LA
DIFUSIÓ
DE
PREMSA
DIARIA
I
SETMANAL
A CATALUNYA
Ca alunya: p océs au onomic i sis ema de comunicació dominan
L'any
1969
po se decisiu en la his o ia de Ca alunya: el mes d'agos els dipu-
a s ca alans a les Co s de Mad id ap o a en el p ojec e d'Es a u d'Au onomia
de Ca alunya, I'oc ub e e a e enda pel poble de Ca alunya -pe bé que
a nb
un
40,2
%
d'abs enció- i el desemb e a i ica inalmen pe les Co s.
Malg a o es les se es de iciencies, 1'Es a u de Ca alunya ha es a majo i a-
ia nen alo a com un p ime ins umen pe a I'au ogo e n de Ca alunya,
com la aca a magna, signada pe 1'Es a espanyol amb la qual econeix el
d e
de Ca alunya a I'au onomia polí ica i concedeix
de e
un ce g au d'au onomia
d'aco d amb els seus in e essos. Aixo, d'alguna mane a 1'Es a u ho indica ja en
el seu anicle p ime , quan diu:
Ca alunya, con a nacionali a ipe accedi alseu
au ogo e n, es cons i ueix en Comuni a Au onona d'aco damó la Cons i ució
i amb elp esen Es a u ;
i especi ica desp és cla a nen que
elspode s de la Ge-
ne al ' a emanen de la Cons i ució,
així
co n
delp esen Es a g
i
delpoble.
És in e essan de cons a a que desp és de e e i -se al c i o i (a .
2),
1'Es a u
plan eja seguidamen la qües ió de la llengua en I'a icle e ce ; I'ambigüi a del
ex d'aques anicle espon an a la di icul a d'assoli una decisió conscnsuada
enue les o ces polí iques co n a la ma eixa impo 3ncia dc la decisió; I'a umació
que
la llengua p@ia de Ca alunya és el ca ala
(m.
3.1)
6s ma isada o segui
amb
l'ia'ioma ca & és llojiciaí de Ca alunya, així com ambé ho
és
el cas ella,
ojicial a o llET a espanyol
(m.
3.2).
Pe a Ca alunya, de ini el ca ala co n a
llenguapdpia
-eu emismc de dlengua
nacional*- ha es a semp e p io i a i, pe qui? el ca a12 simboli za polí icamen i
cul u al mol més que un simple ccodi lingüís ic~ u ili za pe uns pocs habi an s
del plane a. Signi ica ei indica la p opia idcn i a co n a nació en on de les
al es nacions de 1'Es a espanyol -especialmen Cas ella- i de o a,
així
co n
plan eja en e mes bhicamen polí ics la pe i ncia del ca ala co n a llengua
i a i, en gene al, de o a la cul u a ca alana.
A a bé, I'aspi ació polí ica del ed egamen de Ca alunya co n a nació
-o
si es
ol, co n a a egió cen al* de la nació ca alana o mada pe o s cls Pa'isos
Ca alans- descansa sob e dos pun als igualmen imp escindibles: la
his o ia
de
la onnació
de la nació ca alana sob e el seu e i o i (amb el seu pauimoni
lingüb ic, cul u al, economic, ju ídic, e c.
),
i
el
ni ell de consci2ncia
nacional
que la població de Ca alunya é en cada momen .
Ningú posa en dub e que en el momen p esen aques segon pun al é una im-
po ancia decisi a de ca a a I'esde enido , i és aquí on incideix plenamcn cl ol
del sis ema dominan de comunicació.
En la socie a ca alana -com en qualse ol-, han exis i i exis eixen di e sos sis-
emes de comunicació, o millo , di e sos sis emes globals de p oducció, ci cula-
ció, consum i conse a, de la cul u a en el seu sen i anuopologic més ampli. Els
di e sos sis emes poden se complemen a is o ad e sa is, i en aques scgon cas
pugna an enue si pe esde eni dominan s.
A
Ca alunya -i algui almenys pe
a a co n a hipo esi de ueball-, el sis ema dominan de comunicació en I'ac-
uali a pod ia esquema i za -se amb aques s e mes: <Sis ema de comunicació
de masses segons el model del pa'isos capi alis es eu opeus, adop a
i
adap a pe
1'Es a espanyol du an la dic adu a de F anco i eadap a a a pel nou i?gim de-
moc 2 ic~.
Di usió
de
p emsa a Ca alunya
25
Un ac o polí ic de e minan en aques a c eadap ació~ del model se 2 scns dub-
e la descenuali zació de 1'Es a a ua és dcls Es a u s d'au onomia i la u u a ac-
uació dels o ganismes de go c n de les comuni a s au onomes en I'hbi cul u-
al i comunicacional.
Li ni an -nos al cas de Ca alunya, i sense en a en la alo ació de les compc en-
cies cedides pe 1'Es a ccnual a ua és de I'Es a u ap o a , esul a ob i que una
au in ica polí ica cul u al i comunicacional s'hau 2 de basa en el coneixemen
igu ós de la si uació eal de cada sec o implica .
Així,
doncs, dinue I'op ica i la u gencia del ed ep nen nacional de Ca alunya,
aques ueball ol se una modes a conuibució a la asca de ccollida i uac amen
de dades globals, anali zan des del pun de is a de la di usió i audiencia un
scc o -la p emsa- del sis ema de comunicació de masses exis en a Ca alunya.
Hs limi s dúna ece ca necessd k
Qualse ol judici sob e el pape i la impo hcia d'un dc c mina ni ja de comuni-
cació de masscs en un ma c espacial i empo al conc e s, p cssuposa disposac com
a
e e encia elemen al d'uns es udis de base sob e la se a di usió i audiencia.
Pel que a a Ca alunya, aques s cs udis són inexis en s.
