La petjada de carboni d'un esdeveniment: la festa universitària de Sant Albert 2016

Treball de Fi de Grau Grau en Enginyeria Química La petjada de carboni d'un esdeveniment: La Festa Universitària de Sant Albert MEMÒRIA I ANNEXES Autor del TFG: Ehab Magdy Fouad Bahr Director(s): Rita Puig Vidal Convocatòria: Febrer 2017 Ehab Magdy Fouad Bahr Febrer 2017 Page II of V Ehab Magdy Fouad Bahr Febrer 2017 Page III of V Full de sol·licitud de defensa del Treball de Fi de Grau Dades de l’estudiant/a autor/a del TFG: Cognoms: Magdy Fouad Bahr Nom: Ehab NIF: Y3643554-T Titulació: Grau en Enginyeria Química ☒ Grau en Enginyeria en Organització Industrial ☐ Modalitat: Centre ☒ Empresa ☐ Mobilitat ☐ Mobilitat-empresa ☐ Títol del Treball de Fi de Grau: La petjada de carboni d'un esdeveniment: La Festa Universitària de Sant Albert Director/a del TFG: Rita Puig Vidal Com a director/a del Treball de Fi de Grau amb les dades anteriors, confirmo que l’estudiant/a ha assolit els requisits establerts en la normativa acadèmica dels estudis de Grau de l'Escola d'Enginyeria d’Igualada i que es troba en condicions de realitzar, en la present convocatòria, la defensa del Treball de Fi de Grau, Signatura del Director/a Data: Ehab Magdy Fouad Bahr Febrer 2017 Page IV of V Ehab Magdy Fouad Bahr Febrer 2017 pg. 1 Resum o Resumen L’objectiu d’aquest projecte és avaluar les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) d’un esdeveniment. Com a cas d’estudi ens centrarem en la coneguda festa de Sant Albert celebrada, aquest curs, el divendres dia 18 de Novembre al Campus Universitari d’Igualada (UPC). El procediment que s’ha seguit ha estat el següent: identificar la informació que es necessita, recollir la informació de la festa, càlcul de la petjada de carboni i discussió dels resultats. La informació necessària per a realitzar aquest estudi s’ha obtingut a través de qüestionaris, dades de treball de camp i informació bibliogràfica (aquesta última especialment per a trobar factors d’emissió). Un cop obtinguda la petjada de carboni, que és la mesura de la totalitat dels gasos d’efecte hivernacle (GEH) emesos, de l’esdeveniment s’han fet propostes de millora per tal de disminuir aquestes emissions en les pròximes edicions. Finalment, es discuteix la precisió i exactitud de la metodologia emprada fent èmfasi en com es calculen els factors d’emissió, tenint en compte tot el cicle de vida del producte. Es veu com el factor d’emissió calculat per un producte pot tenir diferents valors en funció de les característiques específiques d’aquest producte, del seu procés de fabricació i de les consideracions que s’hagin tingut en compte per calcular-lo. Per tant, el valor de petjada de carboni d’un esdeveniment no s’ha d’agafar com a valor exacte, sinó com a valor aproximat que té un objectiu de millora. Ehab Magdy Fouad Bahr Febrer 2017 pg. 2 Abstract The aim of this project is to assess the greenhouse gas emissions (GHG) of an event. As a case of study we will centre our ideas on the St. Albert festival held, this year, on Friday, November 18, at the University Campus of Igualada (UPC). The procedure that has been applied is as follows: identify the necessary information to be collected, write down the recorded information, and calculate the Carbon footprint and then discussion of the results. The information necessary to carry out the study was obtained through questionnaires, field work dates and bibliographic information (the last one especially to find different emission factors). Once we got the carbon footprint, which is the measure of the total amount of greenhouse gases (GHGs) emitted from the event, some proposals of improvement have been made in order to reduce those emissions in the next editions of the festival. Finally, it discusses the precision and accuracy of the methodology emphasizing how the emission factors are calculated taking into account the entire life cycle of the product. The emission factor calculated for a product could have different values depending on the specific characteristics of this product, its manufacturing process and considerations to be taken into account to calculate it. Therefore, the value of the carbon footprint of an event does not have to be taken as an exact value, but as an approximate value that has an aim of improvement. Ehab Magdy Fouad Bahr Febrer 2017 pg. 3 Índex Resum o Resumen ...................................................................................................................................... 1 Abstract ...................................................................................................................................................... 2 Índex .......................................................................................................................................................... 3 Glossari ...................................................................................................................................................... 5 Introducció ................................................................................................................................................. 7 1.1. Antecedents. .......................................................................................................................................... 9 1.2. Objectius. ............................................................................................................................................. 13 Capítol 1. Festa Sant de Sant Albert: Recollida de la informació necessària. ..............................................14 1.1. Contextualització. ................................................................................................................................ 14 1.2. Procediment a seguir per fer el càlcul de la PC ................................................................................... 15 1.3. Qüestionari i recull de dades. .............................................................................................................. 16 1.3.1. Dades relacionades amb el consum energètic. ........................................................................... 