EL
NOU
MEDI*
RADIOFONIC
CATALA
En p esen a la adio com a uiom an a Ca alunya, no olem al.ludi cap
ic o ia ma e ial, enca a que ella s'hagués p odul . (...)La adio ha aconsegui
a Ca alunya despe a una a ecció noble, c ean una inquie ud de supe ació;
ha emogu el ons, disposa asu a , que o s els homes gua dem en el més e-
condi del nos e ésse ; ha e so gi un nou elemen cul u al. És aixo una ic o-
ia o no?
(...)
Ha io n a e ica nen al da an de I'opinió ciu adana, pe qu?
ha pe segui i ha aconsegui o ien a -la e s una cul u a p opia.
RAMON
PEREZ
i
Vm.
El
nom
de
la
Radio
a
Ca alunya,
Ba celona,
1933.
En I'e olució ecen dels mi jans de comunicació de masses, la adio ha adqui-
i un nou p o agonisme desp és d'un pe íode de da allada da an l'expansió
gai ebé o pode osa de la ele isió. Desp és de la mo del gene al F anco i el es-
ablimen d'una democ acia o mal a I'Es a espanyol, els Pa'isos Ca alans en les
se es g ans uni a s egionals de Ca alunya, el País Valencia i les Illes Balea s han
inicia un p océs de ecupe ació de llu pe sonali a nacional. Un mi j2 de comu-
nicació massi a, la adio, i un poble, el ca ala coincideixen en una e apa d'em-
pen a cap a hbi s de mani es ació més obe a i hplia.
El e comunica iu malda, en gene al, pe a des e -se de les mol es limi acions
ins i ucionals, ecniques i de plan ejamen ideologic que I'han cos enyi en el
seu desen olupamen . La capaci a de pene ació i in luencia socials del mi jans
de comunicació de masses explica bhicamen aquells en ebancs.
'Fem e e encia ací -i cada egada que apa eix aques mo - al conjun d'elemen s i ci cums an-
cies, socials i ?cnics. que en ol en la comunicació adio onica i en el qual aques a s'esde é. Quan
usem l'exp essió
ami*
adio hic*, ens e e i n, na u almen , a o allo que se eix pe a e ec ua el
p océs de comunicació adio 6nica.
98
A ui, la co nunicació ce ca de can ia la se a unidi eccionali a , pe a ésse
co n a mínim, bidi eccional. La adio ho po e acilmen ; la dinhica de p o-
g és ca ala a nbé necessi a aques a possibili a de dialeg a a és dels mi jans de
comunicació.
Els mi jans de comunicació in en en de passa de plan ejamen s massius i uni-
o mes o homogene'i zan s a desen olupa nen s di e si ica s. La adio és espe-
cialmen ap a pe a aques a ans o mació; els Paisos Ca alans, mul i ac? ics, els
cal ambé aques a gamma de possibili a s di e ses.
1,
inal nen , els mi jans de comunicació, que ins a a han es a di igi s pe
unes mino ies econo niques, poli iques o p o essionals que imposa en llu s pau-
es sense possibili a de eacció dels públics ecep o s, euen so gi cada egada
a nb més o ca la necessi a d'una dialec ica social en l'es abli nen de la ma e ia
comunica i a. La adio, a nb la se a capaci a de nul iplicació i di usió, po es-
pond e a aques a exigencia; el p og és social del poble ca ala a nbé ho demana.
La
Re ue in ema ionale des sciences sociales
de la Unesco, en el seu olum
2
de
1980
e a dedicada monog a icamen al ema «Dilemes de la comunicació:
ecaologia con a comuni a s?» Aques és el ema que con é de plan eja -se a ui
sob e les elacions en e la adio i el Pa'isos Ca alans: iés que el nou desen olupa-
men adio onic que pe ne I'ac ual ecnologia d'aques mi ja po ana en con-
a de la comuni a ca alana?
0,
sense aques plan ejamen ex em, iés que es
po p odui una asime ia en el desen olupamen d'aques s dos ele nen s so-
cial~?
