I
FONT,
P.,
igualmen pa la d'una mane a mol ma isada d'un «mo-
imcn ilosb ic so gi a Ba celona», «en ce a o ma
con inua en el segle
xx»,
a icle «Escola ilosb ica
ca alana)) a
Ic ineu. Dicciona i de les ciencies de
la
socie a ca alana als Palsos Ca alans,
Edicions
62,
Ba -
celona,
1979,
p.
179.
En aques sen i 6s jus
LARROYO,
F.,
quan, en
pa la dels ilbso s exilia s espanyols, es e e eix a «la
escuela de Mad id» i al «g upo de Ba celona)),
La ilo-
so ía ibe oameuicana,
Po úa, Mkxic,
1978,
pp.
134
i
137.
Pa lan amb ce igo , no hi ha aques a a-
dició ilosb ica. Una adició no solamen la
cons i ueix una acumulació d'au o s i ob es ail-
la s en el empc (aixb que en el nos e con ex
podem anomena « iloso ia ca alana»), sinó que
ambé cal comp a amb la inculació d'uns au-
o s als al es, llu con inui a en el emps, una
ce a he encia d'uns als al es a a és d'analisis,
c í iques, in e p e acions, dispu es, co en s, in-
luencies, escoles, g ups, e c. En la iloso ia ca-
alana no es p odueix aques encadena i no hi
ha, pe an , un habi de c í ica i adició ilosb-
iques, co n p bpiamen con inuem sense eni
a a ma eix.
No
és més que una con adicció p oduida pe
aques es mancances el e que l'ob a de Joaquim
Xi au hagi es a dins la iloso ia ca alana una de
les poques que ha es a es udiada d'una mane a
global i exhaus i a, almenys en dos eballs aca-
demics sob e la se a iloso ia; i que jus amen en
ells se l'hagi conside a ep esen a iu d'una es-
cola de Ba celona, en un cas, i co n a in eg an
d'una adició ca alana, en un al e.
La no exis encia d'una adició ilosb ica ex-
plica la debili a , la poca o iginali a de la ilo-
so ia ca alana i la mínima o ca pe acaba d'a -
ela i se ecunda. La esis encia a econeixe
o aixb pe pe ua aques es a , i o igina una si-
uació anbmala de la iloso ia din e de la cul-
u a ca alana: un lla g exili. No és casual que,
al inal de la se a ida. Eugeni d'O s ins i o
es conside és un expa ia in ellec ual; co n am-
poc no ho és que, ecen men , més d'un ilbso
s'hagi conside a exilia espec e d'alguna ins i-
ució. És pe aixb que la iloso ia exiliada dcl
1939 no ha pogu conside a acaba del o el
seu exili, an enlli d'aques a da a, co n ho ha
ana en la no ella o la poesia. Ha es a la ine -
cia d'una manca de adició ilosb ica, i po se
una inconscien olun a d'obli cap a un passa
ilosb ic no especialmen esplendo ós, allb que
ha ajuda a pe llonga l'exili de l'ob a ilosb ica
més enlli dels condicionan s ja his b ics que el
mo i a en
i
man ingue en an s anys.
-
Una de les mane es d'acaba ámb aques a
ine cia que ens con inua a ec an po consis i a
po a a e me una eina de me a ecopilació: o -
gani za , explica i elaciona les dades del nos-
e passa ilosb ic,
i
ecompond e'l en els seus
agmen s. Aques a és una p ime a eina gai e-
bé d'a xi e que, en la majo pa dels casos, no
s'ha e
8.
Conjun amen a nb aixb, s'hau ia de
passa a l'analisi, a la c í ica, a la in e p e ació.
No pe imp o isa p ecipi adamen una adició,
sinó més a ia pe inicia -la. Les adicions s'he-
e en, pe di -ho així, a a és de les di e ses
c i iques de les c i iques c i iques.
Cal, doncs,
que comencem a e o jus les p ime es c í i-
ques. En aques a eina són o a de llo o a
mena de iom alismes; i, pe an , se a una in-
con eniencia eco da massa que la cul u a ca a-
lana ha dona el p ime ilbso en llengua oma-
nica, ja que dins d'aques a cul u a, i al lla g dels
segles, l'exemple no ha es a mol segui . També
se a o a de lloc el de o isme que ens ajuda a
se més medioc es del que som ealmen . Amb
aixb, ens pod íem ca ega de mo al, ésse una
mica o eguians i comenca
a
es udia «les epo-
ques deslluides» de la nos a iloso ia, les quals,
pe ce , no són poques i es an en la se a majo
pa pe es udia .
1
així, pe no pe pe ua la bui-
do , pod íem ana es udian els bui s, cosa que
en una pe i a pa ja s'ha comenca a e . Ales-
ho es, un cop es udia s o s, ens pod em aplica
a nb p o i una lleuge a a ian de la di a d'A-
do no: cal eni assimilada la nos a
no
adi-
ció pe a pode odia -la a nb aó.
2.
ALGUNES APROXIMACIONS A LA
FILOSOFIA A L'EXILI
Es cla que l'es udi que p oposem é el seu
p incipal sen i en la se a inexis encia. Aixb no
ol di que no s'hagin e alguns in en s d'em-
p end e un es udi així o, m& so in , que no
s'hagi indica la necessi a de po a -lo a e me.
Val la pena que en eiem alguns de signi ica-
ius.