20 1.3.2. Dades relacionades amb el transport. ......................................................................................... 23 1.3.3. Dades relacionades amb l’ús de recursos i materials. ................................................................ 26 1.3.4. Dades relacionades amb els residus generats i el consum d’aigua. ........................................... 30 1.3.5. Resum de les dades d’inventari recollides en la festa de Sant Albert del 2016 ......................... 32 Capítol 2. Festa de Sant Albert: Càlcul i anàlisi de la Petjada de Carboni. ..................................................33 2.1. Procediment de càlcul de la Petjada de Carboni (PC) de la festa de Sant Albert. ............................. 33 2.2. Resultats de la Petjada de Carboni. .................................................................................................... 35 2.3. Detalls dels resultats de la Petjada de Carboni. ................................................................................. 36 2.3.1. Detall per abasts ........................................................................................................................... 36 2.3.2. Detalls per espais i aspectes dins cada categoria ........................................................................ 40 2.3.3. Estalvis ambientals aconseguits en la festa ................................................................................. 43 Capítol 3. Propostes de millora. .................................................................................................................46 Capítol 4. Discussió de la precisió/exactitud de la metodologia.................................................................47 4.1. Precisió de les dades d’activitat .......................................................................................................... 47 4.2. Precisió dels factors d’emissió ............................................................................................................. 48 Ehab Magdy Fouad Bahr Febrer 2017 pg. 4 4.2.1. Diferents estudis d’ACV del vi ...................................................................................................... 48 4.2.2. Com varia la petjada de carboni de Sant Albert en funció del FE del vi que s’hagués agafat ... 51 Conclusions ...............................................................................................................................................53 Agraïments ................................................................................................................................................55 Bibliografia ................................................................................................................................................56 Annexes.....................................................................................................................................................59 Ehab Magdy Fouad Bahr Febrer 2017 pg. 5 Glossari - ACV: Anàlisi de Cicle de Vida - PC: Petjada de Carboni - FE: Factor d’Emissió - GHG: GreenHouse Gas - GEH: Gasos amb Efecte d’Hivernacle - GWP: Global Warming Potencial - PEG: Potencial d’Escalfament Global Ehab Magdy Fouad Bahr Febrer 2017 pg. 12 Però, és possible crear una metodologia comuna? La veritat és que davant de la gran varietat d’esdeveniments que es realitzen dia a dia a tot el món, es fa difícil i, gairebé impossible establir una metodologia concreta per mesurar i interpretar la petjada de carboni. Tot i així, si que es necessita una orientació sobre les possibles metodologies a seguir i quines reivindicacions són acceptables i quines no. Per començar a establir els límits, cal tenir clar el lloc on es realitzarà l’esdeveniment i quina activitat s’hi durà a terme. Això inclou tot allò que l’entitat organitzadora hi té un control directe però també tot allò que es considera que afecta a l’esdeveniment malgrat l’organització hi tingui un control indirecte. Un cop identificades aquestes característiques, la mesura d’emissions de gasos que provoquen l’efecte hivernacle, es divideixen en tres abasts, explicats a continuació: - ABAST I, emissions directes que provenen del propi esdeveniment i que estan controlades per ell mateix “in situ”, com per exemple possibles generadors d’energia mòbil, gas butà o de xarxa, combustible utilitzat, vehicles propietat de l’empresa o residus gestionats al mateix lloc de l’esdeveniment. - ABAST II, emissions indirectes produïdes per l’ús d’energia comprada, com per exemple vapor o electricitat. És a dir, la xarxa de subministrament d’electricitat ens proporciona energia per a la calefacció o llum, entre d’altres i les emissions degudes a la producció d’aquesta electricitat no tenen lloc en l’esdeveniment, sinó que han tingut lloc abans. - ABAST III, altres emissions indirectes que es produeixen a causa de l’activitat en fonts que no són ni propietat de l’organització, ni estan controlades per aquesta; com per exemple el transport dels assistents, possible allotjament per la realització de l’esdeveniment, impacte per l’ús addicional de materials i recursos (menjar, beguda...), residus produïts durant l’activitat, possibles transports contractats i el consum d’aigua.(GHG P, 2013b). Aquest últim abast, en general, tot i que és obligatori incloure’l en el càlcul, és el que té més rellevància a l’hora de calcular les emissions de gasos amb efecte hivernacle d’un esdeveniment. Per tant, en el cas dels esdeveniments seria recomanable incloure’l si es vol un resultat de petjada de carboni més acurat. Ehab Magdy Fouad Bahr Febrer 2017 pg. 13 1.2. Objectius. L’objectiu principal d’aquest estudi és mesurar l’efecte medi ambiental d’un esdeveniment real i extreure’n les conclusions i recomanacions adients (també metodològiques), tan per al propi esdeveniment com per a d’altres esdeveniments similars. Aquest projecte es centra en el càlcul de la Petjada de Carboni el qual ens proporcionarà la informació necessària per a: a. Conèixer l’impacte medi ambiental que ha provocat en concret l’esdeveniment en qüestió b. Informar i conscienciar sobre l’impacte medi ambiental que provoca la celebració d’esdeveniments c. Crear propostes de millora per a posteriors celebracions d. Comunicar i encoratjar a la població de prendre mesures per disminuir l’emissió de gasos amb efecte hivernacle L’esdeveniment estudiat serà la Festa Universitària de Sant Albert. Ehab Magdy Fouad Bahr Febrer 2017 pg. 14 Capítol 1. Festa Sant de Sant Albert: Recollida de la informació necessària. En aquest capítol es recullen tots els aspectes a tenir en compte per calcular la petjada de carboni associada a la celebració de la festa universitària de Sant Albert. 