Les e lexions que segueixen a aques plan ejamen de la qües ió se si uen en
un camp ben de ini : el p og és en la co nunicació adio onica als Paisos Ca a-
lans no es po p odui sense la llibe a d'aques ni ja; així com el p og és de la
socie a ca alana no és pensable sense la se a nanu nissió.
LA
RADIO
1 LA LLIBERTAT DE COMLJNICACIÓ
El
e es a al
To hom, en p incipi, econeix la llibe a d'exp essió. La o mulació més ge-
ne al és la de I'a icle
19
del Pac e In e nacional dels D e s Ci ils i Poli ics, ap o-
a pe les Nacions Unides el
10
de desemb e de
1948,
que diu: «To hom é d e
a la llibe a d'exp essió; aques d e comp en la llibe a de ce ca , eb e i di-
ond e in o macions i idees de o a índole, sense conside acions de on e es,
an si és de o ma o al o esc i a o de o ma imp esa o a ís ica, o qualse ol al e
p ocedi nen escolli ». To es les cons i ucions mani es en, d'una mane a o al a,
el d e del ciu ada a comunica les se es opinions.
Pe o, en mol issims casos s'exe ceix, legalmen o de e , un se e con ol sob e
la ansmissió adio onica. La socie a o ali a ia imaginada pe O well en la se a
ob a
1984
ha es a aplicada en el camp de la egulació de la adio, an pe paisos
99
d'o gani zació dic a o ial com pe al es de egim democ i ic. El senyo Ray-
mond Ba e, P ime minis e amb el P esiden Gisca d d'Es aigne, ha ia di
(1979): «Sóc pa ida i del monopoli d'Es a de la adio ele isió i oposa a la mul-
iplicació de les adios locals
(.
.
.).
Aques es adios són el ge men pode ós de
I'ana quias.
Fins no a gai e, I'ele a cos econhmic del mun a ge i explo ació d'una emis-
so a de adio e a un al e dels mo ius addui s pe a la limi ació ins i ucional de
I'accés a aques mi ja de comunicació. L'exposició de mo ius de la sen encia del
T ibunal cons i ucional ede al d' Alemanya sob e la adiodi usió (sono a i ele-
isi a) ho explica (1961): «La di e encia en e la p emsa i la adiodi usió consis-
eix en el e que, en an que a la p emsa alemanya hi ha un nomb e ela i a-
men g an de p oduc es pe iodís ics que es an la compe encia en e ells d'aco d
a nb llu ca ac e independen o segons llu s endencies polí iques, en el camp
de la adiodi usió, an pe mo ius ecnics, com pe a les g ans exigencies inan-
ce es pe a I'es ablimen d'emisso es, el nomb e dels i ula s d'aques s es abli-
men s acos uma a se ela i amen pe i . Aques a si uació especial eque eix una
a enció pa icula pe a I'e ec i a eali zació i man enimen de la llibe a de a-
diodi usió es able a a I'a icle 5s de la llei onamen al, el qual exigeix que
aques mode n ins umen de o mació de I'opinió pública no sigui lliu a ni a
1'Es a ni a un sol gmp social)).
A més de les mo i acions polí iques, s'han plan eja ambé excuses ecniques
dien que «el domini de les eqüencies co espon a una iquesa na u al limi a-
da». Pe o aques es i al es aons adminis a i es que 1'Es a p oclama en el seu
dany de monopoli za la p oducció i dis ibució adiodi uso es, han en a en
c isi d'una mane a de ini i a.
ELS CANVIS EN L'OERTA RADIOFONICA
A inals del deceni dels anys se an a hi ha ia
7
es acions de adio legals pe als
cinquan a milions de
ancesas,
2.300 pe als cinquan ase milions d'i alians i
8.500 pe als 219 milions de no d-ame icans. Pe an , a cada es ació emisso a li
co esponien a F anca 7.571 .O00 pe sones, a I alia 25 .O00 pe sones
i
als Es a s
Uni s
2
5.800 pe sones.
