Creació d'una web cultural

Grau en Mitjans Audiovisuals CREACIÓ D’UNA PÀGINA WEB CULTURAL DE L’HOSPITALET DE LLOBREGAT Memòria ALBA SURRALLÉS SOLSONA PONENT: JORDI CATALÀ PRIMAVERA 2017 Agraïments Agraïments especials al meu tutor Jordi Català, a la meva família, i sobretot a la Laia. Resum En aquest treball s’ha creat una nova plataforma (consistent en pàgina web i xarxes socials) que reculli les activitats culturals de L’Hospitalet de Llobregat: La Pinça. Per tal de fer-ho, s’han establert contactes amb els diferents agents culturals de la ciutat, s’ha creat la pàgina web i els perfils de xarxes, i s’han anat actualitzant constantment. També s’ha donat cobertura als principals esdeveniments dels passats mesos. Actualment, La Pinça continua activa, i s’espera que aquest projecte tingui una continuïtat en el futur, gràcies a la bona acollida que ha obtingut. Resumen En este trabajo se ha creado una nueva plataforma (formada por página web y redes sociales) que recoja las actividades culturales de L’Hospitalet de Llobregat: La Pinça. Para hacerlo, se han establecido contactos con los diferentes agentes culturales de la ciudad, se han creado la página web y los perfiles en las redes, y se han actualizado de forma constante. También se ha dado cobertura a los principales eventos de los últimos meses. La Pinça continua activa, y se espera que este proyecto tenga una continuidad en el futuro, dado el gran interés que ha suscitado. Abstract This project deals with the creation of La Pinça, a new platform (consisting of a website and social media profiles) containing information about the cultural activities taking place at L’Hospitalet de Llobregat. In order to do so, the author has been in contact with the cultural players of the city, has created the website and its social media profiles, and has constantly updated them. Coverage has also been given to the main cultural events of these recent months. La Pinça is currently still active, and the author hopes to continue its activity, given the great interest shown by the people of L’Hospitalet de Llobregat in this project. I Índex. Índex de figures ..................................................................................................... V Índex de taules ....................................................................................................... IX Glossari de termes .................................................................................................. XI 1. Objecte del projecte ........................................................................................... 1 2. Estudi previ ........................................................................................................ 3 2.1 Antecedents ................................................................................................. 3 2.2 Referents ..................................................................................................... 4 2.2.1 Els vídeos ............................................................................................ 4 2.2.2 La pàgina web ..................................................................................... 6 3. Definició dels objectius i abast .......................................................................... 9 4. Marc teòric ........................................................................................................ 11 4.1 Els mitjans de comunicació de L’Hospitalet .............................................. 11 4.2 Les xarxes socials ....................................................................................... 12 4.2.1 Breu història de les xarxes socials ....................................................... 12 4.2.2 Les xarxes socials i la cultura .............................................................. 14 4.2.3 Les xarxes socials a L’Hospitalet ........................................................ 16 4.3 El màrqueting ............................................................................................... 16 4.3.1 El Community Manager ........................................................................ 18 5. Metodologia ....................................................................................................... 19 6. Concepció global ............................................................................................... 21 7. La Pinça ............................................................................................................. 23 II 8. Desenvolupament .............................................................................................. 25 8.1 Contactes i entrevistes ................................................................................ 25 8.1.1 Agents culturals ....................................................................................... 25 8.1.2 Ajuntament de L’Hospitalet .................................................................... 25 8.1.3 Time Out .................................................................................................. 26 8.1.4 Patrocinadors ........................................................................................... 27 8.1.5 Col·laboradors .......................................................................................... 28 8.2 Enquestes .................................................................................................... 29 8.2.1 Metodologia de l’enquesta ................................................................. 29 8.2.2 Resultats obtinguts ............................................................................. 29 9. Plataforma web .................................................................................................. 33 9.1 Wix ............................................................................................................. 33 9.1.1 Comparativa amb Wordpress .............................................................. 33 9.1.2 Perquè Wix .......................................................................................... 34 10. La web ............................................................................................................. 35 10.1 Seccions .................................................................................................... 35 10.2 Continguts web ......................................................................................... 40 10.3 Periodicitat d’actualització ....................................................................... 40 10.3.1 Destacats de la setmana ..................................................................... 41 10.4 Especial Festes de Primavera .................................................................... 41 10.5 Tipus de navegació ................................................................................... 42 10.6 Test d’usuari ............................................................................................. 43 III 11. Pla de Comunicació ......................................................................................... 47 11.1 Anàlisi intern ............................................................................................. 47 11.1.1 DAFO ...................................................................................................... 48 11.2 Simulacre xarxes socials ......................................................................... 48 11.3 Correu corporatiu ...................................................................................... 49 11.4 Vídeos promocionals ................................................................................ 49 11.5 Concurs a xarxes socials ........................................................................... 50 12. Guia d’estil ...................................................................................................... 51 12.1 Logotip ...................................................................................................... 51 12.2 Tipografia ................................................................................................. 51 12.3 Disseny dels elements ............................................................................... 53 12.3.1 Icones ............................................................................................... 53 12.3.2 Botons ............................................................................................... 54 12.3.3 Destacats ........................................................................................... 55 12.4 Paleta de colors ........................................................................................ 55 12.4.1 Paleta de colors de la web ................................................................. 55 12.4.2 Paleta de colors dels destacats .......................................................... 56 13. Valoració primer més ....................................................................................... 57 13. 1 Festes de Primavera ................................................................................. 57 13.1.1 Vídeo Festes de Primavera ............................................................... 58 13.2 Seguidors .................................................................................................. 60 13.3 Estadístiques web ..................................................................................... 