OCUPACIO
I QUALIFICACIÓ DEL
SOL
A
LA
REGIO
METROPOLITANA
DE
BARCELONA:
UNA
ESTIMACIO
DELS NIVELLS DE
SATURACIO
RAMON
ARRIBAS
GeGg aJ Cen e dEs udis Demog a i :~.
1.
In oducció
4.
Una aplicació conc e a: la cons ucció de
ipologies
2.
Si uació demog a ica
i
del planejamen a la
Regió Me opoli ana
5.
Conclusions
3.
Les quali icacions del sol
i
les densi a s Bibliog a ia
oc ~~c16
I
QIJAL~FICACIO
1)EL
SOL
A LA
REGIO
METROI'OLITl KA
DE
BARCELONA:
1JNA
ESTIMACIO
DELS NIVELLS DE
SATURACI~
1.
In oducció
El p esen a icle es p oposa d'es udia els di e en s
indicado s e i o ials de sa u ació -les supe ícies
u banes i u bani zables p e is es en I'ac ual
planejamen , la densi a b u a, la densi a ne a i
I'index de sa u ació- com a ac o s clau en I1expli-
cació de les no es endencies de poblamen en la
Regió Me opoli ana de Ba celona. L'ac ual
es ancamen demog a ic del conjun de I'a ea consi-
de ada no implica una a u ada dels mo imen s de
població in e io s, ans el con a i una g an mobili a
esidencial. La disponibili a , o no, de sol a a o eix o
limi a el u u c eixemen de mol s dels 162 municipis.
Es mos a, inalmen , la inco po ació d'aques s
indicado s en unes p e isions demog a iques de la
Regió Me opoli ana de Ba celona.
2.
Si uació demog a ica i del planejamen a la
Regió Me opoli ana
És p ou conegu el p og essiu desplacamen dels
c eixemen s demog a ics del cen e cap a les
successi es pe i e ies me opoli anes ( egeu igu-
a
1)
que des de 1960 es dóna en la Regió Me opo-
li ana de Ba celona.
Aques s can is enen els p incipals ac o s explica ius
en el dec eixemen demog a ic del municipi de Ba -
celona, p ime , i desp és en el seu en o n me opoli a
més p ope , jun amen amb I'esmo ei'men del
mo imen na u al i el can i de signe dels mo imen s
mig a o is. Aques dec eixemen és la causa del
c eixemen de les al es zones. Aixi, I'es ancamen
demog a ic es con aposa amb la apidesa de
cons ucció del sis ema me opoli a, i posa de elleu
la impo ancia dels mo imen s mig a o is in e ns, a
pa i de 1981, en la cons ucció d'aques model de
poblamen , que s'expandeix del cen e cap a la
pe i e ia, en me opoli en g ans espais, an u bans
com u als, que adqui eixen no es uncions. Els
a an a ges de majo disponibili a de sol i de meno s
cos os que les successi es co ones han o e explica
la locali zació dels municipis amb unes majo s axes
de c eixemen demog a ic. L'ac ual endencia
d'augmen dels municipis << u als. en on del
dec eixemen dels municipis <<mes u bans. es deu
p incipalmen a I'inc emen de la mobili a esiden-
cial. Aques inc emen po se degu an a I'enca imen
del sol en les zones cen als, e que compo a la
cons ucció d'uns habi a ges a p eus mes popula s
en a ees pe i e iques on el p eu del sol les a pos-
sibles, com a I'exode cap a les a ees u als p o oca
pe la demanda d'una majo quali a mediambien al i
a una descen ali zació indus ial.
Aixi doncs, I'ac ual si uació demog a ica de la Regió
Me opoli ana ecomana la inco po ació d'indicado s
que mos in la logica d'es uc u ació i la di e si a del
e i o i. En e ec e, la consolidació de la concen ació
geog a ica de la població i el desen olupamen de
no es xa xes i mi jans de comunicació ealcen les
ca ac e ís iques esidencials dels municipis, o
assenyalan la necessi a d'inco po a en els u u s
es udis un segui de ac o s mes esidencials, com
Figu a
1.
E olució dels c eixemen s
anuals acumula ius
-1
'
1960-70 1970-75 1975-81 1981-86
les densi a s, els g aus de sa u ació, el ni ell de
enda, el p eu del sol, el g au de quali a mediambien al,
Ba celona
Regió
I
ampliada
menys
CMB
o/ I'accessibili a . En el p esen a icle s'anali za an
CMB menys Ba celona
-
alguns indicado s de densi a de la població i de
sa u ació esidencial.
