Anàlisis de dades en la investigació etnogràfica

Analisi de dades en la investigació etnografica Xavier Gil, Eduardo García i Gregorio Rodríguez* L'analisi de dades és considerada una de les tasques fonamentals en qualsevol projecte d'investigació. En el marc de la investigació etnografica, I'analisi té per objectiu extreure i interpretar el sentit de les dades recollides per I'investigador, i intentar, amb aixó ,de reconstruir la cultura, d'aproximar-nos al significat que els mateixos . subjectes que participen en els contextos estudiats atribueixen a les realitats o fenómens. Les dades obtingudes en el curs de la investigació etnografica són elaborades principalment a partir de técniques com I'observació participant o I'entrevista etnografica, i també recorrent a instruments com el diari, els qüestionaris oberts, etc. Aquest tipus de dades s'anomenen qualitatives. Habitualment, les dades recollides són expressades en forma de cadenes de paraules o textos. El fet que les interaccions, les opinions expressades pels subjectes o la informació que es transmet en els contextos educatius es produeixin en forma de codis verbals és una raó important perqué la majoria de les dades elaborades en aquests contextos es fonamentin en I'expressió verbal escrita. La informació extreta per I'etnógraf generalment és expressada per mitja del Ilenguatge, i pren forma en registres escrits (notes de camp redactades, transcripció d'entrevistes, descri pcions d' artefactes, etc,). Quan s 'uti I itzen instruments técnics per registrar la informació, com els aparells enregistradors d'audio o vídeo, les dades recollides acostumen a traduir-se a format escrit abans de ser analitzades. Encara que molts autors defensen la no-existéncia d'una vinculació única i inequívoca entre els métodes i els programes o paradigmes d'investigació, el cert és que els procediments de recollida d'informació emprats en la i~yestigació etnografica condueixen pre- 'Els autors són doctors en Ciéncies de l'Educació i professors de I'Área de Métodes d'lnvestigació i Diagn6stic en Educació de la Universitat de Sevilla. Entre els seus treballs sobre investigació etnogratica i análisi de dades qualitatives hi ha les obres següents: Una teoría práctica sobre la evaluación. Estudio etnográfico (García, 1991), Análisis de datos cualitativos (Gil, 1994), Análisis de datos cualitativos asistido por ordenador (Rodrigue;;: i altres, en premsa). Adreya professional: Departament de Didáctica i Organització Escolar i MIDE. Facultat de Ciéncies de l'Educació. Av. San Francisco Javier, sin. 41005 Sevilla. Tel.: (95) 4557728; Fax: (95) 4557817. 61 N Q) ::l C) '¡: " O a:: O '¡: O C) Q) .. (!) .. Q) 'S: IV X dominantment a dades qualitatives i, com veurem, els sistemes d'analisi apunten també cap a vies qualitatives. Generalment se sol parlar d'analisis per al'ludir a operacions que consisteixen a delimitar els components d'una realitat global, examinar-ne les parts separadament i unir-les novament en un tot coherent i significatiu que ens proporcioni una major comprensió de la realitat analitzada. Els processos analítics descrits per diferents autors que adopten I'enfocament etnogratic tendeixen cap a aquest concepte d'analisi. Per a Spradley (1979, 1980), per exempie, el procés d'analisi consisteix a arllar les unitats fonamentals del coneixement cultural o dominis en qué s'organitza alió que els subjectes coneixen, i explorar I'estructura interna deis dominis i les relacions que hi ha entre ells. L'analisi constituiria una eina per al descobriment de significat cultural a partir de les dades obtingudes. En un sentit ampli, podem considerar I'analisi de dades com una activitat que implica un conjunt de manipulacions, transformacions, reflexions i comprovacions fetes a partir de les dades, amb I'objectiu d'extreure'n significats rellevants per a un problema d'investigació (García, Gil i Rodríguez, 1993). En els paragrafs que segueixen intentarem assenyalar les dificultats associades a I'analisi de les dades qualitatives, caracteritzar aquesta tasca en I'ambit etnogratic, proporcionar algunes pautes per a la seva elaboració i indicar diferénts recursos informatics que poden ajudar I'etnógraf en aquesta feina. La dificultat de I'analisi Com passa en altres ambits de la investigació emmarcada en els programes qualitatius o interpretatius, la gran dificultat per a I'analisi de dades sorgeix de la mateixa naturalesa d'aquestes. Les dades qualitatives són riques, polisémiques, amaguen múltiples matisos, contenen informació descriptiva respecte a Ilocs, objectes, persones, conductes, converses, i presenten un baix nivell d'elaboració; es podria dir que es troben molt a prop de les realitats a les quals fan referéncia. Les dades recollides de forma numérica, com a resultat de processos de mesurament, són analitzades amb una relativa facilitat gracies a supósits epistemológics assumits en