La reinvenció de la Cartuja

La reinvenció de La Cartuja The re-invention of La Cartuja Seven reflections for the future Set re fle x ions de futur Ricard Pie l. The ep hemeral nature of universal exhibitions has al· ways been so m ething consubstantial to t heir organization. For the Londo n Ex hibition of 1851, consider ed to be the first of internationa l scope, Joseph Pa x ton was commissioned to design the Crystal Pala ce after Pa r liament had re j ec ted the pr oject presented by the Building Committee , a heavy bui l di ng, un sens it ive towards the greenery and diff icult to dismantle. Universal Exhibition s carne i nto being as l arge disp l ay windows in which period ically exhibit techno logica l adva nces. Until the end of the XIX century, while t heir dime ns ions were co nt ained ', un ive rsal exhibitio ns were set up inside cities in ex i sting parks and open spaces. After the Chicago Colu mbus Exhibition (1893), the first of truly lar ge dimen· sions (278 hectares ). there had to be found new venues for them. In 1888 , the B arcelona Exhibition served as a definitive stimulus for the Pare de la Ciutadella, and the Columbus Exhibition acted as a pretext for ordering the shore fron t of Lake Michigan and building Jackson Park. The imp lantation model remained the same, since the exhibitions continued to be tempora r y. W h ile the fi rst exhibitions occupied an exist ing park, more recent ones have had to invent it. Today, the shrinking wor ld, which has become a "un iversal village" in whic h in formati on exchange is al most instantaneous, has rendered techno l og ical shows al most meaningless, wh ile othe r co mplementary aspects such as amusements , c ultura l exhibitions and tourism, h ave as· sumed a more prominent role . The Brussels E xpo of 1958 was su re ly the last attempt to transmita universal me ssage: namely that atomic energy could also be used for peaceful purpo ses. Furthermore , the severe econom ic re · cessi on suffered by sorne of the organizing c iti es fo rced a reconside r ation of the suitability of these events and a closer examination of thei r costs and benefits. 98 l. El caracter efíme r de les expos ic ion s un ive r sals ha estat que l com cosubst ancia l les seves celeb r acions. A I'E xpos ició de Londres de 1851, considerada com la primera de carac ter i nterna cio nal, es va e nc a rr egar el Pa lau de Cristal! a Joseph Paxton, des pr és qu e el Parla me nt reb utgés el projecte presentat pel Comite de C onst rucc ió , un edifici fei xuc, poc respectuós amb la vegetac ió de H yde P ark i d ifí ci lm ent desmontable. Les ex po sic ion s uni ve rsals va n néixer per ser un s grans aparad ors on es pugué ss in ex h ib ir els avanyos tecnológics de forma per iódica. Fins a finals del seg le XIX, mentre van tenir una dimensió co ntinguda ', es van instal. l ar a !' interior de les ciu tats, en els pares i els espais ll iures ex is tent s. A partir de I' E xpos ició Col ombina de Xica go de 1893, la prim era de grans dimensions (278 Ha), van ha ve r-se de trabar no us territoris per aquestes celeb raci ons . El 1888, I'Ex po si ció de Barcel ona, va servir pera donar una empenta def initi va al Pare de la Ciutade ll a, i I'E xpo sició Col ombina va serv ir pera orde nar el front del ll ac Mi c hig an i constru · ir el Jackson Par k. El m ode l d' im p lanta ció, pero, era el mateix d' abans , jaque la ins tal.laci ó co ntinuava esse nt efímera . Es podria dir que, me ntre les p rimera s exposicions ocupave n un par e existe nt , les més m ode rne s se'l van haver d'inventar . El canv i en el paper que juguen les ex posic io ns dins la ciutat es pr o du eix a mitjans d' aquest segle. L 'empe titim ent de l m ón con vert it en un a "v il a un i ve rsal" on l 'i nter canv i de noticies és qua si ins tanta ni, ha deixat sense se ntit la mostra tecnológica d ona nt protago n isme a d'altres aspectes que fins ara ere n comp l ementa ris : la festa l údica, les ex hibi cions cu ltural s, el turi sme,etc. L'EXP0'58 de Bru sse l.le s va ser la darrera que va provar de tra nsm et re un missatge uni ve rsal: que l'en ergia atómica - que feia po c ha via colpit la co nscien cia mundial al final de la Segona Guerra Mundia ltambé podí a serv ir pera la pau. La greu c risi económica que van patir algunas de les seu s posteriors va ob ligar a repl ante jar la seva oportunitat i av aluar més acuradament els ben ef i cis i costos que podien com p orta r. Sl VI\ \...4. 