L'any 1989,143 municipis dels 162 que cons i ueixen
la Regió Me opoli ana de Ba celona disposa en
d'alguna igu a de planejamen u banís ic, des inada
a egula el c eixemen i I'edi icació en cada e me
municipal. Si uació que po se quali icada com bona
dins el conjun del país, ja que el 31,5% dels municipis
ca alans no disposa en, I'any 1989, de cap ipus de
planejamen u banís ic. Aques 11,7% de municipis
de la Regió Me opoli ana sense planejamen
co espon majo i a iamen a municipis amb poc pes
poblacional. El planejamen de Ba celona i de la
p ime a co ona me opoli ana es an e io a 1979 i en
la se a majo ia adap a a la Llei del Sol de 1975,
men e que en les p incipals ciu a s de la segona
co ona me opoli ana ou elabo a du an el p ime
manda dels ajun amen s democ a ics, 1979-83. La
es a de municipis de la egió els elabo en du an el
pe íode 1984-88.
Les igu es de planejamen exis en s ac ualmen són
els Plans Gene als i les No mes Subsidia ies. Així
ma eix slhan desen olupa Plans Pa cials i Plans
Especials. La co espondencia en e la g anda ia de
la població i la igu a de planejamen escollida es
cla a. Els municipis de majo mida poblacional de la
coma ca han adop a el Pla Gene al com a ins umen
mes adequa . La es a de municipis han op a pe les
No mes Subsidia ies.
3.
Les quali icacions del sol i les densi a s
Les igu es
1,
2, 3,
4
i
5 mos en alguns dels di e -
sos ipus de elacions que es poden es abli en e
les di e en s quali icacions del sol en els municipis de
la egió en e les di e en s quali icacions del sol en
els municipis de la egió
i
la se a població. Aques-
es elacions quan i iquen, des de di e ses op iques,
el g au d'ocupació del sol. Els índexs eali za s
mos en el g au
de
sa u ació de la supe icie muni-
cipal p ojec ada i el seu pes dins el conjun del e -
me.
El 24,38% del sol de la Regió Me opoli ana es a
quali ica com a u ba o com a u bani zable en el
planejamen u banís ic igen . Aques da e ep e-
sen a el 70% del sol u ba. Cal assenyala que el sol
u ba inco po a g an pa del sol desen olupa com a
pa cial en el pe íode an e io , a mes del co esponen
als mi jans u bans i les se es ex ensions. El sol
u bani zable es e e eix al sol p e is en els plans pe
a desen olupamen s, que hau an de se objec e de
pla pa cial p e i.
L'es udi dels di e en s ipus de sol, el seu pes i
e olució, i de les densi a s de població e a escala
municipal una majo inesa i cohe encia que I'analisi
a escala coma cal a causa de la conside ació de
di e ses uni a s. Els di e en s ipus de poblamen s
exis en s, I'an igui a dels plans u banís ics o alguns
condicionan s geog a ics són els ac o s que en e -
boleixen I'analisi egional, coma cal o pe co ones
me opoli anes, i que a escala municipal el oben en
meno g au.
La igu a 2 mos a les supe ícies u banes i u ba-
ni zables sob e la supe icie o al del e me muni-
cipal. Des aquen IIHospi ale
i
Ba celona amb ap o-
ximadamen el 80% del seu e me ocupa pe supe -
ície u bana i u bani zable. Cal des aca que a la
capi al el sol u bani zable es mol in e io al sol u ba,
1'1,9%, men e que a IIHospi ale el sol u bani zable
signi ica el 9'8%. Des aquen els municipis de Molle
del Valles, San And eu de la Ba ca i Caldes d Es ac,
o s ells amb uns alo s supe io s al 90%. Cal
assenyala que, men e que en el cas de Molle el sol
u bani zable es mol supe io al sol u ba, la qual cosa
mos a el ca ac e expansiu del pla gene al d'o denació
de la ila allesana, en el cas dels al es dos municipis
és degu sob e o a la mig adesa del seu e me.
L'analisi pe co ones mos a la di e en sa u ació de
cada una d'elles. D'un cen e mol sa u a , 78,21%,
es passa a unes co ones cada cop més desconges-
ionades: p ime a co ona, el 66,73% i segona co o-
na, el 23,67%. El p esen indicado es eu en e boli
en pa en no conside a ni les di e en s g anda ies
del e mes municipals, ealmen ex emes, ni aquells
esul a s que són conseqüencia d'una sa u ació eal
(domini de la supe icie u bana) d'una banda i els que
ho són d'una sa u ació p e isible (domini de la
supe icie u bani zable) d'una al a. Una mane a d'a-
genca aques es mancances és associa -lo a I'índex
de sa u ació 2.
Figu a
2.