1.1. Contextualització. Sant Albert el Gran (o Sant Albert Magne), va ser bisbe, dominic i una autoritat en física, matemàtiques, biologia, geologia, astronomia, filosofia i alquímia, entre d’altres disciplines. L’any 1941 va ser proclamat patró dels estudiants i estudiosos de les ciències naturals i, és per aquest motiu que el professorat i els estudiants de la Universitat Politècnica d’Igualada celebren la commemoració del seu patró, Sant Albert, amb una festa lúdica. La festa es duu a terme el dia 18 de novembre des de les 9 del matí fins a les 11:30 del vespre, i en el cas de l’Escola d’Enginyeria d’Igualada (EEI), es divideix en tres espais diferenciats. Al matí es realitzen activitats esportives per equips al Complex Esportiu Les Comes, concretament al C/ Carles Riba d’Igualada on se situa la pista polivalent indicada a la figura 1.3. Les activitats esportives finalitzen a les 14:30h. A la tarda, a partir de les 19h la celebració es trasllada al Campus Universitari a l’Avinguda Pla de la Massa d’Igualada, concretament a la sala d’activitats (Food-Wood-Good) on es duen a terme les activitats preparades. Posteriorment, a partir de les 21:30h, els estudiants comparteixen l’hora de sopar al bar de la universitat (Enginy Bar). Figura 1.3: Pista Polivalent – Complex Esportiu Les Comes Figura 1.2: Complex Esportiu Les Comes d’Igualada Ehab Magdy Fouad Bahr Febrer 2017 pg. 15 1.2. Procediment a seguir per fer el càlcul de la PC Per establir les categories més significatives a l’hora de recollir les dades adequades d’acord amb el nostre tipus d’esdeveniment seguirem l’apartat Annex 1 - Estimació de les emissions associades a la celebració d’esdeveniments, de la Guia pràctica per al càlcul d’emissions de gasos amb efecte de hivernacle (GEH), versió 2016. (OCCC, 2016) Les quatre categories principals són el consum energètic, el transport, la generació de residus i el consum d’aigua. La Guia pràctica per al càlcul d’emissions de gasos amb efecte de hivernacle considera que les emissions derivades d’aquestes categories poden ser mes o menys representatives del total d’emissions. Per aquest motiu permet incloure altres categories d’emissions que la organització consideri rellevants per al càlcul d’emissions totals, en aquest cas afegirem la categoria d’ús de materials i recursos (veure Taula 1.1). CATEGORIES DE CÀLCUL DADES DE L’ACTIVITAT METODOLOGIA DE CÀLCUL DE LES EMISSIONS 1.CONSUM ENERGÈTIC Consum elèctric kWh consumits Càlcul a partir del mix elèctric1 Consums de combustibles fòssils kg de combustibles fòssils consumits Càlcul a partir del factor d’emissió corresponent1 2.TRANSPORT Turismes, ciclomotors i motocicletes Km recorreguts en el trajecte i tipus de transport utilitzat Càlcul a partir del factor d’emissió corresponent1 Transport públic (autobús urbà) Km recorreguts en el trajecte i tipus de transport Càlcul a partir de la referència del tipus de transport1 3.ÚS DE MATERIALS I RECURSOS Figura 1.4: Campus Universitari d’Igualada – Sala Food-Wood-Good Figura 1.5: Campus Universitari d’Igualada Taula 1.1. Categories que s’hauran de quantificar per la Festa de Sant Albert. Ehab Magdy Fouad Bahr Febrer 2017 pg. 16 Menjar i begudes g o kg de menjar i Litres de begudes servides Càlcul a partir dels factors d’emissions corresponents a cada aliment2 Materials (plats, gots, forquilles, tovallons, ampolles i llaunes) g o kg de materials utilitzats Càlcul a partir del factor d’emissió corresponent de cada material2 4.GENERACIÓ DE RESIDUS Residus generats durant l’esdeveniment kg generats de residus durant l’esdeveniment Càlcul a partir del factor d’emissió corresponent1 5.CONSUM D’AIGUA Consum d’aigua durant l’esdeveniment m3 consumits d’aigua durant l’esdeveniment Càlcul a partir del factor d’emissió corresponent1 1 Guia pràctica per al càlcul d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), versió 2016 – Oficina Catalana del Canvi Climàtic. 2 Dades obtingudes de diferents recursos i referències sobre l’Anàlisi de Cicle de Vida de cada element. 1.3. Qüestionari i recull de dades. Per tal de recollir les dades necessàries per a realitzar el càlcul i l’anàlisi de la petjada de carboni de la festa de Sant Albert, utilitzem l’esquema bàsic esmentat en la Taula anterior 1.1. A partir d’aquí dividirem el dia de la celebració en tres espais diferenciats, el Complex Esportiu Les Comes, la zona del bar de la universitat i la sala on es realitzen les activitats de la festa. Primer cal conèixer les dades generals de l’esdeveniment, recollides a la Taula 1.2: DADES GENERALS DE L’ESDEVENIMENT Tipus d’esdeveniment: Jornada de Festa Universitària. Data: 18/11/2016. Lloc: Complex Esportiu Les Comes – Campus universitari d’Igualada. Durada de l’esdeveniment: 9 hores i 30 minuts Nombre total de participants: 72 Complex esportiu Les Comes Sala Food-Wood-Good Enginy Bar - Sopar 09:00h a 14:30h Nº de participants: 72 19:00h a 21:00h Nº de participants: 50 21:30h a 23:30h Nº de participants: 50 Taula 1.2. Dades generals de l’esdeveniment. Temporalització Ehab Magdy Fouad Bahr Febrer 2017 pg. 17 A continuació, per a cada un d’aquests tres espais es recullen les dades en particular de cada una de les cinc categories esmentades anteriorment (veure Taula 1.1) amb la seva corresponent unitat de mesura. D’aquesta manera obtenim una visió global de totes les dades obtingudes durant el dia de la Festa de Sant Albert les quals s’utilitzaran posteriorment per a poder fer el càlcul detallat de les emissions de gasos amb efecte hivernacle (GEH), amb la seva corresponent justificació. La Taula 1.3 resumeix les dades obtingudes de la festa, és merament informativa, és a dir, les dades plasmades s’han