ESTAT, ORDRE(S)
1 SERVEIS
D'INFORMACIO
(El
23-F
co n
a
negació
del cop d'es a )
Josep
Gz ieu
El us a cop d'es a del 23 de eb e de 1981 a 1'Es a espanyol, si uació
polí ica-lííi en I'e olució ecen d'aques Es a , po se llegi pe exemple co n
un capí ol his d ic in eg an d'un ex mol més ampli o bé co n una seqü2ncia
ílmica d'un lla g documen al his o ic enca a inacaba , e c. Un ex o una se-
qüencia ílmica pe me en o o e eixen lec u es o explo acions mol di e ses se-
gons I'angle o pun de is a ce ca .
En aques assaig, l'op ica p edominan que p oposem és l'analisi del 23-F des
de les eo ies de l'o gani zació i de la comunicació. És a di , conside a el 23-F
co n a si uació-índex en el p océs de conducció -i pe an , de con ol dels ci -
cui s i luxos onamen als d'in o mació i d'o d es- de 1'Es a espanyol, inicia
desp és de la mo de F anco a a és de l'anomenada .Re o ma Suá ez~ i p ac i-
camen consuma en aques a da a his o ica.
Din e aques a pe spec i a, comencem a ancan
(1)
una hipo esi gene al d'in-
e p e ació del ex * (el 23-F), pe passa o segui a la ona nen ació analí ica
de l'an e io hipd esi de eball, abo dan els següen s pun s: (11) la ansició i
e o ma del con ol de 1'Es a espanyol en e 1976-1981; (111) el
23-F
co n a nucli
esolu iu del con lic e d'o d es a I'in e io de I'apa ell d'Es a ; (IV) el pape de-
e minan dels se eis d'in o mació o se eis sec e s abans i desp és del cop; i
(V)
conclusió p oposan una lec u a global del a ex s co n a discu s polí ic i co n a
ope ació dissuasd ia pe ec a.
128
1.
SOBRE LA
NEGACIO
DEL COP D'ESTAT*
1.
La
cons a ació més elemen al sob e I'in en de cop d'es a del
23-F
a Espanya
( eb e de 1981), és ambé una de les més elle an s: el cop a acasa .
En e ec e, el cop d'es a di igi pels gene als Milans del Bosch, A mada, To-
es Rojas, inen co onel Teje o, i al es mili a s d'al a g aduació, a acasa en
ques ió d'ho es. Almenys co n a cop mili a clbsic. (Una al a cosa se ia anali -
za i alo a 1'15s polí ic del con lic e en e pode s din e els apa ells d'Es a , i la
ma eixa ins umen ali zació pe suasi a del cop, cosa que a a deixem de banda.)
Si uacions an c í iques i complexes co n aques a pe me en Iogicamen múl iples
lec u es. Igualmen , les aons del ac& del
23-F
poden se iden i icades des
d'angles d'obse ació mol di e sos. Pe o aquí ens in e essa especialmen de es-
segui el ac& del cop co n un ac& del con ol pe pa dels golpis as dels p in-
cipal~ ci cui s d'in o mació en una socie a ja indus iali zada, co n la d'Espanya
en inicia -se la decada dels ui an a. El
23-F
se i ia pe a demos a a uns i al-
ues, que a 1'Es a espanyol ja no hi ha al e na i a* d'Es a sense ga an i aquel1
con ol, el qual cada egada es demos a més assegu a pe 1'Es a co n a al, més
enlla del go e n de o n, més en112 de I'es amen mili a o de I'Església.
En de ini i a, els golpis as no an sabe alo a en els seus e mes p ecisos la
anscendencia *logís ica*, pe no di ja *esua egica*, del con ol dels ci cui s i
luxos onamen als d'in o mació en la socie a espanyola del 1981, i en el cas in-
ce que ho sabessin alo a , de e no els an pode con ola .
Cal econeixe que un dels aspec es més espec acula s de la magna ope ació
pe suasi a que ou el
23-F,
a se que, desp és de les lla gues ho es en que mi-
lions d'espanyols es a en penden s de la esolució delpu sch, inalmen , sob e
la mi jani , o hom a cc eu es les pa aules ele isades del ei Joan Ca les, ma-
xim
s'mbol i ep esen ació de 1'Es a espanyol. To hom a sob een end e que la
si uació es a a ccon olada~, i la gen se'n a ana a do mi , i els golpzs as an
comenca a p epa a la e i ada. 1 a a e el més me a ellós: o aixo ha ia passa
es an el go e n en ple seg es a ! El go e n no podia con ola , des de les
6
ho es
23
minu s del dilluns ns al migdia del dima s, cap dels ci cui s onamen als
d'in o mació. Pe o, la maquina de 1'Es a sí que podia, i demos a que podia su-
pe an en ebancs an de e minan s co n la o cosa inope ancia del go e n i
I'a ac on al dels golpis as.
2.
En les socie a s capi alis es de ipus monopolis a, és 1'Es a co n a al que en-
deix a monopoli za els mecanismes més decisius pe a I'exe cici del pode , i pe
con a, es amen s o gmps socials que his o icamen han de en a pa cel.les
im-
Aques a icle, pel que a ais c s del
23-F,
es basa en dades disponibles ins el mes d'agos del
1981,
quan enca a no s'ha icn cclcb a conseiis de gue a conua els mili an p occssa s, pe o ja s'ha-
ien ilua pa s imponan s del suma i, co n les conclusions del iscal i les decla acions suma ials dels
p incipais caps inculpa s (gene als Milans del Bosch, A mada i incn co onel Teje o).
po an s de pode (I'Exe ci , les Esglésies, e c.) an deixan de eni el p o ago-
129
nisme p opi de socie a s menys indus iali zades ilo amb es uc u es eudals, co-
lonial~, e c.
