scieee AI-readable full text Open interactive document viewer

Estudi problemàtica i generació de propostes per al reciclatge de les mascaretes protectores

Robres de Veciana, Carmen

Abstract

Aquest Treball de Fi de Grau es basa en donar una solució directa a la problemàtica de la mala gestió del residu de les mascaretes quirúrgiques. El treball parteix a partir de l'estudi i anàlisi de l'ús i reciclatge d'aquest material i els hàbits de reciclatge de la societat barcelonina. A partir d'aquesta recerca s'ha desenvolupat una proposta de valor i s'ha avaluat diferents vies de disseny del producte per poder crear una màquina de reverse vending que permeti separar i tractar els materials sense risc d'infecció, i deixi gransa de plàstic llesta per la seva reutilització i venda. Finalment, s'ha fet una proposta i estudi de viabilitat de la gestió del servei de reciclatge, col·locant la màquina de reverse vending en espais concorreguts i utilitzant el sistema de rewards com un bonus per reciclar. S'ha focalitzat molta atenció en el comportament de la societat envers un incentiu de reciclatge i els seus hàbits, i s'ha observat que tot i que la majoria de persones tenen consciència mediambiental, existeix molta desinformació sobre com reciclar adequadament certs objectes i productes. Aquest treball suposa una solució davant aquest problema permetent el reciclatge de mascaretes i també incentivar l'acció de reciclar a partir de la implementació d'un producte poc explotat a Catalunya: una màquina de reverse vending. En definitiva, es tracta d'un estudi que investiga les possibilitats de reciclatge i reutilització de les mascaretes quirúrgiques i conceptualitza una màquina i servei per gestionar el residu d'acord amb les necessitats de la població.

Full text

Document: Memòria Estudi problemàtica i generació de propostes per al reciclatge de les mascaretes protectores. TREBALL DE FI D’ESTUDIS Autor/Autora: Carmen Robres de Veciana Director/Directora: Bernat Faura Lopez de Haro Titulació: Grau en Enginyeria de Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte Convocatòria: Primavera, 2022. ii Resum Aquest Treball de Fi de Grau es basa en donar una solució directa a la problemàtica de la mala gestió del residu de les mascaretes quirúrgiques. El treball parteix a partir de l'estudi i anàlisi de l'ús i reciclatge d'aquest material i els hàbits de reciclatge de la societat barcelonina. A partir d'aquesta recerca s'ha desenvolupat una proposta de valor i s'ha avaluat diferents vies de disseny del producte per poder crear una màquina de reverse vending que permeti separar i tractar els materials sense risc d'infecció, i deixi gransa de plàstic llesta per la seva reutilització i venda. Finalment, s'ha fet una proposta i estudi de viabilitat de la gestió del servei de reciclatge, col·locant la màquina de reverse vending en espais concorreguts i utilitzant el sistema de rewards com un bonus per reciclar. S'ha focalitzat molta atenció en el comportament de la societat envers un incentiu de reciclatge i els seus hàbits, i s'ha observat que tot i que la majoria de persones tenen consciència mediambiental, existeix molta desinformació sobre com reciclar adequadament certs objectes i productes. Aquest treball suposa una solució davant aquest problema permetent el reciclatge de mascaretes i també incentivar l'acció de reciclar a partir de la implementació d'un producte poc explotat a Catalunya: una màquina de reverse vending. En definitiva, es tracta d'un estudi que investiga les possibilitats de reciclatge i reutilització de les mascaretes quirúrgiques i conceptualitza una màquina i servei per gestionar el residu d'acord amb les necessitats de la població. Abstract This Final Project Degree is based on providing a direct solution to the problem of mismanagement of the waste from surgical masks. This project is based on the study and analysis of the use and recycling of this material and the recycling habits of the Barcelonan society. From this research, a value proposal has been developed and different ways of designing the product have been evaluated so that a reverse vending machine can separate and treat materials without risk of infection, and leave plastic pellets ready for reuse and sale. Finally, a proposal and viability study has been made on the management of the recycling service, placing the reverse vending machine in crowded spaces and using the reward system as a bonus for recycling. A great deal of attention has been focused on society's behaviour towards a recycling incentive and its habits, and it has been noted that although most people have environmental awareness, there is much misinformation about how to properly recycle certain objects and products. This work provides a solution to this problem by allowing the recycling of surgical masks and also encouraging the action of recycling from the implementation of an unexploited product in Catalonia: a reverse vending machine. In short, it is a study that investigates the possibilities of recycling and reuse of surgical masks and conceptualizes a machine and service to manage the waste according to the needs of the population. Estudi problemàtica i generació de propostes per al reciclatge de les mascaretes protectores. iii Índex Resum ii Abstract ii Índex iii Índex de taules iv Índex de figures v Índex d’imatges v 1. Introducció 1 2. Definició del projecte 2 2.1 CONTEXT 2 2.2 OBJECTIUS 2 2.3 REPTES DE DISSENY 2 2.4 METODOLOGIA DE DISSENY 3 2.5 GESTIÓ DEL PROJECTE 3 3 Antecedents de l’estat de l’art 5 3.1 ANÀLISI DE LA PROBLEMÀTICA 5 3.1.1 RECICLATGE ACTUAL 5 3.1.2 ANÀLISI DE FLUX 7 3.1.3 CONSEQÜÈNCIA CLIMÀTICA 7 3.2 RECERCA CENTRADA EN L’USUARI 8 3.2.1 PERFIL DE PERSONA TIPUS 9 3.2.2 USER JOURNEY MAP 10 3.2.3 ENQUESTA 11 3.2.4 CONTEXT DE DISSENY 12 3.3 RECERCA TÈCNICA 13 3.3.1 RECERCA DE MATERIALS A TRACTAR 13 3.3.2 RECERCA DE PROCESSOS DE RECICLATGE I NECESSITATS 15 3.4 RECERCA DEL MERCAT 17 3.4.1 EMPRESES DE REVERSE VENDING 18 3.4.2 EMPRESES DE RECICLATGE DE MASCARETES 19 3.4.3 TAULA COMPARATIVA 20 3.5 RECERCA DE LA NORMATIVA 23 3.6 CONCLUSIONS DE RECERCA 24 4 Conceptualització del producte 25 4.1 PROPOSTA DE VALOR 25 4.2 REQUERIMENTS DEL PROJECTE 27 4.3 DINÀMIQUES CREATIVES 28 4.3.1 BRAINSTORMING 28 4.3.2 HIBRIDACIÓ PER SÍNTESI 30 4.3.3 ELS SIS BARRETS PER PENSAR 32 4.3.4 TERRY 35 4.4 FORMALITZACIÓ D’IDEES 36 4.5 VALIDACIÓ D’IDEES 37 4.5.1 MATRIU DAFO 37 iv 4.5.2 TAULA PONDERADA 39 4.5.3 ENQUESTA 41 4.5.4 CONCLUSIONS 42 5 Decisió i plantejament de la màquina i servei 43 5.1 PROPOSTA FORMAL DE LA MÀQUINA 43 5.1.1 PRODUCTE FINAL 43 5.1.2 STORYTELLING DE LES FUNCIONS 44 5.1.3 SELECCIÓ DE MATERIALS 47 5.1.4 ESTÈTICA 47 3.2.1 BRIEFING 48 5.2 PROPOSTA FORMAL DEL SERVEI 50 6 Desenvolupament del servei 51 6.1 DESCRIPCIÓ DE L’EMPRESA 51 6.1.1 IMATGE CORPORATIVA 51 6.2 PRODUCTES FINALS 52 6.2.1 MATERIAL RESULTANT 53 6.2.2 PRODUCTES FINALS 53 6.3 MODEL DE NEGOCI 55 6.3.1 DESCRIPCIÓ FINAL DE LA IDEA 55 6.3.2 MODEL CANVAS 56 6.3.3 ANÀLISIS DAFO 58 6.4 PLA DE MARKETING 60 6.4.1 MARKETING MIX 60 6.4.2 PRESSUPOST DE MARKETING 62 6.5 PLA OPERATIU 63 6.5.1 MÀQUINES I EQUIPAMENT 63 6.5.2 UBICACIÓ 69 6.5.3 CADENA D'OPERACIONS 70 6.5.4 FABRICACIÓ DE BANCS 73 6.5.5 PRESSUPOST D’OPERACIONS 74 6.6 PLA DE RECURSOS HUMANS 76 6.6.1 ORGANIGRAMA EMPRESARIAL 76 6.6.2 PRESSUPOST DE RECURSOS HUMANS 77 6.7 PLA FINANCER 78 6.7.1 INVERSIÓ I FONTS DE FINANÇAMENT 78 6.7.2 COSTOS FIXOS I VARIABLES 79 6.7.3 INGRESSOS 80 6.7.4 CASHFLOW I CÀLCUL DEL ROI 83 7 Entrevista i debat sobre la viabilitat del projecte 85 8 Conclusions 86 8.1 CONCLUSIONS DEL MODEL DE NEGOCI 86 8.2 CONCLUSIONS DEL TREBALL 87 8.3 PROPOSTA DE FUTUR 88 9 Referències 89 Estudi problemàtica i generació de propostes per al reciclatge de les mascaretes protectores. v Índex de taules TAULA 1. DIAGRAMA DE GANTT: PLANIFICACIÓ DEL TREBALL 4 TAULA 2. USER JOURNEY MAP 11 TAULA 3. TAULA COMPARATIVA DE MÀQUINES DE REVERSE VENDING 20 TAULA 4. TAULA PONDERADA DE MÀQUINES DE REVERSE VENDING 21 TAULA 5. TAULA PONDERADA D’EMPRESES DE RECICLATGE 22 TAULA 6. DAFO MÀQUINA TECNOLÒGICA 38 TAULA 7. DAFO MÀQUINA FUNCIONAL 38 TAULA 8. DAFO MÀQUINA EXPERIÈNCIA 39 TAULA 9. TAULA PONDERADA COMPARACIÓ MÀQUINES PROPOSADES 39 TAULA 10. POSSIBLES PRODUCTES FINALS 54 TAULA 11. MODEL CANVAS 56 TAULA 12. PRESSUPOST DE MARKETING 63 TAULA 13. MÀQUINES A BARCELONA PER DISTRICTES 69 TAULA 14. MÀQUINES A BARCELONA PER DISTRICTES PER MASCARETES QUIRÚRGIQUES 70 TAULA 15. EQUIPS I ACCIONS DEL PLA D’OPERACIONS 73 TAULA 16. CÀLCUL DE BANCS QUE ES PODEN FABRICAR A L'ANY 74 TAULA 17. PRESSUPOST D’OPERACIONS 76 TAULA 18. PRESSUPOST DE RECURSOS HUMANS 78 TAULA 19. INVERSIÓ INICIAL REQUERIDA A L’ANY 0 79 TAULA 20. TOTAL DE COSTOS FIXOS DURANT 4 ANYS 80 TAULA 21. TOTAL DE COSTOS VARIABLES DURANT 4 ANYS 80 TAULA 22. INGRESSOS PER VENDA DE MATERIALS DURANT 4 ANYS 81 TAULA 23. INGRESSOS PER VENDA DE BANCS DURANT 4 ANYS 82 TAULA 24. INGRESSOS PER PUBLICITAT DURANT 4 ANYS 83 TAULA 25. TOTAL D’INGRESSOS DURANT 4 ANYS 83 TAULA 26. PLA FINANCER A 2 ANYS VISTA 84 TAULA 27. PLA FINANCER A 4 ANYS VISTA 84 vi Índex de figures FIGURA 1.CICLE DE VIDA D’UNA MASCARETA 8 FIGURA 2. DESGLOSSAMENT DE L'APORTACIÓ ELEMENTAL DE LA CATEGORIA ADQUISICIÓ DE MATÈRIES PRIMERES 8 FIGURA 3. LLENÇ DE PROPOSTA DE VALOR 26 FIGURA 4. MAPA DE PRODUCTE 27 FIGURA 5. BRAINSTORMING DE L’ESTÈTICA DE LA MÀQUINA 29 FIGURA 6. SKETCH MÈTODE PUZLE + GUILLOTINA 31 FIGURA 7. SKETCH MÈTODE TIPUS BITLLET 31 FIGURA 8. SKETCH MÈTODE TIPUS IMAN 31 FIGURA 9. SKETCH MÈTODE MANUAL 31 FIGURA 10. SKETCH BARRET BLANC 33 FIGURA 11. SKETCH BARRET NEGRE 33 FIGURA 12. SKETCH BARRET VERD 33 FIGURA 13. SKETCH BARRET VERMELL 34 FIGURA 14. SKETCH BARRET GROC 34 FIGURA 15. SKETCH BARRET BLAU 34 FIGURA 16. SKETCH LINDT 35 FIGURA 17. SKETCH APPLE 35 FIGURA 18. SKETCH MÀQUINA TECNOLÒGICA 36 FIGURA 19. SKETCH MÀQUINA FUNCIONAL 37 FIGURA 20. SKETCH MÀQUINA EXPERIÈNCIA 37 FIGURA 21. DISSENY FINAL MÀQUINA 43 FIGURA 22. STORYTELLING INSERCIÓ MASCARETA 45 FIGURA 23. STORYTELLING EXTRACCIÓ DE MATERIAL 47 FIGURA 24. LOGO DE RECOMAK 52 FIGURA 25. IMATGE CORPORATIVA DE RECOMAK 52 FIGURA 26. FLUX DE PROCÉS DE RECICLATGE 68 FIGURA 27. CADENA D’OPERACIONS DE LA MÀQUINA 71 FIGURA 28. CADENA D’OPERACIONS DE PUBLICITAT 72 FIGURA 29. ORGANIGRAMA DE L’EMPRESA 77 Índex d’imatges IMATGE1. TIPUS DE SEPARACIÓ DE MATERIALS DE LA MASCARETA 14 IMATGE 2. XTRUDE MACHINE 17 IMATGE 3. MÀQUINA LINDT 35 IMATGE 4. BANC A FABRICAR 55 IMATGE 5. DISSENY DE L’APP: INICI DE SESSIÓ 64 IMATGE 6. DISSENY DE L’APP: HOME PAGE 65 IMATGE 7. DISSENY DE L’APP: MATERIALS A TRACTAR 65 IMATGE 8. DISSENY DE L’APP: MAPA 66 IMATGE 9. DISSENY DE L’APP: USUARI 66 IMATGE 10. DISSENY DE L’APP: ESCANEIG 67 IMATGE 11. PREU PER KILOGRAM DE MATERIALS RECICLATS 81 Estudi problemàtica i generació de propostes per al reciclatge de les mascaretes protectores. 1 1. Introducció La pandèmia del coronavirus ha creat una enorme quantitat de residus plàstics que estan obstruint els abocadors i creant un greu problema al medi ambient. Tal com va preveure l'ONU l'any 2020, prop del 75% dels residus plàstics creats durant l'etapa de la Covid com ara guants, mascaretes i ampolles de desinfectant, s'han convertit en deixalles que arriben a abocadors i mars, amb un greu cost per al medi ambient i l'economia. Tot i que les mesures d'ús d'aquests materials cada vegada s'estan reduint més, aquestes deixalles plàstiques encara es veuen en carrers, platges i romanen a l'oceà, la qual cosa està tenint un impacte negatiu a la natura. Un dels materials que sembla que es continuarà utilitzant i del qual s'ha fet molt ús durant la pandèmia són les mascaretes d'un sol ús. Aquestes estan fetes de plàstic el qual es fragmenta fàcilment en micro i nanopartícules que després es dispersen al medi ambient. Les mascaretes d'un sol ús s'han tornat en la nova brossa urbana dels carrers i la gran majoria de gent no sap com reciclar-les. Només per veure la gravetat del problema, cada dia durant el 2021, només a Espanya, s’han utilitzat 500 tones de màscares d'un sol ús per protegir-se de la COVID-19 (quirúrgiques, KN95, FFP2), gairebé 200.000 tones a l'any. Suposant que entre l'1% i l'1,5% acaba al mar, com xifra la Fundació Ecomar al seu Informe Blue 1 , tindríem 2.500 tones de plàstics i microplàstics que a mesura que es vagin degradant, contaminaran la vida marina i la cadena alimentària durant més de 400 anys. Si no es gestionen adequadament els residus mèdics, molts d'ells fabricats amb plàstics d'un sol ús, es podria produir un vessament incontrolat. Entre les possibles conseqüències es troben els riscos per a la salut pública derivats de les mascaretes usades infectades, i la crema a l'aire lliure o la incineració incontrolada de les mascaretes, cosa que provocaria l'alliberament de toxines al medi ambient i la transmissió secundària de malalties als éssers humans. Llavors la solució és clara: s’ha de crear un servei o producte que ajudi a gestionar correctament el residu d’aquestes mascaretes que fins feia uns mesos eren d’ús obligatori a tots llocs i a més, fer senzilla la seva gestió per la població. 1 European Commission (2021). The EU Blue Economy Report. 2021. Publications Office of the European Union. Luxembourg 2 2. Definició del projecte 2.1 Context Les mascaretes quirúrgiques s'han tornat un producte molt utilitzat dins de la nostra societat arran de la pandèmia de la COVID-19. A causa de la necessitat instantània d'aquest producte, no s'ha donat molt de temps perquè la societat s'adapti al seu ús i reciclatge, cosa que ha provocat un gran problema de residus no només amb mascaretes sinó també amb tota mena de material de protecció individual. Així doncs, es creu oportú fer una investigació per aprendre més sobre aquest producte, els tipus que hi ha i també els materials que el componen. A partir d'aquesta informació, es vol analitzar que fa la societat amb aquest residu i portar una solució per poder reciclar les mascaretes quirúrgiques. Cada vegada hi ha més gent conscienciada per reciclar i reduir el consum de productes que fan malbé el medi ambient. Per aquest mateix motiu es creu que si es declara un mode específic per reciclar i es comunica correctament a la societat, es pot arribar a reduir l’impacte del residu de mascaretes quirúrgiques. 2.2 Objectius Els objectius que es volen assolir per aquest projecte es basa principalment en els següents: ● Millorar la problemàtica actual amb les mascaretes quirúrgiques i donar més visibilitat al problema. ● Investigació de l’ús i reciclatge de les mascaretes quirúrgiques i proposar un servei i màquina per poder tractar-les. ● Analitzar el comportament de la societat i quins hàbits tenen de reciclatge per poder després suggerir una solució que s’adapti a aquests. ● Crear un briefing d’una màquina que separi correctament els materials de les mascaretes i que pugui reciclar cada una d’aquestes parts per donar-li una segona vida al producte; a partir de desenvolupar una proposta de valor i la conceptualització del producte. ● Crear un servei i model de negoci que, conjuntament amb la màquina, permeti reciclar totes les mascaretes de Barcelona i que tingui viabilitat econòmica. 2.3 Reptes de disseny El disseny d’un producte implica assolir molts reptes que poden variar de dificultat segons les característiques i funcionalitats de l’objecte. Per poder aconseguir-los cal fer una extensa investigació i seguir un procés de desenvolupament formalitzat i sistematitzat. A continuació es presenten els reptes que s’hauran de desafiar en aquest estudi: ● Detectar la problemàtica i les necessitats del públic objectiu. ● Investigar el mercat i les possibles solucions ja proposades per altres entitats. ● Determinar la millor solució per gestionar els residus i que satisfaci les necessitats socials i individuals. ● Gestionar la complexitat del producte. Crear un producte que compleixi amb totes les necessitats, però que alhora no deixi de ser fàcil d’utilitzar i entendre. ● Fer un estudi d’un model de negoci i la seva viabilitat econòmica. Estudi problemàtica i generació de propostes per al reciclatge de les mascaretes protectores. 3 2.4 Metodologia de disseny Aquest treball ha seguit principalment les quatre primeres fases de la metodologia del Design Thinking per la ideació i proposta d’una màquina de reciclatge. Principalment, s’ha creat un estudi per empatitzar amb l’audiència i entendre millor la problemàtica a resoldre, i després s’ha definit un punt de vista/proposta de valor a partir de les necessitats i percepcions dels usuaris. A continuació s’ha ideat diferents propostes de manera creativa per a després a l’etapa de prototipat definir i desenvolupar una. A continuació es defineix en profunditat aquestes fases: 1. Fase de recerca: S’ha dut a terme una extensa recerca sobre la problemàtica a resoldre, el producte a tracte, les necessitats de la màquina, del mercat i de normativa. S’ha efectuat una enquesta per poder analitzar l’opinió i exigències del públic objectiu. 2. Proposta de valor: A partir de la investigació, s’ha definit una proposta de valor dels objectius a assolir de la màquina de reverse vending. 3. Fase d’ideació: S’ha proposat diferents maneres i mètodes de resoldre la problemàtica a partir de dinàmiques creatives com ara el brainstorming, la hibridació per síntesi i la Terry. De totes les solucions creatives s’ha determinat 3 opcions que després s’han validat pels usuaris mitjançant una enquesta. 4. Desenvolupament de la màquina i servei: A partir de la recerca feta i la validació d’idees, s’ha desenvolupat un briefing del que hauria de ser i fer aquesta màquina de reciclatge. En aquest cas el projecte s'ha centrat en el desenvolupament de la idea i el disseny estètic d'aquesta i no en el prototipat tècnic de la màquina. Això es deu al fet que aquest producte té una complexitat tècnica que va més enllà dels coneixements d'un dissenyador de producte. Per consegüent, la fase de prototipat i testatge quedaran pendents per desenvolupar amb un equip d'enginyers al pla de futur. Aquest estudi, doncs, es basa en el desenvolupament conceptual de la màquina i la proposta de model de negoci del servei. 2.5 Gestió del projecte Inicialment, aquest projecte es va plantejar com un treball de desenvolupament i solució tècnica d'una màquina de reverse vending. A partir d'aquesta proposta es volia també efectuar una fase de simulació per veure i demostrar el reciclatge i reutilització del material polimèric de les mascaretes. Tot i això, a mesura que es va anar avançant amb el projecte, es va arribar a la conclusió que crear una solució tècnica del projecte era més complex del que es tenia previst. Per consegüent, es va canviar el Diagrama de Gantt perquè en compte de contemplar la fase de desenvolupament del producte i de simulació, tingués en compte el plantejament del producte i el desenvolupament del servei. A continuació es mostra el Diagrama de Gantt final on es pot observar la durada prevista del projecte versus la real. Com es pot veure, la fase de recerca va requerir més temps del previst, la qual cosa ha provocat que el desenvolupament del treball sempre anés una o dues setmanes endarrerit. També cal dir que un cop es va decidir anar més enllà del producte i fer una proposta clara del servei, es va haver d'aprofundir més amb la recerca la qual cosa ha provocat que aquesta fase durés 2 mesos. 10 Sistema de valors: sensibilitat ecològica, conscienciació sostenible, sentiment de responsabilitat social Àvida d’informació i crítica amb les marques. Deixa de fer compres si descobreix que hi ha comportaments poc ètics darrere de la seva activitat. Les compres es mouen per les variables de valors sostenibles, qualitat i tendència, en aquest ordre. Excloent o deixant en un darrer lloc la variable preu. Gran preocupació pel reciclatge Ús de mascareta diari, normalment utilitza mascaretes quirúrgiques a causa de la seva protecció i àmbit de treball. - Fer èmfasi en l’aspecte de reciclatge del servei i el fet de reutilitzar un residu que del normal s’ha d’incinerar o dipositar. Persona 2: Joan Sanchez Gènere: Masculí Edat: 38 Activitat professional: Estudi d’arquitectura. Nivell econòmic o horitzó de consum: Alt Estil de vida: Preocupació atenta i compromesa amb la formació dels seus fills. Vida social molt amplia i variada, home molt ocupat. Sistema de valors: Desig de fer un món millor pels seus fills i educar-los amb consciència ambiental. Conscienciació sostenible. Sentiment de responsabilitat institucional. Compra aquests productes eco i bio per nutrició i salut. Fa ús del transport privat per poder portar als seus fills a l’escola i forma part d’una gran quantitat d’esdeveniments socials. Ús de mascareta quirúrgica diària. - Fer èmfasi en conscienciar a la persona de la part sostenible per un món millor per la seva família. Servei ràpid sense necessitat de parar a un lloc específic per reciclar mascaretes. 