Regió Me opoli ana de Ba celona. índex de sa u ació
1
(pe cen a ge de supe ícies u banes i u bani zables
1988)
(
%
supe ic~es u banes
I
u ban~ zables 1988)
1
I
-5a0
mWmmm m
10
a
25%
50 a 70% 90
a
100%
[
]Oa10%
(1
25
a
50%
70
a 90%
-
Fon Elabo ac10 p opla a pa l de dades de la Dl ecclo Gene al d'ü ban~sme de la Gene all a de Ca alunya,
1990
L'índex de sa u ació
2
( egeu igu a
31,
elabo a a
pa i de la elació en e la supe icie u bana i la suma
de les supe icies u bana i u bani zable, mos a la
quan i a de sol que ha esde ingu u ba sob e el o al
p e is en el planejamen igen . És un bon indicado ,
malg a no dis ingi en e les di e en s igu es de
planejamen i no conside a -hi les di e ses da es
d'ap o ació, de I'ac ual disponibili a de sol. Alho a,
po se un bon elemen a conside a en la p e isió de
la locali zació de u u s c eixemen s u bans i una
bona eina en I'a aluació de la igencia dels ac uals
plans u banís ics, si s'associa a I'indicado de sa u a-
ció
1.
La Regió Me opoli ana de Ba celona mos a un
g au de sa u ació 2 del
75%,
esul a d'una mol
di e sa si uació municipal. En e ec e, I'analisi munici-
pal mos a se municipis ( egeu aula
1)
amb la
supe icie u bani zable o almen exhau ida, g au de
sa u ació del
100%.
D'aques s se municipis, sis són
u als que o bé han limi a el seu c eixemen u ba (pe
exemple, Mon seny) o bé han exhau i -planejamen
an ic- les se es p e isions de c eixemen . San
Ad ia de Besos és I'unic que ha sa u a al
100%
I'espai
ísic del seu e me. Ba celona, San a Coloma de
G amene i Ma adepe a són al es municipis amb
índexs ele a s, i els dos p ime s co esponen a
si uacions de sa u ació eal del e me, men e que el
da e ha exhau i el sol p e is pel planejamen
igen . Que municipis com San Qui ze del Valles,
Palau de Plegamans i Molle del Valles es obin en el
g up dels menys sa u a s no es deu a una manca de
c eixemen u ba, sinó al e que I'ac ual pla igen a
p e eu e una bona quan i a de sol u bani zable.
L'es udi pe co ones ( egeu aula 2) mos a un cen e
mol sa u a ,
98,5%,
men e que la p ime a co ona é
una meno quan i a de sol u bani zable que ha
esde ingu u ba en la segona co ona. Les causes del
desplacamen cap a una segona co ona cal ce ca -les
en I'o e imen d'una majo quali a mediambien al,
d'uns p eus del sol compe i ius i d'uns espais que
pe me en una majo di e si a del ipus edi ica o i.
Finalmen , I'es udi de la densi a de població ens
mos a el nomb e de pe sones en elació amb I'espai
que ocupen. La mesu a més senzilla
és
la densi a
b u a, que és, en aques cas, el nomb e de pe sones
Figu a
3.
Regió me opoli ana de Ba celona. jndex de sa u ació
2
(1988)
I
-1
Sense dades
25
a
50% 75
a
90% 100%
I-]
1
a
25% 50
a
75% 90
a
99%
Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades de la Di ecció Gene al d'ü banis ne de la Gene ali a de Ca alunya,
1990.
pe hec a ea. Les di e encies in e nes de cada uni a
(a ees u banes, ag ícoles, o es als, e c.) poden
des i ua aques indicado , sob e o a mesu a que
augmen a la g anda ia d'aques es a ees ( egeu igu a
4). La densi a b u a de la Regió Me opoli ana de
Ba celona es de 13,07 habi an sha, mol supe io a
la de Ca alunya (1,87 habi an sha). Pe municipis,
les di e encies són mol no ables, al com posa de
mani es la je a quia dels deu municipis amb majo
densi a ( egeu aula 1). LIHospi ale de Llob ega ,
amb 226,4 habi an sha, es el municipi amb majo
densi a , segui de San a Coloma de G amene i de
Ba celona. Cal des aca que nomes 14 municipis
dels 162 de la Regió Me opoli ana supe en els 40
habi an sha. Pe co ones, és cla el model de
concen ació me opoli a: la segona co ona amb
5,34 habi an sha, la p ime a co ona amb 35,15
habi an sha, i el cen e me opoli a amb 174,37 ha-
bi an sha.
La densi a ne a- elació en e el nomb e d'habi an s
i sol u ba en hec a ees- sua i za les di e encies
in e nes de cada uni a en e e e encia nomes al sol
u ba; esde é així un bon indicado pe compa acions.
La Regió Me opoli ana enia una densi a ne a, I'any
1986, de 91,35 habi an sha. La di e enciació pe
co ones es cla a ( egeu aula 2) i mos a un cla
p océs d'es uma a mesu a que s'es én cap a I'ex-
e io . La densi a ne a es especialmen ú il pe a la
compa ació en e nuclis u bans ( egeu igu a 5).