És
a di , no
hi
ha mane a
de sabe , pe cxemple, quin olum global
í
de e la di usió de dia is o de sc -
mana is, quins indexs de lec u a de la cg an p emsa* es donen a cada p o incia
de Ca alunya -pe no plan eja -ho ja a ni el1 de cada coma ca!-, quina p o-
po ció hi é la p emsa esc i a en ca ala, quin pe cen a ge de la p c nsa consumi-
da a Ca alunya és p oducció p opia o p ocedeix de o a, e c.' Aques desconeixe-
mcn de l'es uc u a de la di usió de la cg an p cmsa* a Ca alunya omen a la
ci culació de di e sos opics que, sense dadcs de base, són impossiblcs de e i i-
ca ; així, pe excmple, hom elaciona es e amen la c isi de la p emsa amb el
cbaix índex de lec u a* de Ca alunya; d'alues c euen que la p esencia d'un sol
dia i en ca a12 de di usió gene al ja és ga an ia de c eca alani zació* de la p em-
sa; d'al es, que alguns dia is de Mad id cxc ceixen mol a in luencia a Ca a-
lunya, e c.
1
Els csnidis exis en s sob e la p c nsa ac ual a Ca alunya no solcn e e+-sc a la di usió globaimcn
conside ada. Les poqucs ccc ques c cs cn aqucs scc o paneixcn d'aiucs plan ejamcn s.
Així,
i
scnsc bims d'exhaus i i a , cal es nen a algunes aponacions e ec uadcs cn cls da e s anys sob c
u-
pcc es di e sos, cspccial ncn sob c la p oblc ni ica de la p oducció dc p c nsa -cn gcnc al o cn
ca ala- a Ca aiunya. En p ime Iloc, cal csmcn a quauc blocs d'aponacions col.1ec i cs d'in e es
no ablc:
P o/¿c e de esolucions dins llA nb de Mi~an de Co nunicació
(del
Cong is
k
Cu/ i a
Ca alana,
Bucclona,
1977,
cdició ni neog a iada), Ics ponencies i conclusions
del
I
Cong és
de
Pe-
A
la is a d'aques a llacuna lamen able en el coneixemen de la p emsa a casa
nos a, aques eball p e én d'o e i , din e els lííi s que s'especi iquen
desp és, dades globals i sis ema i zades sob e la
d~usió
de p emsa a Ca alunya
en I'ac uali a , o e i an exp esamen qualse ol e e encia a la
i ada
de les
publicacions en qües ió pe que la conside em una dada sense elle incia a e ec-
es d'audiencia eal del mi ja2.
A a bé, ad e im d'enuada que an pe aons me odoldgiques com pe aó del
seu pes especí ic en el e eny cul u al i polí ic, limi em I'abas de la in es igació
al que s'anomena *g an p emsap o p emsa més p dpiamen
massi a.
Que en enem aquí pe *g an p emsa? Responde a aixd equi al jus amen a p e-
cisa I'abas i els lííi s de la p esen in esugació. Pe *g an p emsas en enem:
1.
To a la p emsa
dian;l;
2.
To a la p emsa
se mana
de di usió
gene al,
en queden excloses,
doncs, o es les publicacions
1)
de pe iodici a mes dila ada (quinzenals, mensuals, e c.), pe
conside a -les de mol a menys pene ació
i
e icacia, així com
pe g eus di icul a s a l'ho a d'ob eni -ne dades de base;
2)
que no ce quin una di usió gene al, an de cai e social (només
olen a enye un sec o social edu'l ) com e i o ial (no p e e-
nen d'a iba a o Ca alunya) i així no in eg en la mosua les
publicacions locals, coma cals o sec o ials.
nodis es Ca alans (Ba celona, 1978, edició mi neog a iada), les ponencies de les Jomades sob e la
cnk de la P emsa (Ba celona, 1979, edició mimeog a iada) i I'E posició de P emsa ca dana Ac ual
(exposició exhaus i a dc publicacions en ca ali, que co ncnci a ecó e les coma ques ca aiancs a
p incipis dc I'any 1979). Segonamen , e n menció d'alguns ieballs que han ac a amb ce igo
- esul a impossiblc de e e i -nos als nomb osos esc i s pe iodís ics conjun u als- algun aspec e o
p oblema ac uals de la p emsa a Ca alunya: BUSTAMANTE,
E.,
.Es uc u a de la p opiedad dc los mc-
dios de comunicación en Espaiiaw,
E/
Cá abo,
S,
Mad id, 1977, pp. 35-64; CLARET,
A,,
.La c isi de la
p emsa dia ia a Ca alunyaw, Nous Hon' zons,
36,
Ba celona, 1977; FIGUERES,
J.
M., *La p cmsa ca a-
lana: 1966-1979w, L'A eny,
20,
Ba celona, 1979; Gi eu,
J.,
eP cmsa a Ca alunya: quasi o a en cas-
elliw, L'Ho a,
36,
Ba celona, 1979, pp. 25-28; GUILLAMET,
J.,
Lo
no ap emsa ca dana, Ba celona.
1976, Edicions 62; íd.,
Lo
p emsa de les co na ques gi onines, Ba celona, Sclec a, 1977; íd.,
.La
p emsa ca alana en emps de p o aw, Se a d'O ,
2,
Mon se a , 1978, pp. 21-25; i
NREZ-TORNERO,
J.
M.,
.La
p oducció de p emsa a Ca alunyaw en di e sos au o s, Ca dunya, home
i
emio i, Ba celo-
na. Blume-Publicacions de la Fundació Bo ill, pp. 179-194.
2
Habi ualmen exis eix una ce a con usió en e la . i ada. i la qdi usiów d'una publicació, ins i o
en les dades d'ús in e nacional. Pe aix6 la Unesco p ecisa cn aqucs sen i i amb is a a la ecopilació
Di usió
de
p e nsa a Ca alunya 27
En esum, I'objec e del p esen es udi es lap emsa
diana
i
se manal de di usió
gene al, que de e és consumida a Ca alunya en un pe íode elh ic que comp en
l'any
1978
i bona pa del
1979,
ins el se emb e. To i que aques pe íode ana-
li za és an e io a la igencia de 1'Es a u d'au onomia, c eiem que n'és su i-
cien men p oxim pe que I'es uc u a gene al de la p emsa no so eixi can is
subs ancials amb la p ime a Gene ali a es a u kia.