José Luis A angu en ha es a un dels p i-
CARRERAS
I
ARTAU,
T.,
diu: «Si exis eix una a-
dició ilosb ica ca alana, és p ecís in en a ia -la. Si
no
exis ís aques a adició, i l'ac i i a ilosb ica ca alana,
his b icamen conside ada, es eduís a uns quan s noms
inconnexos, deslliga s dels g ans ilbso s o que ossin
només un debil esso d'aques s, alesho es cald ia es u-
dia les causes p o undes d'aques e coilec iu. Ens
oba íem, doncs, en un p ime i in e essan íssim exe -
cici d'in ospecció coilec i a»,
op. ci .,
p. 90. D'aco d
a nb les dues a i macions, enca a a egi íem que de no
exis i aquella adició, com ja hem di , igualmen és
p ecís in en a ia -la, és a di , in en a ia la no adi-
ció, cosa que ja suposa ia «es udia les causes p o un-
des» d'aques a inexis encia.
me s, si no el p ime , que ha indica l'in e es
d'es udia la iloso ia ca alana a l'exili. Ho a
e en el seu a icle «La e olución espi i ual de
los in elec uales españoles en la emig ación»
(1953).
En
una noca a peu de pagina,diu que
ha de deixa de banda. De manca de ma e ial
bibliog i ic, «la e olución (o no e olución) de
los in elec uales ascos y ca alanes, especialmen-
e, po se mucho más nume osos e impo an-
es, la de es os úl imos»
9.
Pos e io men , José Luis Abellán inicia els
seus es udis sob e l'exili espanyol a nb un ex
que és, o hau ia pogu ésse , pun de pa ida
pe a pos e io s es udis sob e la iloso ia a
l'exili:
Filoso ia española en Amé ica. 1939-
1966
'O. El sen i d'aques llib e e a en la se-
a olun a sugge ido a, especialmen en la se a
qua a pa on s'aplega un segui d'au o s, da-
des, apun s c onolbgics i bibliog a ics, que con-
inuen cons i uin un impo an pun de e e-
encia pe a pos e io s es udis sob e el ema.
La p ime a pa , la dedica Abellán a «T es iló-
so os ca alanes», a nb es capí ols dedica s a
Joaquim Xi au, Edua d Nicol i Josep Fe a e
Mo a. E a la p ime a egada que,
a
Espanya,
l'ob a d'aques s au o s s'es udia a d'una mane-
a global.
En pos e io s ex os, Abellán ha insis i en
la necessi a d'es udia la iloso ia a l'exili. Ho
ha e en el capí ol dedica a la iloso ia i el
pensamen dins de
El exilio español de 1939
i
a
Pano ama de la iloso ia española ac ual
".
En el seu llib e
Pensamien o español en
la
e a de F anco (1 939-1 975)
12, Elías
Díaz
ha
es-
udia el pensamen espanyol a l'exili en elació
a nb el pensamen de l'in e io . Fa un in e es-
ARANGUREN,
J.
L.,
«La e olución espi i ual de
los in elec uales españoles en la emig ación»,
C i ica
y
medi ación,
Tau us, Mad id, 1977,
2."
ed., p. 133.
lo
Guada ama, Semina ios
y
ediciones, Mad id,
1967.
l1
«Filoso ía
y
pensamien o: su unción en el exilio
de 1939»,
El exilio español de 1939,
111,
Re is as,
pensamien o, educación,
Tau us, Mad id, 1976. En el
llib e
Pano ama de la iloso ía española ac ual. Una
si uación escandalosa,
Espasa-Calpe, Mad id, 1978, de-
dica una pa a l'exili: «En o no al exilio ilosó ico
del
39~.
l2
Tecnos, Mad id, 1983. Aques llib e és una
eelabo ació de ex os an e io s, publica s a la e is a
Sis ema
(1973),
i
apa egu s pos e io men en o ma de
Uib e a nb el í ol
No as pa a una his o ia del pensa-
mien o español ac ual
(eds. de 1974
i
1978).
san epas de l'inici del diileg en e un i al e i
les polemiques que a o igina .
El
g up d'hispanis es de la Uni e si a de To-
losa, que en di e en s ocasions s'ha dedica a
es udia la iloso ia espanyola 13, ha dedica un
olum collec iu als
Philosophes ibé iques
e
ibé-
YO-amé icains en exil
14, en enen « iloso ia» i
«exili» en els seus sen i s més amplis possibles,
ja que en el llib e s'inclouen es udis sob e es-
c ip o s an di e sos com Anselm Tu meda,
Joan Lluís Vi es, el jueu Menasseh ben Is ael,
O ega y Gasse , Fe a e Mo a, Oc a io Paz i
Helde Cáma a.
En el ecen llib e c0~1ec iu publica a Mexic,
El exilio español en México.
1939-1982, s'in-
clou un capí ol sob e la iloso ia i ma pe Raúl
Ca diel Reyes lS. En el1 se segueix la ca ac e ís-
ica gene al de o el llib e d'o e i dades e b-
nies i con adic b ies, o en alguna e e encia
in e essan . De e , es ac a més d'un llib e que
p e én dona una idea mol gene al sob e l'exili
a Mexic (la majo pa dels ex os es an i ma s
pe pe iodis es), que no pas d'un ecull de ex-
os mol especiali za s.
A aques s es udis i a icles ci a s pod íem
a egi -ne d'al es que mos en l'in e es que ha
despe a la iloso ia (o el pensamen en gene al)
a l'exili, especialmen pe pa de ilbso s i in el-
lec uals ame icans. Sob e aixb han esc i , en e
d'al es, F ancisco Rome o, Leopoldo Zea, F an-
cisco G. Díaz Lomba do o el ja esmen a
F ancisco La oyo
lb.