3.2.2 User journey map Cal especificar que tant per la creació d’un servei de gestió de mascaretes com una màquina de reverse vending, caldrà col·locar o bé la màquina o un cubell d’escombraries per dipositar el material. Aquest cubell haurà d’estar col·locat en un lloc concorregut de manera que els portadors tinguin el cubell al seu abast cada dia i no hagin de perdre temps anant a un lloc específic com un punt verd per reciclar mascaretes. Per aquest mateix motiu s’ha cregut adient definit un User Journey Map per veure la tasca diària i l'experiència que comportaria reciclar una o vàries mascaretes quirúrgiques. Persona: Maria Vera Estudi problemàtica i generació de propostes per al reciclatge de les mascaretes protectores. 11 Escenari: Previsió d’ús d’una màquina de reciclatge de mascaretes col·locada en una estació de metro en un dia no laboral. TAULA 2. USER JOURNEY MAP 3.2.3 Enquesta Per poder continuar amb el treball i fer una proposta formal del servei/màquina s’ha cregut necessari fer una enquesta. Per aquest estudi s’ha fet primer una investigació del públic i el seu coneixement sobre el reciclatge de mascaretes i després s’ha demanat la seva valoració en diferents propostes de disseny. A continuació es detallen els resultats més rellevants del primer apartat de l’enquesta. La transcripció de tota l’enquesta es troba als annexos. 105 persones han respost a aquesta enquesta de les quals un 91,4% es considera una persona amb certa preocupació pel medi ambient i que, per tant, recicla. A més, només un 69,5% es dedica a reciclar adequadament els residus que consumeix. L'enquesta ha confirmat el fet que aproximadament la meitat de la població utilitza mascaretes quirúrgiques no reutilitzables, en aquest estudi han sigut un 58,1% dels enquestats. Així i tot la majoria dels enquestats no fan servir més de 6 mascaretes a la setmana, cosa que ens permet observar que segurament aquesta gent o bé reutilitza les mascaretes no reutilitzables o bé no necessita una mascareta cada dia de la setmana. Això es pot deduir amb el fet que no és tècnicament possible que del 75,1% de les persones que utilitzen mascaretes d'un sol ús, utilitzin una al dia, tenint en compte que el 83,8% dels enquestats utilitzen menys de 7 mascaretes a la setmana. Per aquests fets explicats, a l'hora de determinar la capacitat de la màquina o del cubell d'escombraries, no es podrà fer ús d'aquesta enquesta sinó agafar com a referència dades de l'any 2021. Aquest estudi ha permès veure que 66,7% dels usuaris enquestats creuen no saber on es reciclen les mascaretes, fet preocupant tenint en compte que ja han passat més de dos anys des que es va declarar el seu ús obligatori. Així i tot, el 59% dels enquestats 12 han estat reciclen correctament les mascaretes al cubell gris, deixant-nos amb un 40% de persones que no saben reciclar-les. Si aquestes dades s'apliquessin a tota la població seria força preocupant, ja que això deixa oberta la pregunta: Que n'ha fet aquest altre 40% de persones amb les seves mascaretes? Llençar-les a un altre cubell? Reutilitzar-les més de el recomanat? Una pregunta que cal remarcar de l’enquesta és la següent: “En qui creu que recau la responsabilitat de la gestió del residu pel medi ambient?”. Les respostes han servit de manera orientativa sobre qui hauria de ser responsable d’aquesta gestió. El 74,3% de les persones consideren que la responsabilitat de gestionar correctament les mascaretes quirúrgiques recau en el govern, la qual cosa pot fer entendre que potser hauria de ser el govern qui contribueixi amb la gestió plantejada a la memòria. Finalment, a l’hora de plantejar si la gent faria ús d’una màquina de reverse vending només el 3,8% dels enquestats no estarien disposats a utilitzar-la. També s’ha observat que el 72,4% faria ús d’aquesta màquina si existís, sense importar el tipus de bonificació o la ubicació. Per altra banda, el 8,6% la utilitzaria segons el tipus de bonificació i el 15,2% dependria de la localització. Per tant, el 24,7% de les persones que accepten l’ús de la màquina, tenen uns requisits específics i per tant, se li haurà de donar importància, focalitzant-nos sobretot en la localització. Tot i això, a l’hora de prioritzar el tipus de bonificació, els enquestats en general no tenen necessitat de bonificació, però els hi agradaria més rebre un ingrés bancari per reciclar una mascareta, seguit pel fet de rebre un cupó de descompte per certes botigues. A l’hora d’escollir llocs concorreguts on col·locar el servei a disposició, s’ha observat que els 4 llocs proposats (estacions, farmàcies, centres comercials, supermercats) són justament els més freqüentats pels enquestats. D’aquí traiem que els més prioritaris són les estacions (58,3%) i els supermercats (56,3%). Aquesta enquesta ha servit per confirmar suposicions fetes sobre la població objectiu i les seves necessitats. Així i tot, a causa de la poca quantitat de respostes i al fet que la demografia no és representativa de la societat barcelonina, aquesta enquesta ha de servir com una ajuda orientativa per prendre decisions. S'ha pogut deduir doncs que la millor solució per la problemàtica proposada és crear una màquina de reciclatge de mascaretes. Aquesta màquina s'haurà de col·locar en les estacions més freqüentades i supermercats. La màquina tindrà dues funcions prioritàries: conscienciar a la societat que s'ha de reciclar les mascaretes i on reciclar-les, i incentivar al reciclatge donant a canvi una bonificació. 3.2.4 Context de disseny Tot i la complexitat situació actual amb el canvi climàtic, s’ha d’assumir que avui en dia reciclar és més una opció i no una activitat comuna al complet. A l’enquesta elaborada s’ha observat que el 69,5% dels enquestats afirmen reciclar cada residu en les seves respectives escombraries. Tot i això, no vol dir que es reciclin correctament, sobretot les mascaretes, ja que només el 60% les reciclarien a la resta. És molt difícil saber on reciclar tots els materials adequadament i per tant, és important informar els usuaris i poder deixar una zona més específica per reciclar-los. Cal posar la màquina de reverse vending de mascaretes en algun lloc de fàcil accés i concorregut de manera que l’usuari no s’hagi de desplaçar expressament per poder fer ús del producte proposat. Aquest espai s’ha determinat que serà majoritàriament estacions de tren/metro i supermercats. La màquina haurà de tenir un disseny atractiu que permeti conscienciar i alhora rendibilitzar (recicla un material que d’altra manera acabaria incinerat) per així promoure hàbits de reciclatge. L'ésser humà és un ésser que li costa canviar i, per tant, per poder potenciar l’ús Estudi problemàtica i generació de propostes per al reciclatge de les mascaretes protectores. 13 d’una màquina de reverse vending i conseqüentment, un canvi en la quotidianitat de la gestió de residus actuals, s’hauria de proposar algun tipus de benefici sigui monetari o social per la persona en qüestió. D’aquesta manera és necessari crear un incentiu per poder promoure el reciclatge de les mascaretes. Finalment, s’ha determinat que la màquina de reverse vending ha de complir amb els següents punts: ● La màquina ha de reconèixer el valor del plàstic i les possibles aplicacions del material reciclat per així crear fidelitat i ensenyar el valor del reciclatge. ● El producte ha de ser notable per qualsevol persona que passi pel seu costat, d’aquesta manera els recordem que l’han d’utilitzar. ● Ha de ser fàcil d’usar tant per la persona que vol reciclar com pel treballador que haurà d’encarregar-se de treure el material reciclat/retransformat i el manteniment de la màquina. Caldria també determinar el tipus de bonificació, quin tipus d’empresa ha d’estar darrere d’aquesta gestió de residus i quin producte final es pot acabar creant. Aquest fet encara no es pot determinar fins al final de la recerca tècnica i de mercat ja que, aquests factors determinen la rendibilitat del projecte i fer que tingui un futur econòmic. 3.3 Recerca tècnica 3.3.1 Recerca de materials a tractar Per poder parlar del tractament que es farà a les mascaretes quirúrgiques cal estudiar amb profunditat els seus materials i els diferents tipus d’ús. Per aquest mateix motiu s’ha cregut important estudiar els 3 materials primaris de les mascaretes (plàstic TNT, polièster/niló i filferro), començant pel més abundant, el teixit no teixit. Com ens diu el Ministeri d'Indústria i Comerç en Procés de fabricació habitual de mascaretes quirúrgiques com a Producte Sanitari (PS) 8 , solen fabricar-se amb Teixit NoTeixit (TNT) convencional de 50-60 g/m2 o gruix de 0,3-0,5 mm. Hi ha moltes variants de TNT, hi ha mascaretes fetes únicament de polipropilè i altres que consten de diferents barreges de plàstics. El ministeri D’Indústria i Comerç ens recomana utilitzar teixits usuals, com el TNT 20% viscosa 80% polièster, per no haver de fer assajos de biocompatibilitat amb la pell humana. La màquina proposada haurà de poder reciclar totes les possibilitats de TNT i, per tant, s’hauran de tenir en compte. Com ja s’ha especificat, les tres capes de la mascareta estan fetes d’un teixit no teixit. Les capes amb contacte a l’usuari o l’exterior són de polipropilè spunbond i la del mig és spunlance. La diferència entre aquests materials és que el primer és una tela a base de fibres contínues de polipropilè que s'uneixen per una acció mecànica i de calor. Es tracta d'un no teixit caracteritzat el seu caràcter hidrofòbic, la seva alta resistència a la tracció i les agressions biològiques. Per altra banda, el teixit spunlance és un TNT fabricat amb raigs d’aigua d’alta pressió que van enredant fibres i fabricant així el teixit, aquest es caracteritza per la seva alta absorció. En resum, en aquest tipus de mascaretes trobem 2 tipus de plàstic en format TNT, polipropilè i polièster. En general, un material plàstic passa habitualment per processos de neteja, separació i classificació, trituració, fos i de nou, triturat. En el cas de les mascaretes, a més d'haver-les de desinfectar, cal tenir en compte que estan formades per aquest dos 8 Ministerio de Industria, Comercio y Turismo. Clasificación de los diferentes tipos de EPI y productos sanitarios. Ministerio de Industria, Comercio y Turismo, (2020) Disponible a: https://www.mincotur.gob.es/es-es/COVID19/industria/GuiaFabricacionEpis/Generalidades/Tabla_resumen_de_productos_EPI_y_PS_v2.pdf 14 tipus de plàstic. Una opció de tractament seria obtenir una barreja de materials reciclats a partir de les màscares, triturant tot el conjunt sense separar-ne cap dels diferents tipus de plàstic i crear una mescla de plàstics . L’altra opció seria separar cada capa i material pel seu tractament individual. Per altra banda, també s’ha de tenir en compte les gomes elàstiques de polièster o niló. La diferència entre aquests 2 tipus de materials és que les mascaretes de polièster i micropolièster tenen un punt de fusió més elevat (260ºC) que el niló (254ºC) i són més econòmiques. Aquest fet és important perquè si la màquina automàtica d’unió escalfa en excés a la goma, aquesta no s’adherirà correctament a la mascareta i es separarà. Amb aquestes observacions podem concloure que en una mascareta es pot trobar fins a 3 tipus de plàstics: Polièster, polipropilè i niló. El cas és que s’hauria de determinar quina és la millor manera de reciclar aquests materials tenint en compte la dificultat que tindria separar les diferents capes de teixit amb una màquina de dimensions reduïdes. La situació més idíl·lica seria poder separar-los, però l’opció més fàcil i ràpida seria reciclar tots els materials plàstics en conjunt. Però de quines característiques seria un material fet a força de fondre polièster, polipropilè i niló junts? S’hauria de plantejar el reciclatge de les capes de teixit i de la goma per separat? Segons Battegegazzore, Craveroa i Frachea, “els materials reciclats resultants de les màscares filtrants tenen una viscositat més baixa però una duresa comparable i una rigidesa i resistència superiors” 9 . Afegint també a la barreja de TNT, les gomes de les orelles, es millora la rigidesa, disminueix lleugerament la viscositat i empitjora tant la resistència com la tenacitat. En el seu estudi, també determinen que la taxa de degradació elaborada del material de les màscares és similar a la d'un polipropilè comercial. Pel que fa a les twist-bands, el sistema de tancament fet amb polipropilè reforçat amb filferro, té un nucli metàl·lic difícilment separable, aquesta fracció es podria transferir al circuit de reciclatge de metalls. Realment tenim fins a 3 tipus d’opcions de reciclatge: Imatge 1. Tipus de separació de materials de la mascareta S’ha determinat la temperatura per fondre el material a partir de l’estudi elaborat per Battegegazzore, Craveroa i Frachea qui consten: “Es van seleccionar dues temperatures d'extrusió a partir de les anàlisis realitzades sobre els materials: 190 °C, en què només es fon la màscara facial (PP), i la goma elàstica actua com a farciment al seu interior; i 230 °C, on el plàstic de les gomes també estarà en estat fos.” Cal considerar que la primera opció es basa en el reciclatge de només la part de filtre de la mascareta. Tot i que aquesta opció és viable s’ha de considerar que s’està deixant de banda l’altra 30% dels materials de la mascareta. La segona opció especifica també el fet de reciclar la goma elàstica, d’aquesta manera es podia arribar a reciclar quasi tots els materials de la mascareta excloent el filferro nasal. En aquesta opció es contemplen 9 Battegazzorea, D., Craveroa, F., & Frachea, A. (2021, 16 julio). Development of disposable filtering mask recycled materials: Impact of blending with recycled mixed polyolefin and their aging stability. Elsevier https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S0921344921005838 Estudi problemàtica i generació de propostes per al reciclatge de les mascaretes protectores. 15 2 vies, tractar les peces juntes o bé tractar-les per separat. L’última opció contempla tota la mascareta i recicla tot el producte. Amb la investigació feta s’ha determinat que la millor manera de reciclar una mascareta es tracten la part de filtratge, la tira nasal i les gomes per separat. Tot i que s’ha considerat l’opció de tractar tots els plàstics junts i només separar la part metàl·lica, aquesta solució dóna els pitjors resultats mecànics entre els analitzats. Finalment, es pot determinar que les capes de la màscara facial s’han de tallar en quadrats petits i les gomes en talls de 10 mm per després poder extrudir a 190 o 230 °C respectivament i granular. 10 Pel que es recomana, el material de la màscara protectora es pot reciclar directament mitjançant l’emmotllament per injecció mentre que les gomes de les orelles podrien ser utilitzades pel mateix procés, però mostren propietats mecàniques més baixes. S’hauria de separar les gomes de la part teixit-no-teixit, d’aquesta manera es podrà aprofitar un material amb propietats físiques molt resistents. Quant a les twist-bands, un cop separat correctament el metall, s’haurien de transferir a un circuit de reciclatge de metalls. 3.3.2 Recerca de processos de reciclatge i necessitats Un cop estudiats els materials de les mascaretes cal especificar els processos pels quals s’han de sotmetre per poder reciclar-los. Com ja s’ha comentat anteriorment, un material plàstic passa habitualment per uns processos similars de neteja, separació i classificació, trituració, fos i de nou, triturat. Per aquest mateix motiu és necessari especificar les accions que haurà de seguir la màquina de reverse vending un cop s’introdueix una mascareta. Les accions són les següents: 1. Detecció 2. Separació de materials: Part de la màscara, twist-band i goma de les orelles. 3. Es tallen/trituren els materials plàstics 4. Extrusió dels materials 5. Desinfecció En aquest apartat es detalla la informació tècnica sobre cada pas pel tractament de materials. L’objectiu final per aquesta màquina seria poder tenir 3 tipus de materials aprofitables: gransa de plàstic feta a partir de goma de niló/polièster, gransa de plàstic feta amb el material filtrant i finalment filferro. Detecció Per poder procedir amb el reciclatge del material la màquina primer haurà de detectar-lo. Per aquest mateix motiu es necessita una càmera per la identificació de l’objecte i també uns sensors per la detecció de la presència d’aquest. Aquest sistema haurà de detectar si la mascareta està col·locada com cal pel seu correcte tractament i també si és el tipus que es vol tractar. Si no és el cas s’haurà de retornar la mascareta a l’usuari. Separació de materials Aquest procés no és simple tenint en compte que ha de ser una acció mecanitzada en una màquina de dimensions reduïdes. El més òptim és que es tractés cada mascareta una per una i d’aquesta manera tenir més facilitat per poder separar els materials. 10 Torre, F. G., & De-la-Torre, G. E. (2021, 11 marzo). Face mask waste generation and management during the COVID-19 pandemic: An overview and the Peruvian case. Elsevier. https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0048969721026991 16 Battegegazzore, Craveroa i Frachea 11 determinen que una bona tècnica per separar els materials seria a còpia de fer flotar els materials en un cubell d’aigua. Les peces que suren estan fetes definitivament de polímers, per la qual cosa són potencialment totalment reciclables. Les parts que s'enfonsen s'han de separar adequadament per a diferents densitats, ja que poden contenir diferents polímers, teixits naturals i també metalls. Tot i això, aquesta tècnica no és molt òptima per una màquina de reverse vending. Una de les propostes més viables seria fer una separació de materials a partir d’eines mecàniques que tallin la mascareta en les seves parts corresponents; a més també es podria fer ús d'algun tipus d’imant per separar el filferro. Aquesta tècnica no es determinarà fins l’apartat d’ideació i propostes de disseny. Triturar Abans de fondre i extrudir el material s’ha de triturar-lo. Aquest fet permetrà reduir el material i fer que aquest es fongui ràpidament. Es necessitarà una trituradora d’un material com ara ACER SISA A2 a causa de les seves característiques les quals ofereix una combinació de bona tenacitat així com moderada resistència al desgast. Aquí es triturarà el material a dimensions entre 1–12 mm. Extrusió El cos central de l'extrusora es compon d'un llarg canó que, mitjançant la calor i la fricció del seu eix interior, permet la plastificació de totes les partícules creades donant lloc a una massa uniforme. D'aquesta manera, els polímers es fonen mitjançant la calor. Aquí és on es fondrà cada material a la seva respectiva temperatura i a mesura que es vagi extrudint, es tallarà en gransa. En aquesta etapa del procés serà necessari un motor per poder girar el caragol extrussor, un controlador de temperatura i un element de calor (resistències) per poder controlar la temperatura de fosa i finalment alguna eina motoritzada que vagi tallant el fil extrudit a mesura que surt de la màquina. Desinfecció Les mascaretes poden estar infectades per una gran quantitat de virus, per aquest mateix motiu cal determinar un espai de desinfecció. Aquest pas no ha de ser necessàriament de les primeres accions, ja que el material no serà tocat per cap persona fins que s’hagi acabat el tractament dels materials. Per aquest motiu no s’ha cregut necessari optar per un temps de quarantena sinó un espai de desinfecció. En aquesta etapa els materials ja hauran sigut sotmesos a altes temperatures i, per tant, la probabilitat que continuï havent-hi algun tipus de virus és més baixa. Tot i això, es sotmetrà a la gransa de plàstic i materials restants sota una llum ultraviolada (longitud d'ona 254nm, intensitat 303uw/cm^2). Més tard, per precaució, se li pot aplicar unes 72 hores de quarantena un cop extret el material. També cal dir que la zona on col·locar les mascaretes també haurà de ser desinfectada regularment, ja que és l’única zona d’accés públic que ha tingut contacte amb mascaretes contaminades. També és important parlar de la carcassa, ja que aquesta haurà de ser d’un material resistent a altes temperatures, aïllant i també que permeti pintar i adherir informació o publicitat. Tot i que encara no s’ha determinat, pot haver la possibilitat de posar algun tipus de material transparent de manera que es vegi el procés de reciclatge que està elaborant la màquina, per tant, s’hauria de determinar quin. 11 Battegazzorea, D., Craveroa, F., & Frachea, A. (2021, 16 julio). Development of disposable filtering mask recycled materials: Impact of blending with recycled mixed polyolefin and their aging stability. Elsevier https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S0921344921005838 Estudi problemàtica i generació de propostes per al reciclatge de les mascaretes protectores. 