62. Una nova etapa per a "Informacions"

11 Tota gran institució necessita una comunicació interna fluida que faciliti el coneixement de la comunitat respecte a les iniciatives que s'hi porten a terme. A la Politècnica, on l'activitat en el terreny de la formació i el volum de la seva investigació constitueixen un motor que genera notícies contínuament, la creació i la millora de les eines destinades a la transmissió de la i nformació és un fet fonamental. En aquesta línia, ens agradaria que el butlletí "Informacions" fos un element clau de difusió d'esdeveniments generats pels diferents estaments de la upe. Nascut al maig de 1989, el butlletí tenia l'objectiu de millorar el nivell d'informació a la universitat. Amb el temps, aquesta publicació va anar incorporant diferents seccions i incrementant el nombre de pàgines. AixÍ, l'octubre de 1991 es va crear la secció "UniversitatEmpresa" dedicada a potenciar el coneixement sobre la recerca i la transferència de tecnologia que es produeixen a la universitat. Més tard, al novembre de 1993, es va insistema universitari, de la mateixa manera que s'han establert unes columnes, signades per l'autor, i dedicades a desenvolupar aspectes recollits com a notícia en les pàgines del butlletí i vinculats a la docència, a la recerca i a la qualitat de vida Així, en el número 62, la publicació presenta diverses parts diferenciades que, sota l'encapçalament de Panorama, Nexus i Campus, integren tant informacions generades per les unitats estructur'als com també notícies sobre recerca i sobre les activitats de caire cultural, esportiu o simplement lúdic que es fan a la Politècnica. En aquest sentit, a la secció anomenada Panorama es publicarà la infomlació procedent de les diferents unitats i les activitats institucionals, i es dedicarà una especial atenció als actes duts a terme pel Consell Social i per la Fundació Politècnica de Catalunya. Una de les qüestions que s'ha tingut en compte a l'hora d'elaborar el nou model de butlletí és la demanda permanent de dedicar més espai a la recerca i a la transferència de tecnologia. Una nova etapa Per això, sota el lema Nexus, "Informacions" reculi ara quatre pàgipera nes destinades a la investigació, els con- "Informacions" venis, els programes europeus i els ajuts a la recerca, a més d'una pàgina espetroduir el color, i es va optar per la millora de la imatge i la qualitat de la publicació. Ara "Informacions" inicia una nova etapa, reflectida no solament per un increment del nombre de pàgines, sinó també per una transformació de la seva estructura i dels seus continguts. Transformació que respon a les mateixes demandes dels diferents sectors de la comunitat d'incrementar el volum de notícies i d'establir seccions fixes per a totes aquelles qüestions considerades rellevants i, per tant, susceptibles de tenir una continuïtat informativa. En aquesta etapa també es vol donar entrada a l'opinió sobre els grans temes que afecten el cial que informarà de les activitats i àrees de treball dels departaments i instituts universitaris. Les notícies vinculades a les diferents associacions, als clubs i al Consell d'Estudiants, a més de les iniciatives editorials o culturals i esportives, apareixeran a la publicació sota l'enunciat de Campus, un apartat que neix amb la vocació de reflectir la nostra vida universitària. També, com a novetat, el butlletí presenta una contrap0l1ada dedicada al debat i l'opinió sobre temes que afecten el sistema universitari. Des d'aquest editorial animem els membres de la comunitat a aprofitar un mitjà de comunicació que és al nostre abast. Es titula la primera promoció de la Diplomatura d'Estadística de la FME Més de 1.500 estudiants van participar en convenis de cooperació educativa el curs 93-94 Un grup de la UPC desenvolupa un sistema de làser per restaurar obres d'art Investigadors de l'ETSEIT creen un sistema expert de detecció i diagnòstic d'avaries per a turbines Noves aules al campus nord i a l'EUPVG Les eleccions sindicals a la UPC ••• ••• ••• upe UNIVERSITAT POLlTECNICA DE CATALUNYA Una exposició de CartierBresson celebra la creació de l'Escola de Fotografia Amb motiu de la creació de l'Escola de Fotografia, la Fundació Politècnica de Catalunya juntament amb el Centre de Cultura Contemporània organitzen l'exposició titulada "Henri CartierBresson. Primeres fotografies i darrers dibuixos", que es presenta a l'espai del carrer de Montalegre fins al 29 de gener La creació de l'Escola de Fotografia se celebra amb una mostra important de l'obra, tant fotogràfica com pictòrica , del fotògraf francès Henri CartierBresson, un dels màxims exponents de la fotografia mundial. L'exposició , titulada "Henri Cartier-Bresson. Primeres fotografies i darrers di buixos" , es podrà veure al Centre de Cultura vice-rector de Política Acadèmic a, Lluís Jofre; el director de la FPC, Josep Villarreal, i el director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Josep Ramoneda. A la presentació de la mostra van assistir també personalitats del món de la cultura, com el fotògraf Francesc Català-Roca, i de la política, com el regidor