Uns i al es ex os són es-
'"m,
A.,
Les philosophes espagnols d'hieu e
d'aujouud'hui,
P i a édi eu , Tolosa, 1956,
2
ols.;
REINE
GUY,
Axiologie e né aphisique selon Joaquim
Xi au.
Le
peusonnalis ne con empo ain de lJÉcole de
Baucelone,
Publica ions de 1'Uni e si é de Toulouse-
Le Mi ail, Tolosa, 1976. Alain Guy ha anuncia una
Hisioi e de la philosophie espagnole.
El ma eix Guy
ha e un pe i balanq d'aques g up de Tolosa: «La
philosophie espagnole a l'é ange : I'equipe de Tou-
louse»,
Ac as del
I
Semina io de His o ia de la Filoso ia
Espa iola,
Ediciones Uni e sidad de Salamanca, Sala-
manca, 1978.
l4
Publica ions de l'uni e si é de Toulouse, Le Mi-
ail, Tolosa, 1977.
'5
«La iloso ía»,
El exilio español en México.
1939-
1982,
Fondo de Cul u a Económica i Sal a , Mexic,
1982.
l6
ROMERO,
F., «Tendencias con empo áneas en el
pensamien o hispanoame icano» (1942),
Filoso ia de
aye y de hoy,
A gos, Buenos Ai es, 1947, i ambé
O ega
y Gasse
y
el p oblema de la je a u a espiui ual
y o os ensayos,
Losada, Buenos Ai es, 1960, on diu
imoni d'una ob a que, malg a o , a penes ha
es a es udiada en el nos e país. Des del Ilunya
ex d'A angu en, la manca de ma e ial biblio-
g a ic no po segui essen obs acle pe comenca
a coneixe l'implia ob a de la iloso ia a l'exili.
La igno ancia d'aques a, de e , no s'ha degu ne-
cessi iamen a aixb, ja que a ui una bona pa
d'ella és locali zable en el nos e país. Quan a
l'in e es d'un es udi sob e aques a iloso ia, no-
més ens cal a egi una mínima e lexió a l'en o n
de la se a igencia. En el momen de l'a icle
d'A angu en l'in e es d'aques es udi podia coin-
cidi amb el diileg que des del país (especial-
men des de ce s ce cles in e1,lec uals de Ma-
d id) s'inicia a amb la iloso ia espanyola a
l'exili. En el momen del p ime es udi d'Abe-
Uán es ac a a d'una p opos a d'es udi d'una
ob a en g an pa ja e a. A ui ja es ac a d'un
in e es pe ecupe a una ob a conside able, en-
ca a que només sigui pel olum. D'aquí a uns
quan s anys, si aques a ob a con inua amb l'es-
cas essb que é en la se a majo pa a a ma-
eix, un es udi així comenca i a eni un alo
a queolbgic, un in e es pe a es udia els a s.
El més lamen able del cas és que aixb ja co-
menqa a passa .
3.
ESQUEMA PER A ENDEGAR
UN ESTUDI SOBRE LA FILOSOFIA
A L'EXILI
Ens hem e e i a l'in e es pe comenca a
es udia els di e sos pe iodes de la iloso ia ca a-
lana a pa i d'una p ime a e apa gai ebé d'a xi-
e : classi ica au o s
i
ob es, i ixa dades. In-
en a em aplica esquema icamen aixb a la
iloso ia ca alana a l'exili.
En la mesu a en que aques es udi s'ha de
p oposa explica allb que ha es a una pa
que el des e amen és «la condición habi ual de los
ilóso os españoles»
(p.
30);
ZEA,
L.,
La iloso ia en
México,
Biblio eca Mínima Mexicana, Mexic, 1955,
2
ols.;
DÍAZ LOMBARDO,
F. G.,
His ouia de la iloso ia
en México,
J.
M. Cajica, Mexic, 1973. En e els espa-
nyols que han pa la sob e el ema, apa dels conegu s
ex os de
J.
Gaos i
J.
Fe a e Mo a, podem ci a
l'a icle de
GUILLERMO
DE
TORRE,
«La emig ación
in elec ual, d ama con empo áneo» (1940), inclbs a
T ip ico del sac i icio,
Losada, Buenos Ai es, 1960,
2." ed.; ens cons a que Ramon Xi au
i
Manuel Du án
publica an en b eu ex os sob e la iloso ia ca alana
a l'exili.
impo an de la iloso ia ca alana dels anys en-
a en& cal a o ga una especial a enció als dos
ilbso s nés econegu s d'aquells anys, els quals
desp és s'exilia en: Jaume Se a Hun e i Joa-
quim Xi au. Els podem conside a , ambdós, dins
d'un p ime g up gene acional, ja que, malg a
pe inye a dues gene acions dis in es, du an
els anys in i en a o s dos e en p o esso s
del segon g up gene acional que a iu e des de
din e la e o ma de la Uni e si a de Ba celona
en e el inal dels seus es udis i l'inici de dona -
hi classes.
Dis ingim, doncs, un p ime g up gene a-
cional (a), que du an els anys in i en a
p o essa a a Ba celona, que ha ia nascu abans
del can i de segle i que a pa icipa ac i amen
en la e o ma uni e si a ia de la República (Se -
a Hun e a se ec o de la Uni e si a de
Ba celona, en la ansició de la Dic adu a a la
República, i Xi au a se dega de la Facul a de
Filoso ia i Lle es d'aques a Uni e si a , acul a -
pilo d'aquella e o ma). En un segon apa a
(b),
dins d'aques a da e a dis inció, incloem
au o s que no són es ic amen ilbso s, bé pe -
que en enen la o mació pe o no s'hi an de-
dica de ple (és el cas de Luis de Zulue a o
Josep M. Capde ila), o bé pe que a pa i d'una
al a o mació es an dedica , en una pa de la
se a ob a, a algunes qües ions ilosb iques (Emili
Mi a o Joan Cua ecasas).