obtingut gràcies al treball de camp en el moment de la realització de l’esdeveniment. En la part vertical hi situem les cinc categories a quantificar amb els seus subgrups (veure exemple en la Figura 1.6): Seguirem aquest mateix model d’esquema per organitzar la resta de categories. En quant a la part horitzontal, hi situarem els espais disponibles per a les diferents activitats durant el dia de la Festa de Sant Albert: al Complex esportiu Les Comes i el Campus Universitari d’Igualada, el qual es divideix en dos espais diferenciats (veure Figura 1.7). Figura 1.6. Exemple de la organització de categories i subcategories de les dades a recollir durant l’esdeveniment. Figura 1.7. Espais disponibles durant el dia de la Festa de Sant Albert. Ehab Magdy Fouad Bahr Febrer 2017 pg. 18 RECULL DE DADES – FESTA UNIVERSITÀRIA SANT ALBERT DADES ESPAIS DISPONIBLES PER A LES ACTIVITATS COMENTARIS LES COMES SALA FOOD-WOODGOOD ENGINY BAR -SOPAR CONSUM ENERGÈTIC Consum elèctric 0 kWh Inicial: 607275 kWh Final: 607325 kWh Inicial: 22341 kWh Final: 22347 kWh Anotació numèrica del comptador de cada espai al inici de l’activitat i al finalitzar la mateixa. Consum combustible fòssil Gas butà 0 kg 0 kg 10 % de butà d’una bombona de 13,9 kg  1,39 kg Anotació numèrica dels kg consumits de combustible fòssil en cada espai. Biomassa Kg consumits: 44,6 kg 0 kg TRANSPORT Tipus de transport i quantitat Turisme nº: 26 unitats nº: 21 unitats nº: 0 unitats Recompte del nombre total de cada tipus de transport. Moto nº: 0 unitats nº: 0 unitats nº: 0 unitats Transport públic nº: 0 unitats nº: 2 unitats nº: 0 unitats A peu/bicicleta nº: 4 unitats nº: 1 unitats nº: 0 unitats Km recorreguts Turisme 532,6 km 570,2 km 0 km Total de km recorreguts de les dades detallades en l’annex I.3 Moto 0 km 0 km 0 km Transport públic 0 km 139,6 km 0 km A peu/bicicleta 22 km 8 km 0 km ÚS MATERIALS I RECURSOS Menjar Nº menú A nº: 0 menús nº: 0 menús nº: 17 menús Recompte total del nombre de menús (A o B) consumits a l’hora de sopar (enginy bar) Nº menú B nº: 0 menús nº: 0 menús nº: 33 menús Begudes Vi 0 L 90 L 0 L Taula 1.3. Resum de dades obtingudes del treball de camp durant l’esdeveniment. Ehab Magdy Fouad Bahr Febrer 2017 pg. 19 3 Els resultats obtinguts fan referència a la suma de km de les dades detallades en l’annex I. Cervesa 15,84 L 0 L 50 L Litres de begudes consumides durant el dia de la Festa de Sant Albert Materials Llaunes d’alumini nº: 48 llaunes nº: 0 nº: 0 Quantitat de material utilitzat durant l’esdeveniment Gots de plàstic nº: 0 nº: 70 gots nº: 70 gots Ampolles de plàstic nº: 0 nº: 60 ampolles nº: 0 Plats de plàstic nº: 0 nº: 0 nº: 100 plats Forquilles de plàstic nº: 0 nº: 0 nº: 50 forquilles Pots de plàstic nº: 0 nº: 0 nº: 4 pots Barrils de ferro nº: 0 nº: 0 nº: 2 barrils Bosses de cartró nº: 0 nº: 0 nº: 10 bosses Tovallons de paper nº: 0 nº: 50 tovallons nº: 50 tovallons Bosses de plàstic nº: 4 bosses nº: 10 bosses nº: 15 bosses GENERACIÓ DE RESIDUS 1,4 kg 4,5 kg 8,7 kg Quantificació de residus generats de manera no selectiva CONSUM D’AIGUA Inicial: 289,724 m3 Final: 290,224 m3 Inicial: 167,723 m3 Final: 168,173 m3 Inicial: 167,723 m3 Final: 167,723 m3 Anotació numèrica del comptador de cada espai al inici de l’activitat i al finalitzar la mateixa. Ehab Magdy Fouad Bahr Febrer 2017 pg. 20 1.3.1. Dades relacionades amb el consum energètic. En aquest apartat s’especifica com s’han recollit les dades relacionades amb el consum energètic (categoria 1) per a cada un dels tres espais disponibles el dia de la Festa de Sant Albert (espai A – complex esportiu Les comes, espai B – sala Food-wood-good i espai C – Enginy bar). Com s’ha esmentat anteriorment, les categories es subdivideixen en subcategories i, en aquest cas, parlem del consum elèctric i el consum de combustible fòssil (es presenten dos tipus de combustible fòssil, gas butà i biomassa). (veure Figura 1.8.) Per recollir les dades relacionades amb el consum elèctric es realitza l’anotació numèrica del comptador de cada espai a l’iniciar l’activitat i al finalitzar la mateixa. (veure Taula 1.4.) CONSUM ELÈCTRIC Espais disponibles Horari Unitat Mesura kWh consumits Espai A: Complex Esportiu Les Comes h. inicial 09:00 kWh 0 0 h. final 14:30 kWh 0 Espai B: Sala FWG h. inicial 19:00 kWh 607275 50 kWh h. final 21:00 kWh 607325 Espai C: Enginy Bar h. inicial 21:30 kWh 22341 6 kWh h. final 23:30 kWh 22347 Figura 1.8. Esquema informatiu sobre les dades del consum energètic a recollir. Taula 1.4. Dades recollides del treball de camp sobre el consum elèctric. Ehab Magdy Fouad Bahr Febrer 2017 pg. 21 Per a les dades relacionades amb l’espai A (Complex Esportiu les Comes) cal esmentar que el consum de kWh és nul ja que, per l’horari en que es va dur a terme l’activitat (de 09:00h a 14:30h) no va ser necessari l’ús de l’energia elèctrica (fluorescents). L’espai s’il·luminava amb llum natural tal i com es veu en la Figura 1.9. Per a les dades relacionades amb l’espai B (sala FWG) i l’espai C (Enginy Bar), com s’ha esmentat anteriorment, es van anotar els kWh a l’iniciar i al finalitzar cada activitat en el seu comptador corresponent. (veure Figura 1.10.) Figura 1.9. Pista Polivalent Complex Esportiu Les Comes. Figura 1.10. Comptador d’electricitat trifàsic de l’EEI. Ehab Magdy Fouad Bahr Febrer 2017 pg. 28 A continuació cal conèixer en detall els components i quantitats dels aliment utilitzats per poder realitzar, posteriorment, els càlculs de la petjada de carboni. Aquestes quantitats s’han obtingut a partir de les dades proporcionades pel cuiner de l’enginy bar (veure Taula 1.11) RECURSOS - ESPAI C (Enginy Bar) Dades (Menjar i Begudes) Pes unitari per menú Unitat Quantitat Total Carns de porc 80 g 17 porcions 1360 grams Carn de vaca 80 g 33 porcions 2640 grams Pa 125 g 50 porcions 6250 grams Formatge 15 g 50 porcions 750 grams Tomàquet 43 g 50 porcions 2150 grams Oli pels entrepans 0,0055 L 50 porcions 0,275 litres Oli per les patates i la carn 0,06 L 50 porcions 3 litres Taula 1.11 Aliments utilitzats durant el sopar a l’Enginy Bar. Figura 1.15. Entrepà de llom de carn de porc – Menú A. Figura 1.16. Entrepà d’hamburguesa de carn de vaca – Menú B. Figura 1.17. Porció de