1
I'a en a obse ació de les socie a s nés desen olupades d'occiden dóna su-
icien s a gumen s, cada dia nés de ini ius, pe es abli que un dels mecanismes
més decisius pe a I'exe cici del pode és el con ol dels di e sos i complemen a-
is ci cui s i luxos de la in o mació que es poden indi idua en aques a mena de
socie a s.
Així, 1'Es a ac ual endeix a cons i ui -se co n el ga e-Aeepe absolu , el mi-
xim il e de la consciencia col~lec i a, el conuolado pe excel.l?ncia de o ipus
d'in o mació que ci culi pels canals socials.
3.
1
quins són els luxos onamen als d'in o mació que poden indi idua-se en
les socie a s pos -indus ials? És a di , quina ipologia sembla la nés adequada
pe a in eg a i explica aquells luxos d'in o mació el con ol dels quals 1'Es a
monopolis a no po deixa d'assegu a -se?
A al1 e iden men d'hipo esi, i pe an p o isional, p oposem qua e g ans
blocs de luxos onamen als d'in o mació, esue amen i dialec icamen connec-
a s en e si, indi iduali zables segu amen en o es les socie a s o gani zades,
pe o d'especial pe inencia en les socie a s nés complexes, o sia, les pos -
indus ials. Els qua e blocs se ien:
a) La in o mació co n a sabe , co n a coneixemen de la eali a , que compo a
els p ocessos d'adquisició, d'emmaga zemamen , uac amen i aplicació de da-
des sob e la eali a na u al i social;
b) La in o mació co n a o d es o manda s, que equi al al dic a d'o d es d'exe-
cució a a és de les di e ses cadenes de comandamen (cadena mili a , uncio-
na ia , ibunals, cadena de p oducció, e c.), a pa i de p eses de decisió en base
sob e o dels luxos an e io s;
c) La in o nació co n a in e comunicació en e els indi idus i els pe i s g ups de
la socie a , més o menys edu'ible a la ci culació social i de base de la in o mació
*disponible*, cada cop nés con olada pels apa ells de 1'Es a monopolis a;
d)
La in o mació co n a pe suasió, que comp end ia o es les ope acions de legi-
imació del con ol dels luxos an e io s a a és del discu s pe suasiu, unció en-
ca egada cada cop més, pe bé que no exclusi amen , al sis ema de la comuni-
cació de masses.
4.
En les socie a s capi alis es indus iali zades, les decisions polí iques esde e-
nen p og essi amen nés complexes, i pod íem a egi que no poden se suplan-
ades pe al a mena de decisions, pe exemple mili a s.
La g an complexi a d'aques es decisions de i a singula men de dos e s in-
discu ibles: d'una banda, de l'eno me complexi a de la ma eixa o gani zació
social i, si es ol, del mode de p oducció social p opi de I'anomena aes a mul i-
130
nacional*; i de I'al a, de la immensa quan i a de dades i d'in o macions sob e
la eali a -na u al i social- que cal adqui i , p ocessa , e eni i aplica , abans
de p end e decisions pe inen s.
Si és ahí, la capaci a polí ica de p end e decisions, ins i o en ambi s no es-
ic amen polí ics, pe o de elle ancia pública (e iden men en el camp mili a ,
en el de la p oducció, en el de la in es igació, e c.), endeix a esde eni més i
més concen ada en menys mans pe la dinhica esmen ada.
És a di , que en aques ipus de socie a s la in o mació com a coneixemen de
la eali a , base de p esa de les decisions adequades en el ma c d'una es a egia
conc e a, esde é monopoli de 1'Es a com a al, i di ícilmen els es amen s o
g ups que no con olen o s els luxos disponibles d'aques asabe ~ poden impo-
sa , ni pe la o ca, una es a egia di e en de la imposada pe 1'Es a .
El
cas del
23-F
o neix mol s a gumen s en aques sen i . Demos a de mane a
cla a que els
golpis as
no disposa en d'uns ase eis d'in o mació~ gai e
e icaces,
no solamen d'in o mació mili a , sinó ambé d'in o mació sob e I'ces a d'opi-
nió~ en e la població ci il, de la aco elació de o cesw en e les je a quies mili-
a s i en e els di e en s cossos de I'Es a , e c.
5.
Pe o, enca a po se hi ha un al e pun més impo an que els mili a s sedicio-
sos no an eni en comp e: el g au de legi imació que la ademoc acia*, o sia,
1'Es a democ i ic segons el model occiden al, ha ia assoli no sols en e la po-
blació ci il, sinó en bona pa dels ma eixos cossos assala ia s de 1'Es a (des de la
aclasse~ polí ica, als al s unciona is de I'Adminis ació, als ma eixos cossos e-
p essius com la policia o la Gukdia Ci il, e c.). Els sediciosos, si no enien a mi
su icien s ase eis d'in o maciós, menys disposa en enca a de ase eis de pe sua-
sión pe a legi ima la se a causa: la implan ació d'una no a dic adu a, ja os de
ipus anquis a (Teje o-Milans), ja os aa la u cas (A mada). In en a en, és
ce , ope acions de legi imació, sob e o des del dia i mad ileny
Eí
Akáza ;
pe o
la con ao ensi a de o el sis ema dels mi jans de comunicació de ensan el e-
gim de llibe a s o mals, idiculi za a en el millo dels casos la ac edibili a w
dels
golpis as.