En el segon g up gene acional (nascu s en e
el 1900 i el 1912) dis ingim igualmen els de-
dica s plenamen a la iloso ia (c), dels que, mal-
g a llu o mació, només s'hi an dedica pa -
cialmen (d) (en aques cas, Rodol Llo ens).
Incloem en e els p ime s des de Joan Rou a-
Pa ella ins a Josep Fe a e Mo a, sense deixa
de banda a Juan Da id Ga cía Bacca, que, si
bé és nascu a Pamplona, es a doc o a a la
Uni e si a de Ba celona (on a dona classes)
i a publica di e sos ex os en aques a ciu a
(algun d'ells en ca ala).
-
Finalmen no deixem de pa la d'un e ce
g up, o ma pe ills d'exilia s (excep e F. Riu).
Aques g up a pe den el sen i d'exilia a
mesu a que a ancem amb els au o s: és plena-
men jus i ica d'inclou e-hi Ramon Xi au, Ma-
nuel Du an i Josep Mi e (si bé pe algú se a
nés discu ible que aques s dos da e s es pu-
guin conside a plenamen com a ilbso s), pe o
ja ho són menys au o s pos e io s que, en o
cas, hem c egu in e essan d'esmen a .
A con inuació hem aplega en aques esque-
ma gene acional o s aquells au o s que c eiem
in e essan de eni en comp e sense pode e i-
a una nés o menys lla ga llis a de noms se-
gui s de dades quasi eleg h iques. Com diem en
el í ol, allb que p oposem aquí no és es nés
que les no es pe a un es udi en cu s.
4. PRIMER GRUP GENERACIONAL:
DE SERRA HUNTER A CUATRECASAS
a) JAUME SERRA
HUNTER
(Man esa, 1878-
Cue na aca, 1943) es conside a a con inuado
de F ancesc Llo ens i Ba ba. Des de 1913 a
se ca ed a ic d7His b ia de la Filoso ia a la Uni-
e si a de Ba celona, on c ea el Semina i de
Filoso ia l'any 1914. Com ja hem di , del 1931
al 1933 és ec o d'aques a Uni e si a .
Se a Hun e s'au ode ineix dins d'un «espi-
i ualisme idealis a». Jo di Sales ha pe ila la
se a possible o iginali a en l'in en d'adop a
a Ca alunya la iloso ia academica ancesa de
inals de segle. Els seus ex os semp e són a mig
camí de la di ulgació, des dels dos olums de
Filoso ia
i
cul u a (1930 i 1932, agmen s de
di e sa p ocedencia) a les pe i es monog a ies
que dedica a Sb a es (1931) i Spinoza (1933).
En aques ma eix sen i , podem eco da els
a icles ilosb ics que esc iu pe a la Enciclopedia
Espasa.
Exilia el 1939 ( eco dem que a a iba a
se ice-p esiden del Pa lamen de Ca alunya),
només s'a iba a publica un llib e seu a Mexic,
dos anys desp és de la se a mo . Es ac a de
El pensamen
i
la ida. Es imuls pe a iloso a
(1945, p bleg de Josep Ca ne ), un llib e ep e-
sen a iu de o el seu pensamen , plane en la
se a exposició, sense masses p e ensions i, com
diu Fe a e Mo a, amb una iloso ia «mol se-
gle
XIXD.
El llib e ambé es publica en cas elii
(1945, p bleg de Juan Da id Ga cía Bacca),
pe o no es po di que el seu au o ingués
gai e emps pe a in eg a -se en els medis ilo-
sb ics mexicans.
JOAQUIM
XIRAU (Figue es, 1895-Mexic,
1946) és nés bon coneixedo de la íiloso ia con-
empo ania, almenys d'alguns dels co en s nés
impo an s, com la enomenologia, que ja expli-

ca a les se es classes. Amb ocasió dels cu sos de
doc o a que a ha e de e a Mad id (es doc-
o a en Filoso ia a nb una esi sob e Leibniz
-1921- i en D e a nb una sob e Rousseau
-1923) coneix
a
O ega, a qui no deixa de
eni semp e una admi ació, pe o ep una in-
luencia més di ec a i pe manen de la Ins i u-
ción Lib e de Enseñanza, especialmen a a és
de Manuel B. Cossío, sob e qui a e un llib e
(Manuel B. Cossío
y
la educación en España,
1945). La olun a pedagbgica que, en pa ,
ep de la Ins i ución no és del o deslligable de
a a la se a labo a Ba celona (on asllada la
se a ca ed a de Lbgica, a pa i del 1929) com
a p o esso , on c ea el Semina i de Pedagogia.
L'ob a ilosb ica ba celonina de Xi au no és
la més des acable, pe o ja indica un
il
de pen-
samen que no abandona. Una c í ica a la ilo-
so ia mode na i una ece ca d'un onamen pe a
iloso a ja es oba explici a a
El sen i de
la
e i a
(1927) i a
L'amo i la pe cepció dels a-
lo ~
(1936)
''.