I'estudi de la realitat segons els quals aquesta pot ser descrita objectivament i és possible trobar Ileis, en qué generalment hi ha models matematics subjacents, capaces d'explicar i predir els fenómens. En canvi, quan 62 les dades són expressades en forma de paraules i textos, no podem trobar procediments d'analisi que presentin el nivell de sistematització i elaboració de les técniques estadístiques. Enfront de I'elevat grau de formalització deis procediments amb qué s'analitzen dades quantitatives, la manera com tractem I'analisi de les dades qualitatives no segueix vies inequívocament delimitades. Encara més, els métodes utilitzats són tan variats i singulars que de vegades resulten genu'ins del mateix investigador que els empra, el qual ha arribat a configurar-los a partir d'una experiéncia acumulada de treball amb aquest ti pus de dades i d'acord amb el seu propi estil com a investigador. Amb paraules de Taylor i Bogdan (1986:159), «tots els investigadors desenvolupen métodes propis per analitzar les dades qualitatives». La multiplicitat i la privacitat deis métodes aplicats a I'analisi de dades qualitatives han fet que s'afirmi que I'únic punt d'acord entre els investigadors és la idea que I'analisi és el procés d'extreure sentit de les dades (Tesch, 1990). Les tasques implicades en I'analisi d'aquest tipus de dades de vegades han estat enteses per etnógrafs experimentats com una part d'un procés espontani, flexible, inturtiu, asistematic, I'objectiu del qual és trobar el sentit de les dades sense que métodes concrets puguin marcar la manera de fer-Ia. En aquest procés, la intu'ició i I'experiéncia de I'investigador són importants, per la qual cosa no és estrany que alguns autors considerin necessari tenir talent artístic (Goetz i Lecompte, 1988) o actituds i qualitats de creativitat, imaginació i un «olfacte de detectiu» (Woods, 1989). Aquesta manera de concebre I'analisi podria enfosquir el panorama de I'analisi de dades en la investigació etnografica per a aquells que s'acosten per primera vegada a aquest ambit científic, ja que se'n dedueix la impossibilitat que qualsevol investigador pugui fer óptimament aquests treballs. En certa manera, es podria pensar que I'analisi de les dades és un art més que no pas una técnica i que, per tant, I'aprenentatge no és a I'abast de tots. El caracter intu'itiu i poc formalitzat del procés d'analisi que duen a terme molts etnógrafs ha fet que I'analisi de dades en la investigació etnogratica no sempre hagi estat ben interpretada. Després de fer diverses entrevistes o de romandre prolongadament en el context estudiat, I'investigador va reunint quantitats ingents d'informació que ha de ser analitzada -un tret comú a moltes etnografies és precisament la recollida de descripcions copioses, abundants en detalls (García, 1994). La imatge caricaturesca de I'etnógraf, després de mesos de treball de camp, assegut a la seva taula amb la intenció d'«extreure significats» entre centenars de pagines de transcripcions d'entrevistes, notes de camp i documents diversos, sen se saber per on comenc;;ar, ha esdevingut una imatge tan tópica almenys com la de Margaret Mead vestida a la manera de les natives de Samoa. Imatges d'aquesta mena portarien I'etnógraf novell al 63 ::c CD n CD ... n DI CD - ::::1 o 10 ... DI' - ñ' DI Iil ::l el '¡: 'C o a: o "¡: o el E " "- al .~ >< desanim, davant les perspectives de passar una gran quantitat d'hores Ilegint, revisant, estudiant el contingut, etc., sense estar segur del camí pel qual ha d'avanyar. Aquesta és una imatge distorsionada de la realitat ja que I'investigador etnogratic no posposa I'analisi fins a la fase final de I'estudi, té direccions ciares per enfocar el treball i pot seguir algun procediment d'analisi que gui'i la seva tasca. La dificultat associada a I'analisi de les dades s'agreuja amb el fet que la bibliografia gairebé no tracta d'aquest tema. A la majoria de les etnografies, I'interés se centra a presentar els resultats de I'estudi i, generalment, s'omet o només es descriu vagament la manera en qué' les dades són processades per arribar a les conclusions i, en els manuals d'investigació, se sol dedicar a aquesta qüestió un exigu nombre de pagines. [v1i1es i Huberman (1994Hroben en el grau d'incertesa que envolta I'analisi de dades qualitatives una raó ·per explicar que, en general, els métodes d'analisi no són relatats detalladament en els informes d'investigació. Pero, a més a més, no només hi ha desacord en la forma de dur a terme I'analisi, sinó també en la terminologia utilitzada per expressar-Ia, de manera que quan els investigadors qualitatius arriben afer explícits els métodes d'analisi, I'abséncia d'un Ilenguatge comú fa que sigui n ambigus. La privacitat que els caracteritza i la manca de detall amb qué són descrits en els informes d'investigac'ló són precisament els aspectes que concentren la major part de les crítiques