Francesc Vicens. Contemporània de Barcelona (Montalegre, 5) fins al 29 de gener de 1995. Serà la primera vegada que aquestes fotografies es mostren a Espanya. Són més de cent dibuixos i pintures, juntament amb unes vu i tanta imatges del primer treball fotogràfic de l'artista, realitzat abans que fundés, als anys trenta, l'agència Magnum Photos, en cooperativa amb els també fotògrafs David Seymour, El fotògraf que va voler ser pintor Henri Cartier-Bresson va néixer el 22 d'agost de 1908 a Chanteloup (França). Apassionat per la pintura, va treballar com a ajudant d'André Lhote a la seva joventut. Va exposar les seves fotografies per primera vegada a Nova York l'any 1932. Durant la segona guerra mundial va ser capturat pels nazis, dels quals va fugir després d'estar tres anys en un camp de concentració. L'any J 947 va crear en cooperativa amb Robert Ca pa , David Seymour i George Rodger l'agència de fotoperiodisme Magnum Photos. Viatger incansable, l'any 1971 va deixar la fotografia com a professional per dedicar-se a la pintura. Robert Capa i '-- ____________ .....J George Rodger. Henri CartierBresson, que tenia prevista la seva presència a la inauguració del curs de l'Escola de Fotografia , no hi va poder acudir a causa d'una inesperada malaltia. El qui havia de ser protagonista indiscutible de l'acte del 14 de novembre va anunciar, però , que d'aqUÍ a poc temps visi tarà el nou centre de la FPC a Terrassa. A causa de l'absència del mític fotògraf francès, van ser els directors de les escoles de L'exposició va ser inaugurada el dia 14 de novembre pel rector de la UPC, Jaume Pagès; el president de la Fundació Politècnica de Catalunya, Xavier L1obet, el Fotografia d'Arles (França) i Colònia (Alemanya) , Alain Desvergues i Jaroslav Poncar, els encarregats de llegir la lliçó inaugural del curs. Dos escriptors nord-americans es reparteixen ex aequo el Premi UPC de Ciència-ficció 1994 Rick Neube, amb "Quondam, my love", i Micke Resnick, amb "Se ven Views of Olduvai Gorge", són els guanyadors del concurs que organitza el Consell Social i que és ja un dels més importants del món. Alan Dean Foster va ser el co nvidat al lliurament de premis i va oferir la conferència titulada "Ciència-ficció i la causa de tots els mals" Els escriptors Rick Neube , amb "Quondam, my love" i Micke Resnick, amb "Seven Views of Olduvai Gorge", tots dos dels Estats Units, han aconseguit ex aequo el Premi UPC de Ciència-ficció que organitza el Consell Social i que està dotat amb un milió de pessetes. El jurat va concedir la menció especial, dotada amb 250.000 pessetes , a l'obra "Time travellers never die", del també nord-americà Jack McDevitt. El tribunal va fer també una menció especial a les següents obres: "Relato: 6" , de Daniel Mares (Madrid), "Conjura en ciudad total" , d'AI ej andro Bugarín (Valladolid), i "In our image ", de Haggai Scolnjcov, d'Israel. La menció especial a la millor obra presentada per un membre de la UPC va ser per a "O.G.M", de l'estudiant de tercer curs d'enginyeria tècnica industrial de l'Escola Universitària d' Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa, Xavier Pacheco. Un total de 71 originals d'arreu del món s' han presentat enguany al Premi UPC de Ciència-ficció, que organitza per quart any consecutiu el Consell Social de la Upe. ÉS l' únic de caire internacional del gènere de la ciència-ficció que organitza una universitat de l'Estat espanyol, i hi poden optar noAlan Dean Foster va ser el convidat d'enguany a l'acte de lliurament de l guardó del Consell Social. L ' escriptor és l'a u tor de l'adaptació literària de films com ara "La guerra de les galàxies" o "Alien". Alan Dean Foster va nèixer a Nova York el 1946 i és llicenciat en Ciències Polítiques. La seva carrera com a escriptor va començar quan Augus t Derleth li va comprar una llarga carta en el estil de Lovecraft, el 1968, i la va publicar, amb la sorpresa de Foster. La seva p rimera novel.la "The Tar-Alym Krang", es va publicar en Ballantine Books en 1972. Foster ha escrit també nombrosos articles sobre películes i ciència. La seva noveLla "Cyber Way" va guanyar el Southwest Book Award for fiction en 1990, sent la primera obra de ciència fi cció que rebia aquest guardó. Professor de redacció de guions, de literatura i d'història del cinema a UCLA i al City College de Los Angeles, treballa actualment a la Universitat del nord d'Arizona. vel.les escrites en cat al à, castellà, anglès i francès. De les obres rebu des, un 70% provenen de l' Es tat espanyol, mentre que la resta han arribat de països com ara EUA, Israel, Nova Zelanda, Anglatert ' a, Mèxic , Can adà, Bèlgica i França. Pel que fa a la llengua, un 66% de les obres s'h an presentat en castellà, un 26% en anglès, un 7% en català i un 1 % en francès. El jurat d'enguany ha estat format pel coordinador dels Serveis Bibliotecaris de la UPC, Lluís Anglada, pels professors de la Politècnica Miquel Barceló i Josep Casanovas, pel professor de la UAB Louis Lemkow , i per l'escriptor i especialista en ciència-ficció Domingo Santos. El premi El Premi UPC de Ciència-ficció, el més internacional dels guardons