1 93 0 - RE CMO AMUAAI.lADO RED FERROVIAJ<IA MUROS DE DEFENSA OTROS CUR505 DE AK;l.JA 1 1. For the above reasons, the Sevi l le E XPO could not be merely an end in its elf, but rather go beyond its own celebration . Th e awaren ess of this fact gr ew in a syncopated and co nt radicto ry way. Rarely have so many doubts about the pos i tion, dimensions, communications and goals of an event been di spell ed with such publ ic will to carry a project forwa rd. One of th e a rt icles that had most impa ct during the initial plann i ng stage of the EXPO was w r itten by Eduardo Leira, architect and consu l tan! to the R evision of the General Pl an of Seville, en titl ed: "EX PO Sevi ll a 92: Ande o no ande ... caballo grande". ' Al th ough revis i on of th e Masterp l an of Seville b egan after having decided to organize the Ex hibit io n, th is was one of the fe w documents that examined what th e EXPO impli ed and the only one to present an alt er nati va. lt for - mulated a nuclear or gan i zatio n, s im il ar to the one planned in Par is: an ex hibit i on c entr ed on the ri ver, in a series of pre ci nct s l in ked togeth er by the water, w hic h was not only rejected but even led to the replac ement of the Masterp l an team, because their proposal s did not co in c id e with official the ses.' In the above-mentioned article anda more recent one ', the dis c ussion centred on th e EXPO's lack of specific con - ten! , since it s only aim seemed to be to a de mon s trat i on of th e count ry 's ab ility to organize a large-scale event. Until 1985 , the EXPO was devised with such au ton omy that it pres aged an i rr evocab le divorce between c it y and exhibition. Th e issue w hich most concerned the aut ho r of the artic le was t hat of scale, of the proportion between the ev ent being organized and the city whic h was going to accommodate it. Once Seville had been chosen, because she had been the econom ic ca pit al of the co untr y a fter the Di scove r y, the question was whether she had the capacity to accommodate it or whether a new se tt ing had to be designed in w hi ch both coul d c om e to an understanding and collaborate together . A universal ex hibi t ion is an event f or l ar ge mas ses that needs to be placed in a highly po tent metropoli t an setting . Th e previous exhib i tion s in Osaka, Montreal and Brussels we re sited in th e midst of urban agglomerations with o ver 40 million inhabitants. Metropol i tan Sev i ll e, An da lusia and the s urround ings und er tw o hours awa y from the EXPO c ame now her e near this f igu re and led to doubts conce rning not only the disp r oportionate size of the exhibition but also the ve ry success of the ev ent . lf the Sevi ll e project was co mpared to the other two rece nt in i tiative s (Chicago and Paris) , fina ll y withd r awn in th e face of the difficulty of j ust i fying , both politi ca lly and socia ll y, the in v estment to be mad e, fo r the EXPO it was proposed to build one and a half ti mes as much as for 11. L 'o rga nit zació de I'EXPO de Sev illa no pod ia, per aqu estes rao ns, aca bar -se en sí m ateixa, si nó que hav ia de transcend ir a la seva p rop ia cel ebrac ió. La presa de co n scienc ia sobre aques t fet va ser sin copada i con tr ad icto ri a. P oq ues vegades tan ts dub tes sobre la pos ici ó, grand aria, comu n icac ions i ob j ec ti us d' un esdeven im ent s' han cobe rt amb ta nt a vol unt at públi ca d 'empe n yer un projecte i estim ular u na fo rt a in ve rsió. Un deis art icles que va ten ir més t rascendenc ia en les anys que s'es t ava in ici ant l' exec ució de i'EXPO fou un de !'E dua rdo L ei ra, arquitecte i co nsul tor de la R ev isió de l Pl a Gene ral de Sev i lla, tit ul at "EXPO Sev illa 92: Ande o no ande ... cabal lo gran de" -' E nca ra que la Revisió de l Pl a General de Sev i lla es va in icia