A l'exili mexici la se a ob a es-
c i a assoleix una majo o iginali a a pa i de
Amo
y
mundo
(1940). En ell, Xi au oba una
sín esi a les se es p eocupacions ilosb iques, en
un camí p ope al que ha es a un ilbso que
p og essi amen ha ana enin en comp e, Sche-
le , i un que en aques s anys a ana descob in ,
Whi ehead, pe no ci a ja el ilbso que semp e
és en el e a ons del seu pensamen , com és san
Agus í.
A
l'exili ambé esc iu dos llib es sob e
al es dos ilbso s que coneix bé i que no l'han
deixa d'in lui , com són Be gson i Husse l. En
els seus da e s llib es mos a una especial p eo-
cupació a l'en o n del p oblema del emps (a pa -
i de
Lo ugaz
y
lo e e no,
1942) i esc iu un
segui de llib es sob e pensado s ca alans i es-
panyols, una mica en e l'enyo i l'espe anga: Vi-
es (1944), Llull (1946, el seu da e llib e) i
l'esmen a sob e Cossío.
l7
Sob e l'e apa ba celonina de Joaquim Xi au han
dona es imoni
CALSAMIGLIA,
J. M.a i
MARAGALL,
J.,
«Semblanza de Joaquín Xi au»,
nsula,
n.O
234,
maig
1966,
p.
5,
i el ma eix
MARAGALL,
J., «Reco d de Joa-
quim Xi au»,
Con i ium,
n.O
26,
gene -ma c
1968,
pp.
115-122,
i en el p bleg a l'edició ba celonina de
Amo
y
mundo (1983).
Podem esemen a ambé la
mol ambigua e e encia que a
MACHADO,
A.,
de
Xi au a «Miscelánea apóc i a: sigue Mai ena..
.»,
Ho a
de España,
n.O
20,
agos
1938,
pp.
5-12
(inclbs a
Juan
de Mai ena).
b)
LUIS
DE
ZULUETA (Ba celona, 1878-No-
a Yo k, 1964) inicia una lla ga co espondencia
a nb Unamuno a p opbsi d'un comen a i que
aques li a ole e a un a icle seu publica a
La Publicidad,
«La p udencia de León XIII»
(1903). Des d'alesho es, Unamuno es con e -
eix en ecep o de les inquie uds i dub es del
jo e Zulue a, dels seus in e essos pe la ilo-
so ia, de la se a o mació a l'es ange abans
que a Espanya, de la se a inclinació cap a qües-
ions de pedagogia. P og essi amen , pe b, se
sen í més p bxim a Gine de los Ríos i a la Ins i-
ución Lib e de Enseñanza. Va e la se a esi
doc o al sob e la pedagogia de Rousseau
(
l910),
i a combina l'ac i i a polí ica a nb la de pu-
blicis a, semp e des d'una pe spec i a epubli-
cana d'esque es (al lla g del emps, passa de
se dipu a pe Solida i a Ca alana a se -ho pe
Acción Republicana, i assoleix el ca ec d'am-
baixado al Va ich, desp és el de minis e d'Es-
a ). S'exilia a Bogo i, Gineb a i No a Yo k.
La se a ob a és mol dispe sa en dia is, e is es
i con e encies.
JOSEP
M. CAPIIEVILA (Olo , 1892,-Banyoles,
1972) é uns inicis mol p ope s a Eugeni d'O s,
qui l'anomena assis en a la di ecció del Semi-
na i de Filoso ia, conjun amen a nb Joan C e-
xells (1919). Més a d és memb e undado de
la Socie a Ca alana de Filoso ia (1923). La se a
ac i i a , pe b, es decan a més cap a la c í ica
li e a ia i el pe iodisme. En aques da e camp,
di igeix la e is a de Ca les Ca dó
La Pa aula
c is iana
(1925), i unda a nb Josep M. Junoy
el dia i ca blic
El Ma i.
del aue n'és di ec o
(1929-1934). S'exilia a ~olbmgia. La se a ob a
ilosb ica gi a a l'en o n d'un neo omisme una
mica
sui gene is
i
de no mol a olada, en ex os
com
Bellesa i e i a
(1924)
i
especialmen
En
el llinda de la iloso ia (Co espond2ncia amb
Mau ici Se ahima,
1960). Sob e la se a elació
a nb d'O s é
Eugeni d'O s. E apa ba celonina
(1965). Del conjun de la se a ob a, i a més
d'aques da e llib e ci a , al la pena eni
especialmen en comp e els seus eculls de c í-
iques li e h ies:
Poe es i c i ics
(1926) i
Es u-
dis i lec u es
(1965).
EMILI MIRA (Cuba, 1896-B asil, 1964) a
po a a e me una impo an labo en psico-
logia a la Ba celona dels anys en a. Va se
el
p ime que en aques país a esc iu e sob e
F eud
(La psicoanilisi,
1926). Cap de 1'Ins i u
Psico ecnic de Ba celona (193 1-1939)' ou co-
di ec o , amb Joaquim Xi au, de la
Re is a de
Psicologia
i
Pedagogia,
en la qual a publica
in e essan s a icles com, en e d'al es, «Assaig
psicolbgic sob e el dolo » o «Psicopa ologia dels
es a s passionals~. Exilia al B asil, a esc iu e
sob e els emes més di e sos elaciona s amb la
psicologia:
Los undamen os del psicoanálisis
(1943))
Manual de psicologia ju idica
(1945) i
Cua o gigan es del alma: el miedo, la i a, el
amo , el debe
(1947)) en e mol s d'al es.
BARTOMEU OLIVER (Benissalem, Mallo ca,
1894-Ca acas, 1972) ampoc és exac amen un
ilbso , pe o al la pena esmen a -lo pels seus
llib es sob e Cice ó
(Cice ón en su ida y en su
ob a
i
El legado de Cice ón).