que es concedeixen a la Politècnica , és un dels més importants del món tant per la seva dotació com pel nombre d'originals presentats. La seva creació va tenir lloc l'any 1991, quan es commemorava el 20è aniversari del naixement de la universitat, dins d'un marc d'actuacions adreçades a aconseguir que la UPC facilités una formació integral als se us titulats. Així, es va crear un premi literari lligat a la ciència-ficció, un gènere que té cada vegada més adeptes a la Politècnica. L'ETSETB elabora un estudi sobre la situació sòcioprofessional dels titulats Un total de 12 grans empreses han col.laborat darrerament amb l'ETSETB i amb l'Associació d'Enginyers de Telecomunicació de Catalunya en la realització d'un informe sobre la situació s òcio-professional dels enginyers de telecomunicació de Barcelona. L' informe s' ha redactat a partir de les dades obtingudes dels titulats de l'escola, d'empreses com ara IBM, Sony, Telefònica, Alcatel o Mier Comunicacions, durant el primer semestre de 1994. Un sector que es recupera La recuperació del sector, gràcies a la implantació de les noves tecnologies de la informació, i l'augment del nombre d'enginyers-empresaris, són algunes de les conci usions extretes de l'estudi. Entre altres temes, l'informe ofereix informació sobre aspectes com ara la mobilitat dels professionals del sector, la di stribució en les diferents àrees tecnològiques, el seu nivell de decisió, els ingressos i l'opinió de l'empresa vers la formació rebuda. Entre les dades que conté hi ha la situació contractual del titulat en l'empresa: un 75 % dels enquestats va manifestar que treballava per compte d'altri, un 9% com a empresari/àIia, un 8% que buscava feina, un 3,5% que exercia lliurement la professió i un 6% va assenyalar l'apartat "altres". Entre els aspectes més valorats es destaca la bona formació bàsica dels titulats, i una bona aptitud i actitud per a la resolució de problemes, mentre que s'assenyalen com a aspectes deficitaris l'economia, la gestió i la planificació. Per acabar , l'estudi exposa una important recuperació del sector pel que fa a l'àrea de productes de consum i afirma que en el camp dels serveis de telecomunicació i informàtica es notarà més la recuperació econòmica. Pè rÒ é la libe l' alització del mercat de la telecomunicació la que obre, segons l'informe, perspectives favorables per al sector. Panorama Es titula la primera promoció de la Diplomatura d'Estadística de la FME Els 9 estudiants d'aquesta primera pr omoció de la FME han obtingut el seu títol després de tres anys de carrera i de presentar el projecte de fi de carrera El passat 15 de novembre va tenir lloc l'acte de lliurament de diplomes a la primera promoció de titulats de la Diplomatura d'Estadística de la Facultat de Matemàtiques i Estadística de la Universitat Politècnica. L'objectiu d'aquesta nova diploma tu ra, que té una durada de tres anys més el projecte de fi de carrera, és la formació de professionals capacitats per resoldre els problemes estadístics que es plantegen a les diferents àrees científiques i sòcio-econòmique s. A més dels fonaments estadístics i matemàtics, el pla d'estudis preveu la consecució d'una sòlida formació informàtica que permeti als titulats treballar amb eficàcia en entorns cada ve gada més automatitzats. Els titulats podran treballar també en una o més especialitzacions de les àrees professionals i d'aplicació estadística, en particular, les de gestió empresarial, processos industrials, Administració pública i estudis de mercat. Els nous diplomats podran aplicar e ls seus coneixements d'estadística a les ciències experimentals, socials, econòmiques, de comportament i, especialment, a la bioestadística. Un fet diferencial de la Diplom atura d'Estadística que imparteix la Politècnica és l'obligatorietat de realitzar un projecte de fi de carrera amb una orientació preferentment professional, la qual cosa ha estat possible gràcies a la signatura de convenis de cooperació educativa amb empreses i institucions. Els estudiants d'aquesta primera promoció han realitzat projectes sobre temes com ara el tractament d'enquestes i estudis de mercat, el tractament de dades censals, de bioestadística i sobre el control de qualitat, una de les àrees d'especialització més importants d'aquests estudis. La Politècnica acull la 11 Trobada de Serveis Lingüístics Els dies 23, 24 i 25 de novembre la UPC va acollir la II Trobada de Serveis Lingüístics, organitzada per la Direcció General de Política Lingüística, el Consorci per a la Normalització Lingüística i la Universitat. La jornada, adreçada fonamentalment als tècnics que treballen als serveis lingüístics, va servir per posar en comú temes relacionats amb aquests ens com ara la coordinació de les actuacions adreçades a la normalització lingüística o els nous enfocaments en l' ensenyament de català per a adults. Diverses sessions simultànies van tractar també algunes experiències de normalització lingüística en el món associatiu, en les grans organitzacions i en el sector de l'Administració. Les jornades van comptar amb la presència del sociolingüista