La
selecció dels sec o s de p emsa indica s é alho a una explicació me odologica
i una mo i ació polí ica. Me odologica, a dos ni ells: en p ime lloc, pe qu? si ja
es a di ícil d'ob eni dades comple;es de di usió sob e la mos a seleccionada, és
gai ebé i npossible d'aconsegui -les en d'al es sec o s de p emsa (pe exemple,
en quinzenals o mensuals, o en el sec o de e is es ecniques); i segonamen ,
pe que c eiem que els esul a s que o e eix aques a mos a són globalmen els
més signi ica ius en o d e a a alua co ec amen an I'es uc u a del consum de
p emsa a Ca alunya, com la se a impo ancia cul u al i polí ica.
1
una mo i ació
polí ica de ons: I'in e es de coneixe amb un ce igo si i ins a quin pun el
me ca dominan de p emsa a Ca alunya endeix a po encia la consciencia na-
cional o bé a debili a -la, si i ins a quin pun la si uació del consum de p emsa a
Ca alunya és en conjun a o able o des a o able al p océs de eca alani zació
del país, i en de ini i a, de ed e~amen nacional.
Les limi acions inde ugibles
En plan eja aques a in es igació, el p oblema p ime i elemen al -com s'ha
apun a an e io men - e a com ob eni les dades de base e e en s a la di usió
de p emsa massi a a Ca alunya en I'ac uali a . L'única on exis en quan a da-
des globals i ac uali zades és I'O icina de Jus i icació de la Di usió (OJD) a a és
dels seus bu lle ins mensuals. A a bé, les dades de I'OJD p esen en d'en ada
una se ie de de iciencies ilo llacunes en elació amb el nos e hbi que cal e-
co da d'en ada pe al de eni ben p esen s quines son les possibles limi acions
dels esul a s i conclusions que s'o e i an.
d'es adís iques sob e publicacions pe iddiques en cada es a , que
les xi es ela iues a la mdi usióu
haunen d'exp essa la miQana de di usió
i
comp end e el nomb e d'exempla s uenu s, an di ec a-
men com pe susc ipció, suma
ai
nomb e d'exempla s dzs nbui s egulanen de mane a g a ui a, en
eLpaís o a L'es ange , amb exclusió deh exempla s no uenu s
(UNESCO.
Anua io Es adís ico,
Pa ís,
1977.
p.
919).

Les de iciencies o llacunes en elació amb els p oposi s de la ecc ca, de les dades
subminisuades pe
I'OJD
poden esumi -se en les següen s:
1.
No o s els dia is ni o s els se mana is de di usió gene al que es consumeixcn
a Ca alunya són con ola s;
2.
Els da e s pe íodes de con ol d'algunes publicacions són an e io s al pe íodc
que ens ocupa;
3.
Les dades de base subminisuades pe I'OJD no an e e ncia a Ca aiunya, si-
nó a cada una de les qua e p o íncies ca alanes (Ba celona, Gi ona, Lleida i
Ta agona), i en quaise ol cas només s'o e eixen pe cen a ges de di usió de cada
publicació espec e del o al;
4.
Les dades de I'OJD an e e encia semp e als exempla s eaimcn dis ibu'i s,
pe o no indiquen es sob e els lec o s eals que enen els excmpla s disuibu'i s de
cada publicació, dada aques a de g an elleu pe qu p ecisa ia mol millo el
g au de peneuació d'un de e mina dia i o se mana i.
Les limi acions conside ades a
1.
s'han hagu de pai.lia d'alguna mane a apo -
an xi es de di usió global
a
Ca alunya pe a les publicacions no conuoladcs, en
base a in o macions pa icula s o cosa nen ap oxima i es; la ponde ació dc la
dis ibució pe les qua e p o íncies s'ha e so a c i e is di e sos que s'expliqucn
en cada cas al peu dels quad es espec ius.
Pel que a als incon enien s assenya1a.s a
2.
i
3.
s'han hagu d'ap o i a Iogica-
men les dades de I'OJD enca a que es e e eixin a pe íodes an e io s -en el ben
en es que mai no passen en e a de I'any
1978-,
ha calgu ap o i a els pe ccn-
a ges p o incials pe ex eu e'n an els o als pe cen uais a Ca alunya, com els
o als d'exempla s de cada publicació dis ibul s a Ca alunya
i
a cada p o íncia.
1
espec e al pun
4,
cal di que , esul a impossible d'esb ina -ho pe manca de
dades (aques a qües ió se a ac ada especí icamen al inal del capí ol
111).
Una de les p ime es qües ions de me ode que se'ns plan eja a I'ho a d'inicia
aques a ece ca ou com classi ica de mane a jus i icada, cohe en i p oduc i a,
la p emsa (dia ia i se manal) que és consumida a Ca alunya.
A
al i am es abli
d'en ada una hipo esi de eball que es desp n de l'obse ació simplemen su-
pe icial del me ca ca ala de p emsa massi a. En e ec e, és sabu que ulua la
dis inció e iden pel c i e i de la Ilengua, una bona pa de la p emsa dis ibu'ida
a Ca alunya p ocedeix de o a. Si a aques s c i e is hi a egim el de la pe iodici a
(p emsa dia ia o se manal), enim es a iables bhiques (Ilengua, lloc d'edició i
Di usió
de
p emsa a Ca alunya
29
pe iodici a ) que se an mol ú ils a la se a classi icació. En conscqüencia, les in-
es igacions pa cials onamen als es classi iquen en quaue se ies dc dades:
1.
P emsa dihia consumida i edi ada a Ca alunya;
2.
P emsa dihia consumida a Ca alunya i edi ada a o a;
3.
P emsa se manal consumida i edi ada a Ca alunya;
4. P emsa se manal consumida a Ca alunya i edi ada a o a.
Desp és d'unes p ime es obse acions de ingudes, es a pode comp o a que la
p emsa p oceden de o a podia edui -se, p ime , a la p emsa en cas elh i, se-
gon, a I'edi ada a Madn'd; aques a educció ajuda a a la simpli icació de la
mos a i no al e a a subs ancialmen els esul a s, degu a la insigni icancia de la
p emsa dis ibuida a Ca alunya p oceden d'ind e s de I'Es a espanyol al es
que Mad id.
Finalmen , ad e im que les dades ela i es a la a iable llengua (ca a12 o cas-
ella) es desp enen logicamen del e de elaciona els esul a s ob ingu s en les
in es igacions i classi icacions an e io s.