S'exilia a Ca acas,
on ou un dels p ime s p o esso s de la Facul-
a de Filoso ia i Lle es, de la qual a se dega.
JOAN CUATRECASAS (Camp odon, 1899) és
me ge, p o esso de Pa ologia gene al a la Uni-
e si a de Ba celona (1924) i ca ed a ic d'a-
ques a especiali a a la de Se illa (1930). Exilia
a l'A gen ina, a pa de segui com
a
me ge i
p o esso de medicina a uni e si a s d'aquell
país, s'in e essa pe l'an opologia ilosb ica, ma-
e ia de la qual n'a iba a se p o esso a la Uni-
e si a de La Pla a. A més d'una mol abundan
bibliog a ia sob e di e ses qües ions mediques,
és au o de di e en s ex os a l'en o n d'una pe-
culia isió d'an opologia i biologia, com
El
homb e, animal óp ico
(1963))
La me amo osis
del homb e masa
(1967) i
Psicología de la pe -
cepción isual
(
198
1).
És d'ell el p bleg a l'edi-
ció cas ellana del llib e pbs um de Ramon Tu ó,
T es diálogos
(1951). Al es ex os seus són
Lenguaje, semán ica y campo simbólico
(
1972)
i
Ramón Llull, médico y ilóso o
(1977).
5.
SEGON GRUP: LA GENERACIO
DE L'EXILI
Hi ha qui ha anomena aques g up la gene-
ació de la República, ja que es a o mada pels
qui an acaba liu o mació a la Uni e si a
e o mada i an comenqa a p o essa -hi. Pe
p ime a egada a Ca alunya, un g up de jo es
enia una o mació ilosb ica sblida i amb conei-
xemen dels co en s del pensamen eu opeu més
impo an s del momen . La p egun a sob e que
hau ia es a la íiloso ia en aques país, a pa i
de la Facul a de Filoso ia i de les gene acions
o mades en ella no é espos a. Només ens que-
da la possibili a de sabe que ha es a dels qui
in eg a en aquelles p ime es gene acions des-
p és de la gue a. Alguns dels que es a en a Ca-
alunya o en depu a s i sepa a s de la Uni e si-
a : Josep M. Calsamiglia (Ba celona, 19 13-
1982 i Jo di Ma agall (Ba celona, 1911). Els
que a en ana a l'exili an có e una so di-
e sa.
c)
JOAN
ROURA-PARELLA (To ella, 1897-
Middle own, 1983) a es udia a Ba celona, Ma-
d id i Be lín. En aques a da e a ciu a a segui
cu sos d'sp ange , Kohle i Jaege . Del p ime
ep una in luencia decisi a, especialmen pel que
a a la lec u a de Dil he~, i una ce a concepció
de la pedagogia. Els seus ex os gi en a l'en o n
d'aques s au o s, que coneix mol bé, i sob e
qües ions que els són p bpies: la uni a de
la ciencia a pa i de la cons ucció del món espi-
i ual; la psicologia com a base de les ciencies de
l'espe i . S'exilia p ime amen a Mexic, pe pas-
sa desp és als E.U.A. En e les se es ob es hi
ha la se a esi doc o al
Educació i ciencia
(pu-
blicada en cas ella a Mexic, 1940; en cu s de
publicació a Ba celona de l'o iginal ca ala),
Edua do Sp ange
y
las ciencias del espí i u
(
1944)'
El mundo his ó ico social (Ensayo sob e
la mo ología de
la
cul u a de Dil hey)
(1947) i
Tema y a iaciones de la pe sonalidad
(
1950).
JUAN DAVID GARCÍA BACCA (Pamplona,
1901) é una o mació quasi an amplia com ho
és la se a ob a en el nomb e de llib es. Pa eix
d'un bon coneixemen de l'escolas ica i del o-
misme ( é di e sos ex os sob e di e en s qües-
ions escolas iques, alguns en lla í), pe o ambé
dels g ecs ( adueix l'ob a comple a de Pla ó i
llib es d'A is b i1, Euclides, Plo í, Plu a c..
.
),
de la ísica i de la ma emi ica mode na
i
de la
iloso ia con empo hnia en gene al. Fa el doc o-
a a la Uni e si a de Ba celona
(Ensayo sob e
la es uc u a lógico-gené ica de las ciencias i-
sicas,
1935) i hi a classes. Aquí publica, en e
an s al es ex os,
In oducció a la logis ica
amb aplicacions a la iloso ia
i
a la ma emi ica
(2 ols., 1934) i
In oducción a la lógica mode -
na
(1936). S'exilia a Mexic i desp és passh a
Qui o i a Ca acas. Esc iu sob e di e sos pensa-
do ~ equa o ians i eneqolans, o ecopilan ex-
os d'ells. En el seu pensamen és impo an el
descob imen de Heidegge (mol p esen , pe
exemple, en les se es aduccions dels p e-so-
c i ics, 1942), pe o ambé el de Ma x
(Hu-
manismo eó ico, p ác ico
y
posi i o según
Ma x,
1965).
Aques s coneixemen s i aques es e apes són
in e io i za s pe Ga cía Bacca en un pensamen
que é una o a olun a pe c ea una iloso ia
o iginal que es ol exp essada en un es il mol
pe sonal. Aixb el po a ambé a una con on-
ació de iloso ia, li e a u a i poesia al lla g de
mol s dels seus ex os (especialmen ,
Filoso ía
en me á o as
y
palab as. In od~ción li e a ia
a la iloso ia,
1945, i
Glosas ilosó icas a unos
e sos de An onio Machado,
1959).