r poster i orme nt a la dec isió d'o r gan i tzar I'Exp osició en aquesta ci utat, aquest va ser un de is pocs docu m ents que es va plan te j ar que su posava I'EXPO i l'ún ic que va pr ese n ta r una alternativa . La pr oposta de l Pla form u lava u na organi tzació nuclea r que te nia que lcom de semblant am b el q ue havia plan te j at Paris; una exposició en tra n del riu, en una ser ie de rec i ntes encadena ts per l'ai gua , qu e no va pr osperar i que fi ns i t ot va porta r al canvi d 'equ ip r edac tor del Pla G enera l perq ue les seves pr opos tes no s'a j ustaven a les t esis oficia ls. 3• En aque ll articles i en un de més recent ', la di scussió es cent rava en la ma n ca de cont in gut específic de I'EXP O, l' únic objectiu de la qua l semblava ser demostrar la capaci tat del país per organ it zar un gran es d eveni m ent. Fi ns al eshores, al 1 985, I'E XPO es fo rm ul ava amb una au tono mia que pressag iava un di vo r ci ir ressol uble ent re ciu t at i exposició . El tema que més pr eoc u pava aquell a rti culista era el prob l ema de l'escala, de la proporciona litat entre l' esdeven i ment que s' orga nit zava i la ciu t at que l 'hav ia d 'al berga r. Un cap triada Sevilla com a seu de I' EXPO, perqué hav ia estat la capita l económica de l país després de l Descob ri me n t, la qües t ió era plant eja r-se si aquesta te nia capacitat pera acollirla o si hava de di ssenya r-se un escenari en el que u na i altra poguessin ent endre's i col. l aborar. Una expos ició u niversa l és un esdevenime nt pera grans masses que necessi ta estar situada en un ento rn me t ro poli ta molt pote n t. L es dar reres exposicio ns d'Osaka, M ontrea l o Brusse l.les estaven si tuades al mig d'u nes aglome r acio ns urbanes que supe r aven els 40 mi l ions d'ha b itants. La Sevi ll a metropol i ta na, Anda l us ia i, en genera l, tot l 'entorn a m enys de dues hores de l' expo qu edava m o lt l lu ny d'aq uesta xi fra i feien du bt ar, no només de la desp r oporció de la proposta respecte de la ci utat si nó a més, del seu ex it. Si es co mpar ava el pr oj ec te de Sevi lla amb l es al tres dues inici at i ves recen ts (Xicago i P arís), q ue fi na l me nt s'h avie n retirat davan t la d ifi cultat de just ifi car po li ticament i soc ial la inversió afer, I'EXPO es pr opo sava de cos nt ru' ir u na vegada i mi t ja més del que es pr eve ia a Xi cago, que pen sava ocupa r un rec inte sensib l emen t igual, qua n en a qu esta cel eb r ació s' hi 10 0 Chicago on a site much the same size, whe n Chicago anticipated twice the number of visito rs expected for Seville. As the title of the article indi cated, the only th ing that seemed to concern the developers were, record-breaking fi gures, that contemplated neither the effects th e event might have on the city nor the efforts to be made. The EXPO was a success. Al! the estimates concern ing the number of exhibitors and visito rs fell short of the mark and both the city and the region have been the object of major p ubli c i nve s tment ' . Given this fact , it is perfe ctly p oss ible to justify the disappearance of La Cartuja since it has fulfilled its miss io n: that of equipping the city and making he r known worldwide. What is clear in any case, as Eduardo Leira says in the journal Casabe/la, is that "really one cannot pinpoint either the moment or the concrete d ecision, between 1985 and 1986, which mad e it possible for the u ndertaking to put on a Universal E xhi b ition in a city un suitable as a venue to become th e far more am bit ious and unique determination to build a ven u e for the Exhibition and, at the sa me t ime , build the Exhibition." In al! this ther e may ha ve been, as Damián Ouero says', a prepotent and "gigant icist " enlightened despotism whose generosity went so far beyond bounds asto be in - terpreted as disdain for the city's very capac it y to assume the historical challenge of the EXPO. Be that as it may, the preoccupation of these authors, far fr om fading away with the clos in g of the exhibit ion , has now reappeared. The problems involved in fitting th e isl and and the city tog et h er do not end here, in the scale