P emsa di2k edi ada a Ca alu zya
La
di usió de la p emsa dihia que s'edi a a Ca alunya supe a de lla g el mig mi-
lió d'exempla s i n'assoleix una mi jana de 565.195, que equi al
al
95,40
%
de
la di usió o al, al com mosua el quad e
I.
Aixo ol di que p ac ica nen o a la
i ada dels dia is que s'edi en a Ca alunya a des inada al consum in e io , i que
la peneuació en me ca s ex e io s és mínima.
Dins el pe íode que ens ocupa, ¡exis ien in dia is edi a s a Ca alunya' dels quals
do ze ho e en a Ba celona i els al es a di e ses ciu a s de Ca alunya. El e que la
3
No es cnen cn comp c ni dos dia is quc an dcsapa eixc cl mcs dc juny de l'any 1979, ni un nou
dia i que apa eguí el no cmb c dcl ma cix any. Els dos dia is dcsapa cgu s o cn Sol úandad Na-
c ond i
L
P ensa, adi a s a Ba cclona pe la cadena de Mi jans de Comunicació Social de 1'Es a
(MCSE) i pc anycn s a I'an iga cadcna dcl Mo imien o; el conscll de minisucs del dia 15 dc juny dc
I'any 1979 en dccidí cl ancamcn i n ncdia i dc ini iu jun amcn amb quauc dia is m s dc la cadc-
na d'ducs ind c s dc I'Es a , considc a s al amen dc ici a is; pc
aix6
i pc I'cxígua di usió
d'aqucs s dos di is cdi a s a Ba cclona, s'ha c eguc con cnicn dc dcixa -los dc banda. El dia i quc
comcnci a apa eixe cl mes de no c nb c dc I'any
1979,
o a ja dcl pc íodc anali za ,
ís
Fo o-Spo ,
dc ca ic c cspo iu
nei a dels dia is no asupo in~ el con ol de I'OJD indica ja d'an u i quin és el
seu g au de p eca ie a compe i i a dins el ne ca de p emsa.
Dels in dia is, només ui supe en els 30.000 exempla s de di usió:
A ui, Dicen,
El Co eo Ca alán,
EL
Mundo Depo i o, El No icie o Uni e sal,
El
Pe iódico,
La
Vangua dia
i
Mundo Dia io,
pe o cap d'ells supe a els 60.000, excepció e a
del penúl im,&
Vangua dia,
que amb la se a di usió o al de 195.555 exem-
pla s con inua essen el p ime dia i, no sols de Ca alunya, sinó de o 1'Es a
espanyol.
Els al es do ze dia is oscil.len en e els 16.000 i cls 3.000 exe npla s de di usió, i
ui d'ells són d'e iden ca ic e local o coma cal. No nés dos dia is dn esc i s en
ca ali,
A ui
i
Pun
Dlan',
amb di usió conjun a mol eduida espec e al o al.
No cald ia di que la p o íncia de Ba celona consumeix la najo
pan
d'aques a
p e nsa dia ia (exac amen el 77,96
%
de la di usió o al). Els pe cen a ges de les
al es es p o íncies, Gi ona, Lleida i Ta agona, sumen un o al del 17,68
%
.
P emsa di&a edi ada
a
Mad id
La
dl usió a Ca alunya de la p e nsa dia ia edi ada a o a de Ca alunya po
edui -se -co n he n di - a Ia p oceden de Mad id, dona que la p oceden
d'al es ind e s de 1'Es a és mol poc signi ica i a, és a di , é un olu n nol
ma ginal din e el o al de di usió.
Cal p ecisa , d'al a banda, que malg a que alguns dels dia is de Mad id enen
a Ca alunya una di usió ambé ín ima, s'han olgu apo a dades exhaus i es
dels dia is nad ilenys jus amen pe dona comp e comple de I'exígua pene a-
ció de la p e nsa dia ia de la capi al de 1'Es a a Ca alunya.
Allo que, e ecu amen , so p en d'enuada en anali za els esul a s d'aques a
di usió, co n a pales el
quad e
11,
és el baixííim olu n d'exempla s p oceden s de
Mad id que es disuibuiexen a Ca alunya, olum que ep esen a an sols un 3,l
%
del olu n o al de di usió a eu de la p emsa dia ia nad ilenya, i el 4,92
%
del
o al de di usió de la p e nsa dia ia a Ca aiunya. Els exempla s de dia is de Mad id
disuibul s a Ca aiunya no a iben als 30.000, i si d'aques o al en es éssim els
exempla s dels dia is espo ius, queda ien edu'i s a la nei a ; no deixa de se
cu iós, en aques sen i , que els dia is de Mad id amb nés di usió a Ca alunya
siguin espo ius. Pe o, ambé és in e essan de consigna que el e ce dia i, un
dia i de p es igi com
El
Paij
només assoleix una di usió de 4.376 exempla s, i
que el qua Es un dia i de I'ex ema d e a,
El Alcáza ,
amb 2.390 exempla s de
di usió ni jana.
Di usió Di usió ni jana Di usió ni jana pe p o íncies
Úl i n pe íode ni jana a Ca alunya Ba celona Gi ona Lleida Ta agona
con ol OID o al n.O exe npla s
Oh
exe npla s
%
n.O exempla s
%
n.O exe npla s
Oh
n."exe npla s
%
En ca ala
A ui
Pun Dia i'
En cas ella
Ca alunyalExp és'
Dia io de Ba celona'
Dia io de Lé ida'
Dia io de Sabadell
Dia io de Te asa'
Dia io Espa iol'
Diccn
El Co eo Ca alán
El Mundo Depo i o
El No icie o Uni e sal
El Pc iódico'
Gace a de Man esa'
La Ma iana
La
Vangua dia
Los Si ios
Mundo Dia io
Telc Exp és'
4-2-4'
TOTALS
Dia is no con ola s pe I'OJD. Xi es de di usió global o ~osamen ap oxima i es.
La dis ibució pe p o íncies s'ha e segons aques s c i e is: p opo ció del 91,
4,
3
i
2
Oh
,
espec i amen , pe les p o íncies de
Ba celona,
Gi ona, Lleida i Ta agona, pe als dia is Dia io de Ba celona,
El
Pen5áico i Telel ip és; en o s els al cs casos,
s'ha a ibul el cen pe cen a la p o íncia on són edi a s.