60 X XI Glossari de termes. Nomenclátor Catàleg de noms i marques registrades CIFO Centre d’innovació i formació ocupacional Càpsules audiovisuals Breus peces de contingut audiovisual Trobades de tempteig Reunions per valorar l’interès inicial d’un projecte CMYK Model de color sustractiu TDT Televisió Digital Terrestre HTML5 Versió 5 del llenguatge hipertextual Hosting Allotjament web Videopress Servei de Wordpress per compartir vídeos QR Codi de resposta ràpida CC Centre Cultural Generació millenial Generació nascuda entre 1982 i 2004 Transmedia Narrativa transmesa a través de diversos canals Hashtag Etiqueta utilitzada a xarxes socials per organitzar contingut XII Objecte del projecte 1 1. Objecte del projecte. Aquest Treball de Fi de Grau consisteix en la realització d’una plataforma digital centrada en els esdeveniments culturals de la ciutat de L’Hospitalet de Llobregat. Es tracta d’una pàgina web on es pot trobar l’agenda cultural de la ciutat a més de continguts audiovisuals. Amb aquest treball es vol aconseguir omplir el buit informatiu en qüestions culturals que hi ha a la ciutat de L’Hospitalet, i d’aquesta manera, apropar la cultura als ciutadans, fent que puguin estar assabentats, en tot moment, de l’activitat cultural més propera a ells. En un ciutat on es vol fomentar la cultura com a element dinamitzador de l’economia i de la societat, es fa molt difícil d’entendre que totes aquestes activitats no tinguin la cobertura mediàtica que es mereixen. A la hora d’aportar valor, tan importants són aquestes cites com el ressò que puguin tenir, i el grau de coneixement que d’elles en tingui la ciutadania. Així, amb aquest projecte es vol donar resposta a aquesta problemàtica, i omplir un buit existent en l’actual xarxa de comunicacions de la ciutat en tots els nivells, recollint l’agenda cultural i realitzant reportatges. Per tal de poder obrir una via de comunicació més directa amb els ciutadans a aquesta web la complementa una pàgina de Facebook, un compte de Twitter i un altre a Instagram. Les tres xarxes tenen objectius diferents: la pàgina de Facebook es basa en la difusió d’esdeveniments futurs i buscarà crear vincles amb d’altres associacions culturals afins. El compte de Twitter funciona com a recordatori de les activitats diàries i per a retransmetre en directe alguns esdeveniments. A Instagram també es faran retransmissions en directe i a més es penjaran petites capsules de contingut audiovisual. En tractar-se d’un mitjà digital, aquesta plataforma s’adreça a un ampli target de gent activa en xarxes socials i internet, que utilitza amb freqüència en el seu dia a dia i a les que recorre com a principals fonts d’informació. És per això que el ventall d’edats és bastant ampli des dels 16 anys fins els 55 (Belén Acebes Arribas i Ramón Montanera, 2016). 2 Creació d’una web cultural de L’Hospitalet de Llobregat - Memòria Estudi previ 3 2. Estudi previ. 2.1 Antecedents. Des que el desembre de 2011 la televisió local de L’Hospitalet de Llobregat tanqués per decisió de l’Ajuntament i tornés 3 mesos després amb una emissió de serveis mínims, la ciutadania s’ha mogut per a què els hospitalencs segueixin estant informats sobre les notícies de la localitat. S’han intentat posar en marxa molts projectes, com per exemple el web www.horiginals.cat, un projecte que va néixer a partir d’un curs de realització del CIFO de L’Hospitalet, que va començar com a web cultural sobre la ciutat i poc a poc va anar ampliant el seu ventall i apostant també per la cultura de Barcelona. Tal i com es pot veure al seu Facebook, va tenir una bona acceptació, arribant als 500 seguidors i aconseguint al voltant de 100 visualitzacions dels seus vídeos. Tot i això, aquest projecte no va continuar i un cop finalitzat el curs, els membres d’Horiginals van decidir no seguir amb ell. Un altre intent per a crear un mitjà de comunicació local alternatiu va ser l’anomenat SenseHac (www.facebook.com/SenseHac), que es descrivia com a “Revista digital sobre L’Hospitalet. Construint juntes un nou relat per a la ciutat que compartim”. Aquest projecte volia construir-se a partir de la ciutadania, és per això que es van organitzar tres “Trobades de tempteig”, per valorar si el projecte comú era viable o no. Després de realitzar les tres trobades (trobada de periodistes, trobada de fotògrafs i videògrafs i trobada de lectors) no es va obtenir la resposta esperada degut a la manca de participants i es va decidir deixar el projecte en repòs. Els creadors d’aquesta plataforma van arribar a la conclusió que la gent té ganes d’estar informada però no d’implicar-se en crear aquest contingut. Gràcies a les xarxes socials han sorgit molts mitjans de comunicació local de la ciutat, com per exemple els comptes de Twitter @ViuLHospitalet, @LHNOTICIAS i @HospitaletLl, però aquests només es limiten a retuitejar notícies i no a creen continguts. 4 Creació d’una web cultural de L’Hospitalet de Llobregat - Memòria També existeix el compte @PeriscHospi, des del qual apostaven per aportar la novetat de ser un canal de transmissió en directe dels esdeveniments mitjançant la plataforma Periscope, però tret de moments concrets molt específics, segueixen la línia de retuitejar notícies com les esmentades anteriorment. L’Ajuntament de la ciutat també ha volgut arribar a la ciutadania mitjançant les xarxes socials. És per això que l’àrea de cultura té compte de Twitter (@CulturaLH), i a la seva web (www.l-h.cat/cultura) hi ha una secció especifica dedicada a la cultura, però, tot i els esforços, no han aconseguit connectar amb els hospitalencs degut a que el nivell d’usabilitat de la seva pàgina és molt baix, té un disseny poc atractiu i els continguts són força difícils de trobar. 2.2 Referents. 2.2.1 Els vídeos. Aquest projecte, a part d’anunciar les activitats culturals de la ciutat, també vol crear contingut mitjançant entrevistes i reportatges per poder donar veu als artistes locals. La principal finalitat de les entrevistes és donar a conèixer els artistes de la ciutat. És per això que ells seran els protagonistes i els conductors de l’entrevista, en el muntatge final no es veurà cap figura entrevistadora, com per exemple, l’entrevista que la BBC li va fer al Bruce Springsteen sobre la seva història, Bruce Springsteen, A Secret History. BBC (Steven Goldmann, 2012). Fig. 1. Bruce Springsteen, A Secret History. BBC (Steven Goldmann, 2012) A més a més del protagonisme de l’artista, aquest mitjà vol que cada element filmat sigui únic i transmeti emocions. Per a aconseguir-ho, cada objecte representatiu tindrà el seu Estudi previ 5 protagonisme, com el tractament que el programa Chef’s Table de Netflix (David Gelb, 2015) realitza sobre cada aliment que apareix en el documental. Fig. 2. Chef’s Table. Netflix (David Gelb, 2015) Els vídeos tindran una tonalitat càlida i vital per tal de transmetre familiaritat i optimisme a l’espectador. Un exemple d’aquest etalonatge és el videoclip oficial de la cançó ''No voy a llorar'' de la Lidia Guevara (Humbert Aparicio, 2014), amb el qual transmet molta alegria i pau. Fig. 3. No voy a llorar, Lidia Guevara (Humbert Aparicio, 2014) Per últim, degut a que les xarxes socials tindran un paper clau en la difusió dels continguts, es crearan petites càpsules audiovisuals d’alguns esdeveniments, tal i com ha fet la productora The Feelms amb la campanya Cómplices de Mahou (Borja Respaldiza, 2016). Aquests vídeos es publicaran a Instagram i Twitter. Fig. 4. Cómplices de Mahou (Borja Respaldiza, 2016 6 Creació d’una web cultural de L’Hospitalet de Llobregat - Memòria Els vídeos que no siguin sobre un esdeveniment musical, intentaran tenir com a banda sonora cançons d’artistes hospitalencs, amb el nom de la cançó i l’artista a la part inferior del vídeo. 2.2.2 La pàgina web. La columna vertebral d’aquest projecte és la pàgina web, on es troben tots els continguts del mitjà. Aquesta web compta principalment amb l’agenda cultural de la ciutat de L’Hospitalet de Llobregat, la qual es pot consultar d’una manera molt visual per tal de que sigui atractiva i a la vegada fàcil d’entendre i de trobar els continguts desitjats. Segueix una mica l’estructura de la web de Dublintown (Dublin City BID, 2014), la qual mostra tots els esdeveniments de la ciutat i les dates en què es realitzaran. Fig. 5. Dublin Town (Dublin City BID, 2014) A part dels continguts esmentats anteriorment com l’agenda, la web també compta de diverses seccions separades per temes com per exemple teatre, literatura, música, etc. A més, també hi ha una secció per als més petits amb continguts específics per a ells, on es pot consultar d’una manera molt visual els propers esdeveniments que es realitzaran a la ciutat, com per exemple, els conta-contes de les biblioteques. De cara a la classificació dels continguts, un exemple a seguir és l’esquema utilitzat per la pàgina web The Culture Trip (The Culture Trip Ltd, 2016). Estudi previ 7 Fig. 6. The Culture Trip (The Culture Trip Ltd, 2016) La web Butxaca (Joan León Fàbregas, 1999) és un referent per a elaborar l’agenda cultural de pàgina, ja que mostra de manera clara tota la informació relativa als propers esdeveniments culturals. Fig. 7. Butxaca. (Joan León Fàbregas, 1999) Finalment, destacar la revista cultural mensual de la ciutat d’Esplugues de Llobregat, la qual es distribueix a totes les cases de la ciutat, feta per l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat. És un bon exemple del que podria tenir L’Hospitalet i que no té. Fig. 8. L’Agenda. (Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, 2016) 14 Creació d’una web cultural de L’Hospitalet de Llobregat - Memòria 4.2.2 Les xarxes socials i la cultura. “De estas tecnologías que están cambiando nuestros hábitos de crear, compartir y consumir información, las más recientes y las que más impacto están teniendo son las redes sociales.” (José de la Peña Aznar, 2014). En un món connectat com el que vivim, seria