17 Quant a l’estructura de la màquina potser la millor opció és utilitzar algun tipus d’acer galvanitzat d’un espessor d’entre 10 i 22 mm. El seu espessor pot anar variant depenent del component: estructura externa, portes i dipòsit. Aquesta se li aplica una capa de pols d'acrílic que serveix com a pintura a les superfícies de la màquina; s'aplica en capes uniformes a tota la màquina i s'escalfa durant el procés de fabricació. L'acabat de tipus revestiment acrílic ajuda al fet que la màquina de reverse vending resisteixi les condicions externes. A més se li pot afegir plàstic Lexan, el qual es fa servir pels panells frontals de les màquines per col·locar publicitat. Aquest plàstic és molt resistent, fàcil de modelar i pot ser emprat per aturar la transmissió de calor. Finalment, se li afegeix poliuretà el qual proporciona amortiment de les vibracions i ofereix un aïllament tèrmic de l’interior de la màquina. Per acabar, caldrà afegir tots els components que permetin interactuar o connectar-se amb targetes de crèdit i dispositius electrònics. Aquests materials normalment es subcontracten a empreses externes per la producció de la mateixa màquina. Cal especificar que aquesta màquina no serà plantejada al detall sinó que es plantejarà briefing de les necessitats d’aquesta, per hipotèticament presentar-lo després a un enginyer que la plantegi tècnica i mecànicament. Per aquest mateix motiu, els materials especificats en aquest estudi són els recomanats i no s’han especificat en detall. 3.4 Recerca del mercat Pel que fa a la recerca de mercat cal tenir en compte que la màquina plantejada no existeix com a prototip físic actualment. L’única informació que s’ha pogut trobar en vers a una màquina de reverse vending és un treball plantejat per dos estudiants de la Universitat Tecnològica de Varsòvia, els quals han guanyat un premi nacional Dyson pel disseny d'una màquina per desinfectar i reciclar mascaretes quirúrgiques. Tot i que diverses empreses ja han identificat que els materials polimèrics utilitzats en les màscares quirúrgiques són fàcilment reciclables, no s'ha introduït cap solució generalitzada que permeti maximitzar l'eficiència d'aquest procés. Xtrude Zero té com a objectiu resoldre aquest problema fabricant una màquina de reciclar mascaretes. Aquests estudiants han plantejat com funcionaria l’objecte però, no han tractat la gestió com a tal. El seu treball és molt acurat i resol en general tots els problemes especificats però, així i tot, encara els hi falta determinar molts punts importants per poder fer que el seu invent es pugui dur a terme. Aquests estudiants tenen com a plans de futur identificar els costos de producció i la instal·lació de les màquines així com estudiar la viabilitat de fabricar la màquina i introduir-la a la societat. L’estudi plantejat es focalitza sobretot en com funcionaria la màquina i no pas en la gestió, per aquest mateix motiu se l’ha tingut en compte com a referència però, tampoc ha sigut la primera font d’informació pel fet que aquest treball només és un estudi amb un prototip virtual. Tenint en compte que Xtrude Zero és l’únic punt de referència que es té sobre la màquina, a l’hora de fer l’estudi de mercat s’ha decidit analitzar altres empreses que poden oferir informació de valor per la creació d’aquesta. En aquest apartat s’ha dividit aquestes empreses entre les quals es dediquen a la fabricació de dispositius de reverse vending i les que es dediquen a la gestió de residus de mascaretes. Cada una d’elles pot aportar i inspirar noves idees sobre com hauria de ser una màquina d’aquest caire i la gestió de les màscares com a tal. Imatge 2. Xtrude machine 18 3.4.1 Empreses de reverse vending L’objectiu d’aquest projecte és crear un sistema de reciclatge de mascaretes quirúrgiques en una etapa àlgida de pandemia. Aquest material seria doncs la major part dels residus que es generen i per reduir l’impacte que té, és necessari crear un sistema de reciclatge d’aquest residu. Per aquest mateix motiu s’ha fet una investigació d’entitats que utilitzen les màquines de reverse vending per la gestió de residus (siguin mascaretes o no) per analitzar el seu funcionament. Cal remarcar que actualment existeixen 2 modalitats per a aquesta activitat esmentada: ● Sistema de dipòsit, devolució i tornada Aquest es basa en un sistema on els comerciants i envasadors cobren una petita tassa als consumidors, una mena de dipòsit, per envàs. Aquest dipòsit és retornat quan el ciutadà torna el residu a una entitat o màquina que es dedica a reutilitzar aquests materials. La quantitat de la taxa a cobrar és fixada pel Ministeri del Medi Ambient i garanteix el retorn dels envasos. ● Sistema integrat de gestió Aquest sistema té com a finalitat la recollida periòdica de residus a les proximitats del domicili del ciutadà. En aquest cas no es col·loca un dipòsit al material utilitzat, sinó que el material és reciclat i recau en la responsabilitat dels ciutadans reciclar-lo. Per aquest projecte es busca imitar un sistema integrat de gestió ja que es considera una mica inadequat que es cobri una taxa als ciutadans per un material de caire obligatori. Tenint en compte quina modalitat es vol seguir, es farà un estudi de les empreses que utilitzen el reverse vending, ja siguin empreses privades o públiques i sense importar el tipus de rewards. A continuació es presenten alguns exemples: Aco Recycling És una empresa que proposa una solució innovadora per recollir envasos buits de begudes amb un sistema de recompensa. Els usuaris poden conservar i recollir els residus com el plàstic, les ampolles de vidre o les llaunes de begudes d'alumini i llençar-los a la màquina intel·ligent. Els portadors poden rebre pagaments escollint els mètodes d'adjudicació preestablerts. Dipòsit o sense dipòsit. Les seves màquines es col·loquen en universitats, escoles, estacions de transport públic i també cafeteries. Mode de detecció: Aco recycling utilitza una tecnologia d'intel·ligència artificial la qual detecta els productes dipositats a partir d’una càmera i també llegint el codi de barres de l’envàs. Tipus de reward: L’empresa ofereix diferents models de rewards als ciutadans: Transferir diners a targetes de credit magnètiques, impressió de tiquets amb codis de barres, targetes regals i diferents tipus de bonificacions o impressió de codis QR de manera que els usuaris finals poden escanejar fàcilment el codi QR amb els seus dispositius intel·ligents per reclamar els seus punts o recompenses directament al seu compte. També pot oferir l'opció de fer una donació i la recompensa per les escombraries recollides es pot donar a una fundació o organització benèfica. Cost - Tomra Recycling TOMRA Recycling és líder mundial en el seu camp i ha estat pionera en l'automatització de la classificació de residus. Els seus sistemes de classificació flexibles Estudi problemàtica i generació de propostes per al reciclatge de les mascaretes protectores. 19 realitzen una àmplia gamma de tasques de classificació i són capaços de preparar i classificar diversos tipus de metalls i residus per al reciclatge de materials o la recuperació energètica. Actualment TOMRA Recycling té una base instal·lada de prop de 6.460 unitats en més de 40 mercats. Ofereixen una àmplia gamma de màquines i sistemes adequats per a diferents tipus de clients, mercats i aplicacions, des de la botiga de conveniència més petita fins al dipòsit d'ampolles més gran, així com botigues de queviures de qualsevol mida. Mode de detecció: Amb el primer sistema de reconeixement instantani de 360 graus del món en un RVM, TOMRA Flow Technology ™. Com que tots els codis de barres i marques de seguretat es detecten a l'instant, no calen parades de rotació que consumeixen molt de temps i això permet inserir els contenidors en un flux ràpid continu. Tipus de reward: Sistema de dipòsit, devolució i tornada Cost: 3.000-5.000 € 3.4.2 Empreses de reciclatge de mascaretes A causa de la pandèmia i l'obligació de l'ús de mascaretes, han sorgit una gran quantitat d’empreses que es dediquen a recollir el material i reciclar-lo. Aquestes entitats no fan ús de màquines de reverse vending, però sí que han creat un sistema de recol·lecta de materials col·locant containers o brosses en espais públics per poder transportar el material en una fàbrica i tractar-lo. A continuació s’esmenten algunes: Plaxtil Aquesta empresa francesa ha estat reciclant màscares facials des de principis de l'any passat. Després de posar les màscares en quarantena durant quatre dies, es separa manualment els materials i es descomponen en trossos més petits, es "mullen" amb llum UV i es transformen en un material semblant al plàstic anomenat Plaxtil, que es pot utilitzar com el plàstic normal. D’on treuen el material: L’empresa ha col·locat petites brosses fetes amb cartó a supermercats i farmàcies entre altres. Que fan amb el material: Actualment, l'empresa els està convertint en viseres d'EPI, però de manera realista es podrien convertir en qualsevol cosa, de manera que, en última instància, aquesta pot ser una nova manera verda d'aconseguir productes de plàstic. També fan kits d’estudiants on fan regles, escaires i cartabons per estudiants. TerraCycle Box TerraCycle és una empresa de reciclatge privada americana on el seu objectiu és reciclar tot el que es considera no reciclable. TerraCycle emmagatzema i agrega els residus d'EPI recollits fins a aconseguir els volums necessaris per al seu processament. A continuació, els residus es classifiquen en categories basades en la composició del material (cautxú, metalls, plàstic no teixit, elastà, etc.) mitjançant l'ús d'una àmplia gamma de tecnologies de classificació, com ara la classificació manual, la separació de mides, l'aigüera/flotador, l'òptica, la densitat de l'aire, gravetat, magnètic, etc. La barreja dominant de polipropilè de la mascareta facial es densifica en una matèria primera semblant a molles que s'utilitza en aplicacions de fusta de plàstic i cobertes compostes. La part d'elastà o de goma es tritura en una malla fina i es barreja amb plàstics reciclats com a additiu per proporcionar flexibilitat i mal·leabilitat als productes. D’on treuen el material: Accepta EPI a través d'una Caixa Zero Waste de pagament, que garanteix que les màscares utilitzades no s'afegeixin a un desastre ecològic imminent. Quan s'omple una caixa amb mascaretes, viseres, guants d'un sol ús, taps per a les orelles, xarxes de cabell, ulleres de seguretat o peces d'un sol ús,es torna a enviar a l'empresa amb una etiqueta d'enviament prepagada. Després, es tracta des d'allà. 26 gestió i funcionament del servei plantejat. La màquina és el focus d’aquest servei i l’eina que permetrà reutilitzar les màscares facials evitant així la contaminació i infecció dels gestors. Actualment, el que es busca és tenir un producte ben dissenyat i adaptat a la societat barcelonina, i per aquest motiu, és important crear una proposta de valor basada en la recerca inicial. Amb aquesta proposta es podrà definir què es vol dissenyar, per a qui es dissenyarà i quins beneficis clau aporta a la societat. A partir de la recerca s'ha pogut especificar molts factors de la màquina, com ara la seva localització, el seu sistema de detecció de mascaretes i el tractament que se li haurà d'aplicar a les mascaretes per poder ser reciclades. Així i tot, la recerca ens ha deixat també certs punts a valorar: ● El punt diferenciador: La seva estètica ○ Forma, aspecte, colors, espai per la publicitat, comunicació a l’usuari ● La freqüència desitjada de manipulació de contenidors ● Tipus de reward ● Sistema d’extracció de material ● Sistema d'inserció de material ● Sistema de separació de materials FIGURA 3. LLENÇ DE PROPOSTA DE VALOR Productes i serveis: Màquina de reciclatge i rewards Generadors de guanys: Fa la gestió de residus de mascaretes molt més fàcil. Genera satisfacció per reciclar correctament un material. Aporta un reward per fer una bona acció. Menys contaminació i residus. Crear un lloc específic i de fàcil accés pel reciclatge d’un residu molt comú i mal gestionat. Alleujador de dificultats: La màquina recicla tot el material i facilita la seva reutilització. Menys cost de mà d’obra. Prop de tothom. Tractament d’un material contaminat sense necessitat de tocar-lo. Guanys: Satisfacció personal per reciclar. Reward. Evitar la contaminació de la ciutat Dolors: Covid. Obligació de portar mascareta. Residu mal gestionat i que per tant es troba a tot arreu. Possibilitat d’infecció a causa de la mala gestió del residu. No saber on reciclar. Saber que tot i reciclar igualment es genera un residu d’ús obligatori. Activitats dels clients: Reciclar mascaretes Estudi problemàtica i generació de propostes per al reciclatge de les mascaretes protectores. 27 Conseqüentment es determina que l’objectiu d’aquesta màquina és complir amb els següents punts: ● El producte reconegui el valor del plàstic i eduqui als consumidors dels diferents tipus i efectes. ● El producte ha de ser notable pels usuaris i recordar-los de fer-ne ús. ● El producte ha de poder-se adaptar a tota mena de medi i retornar a la comunitat. ● El producte ha de ser fàcil d’utilitzar per a qualsevol classe de persona i sense complicacions. ● El producte ha d’aportar valor, ser notable, influenciar, educar i ser fàcil d’utilitzar. 4.2 Requeriments del projecte Pel disseny d’aquesta màquina s'haurà d’especificar una gran quantitat de característiques i detalls. És important tornar a remarcar que l’important d’aquest treball no és la creació ni la proposta tècnica d’una màquina de reverse vending, sinó la creació d’un servei de gestió de residus. Per aquest mateix motiu es determinarà quin tipus de màquina es necessita, però no s’especificarà amb profunditat les seves configuracions, components ni circuits. Tot i així, s’ha volgut crear un mapa del producte per poder entendre tots els factors que falten per definir per poder crear aquest producte. En aquest apartat s’especificarà el que farà la màquina en cada àmbit quan a desenvolupament del producte però no en l’àmbit tècnic. Es valorarà molt l’estètica definida i també les seves funcions perquè la màquina tingui una bona usabilitat. A continuació es mostra un mapa del producte: FIGURA 4. MAPA DE PRODUCTE D’aquest mapa de producte es remarca que tant la resistència ambiental i l’esquelet del mecanisme seran determinats pel fabricant de la màquina. En aquest treball només s’ha especificat els materials i les etapes del procés de reciclatge a partir de la recerca tècnica, aquests factors haurien de permetre una bona resistència ambiental i funcionament general de la màquina, però no ho asseguren. Per altra banda, es donarà una especial atenció al disseny i estètica de la carcassa i les diferents funcions que hauria de tenir la màquina. També s’haurà de determinar finalment, el tipus de reward i mode d’obtenir-lo, el mode d'extracció de gransa i el mode d’inserció. 28 4.3 Dinàmiques creatives Un cop obtinguda la proposta de valor i els insights del mercat, usuari i materials, es pot començar a dissenyar propostes a partir de dinàmiques creatives. En aquest apartat s'utilitzaran 4 tipus de dinàmiques amb la intenció de generar moltes idees que puguin resultar en tres màquines potencials. S'usaran 4 tipus de tècniques que permetin proposar diferents dissenys amb diferents punts de vista. Les dinàmiques són les següents: ● Brainstorming: Primerament, es fa ús de la dinàmica més utilitzada: el brainstorming. A través d'una pluja d'idees, es planteja el repte de fer una màquina de reciclatge de mascaretes amb certa estètica, de fàcil ús i funcional. ● Hibridació per síntesi: Seguidament, s'utilitza la tècnica d'hibridació per síntesis on es confronten 2 problemàtiques principals: Inserció de mascaretes i extracció d’aquestes. ● Els sis barrets de pensar: Consisteix en una eina de comunicació i disseny emprada globalment per facilitar de manera creativa la resolució o l'anàlisi de problemes des de diferents punts de vista o perspectives. D’aquí s'observa el producte d’un punt de vista neutral, passional, crític, optimista, creatiu i de control. ● Terry: Finalment, s'utilitza la tècnica de Terry on es dissenya una màquina interpretant el que farien dues entitats diferents. En aquest cas són: Apple i Lindt. 4.3.1 Brainstorming Necessitats: Crear una experiència de reciclatge ràpida i fluida en qualsevol entorn amb una solució dissenyada per suportar l'ús exigent i l'exposició als elements en llocs semi-exteriors, amb una capacitat d'emmagatzematge gran i amb eines de gestió digital d’alta usabilitat. Necessitat de fer gransa de plàstic. Per a la tècnica de brainstorming, ens centrem en el que es vol i busca en una màquina de vending: ● Disseny: Es busca un disseny que cridi l'atenció. Necessitat del fet que la gent es pari durant el seu trajecte diari per mirar-la i utilitzar-la. ○ Conscienciar. Atrau. Rendibilitza ● Fàcil ús: Tant en l’àmbit d’usabilitat per gestionar el sistema de rewards com a l’hora de reciclar el material ○ Sistema rewards ○ Com i on posar la mascareta ○ Com extreure material Estètica S’ha utilitzat aquesta dinàmica creativa per fer una proposta de disseny de la carcassa de la màquina. D’aquí s’ha determinat que el millor mode d’atraure els usuaris al producte és donar-li una forma estrambòtica o un aspecte més colorista. També s’ha intentat aportar un valor extra a l’experiència de l’usuari fent que pugui observar com es recicla el material inserit a partir de posar vidres a la carcassa. S’ha intentat posar un valor afegit com ara fer que la màquina imiti l’estètica d’una eina per fer pasta o com una màquina de sala de jocs on extreu el premi en petites càpsules. D’aquest brainstorming s’ha observat el valor de la visibilitat del procés per aportar més credibilitat sobre la gestió de residus, una forma estètica extravagant i també diferents modes de rebre rewards (impressió de ticket, bluetooth o mostrar un codi qr per la pantalla incorporada). Estudi problemàtica i generació de propostes per al reciclatge de les mascaretes protectores. 