Fon : clabo ació p opia en base a dades de I'OJD i in o macions pa icula s ap oxima i es.
Es uc u a de la di usió a Ca alunya
Pa in del
quad e
V,
podem ob eni una p ime a alo ació del olum de la di-
usió que é a Ca alunya la p emsa p opia i l'ex e io . La compa ació en e els
quaue olums, que acili a el
g @c
1,
a e iden -com hem di - la insigni i-
can pene ació dels dia is de Mad id i la no able p esencia dels se mana is
mad ilenys
.
Si em e e encia a la dis ibució e i o ial d'aco d amb la di isió adminis a i a
p o incial -ja que només es disposa de segmen acions p o incials de la di usió
conuolada pe I'OJD-, el
g a c
2
a ben palesa la si uació: an pel que a a
dia is com a se mana is, els pe cen a ges de di usió p o incial sob e el o al de
Ca alunya énen a co obo a una p esumpció que ja s'in u'ia d'enuada, i és que
la p o íncia de Ba celona s'enduu la pa del Ileó, i les alues es s'han d'acon-
en a amb pa icipacions, si no ma ginals, almenys mol poc conside ables
sob e el o al. E ec i amen , la p o íncia de Ba celona os en a una pa icipació
en la di usió d'en o n del
83
Oh,
men e que la es a (un
17
%)
és compa i pe
les p o íncies de Gi ona, Lleida i Ta agona, més o menys d'aco d ambé amb la
espec i a p opo ció demog a ica.
G a ic
1
Di usió de p emsa a Ca alunya segons
lloc de p ocedencia (mile s d'exempla s)
1.000

Di usió de p emsa a Ca alunya
43
Jus a nen , de la compa ació en e nomb e d'habi an s i consum de p emsa pe-
iodica pe núme o en un país de e mina , s'ob enen els índexs de lec u a, o
millo , de di usió de p emsa, d'ús in e nacional. Els anua is de la Unesco' con-
cedeixen iabili a als índexs e e i s als dia is, i en can i conside en poc iables
els índexs ela ius a al a p emsa pe iodica, an pe aó de la se a di e si a com
pe la impossibili a ac ual de con ola -ne la di usió. Pe aques es ma eixes a-
ons, aquí només ens e e im a l'índex de lec u a de dia is a Ca alunya pe
al
pe íode que ens ocupa, que al com posa de mani es el
quad e
m,
dóna una
mi jana de
104,96
exempla s pe mil habi an s.
QUADRE
YI:
~NDEX
DE
LECTIJRA
A CATALUNYA
Habi an s Di usió dc dia is indcx
dc e (1975)' (n.
O
cxc npla s) (exc npla s11000 hab.)2
Ba celona
Gi ona
Lieida
Ta agona
CATALUNYA 5.663.125 594.450 104,96
1
Dadcs dc I'INE (Ins i u Nacional dlEs adb ica) c c cn s al 1975.
2
En eali a aques s índcxs hau icn dc sc més baixos si ens a cnguéssim als c i c is dc la Uncsco, cu
no s'hi solcn inclou e els dia is únicamcn csponius.
L'índex de lec u a supe io és el de la p o íncia de Ba celona
(1 ll,l4)
i I'in e io el
de la p o íncia de Ta agona
(7?,23);
a aques s'acos a l'índex de Lieida
(79,16),
men e que el de la p o íncia de Gi ona se si ua més a p op de la mi jana. En
conjun , la mi jana de Ca alunya supe a la mi jana de 1'Es a espanyol
(98),
pe-
o en can i les es p o íncies al es que Ba celona n'es an pe da all.
Con inuan amb I'analisi de la p emsa dia ia, esul a in e essan de segmen a -
ne la di usió pe gnips de p emsa, en enen ambé aquí com a als la p emsa
esc i a en ca ala i la p oceden de Mad id. Aques a segmen ació ens o e eix no-
es dades pe a iden i ica qui con ola la di usió de dia is a Ca alunya. En el
5
C i.,
UNESCO,
Anuano
Es adii ico,
Pa ís, 1977, pp. 920
i
SS
g *
3
queda plasmada aques a eali a : un sol g up de p emsa amb es dia is,
el g up Godó, ocupa gai ebé la mei a del me ca (48,23
%);
el gmp Mundo,
amb qua e dia is, n'ocupa un 12,29
%;
els al es onze dia is en cas ella edi a s
a Ca alunya n'ocupen el 28,94
%;
els dos dia is en ca ala, un 4,92
%;
i el gmp
p oceden de Mad id, e1,5,62
%
es an .
G a ic
2
Di usió de p emsa a Ca alunya
pe p o íncies
(en
%)
Ta agona,
6,14
Ta agona,
6,44
Lleida,
4,
66
Gi ona,
Dia is Se mana is
Des del pun de is a de la di usió de cada dia i, el
g 2 ic
4
o dena de més a
menys els dia is edi a s a Ca alunya que supe en els
5
.O00
exempla s de di usió
e ec i a.
1
si bé la p emsa dia ia p oceden de Mad id é en conjun poca di usió,
no deixa de se signi ica iu compa a la di usió de cada dia i al com ep esen a
el
g a ic
S.
En el sec o de se mana is, ja hem apun a
(g@c
1)
que la si uació és ben di e-
en a la cons a ada pe als dia is, p ecisa nen pe la ela i a impo ancia de la
p emsa se manal p oceden de Mad id. Tanma eix, aques a cons a ació se ia
Di usió de p emsa a Ca alunya
45
ben al a si del ecomp e n'excloguéssim el se mana i
Te ep og amd,
que no so-
la nen és el p ime se mana i en e o s pe la se a di usió a ~a ilun~a, sinó que
cons i ueix el
45,3
%
del o al de di usió dels se mana is mad ilenys a Ca a-
lunya, o sia, quasi bé la mei a .
D'en e els se mana is edi a s a Ca alunya, els p ime s llocs són ocupa s pe
Lec u as
i
In e iu,
segui s ja a ce a dis ancia pe
P on o
i
Hoja del unes.
El
g 6-
jic
G
mos a I'escalona dels 21 se mana is que log a en di ond e a Ca alunya
més de 10.000 exempla s pe núme o.