una temeritat ignorar el poder de les xarxes i els beneficis que aquestes poden aportar no només en les nostres relacions personals sinó també, en l’àmbit empresarial o associatiu. En el món cultural, si es saben utilitzar bé, poden ser elements claus en l’èxit o el fracàs d’un projecte o artista. Actualment, l’ús de xarxes socials està molt estès, arribant a gairebé tots els sectors de la població. Si ens centrem en Espanya, més de 15 milions de persones d’entre 16 i 55 anys són usuaris actius d’una o més plataformes (Belén Acebes Arribas i Ramón Montanera, 2016). Facebook és la preferida i més coneguda, fins al punt que el 96% (Arianna Silva, 2016) dels internautes compten amb un perfil en aquesta xarxa. La segueixen, a força distància, Youtube (amb un 66%) i Twitter (56%). Un punt important a destacar és que la cultura és la categoria temàtica més seguida, i és que molta gent utilitza aquestes plataformes per estar més a prop dels seus artistes preferits, tenir informació de primera mà de les novetats dels cantants que més els agraden, o no perdre’s cap novetat de la seva sala de teatre de capçalera. En molts casos, els propis artistes i promotors culturals són conscients de com d’importants són aquestes xarxes, i les utilitzen al seu favor per a poder connectar de forma més directa amb els seus seguidors i públic actual o potencial. Aquesta realitat ha portat molts canvis en els patrons de consum cultural, no només per part de l’audiència, sinó també pels propis artistes. Així, actualment hi ha fenòmens mundials com Justin Bieber que va sorgir d’una plataforma com YouTube. Molts músics també han optat per oferir els seus àlbums a les seves pàgines web de forma gratuïta (sense deixar de vendre igualment còpies físiques), com és el cas dels grups La Pegatina o Els Catarres. Amb això, aconsegueixen, d’una banda, arribar a un públic més ampli, potser hi ha gent que no vol o no pot comprar-se un CD seu però, tenint aquesta possibilitat, se’l descarrega i en un futur pagarà una entrada per anar a un concert seu, o es comprarà el proper disc que treguin. D’altra banda, també contribueix a fidelitzar el seu públic actual, que agraeix aquestes accions. Una altra manera d’apropar-se als seus seguidors és mitjançant l’ús de Periscope i Facebook Live. Amb aquestes eines poden fer transmissions en directe a través d’internet, i interactuar amb aquells que els estan veient, que els hi poden anar enviant missatges de forma simultània. Aquestes retransmissions ofereixen un ampli ventall de possibilitats, totes molt Marc teòric 15 interessants: des de fer una entrevista col·lectiva a l’artista en qüestió, fins a retransmetre concerts en viu. L’ús de les xarxes socials ha canviat el nostre dia a dia, com ens informem, quines referències tenim, com vivim els grans esdeveniments i, molt especialment, com passem el nostre temps d’oci. Això és especialment important en el cas de la generació millenial, la més activa en aquestes plataformes i una de les majors consumidores de cultura. Aquesta generació ha incorporat les xarxes i els dispositius mòbils en el seu dia a dia, i les utilitza per a infinitat d’accions: consultar les notícies, connectar amb amics, llegir recomanacions de llibre, comentar la última pel·lícula que han vist, o parlar de l’últim festival on han anat. En general, busquen continguts molt visuals, i estan adoptant un patró de consum cada cop més transmèdia. Així, per a molts usuaris, veure determinats continguts televisius ja no s’entén sense la segona pantalla, és a dir, sense comentar-ho simultàniament a Twitter amb centenar o milers d’usuaris. D’aquesta manera, molts esdeveniments o programes televisius es viuen de forma col·lectiva a través del món digital. A la hora comunicar-se amb aquests usuaris, per tant, caldrà tenir-ho molt en compte. Moltes institucions i agents culturals són conscients de la importància de les xarxes, i les estan adaptant en la seva estratègia de comunicació per a estar més a prop del seu públic i els seus visitants. Així, la majoria d’obres de teatre ja inclouen un hashtag especialitzat amb el què s’encoratja als espectadors a comentar la funció a la sortida i, en ocasions especials, fins i tot durant l’espectacle, en les conegudes com “funcions tuitejades”. Molts museus han desenvolupat una estratègia similar, i cada cop és més comú poder fer fotografies a les sales on abans estava prohibit. Un punt molt simptomàtic de fins on es vol encoratjar aquesta comunicació per part del visitant és el fet que, en molts museus, hi ha Wifi oberta i gratuïta, amb el que es vol intentar que l’usuari comparteixi a les seves xarxes socials la seva experiència allà. La creació d’aquest nou canal vol ser una resposta als usuaris que segueixen els patrons descrits anteriorment i que actualment no troben una plataforma on informar-se sobre l’activitat cultural de la seva ciutat. És per això, que s’ha optat per un mitjà exclusivament online complementat amb perfils i comptes a les xarxes socials majoritàries. 16 Creació d’una web cultural de L’Hospitalet de Llobregat - Memòria 4.2.3 Les xarxes socials a L’Hospitalet. Degut a que una de les línies importants de la plataforma són les xarxes socials, s’ha decidit aprofundir sobre l’ús que els hospitalencs en fan d’aquestes, a partir d’un reportatge que Televisió L’Hospitalet va realitzar al febrer de 2017 on es recollia la informació que l’últim Baròmetre d’Opinió Pública de L’Hospitalet va realitzar, i on el consultor de comunicació digital d’Idiograma, Carlos Guadián, explicava aquests resultats, comparantlos amb l’ús de les xarxes a nivell nacional. Les dades obtingudes són que el 42% de la ciutadania fa servir les xarxes socials, sent les dones, amb un 52,7%, les que més ús en fan. A més, les dones també són les que més les utilitzen per a buscar informació, un 67% davant el 33% dels homes. La xarxa social més utilitzada a la ciutat és Whatsapp, la qual en un futur es considerarà en aquesta plataforma per a poder crear un grup obert on els ciutadans es puguin afegir i des d’allà se’ls hi doni informació relativa als esdeveniments. En aquest estudi també es fa referència a quines zones de la ciutat es fa més i menys ús de les xarxes, situant al Districte I, que comprèn els barris del Centre, Sanfeliu i Sant Josep, com al que més ús de les xarxes socials en fa, mentre que el Districte IV, amb els barris de La Florida i Les Planes, és on menys s’utilitzen. Una de les inquietuds d’aquest projecte és poder arribar a tots els ciutadans de L’Hospitalet, és per això que s’estan cobrint activitats de tots els barris per tal de poder arribar a aquestes zones on normalment les seves activitats no són tan conegudes. És per això també, que es buscaran altres vies de difusió per aquests barris. Aquesta diferència d’ús, tal i com diuen al reportatge, és deguda a diversos factors com per exemple l’edat, les infraestructures de les zones i el nivell de coneixement i econòmic dels ciutadans del barri. 4.3 El Màrqueting. Segons l’AMA (Associació Americana de Màrqueting), “el màrqueting és el conjunt d’activitats, institucions i processos utilitzats per a crear, comunicar, proporcionar i intercanviar béns o serveis que aportin un valor als consumidors, clients, socis, i a la societat en conjunt.” (AMA, 2015). Marc teòric 17 En l’època actual, el màrqueting s’ha convertit en un element indispensable, que s’aplica en major o menor grau, i de manera més o menys conscient en tots els projectes i processos empresarials o que busquen connectar amb un conjunt de consumidors i/o públic. I és que, de fet, totes aquelles accions que es fan per a donar a conèixer el que una organització, grup o individu està fent, es poden considerar accions de màrqueting. Per a resultar efectives, aquestes accions hauran de fer-se tenint en compte les característiques del producte o servei en qüestió, però també a qui va dirigit, en quin context, quins objectius es tenen, etc. Així, es crea una estratègia de màrqueting pròpia, adequada en qualsevol cas a allò que es vol fer públic. La base d’aquesta estratègia és el conegut com a Màrqueting Mixt, composat tradicionalment per:  Producte (o servei): punt principal de tota l’estratègia, allò que volem comunicar i, finalment, “vendre”  Preu: compensació econòmica que s’obté al proporcionar aquest producte  Distribució: canals a través dels quals el producte es posa a disposició dels consumidors/públic  Promoció: activitats i eines per a donar a conèixer l’existència i característiques del producte, i posicionar-ho en el mercat Generalment, el mercat és el que determina tots els elements del màrqueting mixt. En el cas de la cultura, però, tal i com exposa François Colbert en el seu llibre “Marqueting de las Artes y la Cultura”, aquest eix central està ocupat pel producte cultural a comunicar i, a partir d’ell, es defineixen i concreten els altres elements. Actualment existeixen infinitat de tipus de màrqueting diferents, cadascun responent a una necessitat o característiques concretes. En aquest document, però, s’ha decidit centrar-se en els dos que s’aplicaran en el present projecte, que són el màrqueting online i el màrqueting de continguts. Es considera màrqueting online aquelles estratègies, campanyes i accions de comunicació i promoció basades en l’ús de plataformes digitals i xarxes socials. El seu escenari és internet, i aprofiten totes les possibilites que aquest els hi ofereix, com ara arribar a usuaris que es troben a l’altra banda del món. 18 Creació d’una web cultural de L’Hospitalet de Llobregat - Memòria D’altra banda, el màrqueting de continguts consisteix en la creació de continguts d’interès per tal d’atraure a l’usuari (i, en última instància, al públic o, en aquest cas, als lectors). Sovint acompanya el màrqueting online, ja que sol ser habitual que les empreses aprofitin els seus perfils a les xarxes socials per a donar contingut i informació addicional als seus seguidors (que pot ser estar directament o indirectament relacionada amb la seva pròpia activitat). 