1 és que la c edibili a del discu s
golpis a
ha ia esde ingu ambé mol baixa
desp és dels anys de la a ansició Suá ez*, en que el discu s dominan ha ia con-
sis i en I'homologació de 1'Es a espanyol din e el conce de 1'Eu opa occiden-
al, i pe an la de ensa de les llibe a s o mals com a base del consens sob e
la llibe a onamen al del sis ema socio-economic occiden al, la llibe a de
me ca .
6.
Pe o el discu s dominan sob e el egim de Ilibe a , o sob e la democ acia, ha
amaga sis emi icamen que aques a no a si uació polí ica no ha es a mi de
cap e olució social, ni ampoc de cap up u a amb el gim anquis a, ni exclu-
si a de cap g up social, sinó una mena de p océs e olu iu del a do- anquisme.
O pa lan amb més igo , una a e o mas del egim an e io , coneguda com a a e-
13
i
o ma Suá ezs i e endada pe la socie a espanyola el 1976 ( e e endum del 15
de desemb e, amb no an a-cinc pe cen dels o s emesos, a o ables, i amb una
abs enció de in pe cen ). Malg a les di icul a s, la e o ma i a enda an de-
mos an que 1'Es a espanyol es a a p es ja en la dinhica p o unda del capi a-
lisme eu opeu, i seg egan en conseqüencia un discu s legi imado que ecolza a
d'un cos a en I'exal ació de la *democ acias con a els sec o s in olucionis es de
les Fo ces A mades i, de I'al e, en la o ga dissuaso a dels apode s ac icss con a
les p essions de I'esque a. L'aequilib i esul an mena a a I'assolimen de ini-
iu dels objec ius p incipals de la e o ma: I'homologació als paisos de 1'Eu opa
occiden al (model de democ acia o mal, llibe a de me ca , ing és a la
CEE,
in-
eg ació a I'OTAN, e c.).
1
en aques model de socie a , el cop d'es a clhsic, el cop d'es a mili a , es-
de é cada egada més imp obable pe al com I'apa ell mili a , pel que a so-
b e o a la polí ica in e io , deixa de eni su icien au oaomia, i la deixa de
eni pe aques es es aons bhiques i complemen a ies: com a o ca de e-
p essió in e na, les se es uncions són assumides mol més e icien men pe o
I'apa ell policíac mode n; com a o ca de dissuasió, sembla que 1'Es a mono-
polis a ha oba la mane a de dona un ca ic e més aposi ius a aques a mis-
sió adicional dels exe ci s, u ili zan a ons els g ans apa ells de la pe suasió
col~lec i a; i inalmen , com a gmp de p essió polí ica, I'es amen mili a en-
deix a es a al amen i sub ilmen in eg a en el eixi ci il dels gmps domi-
nan s en la indús ia, en el come g i en les inances.
11.
TRANSICIO
1 REFORMA DEL CONTROL DE L'ESTAT ESPANYOL
La
his o ia de la a e o ma Suá ezs és la his o ia de la ansició del pode d'Es a ,
del conuol mhim de la socie a espanyola, des d'un e ex mili a a un al e de
ci il.
1
aques a delicada ope ació qui ú gica de g an olada, eque ia in e en-
cions especí iques modi ican i conuolan sob e o es classes de ci cui s ao ga-
nics : la cadena de comandamen mili a o pa a-mili a ; els ci cui s asec e s
d'in o mació o d'in el.lig2ncia; i inalmen els luxos de discu sos legi imado s
(incloses les eleccions).
Na u almen , in e encions an decisi es ha ien de p o oca du es eaccions
de ebuig pe pa de ce s oigans del cos social.
La
his o ia d'aques es p incipals
eaccions és el que a a abo dem de o ma concisa.
Els pun als de legi imació de la e o ma sob e els quals s'ha bas i o el p o-
cés, o en bbicamen el e e endum de 15 de desemb e del 1976 i les p ime es
eleccions gene als del 15 de juny del 1977. Pe al d'aconsegui la c edibili a ne-
cessa ia, calgue en en aquells mesos unes mesu es mínimes de libe ali zació del

132
egim (amnis ia mode ada, llibe a sindical i de aga i legali zació del PCE) que
p o oca en ja impo an s ensions i dimissions signi ica i es de mili a s en el go-
e n ( inen gene al De San iago i almi all Pi a da Veiga). Sembla que ou a pa -
i de la legali zació del PCE quan es comenca a pa la del cop.
Jus amen , el dimi i De San iago, desp és de les p i ne es eleccions gene als,
a p esidi una aci ne aw en e ai s mili a s, coneguda com la uconspi ació de Xa-
i aa, pe qu? ingué lloc en aques a població del País Valencia del
13
al
16
de se-
emb e del
1977'.
S'hi aplega en els gene als De San iago, Ba oso, ÁI a ez
A enas, Campano, P ada Canillas, Coloma Gallegos, Milans del Bosch -1la o s
cap de la Di isió B une e-, l'almi all Pi a da Veiga i al es. La eunió, en ol a-
da pe una o al disc eció, ou ad e ida pe memb es de la Comissa ia Gene al
d'In o nació, de la Di ecció Gene al de Segu e a , i segons la ina policial in-
e na, els euni s a Xa i a decidi en d'inicia ade momen w una ges ió en e s el
ei ins an -lo ada an la g eu si uació p esen a can ia el go e n pe un al e de
més o , o almen apolí ic, encapcala pe un inen gene al i amb la p esencia
de ep esen an s quali ica s dels es Exe ci sw.
1
la no a acaba a dien que en cas
de no accedi -se a aques plan ejamen , se ia ine i able de pensa en un cop
d'es a a ins i o en con a de la Co ona,.