G a ic
3
Di usió de p emsa dia ia a Ca alunya
segons g ups de p emsa, lloc de p ocedencia
i llengua (en
%)
En ca ala
5,
62
MUNDO DIARIO
TELE/EXPRES
CATALUNYA
EXPRÉS
4-2-4
6
De e ,
Telep og ama
s'apana absolu amen de o a la gamma dels ai es seunana is anali za s
an pels con ingu s (gai cbí només o c cix la p og amació il.lus ada de Radio Tele isió Espanyola
du an la scunana) com pcl p cu (dcu pcssc cs, cn cl pe íode anaii za ) ca ac e ís iqucs ambducs quc
cxpliqucn su icicn mcn cl scu g au dc di usió,
cas
quc es epe eix en la majo ia de pa ios d'Eu opa
occidcn d.
1-LA
VANGUARDIA
2-EL PERIODICO
3-EL MUNDO DEP.
4-MUNDO DIARIO
5-DICEN
6-EL NOTICIERO UNIV.
7-EL CORREO CAT.
8-AVUI
9-TELEIEXPRÉS
10-DIARIO ESPA~OL
11-AS
12-DIARIO DE BARCELONA
13-LA MARANA
14-LOS SITIOS
15-DIARIO DE TERRASSA
16-DIARIO DE SABADELL
G a ic
4
Dia is de més di usió a Ca alunya
(+
5.000 exempla s)
G a ic
S
Dihsió a Ca alunya dels dians
de Madnd
(no
exempla s)
ABC
AS
DIARIO,16
EL ALCAZAR
EL IMPARCIAL
EL PAIS
INFORMACIONES
MARCA
MUNDO OBRERO
PUEBLO
YA
G a ic
6
Se mana is de més
di usió
a Ca alunya
(+
10.000 exempla s) (C
=
Ca alunya, M
=
Mad id)
1 -TP (M)
2-LECTURAS (C)
3-INTERVIU (C)
4-PRONTO (C)
5-HOJA DEL LUNES (C)
6-¡HOLA! (M)
-.
7-DIEZ MINUTOS (M)
8-LIB (C)
9-SEMANA (M)
10-GUIA DEL OCI0 (C)
11-EL CASO (M)
12-GARBO (C)
13-CAMBIO-16 (M)
14-EL PAPUS (C)
15-NUEVO FOTOGRAMAS (C)
16-EL JUEVES (C)
17-PARTY (C)
18-GACETA ILUSTRADA (C)
19-iCHIST! (M)
20-TRIUNFO (M)
21-TELE-RADIO
(M)

EF uc u a de la di usió pe p o íncies
Ba celona
Com que la població de la p o íncia de Ba celona ep esen a més de les es
qua as pa s del o al de Ca alunya (exac amen , el 77,64
%,
el 1975) i la di u-
sió de p emsa dia ia i se manal ep esen a el 82,34 i el 83
%
espec i amen ,
sob e els o als, cal conclou e logicamen que I'es nic u a de la di usió de la
p o íncia de Ba celona é els ma eixos e s essencials de I'es nic u a de la di usió
gene al a Ca alunya.
1
pe aixo ob iem a a e e encies especials a la p o íncia de
Ba celona; de e , el seu compo amen , es adís icamen pa lan , s'imposa p ac-
icamen igual al conjun de Ca alunya (cosa que es po comp o a epassan
a en amen els
quad es
I,
11,
III
i
IV).
Gi ona
Els
g ajcs
7
i
8
mos en, espec i amen , I'o denació dels dia is i se mana is a la
p o íncia de Gi ona pel olum de la se a di usió.
Pel que a a la p emsa dia ia, d'una di usió o al de 40.754 exempla s, els dos
dia is locals
Los Si i'os
i
Pun Dia i
ob enen una di usió que ep esen a poc
menys d'una qua a pa . El p ime dia i és
La
Vangua dia,
amb una ci culació de
més de 12.000 exempla s. En e aques dia i i els dos locals, ocupen la mei a
de la di usió o al; I'al a mei a és mol di e si icada en e els al es dia is de
Ba celona. Els dia is de Mad id a penes a iben a Gi ona, o i que és a des aca
la ela i a incidencia de
EI
Alcáza .
Quan a la p emsa se manal, son deu les publicacions que hi enen una di usió
supe io als 2.000 exempla s, si uan -se en p ime lloc
In e iu.
El o al de la di-
usió de se mana is se si ua en o n dels 100.000 exempla s.
A
la p o íncia de Lleida, la di usió o al de dia is dóna una mi jana de 27.646
exempla s. El p ime lloc és ocupa pel dia i local
La
Ma iana,
i
en o al són nou
els dia is que supe en els 500 exempla s de di usió pe núme o, al com s'indica
en el
g a ic
9.
Els dos dia is locals, I'esmen a
i
Dia io de Lé ida,
ocupen més
d'una e ce a pa de la di usió o al. Els dia is de Mad id hi assoleixen mol po-
ca pene ació, pe o al
la
pena d'obse a que en els dos p ime s llocs hi ha
El
País
i
El Alcáza .
Di usió
de
p emsa a Ca alunya
49
G a ic
7
P o íncia de Gi ona: dians de
més
di usió
(+
500 exempla s)
G a ic
8
P o incia de Gi ona: Se mana is
de
més
di usió
(+
2.000 exempla s)
1-LA VANGUARDIA
2-LOS SITIOS
3-EL CORREO CAT.
4-PUNT DIARI
5-DICEN
6-EL MUNDO DEP.
7-AVUI
1
6.169
4.480
,
4.300
2.794
2.886
2.661
En el sec o dels se mana is. el
g 2 ic
10
o e eix I'o denació dels ui que supe en
els
2
.O03
exempla s de di usió.
In e iu
ocupa el p ime Iloc, i el o al de la di u-
sió dóna una mi jana de
56.122
exempla s.