of each piece, but extend to the change of model in vo l ved in their i ntegra - tion . Seville is not a river city in the sense of the vast majority of Central European cities, in which th e river is an articulating axis serv ing as the frontier between t wo parts joined and separated by a series of bridges, but rather an asymmetrica l city situated on one side, in front of the ri ver and the great fl ood plain that stretches before her . The creation of the Corta de Triana in 1949 and of La Cartuja in 1982 has placed two islands, two polders that demand special tr eatment. Re-use of the EXPO poses pr oblems of different kinds which might be perfectly exemp l ified by the si mi le coi ned by Dani Freixas, who compares the precinct w ith what remains in a tray of sweets after a party and whet her this can be used again: is the tra y too big and su itable only for parties or can it be use d for everyday meals?; can it be left on the table or would it be better put away?; will the sweets last or would it be better to repla ce them wit h others that do not spoil?; can it be used as it is or would it be better to line it with some thing new ? 111. Dimensions , articulation, use and o rder are some of esperaven el doble de visites que a Sevilla . Tal com deia el títol de l 'article, en aque ll moment, l'úni c que semb l ava preocupar els promotors eren les grans xifres, unes xifres record, que no contemplaven els efectes que podien tenir sobre la ciutat, ni l' esforc; que suposaven. L'EXPO ha estat un ex it, s'han supe rat tates l es previsions pel que fa a nombre d'expositors i vi sites, i la ciutat i la Re gió han rebut importants inversions públiques •. Da vant d'aquest balanc; es podr ia defensar perfectament que desapareixés La Cartuja, perque ja ha complert la seva funció: equipar la ciutat i donar-la a cone i xe r a nivell inte rna ciona l. En qualsevol cas, el que es constata, tal com diu Eduard Leira a la revista Casabe/la: " real men t no es pot precisar ni el moment , ni la decisió concreta que ho va fer possible, entre el 1985 i el 1986, l'escomesa pera realitzar una Exposició Universal en un a ciu tat sense atributs per ser seu es transmuta en la decisió més ambiciosa i única de construir una seu per una Exposi ció i al mateix temps co nstru· ir I'Expos i ció." Pots er hi ha hagut en tot aixo, tal com di u en Damian Quera 6, un despotisme il.lustrat prepotent i gegantista, que s'ha excedit en la seva gene r os ita t, fins l 'ex trem de poder ser interpretat com un menyspreu cap a la propia capacitat de la ciutat per assu mir el repte historie de I'EXPO. En qualsevol cas, la preocupac ió d' aquests autors pel desproposit que suposava un projecte excessiu no s'ha tancat amb la cloenda de I' EXPO , sinó que ara, quan s'ha acabat, rea parei x amb tates les seves conseqüe ncies. Els problemes d'encaix de l'illa i la c iut at no acaben aquí, en les escales de cada pec;a , sinó també en el canvi de model que suposa la seva integrac ió . Sevi lla no és una ciuat fluvial com la gran majoria de ciutats centreeu r opees, en les que el riu és un eix que articula i ser veix de frontissa entre dues parts que s'uneixen i separen a través d'un entrel l igat de ponts. Sevi lla és u na ciutat asimetrica , situada en un costat, davant del riu Guadalquivir i de 1' "hoyo", la gran plana inundable que s'estén al seu davant. L' obertura de la Corta de Triana el 1949 i de la Ca rtuj a el 1982 ha situat davant la ci utat h istorica dues illes , dos po/ders, unes porcions de terra a rraba ssades a l 'aigua que reclamen un tr acte espec ial. La reutilització de I'EXPO p lant eja problemes de diversa natu ralesa, que es podrien exemplificar perfectament amb el simil que Dani Freixas ha fet del recinte, comparant-lo amb el que queda d' una safata de dolc;os després d' una festa-en el casen que es vulgui tornar a apr of it arl a-; problemes com si aquesta no és massa gran i solament serveix per les testes i no per als apats diaris; si pot quedar-se sobre la taula o no seria millar guardar -la; si e ls dol9os aguantaran o caldra canviar-los per uns altres que no es facin malbé; si serveix tal com ha quedat o si és necessari de posar -n e de nous , ... 