Dues concepcions adio bniques es con aposen en aques es xi es. No ens e-
e im a a a I'al e na i a polí ica monopoli-llibe a d'emissió, sinó a la iloso ia
comunica i a adio bnica, adicalmen di e en , que hi ha en un cas i en els al-
es dos: a la di e encia en e I'eixo quia d'una si uació
i
la iquesa de I'explosió
adio hnica de I'al a. La «Ilibe a » d'emissió -sigui es able a pe I'o dena-
men legal o ole ada p o isionalmen , com a I alia- ha pe mes el so gimen de
mol es no es o e es adio bniques
.
100
En el poema de Be ol B ech sob e la adio: aCaixe a que he p emu con a
meu en la ugidalpe que les e es ~al ules no s'esmicolin/(.
.
.)
p ome e'm de
no esde eni muda de cop*, el p eua il de eu que en so ia s'ha con e i en
mile s de mani es acions sono es.
0,
en l'exp essió de Lenin: ala adio és com un
dia i sense pape i sense on e es», el ecep o o e eix a a no un, sinó mile s de
dia is de o a mena, lliu a s g a ui amen a cadascú.
Aques a mul icipli a de on s adio oniques espon, en pa , a l'in e es me -
can il que po suposa o a emisso a de adio. Pe o aques a isió no esgo a o a la
mo i ació de I'o e a adiodi uso a, pe la aó bkica que aques a o ma pa
d'un p océs de comunicació. Qualse ol socie a cul u almen desen olupada é
unes o ces sociais que necesi en mani es a -se pe a di ond e llu s c i e is i in e-
essos: els g ups economics, els pa i s polí ics, les o gani zacions sindicals, les
ins i ucions educa i es, les con essions eligioses, les adminis acions públiques
(es a als, egionals i locais), e c.
Jun amb aques s g ups, p ac icamen ins i ucionals, hi ha una di e si a de
mo imen s cí ics, a ís ics, cul u als, e c., que no essen majo i a is ambé o -
men pa de la iquesa social d'una col.lec i i a , i que olen e a iba a o hom
llu s opinions i plan ejamen s. Tan els sec o s més amplis com els mino i a is
són on s comunica i es que cal conside a
i
espec a en una socie a plu alis a.
1, p ecisamen
,
la adio és un es i assequible, comode, economic i d'hplia di-
usió que, pe an , s'a é magni icamen pe a exp essa aques a mul iplici a de
eus.
En I'esquema comunica iu de la u u a «in e dependencia cen ilocal mun-
dial~ elabo a pe Y jo Li unen en elació a la e ansmissió pe sa el.li , l'hbi
local é i uali a des del momen que el públic a omi za passiu -que consu-
meix sense eacció el que exis eix, d'aco d amb el p incipi d'una adi e si a de la
ma eixa cosa*- es mani es a amb 2nsies comunica i es p opies.
Si
la socie a és
e olucionada s'exp essa a logica nen amb o a la gamma de ca ac e ís iques di-
e ses amb que és cons i uida. La agmen abili a de I'o e a adio onica Es, pe
an , un pas enda an en el medi adio, en on de I'e apa de la monopoli zació
es a al o d'unes concessions d'emisso es en nomb e es ingi .
LA DI ERSIFICACIÓ DE LA DEMANDA RADIOFONICA
La adio eme indi e enciadamen , pe que po a iba a o hom sense cap me-
na de limi acions. Pe o, la possibili a de mul iplici a d'emisso es conco da
amb la di e enciació de públics que p esen a o a socie a . En una si uació de
mi ja monopoli za o limi a , les necessi a s socials, o demanda de comunicació
adio onica di e súicada, no es an sa is e es pe les adios exis en s. Les especi i-
ci a s locals o coma cals, o els múl iples desigs, d'en e enimen , de o mació o
d'in o mació, o les peculia i a s de les di e ses ca ego ies d'eda s de la població,
o les necessi a s dels gmps mino i a is, no a iben a ésse in odui s -o no ho
101
són p ou- en el cas d'una o e a es ingida.
La demanda social de comunicació adio onica és mol hplia i quali a i a-
men di e sa. És el ema de la adimensió~, al qual la adio és an acoblable. Com
diuen Albe i Tudescq: ala adio, més que la ele isió, po espond e a aques a
necessi a de descen ali zació que es mani es a en les socie a s indus ialss.