29 FIGURA 5. BRAINSTORMING DE L’ESTÈTICA DE LA MÀQUINA Tipus de reward i com donar-lo Determinar aquests aspectes és molt important, ja que el tipus de reward atraurà els portadors que utilitzin la màquina i el mode en com donar-ho farà que la tornin a utilitzar. És molt important que el mode de rebre el reward sigui o bé atractiu i divertit o bé fàcil i ràpid. La millor opció sempre serà que l’usuari pugui escollir el què i com de manera que la màquina s’adapti a les necessitats de la gent, si tenen mòbil o no, si tenen la targeta a mà, entre altres. Tot i això, cal contemplar totes les possibilitats. A l’hora d’especificar el tipus de reward s’ha determinat les següents possibilitats: ● Descompte productes sostenibles o que no generen residus (viatges al transport públic, entrades teatre, hores en un gimnàs). Requereix un acord previ amb entitats públiques i privades que ofereixin els descomptes. ● Acumulació de punts per obtenir productes o descomptes/Moneda online. Requereix un acord previ amb algunes entitats col·laboradores que acceptin aquests punts a canvi d’un producte seu. ● Descomptes per productes que sorgeixen de les mascaretes. En el cas que s’acabin produint una gran varietat de productes, l’usuari pot tancar el cercle de reciclatge, comprant un producte fet amb mascaretes reciclades. ● Bonificació monetària. Aquest factor tot i que sembla molt atractiu, cal fer un càlcul per determinar la quantitat de diners que rep el portador per mascareta. Aquesta quantitat no serà molt significativa, ja que una màscara facial pot arribar a costar 10 cèntims. És important que el mode de rebre els rewards sigui atractiu per les persones, ja que aquest factor pot acabar determinant si vol tornar a utilitzar el producte. Si s’instal·la la màquina a espais com estacions de transport públic l’objectiu és que aquest intercanvi sigui 30 el més ràpid possible. Per altra banda, si s'instal·la a llocs com supermercats o centres comercials, l’usuari té més temps per reciclar i per tant el factor de com rep el reward pot afegir valor a l'experiència sencera. A l’hora d’especificar la manera de reward s’ha determinat les següents possibilitats: ● Imprimir tiquet. Existeix la possibilitat que el portador no tingui cap dispositiu electrònic prop seu. Per aquest motiu és important donar l’opció d’imprimir un tiquet que tingui o bé un codi QR que redirigeixi a l’app de la màquina i s’acumuli la bonificació o bé directament que sigui un codi de descompte escanejable per una botiga en qüestió. D’aquesta manera l’usuari pot escollir quan validar el seu reward. ● Escanejar codi QR. Mostrar per pantalla un codi QR. En el cas que aquest no pugui connectar el seu mòbil vía bluetooth, es pot optar per escanejar un codi mostrat per pantalla el qual redirigeixi a l’app de la màquina i mostra la bonificació. ● Via Bluetooth. Això permet o bé rebre directament via bluetooth un ingrés monetari o bé que s’auto-afegeixi a l’app de la màquina els punts bescanviables. ● Bola amb descomptes. Aquest factor s’ha pensat per donar-li un aspecte més creatiu i atractiu al mode de rebre rewards. La visió d’aquest mètode seria rebre petits descomptes en boles de joguina com si fossin galetes xineses de la fortuna. D’aquesta manera l’usuari veu com la pilota cau i fa el seu recorregut fins a ell/ella. 4.3.2 Hibridació per sintesis En la dinàmica d’hibridació per síntesis es proposa trobar possibles solucions als tres principals reptes/problemàtiques que es presenten, tenint en compte altres conceptes, més o menys allunyats, de l’àmbit en el qual se centra. Aquests aspectes són: Inserció de mascaretes i extracció d’aquestes. D’aquesta activitat surten les següents propostes: Inserció de mascaretes És important determinar un mode amb el qual els usuaris puguin inserir les seves mascaretes de manera intuïtiva i fàcil. El cas és que el mode en què s’insereixen les mascaretes és rellevant pel procés de reciclatge, ja que s’ha de fer una separació de materials. Per aquest mateix motiu s’han plantejat diferents modes d’inserció del material en els quals majoritàriament s’ha plantejat que s’introdueixi les mascaretes una per una, per així poder separar els materials correctament. Espai específic d’inserció - Puzle + Guillotina Per poder inserir les mascaretes s’ha proposat fer un disseny que imiti les joguines dels nens petits on s’ha de col·locar cada forma en el seu espai determinat. D’aquesta manera la persona identifica la forma de la mascareta i entén on l'ha de col·locar. A més en el cas que la mascareta estigui rebregada es farà ús d’unes pinces per fer que aquestes fixin la màscara a la superfície. Finalment, imitant una guillotina de paper, es farà ús d’una peça afilada que separa les gomes, la part metàl·lica i el material filtrant. L’únic inconvenient que es troba a aquest mètode és que requereix més esforç del que Estudi problemàtica i generació de propostes per al reciclatge de les mascaretes protectores. 31 normalment es fa per reciclar i dipositar un residu. FIGURA 6. SKETCH MÈTODE PUZLE + GUILLOTINA Tipus bitllet Aquest mètode intenta imitar una ranura per posar bitllets. En aquest cas el mètode d’inserció és més simple i també permet només l’entrada d’una sola unitat. Després d’introduir el material es podria també separa els materials amb la mateixa tècnica de la guillotina. El problema que sorgeix a causa d’aquest mètode és que l’usuari pot col·locar malament la màscara i, per tant, la separació de materials no es faria adequadament. Amb tècniques mecàniques: IMAN Aquest mètode permet introduir una gran quantitat de mascaretes a l’hora i funcionaria com una brossa quotidiana. En aquest cas la separació de materials es faria a base de l’ús d’un imant per poder extreure el material metàl·lic. L’inconvenient d’aquesta tècnica és que s’hauria de trobar algun mètode per poder separar les gomes amb el material filtrant. Manualment L’altre mode més eficient seria que l’usuari separés manualment els materials. Tot i que implica més feina de part del públic, això permet un bon tractament dels materials ja que aquests ja estarien separats amb anterioritat. Tot i això, l’objectiu és que el procediment sigui ràpid i fàcil pels portadors la qual cosa fa que aquest mètode sigui menys probable de funcionar. També cal esmentar que aquesta tècnica fa que aquests hagin de tractar amb material possiblement contaminat. FIGURA 9. SKETCH MÈTODE MANUAL FIGURA 7. SKETCH MÈTODE TIPUS BITLLET FIGURA 8. SKETCH MÈTODE TIPUS IMAN 32 Extracció de material reciclat Intercanvi de bosses A l’hora de treure el material ja reciclat es pot pensar en el mètode comú que s’utilitza a casa on la gent utilitza una bossa de brossa fins que s’ompli i la substitueixen per una nova un cop l’altra és plena. Aquest mètode es podria fer servir perfectament a l’hora de treure la gransa de plàstic i la resta de material metàl·lic. D’aquesta manera l’usuari secundari, encarregat de fer la recollida, només ha de desenganxar les bosses del seu suport, substituir-les per unes noves i emportar-se les antigues. Buidar el dipòsit L’altra opció seria simplement crear un dipòsit per cada màquina. L’usuari secundari haurà d’agafar el dipòsit, buidar-lo en un altre contenidor i retornar-lo a la seva posició inicial. Aquesta tècnica requereix molt més esforç físic de part del treballador. Ús de guies Sigui quina sigui la tècnica utilitzada ambdós mecanismes hauran de disposar d’unes guies de moviment, les quals permetin desplaçar el dipòsit o bosses de la màquina amb facilitat. Hauria de funcionar com un calaix, el qual es pugui treure i després tornar a guardar un cop ja s’ha acabat el procés de recollida. 4.3.3 Els sis barrets per pensar Aquesta dinàmica creativa permet dissenyar la mateixa màquina des de diferents punts de vista. Normalment, és una dinàmica que es fa en equip, on cada persona utilitza un barret diferent interpretant el paper que comporta però en aquest cas, s’ha utilitzat per poder dissenyar des de diferents tipus de pensaments. A continuació es presenta els diferents tipus de barrets i per tant, els diferents modes de pensar que es necessiten per aquesta tècnica. ● Blanc: Ens ensenya a veure les coses des d’un punt de vista objectiu, neutre i sense riscos. S’ha de dissenyar a partir d’una anàlisi de dades sense involucrar-nos de manera emocional. ● Negre: És el punt de vista lògic-negatiu i ens permet veure les coses que poden sortir malament i no funcionar. S’ha de ser crític i veure les coses d’una manera més realista. ● Verd: Ens demana originalitat, creativitat, fer ús del pensament lateral. És molt important buscar rutes alternatives i deslliurar-nos de pensaments negatius. ● Vermell: És el mode passional, emotiu. El que es busca és crear alguna cosa plena de subjectivitats i que ens emociona i inquieta. ● Groc: És el punt de vista lògic-positiu i veure possibilitats on la gent veu portes tancades. En aquest punt s’ha de ser positiu sense ser irracional. ● Blau: Aquest últim barret representa el final, el pensament estructurat. Un cop ja s’ha observat la màquina des de tots els punts de vista es determina les conclusions i el més rellevant a valorar de cada barret. Estudi problemàtica i generació de propostes per al reciclatge de les mascaretes protectores. 33 Barret Blanc El punt de vista objectiu ens porta a un disseny completament racional i funcional. D’aquí es dissenya una màquina que permet resoldre la funció d'introduir una mascareta i rebre una bonificació de manera simple i ràpida. El portador no s’involucra en el procés de reciclatge més del necessari. La comunicació sobre la màquina es fa a través d’una pantalla de dimensions considerables que permeti cridar l’atenció a una persona passant. També ofereix tres tipus de maneres de rebre el rewards. Barret Negre El punt de vista lògic-negatiu ens porta a una màquina sense pantalla ni cap mena de comunicació que orienti a l’usuari a l’hora d’utilitzar el producte. El mètode d’inserció és del tipus puzle ja comentat, i sense cap classe d’indicació és difícil assegurar que la gent sàpiga utilitzar-lo. A més l’únic mètode de rebre la bonificació és via bluetooth cosa que no permet que la gent sense mòbils pugui fer ús de la màquina. També cal esmentar que s’ha prioritzat la visibilitat del procés de reciclatge donant-li un gran espai pel mecanisme i una finestra que permet veure tot l’interior de la màquina. Aquest factor tot i que es considera positiu pot no ser la millor manera de mostrar-ho i tampoc és el factor més prioritari de la màquina. Barret Verd El punt de vista creatiu ens porta a una màquina més estrambòtica i basada en l'experiència de l’usuari. Aquí es mostra una gran pantalla que pot servir per posar publicitat i també donar informació sobre la màquina i la seva utilitat. En aquesta màquina el portador haurà de separar els materials manualment i per aportar més experiència podrà girar una maneta lo qual farà que es mostri per pantalla el procés de reciclatge pel qual està passant la mascareta. El mètode de rebre rewards és a força d’imprimir codis QR. FIGURA 10. SKETCH BARRET BLANC FIGURA 11. SKETCH BARRET NEGRE FIGURA 12. SKETCH BARRET VERD 34 Barret Vermell La passió ens porta a una màquina que cridi l’atenció i doni un valor extra al procés de reciclatge. L’usuari deixa de veure la màquina com una simple eina de reciclatge sinó que també ho veu com un joc d’on treure les millors pilotes (premis). En aquestes pilotes es podrà trobar des de descomptes a petits premis i joguines fetes amb material plàstic. Les pilotes seran limitades de manera que el portador es senti incentivat a tornar i guanyar els millors premis. Aquest factor només s’utilitzarà si l’usuari ho desitja i sinó també pot optar per rebre algun descompte via bluetooth o tiquet. Per altra banda, la màquina disposarà de dues pantalles: una per orientar a les persones sobre l’ús de la màquina i l’altre, de dimensions molt més grans, que presentarà publicitat d’altres marques i anuncis per conscienciar a l’usuari sobre el reciclatge. Barret Groc Amb aquest disseny ja ens apropem a una màquina més funcional, però que alhora té en compte a l’usuari i la seva experiència mentre utilitza la màquina. Aquesta màquina es focalitza molt en la visibilitat del procés de reciclatge de manera que es doni més veracitat al servei. També tindrà una pantalla que informarà el portador sobre què ha de fer a més de mostrar publicitat quan la màquina no estigui en ús. El mètode d’inserció de mascaretes serà el tipus puzle. Barret Blau Aquesta última proposta s'assembla molt a la proposta groga lògic-positiva però amb petits canvis. D'aquesta manera s’intenta assolir tots els punts positius de les altres màquines. En aquest cas mostrem el procés de reciclatge per donar visibilitat i veracitat al procés, però sense que sigui el centre d’atenció de la màquina. També es disposa d’una gran pantalla on es pugui des d’informar a l’usuari, posar publicitat i també reproduir animacions que acompanyin el procés de reciclatge per poder afegir un valor més positiu a l'experiència. El mètode d’inserció serà simple i intuïtiu i també s’oferirà al portador 3 tipus de maneres de rebre els rewards i quin tipus desitja. FIGURA 14. SKETCH BARRET GROC FIGURA 15. SKETCH BARRET BLA FIGURA 13. SKETCH BARRET VERMELL Estudi problemàtica i generació de propostes per al reciclatge de les mascaretes protectores. 35 Per tant, d’aquesta tècnica s’ha extret que el què es vol és que la màquina tingui un valor atractiu i que afegeixi una experiència més positiva a l’usuari. També es vol donar flexibilitat a les persones de manera que puguin decidir el com i què volen rebre com reward. L’objectiu de la màquina és que sigui atraient sense perdre la seva funcionalitat principal, que sigui una experiència valorable sense que deixi de ser un procés d’intercanvi ràpid; i la part més important és que informi i es comuniqui amb les persones passants, d’on a partir d’una sola mirada pugui entendre què és aquesta màquina, li doni un incentiu per utilitzar-la i a l’hora també mostri publicitat d’altres marques. 4.3.4 Terry Finalment, l'última tècnica emprada es basa a representar aquesta màquina de reverse vending des de punts de vista d'altres marques. A partir de les conclusions extretes amb l'última dinàmica creativa es pot observar que el que es necessita és un producte simple i funcional, però a l'hora un producte que aporti experiència i gratificació personal. Per aquest mateix motiu s'ha decidit dissenyar des del punt de vista d'Apple, una empresa coneguda per la seva simplicitat i elegància en productes tecnològics, i de l'empresa Lindt, una empresa de xocolata basada en l'experiència de l'usuari. D'aquesta manera es podrà contemplar la màquina des dels dos extrems i els factors més importants de la màquina. Lindt Per fer el disseny de lindt s’ha pres com a referència la seva màquina interactiva a la Casa de la Xocolata. Aquesta màquina es basa a inserir la mascareta i només fer aquesta acció a la pantalla on es troba normalment la publicitat, sortirà una persona que acompanyarà a l’usuari i li explicarà el procés de reciclatge. A partir d'aquí es podrà observar el procés de reciclatge en cru mentre que la persona de referència explicarà informació addicional sobre el reciclatge. Quan la mascareta es transformi en gransa, es podrà finalment donar el reward. D’aquesta manera es segueixen els valors de la marca i la seva importància a l'experiència de l’usuari a l’hora que es fa un sistema atractiu amb materials luxosos (ors i blancs). Lindt el que fa és afegir valor a l'experiència de l’usuari explicant-li una història i fent-li seguir-la. Apple Per altra banda, trobem Apple una marca coneguda per la seva estètica minimalista i atractiu. En aquest cas s’ha creat una màquina molt simple on la peça predominant és una gran pantalla. Aquesta serà utilitzada exclusivament per anuncis i donar informació sobre la marca. Quan a usabilitat la màquina ofereix allò que es creu estrictament necessari, per tant, un lloc d’inserció de material, un lloc d’extracció de reward i FIGURA 16. SKETCH LINDT FIGURA 17. SKETCH APPLE Imatge 3. Màquina lindt 42 enquestats creuen més adient el fet de tenir una bonificació monetària i instantània només apropant el telèfon mòbil a la màquina. Per altra banda, l’opció menys votada (20%) ha estat la d’imprimir un codi de descompte sense cap tràmit virtual i el 25,7% ha votat que li agradaria més rebre un codi QR per escanejar i gestionar les bonificacions via app. Per tant, la millor opció de gestió de bonificació seria sempre optar per un mitjà virtual. Finalment, tot i que la M3 no ha sigut votada com la millor màquina ni la més atractiva, el 60% dels enquestats consideren positiu el fet de poder veure com es recicla la seva mascareta, tot i així el 40% creu que no és important o que no té temps per veure-ho. D’aquesta pregunta es pot determinar que aquest factor és atractiu però no prioritari a l’elaboració de la màquina. 4.5.4 Conclusions Finalment, un cop valorades i estudiades les tres propostes de disseny s’ha arribat a la conclusió que cal dissenyar una proposta final que tingui en compte tots els valors estudiats. Aquestes són les conclusions específiques de l’estudi creatiu i disseny de la màquina ● És molt importar fer un disseny que compleixi els 5 requisits de la proposta de valor: ha d’aportar valor, ser notable, influenciar, educar i ser fàcil d’utilitzar. L’objecte ha de conscienciar al públic, atraure i finalment rendibilitzar el procés d’intercanvi. ● El factor de influència i educar es pot fer a partir d’una bona comunicació. El missatge es pot transmetre via pantalles o també donant visibilitat al procés de reciclatge. ● La visibilitat del procés és un factor atractiu però, no indispensable pels enquestats i, per tant, s’ha de considerar com un valor afegit. ● Les prioritats del públic objectiu respecte al valor afegit de la màquina són: 1.Comunicació; 2. Bonificació i 3. Estètica. Per tant, el més important del disseny del producte és el missatge que rep l’usuari passant. ● El sistema de rewards haurà de ser de la següent manera ○ Via virtual. Serà necessari crear una app que sigui la plataforma d’informació i bonificacions del portador. ○ El reward s’obtindrà via bluetooth però si l’usuari no disposa d’un dispositiu electrònic també podrà optar per imprimir un codi QR i utilitzar-lo posteriorment. ○ El més prioritari és que s’ofereixi un reward monetari i si el portador ho prefereix també es pot oferir un sistema d’acumulació de punts que es gestiona via app. ● El mètode d’inserció de mascaretes haurà de ser del tipus puzle, on es delimita un espai per col·locar les mascaretes. Posteriorment, es separen els materials amb una peça afilada. ● Les mascaretes s’hauran d’insertar una per una, ja que d’aquesta manera, és més fàcil fer un bon control i tractament dels materials. ● L’extracció del material reciclat haurà de ser amb un sistema intercanviable de brosses. D’aquesta manera la persona encarregada d'extreure el material només s’haurà d’encarregar de treure la brossa i substituir-la. ● S’ha de valorar l’experiència de l’usuari, però també s’ha de fer que el procediment sigui ràpid. ● No es busca una màquina bàsica i convencional, es busca un disseny amb algun valor afegit. Amb el que s’ha observat aquest valor afegit ha de ser principalment la comunicació. ● S’ha de disposar d’un espai per poder posar publicitat. Estudi problemàtica i generació de propostes per al reciclatge de les mascaretes protectores. 43 5. Decisió i plantejament de la máquina i servei 5.1 Proposta formal de la màquina 5.1.1 Producte final A partir de l’estudi establert, la pràctica de dinàmiques creatives i enteses les valoracions del públic objectiu sobre les propostes presentades, cal especificar un producte final. En aquest cas no s’ha optat per cap opció presentada sinó que, a partir del feedback obtingut, s’ha elaborat un disseny final de què hauria de ser la màquina de reverse vending. En aquest cas s’ha valorat tots els aspectes de la primera i segona fase del treball. Començant pel fet que la màquina aporti un valor, sigui notable, influecii i eduqui a l’usuari, i sigui fàcil d’utilitzar. S’ha decidit fer una màquina amb una estètica diferent de la que normalment s’estableix per les màquines de reverse vending, s’ha determinat un espai per la publicitat i també s’ha declarat un reward flexible. A continuació es mostra el disseny final: Aquesta màquina disposa d’una gran pantalla on es podrà informar a l’usuari de la utilitat d’aquesta i també posar publicitat. La seva estètica li dóna un valor afegit que atraurà les persones i generarà visibilitat del procés de reciclatge amb imatges mostrades per pantalla i no mitjançant una transparència que ensenyi l’interior de la màquina. Per altra banda, es disposarà d’un espai per reciclar la mateixa mascareta, on hi haurà també una pantalla que orienti al portador sobre les passes a seguir i també perquè aquest gestioni el tipus de reward que necessita. El sistema de col·locar la mascareta serà del tipus puzleguillotina, un cop la màquina detecti un usuari, es podrà obrir una porta d’on sortirà una base. Aquesta base marcarà un espai determinat on col·locar la mascareta i després fixarla. Quan la màquina detecti la presència de la mascareta, retornarà la base a l’interior de la màquina, on procedirà a fer la separació de materials. El tipus de reward s’adaptarà a les necessitats de l’usuari, es podrà escollir entre rebre un reward monetari (en l’apartat del model de negoci s'especifica la quantitat) i acumular punts per possibles descomptes de productes sostenibles i sense residus. El portador rebrà el reward via el seu mòbil, on només farà falta connectar-lo amb una base FIGURA 21. DISSENY FINAL MÀQUINA 44 contactless via bluetooth, si no és possible fer aquesta acció, també es podrà escanejar un codi QR que es mostrarà per pantalla. En ambdós casos serà necessari que l’usuari tingui l’app específica de la màquina que li permetrà saber els diners acumulats per després fer una transferència al seu compte bancari, o bé saber quants punts té i necessita per les ofertes marcades. Com a últim recurs, es podrà també imprimir un tiquet amb un codi QR, de manera que la persona pugui escanejar–lo quan disposi del seu mòbil. El mètode d’extracció de material serà semblant a l’intercanvi de bosses però utilitzant capses metàl·liques i una transpaleta manual. Això permetrà una bona extracció dels materials sense la necessitat de l’usuari secundari hagi de fer molt esforç físic. L'experiència de l’usuari serà bona a causa de la informació visual que rebrà contínuament i la rapidesa de la gestió del residu. Aquesta màquina té un valor afegit comparat amb les altres màquines, ja que ofereix un disseny diferent i que va més enllà de la forma bàsica d’aquest tipus de màquines. Per aquest disseny es veu clarament que s’ha seguit en ordre les prioritats determinades en apartats anteriors: 1. Comunicació. S’ha instal·lat una gran pantalla que permet informar a les persones constantment. 