canadenc Jean Claude Corbeil, encarregat des del 1971 de tirar endavant el projecte de normalització de la llengua francesa al Quebec. El procés de normalització seguit al Quebec ha servit de model en el disseny i l'aplicació de les estratègies de normalització de la llengua catalana. En la seva conferència, Corbeil va parlar de l'evolució dels serveis lingüísics al Quebec dins les empreses i els ministeris. El catedràtic José A. Gorri Ochoa ha estat ratificat com a director del Departament de Física Aplicada. D'altra banda, el catedràtic Jaume Blasco Font de Rubinat ha deixat el càrrec de director del Departament de Projectes d'Enginyeria per finalització del mandat i ha estat substituït pel professor Antonio Creus. A més, el catedràtic Jesú s Gandullo és el nou director del Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica 11 en substitució del professor Rafael Carlos Pérez. El Consell Social inicia l'elaboració d'un Pla estratègic El Consell Social de la Universitat ha iniciat l'elaboració d'un Pla estratègic per a 10 o 12 anys amb el qual es pretén definir la situació de la Universitat Politècnica de Catalunya en finalitzar aquest període. Darrerament ha començat el procés de treball i debat en les diverses comissions del Consell Social, que tindran un primer esborrany del Pla a mitjans de l'any 1995. El projecte, un llibre blanc d'actuacions pe r als propers anys, permetrà avaluar si es van acomplint els objectius globals de la UPe. En concret, es definiran les grans línies d'actuació i les estratègies per a la UPC tant a curt com a mitjà i llarg termini i s'avaluaran qüestions acadèmiques, de recerca, de finançament i d'organització. El Pla tractarà també temes relacionats amb la Fundació Politècnica de Catalunya, els estudis de formació continuada i les relacions universitatempresa. La Junta de G overn modifica la normativa d'e leccions a Claustre Entre les modi fi cacions aprovades per la Junta de Govern sobre la normativa d'eleccions a Claustre cal destacar la designació de candidats suplents a les eleccions d'estudiants. Així, es va acordar que el nombre de candidats suplents no sigui superior a un terç dels llocs que s'hagin d'ocupar, amb un mínim de dos. A més, les paperetes hauran de ser impreses amb el nom i/o el logotip de la candidatura i el nom del centre, els noms dels candidats respectius i la llegenda "candidats suplents" i, a sota, els noms de ls candidats suplents. D'altra band a, les vacants que puguin produir-se han de ser ocupades pels candidats següents dins la candidatura a què pertanyia el cessant i, si no n'hi ha d'aquests, pel primer candidat suplent i després els successius. Si les vacants no es poguessin ocupar per aquest sistema, quedarien desertes fins a la seg üe nt renovació anual reglamentària d'estudiants claustrals. Un total de 1.533 estudiants van participar en els convenis de cooperació educativa Mitjançant els convenis de cooperació, els estudiants completen la seva formació amb experiències professionals en l'àmbit empresarial i, en els nous plans d'estudis, poden obtenir un 5% dels crèdits de la titulació Un total de 1. 533 estudiants van participar durant el curs 1993-94 en algun dels 2.201 convenis de cooperació educativa signats per la universitat i les empreses. Aquesta participació, un 10% del total d'estudiants de la UPC que poden accedir a aquest tipus de convenis, es tradueix en més de 640.000 hores de treball i prop de 755 milions de pessetes en ajuts als estudiants que hi han participat. L'ETSAB, l'E UPB, l'EUETIT i l'ETSA V han estat els centres que han signat més conven is. Per sexes, una tercera part dels estudian ts participants han estat dones i més del 50% han estat estudiants de titulacions de cicle llarg. L'objectiu d' aquests programes, que funcionen a la Politècnica des del 1988, és completar la formació que els estudiants reben a la universitat amb experiències professionals. Poden optar-hi els estudiants dels dos darrers anys o els de projecte de fi de carrera de plans no reformats i els que hagin superat el 50% dels crèdits, en el cas d'estudis amb plans ja reformats. Una manera de fer currículum Amb aquests convenis de pràctiques en empreses, els est ud iants poden obtenir el 5% dels crèdits de la titulació que cursen. En formar part del seu currículum i expedient acadèmic, aquestes activitats exigeixen un seguiment, una tutela i l'avaluació per part del centre docent al qual pertany l'estudian t. A cada centre existeix una Comissió de Relacions Universitat-Empresa, que nome na un p rof ess or del ce ntr e c om a tutor del co nv e ni p er co mp a rtir el se guim e nt de 1'estudiant amb un tècnic responsable de 1'empresa. Ells són els encarregats de fer una proposta de treball per a cada estudiant i de definir els objectius formatius del programa. L'empresa s'encarrega de fer la selecció definitiva. Des del 1988, més de 2.000 empreses de tots els sectors han col.laborat amb la UPC amb més d' 11.000 convenis de cooperació educativa. La cooperació educativa a la Universitat Politècnica de Catalunya M. Dolors Puig EUETIT La Llei de reforma universitària