En eali a , el
1977
ha ia es a un any clau pe a la a e o ma Suá ezw, no sola-
men en l'ambi més esuic amen polí ic, sinó ambé en el mili a a a és de la
igu a decisi a del ice-p esiden del go e n pe a A e s de la De ensa, inen ge-
ne al Gu ié ez Mellado, mili a libe al, ma d e a del gene al Díez Aleg ía, amb
lla ga expe iencia en se eis d'in o mació i a nb bons con ac es a I'OTAN i als
EUA. La so in i llada ebia e o ma mili a , emp esa pe Gu ié ez Mellado, a
o ien a -se anma eix en es di eccions impo an s: uni icació de la cadena mili-
a so a la Jun a de Caps d'Es a Majo (JUJEM) -que se ia un dels elemen s de-
cisius en el ac% del 23-F- en lloc de I'an e io Al Es a Majo (AEM) que e a
an sols I'o ganisme de coo dinació ecnica en e els Es a s Majo s de cada Exe ci
so a les o d es di ec es de F anco; supedi ació de IaJLJJEM al pode ci il a a és
de la c eació del Minis e i de De ensa -i sup essió deis es Minis e is adicio-
nals en els go e ns de F anco (Exe ci , Ma ina i Ai e)- so a la di ecció d'un mi-
nis e ci il; i la e o ma dels se eis d'in o mació mili a s, especialmen amb la
c eació del Cen e Supe io d'In o maci6 de la De ensa (CESID), que suplan a-
a I'an e io Se ei Cen al de Documen ació (SECED) de Ca e o Blanco, i que
d'alguna mane a olia cen ali za o s els se eis sec e s de les segones seccions
dels Es a s Majo s2.
1
C .
Le
Monde
Diploma ique,
ab il 1981. pp. 18-19.
2
Enca a desp és de la moc de F anco, el 1976, exis ien a Espanya 11 se eis sec e s, la majo ia con-
ola s pe mili a s. E en els següen s: aSegona Bis. de I'Exe ci de Te ca, con e ida en SIBE; aSego-
na Bis de la Ma ina; aSegona Bis* de I'Exe ci de ]'Ai e; Se ei d'In o mació de P esidencia del
Go e n (PIDE); Se ei d'ln o mació de la Gua dia Ci il (SIGC), ambé coneguda pe la
qB igadilla*; Se ei d'In o mació de la Di ecció Gene al de Segu e a ; Se ei d'In o mació de la
Con ede ació d'Ex-Comba en s; B igada d'In es igació Social de la Di ecció Gene al de Segu e a ;
Du an la a do de 1977, el clima de cop d'es a és ja de ec a en e di igen s
133
de I'ex ema d e a i ce es je a quies de I'Exe ci , cosa que és coneguda pe Suá-
ez a a és dels in o mes de la Di ecció Gene al de Segu e a , con ola s so a la
di ecció del amós comissa i Conesa. Aques es in o macions no a iben a ans-
cendi a I'opinió pública segu amen pe olun a exp essa del p esiden del go-
e n i del seu minis e de I'In e io , Ma ín Villa. De o a mane a, is a la ans-
endencia
de la conju a, el go e n p end i pos e io men mesu es cau ela s, sen-
se a penes publici a , pe o amb una ela i a e icacia co n es comp o a ia en el
23-F
( aslla de Milans del Bosch de la Di isió B une e
a
la Capi ania Gene al
de Valencia, p omoció accele ada de gene als alleials* co n Pascua1 Galmés
-p ime a la B une e i desp és a la Capi ania Gene al de Ba celona-, Gabei as
co n a cap de 1'Es a Majo de I'Exe ci , Quin ana Lacacci a la Capi ania Gene al
de Mad id, e c.).
Da an l'es a egia del go e n Suá ez-Guué ez Mellado, els sec o s més eac-
ciona is de les Fo ces A mades assaja en no es ac iques en o d e a p epa a ja un
cop de o ca con a les ins i ucions-clau del nou Es a moni quic. 1 les ic iques
de més elleu mi a en a sol.lici a des ins en els Es a s Majo s de les Capi anies
Gene als i de les uni a s ope a i es, amb especial a enció a les segones seccions
(in o mació), ahí co n a p ocu a con ola el CESID3.
Du an el 1978 el males a a les case nes i les no es
zn en onas
con inuen. A
des aca sob e o I'aope ació Ce an es~, impulsada pel gene al Med ano amb el
supo dels co onels He e o, De Mee i al es o icials4, i la més amosa aope ació
Galbia~, p ojec ada pel inen co onel Teje o i el capi i Sáenz de Ynes illas,
en e al es, i que p e enia de seg es a el go e n en ple a la Moncloa el 17 de no-
emb e -di end es, dia del Consell de Minis es-, ope ació que ou a o ada
pels se eis d'in o mació g acies a les decla acions del comandan Vidal, un dels
assis en s a la eunió de la ca e e ia Galaxia de Mad id 1'1 1 de no emb e, i possi-
ble memb e dels se eis d'in o mació de la Policia A mada. Ale a s aques s se -
eis, els de la Gua dia Ci il i el CESID, el dia
15
p esen a en conjun amen un
in o me al minis e de De ensas.
El inen gene al Gu ié ez Mellado, co n a p incipal au o de les e o mes en
I'es uc u a i cadena de comanda nen , e a el blanc de les i es mili a s. Di e sos
e s d'aques s mesos ho palesa en: des de la dimissió de Vega Rod íguez co n a
cap d'Es a Majo , ins a les inc epacions públiques de < aido * Ilancades pel ge-
ne al de la Gua dia Ci il, A a és Peña, con a Gu ié ez Mellado en una isi a a
Se ei d'ln o mació de 1'Exe ci (SIE), de I'Al Es a Majo ; i Se ei Cen al de Documen ació de la
P esidencia (SECED), c ea pe Ca e o Blanco. i con e i el 1977 en el Cen e Supe io d In o ma-
ció de la De ensa (CESID) (c . YNFANTE, JESÚS, ELEjé ci o de F anco
y
de Juan Ca los, Ruedo Ibé-
ico, Pa ís, 1976,
pp.