4.3.1 El Community Manager. La proliferació de l’ús de les xarxes socials en l’àmbit comercial i empresarial ha fet que s’hagi popularitzat el perfil del Community Manager, o gestor de comunitats. Aquesta figura, però, sovint queda desdibuixada, o amb més atributs dels que li pertocarien. En aquest punt, es donarà una breu explicació sobre el què és i el què fa un community manager, i la seva importància en una plataforma com la que s’està presentant. El community manager és la persona encarregada o responsable de mantenir, augmentar i, en certa manera, defensar les relacions de l’empresa amb els seus clients en l’àmbit digital, gràcies al coneixement de les necessitats i plantejaments estratègics de l’organització i els interessos dels clients. És una persona que coneix els objectius i actua en conseqüència per a aconseguir-los. (AERCO-PSM, Asociación Española de Responsables de Comunidades Online – Profesionales de Social Media, 2013). Així doncs, en una canal com el que presenta en aquest projecte, on es fa un ús extensiu de les xarxes socials, aquesta figura és una figura clau, ja que és l’encarregada de mantenir el contacte directe amb els seguidors, establint el to de les comunicacions, i dotant-les de contingut. Aquesta persona, a més, s’ocupa també de la pàgina web de la plataforma, creant i actualitzant el contingut, fent-ne el seu manteniment constant, i analitzant també les dades associades al trànsit i volum de visitants que aquesta tingui. Metodologia 19 5. Metodologia. Per tal de dur a terme aquest treball, i posar en marxa aquesta nova pàgina web, s’han utilitzat un seguit d’eines que es presenten en aquest apartat. Primera fase de recerca: - Articles premsa digital: per a consultar la informació relativa a la base teòrica d’aquest projecte, la història de la ciutat i els seus mitjans de comunicació. - Estudis d’usos de xarxes socials: per a poder identificar el perfil demogràfic dels principals usuaris d’aquestes plataformes, i els seus patrons de comportament en elles. Un cop obtingudes les dades bàsiques, s’ha volgut aprofundir més amb els següents passos: - Entrevistes: per a tenir informació de primera de mà de diferents protagonistes: o Agents i gestors culturals de L’Hospitalet o Responsables de bars musicals de la ciutat o Responsable de l’Espai VO (cineclub de la ciutat) o Associacions culturals de L’Hospitalet - Enquestes: realitzades a ciutadans de L’Hospitalet per a conèixer la seva opinió dels mitjans de comunicació cultural a la ciutat - Software d’edició: per a crear el contingut audiovisual de la pàgina web i les xarxes socials. S’utilitzaran diferents programes: o After Effects: per animar diversos elements, com per exemple simular un altaveu o Final Cut Pro: per a l’edició dels vídeos o Photoshop i Illustrator: per a la creació dels cartells i el grafisme - Pàgina web: s’ha fet una comparativa entre diferents plataformes de creació de webs per a escollir-ne la millor opció, s’ha comparat WordPress i Wix 20 Creació d’una web cultural de L’Hospitalet de Llobregat - Memòria Concepció global 21 6. Concepció global. El procés de realització d’aquest projecte s’ha dividit en diverses fases en ordre cronològic, que responen a diferents objectius i a l’organització del treball. A continuació es presenten, de forma ordenada, els punts que s’han seguit i què es vol aconseguir en cada un d’ells: 1. Estudi i preexistències de la història dels mitjans de comunicació de L’Hospitalet de Llobregat: per a contextualitzar el present projecte, veure si han existit o no iniciatives similars en un passat i si han funcionat o no, i perquè. 2. Contactar agents i dinamitzadors culturals de la ciutat, com per exemple bars musicals, associacions culturals i artistes locals, entre d’altres: per a establir sinergies amb tots ells, i valorar la possibilitat de crear continguts per a la pàgina web on ells siguin els protagonistes. 3. Estratègia comunicativa: definir l’estratègia comunicativa, per a determinar els continguts, les formes i els temps de difusió d’aquest nou mitjà 4. Recopilació de les activitats culturals a la ciutat: per a crear una agenda cultural, i veure quines poden ser més interessants com a objectes de reportatge. 5. Estil: definir la idiosincràsia del canal, tant a nivell ètic com estètic, la línia d’acció i editorial referent als continguts que s’ofereixen, l’estil del canal, a nivell gràfic, de to comunicatiu, etc. 6. Marca: trobar el nom d’aquest nou mitjà, que ha de ser clarament identificatiu, que sigui sintètic, fàcil de reconèixer i estar relacionat amb la ciutat. 7. Web: creació del principal instrument de la plataforma, la pàgina web. Definir la seva estructura, els continguts i les imatges que la conformaran. 8. Xarxes socials: en la primera fase s’han creat perfils a Facebook, Twitter i Instagram. 9. Contingut: creació de continguts específics per a treure més profit de la utilització de la pàgina web i les xarxes socials. 22 Creació d’una web cultural de L’Hospitalet de Llobregat - Memòria La Pinça 23 7. La Pinça. El nom escollit per aquesta plataforma web és La Pinça. L’origen d’aquest ve a partir del monument situat a la Plaça de Ca n’Escorça de L’Hospitalet, confluència entre els carrer de Santa Eulàlia amb Riera Blanca, sent una de les entrades a la ciutat des de Barcelona. Aquesta escultura creada per Josep Subirachs l’any 1974 té com a nom popular “La pinça”, tot i que el títol original és “Monument a L’Hospitalet” (Josep María Solias, 2014). Tal i com està descrita, a la fitxa tècnica del Museu de L’Hospitalet, l’escultura la formen “dos blocs verticals de ciment encofrat, que simulen la creu en aspa de Santa Eulàlia (símbol present en l’escut de L’Hospitalet)”. A la part interior de l’escultura trobem relleus, en els qual hi figuren noms de barris, esglésies, masies, escuts i personatges de la història de L’Hospitalet, entre d’altres. (Josep María Solias, 2014). Fig. 10. Escultura (Jaume Subirach, 1974) Aquest monument ha estat escollit com a punt de referencia de la plataforma perquè és una de les entrades de la ciutat, situat per a donar la benvinguda als ciutadans i acollint-los a L’Hospitalet. Jugant amb el nom popular pel qual se’l coneix, La pinça, i la finalitat de la plataforma, recollir les activitats culturals de la ciutat, com si d’un fil apareguessin penjades cada una de les activitats, sustentades per una pinça, donant-li així un significat més ampli. 30 Creació d’una web cultural de L’Hospitalet de Llobregat - Memòria Fig. 11. Mapa enquestes Les conclusions extretes són que un 91,4% dels ciutadans estan interessats en els esdeveniments culturals de la ciutat, un 35,1% no segueixen l’activitat i d’aquest 35,1% un 75,5% no segueixen l’activitat cultural de L’Hospitalet perquè no saben on consultar-la. Fig. 12. Gràfic interès Fig. 13. Gràfic seguiment activitats Fig. 14. Gràfic perquè no seguiment Desenvolupament 31 En d’altres preguntes s’ha obtingut que els mitjans més utilitzats per seguir la informació són les xarxes socials amb un 69,4%, seguit per les pàgines web amb un 52%. Fig. 15. Gràfic mitjans utilitzats Per tal de saber quines eren les activitats que més interès tenen entre els ciutadans es va incloure una pregunta per saber-ho, donant les següents opcions: Música/Concerts Exposicions Teatre Cultura popular Dansa Infantil Cinema/Audiovisuals Literatura Altres La resposta a aquesta pregunta ha sigut que el 54,3% dels enquestats estan interessats per l’opció de música/concerts, seguit per el teatre amb un 37,1% i el cinema/audiovisuals amb un 31,8%. 32 Creació d’una web cultural de L’Hospitalet de Llobregat - Memòria Fig. 16. Gràfic interès cultural Per tant, tot i que es promocionaran totes les activitats culturals, es donarà més èmfasi a aquests àmbits. Plataforma web 33 9. Plataforma web. Aquesta plataforma, comptarà de 4 pilars fonamentals de comunicació, el primer serà la web, on estarà tota la informació per a que els ciutadans puguin trobar tot allò que volen i planificar-se l’agenda mensual al seu gust. Els altres tres seran perfils a les xarxes socials Facebook, Twitter i Instagram com s’explicarà més endavant. 9.1 Wix. La plataforma Wix permet desenvolupar pàgines web d’una manera molt intuïtiva gràcies al HTML5. Aquest desenvolupador es va crear l’any 2006 i des de llavors ha anat guanyant posicions a d’altres creadors. L’any 2016 va arribar al 90 milions d’usuaris. 