patates braves. Figura 1.18. Got de cervesa de 0,5L. Ehab Magdy Fouad Bahr Febrer 2017 pg. 29 Sal 0,48 g 50 porcions 24 grams Patates 121 g 50 porcions 6050 grams Salsa brava 20 g 50 porcions 1000 grams Cervesa 0,5 L 50 porcions 25 litres A més a més, per cada menú s’utilitza un conjunt d’elements que s’han d’incloure en l’estudi (veure Taula 1.12) ja que també generen gasos amb efecte hivernacle a l’hora de ser produïts i quan aquests es converteixen en residus. Cal tenir en compte que els barrils d’alumini, s’utilitzen 50 vegades abans de ser tractats com a residus o fer-los servir per altres usos. MATERIALS - ESPAI C (Enginy Bar) Dades Pes unitari Unitat Quantitat Total Plats de plàstic grans 7,9 g 50 plats 395 grams Plats de plàstic petits 5,2 g 50 plats 260 grams Forquilles de plàstic 3,7 g 50 forquilles 185 grams Gots de plàstic 17 g 70 gots 1190 grams Pots de plàstic grans – salsa brava 240 g 5 pots 1200 grams Pots de plàstic petits – sal 28,4 g 1 pot 28,4 grams Bosses de plàstic (PLA) 7,6 g 15 bosses 114 grams Bosses de cartró especial 5,8 g 10 bosses 58 grams Ampolles de plàstic – oli (PET) 39,5 g 4 ampolles 158 grams Barril d’alumini 950 g 2 barrils 1900 grams Tovallons de paper (Tissú) 3,2 g 50 tovallons 160 grams Taula 1.12 Materials utilitzats pel sopar de l’esdeveniment. Figura 1.19. Ampolla de plàstic - oli. Figura 1.20. Pot de plàstic petit - sal. Ehab Magdy Fouad Bahr Febrer 2017 pg. 30 1.3.4. Dades relacionades amb els residus generats i el consum d’aigua. En aquest apartat englobarem les dades que fan referència als residus generats i al consum d’aigua per a cada un dels espais disponibles el dia de la Festa de Sant Albert. Pel que fa a la generació de residus, les dades s’han obtingut a partir de la comptabilització del pes de les bosses d’escombraries de manera no selectiva un cop finalitzades les activitats en cada un dels tres espais. (veure Taula 1.13) ESPAIS DISPONIBLES PER A LES ACTIVITATS Espai A (Complex Esportiu Les Comes) Espai B (Sala FWG) Espai C (Enginy Bar) Residus generats 1,4 kg 4,5 kg 8,7 kg Taula 1.13 Comptabilització de residus generats durant l’esdeveniment. Figura 1.21. Barril d’alumini 30L - cervesa. Figura 1.22. Pot de plàstic gran – salsa brava. Ehab Magdy Fouad Bahr Febrer 2017 pg. 31 Pel que fa al consum d’aigua, les dades s’han obtingut a partir de l’anotació numèrica dels comptadors d’aigua en cada espai al inici de l’activitat i al finalitzar la mateixa. (veure Taula 1.14) ESPAIS DISPONIBLES PER A LES ACTIVITATS Espai A (Complex Esportiu Les Comes) Espai B (Sala FWG) Espai C (Enginy Bar) Consum d’aigua Inicial: 289,724 m3 Inicial: 167,723 m3 Inicial: 167,723 m3 Final: 290,224 m3 Final: 168,173 m3 Final: 168,173 m3 Total consumit 0,5 m3 0,45 m3 0,45 m3 Figura 1.23. Contenidor de residus generats en l’espai A. Figura 1.24. Exemple d’escombraries dels residus generats en l’espai B. Figura 1.25. Exemple d’escombraries dels residus generats en l’espai C. Taula 1.14 Comptabilització d’aigua consumida durant l’esdeveniment. Figura 1.26. Exemple de comptador d’aigua (Enginy Bar) al inici de l’activitat. Figura 1.27. Exemple de comptador d’aigua (Enginy Bar) al finalitzar l’activitat. Ehab Magdy Fouad Bahr Febrer 2017 pg. 32 1.3.5. Resum de les dades d’inventari recollides en la festa de Sant Albert del 2016 DADES Unitat funcional ESPAIS DISPONIBLES PER A LES ACTIVITATS LES COMES SALA FWG ENGINY BAR CONSUM ENERGÈTIC Consum elèctric kWh 0 50 6 Gas butà kg 0 0 1,39 Biomassa kg 0 44,6 0 TRANSPORT Turisme km 532,6 570,2 0 Moto km 0 0 0 Transport públic (GN) km 0 139,6 0 A peu/bicicleta km 22 8 0 RECURSOS Carn de porc g 0 0 1360 Carn de vaca g 0 0 2640 Pa g 0 0 6250 Formatge g 0 0 750 Tomàquet g 0 0 2150 Oli pels entrepans L 0 0 0,275 Oli per les patates i la carn L 0 0 3 Sal g 0 0 24 Patates g 0 0 6050 Salsa brava g 0 0 1000 Cervesa L 15,84 0 25 Vi L 0 90 0 MATERIALS Llaunes d'alumini g 758,4 0 0 Plats de plàstic grans (PS) g 0 0 395 Plats de plàstic petits (PS) g 0 0 260 Forquilles de plàstic (PS) g 0 0 185 Gots de plàstic(PLA) g 0 1190 1190 Pots de plàstic grans(PET) g 0 0 1200 Pots de plàstic petits(PET) g 0 0 28,4 Bosses de plàstic (PLA) g 30,4 76 114 Bosses de cartró especial g 0 0 58 Ampolles de plàstic-oli (PET) g 0 0 158 Barril d'alumini g 0 0 1900 Tovallons de paper (Tissú) g 0 160 160 Ampolles de plàstic -vi (PET) g 0 2076 0 GENERACIÓ DE RESIDUS Residus generats kg 1,4 4,5 8,7 CONSUM D’AIGUA Aigua consumida m3 0,5 0,45 0,45 Taula 1.15 Resum de l’inventari de les dades recollides a la festa de Sant Albert. Ehab Magdy Fouad Bahr Febrer 2017 pg. 33 Capítol 2. Festa de Sant Albert: Càlcul i anàlisi de la Petjada de Carboni. 2.1. Procediment de càlcul de la Petjada de Carboni (PC) de la festa de Sant Albert. El càlcul organitza les fonts d’emissions (consums), basant-se en el grau d’incidència que l’entitat pot tindre sobre aquests. La petjada de Carboni (PC) es mesura en kg de CO2 equivalent (kg CO2 eq.), i es calcula multiplicant les dades dels consums pels factors d’emissió. Aquests factors d’emissió s’han tret de la bibliografia (sobretot de la guia pràctica per al càlcul d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, versió març 2016).  Quantitat: fa referència a les dades de l’activitat (kWh, km, kg, etc.)  Factor d’emissió: suposa la quantitat de gasos amb efecte d’hivernacle emesos per cada unitat del paràmetre considerat com a “dada d’activitat”. (OCCC,2016) Exemple, veure Taula 2.1: Dades Unitat funcional Factor d’emissió Total d’emissions 532,6 km recorreguts amb cotxe Km 140 g CO2/km 532,6 x 140 = 74564 gCO2eq.