1-INTERVIU (C)
2-TP (M)
3-LECTURAS (C)
4-PRONTO (C)
5-HOJA DEL LUNES (C)
Ta agona
8-EL PERIÓDICO
9-EL NOTICIERO UNIV
10-MUNDO DIARIO
1 1-TELE/EXPRÉS
1
I
19.655
1
18.403
15.663
9.309
9.217
La p o incia de Ta agona consumeix una mi jana de
36.429
exempla s de dia is
cada dia. El p ime lloc en la di usió co espon a I'únic dia i local,
Diano Espa-
2.200
i,631
-
1.624
-
640
1
6-LIB
(C)
7-SEMANA (M)
8-CAMBIO-16 (M)
9-DIEZ MINUTOS (M)
10-GARBO (C)
5.962
-3.372
-2.895
2.524
-2.353
G a ic
9
P o incia de Lleida: Dia is de
més di usió
(+
500 exempla s)
1-LA MARANA
2-LA VANGUARDIA
3-DIARI0 DE LERIDA
4-EL CORRE0 CAT.
5-DICEN
6-EL MUNDO DEP.
7-EL PERIODICO
8-AVUI
9-MUNDO DIARI0
1-INTERVIU (C)
2-LECTURAS (C)
3-TP (M)
4-PRONTO (C)
5-LIB (C)
6-¡HOLA! (M)
7-HOJA DEL LUNES (C)
8-DIEZ MINUTOS (M)
G a ic
10
P o íncia de Lleida: Se mana is
de més di usió
(+
2.000 exempla s)
ñol,
amb una ci culació ap oximada de
12.000
exempla s, que ep esen a una
e ce a pa del o al p o incial. Els dia is que supe en els
500
exempla s de di u-
sió són nou, al com mos a el
g 2$c
1
I.
Els dia is de Mad id hi enen una ela i-
a bona p essncia.
Pel que a a la p emsa se manal, el
g ii ic
12
o dena els 8 se mana is que supe en
una di usió de
2.000
exempla s. Cal ema ca que en el o al de la di u-
sió (94.984), ocupa un p ime lloc ben des aca
Telep og ama,
amb una mi jana
de 13.693 exempla s.
Di usió
de
p emsa a Ca alunya
51
G a ic
11
P o incia de Ta agona: dia is
de més di usió
(+
500
exempla s)
G a ic
12
P o incia de Ta agona: se mana is
de més di usió
(+
2.000
exempla s)
1-DIARIO ESPAROL
2-LA VANGUARDIA
3-EL MUNDO DEP.
L
'audiencia eal, una incogni a
I
I
,
1-TP (M)
2-LECTURAS (C)
3-INTERVIU (C)
4-PRONTO (C)
5-DIEZ MINUTOS (M)
6-LIB (C)
7-SEMANA (M)
8-CAMBIO-16 (M)
Fins a a ens hem e e i a la di usió de la p emsa dia ia i se manal a Ca alunya
a enen l'únic c i e i del nomb e d'exempla s enu s
-o
almenys dis ibui s
i
no e o na s-de cada núme o.
4-EL CORREO CAT.
5-DICEN
6-AVUI
7-MUNDO DIARIO
8-EL
PERI~DICO
?-EL NOTICIERO UNIV
L'analisi de la ci culació so a aques c i e i esul a ela i a nen acil pe o gene al-
men incomple a; és el que de e se sol u ili za pe a con ecciona els índexs in-
e nacional~ de lec u a de p emsa, que en eali a io són alua cosa que indexs
d'sadquisi o s~ de p emsa.
3.087
2.833
2.637
m2.196
-1.751
-1.650
-
1.361
I
8.213
F
12.000
I
i9.693
13.46i
12.234
,
9.843
7.038
5.603
-3,377
-2.575
l
CONCLUSIONS
Les dades aponades al lla g d'aques ueball són suscep ibles de múl iples lec u-
es, algunes de les quals o les hem a ancades an e io men o han queda
implíci es en di e ses cons a acions. E iden men , no olem ni podem p e-
cnd e d'exhau i o es les possibles in e p e acions globals, pa cials o sec o ials
a que donen lloc les e~ a~ iques de base sob e la di usió de p emsa dia ia i se -
mana1 a Ca alunya.
Un dels objec ius cen als de la ece ca e a d'in en a de mi a ni el1 es adís ic
-i malg a les limi acions- quina és la si uació de la di usió de la *g an* p cm-
sa a Ca alunya, i delimi a -ne els p incipals ue s es uc u als. A a, no podem
clou e aques es pagines sense dona un pas més en aques sen i i a en u a unes
p ime es conclusions globals sob e la di usió de p emsa a Ca alunya ela i a a un
pe íode an decisiu de la his o ia, de la llengua i de la cul u a ca alanes, com el
p esen .
En de ini i a, doncs, pod íem edui a aques es se les p incipals conclusions
que es desp enen d'aques a ece ca:
l.
ndex de di usió mol bak.
La
mi jana de di usió de dia is a Ca alunya pe mil habi an s -incloen -hi am-
bé la dels dia is espo ius- és de 104,96, índex ela i amen supe io al de I'Es-
a espanyol (98, segons I'índex e e i a I'any 1975 de
1'Anua io E~ a~ zco
de
la Unesco), pe o mol in e io als índexs d'Eu opa Ociden al (compa i's en el
quad e
IXI'índex de Ca alunya amb els d'alguns pa'isos eu opeus de demog a ia
simila a la de Ca alunya). Pel que a als se mana is, I'índex es a segu amen
nés ben si ua espec e d'aques s al es pa'isos, pe bé que les dades ac uals no
pe me en de e compa acions iables.
2.
Me ca de lec u a gai ebé o en cas e//a.
Els exempla s de dia is en ca ala que es disuibueixen dihiamen a Ca alunya
ep esen en un 5,64
%
del o al de la ci culació de dia is, és a di , que els dia is
en cas ellii cob eixen el 94,36
%
de la di usió; quan a se mana is de di usió ge-
ne al, el pe cen a ge del ca ala enca a és més edul i només a iba a un 1,47
%
.
Conside an que a Ca alunya pa la en ca ali un
60
O/o
de la població esiden -i
un
80
O/o
I'en én-, la con adicció en e ús del ca ali pa la
i
lec u a en ca a12
de la p emsa de masses, esul a espec acula , pe no di d ami ica; aques a

Di usió
de
p emsa a Ca alunya
59
Aus ia
Dinama ca
Finlandia
I landa
No uega
Suecia
Su'issa
QUADRE
IX:
~NDEX
DE DIRISIO
DE
DIARIS
A
CATALUNYA
1
A ALGUNS PAISOS EUROPEUS
Habi an s
1975
(mile s) index
1975
(excmpla s pc
1000
hab.)