9.1.1 Comparativa amb Wordpress. Taula 2. Comparativa Wordpress i Wix Wordpress Wix Permet utilitzar altres hostings Conté hosting Domini gratuït Domini gratuït HTML 5 HTML 5 Oferta de quatre plans, destacat: -Premium: 8,25€/mes ·13GB emmagatzematge ·Domini personalitzat ·Personalització avançada del disseny ·VideoPress Oferta de quatre plans, destacat: -Combo: 12,08€ ·2GB Ample de banda ·3GB emmagatzematge ·Elimina anuncis 34 Creació d’una web cultural de L’Hospitalet de Llobregat - Memòria 9.1.2 Perquè Wix. Tot i que, un cop comparats diversos creadors web, inicialment es va decidir utilitzar Wordpress, finalment es va considerar que Wix era una millor opció per diversos motius. En primer lloc, aquesta plataforma permet crear dissenys més atractius, i és totalment personalitzable, a més d’adaptable al format mòbil. Aquests punts són molt importants, ja que, d’una banda, es vol que La Pinça destaqui per ser una pàgina molt visual i, de l’altre, s’espera que un gran nombre d’usuaris la visitin a través del seu smartphone o tableta. Un altre punt que va fer que s’optés per Wix va ser la proposta sorgida a partir de la reunió mantinguda amb l’Ajuntament de L’Hospitalet, on es va parlar de la possibilitat de que en un futur la web fos participativa, de manera que els representants de les diverses associacions de la ciutat poguessin penjar directament la informació relativa a les seves activitats i esdeveniments (seguint una plantilla establerta), i que posteriorment només calgués fer una revisió del contingut. En aquest sentit, Wix permet afegir col·laboradors a la pàgina web, escollint el rol i permisos que es vol que tingui cadascú, de manera que els diferents usuaris només podran editar allò que tinguin permès. A més, el nivell d’usabilitat d’aquesta plataforma és més fàcil que les altres, cosa que podria facilitar aquest caràcter col·laboratiu en un futur. La web 35 10. La web. La pàgina web està formada per diverses subpàgines a les quals s’arriba mitjançant un índex situat de manera horitzontal, aquest índex té les lletres en color negre i, quan s’entra en a un dels apartats, aquest canvia de color a rosa pastel per indicar quina pàgina s’està consultant. Aquesta plataforma està totalment adaptada per a tots els dispositius: ordinadors, tabletes i mòbils. 10.1 Seccions. Inici On es troba la pàgina principal i es veuen en format imatge els destacats de la setmana. Aquesta pàgina serà la més actualitzada, ja que cada setmana apareixeran els destacats d’aquesta. Per tant, la pàgina d’inici tindrà una actualització setmanal. Fig. 17. Pàgina d'inici per a ordinadors Fig. 18. Pàgina d’inici per a mòbils Agenda Agenda mensual on es troben quines activitats es realitzen cada dia. El nom de cada activitat és un botó que porta a una pàgina exclusiva d’aquella activitat on es trobarà més informació d’aquesta. És una de les parts més importats de la web ja que recull totes les 36 Creació d’una web cultural de L’Hospitalet de Llobregat - Memòria activitats mensuals de la ciutat, la seva actualització serà mensual amb la possibilitat de realitzar canvis sempre que siguin necessaris. Fig. 19. Agenda per a ordinadors Fig. 20. Agenda per a mòbils Música, Teatre i Dansa, Audiovisuals, Literatura, Exposicions, Nens i Cultura Popular En aquests seccions es troben les activitats classificades per gèneres. Cada activitat està composada per una imatge (si prems sobre ella et porta a la pàgina especifica de l’esdeveniment), el dia en que es realitza, el títol, a quina hora i on es fa i, si en té, el seu preu. Fig. 21. Format de les seccions per a ordinador Fig. 22. Format de les seccions per a mòbils Cada esdeveniment té la seva pàgina especifica on hi ha una petita descripció de l’activitat, la informació sobre ella (dia, lloc, hora i preu - acompanyada per icones per fer-ho més La web 37 visual i fàcil d’entendre) i un mapa on es situa l’espai (fet amb Google Maps perquè es pugui obrir i fer la ruta més convenient per a l’usuari). Inicialment també hi havia un codi QR amb el qual l’usuari podia escanejar i des d’on podrà descarregar la informació d’aquell esdeveniment al seu dispositiu. Fig. 23. Pàgina específica del concert Ojo de Buen Cubero Fig. 24. Informació de l’esdeveniment Fig. 25. Breu descripció de l’esdeveniment i enllaç a la web de l’organitzador Fig. 26. Informació de la situació de l’esdeveniment 38 Creació d’una web cultural de L’Hospitalet de Llobregat - Memòria Fig. 27. QR per descarregar la informació Fig. 28. Imatge que es descàrrega mitjançant el QR Un cop realitzats els test d’usuari, que es mostren més endavant, i passades les Festes de Primavera, les quals van ser el tret de sortida de la plataforma i van servir per veure com funcionava la web i quines coses es podien millorar, es va detectar que el QR no era útil, ja que de 96 visites que va tenir la web durant aquells 5 dies, només 4 usuaris van escanejar el codi (Códigos QR, 2016). Degut a aquest fet i a que un dels usuaris que va realitzar el test també va comentar que seria millor replantejar aquesta idea, es van buscar alternatives per oferir una manera de compartir més efectiva. Es va decidir canviar el QR per dos botons, un per compartir la pàgina especifica de cada esdeveniment a Facebook i un per Twitter, en aquest últim, quan l’usuari prem el botó de compartir, s’obre la pàgina de la xarxa social amb el twit ja redactat des de la plataforma, per tal de que l’usuari no hagi de fer res més que prémer el botó de twitejar. En el cas de Facebook, es comparteix directament la direcció de la web. La web 39 Barris En aquesta secció trobem un mapa de L’Hospitalet amb alguns dels llocs més característics de la ciutat, com per exemple l’Hospitalet de Bellvitge o l’Acollidora. L’usuari podrà prémer sobre el barri que vulgui i el portarà a una pàgina on apareixen totes les activitats que es realitzaran al barri durant aquell mes. Així doncs, si algun usuari només vol estar informat del que fan en un barri determinat, ho podrà saber mitjançant aquesta pàgina. Fig. 30. Mapa barris Fig. 29. Gràfic consultes QR Aquest canvi ha estat efectiu ja que, de moment, la compartició s’ha realitzat 25 vegades (Wix, 2016). Tot i això no és per on es comparteix més, el més efectiu són les xarxes socials, ja que són les encarregades de generar tràfic cap a la web. 46 Creació d’una web cultural de L’Hospitalet de Llobregat - Memòria Pla de comunicació 47 11. Pla de Comunicació. Per elaborar el Pla de Comunicació es seguiran les pautes extretes del llibre “Cómo preparar un plan de social media marketing” (Rojas, P i Redondo, M. 2013) i web de Rubén Mañez (Rubén Mañez, 2017). A continuació, es presenten els punts que conformen aquest pla i les accions de comunicació dutes a terme. 11.1 Anàlisi intern. Per tal de poder dissenyar un pla adequat a la realitat de la plataforma s’ha fet prèviament un anàlisi intern per conèixer les seves característiques i els punts distintius d’aquest projecte. Missió, visió, valors i filosofia La missió consisteix en recollir la informació cultural de L’Hospitalet i posar-la a l’abast dels seus ciutadans per a que la gent conegui el que succeeix a la seva ciutat. La visió de La Pinça és esdevenir el punt de referencia sobre l’activitat cultural de la ciutat. D’altra banda, també es vol ajudar en la difusió dels esdeveniments de la ciutat. Aquesta plataforma treballa amb uns valors molt marcats que es reflecteixen en tot el que fa. Aquests són:  Passió: és el valor fonamental darrera d’aquest projecte. Passió per la ciutat i passió per la cultura, i que s’espera transmetre als seguidors d’aquesta plataforma.  Comunicació: La Pinça és mitjà obert que busca la interacció constant amb els seus seguidors.  Estètica: és una plataforma molt visual que vol atreure a la gent a través de les seves imatges. 48 Creació d’una web cultural de L’Hospitalet de Llobregat - Memòria La filosofia d’aquesta plataforma és informar de manera clara i amena sobre les activitats culturals de la ciutat de L’Hospitalet. 11.1.1 DAFO. Fig. 36 DAFO 11.2 Simulacre de xarxes socials. Al llarg de dos setmanes es van realitzar un seguit de simulacres de xarxes socials per veure quina seria la dedicació requerida un cop la plataforma ja estigués en funcionament. Per a que aquesta feina sigui el més adaptable possible i no s’hagi d’estar connectat tot el dia a internet, es va buscar una plataforma de gestió de xarxes socials des de la qual poder programar totes les publicacions a diverses xarxes socials. La plataforma escollida és Hootsuite, ja que ofereix, de manera gratuïta, gestionar 3 perfils socials (en aquest cas serien Facebook, Twitter i Instagram) des d’un mateix compte, fer un anàlisi consistent en controlar l’evolució de seguidors i el seu comportament, i programar les publicacions amb setmanes d’antelació, entre altres coses. (https://hootsuite.com/es/plans/free) Per tant, el funcionament de xarxes serà programar el diumenge totes les publicacions de la següent setmana i durant aquella setmana fer seguiment de les publicacions per assegurar- Pla de comunicació 49 se que tot és correcte i interaccionar amb els seguidors si és necessari. Així doncs, l’activitat a les xarxes serà diària però la intensitat serà més baixa. 11.3 Correu corporatiu. Per tal de poder començar a contactar amb les associacions de la ciutat s’ha creat un correu corporatiu. En un primer moment va ser anomenat hola@lapinça.com amb la plataforma 1and1, la qual ofereix per 1€ al mes 2GB d’espai a la bústia, 2GB d’emmagatzematge, filtre spam i sense publicitat. Però d’altre banda, la inclusió de la lletra “ç” a l’adreça dificultava la construcció del correu ja que feia una conversió i aquesta apareixia de la següent manera: [email protected]. Així doncs, es va decidir buscar alternatives i finalment s’ha creat una adreça de correu nova, [email protected] des de Google Suite, plataforma que també permet tenir un domini propi per 4€ al mes. Ofereix les mateixes prestacions que 1and1 a més de 30GB de memòria, la possibilitat de treballar amb totes les aplicacions de Google entre elles el Google Analytics, aplicació molt important per controlar el tràfic diari que té la web i tenir més informació dels visitants. 11.4 Vídeos promocionals. En la recerca per trobar noves maneres de promocionar esdeveniments a la ciutat, es va pensar que seria bona idea demanar a artistes que actuessin a la ciutat un petit vídeo on promocionessin el seu esdeveniment i convidessin als ciutadans a assistir-hi. Fins ara ja s’han publicat dos vídeos d’aquestes característiques, el primer va ser del grup Ojo de Buen Cubero pel seu concert de les Festes de Primavera, i el segon, del cantautor de Tenerife Agus Llamazares, el qual va fer el seu primer concert a Catalunya al bar musical L’Oncle Jack el passat 18 de maig. En tots dos casos s’ha contactat amb els protagonistes mitjançant xarxes socials, i tots dos han estat disposats a fer-ho des d’un primer moment. Aquesta iniciativa ha sigut molt ben rebuda a les xarxes, i per tant, es seguirà fent i s’implementarà com a tret característic de la plataforma. 