que es refereixen a la credibilitat en la investigació qualitativa en general. La manera en qué, des d'aquesta perspectiva, són analitzades les dades s'ha qualificat d'obscura, difusa, mancada de rigor, poc definida. Alguns investigadors han reaccionat esforyant-se a aclarir i guiar els processos analítics, fent més rigoroses i exhaustives les técniques qualitatives d'analisi i intentant d'aproximar-Ies, pel que fa a la sistematització i la fiabilitat, als procediments quantitatius. Es tracta deis enfocaments anomenats "de procediment», que estan entre les alternatives als enfocaments "intuHius», basats en la intu'ició de I'analista (Firestone i Dawson, 1982). Ens centrarem en aquest enfocament de procediment per tal de donar orientacions practiques amb vista a I'analisi de les dades recollides en la investigació etnografica. Intentarem de fer explícit un procés general amb un cert grau de sistematització, dirigit a I'examen, la descripció i la interpretació de les dades. La majoria deis autors coincideixen en les grans línies del procés d'analisi que descriurem en aquest article i per aixó podria constituir una base per a I'estructuració del procés d'analisi que I'investigador adapta a cada estudi concret. 64 Característiques de I'analisi en la investigació etnografica Un tret característic fonamental té a veure amb ellloc de I'analisi en el procés d'investigació. Tradicionalment, en la investigació en ciencies socials en general el desenvolupament del procés d'investigació es caracteritza per la seva linealitat en el temps. Les etapes que el componen tenen un sentit seqüencial: plantejamént de problemes, formulació d'hip6tesis, recollida de dades, analisi, interpretació i redacció de I'informe. Aquesta característica s'oposa als plantejaments metodol6gics propis de la investigació etnografica en la quall'analisi de dades és determinada i determina el problema d'investigació, i es fa simultaniament a al tres tasques com ara la recollida de dades o la redacció de I'etnografia, per anomenar-ne algunes. El problema estudiat condiciona les decisions pel que fa al tipus de dades necessaries i de tecniques o instruments que s'utilitzaran en I'elaboració de I'analisi, i n'avanga els procediments que aquests i la naturalesa del problema aconsellen. Tanmateix, la relació del problema d'investigació amb I'analisi de les dades no és unidireccional. Tot procés d'investigació implica, efectivament, una invitació que siguin les mateixes dades o els resultats de la seva analisi les que influeixin o determinin el veritable caracter del problema d'investigació o la següent i més fonamental pregunta a investigar. Per a Goetz i Lecompte (1988), a mesura que s'aprofundeix la cultura i les interpretacions que fan els participants es redefineixen les preguntes d'investigació. La influencia deis resultats que va aportant I'analisi pot fer que un problema sigui focalitzat en aspectes cada vega'da més concrets (Bogdan i Biklen, 1982). Fins i tot es podria diferir el plantejament del problema fins que no s'hagi fet una analisi preliminar del camp d'estudi. Podem veure la recollida de dades en si mateixa com una forma primitiva d'analisi ja que representa algun tipus d'elaboració sobre la realitat. Oescriure el que veiem en observar una situació educativa implica ineludiblement que I'observador fa una interpretació de la realitat, i també una categorització, implícita en I'ús del Ilenguatge. O'alguna manera, s'esta analitzant el que s'observa. Al costat de les notes de camp generalment apareixen judicis, opinions, sospites, dubtes, reflexions, interpretacions, que l'etn6graf afegeix a la informació descriptiva sobre el que ocorre en el camp d'estudi. Alguns autors prefereixen anar anotant aquest tipus de comentaris separadament en memorandums (Miles i Huberman, 1994), els quals poden ser considerats formes preliminars d'analisi. Com afirma Woods (1989), en observar, entrevistar, prendre notes de camp i 65 ~ ::1 el '¡: 'C o ce o '¡: o el al (5 ... al 'S: tU >< confeccionar el diari d'investigació, I'etnógraf no es limita a registrar perqué també reflexiona. L'analisi i la recollida de dades en general s'alternen o simultaniegen en els projectes d'investigació. Goetz i Lecompte (1988) han concretat metodológicament la interconnexió deis processos de recollida i analisi en la investigació etnografica en les anomenades «estratégies de selecció seqüencial», en qué la progressiva construcció teórica determina la recollida de dades. També Spradley (1979, 1980) proposa un métode seqüencial que intercala fases de recollida i d'analisi de dades (<<métode de la seqüéncia de desenvolupament de la investigació»), amb I'objectiu de buscar símbols culturals i les relacions entre ells. Fases d'analisi de dominis, analisi taxonómica, analisi de components, segueixen les fases de recollida d'informació a partir deis subjectes (qüestions descriptives, estructurals, de