0,
com plan eja Robe Esca pi : «si hom adme I'exigencia plu alis a, la p oducció
ha de col.loca -se alla on és més p oxima de I'indi idu: en el pe i gmp o en el
sis ema de la pe i a dimensió~.
En gene al, és en aques hbi de la pe i a dimensió on s'ha p odui el enca-
men adio onic de les adios Iliu es. No solamen pe aons ecniques d'emissió
en modulació de eqüencia, sinó, sob e o , pe adap ació in encional o in ui i-
a a les necessi a s no sa is e es de la demanda adio onica.
Po se la mani es ació més anscenden d'aques a insa is acció comunica i a
és I'a gumen ació de la sen encia del T ibunal cons i ucional i alia (1974) en de-
cla a e il.legí im el monopoli públic de la adiodiíusió ( adio i ele isió): la
RAI no p opo ciona aobjec i i a i comple esa en la in o maciów; no dóna una
eamplia obe u a a o s els co en s cul u alsw; a auna pa cial ep esen ació de les
idees que s'exp essen a la socie a *; i no dóna complimen a al'exigencia d'a a-
o i i ga an i el d e d'accéss.
LA DUCTILITAT NOVA DEL MITJA
~CNIC
<El cinema és lliu e, la p emsa esc i a és lliu e. 1 no ole a íem pas el con a i
(.
.
.).
Doncs, alesho es, jcom podem pa al.lelamen accep a que la adio no si-
gui Iliu e? Ca , on és la di e encia? Oh! de e hi ha una di e encia i aques a és el
dine . Calen
5
milions de ancs pe a e una pel.lícula i
50
milions pe a posa
en ma xa un dia i. Pe o només calen
50.000
ancs pe a e una adio lliu e.
Alesho es aques a llibe a que ja no és censi i ia -siguem hones os senyo s
amics meus polí ics- a po . Ca amb ella o hom pod a pa la i ésse escol a >.
Com assenyala a F ancois Chassaign a Le Monde (1979), la educció del cos de
I'apa ell ansmzsso , en unció del p og és ecnoldgic, de la compe encia econo-
mica en la p oducció i de la cdimensió pe i aw de la no a gene ació de adios, és
una dada decisi a en el medi de la comunicació adio onica.
El p oblema del « acionamen » de les emisso es pe aó de les limi acions de
les longi uds d'ones ha es a a ui modi icada pe l'e olució de les ecniques. En
la adio, la modulació de eqüencia, en edui I'abas de les emisso es, pe me
de mul iplica les emisso es locals o coma cals. To un nou eix de possibili a s
d'emissió sanciona la p esencia de nomb osos ac o s en el camp adiodiíuso .
Hans M. Enzensbe ge , ja al 197
1,
eia no a que camb is a a un desen olupa-
men ecnic
(.
.
.)
les lleis igen s sob e el con ol de I'e e esul en anac dniques.

102
Aques es lleis ens eco den una epoca en la qual 1'6s d'una imp em a e a lliga a
un p i ilegi impe ial%.
El mi ja ecnic pe la banda
ecep o a
ha assoli una expansió que ins hau ia
es a inimaginable pe a Da id Sa no , el qual ou el p ime , als Es a s Uni s, a
p e eu e I'any
1916
(qua e anys abans que a Pi sbu gh es es la p ime a emis-
sió come cial) la possibili a que a cada lla hi hagués un apa ell adio- ecep o .
Quan Ma shall Mc Luhan, el
1964
deia que <a pa i de la ele isió la adio es-
pon, segons el momen del dia, a les necessi a s indi iduals de Ilu s audi o s,
e olució que conco da amb la mul iplici a de ecep o s en els do mi o is, els
banys, les cuines, els au omobils i a ui a la bu xaca de cadascún, desc i ia la ubi-
qüi a del ecep o adio hnic, ca ac e ís ica gai ebé uni e sal de les socie a s de-
sen olupades. En o momen i a qualse ol lloc hi ha la possibili a de con e i
en i ual la demanda po encial adio onica.