estableix, en el seu primer article, que una de les funcions essencials de la universitat és preparar els estudiants per a l'exercici d'activitats professionals que requereixin l'aplicació de coneixements tècnics i de mètodes científics o la creació artística. Per tal d'afavorir l'acompliment d'aquesta funció és convenient promoure vincles de col.laboració entre la universitat i les ~mpreses . Es dins d'aquest marc on cal situar els programes de cooperació educativa, l'objectiu dels quals és enriquir la formació dels estudiants, permetent completar la formació rebuda a la universitat amb experiències professionals en l'àmbit empresarial. Fins aquí tot és perfecte, i com a objectiu està prou bé. Tanmateix, trobar empreses que vulguin participar en aquests programes és una tasca complicada, ja que, en primer lloc, no estan acostumades a tenir estudiants i, en segon lloc, hi troben més incovenients que avantatges per al seu sistema productiu, tot i que reconeixen que la cooperació és interessant per a la formació de futurs professionals. La meva experiència com a professora responsable de la cooperació educativa de l'EUETIT, des de l'any 1988, quan la UPC va posar en marxa aquests programes, m'ha demostrat que una de les maneres més fàcils de superar aquestes dificultats és treballar en paral.lella cooperació educativa amb una bona dinàmica de la borsa de treball. Quan l'empresa s'adreça a la borsa de treball buscant un titulat, generalment coneix el perfil del profess}onal que vol. Es aleshores quan la universitat ha d'oferir a l'empresa la possibilitat de tenir estudiants en pràctiques. Es tracta de fer-li veure que aquesta decisió, igualment meditada, pot ser altament avantatjosa. L'estudiant és una persona jove , motivada, amb ganes de treballar i amb una formació avançada. A més, l'empresa rep coneixements directes de les capacitats i la qualitat de l'estudiant i, de vegades, és l'estudiant qui planteja fer petites millores dins del procés productiu O en el mateix producte . Els més de 2.000 convenis signats el curs passat són una bona mostra dels beneficis que aquests contractes reporten a l'empresa, a l'estudiant i a la mateixa universitat. Nexus .. ~., ~ Recerca i'Clesenv{)luI!am~nt ; ~ ~, ¿M. Un grup d'investigadors de la upe desenvolupa un sistema làser per restaurar obres d'art Identifica els pigments dels quadres in ' elimina exclusivament els que no formen part de l'obra. El sistema permetrà a més, restaurar obres d'art en molt poc temps i sense agredir-les Un equip d'investigadors del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions, dirigit pel professor Sergio Ruiz-Moreno, està desenvolupant un sistema que, basat en la tecnologia làser, permetrà restaurar obres d'art en molt poc temps i sense agredir-les. D'una banda, analitza els pigments, i de l'altra, determina quins són els que no pertanyen a l'obra i els elimina sense causar cap danya la resta de la peça. El sistema també permet detectar l'autenticitat d' una obra, a més de la seva edat. La restauració controlada es basa en el principi de Raman, segons el qual cada material reflecteix la llum que hi incideix amb una determinada freqüència, que és diferent de la de qualsevol altre material. Partint d'aquest principi, el sistema projectat per la UPC compta amb una gran base de dades amb les freqüències de reflexió dels diferents pigments i "brutícies" que es poden trobar en una obra d'art. Aquesta base de dades serveix per reconèixer, mitjançant un làser, cada partícula de la mostra a partir de la reflexió del feix de llum que es projecta sobre ella. Un cop s'ha fet la identificació, el sistema decideix si aquella partícula forma part de l'obra original o s'ha d'eliminar. Si cal eliminar-la, serà destruïda mitjançant el feix de làser, que tria els seus paràmetres de funcionament 'segons una segona base de dades. En aquesta hi ha enregistrats l'energia dels pulsos, el nombre de pulsos, la freqüència de repetició i la longitud d'o na que cal aplicar a cada cas. A més del làser i de les bases de dades, el sistema també compta amb un sistema de monitorització, mitjançant un circuit tancat de televisió, lents i miralls que guien els feixos de llum, una sèrie d'obturadors que obren i tanquen el pas de la llum, un suport mòbil per desplaçar la mostra, i el sistema informàtic, que a més d'emmagatzemar les dades dels pigments existents, controla el funcionament del conjunt. Terceres Jornades de Portes Obertes al Centre CIM Els dies 20 i 21 d'octubre, van tenir lloc al Centre CIM les Terceres Jornades de Portes Obertes. El Centre va posar a disposició de les empreses les seves instal.lacions i va fer una sèrie de demostracions sobre les següents tecnologies de fabricació integrada per ordinador: simulació de processos industrials, sistemes de supervisió i control de planta, comunicacions industrials, inspecció amb visió per ordinador, aplicacions diverses de CAD/CAM, simulació de robots, càlcul pel mètode d'elements finüs, simulació cinemàtica de mecanismes, digitalització i ajust de superfícies, i elements d'automatització de taller (robots, control