24
i
SS.).
3
C . MONTÁNCHEZ. ENRIQUE, aEl Ejé ci o de la ansición*. en I'ob a col.lec i a
Los
Ejé ci os.. .más
allá
del golpe, Plane a, Ba celona, 1981. p. 78.
4
C . RAMONET. IGNACIO.
Le
Monde Diploma ique, ci .
5
C . MOMÁNCHEZ. ENRIQUE. loc. ci ., p.
80.
134
Ca agena, o les del capi ii de na ili Camilo Menéndez en ocasió d'uns une als
pe uns mili a s aba u s pe ETA a Mad id.
A p incipis del 1979, en la celeb ació de la Pasqua mili a , el ma eix ei Joan
Ca les ha ia hagu de lamen a que aun exe ci que pe d la disciplina ja no és un
ex? ci *.
El se emb e següen , la ensió mili a es o na a a sen i de alen . En ocasió
de I'ani e sa i de la undació de la Legió, el capi ii gene al de Se illa, Me y Go -
don, a mani es a en el seu discu s: aPe qu? si el Te c, a les o d es del nos e
cap, que és sa Majes a el ei don Joan Ca les d'Espanya, i dels comandamen s
o dina is que el segueixen, ens indiquen que a aquem, no hi hau ii espa denyes
ni pe uques pe có e [ e e encia a Ca illo], pe qu? se les eu an com el que
són, a es. Si no dic aixo, e en o!,
(La
Vangua dia,
28-2-1981). 1 poc desp és,
Milans del Bosch, en unes decla acions
al
dia i mad ileny
ABC
(23-9-1979),
deia: *Nosal es, els mili a s, eiem amb una g an p eocupació aques a ansició
polí ica
[.
..] L'Exe ci hau ii d'in e enu quan es a ii e iden que les Ileis, I'ac-
ció policíaca i la judicial, es demos in insu icien s~. La ase aEspanya es a ma-
lal a~ es a epe in en múl iples ac es cas enses.
Sembla o a de dub e que o es aques es decla acions p o ocado es pa ien de
la segu e a que s'en a a en una no a ase de p epa ació d'un cop. En el da e
imes e del 1979, enia lloc en la Di isió Cui assada Bmne e núm. 1 (DAC) de
Mad id, eunions d'al s mili a s, auspiciades pel ma eix gene al en cap de la
DAC, To es Rojas. En aques a ocasió, el p esiden del go e n ou in o ma dels
con ingu s d'aques es eunions pels se eis del CESID, i la espos a, seguin el
ma eix p ocedimen calla de quan ou asllada I'an e io cap de la DAC, Mi-
lans del Bosch, a se la ulminan des i ució de To es Rojas i el seu aslla de
go e nado mili a de la Comnya, a sis-cen s quilome es de Mad id. E a el 22
de gene del 1980. T es dies desp és, el
Dia io-16
de Mad id i ula a a la po a-
da: aUna
in en ona
mili a ha es a a o ada a Mad id*. Aques a in o mació a
p o oca el p ocessamen del di ec o del dia i, pe o de e la no ícia apa eixia
un cop ja coneguda la des i ució del gene al en cap de la B une e.
El mes de maig, la ensió polí ica i mili a a puja de o enca a pel consell de
gue a con a els p ocessa s en I'aope ació Galaxia*. La sen encia de auda uns i
al es: es econeixia la culpabili a de Teje o i de Sáenz de Ynes illas, pe o en
can i les pe icions del iscal -de sis i cinc anys, espec i amen - e en ebaixa-
des a se i sis mesos. El ma eix capi a gene al de Mad id a dissen i de la sen en-
cia pe massa bene ola.
En els in o mes sob e I'aes a d'opinió~ en e ~'o icidli a que desp és del con-
se11 de gue a s'ele a en a la supe io i a , i que habi ualmen són elabo a s pe
les segones seccions de cada Es a Majo , es e lec ia aques es a d'iinim. Pe
exemple, en I'in o me de maig del egimen mo o i za 31 de la B igada Cui as-
sada
XII
de la DAC, s'hi Ilegia: aConsell de gue a: ha aixeca I'iinim i la mo al
en comp o a que, a pesa de la poli i zació i p essions de la p emsa ma xis a i
esque anosa, el T ibunal que eié la causa con a el inen co onel Teje o i el ca-
135
pi a Ynes illas, es p onuncia en jus í ica i se eni a . Quan dos dels componen s
[del consell] e en d'aques a DAC, la sa is acció ha es a majo . El e que el capi-
a gene al no hagi ap o a la sen encia, és na u al que desconce és I'opinió ge-
ne al. Pod ia indica una al a de c i e i únic enue els al s comandamen s que no
a a o eix p ecisamen l'en o imen de I'es a de mo al dels quad es de coman-
damen en les ac uals ci cums 2nciesn6.