El
esul a
de o aixb és una ob a gai ebé inabas able en
pagines publicades, en emes ac a s, en coneí-
xemen s exhibi s i, sob e o , enc eua s.
A
més,
a una mol peculia anilisi de o a mena de
iloso ies:
El poema de Pa ménides
(1942),
Nue-
e g andes ilóso os con empo áneos
y
sus emas
(1947),
Sie e modelos de iloso a
(1950). So-
in s'ha conside a que
Me a isica na u al es a-
bilizada
y
p oblemá ica me a isica espon ánea
(1963) e a la se a ob a nés pe sonal i de ini i a,
pe o Ga cia Bacca és mol lluny d'ha e di I'úl-
ima pa aula. Ac ualmen anuncia la publicació
d'un g an olum i ula
Pasado, p esen e
y
po -
eni de g andes nomb es.
Men es an enca a
ha e
Vida, mue e
e
inmo alidad
(1983) i ha
culmina la aducció de les ob es comple es de
Pla ó. Recen men , una edi o ial ba celonina ha
inicia la publicació d'ob es de Ga cía Bacca
amb nés ex os inedi s d'aques a an peculia
iloso ia:
T es eje cicios li e a io- ilosó icos de
dialéc ica
i
T es eje cicios li e a io- ilosó icos
de economia
(ambdós del 1983), en e d'al es.
LUIS
FARRÉ
(Mon blanc, 1902) és a 1'A gen-
ina des del 1932. Allí a el doc o a
(Axiología
y
j-iloso ia an igua,
1944) i des d'alesho es a
classes a di e ses uni e si a s del país. És au o
de di e sos llib es d'es e ica
(Es é ica,
1950,
Cal ego ias es é icas,
1966) i de ex os sob e els
més di e sos au o s (Unamuno, James, Kie ke-
gaa d, Luc eci, San ayana). Ja des de la se a
an opologia, segu amen el seu llib e nés cone-
gu en e nosal es
(An opologia ilosó ica. El
homb e
y
sus p oblemas,
1968, en ac ual eela-
bo ació), la decan ació cap a p eocupacions nés
de ipus eligiós, i conc e amen cap a la eolo-
gia, es a en nés explíci a (és p o esso del
Ins i u o Supe io E angélico de Es udios Teolb-
gicos de Buenos Ai es). Es es imoni d'aixb
Fi-
loso ía de la Religión
(1969),
Aislamien o
y
comunicación
(1970),
Homb e
y
libe ad
(1972)
i
Libe ad
y
iesgo en una eologia del homb e
y
del mundo
(1976).
EDUARD
NICOL (Ba celona, 1907) a es udia
inicialmen pe a mes e, abans que iloso ia.
L'any 1933 guanya la ca ed a de 1'Ins i u Sal-
me ón de Ba celona (del qual n'a ibi a se di-
ec o ). L'any 1938 ou nomena sec e a i de la
Fundació Be na Me ge. S'exilii el 1938 a
Tolosa i passa a Mexic on ixi la esidencia.
Allí a se sec e a i de la e is a
Filoso ía
y
Le as
(1941) i di ec o undado de
Diánoia
(1955). C ei el Semina i de Me a ísica, del qual
n'és ca ed a ic.
Nicol és el ilbso ca ali que ha emp es la
cons ucció d'una ob a ilosb ica sis ema i zada,
o ce can un eplan ejamen dels p oblemes
onamen als de la iloso ia. Des del seu p ime
llib e
(Psicología de las si uaciones i ales,
1941)
queda cla aques plan ejamen i, p ic icamen ,
hi queda de la mane a que s'ani i desen olu-
pan . Els au o s con empo anis nés p esen s en
la se a ob a, gai ebé els seus in e locu o s, són
Heidegge , Be gson
i,
en meno mesu a, Cassi-
e . La se a ob a es a cons uin peca a peca,
amb una g an olun a de cla eda , igo i cohe-
encia in e na, pe ilan -se p og essi amen d'un
llib e a l'al e (i en mol s casos eelabo an -ne
nés d'un). A a és de la se a ajec b ia, po-
dem eu e es e apes. Una p ime a e apa és una
c í ica a la me a ísica adicional (que cons i-
ueix una negació de l'ésse a empo al i immbbil
de Pa menides) en llib es com
La idea del hom-
b e
(1946 i 1977) i
His o icismo
y
exis encia-
lis~zo
(1950 i 1960). En una segona e apa es
dedica a de ensa una on ologia de l'ésse a la
is a i empo al (iden i ican ésse , exp essió
i
símbol), en llib es com
Me a ísica de la exp e-
sión
(1957 i 1974) i
Los p incipios de la cien-
cia
(1965). Una e ce a e apa la cons i ueix una
ilogia a l'en o n de la iloso ia i el seu esde e-
nido :
El po eni de la iloso ia
(1972), on es
plan egen
i
anali zen els agen s ex e ns a la c isi
de la iloso ia i de l'home (pe a Nicol, ambdues
són insepa ables);
La e o ma de la ilo-
ia
(1980), que en elació a l'an e io se ia una
e isió a la c isi in e na de la iloso ia (de e es
ac a d'un es udi de la c isi ilosb ica de la
mode ni a ); i la
C i ica de la azón simbólica.
Re olución en la iloso ia
(1983), ecapi ulació
dels dos llib es an e io s (p ac icamen una su-
pe ació dels seus neg es p esagis) i, p opiamen ,
de o a la se a ob a.