numèric, emmagatzematge i transport automàtic). El CCO instal.la energia solar a l'Argentina El Centre de Cooperació per al Desenvolupament ha participat en un projecte de cooperació amb una àrea rural de l'Argentina. El treball de la UPC ha consistit a dotar d'instal.lacions per a l'aprofitament de l'energia solar a diferents infraestructures de l'àrea de Quimilí, com ara una escola, una estació de bombers i una capella. El coordinador del projt;:cte ha estat el professor Xavier Alvarez del Castillo. Vint investigadors escandinaus visiten la UPC buscant programes conjunts Del 21 al 23 de novembre ha visitat a la Politècnica una delegació d'investigadors i gestors tecnològics d'universitats i empreses escandinaves. El motiu de la seva estada era conèixer el potencial investigador de la UPC i establir contactes que permetin engegar projectes conjunts de recerca i desenvolupament, a més de programes Sòcrates. S'han interessat especialment pels camps de la informàtica, les telecomunicacions, els multimèdia i la robòtica. Departament dlEstructures a IIArquitectura El Departament d'Estructures a l'Arquitectura és responsable de la docència i la recerca en els camps de les estructures arquitectòniques i de les matemàtiques i la inform àtica a l'E. T.S. d'Arquitectura de Barcelona i l'E.T.S. d'Arquitectura del Vallès Alguns dels membres del departament han participat en el disseny estructural d'edificis singulars, com ara el Pavelló Olímpic de Badalona, l'Estadi Olímpic de Montjuïc, l'aeroport de Barcelona, les noves naus de la Sagrada Família, el velòdrom d'Horta, el museu de la Casa de la Caritat, l'hotel Arts, etc. Aquesta experiència professional que aporten a la tasca universitària incideix po si tivament en la qualitat docent de les matèries impartides als futurs professionals i facilita la comunicació tècnica i professional de la universitat amb el món de l'arquitectura. Al departament es realitzen projectes mitjançant convenis de transferència de tecnologia en el camp de l' arquitectura. Entre els projectes que es duen a terme actualment destaquen els següents: -Disseny informàtic de les volt es laterals del temple de la Sagrada Farrulia. El treball consisteix a trobar el disseny definitiu de les superfícies reglades que fOlmen les voltes de les naus laterals de l'obra d'Antoni Gaudí. Aquest projecte es realitza en col.laboració amb la Universitat australiana de Wellington. - Determinació del comportament de perforacions en parets d'obra existents per reforços es t ructurals, amb criteris de patents. -Sistemes de control d'estructures amb assajos sobre models a escala reduïda d'una estructura d'edificació. Es col.1abora amb la State University of New York at Buffalo i amb la University ot California at Berkeley. -Disseny de l'estructura de la remodelació del Gran Teatre del Liceu, amb els fonaments per sota del nivell freàtic i una estructura metàl.lica de grans llums. -Reforçament dels absis romànics del Museu Nacional d'Art Romànic de Catalunya. S'han fet servir estructures mixtes de fusta i guix, molt lleugeres i febles però rígides, amb control de deformacions per evitar qualsevol c1ivellament. -Reforçament dels hospitals de la V all d'Hebron i de Sant Joan de Déu. -Rehabilitació del Museu de la Ci ència de Terrassa. -Rehabilitació de l'edifici de la Pedrera, d'Antoni Gaudí. -Obres de rehabilitació del Monestir de Montserrat. -Reparació dels habitatges afectats per aluminosi. A més de recerca contractada, el departament també realitza recerca bàsica, que pretén incidir en temes d'aplicació directa als problemes de disseny d'estructures amb els quals es troba l'arquitecte quotidianament, en edificacions de nova planta i en rehabilitació. Arquitectura 1. Sistemes de control (actiu i passiu) d'estructures. Estudi numèric i experimental de mecanismes per a la reducció de vibracions d'estructures flexibles d'enginyeria civil, mecànica i aerospacial. 2. Estudi avançat d'estructures de formigó armat. Campanya d'assajos de bigues desemmotllades a baixes edats per establir criteris de descintratge. Tècniques d'anàlisi no lineal d'elements estructurals de formigó armat; aplicació als estats límits de deformabilitat i inestabilitat. Ceràmica armada. Estudi numèric d'elements de reforç d'estructures de formigó armat. 3. Aplicació dels mètodes de càlcul numèric a estructures arquitectòniques. Metodologia de disseny i anàlisi amb programes informàtics. (Seccions d'arquitectura i de matemàtica del departament). 4. Anàlisi de tipologies estructurals. Comportament de formes i materials en el camp arquitectònic, des de formigó fins a nous elements com la fusta laminada. Matemàtiques i informàtica: 1. Matemàtica difusa; aplicació a la intel.ligència artificial. Models matemàtics per representar sistemes on manca informació o hi ha incertitud. El formalisme de la lògica clàssica és massa rígid i la utilització dels conjunts difusos com a suport d'una nova lògica permet tractar amb rigor les tècniques i metodologies del raonament aproximat. En col.laboració amb el Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics i amb el Centre d'Intel.ligència Artificial. 