=74,564 kg CO2eq. 1360 grams de carn de porc. g 3,6 g CO2/g 1360 x 3,6 = 4896 gCO2eq. =4,896 kg CO2eq. A la Taula 2.2, es mostren els càlculs fets juntament amb les dades d’activitat, els factors d’emissió utilitzats per al càlcul i la font de dades d’aquests factors d’emissió. Quantitat x Factor d’emissió = Kg equivalents de CO2 Taula 2.1. Exemples de càlcul de Petjada de Carboni a la Festa de Sant Albert. Ehab Magdy Fouad Bahr Febrer 2017 pg. 34 Taula 2.2. Resum de l’inventari de les dades de la Festa de Sant Albert del 2016. DADES Unitat FACTOR D'EMISSIÓ( g CO2 / unitat) PC(kg CO2 eq.) FONT DE DADES FONT DE DADES 2 COMENTARIS LES COMES SALA FWG ENGINY BAR CONSUM ENERGÈTIC Consum elèctric kWh 0 50 6 0,302 16,9 OCCC, 2016 Gas butà kg 0 0 1,39 2,965 4,1 OCCC, 2016 Biomassa kg 0 44,6 0 0 0 OCCC, 2016 Total d'emissions kgCO2 eq. 0 15,1 5,9 21 TRANSPORT Turisme km 532,6 570,2 0 0,14 154,4 OCCC, 2016 Moto km 0 0 0 0,105 0 OCCC, 2016 Transport públic (GN) km 0 139,6 0 0,082 11,4 OCCC, 2016 A peu/bicicleta km 22 8 0 0 0 OCCC, 2016 Total d'emissions kgCO2 eq. 74,6 91,3 0 166 RECURSOS Carn de porc g 0 0 1360 3,6 4,9 MEFD, 2009 Carn de vaca g 0 0 2640 19,4 51,2 MEFD, 2009 Pa g 0 0 6250 0,8 5,0 MEFD, 2009 Formatge g 0 0 750 11,3 8,5 MEFD, 2009 Tomàquet g 0 0 2150 1,4 3,0 MEFD, 2009 Oli pels entrepans L 0 0 0,275 1923,6 0,5 MEFD, 2009 Oli per les patates i la carn L 0 0 3 1923,6 5,8 MEFD, 2009 Sal g 0 0 24 0,2 0,0 MEFD, 2009 Patates g 0 0 6050 0,2 1,2 MEFD, 2009 Salsa brava g 0 0 1000 1,6 1,6 Hetherington, McManus & Gray, 2012 Cervesa L 15,84 0 25 1486,8 60,7 MEFD, 2009 Vi L 0 90 0 2,0517 184,7 MEFD, 2009 Total d'emissions kgCO2 eq. 23550,9 184,7 118881,6 327,1 MATERIALS Llaunes d'alumini g 758,4 0 0 11,068 8,4 AA, 2013 Plats de plàstic grans (PS) g 0 0 395 2,2 0,9 CP, 2013 Plats de plàstic petits (PS) g 0 0 260 2,2 0,6 CP, 2013 Forquilles de plàstic (PS) g 0 0 185 2,2 0,4 CP, 2013 Gots de plàstic(PLA) g 0 1190 1190 0,5 1,2 CP, 2013 Pots de plàstic grans(PET) g 0 0 1200 2 2,4 CP, 2013 Pots de plàstic petits(PET) g 0 0 28,4 2 0,1 CP, 2013 Bosses de plàstic (PLA) g 30,4 76 114 0,5 0,1 CP, 2013 Bosses de cartró especial g 0 0 58 4 0,2 Hohenthal & Behm, 2009. Ampolles de plàstic-oli(PET) g 0 0 158 2 0,3 CP, 2013 Barril d'alumini g 0 0 1900 11,068 21,0 AA, 2013 Tovallons de paper(Tissú) g 0 160 160 1,214 0,4 Hohenthal & Behm, 2009. Ampolles de plàstic-Vi (PET) g 0 2076 0 2 4,2 CP, 2013 Total d'emissions kgCO2 eq. 8409,2 4979,2 26728,2 40,1 GENERACIÓ DE RESIDUS Residus generats kg 1,4 4,5 8,7 0,57297 8,37 OCCC, 2016 Total d'emissions kgCO2 eq. 0,8 2,6 5,0 8,4 CONSUM D’AIGUA Aigua consumida m3 0,5 0,45 0,45 0,395 0,55 OCCC, 2016 Total d'emissions kgCO2 eq. 0,20 0,18 0,18 0,6 Total d'emissions de (GEH) kgCO2 eq. 563 ESPAIS DISPONIBLES PER A LES ACTIVITATS Ehab Magdy Fouad Bahr Febrer 2017 pg. 35 2.2. Resultats de la Petjada de Carboni. A continuació es presenten les emissions de GEH (gasos amb efecte hivernacle) generades per les activitats que van tenir lloc a la festa de Sant Albert del 2016 segons les diferents categories de càlcul i els diferents factors d’emissió aplicats i establerts per l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic (OCCC,2016) entre d’altres referències. (Veure figura 2.1) La Petjada de Carboni (total d’emissions de gasos amb efecte hivernacle) de la Festa de Sant Albert de l’any 2016 ha estat un total de 563 kg CO2 eq. en un període de 9 hores i 30 minuts. Figura 2.1. La Petjada de Carboni de la Festa de Sant Albert del 2016. Ehab Magdy Fouad Bahr Febrer 2017 pg. 36 La Figura 2.2 representa les principals categories d’emissió de GEH de la Festa de Sant Albert. En primer lloc han estat els recursos (menjar i begudes) utilitzats que han contribuït en el 58% de les emissions totals, en segon lloc el transport (29%) i, amb contribucions baixes, a continuació es troben les emissions associades al consum energètic (4%) i als materials (7%). En quant a la generació de residus, les emissions han estat de l’2% i, per últim, es presenta el consum d’aigua amb una proporció inferior a l’1% de les emissions totals. 2.3. Detalls dels resultats de la Petjada de Carboni. 2.3.1. Detall per abasts A continuació es presenten les emissions generades el dia de la Festa de Sant Albert diferenciant els tres abasts d’emissions establerts per la ISO 14064-1:2012. (Veure Taula 2.3.) Figura 2.2. Distribució de les emissions de la Festa de Sant Albert del 2016. Ehab Magdy Fouad Bahr Febrer 2017 pg. 37 PC (kg CO2 eq.) PERCENTATGE % ABAST 1: EMISSIONS DIRECTES DE L'ENERGIA 0 CONSUM DE BIOMASSA 0 0 ABAST 2: EMISSIONS INDIRECTES DE L’ENERGIA CONSUM D'ELECTRICITAT I GAS BUTÀ 21 21 4% ABAST 3: ALTRES EMISSIONS INDIRECTES RECURSOS 327,1 TRANSPORT 166 MATERIALS 40,1 GENERACIÓ DE RESIDUS 8,4 CONSUM D’AIGUA 0,6 542,1 96% Total d'emissions 563,1 100% Figura 2.3. Distribució de les emissions associades a la celebració de la Festa de Sant Albert del 2016 per abasts. Taula 2.3. La Petjada de Carboni de la Festa de Sant Albert del 2016 per abasts. Ehab Magdy Fouad Bahr Febrer 2017 pg. 44 En referència a la categoria del consum energètic, el fet d’utilitzar biomassa en algun dels espais, concretament en l’espai B (Sala Food-Wood-Good), va provocar un estalvi ambiental de 1,7 kg CO2eq. que representa un 10% d’estalvi en comparació amb el cas d’utilitzar gas natural. (Veure Figura 2.10) DADES A B Factor d'emissió aplicat (kgCO2/unitat) PC A (kg CO2 eq.) PC B (kg CO2 eq.) Estalvis % d’estalvi Consum elèctric (kWh) 50 50 0,302 15,1 15,1 Gas Natural (m3) 0,82 0 2,150 1,7 0 Biomassa ( kg) 0 44,6 0 0 0 Total 16,8 15,1 1,7 10% Taula 2.9. Dades relacionades amb el consum energètic a l’espai B sala FWG (A : fent servir Gas Natural i B: Fent servir Biomassa) Figura 2.9. Comparativa sobre la categoria del transport Ehab Magdy Fouad Bahr Febrer 2017 pg. 45 En total es va tenir un estalvi ambiental de 13,8 kg CO2 eq. (es van aconseguir en les categories del transport i del consum energètic) que representen un 2,4 % del total (veure Figura 2.11.). Figura 2.10. Comparativa sobre la categoria del consum energètic Figura 2.11. Comparativa sobre l’estalvi ambiental total aconseguit de la festa de Sant Albert. Ehab Magdy Fouad Bahr Febrer 2017 pg. 46 Capítol 3. Propostes de millora. Un cop coneguts els resultats de la petjada de carboni del nostre esdeveniment, la Festa Universitària de Sant Albert, podem enumerar un conjunt de propostes de millora que ens ajudaran a reduir l’impacte ambiental de les possibles futures edicions d’aquesta celebració.  Recollir els residus de manera selectiva, és a dir, separar-los en les quatre categories principals de reciclatge; paper, plàstic, vidre i orgànica.  Utilitzar gots reutilitzables durant les activitats a la sala FGW i a l’Enginy bar en comptes de gots de plàstic de PLA. Aquests gots es renten i es poden utilitzar més d’una vegada.  