2. Bonificació. S’ha determinat diferents tipus de bonificacions de manera que tots els usuaris estiguin satisfets. 3. Estètica. Un disseny amb estètica diferent, que atrau i dóna valor afegit. 5.1.2 Storytelling de les funcions Per poder entendre millor la màquina s’ha decidit explicar el seu funcionament mitjançant petits dibuixos de storytelling. Aquí es mostrarà pas per pas el que ha de fer l’usuari primari quan interactua amb la màquina i també el que ha de fer el secundari quan ha d’extreure el material. Inserció de la mascareta + Reward El portador ha de seguir 5 simples passes per poder reciclar una mascareta. A continuació s’explica el que ha de fer: 1. Tocar la pantalla. Dir a la màquina que vols reciclar. 2. Inserir la mascareta. 3. Dir a la màquina que s’ha col·locat el material correctament. 4. Determinar com es vol rebre el reward(QR digital, QR imprès o bluetooth) i quin tipus (monetari o acumulació de punts). 5. Rebre el reward. Estudi problemàtica i generació de propostes per al reciclatge de les mascaretes protectores. 45 Aquest mètode permet que la mascareta estigui ja col·locada d’una manera específica per poder fer la separació de materials correctament. A més aquesta màquina haurà d’incorporar una tecnologia d’intel·ligència artificial que permeti detectar el productes disposats i confirmar que és el tipus de mascareta que pot reciclar i que es troba en la posició adequada per poder procedir amb el procés de reciclatge. Per aquest mateix motiu la màquina haurà de disposar de càmeres que permetin a la màquina observar, identificar i entendre les accions de l’usuari i poder corregir-les si és necessari. L’únic inconvenient que es pot contemplar amb aquest mètode d’inserció de mascaretes és el fet que s’haurà d’introduir les mascaretes una per una. D’aquesta manera es podrà fer un millor control de les unitats inserides i fer una separació de materials correcta. Això no vol dir que en un futur no es pugui plantejar el fet que es col·loqui més d’una mascareta. Al cap i a la fi, només és necessari un millor sistema d’intel·ligència artificial que pugui detectar el total d’unitats col·locades i si totes les mascaretes són quirúrgiques. Quant al sistema i la tècnica de separació de materials, aquesta podria ser exactament el mateix. Com ja s’ha especificat en altres apartats, la màquina disposarà de 3 maneres de rebre el reward: Escanejant un codi mostrat per pantalla, escanejant un codi imprès o connectant el mòbil via bluetooth per rebre la bonificació. D’aquesta manera sempre es dóna flexibilitat a les persones de poder rebre la bonificació de la manera que desitgi. Extreure material reciclat L’objectiu d’aquest procediment és fer que l’usuari secundari no hagi de fer molt esforç físic per poder retirar els materials. Els contenidors de material reciclat es trobaran a la part inferior de la màquina i per tant cada vegada que s’hagi de retirar el material, el treballador s’hauria d’ajupir, extreure el material pesant i endur-se una capsa pesant fins a un camió/vehicle. Aquest fet, si es repeteix molts cops pot causar molèsties i problemes, ja que al final l’empleat ha de fer molta força i moviment amb l’esquena i carregar material FIGURA 22. STORYTELLING INSERCIÓ MASCARETA 46 pesant. L’objectiu principal d’aquesta tasca és evitar aquest fet i fer que el procés sigui el més ergonòmic i automatitzat possible. A l'apartat de conceptualització de producte es va determinar que una bona tècnica seria l'intercanvi de bosses, és a dir poder crear una bossa que reculli el material i sigui fàcil d'extreure de manera que l'usuari només hagi de desenganxar la bossa i emportar-se-la. Aquesta tècnica era molt positiva, ja que evitava que el treballador hagués de buidar els dipòsits en altres dipòsits més grans, perquè això requeria més esforç físic. L'únic inconvenient que hi havia era que el material de les bosses havia de ser resistent i aguantar altes temperatures, ja que l'apartat de desinfecció mitjançant la llum ultraviolada s'havia de fer sobre aquests dipòsits. Finalment, es va optar per fer la proposta mostrada al propi storytelling, on s'utilitzen dipòsits d'acer (pot resistir la llum ultraviolada) encaixats en unes guies. L'usuari secundari ha de disposar d'una paleta que pugui treure el conjunt de dipòsits de les guies i transportar-los fins al vehicle. Aquests dipòsits són substituïts per uns nous o uns reutilitzats. D'aquesta manera l'empleat no ha de tocar tampoc aquestes peces que poden estar a una alta temperatura a causa de l'exposició a la llum ultraviolada. Les guies de la màquina disposaran d'un encaix que fixarà la disposició dels dipòsits, per tant, al utilizar la transpaleta i pujar-les, aquestes es desencaixaran de les guies i es podran extreure. Aquesta tècnica permet que els materials no es vagin traspassant de dipòsit a dipòsit, sinó que des del moment que surten de la màquina van directament a la fàbrica. D’aquesta manera evitem que una pèrdua de material considerable que es pot causar d’anar traspassant el material d’un lloc a l’altre fins a arribar a la fàbrica de producció. Les passes són les següents: 1. Obrir la porta de l’espai de dipòsits amb una clau. 2. Extreure les brosses de dins de la màquina. Moure la guia 3. Utilitzar la transpaleta per desencaixar els dipòsits i extreure’ls. 4. Substituir manualment els dipòsits per uns nous. Estudi problemàtica i generació de propostes per al reciclatge de les mascaretes protectores. 47 FIGURA 23. STORYTELLING EXTRACCIÓ DE MATERIAL Aquest sistema permet complir amb els objectius establerts però té un petit inconvenient d’excés de materials. A la fi, s’està utilitzant dos dipòsits per poder fer una sola extracció dels materials reciclats, però això queda compensat, ja que al final els dipòsits estaran a temperatures elevades que provocarà una difícil manipulació dels dipòsits. Substituint-los, es permet una bona, segura i ràpida extracció. 5.1.3 Selecció de materials Quant a l'especificació de materials, és una mica complex determinar absolutament tots els que componen la màquina. Això es deu al fet que aquesta proposta de disseny no va més enllà del mateix disseny del producte i en un cas real es deixaria als mateixos enginyers mecànics i elèctrics determinar les eines i components de la màquina, i, per tant, els seus materials. El que si és molt clar és que aquestes peces hauran de tenir una altra resistència a les altes temperatures (s'estarà extrudint plàstic a 190 i 230ºC). Així i tot, per aquest disseny s'ha decidit determinar una proposta del que seria els materials de la carcassa, ja que al final és un component estructural la funció de la qual és suportar totes les peces del seu interior i aportar un valor estètic per la part exterior. En aquest cas la carcassa també haurà de ser d'un material resistent a altes temperatures, però haurà de ser també aïllant (tèrmic i de vibracions) i haurà de permetre ser pintat. Finalment, s'ha determinat que la carcassa serà d'algun tipus d'acer galvanitzat d'espessor d'entre 10 i 22 mm. Aquest tipus d'acer serà determinat un cop els enginyers especifiquin tots els components, i, per tant, les necessitats específiques de resistència de la carcassa. A la carcassa se li aplicarà una capa de pols d'acrílic que serveixi com a pintura, la qual cosa fa que resisteix condicions externes. A la zona d'interacció amb l'usuari (zona verda), se li afegirà plàstic Lexan, el qual és molt resistent i pot ser emprat per aturar la transmissió de calor. Finalment, se li afegeix poliuretà el qual proporciona amortiment de les vibracions i ofereix un aïllament tèrmic de l'interior de la màquina. 5.1.4 Estètica L'estètica d'aquesta màquina és molt important, ja que al final aporta el punt diferenciador entre altres. Pel que s'ha observat a la recerca del mercat, la gran majoria de productes de reverse vending es basen en una capsa standard, una petita pantalla i un espai on dipositar el material a reciclar. Aquestes no disposen d'un espai per la publicitat ni posen la comunicació per sobre de tot. Per aquest motiu s'ha determinat que la millor opció és una màquina una mica més llarga que les altres i també més prima, la qual cosa fa que sigui més notable i elegant . 48 S'ha volgut que tingui una estètica més neutra perquè aquesta s'ha d'adaptar a qualsevol mena d'entorn sense desentonar i també que ha de ser atraient per tota mena de persones i edats. Al principi es va proposar un disseny molt més colorista i eclèctic per donar més visibilitat a la màquina, però es va acabar fent un disseny més sòlid i neutre a causa del fet que la màquina havia de generar interès a tota classe de barceloní, i si es plantejava una proposta molt colorista, els usuaris de major edat podien acabar rebutjant el producte o no sentir-se atrets a utilitzar-lo. Per tant, la proposta plantejada permet que sigui una màquina bàsica i moderna, deixant visibles els mateixos materials de la carcassa, però a l'hora atraient i agradable a la vista. Es considera que el fet de col·locar una pantalla de grans dimensions no només aporta un afegit al valor estètic sinó que també aporta més visibilitat a la màquina i ofereix un espai per la comunicació i la publicitat. El seu aspecte també ha de ser simple de manera que el portador entengui que la mateixa acció de reciclar també és senzill. La seva carcassa continua sent d'una forma geomètrica bàsica per poder facilitar la producció i reduir el cost de disseny. La seva simplicitat atorga la connotació que la màquina és de fàcil ús i s'adapta a tota mena d'entorn. Quant a materials, s'ha jugat amb el mateix metall de la màquina i s'ha col·locat un espai recobert de pintura que permet donar-li un aspecte més estètic, jugant amb les textures, però també permet delimitar l'espai que ha d'utilitzar l'usuari fixant atenció en aquella zona a partir del color. Per tant, la màquina acaba tenint una estètica més moderna, minimalista, atractiva i amb comunicació digital. Sent diferent de les altres màquines proposades a causa de la forma (màquina fina i llarga), l'aspecte i posant el valor afegit tecnològic de les pantalles i l'app. 5.1.5 Briefing Un cop presentada i definida la nova màquina s’ha decidit crear un briefing del producte plantejat. Aquest document se li aportaria a l’empresa d’enginyeria que pugui acabar creant el producte a partir dels requisits pre-establerts. Per tant, per fer un petit resum de la proposta formal de la màquina, a continuació es presentarà el briefing de requisits de la màquina. Aquest document posteriorment s’hauria d’enviar a una agència o fàbrica de manera que pugui acabar de definir tots els aspectes tècnics necessaris i enviarho a produir. A continuació es presenta el briefing per crear una màquina de reverse vending per reciclar mascaretes. D’aquest briefing ja s’ha establert l’estètica i disseny del producte, i només cal acabar de definir els aspectes tècnics, mecànics i elèctrics que permetin el funcionament de la màquina tenint en compte els requisits que es definiran a continuació. Estudi problemàtica i generació de propostes per al reciclatge de les mascaretes protectores. 49 Briefing tècnic Mètode de reciclatge Segons la investigació establerta les mascaretes estan formades de 3 parts principals: la part filtrant, la part nasal i les gomes de les orelles; les quals estan fetes majoritàriament de plàstic. La màquina en qüestió ha de poder separar aquestes 3 parts per després reciclar els seus materials. La part filtrant es reciclarà com un plàstic “pur” tot i que sigui la barreja de polipropilè i polièster, i es convertirà en gransa; les gomes de niló també seran reciclades amb el mateix mètode però per separat, i finalment de la part nasal s’haurà d’extreure el filferro i emmagatzemar-lo sense fer cap tractament de material excepte el procés de desinfecció. La mascareta passarà pel següent procediment un cop sigui detectada per la màquina: 1. Separació de materials: Part de la màscara, twist-band i goma de les orelles. 2. Es tallen en quadrats petits (part filtrant) i es tallen les gomes. 3. Extrusió dels materials ( 190 per la màscara i 230 °C per les gomes) 4. Mentre es va extrudint el material, aquest es va tallant, creant gransa de plàstic 5. Desinfecció longitud d'ona 254nm, intensitat 303uw/cm^2, acció 30 segons en el dipòsit final. La màquina ha de disposar del sistema d’extracció de material i d’inserció de mascaretes que s’ha proposat anteriorment. Reward El reward haurà de ser flexible, i es podrà basar en l’acumulació de punts per descomptes o bé un reward monetari. Cal dissenyar una app per poder fer la gestió d’aquests rewards i alhora informar a l’usuari sobre la gestió i el reciclatge de mascaretes. La màquina ha de disposar d’una base de bluetooth contactless de manera que el portador pugui connectar el seu mòbil amb la màquina només apropant el telèfon. La gestió hauria de ser quasi igual que la d’un caixer automàtic. La màquina també ha de poder imprimir un tiquet on surti un codi QR i també ha de poder mostrar-lo per pantalla. Estètica i contingut La màquina ha de disposar de dues pantalles: ● Una pantalla tàctil de dimensions més petites que pugui orientar a l’usuari durant el procés de reciclatge i que també serà la base de gestió del tipus de reward ● Una de dimensions molt grans que sigui d’ús exclusiu per la publicitat i per informar i conscienciar a l’usuari. S’ha de crear una màquina que segueixi l’estètica següent: Especificacions tècniques Finalment s’ha de complir amb els següents requisits: ● La màquina ha de generar gransa de plàstic de niló/polièster, gransa de plàstic generat per la barreja dels materials filtrants i finalment separar el material de filferro. ● La màquina ha de tenir una fonometria màxima de 70dB. Aquesta no ha d’emetre un soroll més que una aspiradora. ● La capacitat de la màquina ha de ser de 4150 mascaretes/dia i ha de tenir un dipòsit d’aproximadament 91L 17 . 17 Mirar l’annex 3 per entendre el càlcul de capacitat de la màquina FIGURA 21. DISSENY FINAL MÀQUINA 50 ● La màquina ha de disposar d’una sola obertura d’on poder extreure el material reciclat. ● La màquina ha de tenir un sistema de comptadors per poder fer un control de quan el dipòsit està ple. ● Ha de tenir la capacitat de saber quan s’ha quedat sense paper. ● La màquina ha de disposar d’un sistema d’alerta, seguretat i control de temperatura que detecti quan hi ha un problema amb el sistema i controlar la temperatura interna. ● Ha de disposar d’un sistema d'intel·ligència artificial i càmeres per detectar quin tipus de material s’està col·locant i rebutjar-lo si no és el correcte. ● La màquina ha de tenir connexió bluetooth. ● Es disposarà de 3 contenidors: un pel filferro, un pel plàstic reciclat del material filtrant i un altre pel niló reciclat de les gomes de les orelles. 5.2 Proposta formal del servei Un cop definida la màquina cal determinar el tipus de servei. D’aquí es plantegen molt preguntes com ara el tipus d’entitat que gestiona i instal·la les màquines fins a quin és el producte resultant que es pot fer a partir dels materials reciclats. A partir de l’enquesta plantejada 18 s’ha pogut observar que el 74,3% de les persones, creuen que la responsabilitat de gestió del residu recau en les autoritats i el govern. D’aquesta manera es va proposar que l’empresa o entitat que gestiona aquest servei ha de ser l’Ajuntament de Barcelona. Té més sentit que aquest material sigui gestionat per l’ajuntament ja que al capdavall, l’ús d’aquestes mascaretes és obligatori (durant l’any 2021) i aquesta decisió la pren justament el govern. Per tant, qui millor per reciclar el material que les mateixes persones que obliguen la població a utilitzar-les? D’aquesta manera es mostra un factor de responsabilitat molt important de part del govern. Aquest tipus de gestió seria executat per una empresa contractada per la generalitat, és a dir, el propi business plan haurà de ser acceptat per l’Ajuntament de Barcelona però pel que fa a la mateixa acció del servei, seria una empresa externa. Per tant, s’ha decidit crear una empresa que serà contractada i la qual es responsabilitzarà de reciclar les mascaretes quirúrgiques. Veient que qui ho gestiona és l’Ajuntament, és molt clar que l’objectiu directe serà vendre el material reciclat per obtenir un benefici directe. Tot i així en aquest treball s’ha decidit no vendre tot el material aconseguit sinó crear a partir del material filtrant reciclat algun producte o objecte que l’Ajuntament en faci ús, com ara bancs i cadires d’exteriors, cadires de sales d’espera o materials de construcció. D’aquesta manera es reforça la idea de retorn i permet observar un cicle complet del residu de les mascaretes. El que buscarà l’empresa serà intentar disminuir la contaminació causada per la pandèmia per culpa de la generació de màscares, creant productes d’ús quotidià per l'Ajuntament. D’aquesta manera es pot complir amb tots els requisits establerts per la màquina, i aportar una solució a la societat. Oferint aquests productes es dóna també una gran visibilitat i veracitat al sistema de reciclatge i s’educa a la societat del cicle de vida del plàstic. L’acumulació de punts servirà per poder més tard canviar-los per algun servei o acció determinada com ara descomptes per anar al teatre, bitllet pel transport públic o obtenir entrades per esdeveniments. D’aquesta manera també es genera un altre tipus de reward que no és monetari però sense la necessitat de generar més residus. Aquest fet aporta un sentiment de retorn i circularitat que pot generar reaccions molt positives de part del públic. Per tant, el servei proposat consta de les següents passes: 18 Observar Annex 2: Transcripció de l’enquesta. Estudi problemàtica i generació de propostes per al reciclatge de les mascaretes protectores. 51 1. Fabricació de la màquina/Compra de la màquina a una empresa externa. 2. Instal·lació de la màquina de reverse vending a espais concorreguts. 3. Recollida dels materials. 4. Transport fins a la fàbrica. 5. Reciclatge a. Venta del material metàl·lic i les gomes de les orelles a una empresa externa. b. Produir nous objectes a partir d’un X% de la gransa de plàstic i vendre la resta. 6. Transport dels objectes En aquest projecte és important considerar el punt econòmic del servei, i es creu que segurament hi haurà més ingrés si es ven directament el material a empreses externes. Tot i això, tenint en compte que aquest és un projecte enfocat al desenvolupament del producte, es considera interessant fer la proposta del producte final creat a partir dels materials reciclats. 