Fon : Popula ion,
1976,
p.
918;
Anua io Es adü ico,
1977,
pp.
926
i
SS.,
i
dades d'aques eball pe
a Ca alunya.
con adicció es a ia més e iden si compa em els índexs de lec u a de dia is en
ca ala a Ca alunya (0,06 pe 1000 hab.) amb eis índexs de lec u a de dia is en al es
pa&os eu opeus
(quad e
IX)
de llengues mino i hies, com pe exemple Dina-
ma ca (341), Finlandia (440), No uega (412) o Suecia (572).
3.
Au oabas amen en dani i impo ació de se manans.
Ca alunya p ac icamen s'au oabas eix de p emsa dii ia puix que la di usió de
dia is p oceden s de Mad id -els p oceden s d'al es ind e s es poden menys-
p ea a e ec es es adis ics- només cob eix un 4,92
%
del o al de la di usió.
La
si uació és ben di e en
,
en can i, en el sec o dels se mana is, ca els p oceden s
de Mad id - ambé aquí els p oceden s d'al es llocs no enen elle ancia-
ep esen en més d'una e ce a pa del o al, o i que baixa ia nol conside-
ablemen si no s'inclogués una publicació an especial, pe o de an a di usió,
com
Telep og ama.
4.
E(
compo amen de Ca aíunya, ma ca pe Ba celona.
Es adís icamen pa lan , els índexs i les ca ac e ís iques del compo amen de
Ca alunya en ma e ia de di usió de p emsa massi a, són es e amen ma ca s pel
compo amen de la p o íncia de Ba celona pel e que ella sola os en a
un
82,34
%
de la di usió o al de dia is i un
83
%
de la de se mana is. Com
que I'índex de di usió de dia is a la p o íncia de Ba celona és supe io a la mi ja-
na de Ca alunya, aixo ol di que supe a de bon uos I'índex de les al es es
p o íncies.
J.
Compo amen simila en e les p o íncies de Gi ona, Ueida i Ta agona.
Les es p o íncies cpe i es* de Ca alunya mos en, en e mes globals, compo a-
men s si nila s en I'es mc u a de la di usió de p emsa massi a, pe
bé
que hi ha
di e encies signi ica i es; pe exemple: Gi ona é I'índex més al de lec u a de
dia is i de lec u a en ca ali, i en can i Ta agona el més baix en el p ime cas i
Lleida en el segon; Lleida é les xi es absolu es més baixes en o s els casos;
Ta agona és la que llegeix més dia is p oceden s de Mad id (mi jana dia ia
de
921),
men e que a Gi ona a penes els coneixen
(184),
e c. Respec e als se -
nana is, comp o em una co'incidencia signi ica i a: uns ma eixos í ols ocupen
semp e els es p ime s llocs, enca a que en o d e dis in :
In e iu, Lec u as
i
Telep og ama.
G.
La
mei a de la di usió de dians, en mans d'un solgmp,
Conside an qui con ola la di usió de p emsa dia ia, es cons a a que gai ebé la
mei a del o al és en mans d'un sol gmp de p emsa, el gmp Godó, que amb
es dia is, pe o sob e o amb
La
Vangua dia,
ocupa el
48,23
%
del me ca ca a-
12 d'aques sec o . Un al e gmp amb qua e dia is, el gmp Mundo, n'ocupa
el
12,29
9'0.
A
pa dels dos dia is en ca ali i els p oceden s de Mad id, els al es
onze cob eixen el
28,94
%
de la di usió.
7.
Els
se manans de g an dzyusió no són d'in onnació gene al.
Finalmen i pel que a a la p emsa se manal, s'obse a una no able di usió d'al-
guns se mana is, sob e o d'en e els edi a s a Ca alunya; si es deixa de banda
Telep og ama,
el de mkima di usió, els qua e p ime s són de p ocedencia ca a-
lana
(Lec u as, In e iu, P on o
i
Hoja del Lunes),
segui s en els dos següen s
llocs pe se mana is de Mad id
(!Hola¡
i
Diez Minu os).
D'al a banda i enin
en comp e el ca ic e de les publicacions se manals, es cons a a que d'en e
Di usió
de
p emsa a Ca alunya
6
1
els
21
se mana is que depassen els 10.000 exempla s de di üsió només qua e
poden ca aloga -se dinue la in o mació d'ac uali a
(Hoja del Lunes, Cambio-16,
Gace a Ilus ada
i
Thn o)
i o s els al es -jus a nen els de més di üsió- con-
igu en un g an en all, malg a no ables di e encies en els con ingu s espec-
ius, que pod ia engloba -se con encionalmen so a I'epíg a de cp emsa de sala
d'espe a~.
Desemb e 1979
CIRCULATION OF
THE
DAILY AND
WEEKLY
PRESS
IN CATALONIA
Thep ime aim o his esea ch is o disco e wha he main s uc u aljéa u es o
he ci cula ion o he p ess we e in Ca alonia duhg
1978/79.
The poli ical
e en app o ing Ca alunya's S a u e o Au onomy and he gene alp ocess o
na ional ecupa a ion o Ca alonia wi hin he Spanzsh S a e h ough his penod
jus j only oo well he in e es shown in knowing he eal da a on he ma ke
o he mass media in his geopoli ical iame. This wo h is limi ed o he analysis
o only one sec o o he mass.media: newspape s and magazines, and only
h ough hei le els o ci cula ion. One o he mos impo an conclusions o
his s udy is ha he Ca alan language has an ex emely low index wi hin he
o e all Ca alan p ess. Only
S
%
o all newspape s dis nblc ed in Ca alonia a e in
he Ca alan language, and he
pe cen age o weehly magazines in Ca alan does
no each
1,s
O/o.
Conside ing ha abou
GO
%
o he popula ion esiden in
Ca alonia speaks Ca alan, his con as seems so ou o p opo ion ha
i
can
only be explained
by
he age-old opp esion held o e he Ca alan language and
cul u e, as well as he p esen monopolizing endency o he Spanish language
in he mass med a ma he h oughou Spain.