contrast) o de les situacions (observacions descriptives, focalitzades, selectives). Recollida i analisi es condicionen mútuament, per tant, en un procés en qué la informació recollida i la teoria que emerge ix de I'analisi són emprades per orientar una nova recollida de dades (Wilson, 1977). Alguns autors entenen que I'analisi de dades no només és present a la fase de la investigació corresponent a la recopilació de dades, sinó també a la fase de I'elaboració d'informes (Erickson, 1989). Una prosa lúcida i un bon estilliterari poden constituir bases adequades per a la interpretació i I'analisi, perqué per a molts investigadors el procés d'escriure és el període en qué el coneixement i la penetració apareixen més espontaniament (Wax i Wax, 1980). En aquest sentit, es poden recordar les recomanacions de Spradley (1979), que és partidari de comenc;:ar a escriure una etnografia aviat, perqué escriure implica un procés de pensament i analisi. L'analisi, en un sentit ample, es fa des de les primeres fases de I'estudi i continuadament durant el procés d'investigació. No obstant aixó, és veritat que I'analisi feta a les primeres fases de la recollida de dades és bastant primitiva, i es limita a I'anotació de comentaris o reflexions al diari de camp, que s'afegeixen als registres d'observació de I'investigador. La fase d'analisi s'intensifica en el moment final de I'estudi, període en qué es revisa el conjunt de la informació recollida i es desenvolupen i s'ordenen les idees que han sorgit préviament. A més a més de la seva preséncia al Ilarg de tot el procés d'investigació, podem destacar el caracter obert i flexible deis procediments que s'empren a I'analisi de dades. Encara que és freqüent aportar pautes i orientacions i especificar tasques concretes per dur a terme I'analisi, els métodes no estan rígidament estandarditzats i deixen possibilitats de divergéncia dins d'un marc establert. 66 D'altra banda, els processos analítics tenen en la investigació etnografica un doble caracter deductiu i inductiu. L'etn6graf parteix de punts de vista que anira modificant en res posta als esdeveniments que es produeixin en el context de I'estudi. Inicialment dirigeix I'analisi de dades segons les seves línies d'indagació, el seu esquema conceptual sobre la cultura característica del col'lectiu huma que estudia. Els resultats de I'analisi el portaran a constatar aspectes de la vida d'aquest col'lectiu i el significat que els seu s membres li atribueixen, cosa que li permet construir una interpretació més fidel de la cultura. Finalment, una característica de I'analisi de dades en la investigació etnografica és que els resultats obtinguts són constantment revisats durant el procés d'investigació i, si s'escau, modificats o substitu'lts. Les conclusions que se'n deriven, doncs, tenen un caracter provisional perqué les noves recollides d'informació poden fer canviar les descripcions i les interpretacions avanc;;ades. El procés general d'analisi de dad es En I'intent de descriure un procés general d'analisi, ens limitarem a les tasques d'analisi pr6piament dites i deixarem de banda les estratégies etnografiques de més abast, en qljé es combinen procediments de recollida i analisi de dades, que orienten I'investigador en la seva traject6ria des de la localització deis informadors, per exemple, fins que escriu una etnografia. La situació que ens plantegem és la de l'etn6graf que al final d'una etapa del seu treball compta amb un cert volum d'informació que pretén analitzar. Abans de detallar els passos concrets que es podrien seguir en I'analisi de dades, considerarem el marc general aportat per Miles i Huberman (1994). En el seu intent de sistematitzar les tasques d'analisi de dades qualitatives, fan una diferenciació entre les activitats dirigides a la reducció de dades, la presentació de dades i I'extracció o verificació de conclusions. A cada un d'aquests grups es fan manipulacions, operacions i transformacions concretes durant I'analisi de dades, tot i que no necessariament apareixen totes en el treball de cada analista. No sempre s'hi estableix una successió en el temps, i es poden donar simultaniament o fins i tot trobar-se dins d'una mateixa manipulació o tasca. Aquestes tasques, juntament amb les activitats i operacions que comprenen, apareixen recollides a la figura 1 (Rodríguez i altres, en premsa). 67 :::c (1) o (1) ... o 11) ~ ::J o ce ... 11)- - ñ' 11) N (1) ::l . 