6. Desenvolupament del servei 6.1 Descripció de l’empresa L’empresa encarregada de fer la gestió de les mascaretes serà Recomak. S’ha creat aquest nom com un compost de reciclar - ecologia - mask. Aquesta empresa es dedica a reciclar les mascaretes quirúrgiques de la població de Barcelona i disposa d’un sistema físic i online per la recol·lecció i bescanvi de premis enfocat a les màscares protectores. Recomak formarà part en tot el procés de reciclatge, serà qui instal·la les màquines de reverse vending, qui recull els materials i també qui transforma aquests en nous productes. Missió Recomak és una empresa orientada a la cura i preservació del medi ambient a través del reciclatge, la qual premia la capacitat de la població de reciclar mascaretes a través de l'intercanvi de diners o punts bescanviables. La missió de l’empresa és eliminar les mascaretes del paisatge urbà i proposar una solució de reciclatge davant d’un objecte d’ús obligatori. Vol col·laborar amb empreses, entitats governamentals i persones per evitar que aquests residus acabin en abocadors o incineradores i crear una solució, des del reciclatge fins a la reutilització. Visió Recomak treballa per reciclar les mascaretes quirúrgiques de la població barcelonina, però espera en un futur poder ampliar la seva capacitat i poder tractar amb tota mena de mascaretes i materials plàstics. El seu objectiu és poder ser líder del reciclatge a Catalunya i poder ser un model d’organització a seguir, per contribuir a la cura del medi ambient. 6.1.1 Imatge corporativa La marca proposada és Recomak, una empresa que es dedica a aportar circularitat a les mascaretes quirúrgiques a partir d’un sistema de recol·lecta i màquines de reverse vending. Aquesta empresa el que vol és que sigui fàcilment detectable i reconeixible per tota mena de barceloní, és per aquest motiu que s’ha decidit fer ús dels colors que normalment s’utilitzen per donar referència al reciclatge (verd) i a les mascaretes quirúrgiques (blau cel). 58 Relacions amb el client La interacció amb l’usuari mai serà físic. S’informarà a l’usuari a partir de la màquina i l’app que disposa, i s’interactuarà amb ell a partir de donar-li punts bescanviables. El portador tindrà sempre total llibertat d’ús a l’hora de rebre el reward i tindrà una relació amb Recomak de comunicació constant sobre l’aprenentatge de reciclatge, la seva contribució i formar part d’una xarxa d’usuaris que reciclen. Canals Els canals seran les plataformes on es pugui transmetre publicitat sobre el projecte ja sigui mitjans de comunicació massiva com la televisió i també a través de les xarxes socials. La mateixa màquina suposarà un canal d’informació de l’usuari per conscieciar-lo de fer-ne ús a més de transmetre informació a través dels nostres socis com ara universitats i supermercats. Segment del client Usuari: Per un costat ens trobarem amb el nostre públic objectiu que serà tota la població de Barcelona que utilitzi mascaretes quirúrgiques que siguin majors de 18 anys (tindrà accés a un compte bancari). Client del servei: Ajuntament de Barcelona. Entitat amb responsabilitat pública que vol aportar una solució a un problema de reciclatge. Client de publicitat: Empreses que vulguin comunicar informació per les nostres plataformes. Estructura de costos Costos fixos: programació, lloguer d'espais, manteniment i compra de màquines, pagament d'inversió, fàbrica de productes Costos variables: Tractament de residus (el flux pot variar cada setmana i per tant la recollida de material s’ha d’endarrerir), retorn monetari del reward (depenent de quanta gent utilizi la màquina s’ha de retornar més o menys diners). Fonts d'ingrés Venda de residus reciclables (banda metàl·lica, gomes de niló) Espai publicitari físic i web Creació de bancs 6.3.3 Anàlisis DAFO Fortaleses El punt més important a destacar d’aquest projecte és el seu caràcter innovador, ja que, al cap i a la fi, és una proposta a una problemàtica que encara no ha estat resolta. També cal dir que és un mètode de reciclatge que no està molt explorat a Espanya i que té molts punts positius per incentivar a la societat a ser responsable amb els seus residus. Aquest servei promou moltes campanyes i accions actuals sobre el reciclatge, la reutilització de materials i el fet donar-li una nova vida a un producte que, d’altra banda, acabaria en abocadors. Estudi problemàtica i generació de propostes per al reciclatge de les mascaretes protectores. 59 Debilitats La nostra fortalesa també serà la nostra debilitat, ja que al final, al ser un servei innovador i poc utilitzat a la nostra societat, Recomak s’ha d’afrontar al desconeixement de les persones sobre el seu propòsit o l’ús de la màquina/plataforma. La primera adversitat que es tindrà serà haver d’integrar aquest servei a la vida dels barcelonins i crear un sentiment de retorn i satisfacció que faci que l’usuari vulgui integrar aquesta acció al seu dia a dia. El desconeixement del servei, de l’empresa i el fet que la plataforma sigui majoritàriament d’ús tecnològic, pot causar adversitat davant cert públic. Per aquest motiu és necessari fer una campanya publicitària per donar visibilitat al procés i mostrar la facilitat d’ús. Oportunitats La principal oportunitat que té Recomak és el fet de crear una tendència sobre la responsabilitat directa a la cura del medi ambient. A causa de les conseqüències que s’han observat del canvi climàtic més el fet que durant la pandèmia es va poder observar la millora del planeta quan l’ésser humà s'atura, ha causat una reflexió de la societat sobre la conseqüència de les seves accions en l’àmbit climàtic. Els processos de reciclatge i les empreses que es dediquen a donar circularitat a productes estan en el seu moment més àlgid a nivell social i polític. D’aquesta manera assumir el flux de residus i aportar una resposta més curosa amb el medi ambient és una gran oportunitat. Cada vegada hi ha més interès de part de la ciutadania i el govern per fer ús d’aquest tipus de servei A més el producte proposat en aquest briefing suposa una solució a un problema molt específic i focalitzat a un sol tipus de mascaretes. Aquest producte pot anar evolucionant amb el temps per poder rebre més materials i teixits plàstics. Amenaces Clarament, l’amenaça més forta és la desaparició de la pandèmia. Aquest projecte ha sigut desenvolupat principalment arran de la pandèmia i la quantitat de residus que s’han generat a causa de la COVID-19. Tot i això, aquesta màquina pot evolucionar i passar a acceptar altres materials plàstics que permetin continuar amb el model de negoci. Per altra banda, una altra amenaça a considerar és la falta de barreres d’entrada que suposa crear aquest tipus de servei, ja que és un model de negoci fàcilment imitable per altres entitats amb més poder adquisitiu. Conclusions Gràcies a les oportunitats plantejades i les fortaleses presentades per aquest servei, Recomak ha d’aliar-se amb l’Ajuntament per consolidar ubicacions concorregudes a la ciutat i demanar la difusió i suport del sistema de reciclatge per poder introduir a la població la idea de l’ús de les màquines de reverse vending. A més també s’ha de fer una òptima comunicació sigui via les xarxes socials o altres mitjans de comunicació per incentivar a la societat de fer-hi ús. Per altra banda, a causa del desconeixement de la societat sobre Recomak i el servei que ofereix és important desenvolupar una estratègia de marketing amb una comunicació clara i forta. Amb aquesta estratègia el que es busca és afermar Recomak com la primera empresa que proposa aquest tipus de tecnologia com a solució al problema de les mascaretes a Barcelona. La nostra estratègia es basa principalment en el tipus de comunicació que es fa per poder empatitzar amb el públic i fer-los entendre que formen part de la causa del canvi climàtic i afermar el servei i el seu propòsit. La probabilitat de succés del servei recau 60 considerablement en el tipus de proveïdors i socis que s’aconsegueixi desenvolupar per poder difondre el missatge i fer créixer l'empresa. L’objectiu principal de l’empresa serà focalitzar l’atenció en què el servei funcioni i els rewards generin una reacció positiva al públic. El més important serà fer accessible el servei per poder captar l’acció i compromís del públic, el concepte de rebre ingressos per la publicitat i trobar les millors col·laboracions es presenten com un punt secundari. Per concloure, la barreja òptima del màrqueting mix i el desenvolupament d’estratègies permetran transformar el sistema operatiu i el desenvolupament de rewards a usuaris, com un avantatge competitiu rellevant i generar èxit al servei. 6.4 Pla de marketing A l’hora d’elaborar un pla de marketing, primer s’ha de determinar una estimació de la demanda del servei i després determinar les diferents rutes a seguir. Ja s’ha deixat clar en diferents apartats que l’objectiu és arribar a tota la població barcelonina que utilitzi mascaretes quirúrgiques, els quals solen ser un 50% de la població, per tant, s’està parlant d’arribar a 830 000 persones. En aquest pla de negoci s’ha de considerar que en el primer any de servei, no s’arribarà a la demanda desitjada, sinó que cada any s’anirà augmentant d’usuaris a partir del marketing establert. Aquest fet permet fer una estimació més realista de les necessitats de l’empresa tant a nivell de marketing com operatiu i financer. Tot i això, no es tindrà en compte la llargada de la pandèmia ja que es considera una dada hipotètica molt variable i difícil de determinat. Consegüentment es tractarà el pla de marketing i operatiu com si fos el desenvolupament d’una empresa de reciclatge amb 4 de previsió i en el pla financer s’intentarà generar retorn des del primer any. L’estratègia de marketing estarà enfocada en dos propòsits clars: Ser líders del mercat amb l’objectiu de tornar-se l’única empresa de referència per reciclar mascaretes i crear fidelitat amb els usuaris, per poder mantenir la majoria dels usuaris a partir del reward i una bona plataforma. El primer propòsit és molt ambiciós, ja que primer s’ha de fer conèixer l’empresa i fer que els usuaris entenguin com funciona el reverse vending en un temps relativament curt. La gran quantitat de volum farà que hi hagi una gran necessitat de col·locar moltes màquines de manera estratègica per tota la zona de Barcelona. És molt important, per tant, informar els usuaris de la proximitat de les màquines i remarcar la facilitat i adaptació del servei de Recomak. Per altra banda, el fet de fidelitzar als usuaris, recau altament en el bon disseny de la plataforma online i la usabilitat de la màquina de reverse vending. També és important que el reward sigui d’una quantitat considerable de manera que l’usuari no vulgui deixar d’utilitzar-la pel cost-oportunitat que se li presenta. 6.4.1 Marketing Mix Per aquest projecte s’ha decidit fer ús d’una anàlisi d'estratègia d’aspectes interns desenvolupada freqüentment per les empreses. Aquest concepte servirà per definir totes les eines i les variables a disposició i dur a terme una estratègia de marketing específica. A partir d’aquí es treballarà amb els quatre elements coneguts com les quatre P: Producte, Preu, Place (Distribució) i Promoció (Publicitat). Estratègia de Producte Pel que fa a l'estratègia de producte, cal especificar que el que s’està oferint als usuaris és un servei i, per tant, un producte intangible. L’estratègia de posicionament es basarà a fomentar i destacar la qualitat i beneficis que aporten les màquines de reverse Estudi problemàtica i generació de propostes per al reciclatge de les mascaretes protectores. 61 vending. El nostre objectiu serà obtenir una màquina amb un disseny, presència i tecnologia innovadora que permetrà tenir un valor diferencial respecte les altres màquines de reverse vending. La funcionalitat i usabilitat de les màquines seran clau per l’èxit del servei és per aquest motiu que el disseny ha d’estar focalitzat en la interacció amb l’usuari, donant-li un benefici immediat i tangible. A més la flexibilitat i adaptació de la màquina perquè l’usuari esculli el mode i tipus de reward és un punt positiu a tenir en compte del producte. Aquesta màquina serà presentada d’un mode diferent dels clients i usuaris de Recomak. Per una banda, es presentarà el servei als usuaris on se’ls hi entrega una eina innovadora de reciclatge que permet la cura al medi ambient i un estil de vida ecològicament responsable. Per altra banda, als clients, es presenta una plataforma com eina publicitaria tant física com virtual per fer-se conèixer per tota la ciutat. Estratègia de Preu En aquest apartat s’ha de tenir en compte els dos tipus de punts de vista: ● Als nostres usuaris no se’ls hi reclamarà cap mena de cost per l’ús de la màquina. De fet, el que fa que aquest servei és promoure el reciclatge i fer que ells rebin promocions i bonificacions monetàries a canvi de les seves accions. ● Pel que fa a les entitats patrocinadores, se’ls hi establirà una tarifa setmanal per l’ús de l’espai publicitari de la màquina i de l’aplicació. Tenint en compte que aquestes màquines es col·locaran en un espai públic i concorregut, s’ha decidit establir els preus a partir de les tarifes establertes al metro de Barcelona. 21 D’aquí les tarifes funcionen a partir de les màquines disponibles i de la duració del lloguer. Per aquest mateix motiu s’ha decidit que tenint 200 màquines per tota Barcelona (tenint en compte que es col·locaran 1 màquina per cada 4150 persones) s’ha establert un cost aproximat de 18000€ setmanals per col·locar publicitat en aquestes màquines, tenint en compte les despeses de gestió i publicitat. Estratègia de Distribució i canals La distribució de les màquines és de gran importància per l’èxit d’aquest servei. La seva ubicació permetrà fidelitzar als usuaris i abastar la major part de persones. Les màquines estaran ubicades en zones de gran afluència de públic com ara universitats, supermercats, estacions de transport públic i punts verds. Aquestes àrees hauran estat prèviament seleccionades en funció de la rotació de públic objectiu que hi tingui lloc durant la seva rutina diària. La comunicació virtual s’establirà sempre via l’app. Estratègia de Promoció i publicitat L’estratègia de promoció es basarà a estimular una reacció positiva del públic a partir de l’ús de les màquines de reverse vending. Tota mena de comunicació feta per promocionar Recomak, s’enfocarà en la participació i la creació d’una comunitat amb responsabilitat mediambiental que vulgui difondre el missatge de la marca per convicció pròpia del seu funcionament. Per aquest motiu, el tipus de missatge i diàleg que es farà es basarà en una invitació a ser part de la nova comunitat del reciclatge i per consegüent, rebre promocions i reward a canvi. Per tant, es deixarà el concepte de retorn com un premi per les seves bones accions. La publicitat inicialment tindrà com a objectiu fer conèixer l’empresa i la seva utilitat. Un cop entrat al mercat, es passarà a fer una difusió de comunicació per xarxes socials i 21 Publicidad en el metro de Barcelona. (2022). Oblicua. Recuperado 24 de mayo de 2022, de https://www.oblicua.es/publicidad/publicidad_en_metro_en_barcelona.html 62 buscar interacció digital. Aquesta publicitat sempre promourà l’activitat de reciclatge i buscarà la interacció del públic. Recomak també buscarà contacte i interacció a partir del desenvolupament d’esdeveniments públics que permetin posicionar a Recomak com una empresa de preocupació mediambiental com ara fer recollides de plàstic, fer tallers de reciclatge o conferències escolars sobre la importància del reciclatge. Es durà a terme diferents tipus de campanyes publicitàries majoritàriament per mitjans digitals. Primerament per fer-nos conèixer, posicionar-nos, conscienciar als usuaris del reciclatge i incentivar a la pràctica del reciclatge a través de les màquines. A continuació es farà una segona campanya per fidelitzar als usuaris i fer que divulguin l’ús de la plataforma a través de persones del seu entorn. Tota aquesta comunicació es farà a través de la comunicació horitzontal a xarxes socials, esdeveniments i altres. 6.4.2 Pressupost de marketing Pel desenvolupament d’aquesta empresa es considera que tota mena de departament ha de disposar d’un capital disponible per desenvolupar les activitats esmentades amb èxit. Aquest punt és especialment important quan les accions establertes influeixen a posicionar l’empresa i fer-nos conèixer als futurs usuaris. Per aquest motiu s’ha decidit proposar un pressupost de marketing amb un horitzó temporal de 4 anys plantejant una pandèmia d’aquesta llargada i l’ús obligatori de mascaretes de manera contínua. A partir d’aquest pressupost es podrà establir totes les estratègies comercials de publicitat, comunicació, campanyes i esdeveniments per potenciar el missatge de l’empresa. Recomak serà qui s’encarregarà de la gestió de la comunicació de l’empresa. Per poder establir els costos del departament de marketing, sense tenir en compte el sou dels treballadors, s’ha tingut en compte el cost mitjà d’una campanya segons l’agència de marketing i publicitat SmartBound. 22 L’estratègia de marketing de Recomak serà establir un marketing digital constant i aprofitar l’espai de publicitat de les màquines per anar mostrant i informant als usuaris sobre la marca. Per tant, els costos de l'estratègia de marketing es basaran en una publicitat constant pels medis digitals i l’elaboració de 2 campanyes al llarg dels 4 anys. S’ha tingut en compte els següents factors: ● SEO: Aconseguir que Recomak es trobi en els motors de cerca quan es busqui, per exemple, “reciclatge”, “mascaretes”, “reverse vending” entre altres. En aquest cas l’eina de SEO no és tan útil com ho seria per empreses que venen productes i volen fer-se conèixer al públic objectiu. La intenció és fer-se conèixer i posicionar-nos com un recurs i eina per reciclar mascaretes. Així i tot, aquest instrument no és tan útil comparant-nos amb una empresa que vengui neveres, un recurs del qual tothom disposa i necessita, i que, per tant, sense cap mena de dubte buscarà al cercador en cas de necessitat. Aquesta acció sol suposar uns 900€ al mes, però considerant que s’utilitzaria com un recurs menys primordial, s’ha suposat que seria la meitat del cost establert per la mitja (450€/mes - 5400€/any) ● Publicitat en xarxes socials: Implica tota mena de gestió del dia a dia de xarxes socials i la creació d'estratègies i el cost per promoure campanyes i anuncis per aquestes vies de comunicació. En aquest cas la quota mensual sol ser de 587,50€/mes la qual cosa implica 7050€/any. ● PPC(pagament per clic): el cost mitjà que té emetre la campanya o publicitat en cercadors com Google i Microsoft. El cost establert mitjà és de 1040,90€/mes per tant 12490€/any. ● Activitats i esdeveniments: En el cas que cada any es creïn activitats de reciclatge, Recomak disposarà de 10 000€ anuals per organitzar esdeveniments per la 22 S. (2022, 28 febrero). Coste de una Campaña de Marketing Digital. Smartbound. Recuperado 26 de mayo de 2022, de https://www.smartbound.io/cual-es-el-coste-de-una-campana-de-marketing-digital/ Estudi problemàtica i generació de propostes per al reciclatge de les mascaretes protectores. 