Tan al go e n com en gene al als pa i s polí ics, la sen encia a pa eixe com
un ep e. La eacció polí ica és p epa a una p oposició de llei d'ampliació de
l'amnis ia als mili a s de I'an iga Unió Mili a Democ a a (UMD), p oposició
que és accep ada d'en ada pe o s els g ups a excepció de Coalició Democ a i-
ca. La ensió augmen a enca a més, com mos a I'in o me d'es a d'opinió del
egimen ci a abans, co esponen al mes de julio], on s'a i ma que cla epulsa
en aques a Uni a és o al i ene gicaw i que la ca npanya pel eing és dels uexpul-
sa s de la UMD» ha es a en ocada p incipalmen *a in oxica els mili a sw i de e
cc ea una cla a di isió en e els componen s de I'Exe ci ,.
1
s'hi a gumen a singi-
ica i amen : cSi no és pe mes als mili a s la polí ica, ampoc no ha de
pe me e's als polí ics que juguin en els seus
a apicheosw
i conxo xes amb els
Exe ci s. Es conside a que la missió de les FAS pel que a a Espanya és mol supe-
io a la que els polí ics s'adjudiquen ells ma eixos. Cada dia que passa s'a e ma
la con icció que només són consignes an iespanyoles les que eben els pa i s des
de I'es ange : si no, no els paga ien~'.
El mes de se emb e es il a I'cin o me Quin e o*, sob e el cop d'es a del ge-
ne al E en a Tu quia, elabo a pe aques co onel, an ic cap dels se eis sec e s
de Ca e o Blanco, i que es oba a d'ag ega mili a a I'ambaixada espanyola
d'Anka a. És a pa i de lla o s que comenca a pa la -se d'un cop d'es a ca la
u ca».
L'11 de desemb e, el co onel cap d'es udis de I'Academia dlIn an e ia de To-
ledo, Gas ón Molina, da an d'uns cen cinquan a capi ans, a di que ca ES-
panya o nen a coincidi o s els elemen s que an dona lloc al 18 de Juliolp i
que $Espanya es a so mesa a I'a ac dels pa i s ma xis es di igi s pe la In e na-
cional Socialis a i Rússia», o elogian els cops d'es a de Tu quia
i
de Bolí ia
(El
No zcze o Unz e sal,
26-
1
-
198 1).
En e inals del 1980 i p ime s del 1981, apa egue en a icles cla amen insu-
eccionals en el dia i mad ileny d'ex ema d e a,
El
Alcáza ,
signa s amb el
pseudonim «Almend os», que incloia, segons umo s, mili a s d'al a g aduació,
així com un al e a icle signa pel gene al De San iago, amb el í ol de ini iu de
esi uació Iími ».
1 el go e n? El seu p esiden , mkim esponsable de la < e o ma» polí ica i mi-
li a , p esen a a al ei la dimissió i e ocable el 29 de gene del 1981, i en el seu
6
Los
Ejé ci os..
.
más
al&
del
golpe,
ci .
,
p.
4
14
7
lbid.,
p.
418.
142
amb que anspo a els gua dies ci ils que ocupa en el Cong es i el llogue d'una
nau pe a diposi a -los..
.
D'al a banda, sembla segu que els se eis de I'Agencia Cen al d'In e1.L-
gencia (CIA) dels EUA es a en al co en dels p epa a ius del cop des del gene ,
segons que in o ma el se mana i
Cambio-IG
(16-3-1981). La CIA se n'hau ia
as-
saben a a a és dels mili a s no d-ame icans p esen s a Espanya, que man enen
es e s con ac es amb els exe ci s espanyols. També a l'ambaixada EUA a Mad id
en podien es a al co en . L'an e io ambaixado a Mad id, Welle S able , de-
cla a al se mana i esmen a que no s'es anya a que el gene al A mada s'alcés
con a el ei i la democ acia, o e elan : aJo el enia en la me a llis a de sospi o-
sos de cop d'es a ~.
En la p esen ació asec e a* de I'in o me o icial sob e el 23-F pe pa del nou
minis e de De ensa, Albe o Olia , al ple del Cong és de Dipu a s el 17 de
ma c, el minis e es comp ome é a ees uc u a els se eis d'in o mació i
de e mina -ne esponsabili a s. 1 pocs dies desp és, el BOE del 22 de ma c pu-
blica a un eial dec e ees uc u an i po encian les compe encies del CESID i
encomanan -li esponsabili a s especí iques aen allo que in e essi al complimen
de les missions que a les Fo ces A mades encomana l'a icle 8 de la Cons i ució*.
Pe que sembla cla que el p incipal
ga e Reepe ,
el il e decisiu, en la ci cula-
ció de la in o mació sob e els p epa a ius del o dels cops, ha ia es a el CESID,
I'o ganisme cen al d'in o mació mili a , eo icamen depenen del Minis e i de
De ensa, pe o en eali a i ins el 23-F mol poc a anspa en w en la se a ac i i a
d'in el.lig?ncia. Aix6 e a degu a la emo a que ep esen a a la « econ e siów de
pe sonal, je a quies i o mes de p ocedi , o igina is de I'an ic SECED anquis-
a. Aques a hipo esi es con i ma a en bona pa amb I'esmen ada eo gani zació
del CESID, així com amb la des i ució (25-4-1981)
i p ocessamen (27-4-1981)
d'un dels seus caps més elle an s, el comandan José Luis Co ina, cap de la sec-
ció de se eis especials d'in es igació que, segons decla acions del ma eix Teje o,
e a qui enia la millo in o mació sob e la ama sediciosa, jun amen amb el seu
ajudan Vicen e Gómez Iglesias, capi a de la Gua dia Ci il, des ina al CESID. 1
Co ina ou acusa de ebel.li6 mili a pe una causa no explici ada, pe o p esu-
mible: ocul ació d'in o mació13.