101 the concerns we f ind in most of the r eplies given by the different professionals invited to the Consultation organized by Ouaderns d'Arquitectura i Urban isme, publ i shed by the CO.A.C., concerning the future of La Cartuja. Befo re commenti ng on them, it is worth stop pi ng to examine the notes written by José Antonio Fernández Ordóñez and Ha ns Kollhoff, since they represen! a claim fo r the urban trad it io n which t he large exhibitions have left as a legacy. The f ir st s upp o rt s the transformation of the island into a park, while the second propases cutting the mooring rapes, lifting th e bridges of th e great oceanliner which is the EXPO and allowing it to founder befare the city, so that its gradua l decay would become the comemmorative monument of w h at was the l ast great universal exhibition . 8oth of these r eflect i ons denote st rong reluctance to modifying the morpho logical profile of the city; in the former case fr uit of the desire to provide Seville with facilities and in the latter the result of the idea that in the future cities themselves w il l be universal exhibitions, hence the EXPO wil l be remembered as the end of this past. lt is possible that behind these postures lie s the same doubts expressed by Á bal osHerrer os or, in other terms, by Foreign Office Architects, co ncer ning Seville 's capacity to absorb the prec i nct. In very di fferent terms and wi th high ly diversa forma l results, both team s pinpoint the need to recolonize the island on the basis of new focal points , the former through the imp l antation of small fragments of city and the l atter by establishing three ex novo " att ractors ". In the f ir st case, doubts about the city's capacity to co nq uer the island and the need to abso rb it by parts is added mistrust of the powe r of new tertiary uses to direct the operation even though, thanks to the majar in ves tments , they believe that the island is predestinad to become city. On the other hand, the Foreign Office Architects believe that on ly a st rong investme nt in ideas , ambitions and dreams will make the ope r ation a success. Deep down they believe more in ideas than in the f orce of the architectures they propase . Conde-Goller formulate this more exp l icit l y: given the difficulties of the EXPO arch ite ctu re to communicate , they believe that rather than o bjectual , the new impulse shou ld be of act ivitie s and strategies . The other teams trust that the r emode ll i ng of the isl and will be able to reso l ve present-day problems and make La Cartuja part of the ci ty. In th is co nte xt, A. Wa ll and S. Nigra Snyder propase ope n ing the urban structure of Seville, as a fan to be s tret ched until it touches the two ends, La Cartuja remaining in the midd le. To achieve this they cons ider it necessary to bui ld on the other s id e of the Corta and pr opase the construction of a 111. Grandaria , art ic ulació, ús i ordre seran preocupacions que tr obem en la majoria de els respostes que han donat els diferent s c on vida ts a la Con su lt a que ha organi tz at Ouad e rns d'Arquitectura: Urbanisme , publicació del CO .A.C., sobre el futur de La Cartuja. Abans de pas sa r a comenta r -les va l la pe na de parar atenció a les n otes redactades per José Antonio Fernández Ordóñez i H ans Kollhoff perque representen una reiv indic ació de la tradició ur banística del que les grans exposicions van deixar com herencia. El primer recl ama la transformació de l' ill a com un pare i el segon propasa de tallar les amarrres i aixecar els ponts del transatlantic que és I'E XP O, per tal que embarra nqui davant la ciu t at, de manera que el seu e nrun ament es conve rte ix i en el monument commemoratiu , en la mostra arqueologica del que va ser la darr era gran expos i ció universal. En aquestes dues r eflex i ons hi ha una forta recansa a l'h ora de modifi car el perfil morfologic de la c iut at; en un cas fruit d'una act itu d reiv indi cativa per eq uip ar Sevi lla i en el sego n resultat de la i dea de qu en el futur les ci uta ts seran els úniques expos i cions uni ve rsals, i d 'a quí que I'Ex po so la