63 comunitat. Aquest tipus d’actes permetran generar fidelitat pels nostres clients i reforçar el sentiment de responsabilitat ciutadana. ● Campanyes: Finalment, el cost de la campanya suposa exactament les mateixes accions proposades però amb més reforç i enginy. Per aquest mateix motiu, marketing disposa d’un pressupost extra per poder desenvolupar les seves estratègies de publicitat per generar coneixement i fidelitat a la marca. El cost establert per aquestes campanyes és de 9,600€ l’any. A continuació es mostra el pressupost de marketing durant els 4 anys: MARKETING ANY 1 ANY 2 ANY 3 ANY 4 SEO 5.400,00€ 5.400,00€ 5.400,00€ 5.400,00€ Publicitat en XXSS 7.050,00€ 7.050,00€ 7.050,00€ 7.050,00€ PPC 12.490,00€ 12.490,00€ 12.490,00€ 12.490,00€ Esdeveniments 10.000,00€ 10.000,00€ 10.000,00€ 10.000,00€ Campanya 1 9.600,00€ 9.600,00€ Campanya 2 9.600,00€ 9.600,00€ 44.540,00€ 44.540,00€ 44.540,00€ 44.540,00€ TAULA 12. PRESSUPOST DE MARKETING 6.5 Pla operatiu 6.5.1 Màquines i equipament Màquina A partir del briefing creat a l’apartat de plantejament de la màquina i servei, el proveïdor farà una proposta de producte. En aquest cas cal esmentar que la màquina haurà de tenir l'estètica especificada i totes les funcionalitats esmentades, on el portador introduirà la seva mascareta la qual serà reciclada per parts fins a crear gransa de plàstic. Per aquest servei s’ha optat per utilitzar una màquina de reverse vending, no només pel fet de fer un desenvolupament del producte, sinó també perquè el material a reciclar pot estar contaminat i, per tant, es considera que la millor manera de tractar-lo és mitjançant una màquina i sense cap mena de contacte humà. L’empresa contractada crearà la màquina de reverse vending tenint en compte la normativa de maquinària i certificació internacional ISO i altres aspectes de fiabilitat i seguretat. S’ha optat a escollir aquest tipus d’aparell a causa de les següents raons: ● Té un espai flexible (pantalla) per poder integrar publicitat i promocions, la qual cosa permet un ingrés extra. ● Es crea un estalvi directe de cost d’emmagatzematge i manipulació ja que la màquina és qui recicla. Un cop reciclat tot el material, aquest es pot enviar directament a les empreses que l’han comprat si és necessari. ● Facilitat d’ús i manteniment. ● Crea fidelització amb el portador degut a la seva tecnologia i sistemes de reward per reciclar. 64 Disseny de l’app i interfície A més de la màquina també s’ha optat per crear una app que permeti als usuaris gestionar els seus rewards. L’objectiu de l’app és crear una plataforma fàcil d’entendre i utilitzar que permeti als portadors trobar el punt de reciclatge més proper i fer un control dels premis. Tot i així el que es vol és que a partir de l’app també es creï una comunitat on els usuaris poden descobrir informació sobre el reciclatge, el producte que està reciclant, formar part d’activitats creades per Recomak i fins i tot competir amb amics i amigues sobre qui ha reciclat més. S’ha plantejat 6 tipus d’apartats: inici de sessió, home page, materials acceptats, mapa, usuari i escaneig. Els adds que sortiran en aquesta plataforma poden ser tipus banner o intersticial. Inici de sessió En aquest apartat el que es busca és informar a l’usuari de totes les funcions de l’app. D’aquí se li mostra que es crearà petits informes de la capacitat de reciclatge de l’usuari, que l’app permetrà localitzar les màquines més properes amb un mapa interactiu, educarà els usuaris de la responsabilitat ecològica de la població i per últim, serà una plataforma perquè els portadors rebin la seva bonificació. Imatge 5. Disseny de l’app: inici de sessió Estudi problemàtica i generació de propostes per al reciclatge de les mascaretes protectores. 65 Imatge 6. Disseny de l’app: home page Home page Aquest apartat es focalitzarà més en informar i incentivar als usuaris sobre el reciclatge. La home page estarà plena d’articles i fun facts sobre el medi ambient i també informarà els portadors de futures activitats organitzades per Recomak. D’aquesta manera es deixa clar que aquesta app i l’empresa no són només una eina de reciclatge sinó també una eina de canvi, i formar part d’aquesta comunitat implica ser part del canvi. Imatge 7. Disseny de l’app: materials a tractar Materials acceptats Aquest apartat servirà per informar i donar visibilitat als usuaris sobre el tipus de material a reciclar. No només s’informa de quins productes accepta Recomak sinó també explica quins usos tindran un cop reciclats. 66 Imatge 8. Disseny de l’app: mapa Mapa El 15,2% dels enquestats a l’apartat de recerca van especificar que no utilitzarien la màquina depenent de la seva ubicació. Per aquest motiu, és important poder mostrar totes les ubicacions de les diferents màquines de manera que els usuaris puguin sempre trobar la més propera. Aquest mapa també mostra les màquines més properes a la ubicació actual o la zona que l’usuari especifiqui, i a més li senyalitzarà la ruta. Imatge 9. Disseny de l’app: usuari Usuari L’apartat d’usuari presenta dos tipus de pestanyes: El reward i el perfil. Per un costat se li mostrarà els punts i diners acumulats del portador a més del total de mascaretes reciclades. Per l’altra banda, s’ha creat un usuari per poder formar part de la comunitat de Recomak i competir amb companys i amics sobre qui recicla més. Estudi problemàtica i generació de propostes per al reciclatge de les mascaretes protectores. 67 Imatge 10. Disseny de l’app: escaneig Escaneig Finalment, l’app ha de disposar d’un apartat d’escaneig on l’usuari pugui escanejar el seu reward sigui imprés en un ticket o des de la pantalla de la màquina. Aquest reward serà prèviament seleccionat per l’usuari a través de la màquina. Funcionament Tot i que serà el proveïdor qui desenvolupi la solució tècnica de la màquina, sí que és clar que a l’interior de la màquina hi haurà 3 seccions importants: ● Zona de components electrònics: on es troben totes les màquines i eines necessàries per poder detectar el producte, separar els materials, reciclar-los i desinfectar-los. A més també incorpora les pantalles de publicitat i d’interacció amb l’usuari. ● Zona operativa: Espai per inserir les mascaretes i rebre el reward. ● Zona de magatzem: On es guardarà els 3 tipus de materials reciclats per separat. La capacitat de la màquina serà de 91L, és a dir, de 4 150 mascaretes/dia. A continuació es mostra un diagrama de flux del procés de reciclatge fet per la màquina per poder entre correctament el seu funcionament: 74 Aquest últim fet implica que durant l’any 1 es disposarà del 40% del material filtrant i cada any anirà augmentant, per tant, al principi es faran menys bancs que durant els últims dos anys. A continuació es mostra el material disponible per cada any. Població Material filtrant/dia peces/dia peces/mes peces/any Any 1 40% 52,59 kg 5,43 163,1 1958 Any 2 65% 85,45 Kg 8,83 265,1 3182 Any 3 i 4 96,3% 126,6 Kg 13,1 392,9 4715 TAULA 16. CÀLCUL DE BANCS QUE ES PODEN FABRICAR A L’ANY A partir d’aquest material serà necessari tenir a disposició màquines d’injecció que permetin la creació dels bancs proposats, i tenint en compte que cada any s’haurà de produir més bancs, hi haurà possiblement un augment de màquines a disposició i conseqüentment de persones a l’equip de producció. Per aquest mateix motiu es vol trobar la màquina d’injecció necessària per poder veure la seva capacitat i, per tant, la quantitat de màquines que es necessiten. Tenint en compte que les dimensions del banc són de 116x86x70 cm, el que es busca és una màquina d’injecció que accepti un motlle d’aquestes dimensions i que treballi amb polipropilè. Després de fer una mica d’investigació s’ha trobat una màquina de les característiques esmentades, aquesta s’utilitza per a la creació de cadires de plàstic, però s’utilitzarà de referència a nivell orientatiu del preu i la capacitat. 24 Aquesta màquina produeix 200 cadires/mes i el cost és de 65.034,71 €. Per tant pel primer any es necessitarà 1 màquina, i per la resta d’anys una més. 6.5.5 Pressupost operacions A continuació es mostra el pressupost establert per les operacions de l’empresa en una projecció de 4 anys. En aquest cas el pressupost es basa directament en les eines que necessiten els treballadors per poder continuar amb la seva activitat laboral. A continuació es mostra els costos establerts: Màquina de reverse vending Tenint en compte que el producte presentat al briefing és només una proposta de disseny i no la solució tècnica d’aquest, és molt complex establir un cost objectiu per la màquina. Per aquest mateix motiu s’ha decidit establir un preu mitjà tenint en compte el cost de les màquines de reverse vending al mercat el qual varia entre els 1800 i 3000 € la màquina. En aquest cas s’ha establert un cost de 3000€ tenint en compte l’alta tecnologia de què disposa, cal dir que aquest número pot ser variable segons la viabilitat econòmica, és a dir, si a l’hora de calcular el balanç ens adonem que Recomak no té viabilitat, el cost de la màquina s’hauria de reduir. És molt clar que el cost objectiu serà segons les seves funcions i eines però aquest cost suposarà una informació més a tenir en compte en el briefing de producte. Finalment, tenint en compte que es tindrà 200 màquines, el cost serà de 600.000€. Lloguer 24 A. (2022). Máquina Automática De Moldeo Por Inyección Para Mesa,Buen Precio,Fabricación De Sillas De Plástico. Alibaba. Recuperado 30 de mayo de 2022, de https://spanish.alibaba.com/p-detail/good60782608841.html?spm=a2700.7724857.normal_offer.d_title.7370fe00Q6II52 Estudi problemàtica i generació de propostes per al reciclatge de les mascaretes protectores. 75 Aquest cost suposa el lloguer de la nau que funcionarà com a magatzem i on es produiran els bancs i també l’oficina perquè l’equip pugui treballar (pot estar dins de la nau si es troba un espai). Veient que Recomak produeix a Barcelona, és del seu interès trobar una nau prop de la zona i amb l’espai suficient perquè i entrin 4 màquines d’injecció de 11x2,6x2,7 metres que ocupen en conjunt uns 114m2. A partir d’aquí s’ha descobert un espai amb una superfície total de 2.295 m2 distribuïts en: 1.390 m2 de nau + 290 m2 de pàrquing, taller i traster a planta baixa + planta altell: 611 m2 d'oficina a la zona de La Marina Port. Aquest espai suposa uns 9500€/mes, és a dir, 114 000€/any. 25 Materials d’oficina Pel material d’oficina s’ha establert un cost aproximat de 500€ per treballador. 26 Subministraments S’ha establert un cost aproximat de 3 000 € l’any de subministraments d’aigua i elèctrics. Servei tècnic El servei tècnic és l'agència de la qual es disposarà per transportar el material reciclat i fer el manteniment de les màquines de reverse vending. Això implica el cost total de recollir el material setmanalment (en el cas d’arribar al 100% de clients del públic objectiu) de les 200 màquines disponibles. D’aquí s’ha establert un pressupost de 10000€/any on certs transportistes facin la recol·lecció del material i directament a les empreses compradores. Equip de programació L’equip de programació junt amb el CTO, els primers es dedicaran a crear l’app i plataforma de Recomak i anar fent reformes pel correcte funcionament d’aquestes eines. Tot i això, el cost de l’agència no haurà de ser molt elevat tenint en compte que es disposarà d’un treballador dins de l’empresa que pugui fer un control constant de l’app i gestionar-la en el dia a dia. Per aquest mateix motiu durant l’any 0 es necessitarà l'agència per la creació de la plataforma online de Recomak i posteriorment es necessitarà el seu servei de manteniment digital anualment. En aquest cas la creació d’una app, segons Esdesign 27 pot variar entre els 1.000 i els 200.000 euros. Degut a que l’app de Recomak suposa una eina de gestió de rewards incorporant informació de reciclatge que s’ha d’anar actualitzant contínuament s’ha establert un cost de 12.000€ segons Orsus Soluciones 28 per la creació de l’app. Després un cop aquesta estigui en funcionament, i tenint al CTO pel manteniment diari, es pagarà uns 1.000€/mes a l'agència. Màquina de fabricació Finalment, és necessari tenir les màquines d’injecció que permetran la creació dels bancs, això suposa un cost de 65.034,71 €/màquina. Aquestes màquines es compraran de 25 Nave industrial 2295 metros zona franca nave industrial con patio en la marina - gran via sur. en La MarinaPort Barcelona - habitaclia. (2022). Habitaclia. Recuperado 11 de junio de 2022, de https://www.habitaclia.com/alquiler-nave_industrial-con_patio_en_la_marina_gran_via_sur_la_marina_portbarcelona-i4534003863832.htm?pag=1&f=&st=1&geo=p&from=list&lo=55 26 IT Digital Media Group. (2020, 27 mayo). Los españoles invierten una media de 500 euros en material de oficina. Noticias y Actualidad | Impresión Digital. https://impresiondigital.ituser.es/noticias-yactualidad/2020/05/los-espanoles-invierten-una-media-de-500-euros-en-material-deoficina#:%7E:text=Los%20espa%C3%B1oles%20invierten%20una%20media%20de%20500%20euros%20en% 20material%20de%20oficina,-Noticias%20y%20Actualidad 27 García, M. (2022, 8 junio). ¿Cuánto cuesta crear una app o aplicación móvil? ESDESIGN. https://www.esdesignbarcelona.com/actualidad/diseno-web/cuanto-cuesta-crear-una-app-o-aplicacionmovil#:%7E:text=Como%20consecuencia%2C%20desarrollar%20una%20app,de%201.000%20o%202.000%20 euros. 28 Agencia de Diseño Web, Marketing Online y SEO. (2022). Orsus Soluciones Informáticas. Recuperado 16 de junio de 2022, de https://www.orsussolutions.com/contacto 76 1 pel primer any i una altra per la resta d’anys a l’any 2, però s’ha tingut en compte el seu cost a l’any 0 ja que el cost de les dues màquines és una necessitat a identificar pel càlcul d’inversió inicial. OPERACIONS Any 0 Any 1 Any 2 Any 3 Any 4 Màquines 600.000,00 € Lloguer 114.000,00 € 114.000,00 € 114.000,00 € 114.000,00 € Material d'oficina 5.000,00 € 5.000,00 € 5.000,00 € 5.000,00 € 5.000,00 € Subministres 3.000,00 € 3.000,00 € 3.000,00 € 3.000,00 € Manteniment 10.000,00 € 10.000,00 € 10.000,00 € 10.000,00 € Equip de programació 12.000,00 € 12.000,00 € 12.000,00 € 12.000,00 € 12.000,00 € Fàbrica de productes 130.069,42 € 747.069,42 € 144.000,00 € 144.000,00 € 144.000,00 € 144.000,00 € TAULA 17. PRESSUPOST D’OPERACIONS 6.6 Pla Recursos Humans El pla de recursos humans permetrà identificar les necessitats de personal per complir els objectius empresarials establerts. Gran part de les activitats plantejades seran dutes a terme per empreses externes, així que els treballadors de Recomak tindran com a objectiu dirigir i comunicar-se amb les agències contractades amb la finalitat de promoure la cultura del reciclatge, interactuar amb el públic i assegurar-se que tot el servei funciona de manera fluida. 6.6.1 Organigrama empresarial Recomak funcionarà principalment degut a la contractació d’empreses que puguin gestionar grans parts de les activitats establertes. D’aquí es necessitarà contractar a una agència que es dediqui a la creació i manteniment de l’app del servei, una empresa semblant a Tomra Recycling que creï la màquina a partir del briefing elaborat i que s’encarregui del seu manteniment i finalment una empresa de transportistes que s'encarregui de transportar els materials de les màquines fins a la nau de Recomak. Consegüentment, les tasques que queden per cobrir dins de l’empresa són la gestió i gerència d’aquestes empreses col·laboradores, l’equip de marketing i finalment l’equip encarregat de crear els bancs amb material reciclat. Aquest últim equip anirà augmentat de plantilla tenint en compte que es preveu que cada any augmenti l’ús de la màquina i per tant, la quantitat de plàstic que es pot tractar per crear bancs d’interiors. Per tant, l’estructura empresarial de Recomak es basarà en les següents persones: ● CEO - qui té el paper decisiu a l’empresa i encarregat d’assolir els objectius a partir d'estratègies. ● CTO - Aquesta persona serà el link de comunicació amb l’empresa que dissenyi l’app. ● CMO - Cap comercial responsable del creixement de l’empresa a partir del pla de marketing. Aquesta persona també haurà de dirigir el seu equip. Estudi problemàtica i generació de propostes per al reciclatge de les mascaretes protectores. 77 ● COO - Persona encarregada de fer control del material reciclat, qui gestionarà les empreses de manteniment i transport. Per altra banda, també serà qui dirigirà l’equip encarregat a la creació de bancs. ● Community Manager - Encarregat de crear contingut per les campanyes digitals i també dirigir les xarxes socials de l’empresa. ● Dissenyador - Creador de qualsevol contingut estètic de l’empresa. ● Key Account Manager - És la persona encarregada de gestionar els comptes clau dels clients de l’organització. La seva funció principal és assegurar-se que hi hagi bones relacions entre els clients i l'empresa. ● Equip de producció - Equip encarregat de crear els bancs. Aquests bancs s'elaboren a partir de màquines d’injecció, per tant, el que es necessita és una persona vigilant i controlant la producció per cada màquina que es tingui. A l’apartat anterior s’ha determinat que pel primer any es necessitaran 1 màquina i pel 2, 3 i 4 una més. Això implica que durant any 1 es necessitarà 1 treballador, i durant l’any 23-4, 2 treballadors, 1 vigilant per cada màquina. A continuació es mostra l’organigrama de l’empresa: FIGURA 29. ORGANIGRAMA DE L’EMPRESA 6.6.2 Pressupost de recursos humans El pressupost de recursos humans es basa en la contractació de 7 treballadors durant l’any 0 (prescindim de l’equip de manteniment de màquines, ja que encara no les tenen), 8 treballadors durant el primer any i 9 pels últims 3. S’ha tingut en compte una plantilla reduïda tenint en compte que el reclutament de l’equip serà molt estricte i es basarà en trobar a persones amb molta experiència, alta capacitat empresarial i finalment que creguin en els objectius i propòsits de l’empresa. Per poder mantenir a l’equip motivat i amb alt coneixement sobre les seves tasques és necessari desenvolupar estratègies de formació i incentivar els nostres empleats a través de bonificacions (un augment del 5% del seu sou); així com brindar-los un clima laboral òptim que generi la motivació necessària. Primerament, s’ha establert el sou del CEO de l’empresa on s’ha determinat un sou per sota de la mitja tenint en compte que és una start up i no una empresa fixe. Segons Glassdoor 29 el salari mitjà d’un CEO a Espanya és de 61.652€ anuals, en aquest cas s’ha establer un sou més baix i després s’ha establert els altres sous tenint el CEO com a màxim 29 Sueldo para el puesto de CEO en España. (2022). Glassdoor. Recuperado 8 de junio de 2022, de https://www.glassdoor.es/Sueldos/ceo-sueldoSRCH_KO0,3.htm#:~:text=Sueldos%20para%20el%20puesto%20de%20CEO%20en%20Espa%C3%B1a&text= En%20Espa%C3%B1a%2C%20el%20sueldo%20medio,CEO%20es%20de%20%E2%82%AC61.652%20. 78 i el salari més freqüent estadísticament a Espanya durant el 2019 30 de 18,500€ anuals com a un mínim. RRHH Any 0 Any 1 Any 2 Any 3 Any 4 CEO 40.000,00 € 40.000,00 € 42.000,00 € 44.100,00 € 46.305,00 € CTO 30.000,00 € 30.000,00 € 31.500,00 € 33.075,00 € 34.728,75 € CMO 30.000,00 € 30.000,00 € 31.500,00 € 33.075,00 € 34.728,75 € Community Manager 20.000,00 € 20.000,00 € 21.000,00 € 22.050,00 € 23.152,50 € Design 20.000,00 € 20.000,00 € 21.000,00 € 22.050,00 € 23.152,50 € Key Assistant manager 20.000,00 € 20.000,00 € 21.000,00 € 22.050,00 € 23.152,50 € COO 30.000,00 € 30.000,00 € 31.500,00 € 33.075,00 € 34.728,75 € Treballador 1 18.500,00 € 19.425,00 € 20.396,25 € 21.416,06 € Treballador 2 19.425,00 € 20.396,25 € 21.416,06 € Total 190.000,00 € 208.500,00 € 238.350,00 € 250.267,50 € 262.780,88 € TAULA 18. PRESSUPOST DE RECURSOS HUMANS 6.7 Pla financer Per saber si Recomak és una empresa viable cal fer una planificació financera que agrupi tots els estudis que s’han realitzat sobre les despeses, així com sobre els cobraments i pagaments del nostre projecte. En definitiva, permetrà justificar la realització del pla de negocis mitjançant l'anàlisi de la informació comptable-financer. En aquest capítol, es determinarà els ingressos esperats, els costos fixos i variables, i el càlcul de retorn de la inversió. 6.7.1 Inversió i fonts de finançament Aquest servei sempre s’ha plantejat com un servei de reciclatge proposat per tota la ciutat de Barcelona. L’objectiu principal doncs és que l’Ajuntament de Barcelona sigui qui contracti a Recomak com una solució en vers a la problemàtica residual de mascaretes durant la pandèmia. En aquest sentit, l’única font de finançament que es rebrà serà de part de l’Ajuntament, el qual ens donarà una inversió determinada per poder començar amb el projecte. La inversió inicial requerida per poder tenir viabilitat en el projecte és de 937.069,42 que s’utilitzaran durant l’any 0 pel següent: Cost operacions Màquines 600.000,00 € Lloguer 30 García, Y. (2022, 2 junio). El sueldo medio en España es un 30% más alto que el salario más común según el INE. Newtral. Recuperado 8 de junio de 2022, de https://www.newtral.es/sueldo-medio-espanaevolucion/20220427/ Estudi problemàtica i generació de propostes per al reciclatge de les mascaretes protectores. 