Nicol és au o d'al es llib es que complemen-
en i desen olupen di e ses qües ions dels Ili-
b es esmen a s, com
El p oblema de la iloso ia
hispdnica
(1961),
La p ime a eo ía de la p a-
xis
(1978) i
La agonia de P o eo
(1981). És in e-
essan des aca , del p ime , la dis inció que a
de iloso ia i assaig, ja que la con usió de l'una
amb l'al e cons i ueix, pe a Nicol, aques «p o-
blema de la iloso ia hispanica»
.
DOMENEC CASANOVAS (Ba celona, 19 10-
1978) a se un dels deixebles nés di ec es de
Joaquim Xi au. A mi jan els anys en a, a e
classes al Semina i de Pedagogía. Va se ca e-
d a ic dels Ins i u s de Vigo i de Man esa, si bé
pe poc emps, a causa de la gue a ci il. Fou
p o esso de I'École de Sciences Poli iques de
Pa ís (1938). Exilia a Bogo i, col.labo i a
El
iempo,
i d'allí passa a Ca acas, on, l'any 1944,
unda la Facul a de Filoso ia i Lle es, de la
qual n'a iba a se dega. Ha en o na a Ba ce-
lona des del 1959, deu anys més a d és einco -
po a a la Uni e si a Au onoma, on es doc o a
amb un eball i ula
Una e olución his ó ica
del concep o de e dad
(1973). En e els seus
llib es obem dos ex os d'in oducció a la ilo-
so ia:
Las endencias undamen ales de la iloso-
ia ac ual y o os ensayos
(
194 1, que inclou am-
bé una
In oducción a la iloso ia de san Agus-
in)
i
La duda pe eg ina
(1953)) una his o ia de
la iloso ia que inicialmen a apa eixe en o ma
d'a icles a la p emsa dia ia.
JOSEP FERRATER MORA (Ba celona, 1912) és
el ilbso ca ala exilia que necessi a menys p e-
sen ació. Ha ia publica ja un llib e,
Cóc el de
e dad
(1935)) abans d'exilia -se a Cuba (on es-
c iu la p ime a edició del
Dicciona io de Filo-
so ia,
1941); desp és a a Xile (on, en e d'al-
es, esc iu
Les o mes de la ida ca alana,
1944,
Cua o isiones de la his o ia uni e sal,
1945, i
El sen ido de la mue e,
1947).
La
es a de la
se a ob a I'esc iu als E.U.A., on esideix des
de 1947.
El ma eix Fe a e ha desc i la se a ajec-
o ia com un p og essiu despulla -se de e o ica.
1,
ealmen , aixo és e iden si anali zem l'e o-
lució que a de l'esmen a llib e
El
sen ido de
la mue e
a
El se
y
la mue e,
dos liib es que
conse en una iden ica es uc u a de capí ols,
pe o que han so e successi es eelabo acions
amb el da e í ol (1962), 1967, ins a la de
1979), que són esul a de di e en s e apes del
seu pensamen . Aques cons an eplan ejamen
dels p opis llib es, que el ma eix Fe a e indi-
ca i explica d'un ex a l'al e, cons i ueix una
de les ca ac e ís iques més p bpies de la se a
mane a d'en end e la iloso ia, segu amen un
dels seus pun s nés pe manen s: que en iloso ia
mai s'a iba a di l'úl ima pa aula, ja que aques
és un sabe en una cons an e olució.
La dis ancia en e els dos llib es sob e la mo
e de e minada sob e o pel p og essiu allun~a-
men que Fe a e expe imen a espec e a les
iloso ies eu opees (els exis encialismes, un ce
o eguisme..
.)
i pe una len a ap oximació cap
a les iloso ies anglo-saxones, que no és en abso-
lu o cada espec e al empe amen ilosb ic de
Fe a e i la qual acaba pe coincidi amb la se a
anada a No dame ica. En aques sen i cal eni
en comp e que
El sen ido de la mue e
no és
pas un llib e exis encialis a (la mo és, des del
p incipi, un mo iu pe a ce ca el que en diu
«una on ologia gene al»), de la ma eixa mane a
que el pa allelisme en e
El se
y
el sen ido
i
El se
y
la mue e
amb els llib es de Heidegge
i Sa e només és p esen en els í ols, com ha
di el ma eix Fe a e .
La p og essi a p esencia de la iloso ia analí-
ica és especialmen no able a pa i de
El
se
y
el sen ido
(1967), de
Indagaciones sob e el len-
guaje
(1970),
i
és mo iu de e lexió i au oani-
lisi a
Cambio de ma cha en iloso ia
(1974). El
«can i de ma xa» es e e eix, doncs, no sola-
men al decu s de la iloso ia en gene al, sinó,
i mol especialmen , a la p opia, ja que en un-
ció d'ella Fe a e po a a e me un lúcid eplan-
ejamen de a is pun s de la se a iloso ia expo-
sada en llib es an e io s. Aques a ac i ud de
eplan ejamen s se a ep esa en el llib e de ilo-
so ia nés pe sonal, ins a a, de Fe a e ,
De la
ma e ia a la azón
(1979)) en el qual el ca ac e
de cons an e olució i au oc í ica co espon ple-
namen a una ac i ud iloso ica (més que a una
iloso ia i, íins i o , nés que a un me ode), on
l'analisi ope a semp e enin en comp e di e sos
pun s de is a que ell p e én in eg a (d'aquí
l'anomena «in eg acionisme», que no é es
a
eu e amb cap o ma d'eclec icisme).