ment es pug ui recordar come! final d 'a quest passa t. És poss ible que darrre ra d'aquestes postures hi hagi la mateixa desconfian{:a que manifesten lñaki Ába l os i Juan Herrer os o, en un altres sentit, la del Foreign Office Arch it ects sobre la capacitat de Sevilla per empassar-se el recinte. Amb termes molt diferent s i amb resultats f orma ls mo lt di versos, ambdós equ ips plantejen la necess itat de recolonitzar l'illa a partir de nous pu nts fo cals. Els p rim ers a partir d' implantar petits tragments de ciutat i els segons estab li nt tres punts d'atracció exnovo . En els primers , a la desconfian9a sobre la capac it at de la ciuta t per con que ri r l' ill a i la necessitat d 'as sumir -la per parts , s'h i suma la descon fi an9a en els poders deis nous usos t erciaris p er dirigir l 'o peració , encara que, gracies a les fort es inver si ons que es van ter per I'EX PO , c reguin que l'illa esta predestinada a ser c iutat . Els Foreign Office Architects, per contr a, entene n que solament una forta inversió en idees, ambicions i somn is pot f er reeixir l'operació. En el f ons cre uen més en les idees que en la for9a de les arquitectures que ells mateixos propase n. Yago Conde i B ea Gol l er formulen aixo més expl íc it ament; davant de les dif icu lt ats que ha tingut !'arquitectura de I 'Expo per comun i car cr euen que el nou impuls no ha de ser ob jec tiu sinó d'activitats i estrategies. La resta d 'e quips confie n en que la remodelació de l 'i lla podra resoldre els problemes actuals i fer que aquesta esdevingui una part de la c iut at. En aquesta línia, Alexander Wall i Susan Nigra Snyder proposen d'obrir !' estructura urbana de Sev ill a com si tos un banc al qua l es tor9a f ins que els dos extrems es toquen, de manera que La Cartuja quedi al mig. És per ai xo qu e creue n que ca l sobrepassar La Corta i urbanitzar l' altra banda . Físi cament propasen de con st ruir un nou pont, e ntre la 102 new bridge, between La Cartuja Catwalk and the Barqueta Bridge, which would make it possible to open a thoroughfare which would group the most important activities tog et her and serve as a bridgehead as the start ing point for the development of the other bank of the river. The teams who have concentrated on the precinct itself have proposed different strategies: Bosshard - Luchsinger have carried out an exercise of superimposition of archi - tectures to create new territorial conditions, while Hofstiitter-Pauzenberger and Baechtold - Li ebe rmann - Dani el propase integrating the precinct by establishing new relationships on a ne ighb ou rh ood and a genera l scale. The former consider that what is needed is to concentrate on the San Jerónimo meander and remodel its two sides, the faqade of the old cen tr e and the EXPO and fill the void between Triana and the island integrating the latter into the city through a communion with the surrounding neighbourhoods . By contrast , the latter bel i eve that the EXPO should be articulated into a ringroad encircling the whole city and of w hich the island would simply be another element. For this reason they look not towards the centre but rather hang from the thoroughfare that passes through the Corta, as part of this ringroad. IV. In any case, the proposals of this group of architects illustrate the nature of the problems which the CARTUJA'93 operation must face. The reinvention of La Cartuja is an effort to transform a temporary facility into a permanent one. Seville is now a city with a very potent infrastructure a nd great opportunities which must be treated carefully, taking note of severa! of the suggestions made in this con s ultat io n. CARTUJA ' 93 cannot be an exercise of exclusive capturing of activ i ties re activating for the EXPO precinct, but rather a c ity extension project, which by its size and quality will definitively change the structure of the whole. In short, this project cannot be a r ecycling operation of the few pieces remaining, but a global reflection through which to solve the problems left a long the way. 1. Th e dimen si ons of the first universal exhibitions were : London 1851, 10 ha .. 186 2. 13 ha .. Par;s 1855, 13 ha .. 