79 Material d'oficina 5.000,00 € Subministraments Manteniment Equip de programació 12.000,00 € Fàbrica de productes 130.069,42 € 747.069,42 € Cost RRHH CEO 40.000,00 € CTO 30.000,00 € CMO 30.000,00 € Community Manager 20.000,00 € Design 20.000,00 € Key Assistant manager 20.000,00 € COO 30.000,00 € 190.000,00 € COST ANY 0 937.069,42 € TAULA 19. INVERSIÓ INICIAL REQUERIDA A L’ANY 0 Durant l’any 0 serà necessari demanar les màquines de reverse vending per començar amb el projecte. També serà necessari demanar amb antelació la màquina per la fabricació de bancs, l'elaboració de l’app i el material d’oficina. En aquest cas, tot i que el servei encara no estigui en marxa, continuarà havent-hi un equip de treballadors per poder començar a fer les gestions necessàries i també començar a idea una campanya de marketing per poder crear fidelitat amb el públic objectiu. En aquest cas s’ha determinat que l’equip treballarà des de casa, ja que només fa falta fer accions de gestió per començar a posar en marxa el projecte. Al cap i a la fi, si aquest projecte s’utilitzés en època de pandèmia, els treballadors haurien de treballar des de casa segurament per seguretat. Les inversions més grans fetes durant aquest període seran principalment la programada per la fabricació de les 200 màquines de reverse vending i també les màquines d’injecció. Aquestes últimes només s’ha tingut en compte per la inversió inicial que es fa durant l’any 0. Això es deu al fet que, com s’observarà en el càlcul del ROI, amb els diners acumulats durant el primer any de servei, no donarà suficient com per poder pagar la màquina restant d’injecció del segon any i per tant, és necessari tenir aquest cost en compte per la inversió inicial l’any 0. 6.7.2 Costos fixos i variables Els costos fixos i variables són respectivament les despeses que no canvien i que són essencials pel funcionament de l’empresa, i les despeses que depenen del volum d’activitat. En aquest cas els costos fixos seran assumits sense canvis significatius cada any i els variables aniran canviant segons el volum d’ús de les màquines per reciclar mascaretes. 80 Costos fixos Els costos fixos que Recomak haurà de fer front és el pressupost de marketing, el cost d’operacions i el salari del personal de l’empresa. Marketing 0 44.540,00 € 44.540,00 € 44.540,00 € 44.540,00 € Cost operacions 747.069,42 € 144.000,00 € 144.000,00 € 144.000,00 € 144.000,00 € Cost RRHH 190.000,00 € 208.500,00 € 238.350,00 € 250.267,50 € 262.780,88 € COSTOS FIXOS 937.069,42 € 397.040,00 € 426.890,00 € 438.807,50 € 451.320,88 € TAULA 20. TOTAL DE COSTOS FIXOS DURANT 4 ANYS Costos variables Per altra banda, els costos variables seran aquells que depenen de quan s’ha utilitzat les màquines. En aquest cas s’ha suposat que la comunitat de Recomak anirà creixent amb els anys, això farà que durant el primer any el 40% de la població que utilitza mascaretes quirúrgiques utilitzarà la màquina, seguit per un 65% al segon any i finalment un 96,3% durant els últims dos (dada extreta a partir de l’enquesta elaborada). Això implica que el cost del reward on Recomak ha de retornar als usuaris és cada vegada més gran. El reward monetari s’ha determinat un cop estudiat quants diners guanya Recomak per la venda dels materials de la mascareta. En el càlcul d’ingressos que es veurà en el següent apartat, s’ha observat que per cada màscara protectora s'obté 0,002 €, en aquest cas per poder tenir viabilitat econòmica s’ha determinat que el reward serà de 0,005€/mascareta ( 50 cèntims cada 100). Aquest reward pot semblar petit, però és l’única manera de trobar viabilitat econòmica i a més suposa aproximadament un retorn d’un 1% respecte al cost inicial de la mascareta. Tot i això, cal observar que en l’estudi del públic a partir de l’enquesta, només el 8,6% de les persones van comentar que només utilitzarien la màquina depenent del reward que aconseguirien. Cal dir que la proposta del servei també inclou la possibilitat de rebre productes “sense residus” com ara una entrada al teatre o un bitllet pel transport públic. Aquest reward pot semblar més atractiu pels usuaris de Recomak, però en aquest estudi de viabilitat econòmica no s’ha tingut en compte. Això es deu al fet que és molt difícil quantificar els tickets que estarien disponibles per regalar/com a descompte, ja que inicialment cal contactar amb l’ajuntament i empreses d’entreteniment perquè especifiquin què volen oferir. En aquest estudi s’ha determinat el reward monetari com l’únic tipus de bonificació per poder fer el càlcul extrem que tothom escollís rebre diners. Això ha portat a haver de determinar un valor de 0,005€ de reward per mascareta, on es dona més del que es guanya a nivell de cost de material. A continuació es mostren els costos variables: ANY 0 ANY 1 ANY 2 ANY 3 ANY 4 Reward 605.900,00 € 984.587,50 € 1.458.704,25 € 1.458.704,25 € TAULA 21. TOTAL DE COSTOS VARIABLES DURANT 4 ANYS 6.7.3 Ingressos Recomak disposarà de tres fons d’ingressos durant l’ús del seu servei: la publicitat, la venda de material reciclat i els bancs. Aquests bancs estan fets perquè l'ajuntament els utilitzi a vies públiques i demostrar al públic el retorn de les seves accions de reciclatge. Estudi problemàtica i generació de propostes per al reciclatge de les mascaretes protectores. 81 Venda de material Per determinar els ingressos que s’obtindria a partir de la venda de materials reciclats s’ha buscat les tarifes a Ecoembes. 31 D’aquí s’extreu que tant la part filtrant, la banda nasal o les gomes de les orelles suposen un cost de 0,856€/kg tenint en compte les xifres de l’any 2021 (com s’ha tingut en compte les dades d’aquest any per quantificar l’ús de mascaretes). Per tant, cada dia es produirà aproximadament 2253,998 kg de material (tenint en compte que el 96,3% del públic objectiu utilitza la màquina). La qual cosa implica un total 1793,96€/dia que acaba sent 654.794,45 € anuals. A continuació es les tarifes de preus per material reciclat: Imatge 11. Preu per kilogram de materials reciclats A continuació es mostra una taula amb els ingressos de cada any. ANY 1 - 40% ANY 2 - 65% ANY 3,4 - 96,3% Material Ingres Material Ingres Material Ingres Part filtrant 604,75 517,66 € 982,71 841,20 € 1455,93 1.246,28 € Gomes 102,99 88,16 € 167,35 143,25 € 247,94 212,24 € Banda nasal 175,92 150,59 € 285,87 244,70 € 423,53 362,54 € Ingres diari 756,41 € 1.229,16 € 1.821,05 € Ingres anual 276.088,63 € 448.644,02 € 664.683,37 € TAULA 22. INGRESSOS PER VENDA DE MATERIALS DURANT 4 ANYS Venda de bancs Per altra banda, es determina que a partir del 8% del material reciclat de la part filtrant s’elaborarà bancs d’interiors. El banc seleccionat costa uns 230.87€ ja que ve de 31 Tarifas del Punto Verde | Ecoembes. (2022). Ecoembes. https://www.ecoembes.com/es/empresas/tarifas-delpunto-verde 82 l’empresa Nardi i el dissenyador Raffaello Galiotto. En aquest servei només s’està agafant el seu disseny com a referència i, per tant, el cost del banc no hauria de ser tan elevat i considerat com un banc estàndard. Després de fer un estudi del mercat, s’ha observat que aquest tipus de bancs costen entre 35 i 120 €, per aquest motiu i sent més atractiu el banc que la resta, s’ha determinat un cost de 50€/banc (preu que es troba dins de l’interval sense ser massa elevat). A continuació es mostra els ingressos anuals per venda de bancs Any 1 Any2 Any 3 i 4 Quantitat de material (kg) 52,59 85,45 126,60 Bancs/any 1958 3182 4715 Ingrés 97.900,00 € 159.100,00 € 235.750,00 € TAULA 23. INGRESSOS PER VENDA DE BANCS DURANT 4 ANYS Publicitat Recomak disposa de dos espais publicitaris els quals pot oferir de plataforma a empreses interessades. Per un costat es troba tota la publicitat que es pot emetre a les 200 màquines de reverse vending disposades a llocs concorreguts de la ciutat i per l’altra banda es disposa d’una app amb anuncis on cada client de Recomak ha d’utilitzar-la. Això provoca que la publicitat sigui la gran font d’ingrés per l’empresa. ● Per poder determinar el cost de la publicitat a les màquines de reverse vending s’ha observat les tarifes presentades per la publicitat del metro de Barcelona 32 (les màquines estaran instal·lades a estacions de transport públic o altres espais públic, per tant, es considera equivalent) A partir d’aquí, tenint en compte que es disposa de 200 màquines i que la publicitat durarà una setmana, el cost serà de 90€/setmana/màquina. Consegüentment implica un 18000€ a la setmana que es converteix en 936.000,00 € anuals. Cal dir que tot i que la comunitat de Recomak vagi creixent sempre hi haurà 200 màquines a disposició, d’aquesta manera permet que hi hagi més facilitat d’accés als clients i que arribi a totes les zones de Barcelona. D’aquesta manera, com sempre es té 200 màquines, la recollida de plàstic és més reduïda al principi i va augmentant amb el temps, i la publicitat física sempre serà constant. ● També s’establirà un cost pels anuncis a l’app, tenint en compte que el cost funciona segons una taxa de conversió la qual s’ha establert de 0,76% (com Google 33 ) i a 0,63€ el clic. Finalment, s’ha establert que com el producte a reciclar és d’ús diari, en una setmana l’usuari utilitzarà la màquina un cop cada dos dies, la qual cosa comporta a 3,5 anuncis a la setmana. Aquest cost si que variarà durant els anys, ja que depèn de la quantitat de persones que usin el nostre servei. 32 Publicidad en el metro de Barcelona. (2022). Oblicua. Recuperado 24 de mayo de 2022, de https://www.oblicua.es/publicidad/publicidad_en_metro_en_barcelona.html 33 Sanoja, J. (2022, 10 febrero). Costos de publicidad en Internet (2021): Google y redes sociales. Pencil Speech. https://pencilspeech.com/publicidad-eninternet/#:%7E:text=El%20costo%20promedio%20del%20click%20en%20Google%20Ads%20Display%20 Estudi problemàtica i generació de propostes per al reciclatge de les mascaretes protectores. 83 ANY 1 - 40% ANY 2 - 65% ANY 3,4 - 96,3% Màquines 936.000,00 € 936.000,00 € 936.000,00 € Digital 289.310,11 € 470.128,93 € 696.514,09 € Total 1.225.310,11 € 1.406.128,93 € 1.632.514,09 € TAULA 24. INGRESSOS PER PUBLICITAT DURANT 4 ANYS A continuació es mostra el la suma de tots els ingressos: ANY 0 ANY 1 ANY 2 ANY 3 ANY 3 Venta material 276.088,63 € 448.644,02 € 664.683,37€ 664.683,37€ Publicitat 1.225.310,11€ 1.406.128,93 1.632.514,09 1.632.514,09 Estalvi de material 97.900,00€ 159.100,00 235.750,00€ 235.750,00€ 0 1.599.298,74€ 2.013.872,95€ 2.532.947,47€ 2.532.947,47€ TAULA 25. TOTAL D’INGRESSOS DURANT 4 ANYS 6.7.4 Cashflow i càlcul del ROI Tot seguit s’exposa l'exercici econòmic de Recomak on es plasma les activitats econòmiques que es realitzen a l’empresa projectades a 4 anys vista. Cal considerar que s’ha tingut 4 anys per poder calcular la viabilitat econòmica, ja que costarà un temps determinat al públic objectiu acostumar-se al servei i utilitzar-lo. En aquest cas s’ha plantejat una activitat econòmica creixent sense tenir en compte si les mascaretes deixen o no d’utilitzar-se durant el temps com ha passat en aquesta pandèmia. Això es deu al fet de Recomak ha sorgit a arran de la problemàtica de les mascaretes però aspira a poder acceptar tota mena de materials polimèrics reciclables, majoritàriament parlant, de polipropilè. Per tant, tot i que s’ha de ser conscient que possiblement l’ús de mascareta no s’allargui 4 anys, si que es creu que si es va millorant la màquina i ampliant els materials que pot rebre, aquesta màquina pot continuar sent utilitzada durant anys. Consegüentment si es vol observar només un cas teòric d’una pandèmia de 2 anys i mig (com la de la COVID-19) s’ha de contemplar la següent taula: % de població 40% 65% Mascaretes al dia 332000 539500 Bancs 1958 3182 ANY 0 ANY 1 ANY 2 Venta material 276.088,63 € 448.644,02 € Publicitat 1.225.310,11€ 1.406.128,93 Estalvi de material 97.900,00€ 159.100,00 0 1.599.298,74€ 2.013.872,95€ Reward 605.900,00 € 984.587,50 € COST VARIABLE 0 605.900,00 € 984.587,50 € Marketing 0 44.540,00 € 44.540,00 € Cost operacions 747.069,42 € 144.000,00 € 144.000,00 € 90 [13] Real Decreto 1644/2008, de 10 de octubre, por el que se establecen las normas para la comercialización y puesta en servicio de las máquinas, Real Decreto n.º 1644/2008 (2008, 11 de octubre) (España). Boletín Oficial del Estado, (246). https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2008-16387 [14] Real Decreto 1580/2006, de 22 de diciembre, por el que se regula la compatibilidad electromagnética de los equipos eléctricos y electrónicos, Real Decreto n.º 1580/2006 (2007, 17 de enero) (España). Boletín Oficial del Estado, (15). https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2007-973 [15] Real Decreto 1314/1997, de 1 de agosto, por el que se dictan las disposiciones de aplicación de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo 95/16/CE, sobre ascensores, Real Decreto n.º 1314/1997 (1997, 30 de septiembre) (España). Boletín Oficial del Estado, (234). https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1997-20731 [16] Directive (EU) 2019/904 of the European Parliament and of the Council, of 5 June 2019, on the reduction of the impact of certain plastic products on the environment (Document 32019L0904)https://eur-lex.europa.eu/eli/dir/2019/904/oj [20] Stackable garden bench NET BENCH By Nardi design Raffaello Galiotto. (2022) [en línia] Archiproducts. Recuperado 9 de mayo de 2022, de https://www.archiproducts.com/en/products/nardi/stackable-garden-bench-netbench_314719 [21][32] Publicidad en el metro de Barcelona. (2022). [en línia] Oblicua. Recuperado 24 de mayo de 2022, de https://www.oblicua.es/publicidad/publicidad_en_metro_en_barcelona.html [22] S. (2022, 28 febrero). Coste de una Campaña de Marketing Digital. [en línia] Smartbound. Recuperado 26 de mayo de 2022, de https://www.smartbound.io/cual-es-elcoste-de-una-campana-de-marketing-digital/ [23] Població de Barcelona. Per districte. 2020. (2020, 1 enero). Ajuntament de Barcelona. Recuperado 26 de mayo de 2022, de https://ajuntament.barcelona.cat/estadistica/catala/Estadistiques_per_temes/Poblacio_i_de mografia/Documents_relacionats/lecpadro/a2020/t82.htm [24] A. (2022). Máquina Automática De Moldeo Por Inyección Para Mesa,Buen Precio,Fabricación De Sillas De Plástico [en línia] Alibaba. Recuperado 30 de mayo de 2022, de https://spanish.alibaba.com/p-detail/good60782608841.html?spm=a2700.7724857.normal_offer.d_title.7370fe00Q6II52 [25] Nave industrial 2295 metros zona franca nave industrial con patio en la marina - gran via sur. en La Marina-Port Barcelona - habitaclia. (2022) [en línia] Habitaclia. Recuperado 11 de junio de 2022, de https://www.habitaclia.com/alquiler-nave_industrialcon_patio_en_la_marina_gran_via_sur_la_marina_port-barcelonai4534003863832.htm?pag=1&f=&st=1&geo=p&from=list&lo=55 [26] IT Digital Media Group. (2020, 27 mayo). Los españoles invierten una media de 500 euros en material de oficina. Noticias y Actualidad [en línia] Impresión Digital. https://impresiondigital.ituser.es/noticias-y-actualidad/2020/05/los-espanoles-invierten-unamedia-de-500-euros-en-material-de- Estudi problemàtica i generació de propostes per al reciclatge de les mascaretes protectores. 91 oficina#:%7E:text=Los%20espa%C3%B1oles%20invierten%20una%20media%20de%2050 0%20euros%20en%20material%20de%20oficina,-Noticias%20y%20Actualidad [27] García, M. (2022,8 junio). ¿Cuánto cuesta crear una app o aplicación móvil?[en línia] ESDESIGN. https://www.esdesignbarcelona.com/actualidad/diseno-web/cuanto-cuestacrear-una-app-o-aplicacionmovil#:%7E:text=Como%20consecuencia%2C%20desarrollar%20una%20app,de%201.000 %20o%202.000%20euros. [28] Agencia de Diseño Web, Marketing Online y SEO. (2022).[en línia] Orsus Soluciones Informáticas. Recuperado 16 de junio de 2022, de https://www.orsussolutions.com/contacto [29] Sueldo para el puesto de CEO en España. (2022).[en línia] Glassdoor. Recuperado 8 de junio de 2022, de https://www.glassdoor.es/Sueldos/ceo-sueldoSRCH_KO0,3.htm#:~:text=Sueldos%20para%20el%20puesto%20de%20CEO%20en%20Es pa%C3%B1a&text=En%20Espa%C3%B1a%2C%20el%20sueldo%20medio,CEO%20es%2 0de%20%E2%82%AC61.652%20. [30] García, Y. (2022, 2 junio) El sueldo medio en España es un 30% más alto que el salario más común según el INE. [en línia] Newtral. Recuperado 8 de junio de 2022, de https://www.newtral.es/sueldo-medio-espana-evolucion/20220427/ [31] Tarifas del Punto Verde [en línia] Ecoembes. (2022). https://www.ecoembes.com/es/empresas/tarifas-del-punto-verde [33] Sanoja, J. (2022, 10 febrero) [en línia] Costos de publicidad en Internet (2021): Google y redes sociales. Pencil Speech. https://pencilspeech.com/publicidad-eninternet/#:%7E:text=El%20costo%20promedio%20del%20click%20en%20Google%20Ads% 20Display%20 [35] Gestionamos residuos, ofrecemos soluciones [en línia] Tradebe. (2022). Tradebe. https://www.tradebe.com/es#:%7E:text=Tradebe%20es%20l%C3%ADder%20en%20servici os,as%C3%AD%20como%20en%20Estados%20Unidos Altra bibliografia consultada: XTRUDE ZERO. Poland's National James Dyson Award winner 2021 [en línia] Xtrude Zero (2022) Disponible a: https://www.xtrudezero.pl ACO RECYCLING [en línia] Aco Recycling (2022) Disponible a : https://www.acorecycling.com/ TOMRA RECYCLING Máquinas de vending reverso [en línia] Tomra Recycling (2022) Disponible a: https://languagesites.tomra.com/es-es/collection/reverse-vending/reversevending-machines PLAXTIL Reciclage masques [en línia] Plaxtil (2022) Disponible a: https://www.plaxtil.com/ TERRACYCLE BOX Sobre Terracycle [en línia] TerraCycle Box (2022) Disponible a: https://www.terracycle.com/es-ES/about-terracycle FUTURE POST A better performing, longer lasting post [en línia] Future Post (2022) Disponible a: https://www.futurepost.co.nz/ 92 Sabater, V. (2021, 7 diciembre). La técnica de los seis sombreros para pensar, de Edward de Bono. La Mente es Maravillosa. Recuperado 22 de abril de 2022, de https://lamenteesmaravillosa.com/la-tecnica-de-los-seis-sombreros/ Afonso,Y, Martín, A, Quintero, N. El reverse-vending: una propuesta empresarial para el impulso del reciclaje. Treball de final de grau, Universidad de la Laguna, Facultad De Economía, Empresa Y Turismo Grado En Contabilidad Y Finanzas , 2016. Oehrens, E.A. Plan de negocios: Reverse vending recycle. Título Profesional de Ingeniero Comerical , Universidad de Chile, Facultad De Economía y Negocios - Departamento de Administración, 2016. Restrepo, L.F, Uribe M. Plan de negocio para ecoticket: una empresa dedicada al reciclaje de botellas pet por medio de vending machines en un sistema masivo de transporte, Universidad de Ingeniería Administrativa Envigado, 2016. Figures Figures 4-29: Font pròpia Figura 1: Cicle de vida d’una mascareta Singapore Institute of Manufacturing Technology, Singapore. (2021, 31 marzo). Life cycle assessment of single-use surgical and embedded filtration layer (EFL) reusable face mask. ScienceDirect. https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0921344921001877?via%3Dihub Figura 2: Desglossament de l’aportació elemental de la categoria adquisició de matèries primeres Singapore Institute of Manufacturing Technology, Singapore. (2021, 31 marzo). Life cycle assessment of single-use surgical and embedded filtration layer (EFL) reusable face mask. ScienceDirect. https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0921344921001877?via%3Dihub Figura 3: Llenç de proposta de valor Lienzo de la propuesta de valor, aprende a utilizarlo con éxito. (2021, 13 febrero). Design Thinking España. https://xn--designthinkingespaa-d4b.com/lienzo-de-propuesta-de-valor Taules Taules 1 – 27 : Font pròpia Imatges Imatges 5-10: Front pròpia Imatge 1: Battegazzorea, D., Craveroa, F., & Frachea, A. (2021, 16 julio). Development of disposable filtering mask recycled materials: Impact of blending with recycled mixed polyolefin and their aging stability. Elsevier https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S0921344921005838 Imatge 2: XTRUDE ZERO. Poland's National James Dyson Award winner 2021 [en línia] Xtrude Zero (2022) Disponible a: https://www.xtrudezero.pl Estudi problemàtica i generació de propostes per al reciclatge de les mascaretes protectores. 93 Imatge 3: Chocolate vending machine in Switzerland. (2022). VideoMan. https://www.videoman.gr/en/168559 Imatge 4: Stackable garden bench NET BENCH By Nardi design Raffaello Galiotto. (2022). Archiproducts. Recuperado 9 de mayo de 2022, de https://www.archiproducts.com/en/products/nardi/stackable-garden-bench-netbench_314719 Imatge 11: Tarifas del Punto Verde | Ecoembes. (2022). Ecoembes. https://www.ecoembes.com/es/empresas/tarifas-del-punto-verde