2' ... "O O a: O '¡: O el ~ CJ ca 'ü ... ca CJ O "O ... ca ::l "O W ... (1) 'S ca X Figura 1. Tasques in clases en el pracés general d'an¿lisi de dades qualitatives . PROCÉS GENERAL D'ANALlSI DE DADES QUALlTATIVES REDUCCIÓ DE DADES Separació d'unitats Síntesi i agrupament Identificació i classificació d'elements DISPOSICIÓ I TRANSFORMACIÓ DE DADES Disposició Transformació OBTENCIÓ I VERIFICACIÓ DE CONCLUSIONS Procés per obtenir resultats Verificació de conclusions Procés per assolir conclusions El primer bloc pretén reduir I'amplia informació que contenen les dades textuals, diferenciant unitats i identificant els elements de significat que suporten. Les activitats de separació d'unitats, identificació i classificació d'elements, o síntesi i agrupament, es troben entre les tasques de reducció. És possible que els processos de categorització i codificació siguin els més representatius de la reducció de dades textuals. Amb les tasques de disposició es pretén facilitar I'obtenció posterior de conclusions. Una disposició és un conjunt organitzat d'informació, presentat en alguna forma espacial ordenada. Les dades qualitatives apareixen en general en forma textual i són difícils d'abastar per les capacitats cognitives humanes; els textos narratius són dispersos, de vegades ofereixen una visió seqüencial de fets simultanis, dificulten I'examen de diverses variables al hora i estan ordenats d'una manera vaga (Miles i Huberman, 1994). Per aquest motiu, cal una transformació (traslladar les dades a un altre Ilenguatge o forma d'expressió) i ordenació de les dades que permeti presentar-les d'una manera comprensible i operativa per resoldre les qüestions d'investigació. 68 Un important grup d'activitats que constitueixen els processos d'analisi s'encaminen a obten ir resultats i conclusions, en relació amb els objectius particulars de cada estudio Arribar a conclusions implicaria, d'acord amb les connotacions semantiques del terme analisi, unir una altra vegada els elements diferenciats en el procés analític per reconstruir un tot estructurat i significatiu. Sota la denominació de conclusions apareixen generalment els resultats, els productes de la investigació i la interpretació d'aquests. Un cop assolides les conclusions d'un estudi cal verificar-les, és a dir, confirmar que els resultats corresponen als significats i a les interpretacions que els participants atribueixen a la realitat. Pautes per a I'analisi en la investigació etnografica Tenint en compte les reflexions que s'han fet en els apartats anteriors, proposarem una via d'analisi de les dades que pugui orientar I'etnograf que, amb la intenció d'extreure'n el sentit, s'enfronta a un nombre considerable de pagines corresponents a la transcripció d'entrevistes, les notes decamp recollides, els diaris elaborats pels participants, etc. Basicament, el procés d'analisi podria seguir les etapes o moments següents: 1. Lectura inicial de les dades 2. Codifieació 3. Disposieió de les dades 4. Obteneió de conclusions 5. Verifieació de conclusions Entre aquestes etapes no es dóna una seqüéncia estrictament lineal, ja que normalment les unes s'encavallen amb les altres o fins i tot perduren al Ilarg de tot el procés d'analisi. 1. L'analisi hauria de comen9ar per una lectura de les dades completes per poder tenir una impressió global del conjunt. Durant la lectura, o un cop acabada, estarem en disposició d'anotar les idees fonamentals, els temes que sembla que es repeteixen, els esdeveniments, les normes o conduetes més rellevants en relació amb els objectius de I'estudi. Aquest és el moment en qué I'analista pot considerar les seves interpretacions com a temptatives, reflectides potser en memorandums o comentaris a les dades, i mantenirles o modificar-les a partir de la seva visió global. Amb la revisió 69 ~ ::s ,21 ... 'C o a: o '¡: o el e (!) ,!!! u ... 1'0 (!) o 'E 1'0 ::s 'C W ... al 'S; 1'0 >< segons un ordre determinat), recerques selectives (només a través d'un grup concret de documents), etc. -Crear índexs. Es tracta d'assignar fonts d'informació a cada ocurrencia d'un codi, de tal manera que anem emmagatzemant una especie de memorandum sobre la categoria a la qual al·ludeix. Aquest memorandum podria incloure comentaris de I'analista, informació addicional, explicacions, etc. - Comptar unitats. Generalment els programes permeten comptar la freqüencia d'ocurrencia o coocurrencia de codis (presencia en el text de dos codis próxims entre si). Els recomptes són interessants quan pretenem complementar I'analisi de les dades amb un tractament quantitatiu. - Localitzar paraules i frases en els textos que són objecte d'analisi; crear Ilistats alfabetics de paraules, comptabilitzant o no la freqüencia d'ocurrencia de cada paraula, o presentar les concordances (contextos d'aparició) d'un terme per precisar o explorar els sentits amb que és emprat. Seguint la classificació proposada per Richards i Richards (1994), entre els programes específics per a I'analisi de dades qualitatives podem diferenciar cinc grups, tenint en compte els metodes de processament: els programes per a la codificació i la recuperació de textos; els sistemes per a la construcció de teories basats en normes; els sistemes basats en la lógica; I'enfocament centrat en la jerarquització, i els sistemes de xarxes conceptuals. 