1867,50 ha .• 1878 ,7 0 h a. and 1889 ,90 ha . 2. Art icle pub lished in the journal Geometrla, no . 3. 3. The explanations of these proposals are published in the catalogue for the exhibition Grandes Proyectos Urb1nos. organised by th e MOPU ( Minister io de Obras Públicas y Urbanismo) in 1985. 4. LE IRA, Eduardo and QUE RO, Dam lán: •operazione Slviglla: primo bilan· c;o ·. Csssbolfo. no . 593. S. The total number of exhibitors was 94: 52 nationals, 17 from autonomous communities, 8 groups, 5 i nternat i onal organisms and 6 l arga firm s. The numbe r of visitors was ten milli on over the anticipated figure. The most im - portant public works were: the Granada hi ghw ay, th e high ·s peed tra in station. six bridges and three ringroads. Moreover. the railway network was modified: the llne go ing underground In the centre of the ciry and a new central station bu llt. 6. O p. c;t .. p. •· 103 "Pasarela de la Cartuja " i el pont de La B arqueta, que permeti d'ob rir una via que ag rup i les act i vitats més importants i serveixi de cap de po nt per i niciar les act i vitats de l' al tra banda del riu. Els equips que s' han cen tr at en el reci nt e, han plantejat estrategias diferents : Ma x Bosshard i Christoph Luchsinger han f et un exe r cici de superpos ició d'arquitectures per cr ear noves condic i ons t erritoria ls; mentre Michael H ofstattter i Wolfgang Pauzenberger per un costat i Thierry B aechto ld, Claudia Liebermann i Albert Daniel per l' altr e, han proposat d'integrar el recin te establ in t noves relacions a escala ve'inal i a escala genera l respe ct iva ment . Pels p rim ers, el que cal ter és abocar - se sobre el meandre de San Jerónimo i remodela rne les dues cares, la fayana i el case antic i I'EX PO i o mplir el bu it en tr e Tri ana i aquesta per int egrar definitivament l 'i lla a la c iut at a través d'una comunió amb els barris de l 'e ntorn. Pels sego ns, per co ntra , cal articular I'E XPO en un cintu ró equipat que envo lta tota la ciutat, de l qual l'illa sera una pe9a més , i per aixo no miren al centre sinó que es pengen de la via que passa per la Corta, que forma part d 'aquest cinturó. En qualsevo l cas, les propostes que formulen aq uest conj u nt d'arquitectes, r epentitzades en un mes, il.lustren sobre la naturalesa dei s problemes a que s'hau rá d'enfrontar en un futur 1' operació CA RT UJA'93. IV. La reinvenció de La Cartuja és un esfo ry per transformar en permanent una instal.ació efímera, que no pot ser teta amb les urgencies de I'EXPO. Sevi lla és ara una ciutat amb una infrast ru ctura molt p otent i un gran espai d'opor tun it at, la qua l cal tractar amb molta cura, prene nt nota de is diversos suggeriments que aporta aquesta consulta. CARTUJA'93 no pot ser un exercici d'excl usi va captació d'activitats per tornar a posar en marxa el recinte de I'EXPO, sinó que ha de ser un projecte d'ampliació de la ciutat , que perla seva qualitat i gr andaria canviara definitivament ! 'es tru ctura de tot el con junt . En peques paraules, aquest projecte no pot ser una operació de reciclatge de les peces que ha deixat la celebració de I'EX PO , sinó una reflexió global que resolg ui els problemes que es van quedar a mig camí. 1. Le s dimensions de les primeres exposicions universals van ser: Londres 1851, 10 Ha, 1862 13 Ha ; Par is 1855 , 13 Ha, 1867, 50 Ha, 1878,70 Ha i 1889 , 90 Ha. 2. Article publicat a la rev is1 a Geometr la, núm. 3. 3. L'explicac;ó d'aquestes propostes l'ha publicada el MOPU en el cat~ leg exposició "Grandes Proyectos Ur banos" organi tzada l'any 1985. 4. Eduardo Leira i Damian Quera, "Operazione Siviglia: primo bilancio". Casabe/la núm. 593. 5. El nombre total d'expositors ha estat de 94: 52 nacionals, 17 au1onomics, 8 de conjunts, 5 d'organismes internacionals i 6 de grans em preses. El nombre de visites ha supera! en deu milions la xifra prevista. Les obres públiques més importants han estat: l'au1ovia de Granada, I'AVE, sis ponts, tres rond es i s'ha modifica! la xarxa ferroviaria, enterrant la via pe l centre de la ciutat i constru 'i nt u na estació central. 6. op.cit., p~g .4. .. 'ti ;¡; o 'ti e .. e O; u.. @ \ \ \ \ \ \ . ~ \