Una de les ca ac e ís iques de la comunicació de masses és que les exp essions
o enuncia s són ansmesos unila e almen ; és a di , que els subjec es ecep o s
(que, a més, són un públic dispe s) no comp en amb cap mi ja de eplica. Pe o
I'e olució ecnologica i economica de la ci ili zació pos indus ial pe me pa la
ja de la esocie a in e connec ada)). L'enllac ele on- adio ha obe decisi amen
les po es a una
e oalimen ació
de la adio, de ca ic e ins an ani i con inua ,
només condiciona pe les limi acions ecniques d'aques es connexions i pe la
possible censu a in e na del p opi mi ja. És el e11 somni, an es egades ci a ,
de Be ol B ech : «la adiodi usió ha d'ésse ans o mada d'apa ell de dis ibu-
ció en un apa ell de comunicació. La adiodi usió pod ia ésse el mi ja de comu-
nicació més gegan í imaginable en la ida pública, un immens sis ema de cana-
li zació~.
UNA NOVA
RADIO
1 UNA NOVA COMUNICACIO
La gamma de sol.lici uds socials i cul u als dels g ups humans d'a ui, espe-
cialmen dels si ua s en un con ex d'economia desen olupada i u bana, és ex-
ao dinkiamen amplia. Sense uns onamen s eo ics, la adio ha ana seguin
aques es necessi a s, en pa ; i hi ha ana adap an la se a es uc u a o gani a i-
a, la se a p oducció, el seu Ilengua ge, els seus es ils.
La in e acció en e la demanda i I'o e a de comunicació adio onica a p e-
eu e que desp és de I'e apa en la qual I'o e a ha p ede e mina gai ebé del o
la demanda, la lexibili a del mi ja ecnic pe me a a una adap ació d'aquella
o e a a les necessi a s mol di e si icades de comunicació pe adio. El ac o
clau d'aques me ca és el muge de llibe a ins i ucional que wlguin a o ga li
les Adminis acions Públiques.
LA LLIBERTAT
DE
COMUNICACIÓ RADIOFONICA
ALS
PAISOS CATALANS
LA PECULIARITAT DE LA SOCIETAT CATALANA
La socie a ca alana ac ual és
mol di e s icada,
com a ui de la se a cons i-
ució an iga i ecen , de les es uc u es economiques i p oduc i es en les quals és
si uada i de la se a psicologia col.lec i a. Les ca ac e ís iques de la «mode ni a »,
en el sen i de nous alo s humans, cul u als, in el.lec uals, que con igu en
mol s es a s dels paisos més e oluciona s, es mani es en amb o ca en o l'am-
bi social ca ala. Un esul a d'aixo, que és ípic d'aques es socie a s -amb uns
nous alo s i unes no es concepcions del món ( egeu
In e u u s,
0CDE)- és la
quasi d.limi ada gamma d'es a i icació d'in e essos socials i cul u als que es
mani es a a la socie a ca alana ac ual
En unció d'aques a g an di e si a es p odueixen Iogicamen unes necessi a s
ambé mol di e si icades de comunicació social, in acul u als dins de cada un
d'aques s g ups de pensamen s o d'in e essos,
i
in e cul u als en la olun a de
cada un d'ells de comunica -se a nb els al es es a s o cen es d'in e es. La ne-
cessi a comunica i a és,
a
més a més, en unció del p og és social, expansi a en
un sen i més que a i me ic, ja que el desen olupamen huma i social compo a
una olun a d'in o mació i d'in luencia cada egada més amplia i in ensa.
Pe o, a més de I'amplia di e si icació social, la socie a ca alana es ca ac e i za
pe ésse una
nació cul a al,
en el sen i que ha de ini el Papa Joan Pau
11
en el
seu discu s a Pa ís da an llAssemblea de la Unesco
(1980):
<la nació és. en e ec-
e, la g an comuni a dels homes que es an uni s pe Ilacos di e sos, pe o sob e-
o , p ecisamen pe la cul u a.