Utilitzar el transport públic per assistir a les diferents activitats al llarg de tot el dia o incentivar el fet de compartir cotxes. Altres opcions a estudiar per tal de saber si també són actuacions que ens permetrien reduir l’impacte ambiental de les futures celebracions en qüestió:  Des de la organització de l’esdeveniment de la Festa de Sant Albert, oferir la possibilitat d’assistir a les activitats esportives del matí amb un autobús prèviament llogat, el qual tindria quatre punts de trobada distribuïts per la ciutat i que faria el mateix recorregut de tornada.  Utilitzar plats i forquilles de material biodegradable en lloc de material de plàstic per tal de reduir les emissions generades. Ehab Magdy Fouad Bahr Febrer 2017 pg. 47 Capítol 4. Discussió de la precisió/exactitud de la metodologia. 4.1. Precisió de les dades d’activitat Com s’ha esmentat anteriorment en el capítol 2, concretament en l’apartat del procediment de càlcul de la PC, es coneix que la petjada de carboni es calcula multiplicant les dades dels consums (dades d’activitat) pels factor d’emissió corresponents i que, el resultat queda reflectit en kg de CO2 equivalent (kg CO2 eq.). Quantitat consumida x Factor d’emissió = kg equivalents de CO2 El concepte quantitat consumida fa referència a les dades de l’activitat, és a dir, a les quantitats representades amb les diferents unitats funcionals com: kg, kWh, L, etc. En aquest estudi, les dades d’activitat s’han recollit durant la celebració de la Festa de Sant Albert i, per tant, són valors reals obtinguts gràcies al treball de camp. El recurs que ha contribuït amb major valor d’emissions de GEH en aquest estudi ha estat el consum de vi. Fent referència a la quantitat consumida d’aquest recurs, la primera dada de camp obtinguda és que s’han consumit 60 ampolles de 1,5 L de vi negre, que sumen un total de 90 litres de vi. Posteriorment, a partir del factor d’emissió utilitzat per a calcular la petjada de carboni del recurs en qüestió, 2,0157 kg CO2/Litre de vi (MEFD, 2009), s’ha conegut que l’impacte ha estat de 184,7 kg CO2 eq. Cal tenir en compte que aquest nombre pot variar depenent del valor del factor d’emissió emprat per fer el càlcul, tal i com es comentarà en l’apartat següent (4.2). Per últim, recordar que el factor d’emissió és una dada obtinguda de la bibliografia i fa referència a la quantitat de gasos amb efecte d’hivernacle emesos per cada unitat del paràmetre considerat com a dada d’activitat (veure Annex II). Ehab Magdy Fouad Bahr Febrer 2017 pg. 48 4.2. Precisió dels factors d’emissió Els Factors d’Emissions són números que en realitat la majoria d’ells venen d’estudis molt complexos d’anàlisi de cicle de vida (ACV) i que segons l’abast de l’estudi, el tipus de processos de producció considerats, i altres hipòtesis, poden tenir un marge de variació més o menys important. Per tal de veure aquests marges de variació i les seves possibles causes s’estudia a continuació el cas del FE del vi, ja que és un dels que més influeix en els resultats de la Festa de Sant Albert amb una quantitat de 184,7 kg CO2 eq. 4.2.1. Diferents estudis d’ACV del vi Per estudiar la petjada de carboni que emet la producció del vi des del moment en que s’implanta una vinya, incloent els residus de la producció i el consum final d’aquest vi, s’han de tenir en compte diferents aspectes. Per conèixer-los farem referència a un cas d’estudi sobre l’anàlisi de cicle de vida del vi. (Gazulla, et al., 2012) Per començar cal identificar les diferents etapes en que es divideix el cicle de vida d’un producte com és el vi: 1a etapa Viticultura 2a etapa Elaboració del vi (celler) 3a etapa Embotellat i distribució 4a etapa Gestió de residus Dins de cada etapa, tal i com es veu en la Figura 4.1, s’especifiquen les subetapes les quals formen part de tot el procés de la producció del vi. Totes i cada una d’elles són importants ja que, en major o menor mesura afectaran a l’hora de mesurar l’impacte ambiental. Figura 4.1 Etapes de l’anàlisi de cicle de vida de la producció del vi (Gazulla, C., 2012) Ehab Magdy Fouad Bahr Febrer 2017 pg. 49 Entre els aspectes més importants a considerar hi trobem l’ús de fertilitzants inorgànics i orgànics per el seu elevat grau d’emissions de GEH. També és rellevant l’ús de les botes de roure utilitzades per envellir el vi ja que tenen un impacte significatiu sobre els resultats generals. Cal tenir en compte la durabilitat de les botes per als vins bons ja que, posteriorment, s’utilitzen per vins de menor qualitat la resta de la seva vida útil. És per aquest motiu que l’impacte ambiental queda repartit durant el temps que la bota està en funcionament. En quant al embotellat del vi, s’ha de tenir en consideració la fabricació del vidre a més a més del suro, les etiquetes i les càpsules d’estany. La unitat funcional que es pren com a base per a l’estudi de l’ACV és una ampolla de 0,75 litres de vi. Cal identificar les fases més crítiques per realitzar l’estudi del cicle de vida de la producció del vi ja que, un cop analitzades les diferents etapes a través de totes les subcategories, s’ha demostrat que els resultats de la primera etapa (la viticultura amb l’ús de fertilitzants els quals alliberen una gran quantitat de monòxid de nitrogen) i la tercera (producció de vidre per les ampolles) són les que presenten un major impacte ambiental. En aquest estudi no s’han tingut en compte alguns aspectes com per exemple, la plantació inicial de la vinya, l’ús d’alguna maquinària i/o equips en concret degut al seu insignificant impacte ambiental en relació a la producció final, la producció d’adob orgànic o el tractament d’aigües residuals. El fet de no incloure aquests aspectes, entre d’altres, fa que el factor d’emissió de la producció de vi tingui un valor que possiblement variarà al d’un altre factor establert per una altra entitat o calculat per un altre vi. Això és degut a que cada entitat, té els seus propis processos prodectius, utilitza més o menys fertilitzants i fitosanitaris; utilitza un tipus d’ampolla de vidre amb més o menys pes i considera uns aspectes o uns altres com a significatives i això, evidentment, afecta