1. Programes per a la codificació i la recuperació de textos. Aquest grup ens pot ajudar a segmentar o dividir en unitats les dades de que disposem (és a dir, separar paraules, frases, paragrafs, etc.), i unir codis o paraules clau a cada una d'aquestes unitats. La codificació pot ser feta de dues maneres. Alguns programes permeten presentar els textos per la pantalla i per mitja d'un processador propi es pot anar codificant directament. Aquesta forma de codificar s'anomena d'«un sol pas». Amb altres, cal obtenir una Cópia del text en paper per fer-ne la codificació i, en un segon pas, introduir els codis i la localització de les unitats de text a I'ordinador. Aquest procediment s'anomena de «dos passos». Un cop codificats els textos, els programes poden recuperar les dades a partir deis codis o de paraules clau, amb la utilització fins i tot d'operadors booleans. Els «resultats» d'aquestes operacions poden ser visualitzats a la pantalla de I'ordinador, imprimir-se en paper o ser emmagatzemats en un disc i posteriorment recuperats per mitja de qualsevol processador de textos. Un deis programes més difosos i coneguts que podríem incloure dins d'aquest apartat és The Ethnograph (Siedel, Kjolseth i Seymour, 76 1988). El programa dóna opció a triar entre un procés de codificació d'un o de dos passos. A més a més permet crear un Ilistat de codis que I'investigador pot seleccionar quan estigui codificant i facilita la creació d'una Ilista de definicions deis codis. Unes altres possibilitats són la recuperació de textos per mitja de recerques simples o múltiples, I'emmagatzematge de memorandums, la presentació de subencapc;:alaments per a la identificació deis subjectes que intervenen en una entrevista, o el context d'aquesta, o la reunió de documents en conjunts anomenats «catalegs», per la qual cosa també es poden restringir les recerques a catalegs determinats. 2. Programes per a la construcció de teoria basats en les normes. Es tracta de programes per mitja deis quals podem fer també les operacions basiques de codificació i recuperació de textos codificats. El que els diferencia realment deis al tres és la utilització de les técniques d'intel'ligéncia artificial per comprovar hip6tesis o proposicions, amb qué s'analitzen en cada cas si les dades fonamenten cada una de les conjectures plantejades. Per a aix6 es fan servir normes de producció. En el cas del programa Hyper RESEARCH (Hesse-Bier i altres, 1994), s'utilitzen condicionals del tipus «si un cas esta codificat com a C1 ... i Cn' aleshores codifiqueu-Io també com a A». El nou codi A s'afegeix a la base de dades i pot ser emprat Ilavors per a la construcció d'una nova norma. La versió actual d'aquest programa incorpora com a novetat la possibilitat d'analitzar dades enregistrades en audio, vídeo o format gratic. 3. Programes basats en la lógica. Determinats programes parteixen de la programació 16gica per fer les seves operacions i utilitzen el Ilenguatge PROLOG. Com a exemples d'aquest tipus de programes podem assenyalar els programes OUALOG (Shelly i Sibert, 1985) per a grans ordinadors i el programa AOUAD (Huber, 1991) per a ordinadors personals. Una primera característica fonamental d'aquest programa consisteix en els models de recuperació d'informació, a través de les dotze estructures d'hip6tesis que ofereix moltes de les quals no són altra cosa que recerques que utilitzen els operadors booleans. A més d'aquestes, permet que I'analista construeixi les seves pr6pies hip6tesis utilitzant el Ilenguatge PROLOG. La causalitat pot ser explorada amb I'algoritme de Ouine-McClusky per mitja del component «minimalització», amb el qual es poden dur a terme minimalitzacions de les configuracions condicionals partint directament de dades. Aquesta és una segona possibilitat que caracteritza peculiarment aquest programa. El programa fa la recerca de paraules i frases en les dades del text (o parts de paraules com, per exemple, sufixos). Permet comptar freqüéncies i extreure paraules amb el seu context. També possibilita I'assignació de comentaris als codis i memorandums als segments 77 :D <D o <D ... o 11) !2. :::J o ce ... 11), - c;" 11) N (\) ::J ,21 ... 'C O a: O ';:: O el (\) (; ,!!! (J ... cu CJ o 'C ... cu ::J 'C W ... (\) ':; cu >< de text, a més, és ciar, de les possibilitats de recuperació de text a partir del sistema de categories. 4. Programes basats en la jerarquització. Per mitja de sistemes jerarquics, representats graficament amb arbres invertits, disposem d'una visió sobre les relacions que hi ha entre diferents categories i codis, des deis més general s fins als més concrets. Sobre la base d'aquesta idea de jerarquia conceptual s'han dissenyat programes com NUOIST (QSR, 1994). En el programa es diferencia un sistema de documents on s'emmagatzemen els textos originals i un sistema d'indexació en que cada categoria és un «nus» inclas dins d'una estructura jerarquica d'arbre. Les recerques es poden fer per mitja d'un conjunt d'operadors que comprenen operadors booleans, operadors no booleans, operadors relacionals, operadors que exclouen o restringeixen una recerca a una serie de documents codificats sota una categoria particular i operadors que exploten I'estructura jerarquitzada del sistema d'indexació . Entre els avantatges d'aquest programa hi ha la possibilitat de treballar amb imatges en vídeo sense necessitat de transcriure-Ies a textos. Juntament amb el programa CVíOEO (Envisionology, 1992) es pot fer la codificació d'imatges procedents d'enregistraments en videocasset. 