2. Equacions funcionals. Problemes funcionals en estructures algebraiques, espais normats o funcions de distribució, modelitzacions temàtiques geomètriques. 3. Didàctica de la matemàtica. Materials d'innovació educativa i avaluació alternativa. 4. Representació paramètrica de corbes i superfícies. Manipulació teòrica de funcions definides a trossos. Aplicacions al disseny geomètric assistit per ordinador. 5. Modelització geomètrica de problemes arquitectònics. Teoria de la simetria, metrologia, etc. Assessorament en estalvi energètic per a la Confederació d'Estats Independents Dos investigadors del Departament de Física i Enginyeria Nuclear, Sergi Horrillo i Martí Devant, han participat en el programa de cooperació T ACIS (Technological Assistance to the Commonwealth Independent States), que, finançat per la Unió Europea, té com a finalitat assessorar la Confederació d'Estats Independents, l'antiga Unió Soviètica, en matèria tecnològica. La tasca d'aquest equip de la Universitat Politècnica ha consistit a introduir les tecnologies de la termografia infraroja en l'àmbit de l'estalvi i de l'eficiència energètica en el sector de la indústria agroalimentària de Rússia. Aquets primer contacte ha comptat amb l'auspici de l'Institut Català d'Energia i està previst que tingui continuïtat en futures accions de la mateixa mena. Un equip d'Enginyeria Química guanya el premi Innovación Tecnológica 93 Un equip de recerca del Departament d'Enginyeria Química de la Universitat Politècnica de Catalunya, dirigit pel professor Lluís Puigjaner, ha guanyat el premi Innovació Tecnològica, que atorga l'Associació d'Enginyers Industrials de Madrid i Rh6ne Poulenc. Aquest premi ha estat un reconeixement a la tasca realitzada per aquest equip en la recerca sobre noves metodologies i tècniques per minimitzar els vessaments i consums energètics dels processos de fabricació flexible a la indústria química. Enginyeria Hidràulica i Hidrològica analitza la incidència del foc a les riuades La secció d'Enginyeria Hidràulica i Hidrològica del Depar t ament d'Enginyeria Hi dràulica, Marítima i Ambiental du a terme un estudi sobre la incidència dels incendis forestals en les riuades i el seu impacte a l'àrea mediterrània. La pèrdua de capa vegetal deguda als incendis forestals fa disminuir la capacitat de ret en ció de l'aigua de la pluja quan circula per la superfície del terreny. Això provoca un increment del cabal dels riu s, que pot arribar a ser un 40 % més gran, i per tant fa més perillosa la riuada. L'estudi i la quantificació d'aquests efectes s'està desenvolupant dins d'un projecte del "Plan Nacional de I+D", i s'inclou en una línia d'investigació que està duent a terme la secció d'Enginyeria Hidràulica i Hidrològica i que té per ob jectiu l'estudi de les riuades i inundacions tant en zones rurals com en grans superfícies urbanes. 4t Programa Marc de R+D de la CE El proper 15 de desembre s'obre oficialment la nova convocatòria al programa Tecnologies Industrials i dels Materials (BRITE/EURAM III) englobat al 4t Programa Marc de Projectes de Recerca i Desenvolupament Tecnològic de la Comissió Europea. presentar una proposta, però és una bona via per trobar socis. -Pre-screening de les propostes -Qualsevol element que es consideri important per millorar la qualitat de la proposta (pel seu c aràcter industrial, de complementarietat, consorci, etc.) Tot i que la convocatòria només està anunciada, ja es poden presentar els documents següents: -Expressions d'interès Té per objectiu identificar socis potencials al més aviat possible. No és un pre-requisit per Des de 6 setmanes abans del 31 de gener de 1995 es poden presentar els grans trets del que podria ser una proposta. L'objectiu d'aquest servei voluntari de prescreening de la proposta és adequar i orientar un esborrany treballat i madurat en temes relacionats amb: -L'a dequació del projecte de la proposta amb les prioritats del programa comunitari. -Les condicions de participació (criteris de selecció). Al CTT es poden trobar tots els documents que són necessaris i que es p oden enviar via ARC ADE (base de dades telemàtica), i per correu o fax a l'adreça següent: Pr ograma BRITEEU RAM Eu ro pean Commission Program for Industrial and Material Technologies Rue Montoyer, 75 B-I040 Brussels Bèlgica Fax: 32.2.2958046 A propòsit del foc i les riuades J. Dolz i D. Sempere Dept. d'Enginyeria Hidràulica Marítima i Ambiental Aquesta tardor s'ha fet palès, un cop més, que les riuades i inundacions constitueixen un greu problema als països mediterranis com el nostre. Les intenses precipitacions que amb una freqüència relativament elevada tenen lloc a Catalunya són degudes a les seves específiques característiques climàtiques i orogràfiques. Cal, per tant, admetre amb normalitat que moltes tardors cauen a alguns indrets pluges que en 24 hores gairebé igualen la precipitació anual. Les pluges intenses són la causa de les riuades, tot i que la gravetat dels danys ocasionats estigui motivada en gran manera per una actuació humana poc respectuosa amb el medi natural. L'home ocupa