(.
.
.)
Exis eix una sobi ania onamen al de la so-
cie a que es mani es a en la cul u a de la nació. Es ac a de la sobi ania pe la
qual, alho a, I'home és sup emamen sobi ;».
El g up huma ca ala, delimi able lingüís icamen , cul u almen
i
sociologica-
men , cons i ueix una de les nacions d'Eu opa pe ec amen iden i icable i di e-
enciable de les se es nacions eines. Aques a de inició nacional cal elliga -la a
la se a dependencia ins i ucional de 1'Es a espanyol i, pe la egió de Ca alunya
del No d, de 1'Es a ances. El e que a aques s Es a s ac uin hegemonicamen
les nacions cas ellana i ancesa, que en I'aspec e cul u al són de ca ic e assimi-
lacionis a con a la cul u a ca alana, la qual cons i ueix la esobi ania onamen al
de la socie a ~ dels Paisos Ca alans, implica un nou elemen a conside a en la
p oblemi ica comunica i a adio onica a la nació ca alana.
L'ADAPTACIÓ DE LA COMUNICACIÓ RADIOFONICA
A LA PECULIARITAT CATALANA
El p incipi 16gic que hau ia d'in o ma I'es ablimen d'una «no a» comunica-
ció adio onica als Paisos Ca alans se ia que aques a espongués a la demanda
104
exis en a la socie a ca alana. En aques sen i hau ia d'a e ma la cul u a nacio-
nal ca alana. En un món amb endencia a la uni o mi ació cul u al, p oduida a
conseqüencia del p edomini economic i social de g ans po encies, un ema
d'eno me p eocupació és el del man eni nen de les cul u es nacionals. Aques a
a i mació gene al és desen olupada de o mes mol di e en s segons la si uació
ins i ucional d'aques es cul u es; és a di , la se a capaci a e ec i a de p ese a-
ció i omen . Gene almen , només els Es a s-nacions, amb un o sen imen de
p ese ació de llu idiosinc acia nacional, aconsegueixen de c ea endencies su-
pe ado es - nalg a que només sigui en pa - d'aquell ani ellamen cul u al.
En el cas dels Paisos Ca aians, desp és d'una e apa de o a pe secució, amb la
co esponen desna u ali zació lingüís ica i cul u al, aquells han is l'a o ga-
men d'una o mal llibe a cul u al a Ca alunya, amb ca iic e subo dina a la
de la nació hegemonica. Alho a, hom eu el omen d'una polí ica de sepa a is-
me lingüís ic i cul u al al País Valencia, pe a pe judica la no mali zació nacio-
nal de la cul u a ca alana, onamen b&ic de la sobi ania dels Paisos Ca alans. A
Ca alunya del No d, la polí ica ancesa con inua man enin la cul u a nacional
ca alana a un ni el1 de apa oisw i de peculia i a olklo ica egional.
A es el d e de o a nació a la se a exis encia i al seu desen olupamen en o s
els o d es, la necessi a de man enimen i omen de la cul u a nacional, com ex-
p essió genuina d'un poble, esde é una p emissa que a ec a di ec amen o a la
polí ica dels mi jans de comunicació. El p incipi e eb ado de la cul u a ca ala-
na és I'ús no disglossic de la se a llengua, el ca ala.
1,
en segon Iloc, necessi a
l'a a o imen de o es les exp essions p opies de la se a pe sonali a nacional.
El me ca adio onic ca ala a ui es a si ua en condicions comple amen ano -
mals pe causa de la limi ació ins i ucional d'emisso es, i pe I'ús majo i a i de
dues Ilengües es ange es, és a di , no nacionals ca alanes.
Pe an , la adiodi usió sono a al Pa'isos Ca alans hau ia d'obei , en la se a
expansió, al p incipi de I'obe u a in eg al en la ins al.lació de no es emisso es
de modulació de eqüencia, en elació a o a la capaci a disponible de eqüen-
cies, p ocu an d'o ien a -ho en un sen i di e si icado en e o es les hees
d'in e es comunica iu.