13
Les conclusions del wal en el suma i del
23-F
e en me idianes en aques pun . El
21
de eb e del
1981
se celeb a a Mad id una de les úl imes eunions p epa a o ies del cop. Diuen les conclusions:
~Du an la ma inada del
21
de eb c .
se
celeb i una eunió a Mad id a la qual assis i en el inen co-
onel Teje o i el p ocessa comandan d'in an e ia, des ina al CESID, José Co ina P ie o.
La
eunió
é lloc en el domicili d'aques
úl im,
en el pa c de les A ingudes, i adompanya Co ina el capi i de la
Gui dia Ci il, Vicen e GÓmez Iglesias, ambé des ina al CESID. Co ina es p esen a i asis eix a la
eunió com a home de con ianp del gene al A mada.
1
es mos a pe ec amen assaben a de les
ope acions que es p ojec en so a el comandamen bice d A mada-Milans.
gL'objec e onamcn ai dc I'cnue k a
és
comunica a Tcjc o que ha de posa -se en con ac e amb el
gene al A mada
i
acili a -li els mi jans que els hi calguin del CESID, a a és del capi a Gómez Igle-
sias. Co ina in o ma que es an edac a s ms i o els dec e s-llei que en a an en igo en el seu mo-
men i que, uansco egudes dues ho es des de I'ocupació del Cong és, a iba ia una au o i a mili a

En suma, és bo d'obse a que en e la en ena de gene als, caps i o icials,
143
d'alguna mane a implica s en el cop del 23-F, una pa quali a i a nen mol
impo an enia elació di ec a o n'ha ia ingu amb els di e sos se eis d'in o -
mació mili a s. Els casos més signi ica ius se ien: l'esmen a José Luis Co ina,
del CESID; el seu an ic supe io al SECED, co onel cap d'Es a Majo de la Di i-
sió B une e, José Ignacio San Ma ín; I'esmen a capi i Vicen e Gómez, des ina
al CESID; el inen co onel Joaquín Pacheco, cap de la segona secció (in o ma-
ció) de la 111 Regió Mili a (Valencia); i el comandan Rica do Pa do Zancada,
cap de segona secció de la Di isió B une e, pe iodis a (col.labo ado habi ual de
la e is a mili a Reconquis a) i possible ccoo dinado s del cop a la Bmne e.
Aques s exponen s p i ilegia s dels ci cui s d'in o mació en I'apa ell mili a
cons i ueixen sens dub e I'au en ica ccaixa neg a, de la conducció del cop del
23-F.
1
po se ambé, la «caixa neg a, del seu ac&, és a di , de la i epa able
col.lisió de la ama sediciosa con a la mun anya san a del nou Es a .
V.
CONCLUSIÓ: UNA OPERACIÓ DISSUASORA PERFECTA
Ho de inia amb una admi able cla i idencia un polí ic moni quic i libe al, e-
p esen a iu de la g an d e a espanyola, José Ma ía de A eilza, com e de Mo ico,
dipu a de Coalició Democ i ica i p esiden del Consell d'Eu opa. Deia:
cL'Eu opa polí ica d'a ui és 1'Eu opa dels o s, no 1'Eu opa dels ancs ni de les
me alle es*
(El
Pah, 3 1-5- 1981).
Des de la ma eixa ibuna, pocs dies desp és
(El
País, 3-6-1981), un al e di-
pu a , pe o del
PSOE,
Ped o Al a es, esc i ia en una Iínia d'a gumen ació sem-
blan : aun cop d'es a a Espanya, onzena po encia indus ial del món, se ia: a)
Un cop d'es a con a el ei;
6)
con a la d e a en el pode ;
c)
con a els in e ess-
sos economics;
d)
con a la majo ia del poble; i e) amb I'hos ili a in e nacional
i, mol especialmen , la dels nos es eins i alia s. En o a la his o ia mode na no
s'ha p odui un cop en aques es ci cums inciess.
Aques s dos dipu a s, d'opcions ben dis in es, plan eja en una lec u a polí i-
ca del 23-F. Aques a lec u a, és a di , la conside ació de I'ope ació del 23-F com
un discu s poli ic, no po se ob iada en un ac amen com el que ens ocupa,
pe bé que me eixe ia comenca de nou i dedica -hi una a enció especí ica. Val-
guin almenys uns apun s en aques sen i pe descob i el alo polí ic del 23-F
com a magna ope ació de dissuasió, en de ini i a, com a sub il i eeixida ope a-
ció de pe suasió pe a acumula o s i consens.
que se ia accep ada pels di e en s g ups pa lamen a is, p esen ada so a la clau: "l'ele an 6s aquí".
Dcsp és d'aques a en e is a, Teje o consul a pe ele on
amb
el gene al Milans, el qual li o dena
que obeeixi A mada, i Teje o in o ma al inen gene al Milans que s'ha ia ma la da a del 23 de e-
b e pe a I'ope ació i que p ecisamen la
hi
ha ia ixada Co ina* ( . p emsa del 12-8-1981).
144
El nou cap del go e n, Cal o So elo, adme ia públicamen desp és del 23-F
que la democ acia espanyola e a una *democ acia igilan n, pe o no pas < igila-
das, ma isos suscep ibles de di e ses in e p e acions, i algunes de
amale olesn.. .Pe o, a pos e io i no hi ha masa mo ius de dub a de la co ecció
de les pa aules del nou cap de I'execu iu: la democ acia espanyola e a ~ igilan s
pe a con ola els in en s d'in olució i no e a < igiladas, almenys més enlli del
que la majo ia de democ acies eu opees e en igilades.