50 Creació d’una web cultural de L’Hospitalet de Llobregat - Memòria 11.5 Concurs a xarxes socials. Una de les campanyes de comunicació que es duran a terme serà per l’últim concert de la temporada del bar musical L’Oncle Jack. Se’ls hi va plantejar realitzar un concurs per guanyar dos entrades, el qual serà difós per xarxes socials, i on els participants hauran de retwitejar, en cas del Twitter, i compartir la publicació en el cas de Facebook. Així doncs, s’aconseguirà una gran difusió la qual es preveu que comporti nous seguidors per les xarxes socials tant de L’Oncle Jack com de La Pinça. Guia d’estil 51 12. Guia d’estil. L’estil visual de la plataforma és molt minimalista, la web i el logotip segueixen un mateix estil per tal de que tot tingui una coherència i una continuïtat. 12.1 El logotip. El logotip està inspirat en el Monument a L’Hospitalet que es troba al barri de Santa Eulàlia, el qual s’ha explicat anteriorment. Fig. 37. Monument a L’Hospitalet Fig. 38. Logotip Aquest logotip vol fer referència al monument de Josep Maria Subirachs, representat només el perfil de l’arquitectura amb la intenció de donar la sensació de minimalisme, tret característic de la plataforma, ja que el que es vol es que el protagonisme ho tinguin els continguts. 12.2 Tipografia. La tipografia utilitzada és l’Helvetica i les seves variants. S’ha decidit aquesta lletra ja que és sans serif, amb línies rectes que aporten simplicitat, síntesi, claredat i immediatesa de lectura, seguint amb la línia visual de la pàgina web i aportant modernitat, alegria i seguretat. 52 Creació d’una web cultural de L’Hospitalet de Llobregat - Memòria  Decisions sobre el format del text o Tipus de font, mida i color  Títol: Helvetica Bold - 70  Titolets: Helvetica Bold - 24 – Color: #F39997  Text: Helvetica Light - 18 o Tipus de text  Criteri per utilitzar negreta: Per a links, títols, titolets i hores.  Criteri per utilitzar cursiva: Per a informació com per exemple qui organitza l’esdeveniment o quin recorregut farà un cercaviles. o Text dels destacats  Títol:Market Deco – 75  Dates de la setmana: Market Deco – 34  Dia de la setmana: Avenir Next Condensed – 40  Núúmero del dia: Market Deco – 40  SeccióÓ: Market Deco – 19  Activitat: Open Sans Condensed – 25  Lloc: Open Sans – 22  Hora: Open Sans Condensed Light Italic – 22  Decisions sobre el contingut del text o Criteris per a la redacció de titulars i leads  Títol: Nom de l’esdeveniment.  Estil de redacció: Fàcil i concís.  Ús de referències: Referències citades mitjançant enllaç i títol  Titolets: Si l’activitat es realitza en diversos dies o espais.  Text: Explicació molt simple i fàcil d’entendre per a tothom Guia d’estil 53  Criteris ètics de la redacció o Criteris deontològics i legals: Respectar tots els esdeveniments i organitzadors, persones que les integren, utilitzar només el contingut al qual s’ha estat autoritzat prèviament. o Línia editorial: L’estil de redacció serà col·loquial, senzill i entenedor per a tothom, facilitant així tota la informació que necessitin per poder assistir a l’acte. o Ús i contrast d'informació: La informació publicada estarà prèviament contrastada per tal de tenir una informació rica i elaborada. 12.3 Disseny dels elements. 12.3.1 Icones. Uns dels elements destacats de la pàgina web són les icones, una representació gràfica d’un objecte real. A la plataforma s’utilitzen per a que sigui molt ràpid de reconèixer els elements als quals ens referim, com per exemple un calendari. Aquetes icones també són molt minimalistes i seguint amb els colors de la web, el blanc i el rosa pastel, només estaran formades pel contorn, com es pot veure a continuació. Calendari Icona per informar quin dia serà l’activitat. Rellotge Icona per informar a quina hora serà l’esdeveniment. Punt de trobada Icona per informar on es realitzarà l’activitat. Entrada Icona per informar quin preu té l’activitat, si és gratuïta s’indica “Lliure”, si hi ha possibilitat de comprar anticipada i/o taquilla s’indica per exemple: Ant: 5€ | Taq: 8€. En cas de que calgui inscripció prèvia per assistir a l’esdeveniment també s’indica en aquest punt. 54 Creació d’una web cultural de L’Hospitalet de Llobregat - Memòria 12.3.2 Botons. Per tal d’oferir una navegació àgil i intuïtiva molts elements de la web tenen la funció de botó per a portar als usuaris a d’altres destins. Seccions de l’índex Cada element de l’índex és un botó que porta a la secció escollida. Accés a les xarxes socials de la plataforma Botons enllaçats a les xarxes socials de La Pinça. Activitat del calendari Cada activitat que es troba a l’agenda és un botó que dirigeix a l’usuari a l’activitat escollida. Imatge d’inici Al passar per sobre de la imatge apareix informació bàsica de l’esdeveniment, quan es prem, aquesta porta a la seva pàgina especifica. Activitat d’una secció La imatge de cada activitat que es troba a les pàgines de secció és un botó que al prémer porta a l’usuari a la pàgina especifica. Compartir el contingut a xarxes Botó per compartir l’esdeveniment específic a les xarxes pròpies de l’usuari. Programa extern En cas de que hi hagi un programa de l’activitat, al prémer a aquest botó porta a l’usuari a ell. Guia d’estil 55 Web externa Web de l’organitzador. Logotip encapçalament Botó amb la finalitat de tornar a la pàgina d’inici. Mapa Mapa on situa el lloc de l’esdeveniment i al prémer s’obre la pàgina de Google Maps per crear una ruta pròpia. 12.3.3 Destacats. Tal i com s’ha explicat anteriorment, cada dilluns es publica una imatge de destacats de la setmana, on es fa un recull d’una activitat per dia d’aquella setmana. Respecte del seu disseny, s’ha volgut mantenir la línia de disseny de tota la plataforma, aportant un punt diferencial: el color blau. Aquest color només apareix a la part superior de la imatge, on es troba el títol i les dates d’aquells destacats. L’encapçalament és una part del logotip, situat en horitzontal, sustentant el títol. 12.4 Paleta de colors. 12.4.1 Paleta de colors de la web. Els colors escollits pel disseny de la plataforma han sigut bàsicament quatre, els quals s’han extret de la paleta de colors CMYK, tal i com es pot veure a la Figura 39. El color principal és el coral, en dos variants, un més fort i l’altre més pastel. Aquest color expressa delicadesa, afecte, empatia i amabilitat entre d’altres (Teresa Vidal, 2016), emocions que es volen transmetre als usuaris de la web per tal de que estiguin a gust quan hi naveguin, i estiguin relaxats, convidant-los a navegar tant com vulguin. L’altre color més utilitzat és el blanc, amb el qual es vol transmetre pau i confiança, trets relacionats amb els del color coral, per tal de que els dos junts tinguin un missatge més fort de confiança i tranquil·litat. 62 Creació d’una web cultural de L’Hospitalet de Llobregat - Memòria Fig. 48. Gràfic origen visitants de la web del tot el món Fig. 49. Gràfic origen visitants espanyols de la web | Altres Fig. 50. Gràfic del trànsit social Problemes 63 14. Problemes. Realitzant aquest projecte s’han trobat diverses dificultats a les quals s’ha hagut de fer front. En primer lloc, la gran activitat cultural de la ciutat de L’Hospitalet ha fet complicat poder fer un seguiment complet de totes les activitats que s’hi realitzen, aquesta feina exigia una dedicació completa però tot i així, no s’han pogut cobrir tots els actes que s’han fet durant el període d’execució d’aquest projecte. De cara a un futur, s’han buscat noves col·laboracions. Derivats del caràcter online d’aquest projecte també han sorgit una sèrie de problemes que s’esmenten a continuació. En aquest sentit, la primera dificultat que es va trobar va ser la creació de la pàgina web per als diferents dispositius des d’on es pot consultar. Es volia que aquesta tingués un disseny atractiu que funcionés tant a ordinadors com a mòbils i tabletes, però trobar un format compatible per a tots aquests dispositius no va ser fàcil. Finalment es va decidir prescindir dels dissenys predeterminats i crear-ne un des de cero que s’adeqüés al que es buscava. D’altre banda, el nom escollit per aquest projecte conté la “ç” un caràcter no reconegut a l’alfabet internacional. Això va fer que no es pogués utilitzar el nom original “La Pinça” en la creació de les xarxes socials i pàgina web i que donés molts problemes a l’hora de crear el correu electrònic. Per evitar confusions, es va decidir optar per “La Pinca” com estàndard en totes aquestes plataformes. Finalment, al ser un mitjà basat en el món online amb continguts públics a l’abast de tothom es corre el perill d’apropiació de contingut online per part de tercers, cosa que en el cas d’aquesta plataforma ha succeït. Per evitar que això es torni a repetir, s’ha decidit incloure el logotip del canal a totes les imatges pròpies que apareguin a les xarxes socials. Tot i que s’ha pogut tirar endavant aquest projecte sense recursos econòmics, si en un futur es vol mantenir la seva activitat s’hauran d’aconseguir noves fonts d’ingressos. Per això s’estan mantenint converses amb diverses empreses per negociar el seu patrocini. Finalment, encara que l’Ajuntament de L’Hospitalet s’ha mostrat interessat en el projecte, la lentitud de l’administració pública ha fet impossible concretar el seu suport. Està previst tornar-se a reunir amb els seus representants, però en el moment de redactar aquest document, aquesta reunió encara no s’ha pogut dur a terme. 