D'al a banda, en unció de la p ese ació i omen de la cul u a nacional ca-
alana, cald ia sub enciona les emisso es de llengua ca alana i ambé les que
a a o issin l'exp essió de la mani es ació cul u al p opiamen ca alana en sen i
ampli -pe di e enciado de les se es dues cul u es e'ines.
l
ALGUNS ASPECTES CONCRETS DE LES NECESSITATS RADIOFONIQUES
CATALANES
El ac amen adequa de I'idioma ca ala a la adio exigeix pa i de la p oble-
ma ica he e ada dels decennis de pe secució o ma ginamen en bene ici de les
Ilengües espanyola i ancesa. L'ús d'un ca ala no mali za comunica iu exigeix
105
un es o c d'adap ació del llengua ge pe iodís ic a les exigencies de la llengua ca-
alana en els seus aspec es one ics, Iexics i sin ac ics, co ompu s en la se a u i-
li zació no mal, és a di pa lada, pe la in luencia de I'espanyol i el ances. En el
p océs de no mali zació cul u al ca alana les possibili a s lingüís iques que o e-
eix el mi ja adio onic són ex ao dina ies.
La adio, d'al a banda, és un mi ja dinami zado o cul u alen esencia. En la
econs ucció nacional ca alana, la adio po juga un pape d'homogenei zació
cul u al, desp és del desga ell descul u ali zado de les e apes an e io s. La c e-
dibili a que es ableix el mi ja idio en gene al, i enca a més en les emissions
cul u als i educa i es, posa en elleu la impo ancia d'una subs i ució d'esque-
mes o as e s de cul u a imposada pe una concepció mes uni e sal i més ca ala-
na dels con ingu s comunica ius adio dnics.
La em' onali zació de la idio als Paisos Ca alans, és una a iable mol signi i-
ca i a en I'aplicació d'un model libe al basa en emisso es de modulació de e-
qüencia. La complexi a d'es a s socials ( egionals, u bans, locals i coma cals),
s'exp essa en la dis ibució geog a ica de la demanda. És el ema de l'ús local de
la idio, ac i amen inse ida en el seu ambi comunica iu. Les expe iencies exis-
en s als Paisos Ca alans, an d'emisso es legals com lliu es (especialmen , les
municipals) ja pe me en d'es abli la incidencia d'aques ipus de adio, d'al a
banda, en o a expansió a o el món.
El ac o econ6mic -que ha esde ingu el ca a11 de ba alla en la pe missi i a
de les no es emisso es anceses, segons el c i e i del go e n socialis a- és de e -
minan de les possibili a s d'expansió de I'o e a adio hnica al e i o i ca ala.
Les limi acions al inancamen , pe mi ji de la publici a i pe la p opia capaci a
d'aques me ca de subminis a ons su icien s en una impo an mul iplicació
de les emisso es, són a iables a conside a cu osamen en les pe spec i es adio-
oniques ca alanes. El con as , d'al a banda, en e cadenes d'emisso es
-d'ambi es a al o egional- i les emisso es a'illades és ambé una possibili a
de pos a mol desigual.
El ac o au on6mic a 1'Es a espanyol po in lui decisi amen en la adio o-
ni zació ca alana del nos e país. Cal conside a que, sigui quin sigui el ma ge
e ec iu d'adminis ació adio dnica que I'Es a pe me i a les Comuni a s au o-
nomes dels Paisos Ca alans, el sec o públic ca ala pod a ac ua en una pa sig-
ni ica i a com a «se ei públic il.lus a » (com ja ha inicia pe exemple, el go-
e n basc, amb g an empen a).
A
més de la incidencia di ec a que puguin eni
els go e ns ca alans en el mi ja idio, cald a comp a amb que a o guin un aju
economic i ins i ucional que pe me i consolida la comunicació adio hnica p o-
-
piamen ca alana.
D'al a banda, l'exis encia ac ual i po encial d'una g an quan i a d'emisso es
als Paisos Ca alans, di e si icades geog a icamen i a nb plan ejamen s segmen-
a s, po signi ica una base pe a la eali zació de p og ames uni ica s en emes