D'al a banda, el p esiden Cal o So elo, que ja anuncia en el seu discu s
d'in es idu a que amb el1 acaba a el pe íode de uansició polí ica a Espanya, en
unes pos e io s decla acions a I'agencia mul inacional de no ícies UPI (10-7-
1981) no enia incon enien de econeixe que a 1'Es a espanyol hi ha ia ap o-
blemes mol més g euss que no pas I'a nenaga d'un nou cop mili a . Desp és
d'assegu a que ano exis eix isc au en ics que es epe ís el 23-F, el cap del go-
e n d'UCD a di : UNO isc amb el emo que es p odueixi un al e cop, sinó
amb la p eocupació dels p oblemes que plan egen la desocupació, I'augmen de
la co i zació del dola i el e o ismes.
1
a i ma a sense dub es que «la g an majo-
ia de les Fo ces A mades i o s els seus al s comandamen s són lleials a la Cons i-
ució i al go e n democ a ic~, pe a egi desp és que en e els p incipals exi s del
seu go e n du an únicamen els qua e p ime s mesos e en: les negociacions pe
a I'ing és a 1 'OTAN, 1 'o ensi a con a *el e o isme bascn i el pac e social en e
emp esa is i eballado s.
En e ec e, I'ope ació de dissuasió pe manen engegada el 23-F, ha ia uncio-
na pe ec amen an en el pla polí ic com en el més es ic amen mili a . Els
e ec es de I'ope ació en el pla polí ic abas en qua e ambi s decisius: consens ba-
sic de o el en all pa lamen a i sob e la o ma d'Es a , la democ acia co ona-
das; elecció pe majo ia absolu a d'un nou go e n de plena con ianca pe al g an
capi al in e io i mul inacional; consens majo i a i (UCD-PSOE) sob e la educ-
ció de les compe encies d'au ogo e n de les nacionali a s his o iques de 1'Es a
(Ca alunya i Paisos Ca alans, Euskadi i Galícia); i pac e social en e sindica s i la
g an pa onal14.
En el camp mili a , dues decisions polí iques ind ien una impo ancia cab-
da]: I'ap o ació i aplicació de la llei de Rese a Ac i a, que implica a, a més de
la plena dependencia de la cúpula mili a a les o d es del go e n, el elleu de
quasi o s els al s caps amb comandamen , i en conc e el elleu de o s els capi-
14
Les p incipals i es polí iques ins al mes d'agos del
1981,
poden esumi -se en les següen s: in-
es idu a de Cal o So elo amb la majo ia absolu a del Cong és; ap o ació de la in e~enció de les
Fo ces A mades en el País Basc, pe o so a la di ecció del comissa i Balles e os; ap o ació de la u gen-
cia d'una llei d'ha moni zació de les au onomies; ecu s (guanya ) del go e n al T ibunal Cons i u-
cional con a la llei de dipu acions del Pa lamen de Ca alunya, i nous ecu sos con a al es Ileis;
ap o ació de I'anomenada llei de .De ensa de la democ i cia~
i
de la d'es a de se ge, d'excepció i
d'da ma; p ojec e de llei d'adminis ació local, compo an g an educció de compe Cncies pe als
go e ns au onomics; llei de Rese a Ac i a dels Exe ci s; eo gani zació del CESID; olun a del go-
c n Cal o So elo d'cn a a I'OTAN abans d'acaba I'any i pe ició o mal al Cong és.
ans gene als de les egions mili a s de 1'Exe ci de Te a en e 1981 i 1982, lle a
145
dels de Ba celona i Valencia, que els a ec a ia el 1983;
i
ambé la decisió de I'in-
g és a I'OTAN, ap o ada pe Consell de Minis es del 20-8-1981, a nb el o a-
o able de la JUJEM
En de ini i a, doncs, el 23-F anca un cicle polí ic i n'ob í un al e, pe o sense
cap e olució, només a nb un so ac una mica es iden pe al d'expulsa les e-
lles ca casses.
1
aixo, no pas sense la con ibució imp escindible dels se eis d'in-
o mació, sob e o els «ci ils» (policíacs), i ambé els mili a s, pe o en aques cas
c( e o ma s~ (p ime pe la c eació del CESID el
1977
i desp és del 23-F, pe la se-
a eo gani zació), de mane a d'assegu a -ne la c(1leial a ~ al e ex del pode ci-
il, la ideli a al nou sis ema o denado i dominado de la ida col~lec i a a
1'Es a espanyol. O si es ol, la plena dedicació a la democ acia e igilan ~, igi-
lan con a els ca e nícoles que no accep e en el nou sis ema consensua de
dominació.
Com, pe exemple, Teje o, que solemnemen con essa a en una ca a obe a
en iada des de la se a p esó al dia i
ABC
(11-4-1981): ~Da an os e no pas pe
olun a p opia, sinó pe a a a s del des i, es p esen a An onio Teje o Molina,
mili a espanyol, pe al qual, da an el nom sac osan d'Espanya, o a la es a,
o a de Déu, queda en osquida de al mane a que a nb p ou eines si es eu, al-
men que pe ella, pe Espanya i o el que ep esen a, ic, pa eixo,
eballa,
isc
i si cal mo o a nb aleg ia
[.
.
.]
Du an la me a es ada a l'academia em an ensen-
ya o el que a a poso en p ac ica i cons i ueix I'eix de la me a ida, enca a que
els meus p o esso s sembla que ho han oblida . De desmemo ia s, el món n'és
ple!
[.
.
.]
Pe o aixo em obo a ui en p esons mili a s pe accep a allo que Es-
panya disposi de mi, a nb I'anim se ? i la consciencia anquil.la, mol més an-
quil.la que no poden eni -la-hi aquells que, ha en d'es a aquí a nb nosal es,
no hi són».
Ba celona, agos 198
1