64 Creació d’una web cultural de L’Hospitalet de Llobregat - Memòria Conclusions 65 15. Conclusions. Aquest projecte va néixer per cobrir un buit informatiu, però, sobretot, per la motivació personal de la seva autora envers la seva ciutat, L’Hospitalet de Llobregat i la cultura en general. Ha sigut un procés llarg, que ha permès ampliar els coneixements fets en molts aspectes. D’una banda, s’ha millorat molt en la gestió de xarxes, pensant els missatges i tons més adients en cada cas, programant les publicacions, i interactuant amb els seguidors. En aquest mateix sentit, també s’ha aprofitat molt la creació des de cero de la pàgina web de referència de La Pinça. D’altra banda, en un punt més humà, cal destacar el contacte amb els diferents agents de la ciutat, que ha permès adquirir coneixements no només sobre el què es fa, i com es fa, sinó també sobre la gent que hi ha darrere d’aquests projectes. Un altre punt molt interessant ha sigut la creació de la guia d’estil. S’havia de trobar un estil senzill i delicat, fàcil d’entendre però atractiu, i aplicar-ho a totes les comunicacions de la plataforma. Sens dubte, va ser un procés complicat, però a la vegada molt enriquidor, i un bon exemple pràctic de coneixements adquirits anteriorment. Poder fer de La Pinça una realitat no ha estat fàcil, i ha requerit una dedicació completa per part de la seva autora. Tot i començar el projecte amb força antelació, i a dedicar-s’hi completament durant els mesos de la seva execució, el volum de feina ha estat molt superior a l’esperat, i això ha fet que en alguns casos, malauradament, no s’hagi pogut arribar a tot. Per exemple, en el moment de plantejar aquesta plataforma, es va preveure donar també difusió als artistes locals a través de reportatges especialitzats. No obstant, un cop començat el projecte, no hi ha hagut temps per a poder-los realitzar, encara que no es descarta fer-los en un futur. Encara que hagin sigut uns mesos de treball molt intens, la resposta obtinguda per part dels ciutadans de L’Hospitalet, així com les seves autoritats ha estat molt positiva, i amb missatge ben clar: la ciutat necessitava una iniciativa així. Per això, i també per la satisfacció de l’autora en dur endavant aquest projecte, es té la voluntat que l’activitat de La Pinça continuï més enllà d’aquest treball acadèmic. 66 Creació d’una web cultural de L’Hospitalet de Llobregat - Memòria Possibles ampliacions 67 16. Possibles ampliacions. Com que es vol que la plataforma tingui una continuïtat més enllà d’aquest projecte, ja s’han estat planificant accions futures de cara a l’estiu i al setembre vinent per a seguir amb la seva activitat, i que es presenten a continuació.  Anuncis a xarxes socials: Quan es tanquin els acords de patrocini, es preveu fer una campanya de publicitat de pagament a les xarxes socials on està present La Pinça. Aquests anuncis es faran en dates assenyalades, com festes populars o festivitats especials, per a mostrar la presència de la plataforma en les activitats que s’hi realitzen.  Newsletter: Per tal de poder tenir una comunicació directa amb els usuaris de la plataforma, es donarà l’opció de subscriure’s a un butlletí setmanal, on se’ls informarà per correu electrònic de les activitats que es realitzaran durant la setmana i dels destacats del mes. A més, s’oferirà als patrocinadors aparèixer en aquests butlletins, garantint així que el seu anunci arribi a un número de gent concret.  Reportatge a Fills de la Flama: Fills de la Flama és una colla de tabalers i diables de L’Hospitalet que té com a finalitat apropar la cultura de la percussió per allà on va (Clara Pacheco, 2017), i que ha guanyat nombrosos premis i concursos. Aquest any celebren els 10 anys i, per a commemorar-ho, des de La Pinça es vol realitzar un reportatge explicant la seva història i donant a conèixer el seu equip. Es té previst publicar aquest reportatge el 20 de setembre de 2017, coincidint amb el desè aniversari del seu naixement.  Secció de gastronomia: En els darrers dos anys l’oferta gastronòmica de L’Hospitalet ha crescut tant en quantitat com en qualitat, reivindicant-se com una ciutat a tenir en compte gastronòmicament tal i com recull l’article de La Vanguardia “L’Hospitalet se reivindica como destino gastronomico” (Cristina Jolonch, 2017). És per això, que una de les ampliacions d’aquesta plataforma serà donar veu també a aquesta cultura gastronòmica cada vegada més present a la ciutat. Aquesta secció tindrà un tractament diferent a la resta, cada setmana es 68 Creació d’una web cultural de L’Hospitalet de Llobregat - Memòria destacarà un plat d’un dels restaurants de la ciutat en un breu reportatge on es mostrarà el local i el plat destacat. Bibliografia 69 17. Bibliografia. Austin, T., i Doust, R. (2008). Diseño de Nuevos medios de comunicación (1a ed). Barcelona: Blume. Maciá, F., i Gosende, J. (2011). Marketing con redes sociales (1a ed). Madrid: Ediciones Anaya Multimedia. Rodríguez, Ó. (2015). Curso de Community Manager (1a ed). Madrid: Ediciones Anaya Multimedia. Mejía, J. C. (2013). La guía del Community manager (1a ed). Madrid: Ediciones Anaya Multimedia. Rojas, P., i Redondo, M. (2013). Cómo preparar un plan de social media marketing (2a ed). Barcelona: Gestión 2000. Sellas, J., i Colomer, J. (2009). Màrqueting de les arts escèniques. Creació i desenvolupament de públics (1a ed). Barcelona: Quaderns Gescènic. Puig, T. (2011). Màrqueting cívic. (1a ed). Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Articles de diari electrònic ARA. (28 novembre 2011). L’Ajuntament de L’Hospitalet tanca la televisió i la ràdio municipals. Ara. Recuperat de http://www.ara.cat/media/LAjuntament-lHospitalet-tancatelevisio-municipals_0_599340164.html Europa Press. (28 novembre 2011). L’Hospitalet suprime la radio y la television municipales por la crisis. El Pais. Recuperat de http://sociedad.elpais.com/sociedad/2011/11/28/actualidad/1322434803_850215.html Gonzalo, Pilar. (31 desembre 2011) . Avui lamentem el tancament de TV L’Hospitalet. Sindicat de Periodistes de Catalunya. Recuperat de 70 Creació d’una web cultural de L’Hospitalet de Llobregat - Memòria http://www.sindicatperiodistes.cat/content/avui-lamentem-el-tancament-de-tvl%E2%80%99hospitalet Miranda. Carolina (23 juny 2016). Social media have become a vital tool for artists -but are they good for art?. Los Angeles Times. Recuperat de http://www.latimes.com/entertainment/arts/miranda/la-et-cam-is-social-media-good-forart-20160517-snap-htmlstory.html Salicrú, Joan. (12 març 2013). Televisió de L’Hospitalet amplía la oferta de programación y visualización cien días después de su reinicio. El Periódico. Recuperat de http://www.elperiodico.com/es/noticias/hospitalet/televisio-lhospitalet-amplia-ofertaprogramacion-visualizacion-cien-dias-despues-reinicio-2338539 S. J. (4 octubre 2012). Televisió de L’Hospitalet retoma las emisiones con un único espacio informativo de treinta minutos diarios. El Periódico. Recuperat de http://www.elperiodico.com/es/noticias/hospitalet/televisio-hospitalet-retoma-emisionesunico-espacio-informativo-treinta-minutos-diarios-2218730 Silva, Arianna (20 febrer 2016). Las redes sociales con más usuarios en el 2016 #Infografía. Posicionamiento Web Systems. Recuperat de http://www.posicionamientoweb.systems/redes-sociales-usuarios-2016-infografia-2/ (31 maig 2012). Ràdio L’Hospitalet deja de emitir. La Vanguardia. Recuperat de http://www.lavanguardia.com/vida/20120531/54301372144/radio-l-hospitalet-cierre.html (01 juny 2012). Radio L’Hospitalet cierra cinco días antes de complir 30 años. La Vanguardia. Recuperat de http://www.lavanguardia.com/vida/20120601/54302249447/radio-l-hospitalet-cierra-cincodias-cumplir-30-anos.html (30 octubre 2015). Música electrónica y social media, un fenómeno global. Woomedia. Recuperat de http://www.woomedia.es/nightclubs-and-social-media.html#.WBCLOHhDMW Bibliografia 71 (15 juny 2015). 5 artists who are doing social media marketing right. Thinks Well. Recuperat de http://www.thinkswell.com/5-artists-who-are-doing-social-media-marketingright/ (20 abril 2016). Estudio anual de Redes Sociales. Interactive Advertising Bureau. Recuperat de http://www.iabspain.net/wpcontent/uploads/downloads/2016/04/IAB_EstudioRedesSociales_2016_VCorta.pdf Jolonch, Cristina (15 abril 2017). L’Hospitalet se reivindica como destino gastronòmics. La Vanguardia. Recuperat de http://www.lavanguardia.com/comer/sitios/20170415/421670645591/lhospitaletbarcelona-destino-gastronomia-nuevosrestaurantes.html?utm_campaign=botones_sociales&utm_source=facebook&utm_medium =social (14 setembre 2016). Time Out Barcelona se entrega gratis en más de 150 puntos de la ciutat. La Vanguardia. Recuperat de http://www.lavanguardia.com/vida/20160914/41303714187/time-out-barcelona-seentrega-gratis-en-mas-de-150-puntos-de-la-ciudad.html Pàgines web Ajuntament de L’Hospitalet. (2016). L’H Cultura. Recuperat de http://www.l-h.cat/cultura Ajuntament de L’Hospitalet. (2016). Digital-h. Recuperat de http://lhdigital.cat/web/digital-h/ Ajuntament de L’Hospitalet. (2012). Biblioteques de L’Hospitalet. Recuperat de http://www.bibliotequeslh.cat/ Ajuntament de L’Hospitalet. (2014). Comissions de festes. Recuperat de http://www.lh.cat/directori/directori.aspx?1HVtASbzHJrvugDHuokeyVgqazBqazB I Índex. Índex de taules ..................................................................................................................... III 1. Planificació ...................................................................................................................... 