5. Programes basats en xarxes conceptua/s. De vegades ens enfrontem a una gran quantitat d'informació que pot ser estructurada globalment. Esdeveniments determinats es relacionen entre si i se succeeixen en un ordre cronolagic concret: alguns successos són pre-condicions per a uns altres, de tal manera que un fet no es pot explicar sense acudir a unes condicions previes; entre els conceptes s'estableixen relacions jerarquiques, des deis conceptes més concrets fins als més abstractes. Quan aquestes relacions són significatives podem representar-les d'una manera grafica. Oiagrames, xarxes o mapes conceptuals i també les xarxes semantiques en són alguns exemples. Generalment, els conceptes es representen mitjangant rectangles o ovals, i les relacions entre ells, amb línies i fletxes. El programa ATLAS/ti (Mühr, 1994) constitueix una eina sistematica orientada a la representació grafica de conceptes. Aquest programa permet, entre altres funcions, codificar textos, fer comentaris, explorar relacions entre conceptes emergents, exportar passatges de textos i codis per a I'analisi quantitativa, etc. ATLAS/ti facilita la construcció de representacions grafiques de les relacions existents entre les dades per mitja d'un editor de xarxes, visualitzant en pantalla una xarxa conceptual que és construIda a partir de la informació deis textos. Els grafics operen a un nivell conceptual, no a un nivell textual, és a dir, les relacions entre codis mostren el que els codis representen i no les referencies textuals deis codis. 78 Després d'aquesta breu revisió de recursos informatics, convé puntualitzar que tots els programes dissenyats específicament per a I'analisi de dades qualitatives faciliten les tasques mecaniques, pero no les tasques conceptuals, que són competencia exclusiva de I'analista. L'orientació seguida en el procés d'analisi res pon als objectius del treball, al marc teoric assumit i als resultats que anem obtenint. El programari només és una eina que facilita el treball, pero en cap cas no pot determinar la via que cal seguir i envair d'aquesta manera el camp de decisió de I'analista. Referencies bibliografiques BOGDAN, R. C.; BIKLEN, S. K. (1982): Oualitative research for education. An introduction to theory and methods. Boston: Allyn and Bacon, Inc. DAWSON, J. A. (1982): «Qualitative research findings: what do we do to improve and estimate their validity?» Comunicació presentada a l'Annual Meeting of the American Educational Research Association, Nova York: ERIC Document Reproduction Service Nº ED218330. DENZIN, N. K. (1978): The research acto New York: McGraw Hill. DOBBERT, M. L. (1982): Ethnographic research. Theory and application for modern schools and societies. Nova York: Praeger Publishers. ENVISIONOLOGY (1992): CVideo. User Guide. San Francisco (CA). ERICKSON, F. (1989): «Métodos Cualitativos de Investigación sobre la Enseñanza», a Wittrock, M. C. (ed.): La investigación de la enseñanza. Madrid: Paidós-MEC, pp. 125-301. FIELDING, N. G.; FIELDING; J. L. (1986): «Linking data». Sage University Paper serie on Oualitative Research Methods, 4. Beverly Hills: Sage Publications. FIRESTONE, W. A.; DAWSON J. A. (1982): «Approaches to qualitative data analysis: intuitive, procedural and intersubjective». Comunicació presentada a l'Annual Meeting of the American Educational Research Association. Nova York. GARCiA, E.; GIL, J.; RODRiGUEZ, G. (1993): «Análisis de datos cualitativos en la investigación sobre la diferenciación educativa». Ponencia presentada al VI Seminario de Modelos de Investigación Educativa, Madrid. GARCiA, E. (1994): «Investigación etnográfica», a García Hoz, V. (dir.): Problemas y métodos de investigación en educación personalizada, pp. 343-375. Madrid: Rialp. 79 ::a ID o ID ... o III ID - ::s o 10 ... 1Il' - C;' III III :::J ,Ql ... 'C o IX: o '¡: o el ~ C) ,!l! u ... 