al càlcul total d’emissions. A continuació veurem diferents factors d’emissió extrets de varis estudis utilitzats per calcular la petjada de carboni de la producció de vi i veurem gràficament com afecta el fet d’incloure uns aspectes en l’estudi i deixar-ne d’altres de banda. Ehab Magdy Fouad Bahr Febrer 2017 pg. 50 En la Taula 4.1 s’agrupen cinc estudis diferents els quals mostren la petjada de carboni de la producció del vi obtinguda en cada un dels casos. La petjada de carboni presenta un valor que varia en funció dels límits del sistema (system boundaries) establerts, el tipus de vi i de raïm i el tipus d’anàlisi realitzat. Aquesta variació, tal i com s’observa en la taula anterior (Taula 4.1) compren els valors entre l’1,08 (Navarro et al., 2016) i el 3,22 (Point V., 2008). Viticultura Celler Distribució Gestió de Residus Vázquez-Rowe et al., (2013) Bosco et al., (2013) Rugani et al., (2013) Navarro et al., (2016) Point V., (2008) Nº Estudi Els límits del sistema (System boundaries) Unitat Funcional (U.F) La PC (kg CO2 eq/UF) Conclusions claus 1 Vázquez-Rowe et al., (2013) Viticultura – Celler Una ampolla de vi (0,75 L) 2,64 Fertilitzant orgànic, dièsel i ampolles de vidre 2 Bosco et al., (2013) Viticultura – Celler – Distribució Una ampolla de vi (0,75 L) 1,60 Fertilitzants, pesticides i ampolles de vidre (Ús de fertilitzants, les emissions de N2O i el rendiment de raïm) 3 Rugani et al., (2013) Viticultura – Celler Una ampolla de vi (0,75 L) 1,64 Dièsel i ampolles de vidre (Canvi a ampolles més lleugeres i biodièsel) 4 Navarro et al., (2016) Viticultura – Celler Una ampolla de vi (0,75 L) 1,08 Fertilitzants, pesticides i ampolles de vidre (Ús de fertilitzants) 5 Point V., (2008) Viticultura – Celler – Distribució – Gestió de residus Una ampolla de vi (0,75 L) 3,22 Viatge de compres dels consumidors, dièsel, i l'ampolla de vidre Taula 4.1 Comparació dels temes metodològics, resultats i conclusions d'una selecció d'estudis en el sector de la producció de vi Figura 4.2 Representació dels límits del sistema (system boundaries) de cada estudi Ehab Magdy Fouad Bahr Febrer 2017 pg. 51 4.2.2. Com varia la petjada de carboni de Sant Albert en funció del FE del vi que s’hagués agafat Tal i com s’ha explicat en l’apartat anterior, sabem que una variació en el factor d’emissió del vi afecta en el resultat total de la petjada de carboni. Per tant, en aquest cas, si en el nostre estudi haguéssim fet servir un altre valor de factor d’emissió, la petjada de carboni del nostre esdeveniment hauria estat diferent. En la Taula 4.2 es presenta una comparativa d’aquest fet segons els factors d’emissió del vi de tres estudis diferents (Vázquez-Rowe et al., 2013; Navarro et al., 2016 i; Rugani et al., 2013) en relació amb el factor d’emissió utilitzat en aquest estudi (MEFD, 2009). Nº Estudi Unitat Funcional Factor d’emissió (kg CO2/U.F) La petjada de Carboni (kg CO2 eq.) La Petjada de Carboni total(kg CO2 eq.) 1 Vázquez-Rowe et al., (2013) 0,75 L 2,64 316,8 695 2 Navarro et al.,(2016) 0,75 L 1,08 129,6 508 3 Rugani et al., (2013) 0,75 L 1,64 196,8 575 4 MEFD, 2009 1 L 2,0517 184,7 563 En la Figura 4.3 s’observa gràficament la variació de la petjada de carboni del vi fent una comparació entre el valor original d’aquest estudi i el valor modificat degut al canvi de factor d’emissió utilitzant els nombres dels estudis esmentats en la Taula 4.2. Taula 4.2 Comparativa de diferents factors d’emissió sobre la producció de vi i la variació de la petjada de carboni a cada cas Figura 4.3.Comparació dels diferents resultats de la petjada de carboni total fent servir diferents factors d’emissió del vi Ehab Magdy Fouad Bahr Febrer 2017 pg. 52 Per tant, el resultat de la petjada de carboni no s’ha d’agafar com un valor exacte, sinó com un indicador relatiu, que dóna idea de quins són els principals aspectes que afecten a l’impacte de l’escalfament global i que permet quantificar les millores aconseguides per l’empresa al llarg del temps. Ehab Magdy Fouad Bahr Febrer 2017 pg. 53 Conclusions Arribats a l’últim apartat d’aquest treball de final de grau, i com a resposta a l’objectiu principal establert al inici de la recerca de mesurar l’efecte medi ambiental d’un esdeveniment real, ha estat possible calcular la Petjada de Carboni d’aquest. En aquest cas parlem de la Festa de Sant Albert de 2016 celebrada el 18 de Novembre al Campus Universitari d’Igualada. Això ha estat possible gràcies a una rutina de treball ben estructurada i acurada la qual s’inicia amb la identificació i recopilació de la informació necessària de l’esdeveniment per poder realitzar l’estudi i conèixer el valor de la Petjada de Carboni, essent aquesta de 563 kg de CO2 eq. Totes les dades recollides han seguit sempre el mateix esquema organitzatiu segons dos criteris establerts obtinguts de les fonts d’informació utilitzades; per una banda, s’han treballat les dades a partir de les diferents categories de càlcul (consum energètic, transport, ús de materials i recursos, generació de residus i consum d’aigua) i, per altra banda, s’han distribuït amb els tres abasts establerts per ISO 14064-1:2012. Els principals resultats són, que l’abast 3 és el que més contribueix al total de petjada de carboni (96%), essent la categoria recursos utilitzats la que ha tingut més impacte (un 60%). És a dir, el menjar i especialment la beguda, la qual ha suposat un impacte del 58% de les emissions totals. També s’ha donat importància a l’estalvi d’emissions de CO2 equivalent que ha suposat el fet de que alguns participants de l’esdeveniment utilitzessin el transport públic o, compartissin mitjà de transport amb altres companys o, simplement, es moguessin a peu. Aquest valor sumat a l’estalvi com a resultat de l’ús de biomassa en alguns espais de l’esdeveniment ha suposat que l’impacte medi ambiental fos un 2,4% menor al que hauria estat. S’han plantejat un conjunt de propostes de millora per tal de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) d’un esdeveniment amb les mateixes característiques o d’aquest mateix esdeveniment per l’any vinent. La principal seria recollir selectivament els residus generats, separant envasos, vidre, cartró i matèria orgànica.