1 1.1 Planificació inicial .................................................................................................. 1 1.2 Desviació ................................................................................................................ 3 2. Anàlisi de la viabilitat tècnica ......................................................................................... 5 3. Anàlisi de la viabilitat econòmica ................................................................................... 7 3.1 Pressupostos .......................................................................................................... 7 3.1.1 Pressupost del projecte .............................................................................. 7 3.1.1.1 Pressupost tècnic ........................................................................... 7 3.1.1.2 Pressupost de comunicació ........................................................... 7 3.1.1.3 Pressupost de recursos humans / despeses de transport ................ 8 3.1.1.4 Pressupost total .............................................................................. 8 3.1.2 Pressupost en cas d’encàrrec ..................................................................... 8 3.1.2.1 Pressupost tècnic ........................................................................... 9 3.1.2.2 Pressupost de comunicació .......................................................... 9 3.1.2.3 Pressupost de recursos humans ..................................................... 9 3.1.2.4 Pressupost total .............................................................................. 10 4. Aspectes legals ................................................................................................................ 11 4.1 Propietat intel·lectual ............................................................................................ 11 II III Índex de taules. Taula 1. Planificació de tasques ………………………………………………………….. 1 Taula 2. Activitats dels mesos de Gener, Febrer i Marc …………….………..………….. 1 Taula 3. Activitats dels mesos d’Abril i Maig …………..……………………………….. 2 Taula 4. Activitats dels mesos de Juny, Juliol i Agost ………………………….………... 2 Taula 5. Activitats dels mesos de Setembre, Octubre i Novembre …...………………….. 2 Taula 6. Activitats del mes de Desembre ……………….………………………………... 2 Taula 7. Desviacions …….……………………………………………………………….. 3 Taula 8. Disponibilitat material tècnic …………………………………..……………….. 5 Taula 9. Pressupost tècnic …….………………………………………………………….. 7 Taula 10. Pressupost de comunicació ………………..…………………………………. 8 Taula 11. Pressupost de recursos humans / despeses de transport ...................................... 8 Taula 12. Pressupost total ………………………………………………………………... 8 Taula 13. Pressupost tècnic en cas d’encàrrec .................................................................... 9 Taula 14. Pressupost de comunicació en cas d’encàrrec ………………………………… 9 Taula 15. Pressupost de recursos humans en cas d’encàrrec .............................................. 10 Taula 16. Pressupost total en cas d’encàrrec ....................................................................... 10 Planificació 1 1. Planificació. En aquest apartat s’ha estudiat la viabilitat d’aquest projecte a diferents nivells. Es presentaran els diferents aspectes que cal tenir en compte quan es vol engegar un nou projecte, com ara el pressupost, la planificació temporal, els aspectes legals i les necessitats tècniques, personals i de finançament. 1.1. Planificació inicial. Per tal de realitzar aquest treball s’ha fet una planificació que s’ha anat seguit aquests mesos i una previsió de cara al futur. Aquesta planificació s’ha fet dividint els mesos de manera quinzenal, establint dos períodes de temps en cada mes (període 1, de l’1 al 15, període 2, del 16 al 30 o 31). Taula 1. Planificació de tasques Ja que aquest portal web vol cobrir els actes culturals de la ciutat de L’Hospitalet de Llobregat, s’ha fet un recull de les activitats que es fan any rere any a la ciutat. Taula 2. Activitats dels mesos de Gener, Febrer i Març 2 Creació d’una web cultural de L’Hospitalet de Llobregat – Estudi de viabilitat Taula 3. Activitats dels mesos d’Abril i Maig Taula 4. Activitats dels mesos de Juny, Juliol i Agost Taula 5. Activitats dels mesos de Setembre, Octubre i Novembre Taula 6. Activitats del mes de Desembre La planificació s’ha dividit en dos etapes: pre-producció, i producció/distribució. La primera comprèn tota la fase de preparació del projecte: la recerca inicial i les entrevistes amb els diferents agents culturals, per a conèixer el context de la nova plataforma i establir contactes necessaris per la seva activitat. Igualment, també s’inclou la creació de la pàgina web, perfils a xarxes socials, i la guia d’estil que regirà totes les comunicacions. En aquesta fase a més, també es realitzen els tràmits necessaris per a poder cobrir els actes previstos en la segona fase. El punt que marca l’inici d’aquesta segona fase és el llançament de la web i dels seus perfils a les xarxes. En aquest període també s’ha previst la cobertura dels diferents esdeveniments, la realització d’entrevistes per la web, i l’actualització de continguts en aquesta i a les xarxes socials. Planificació 3 1.2. Desviacions. Taula 7. Desviacions Una part molt important a l’hora d’elaborar aquest projecte ha radicat (i radica) en el tracte humà i el contacte amb els responsables d’entitats, organitzacions culturals, establiments de la ciutat i Ajuntament, entre d’altres. Inicialment es va preveure iniciar aquests contactes a partir de la segona quinzena de desembre, i allargar aquesta fase fins el mes de gener (sencer). No obstant, un cop es van establir els primers contactes, es va veure clar que caldria ampliar el període dedicat a ells, i compatibilitzar-ho amb d’altres tasques assignades a la planificació. Un punt que va acabar de determinar aquest canvi en la temporització prevista va ser el llançament de la pàgina web. A partir d’aquest moment, motes entitats i organitzacions es van posar directament en contacte amb La Pinça per tal de poder incloure la informació relativa a les seves activitats en aquesta plataforma. Així, finalment aquesta fase de contactes s’ha allargat durant gairebé tot el procés de realització d’aquest projecte. Una altra desviació destacada és la relacionada amb l’elaboració de la guia d’estil. Tal i com s’ha comentat en la memòria escrita, es va optar per dissenyar la pàgina web des de cero, al no trobar-se cap plantilla que s’adaptés a les necessitats estètiques i de contingut d’aquesta plataforma. Això va fer que el temps dedicat en aquesta fase fos més ampli del que s’havia previst en un primer moment. 4 Creació d’una web cultural de L’Hospitalet de Llobregat – Estudi de viabilitat Anàlisi de la viabilitat tècnica 5 2. Anàlisi de la viabilitat tècnica. El material utilitzat per a la realització d’aquest projecte (i que es mostra a continuació) és propietat de la mateixa autora, pel que no ha estat necessari adquirir-ne de nou. Material Característiques Any Càmera Canon 80D Gravació vídeo Full HD (1080p) 2016 Objectiu 18 – 55 mm | F 3,5 – 5,6 2016 Trípode 72” 2015 Mac Book Pro 500 GB 2011 Disc extern de memòria 1 TB 2015 Memòria SD 32GB 2016 Taula 8. Disponibilitat material tècnic 12 Creació d’una web cultural de L’Hospitalet de Llobregat – Estudi de viabilitat El resultat de la investigació que han portat a terme conclou que la marca sota el nom La Pinça està disponible i per tant, es pot registrar. Per tant, el següent pas és realitzar el registre en la Marca Nacional, el qual es registra en primera classe del Nomenclátor, aquest procés té un període d’entre 4 i 6 mesos, ja que als dos mesos de la sol·licitud es publica en un butlletí oficial i durant els dos mesos següents qualsevol persona té el dret d’oposar-se a aquest registre, en cas de no presentar-se cap oposició, es concedeix la marca. Aquesta operació té el següent cost:  Sol·licitud de registre: 245€  Concessió: 150€ Per tant, hi ha una prioritat absoluta en aconseguir els 395€ per a patentar la marca, la qual serà la propera despesa prevista. És per això que ja s’està treballant en aconseguir publicitat, sponsors, subvencions, etc. Grau en Mitjans Audiovisuals CREACIÓ D’UNA PÀGINA WEB CULTURAL DE L’HOSPITALET DE LLOBREGAT Annexos ALBA SURRALLÉS SOLSONA PONENT: JORDI CATALÀ PRIMAVERA 2017 I Índex. Annex I. Model d’enquesta …………………………………………………………… 1 Annex I. Model d’enquesta 1 Annex I. Model d’enquesta. La Pinça és una nova plataforma digital que tracta sobre els esdeveniments culturals de la ciutat de L’Hospitalet de Llobregat, amb la finalitat de que els ciutadans estiguin informats de les activitats que es realitzen.  Edat  Sexe o Dona o Home  Nivell d’estudis o Titulat superior o Titulat grau mitjà o Batxillerat/FP o Graduat escolat o Sense estudis  De quin barri de L’Hospitalet ets? o El Centre o Sant Josep o Bellvitge o Gornal o Can Serra o Pubilla Casses o Santa Eulàlia o La Torrassa o Florida o Collblanc o Salfeliu o Gran via  Formes part d’alguna entitat cultural? o Sí 2 Creació d’una web cultural de L’Hospitalet de Llobregat – Annexos o No  T’interessen els esdeveniments culturals de la ciutat? o Sí o No  Segueixes l’activitat cultural de L’Hospitalet? o Sí o No  En cas negatiu, perquè? o No m’interessa o No sé on consultar-ho o Altres_________  En cas positiu, quins mitjans utilitzes? o Pàgines web o Xarxes socials o Premsa escrita o Televisió o Altres_________  Quins àmbits culturals t’interessen més? o Música o Teatre o Dansa o Cinema/Audiovisuals o Literatura o Exposicions o Cultura popular o Infantil o Altres______