111 C) o "E 111 :::J 'C W ... Q) 'S 111 >< GOETZ, J. P.; LECOMPTE, M. D. (1988): Etnografía y diseño cualitativo en investigación educativa. Madrid: Morata. GUBA, E. G. (1983): "Criterios de cred'lbilidad en la investigación naturalista», a Pérez, A.; Gimeno, J. (ed.): La enseñanza: su teoría y su práctica. Madrid: Akal, pp. 148-165. HESSE-BIBER, S. i altres (1994): HyperRESEARCH. Randolph (MA): Research Ware. HÜBER, G. L. (1989): Análisis de datos cualitativos con ordenadores. Principios y manual del paquete de programas AOUAD 3.0. Sevilla: Editorial Carlos Marcelo. MILEs, M. B.; HUBERMAN, A. M. (1994). Oualitative data analysis. A new sourcebook of methods. Beverly Hills (CA); Sage Publications: MÜRH, T. (1994): ATLAS/ti: Computer Aided Text Interpretation & Theory Building. Berlín. OSR (1994): Oualitative Data Analysis for Research Professionals. Victoria . RICHARDS, T. J.; RICHARDS, L. (1994): "Using Computers in Oualitative Research». A Denzin, N. K. i Lincoln, Y. S. (ed.): Handbook of Oualitative Research, pp. 445-462. Londres: Sage Publications. RODRíGUEZ, G. i altres (en premsa): Análisis de datos cualitativos asistido por ordenador. Barcelona: PPU. SEIDEL, J. V.; KJOSELTH, R.; SEYMOUR, E. (1988): The Ethnograph: A User's Guide. Amherst (MA): Oualis Research Associates. SHELLY, A.; SIBERT, G. (1985): The OUALOG user's manual. Syracuse, (NY): Syracuse University, School of Computer and Information Science. SPRADLEY, J. P. (1979): The ethnographic interview. Nova York: Holt, Rinehart and Winston. SPRADLEY, J. P. (1980): Participant observation. Nova York: Holt, Rinehart and Winston. STRAUSS, A. L. (1987): Oualitative analysis for social scientists. Cambridge (MA): Cambridge University Press. STRAUSS, A.; CORBIN, J. (1990): Basics of qualitative research. Grounded theory procedures and techniques. Newbury Paek: Sage Publications. TAYLOR, S. J.; BOGDAN, R. (1986): Introducción a los métodos cualitativos en investigación. Buenos Aires: Paidós. TESCH, R. (1990): Oualitative research: Analysis types and software too/s. Bristol: The Falmer Press. WAX, M. L.; WAX, R. H. (1980): "Fieldwork ant the research process», Anthopology & Education Ouartely, 11, 1, 29-37. WILCOX, K. (1982): «Ethnography as a methodology and its applications to the study of schooling: a review», a Spindler, G. (ed.), Doing the ethnography of schooling: Educational anthropology in action. Nova York: Holt, Rinehart and Winston, pp. 456-488. 80 WILSON, S. (1977): «The use of ethnographic techniques in educational research», Review of Educational Research, 47, 1, 245265. WOODS, P. (1989): La escuela por dentro. Barcelona: Paidós-MEC. Paraules clau Investigació qualitativa Analisi de dades Software de tractament de la informació 81 J:J CII n CII ri DI CII - :::J o 10 .. DI' - ñ' DI N Abstracts Q) ::l ,21 .. "C O El: Tratamos del análisis Nous nous sommes We deal with the O de datos en la investiintéressés dans le préanalysis of data in eth- ';: gación etnográfica, sent article a I'analyse nographic research O Cl partiendo de algunas de données dans la starting from certain Q) consideraciones en recherche ethnographiconsiderations about .. <!' torno de la naturaleza que, en partant de the qualitative nature cualitativa de los daquelques considéraof the data collected m tos recogidos en los tions sur la nature in ethnographic stu- 'Cj ... estudios etnográficos, qualitative des dondies, and we emphasim <!' y destacamos la difinées récoltées par les ses the difficulty assoO cultad asociada al études ethnographiciated with an analysis "C análisis de datos cuaqueso Nous insistons of data of that kind. .. m /itativos, sobre la base sur la difficulté Bearing in mind the ::l de las tareas de red'interprétation de ce general process of "C W ducción, disposición, genre de données. En qua/itative data analyobtención y verificatenant compte du prosis based on the tasks a ción de conclusiones; cessus général of reduction, disposi- .. proponemos un proced'analyse de données tion and obtainment Q) dimiento de análisis qualitatives, fondé sur and verification of con- '> m que podría orientar al les taches de réducclusions, we propose a >< etnógrafo respecto a tion, de disposition et procedure of analysis su trabajo con la inford'obtention et de vériwhich could guide the mación recogida. fication des concluethnographer in his Finalmente, destacasions, nous proposons work with the informamos las operaciones une démarche qui tion collected. Lastly, implicadas en el propourrait orienter we point out the opeceso analítico que I'ethnographe dans le rations in volved in the pueden hacerse de travail qu'il effectue analytical process manera automática, sur les informations which could be done gracias a las herrarécoltées. En fin, nous automatically, thanks mientas informáticas nous penchons sur les to the information tediseñadas específicaopérations de traitechnology tools specifimente para este tipo ment analytique qui cally designed for this de análisis, y hacemos peuvent etre faites de kind of analysis, and una breve revisión de far;;on automatique grawe provide a brief realgunos de los prograce aux outils informatiview of some of the mas disponibles acques conr;;us spécialeprogrammes currently tualmente. ment pour ce genre available. d'analyses et nous faisons un rapide passage en revue des logiciels actuellement disponibles. 82