San a Coloma de G amene amb 334,88 habi an s/
ha és el municipi de la egió amb majo densi a ne a,
Població
Ba celona
I'Hospi ale de Llob ega
Badalona
Sabadell
Te assa
San a Coloma de G amene
Ma a ó
Co nella de Llob ega
San Boi de Llob ega
el P a de Llob ega
Índex de sa u ació
1
Índex de sa u ació
2
Molle
San And eu de la Ba ca
Caldes dlEs ac
P emia de Ma
I'Hospi ale de Llob ega
Ba celona
Ba be a del Valles
Co nella de Llob ega
San Ad ia de Besos
Esplugues de Llob ega
Densi a b u a
San Ad ia de Besos
San Es e e Ses o i es
Cano es i Samalús
Ullas ell
San a Fe del Penedes
Foga s de Mon clús
Mon seny
San a Coloma de G amene
Ba celona
Ma adepe a
Densi a ne a
I'Hospi ale de Llob ega
San a Coloma de G amene
Ba celona
Co nella de Llob ega
P emia de Ma
Esplugues de Llob ega
Badalona
San Ad ia de Besos
Ripolle
Sabadell
San a Coloma de G amene
I'Hospi ale de Llob ega
Ba celona
Ma a ó
Badalona
Co nella de Llob ega
Esplugues de Llob ega
San Feliu de Llob ega
la Llagos a
San Boi de Llob ega
índex de sa u ació
1
=
(supe icie u bana
+
supe icie u bani zable
/
supe icie o al) x 100
índex de sa u ació
2
=
supe icie u bana
/
supe icie u bani zable
+
supe icie u bana
Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades acili ades pe la Di ecció Gene al d'u banisme de la Gene ali a de Ca alunya,
1990.
..
Regió )nas Den
me opoli ana de ~ s pe hec a ea
Dens~ a b u a
-7
oal m2a10 75
a
150
11a2
-1
10
a
75 150
a
230
Fon : Elabo ac o p opla a pa l de dades de la Dl eccló Gene al d'ü ban~sme de la Gene all a de Ca alunya,
1990
Taula
2.
Indicado s e i1
4
la Regió Me ol
poli ana mes.
191
índex de índex de Densi a Densi a
Població sa u ació
1
sa u ació
2
b u a ne a
Ba celona
1.701.812 78,21 98,5 174,37 227,37
CMB (sense Ba celona)
1.329.908 66,73 41,22 35,15 127,77
Regió
I
(sense CMB)
1.058.986 23,67 49,56 5,34 45,52
To al de la Regió Me opoli ana
4.229.627 24,38 58,69 13,07 91,35
lndex sa u ació
1
=
(supe icie u bana
+
supe icie u bani zable
/
supe icie o al) x
100
índex de sa u ació
2
=
supe icie u bana
/
supe icie u bani zable
+
supe icie u bana
Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades acili ades pe la Di ecció Gene al dlU banisme de la Gene ali a de Ca alunya,
1990.
Figu a
5.
Regió me opoli ana de Ba celona. Densi a ne a
1986.
Habi an s pe hec a ea
Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades
de
la D~ ecció Gene al d'ü banis ne de la Gene ali a de Ca alunya,
1990.
segui de I'Hospi ale amb 309,08 habi an sha.
Ba celona, Ma a ó i Badalona són els únics municipis
que supe en els 200 habi an sha, 141 municipis
enen una densi a meno dels 100
habi an sha. Els
municipis amb meno densi a ne a es locali zen en la
coma ca de I'Al Penedes i en les zones mon uoses
de la egió.
4.
Una aplicació conc e a: la cons ucció
de ipologies
L'us de ipologies és p ac ica mol comuna en els
es udis de població. L'elabo ació d'una ipologia
obeeix a la necessi a d'ag upa les di e en s uni a s
d'es udi, an pe la impossibili a de p odui hipo esis
di e enciades pe a cadascuna de les uni a s quan es
olen eali za les p e isions demog a iques com pe
la necessi a de edui el nomb e d'uni a s a un pe i
nomb e de g ups que p esen in unes ca ac e ís iques
homogenies pe al d'assenyala , més cla amen , les
p incipals endencies demog a iques quan es olen
e ec ua diagnosis.
Les ipologies s'es ableixen a pa i d'uns indicado s.
L'elecció de les a iables que cons i ui an els indi-
cado s, així com el desen olupamen adien del
supo analí ic són les ases a segui . Els equisi s
dels indicado s se an ce ca les a iables, de nom-
b e edu'i , p esumiblemen elacionades amb el
c eixemen demog a ic i que alho a conse in una
signi icació, sigui quin sigui el ni ell d'analisi que
s'apliqui, i que les dades siguin abas ables.