el territori alterant substancialment la hidrologia de les conques. Es modifica el procés de transformació pluja-escolament i la xarxa de drenatge, i s'ocasiona un increment dels cabals i una menor capacitat de desguas de les lleres dels rius, la qual cosa fa que s'agreugi el risc d'inundacions. Els països mediterranis estan sotmesos a un altre risc important: els incendis forestals, que, a més a més dels danys directament ocasionats, alteren la resposta hidrològica de la conca en eliminar la capa vegetal. Això disminueix la capacitat de retenció del sòl i augmenta la velocitat de l'aigua a la superfície del terreny, i dóna lloc a cabals més grans i a una més gran capacitat de transport de material sòlid. D'aquesta manera es potencia la perillositat de les riuades i la pèrdua de sòl. En aquest sentit, cal fer esment del fet que, segons els primers resultats d'un estudi que duem a terme a la Secció d'Enginyeria Hidràulica i Hidrològica, una determinada pluja en una superfície cremada pot provocar cabals un 40% superiors i pràcticament reduir a la meitat el temps de reacció de la conca. Tot això justifica, segons el nostre parer, un esforç més gran per fer avançar el coneixement dels fenòmens hidrològics associats a les riuades. Així serà possible un rigor més gran en la definició de les actuacions tendents a paJ.liar els elevats costos econòmics i socials que actualment es produeixen i es potenciarà la presència de la hidrologia com a eina bàsica de la planificació territorial. Només així serà possible afrontar a un risc natural amb el qual estem i estaren obligats a conviure. Un grup de l'ETSEIT crea un si stema per detectar i diagnosticar avarie s en turbines El sistema, basat en models matemàtics, es farà servir a le s turbines auxiliars instal.lades en avions i en una de grans dimensions que la empresa EXXON té instal.lada al Mar del Nord Un equip d'investigadors del campus de Terr a ssa ha desenvolup at, din s d'un programa ESPRIT de la UE, un sistema expert per a la detecció i el diagnòstic en temps real per a sistemes complexos, que s'aplicarà a una gran turbina de gas ubicada en una planta química que tracta gasos extrets del Mar del Nord. El sistema s'utilitzarà també en la turbina auxiliar que posa en marx a la turbina principal d'alguns dels avions que construeix l'empresa francesa Dassault. Imprescindible per volar La turbina auxiliar és un element essencial per a la seguretat en vol dels avions i serveix també perquè funcioni el sistema de l'aire condicionat i d'altres serveis imprescindibles dels avions. El sistema desenvolupat tracta de resoldre problemes complexos per a la indústria, ja que cal controlar un procés molt canviant en el qual la valoració de cada situació, com també la detecció dels canvis i avaries, són vitals per al funcionament dels equips. En el cas de la turbina d'EXXON , l'aturada significa pèrdues milionàries (1 hora d'aturada equival aproximadament a un milió de pessetes), mentre que en el cas de la turbina auxiliar utilitzada en els avions, una avaria pot significar un greu perjudici per a la seguretat del vol. Una de les innovacions del projecte és que es basa en models matemàtics, de El Programa de Formació pe r a la Funció Docent del Professorat Universitari per al curs 1994-95, que organitzen el Vice-rectorat de Política Acadèmica i l'Institut de Ciències de l'Educació, compta amb els següents seminaris temàtics: -De la comunicació acadèmica a la comunicació professional 30 i 31 de gener, 1 i 2 de febrer de 1995 de 15.30 a 18.30 h. -Guia i estratègia de les expos i cions orals a la classe 31 de gener i 7 i 14 de febrer de 1995, de 10 a 14 h i de 15.30 a 17.30 h. -El projecte docent: elaboració i defensa 15 de desembre de 1994 , de 9.30 a 13.30 h. -Educació de la veu la edició: 20, 21 i 22 de desembre de 1994. De 16 a 19.30 h. -Avaluació de l'aprenentatge científico-tècnic a la universitat 25 i 26 de gener de 1995, de 9.30 a 13.30 i de 15 a 18 h. 27 de gener de 1995, de 9.30 a 14 h. Més informació a l'ICE: 4016066 . manera que el que es detecta és la discrepància entre el model matemàtic i la realitat de cada moment. Fa servir els coneixem ents del mateix sistema de control, cosa que significa que pot fer una projecció de futur del seu funcionament. L'objectiu és poder preveure futures baixades en el rendiment (degradacions), i, amb la previsió, elaborar un pla d 'a cció que minimitzi les fallades. El sistema, que vol minimitzar també el consum i la contaminació que produeixen les turbines, inclou un programa infOlmàtic que ofereix a l'usuari informació de les accions que cal emprendre per solucionar el problema. S'ha obert la convocatòria de beques pre -d octorals del Ministeri Fins al p roper 12 de desembre està oberta la convo catòria de beques predoctor als que atorga el Ministeri d'Educació i Ciència. Les beques, que estan destinades a la formació de personal investigador i professorat, estan dotades amb ] 06.000 pessetes brutes' mensuals, les taxes acadèmiques de tercer cicle i una asse gurança d'acc i dents i d'assistència mèdica. Les perao nes i nteressades s 'han d'adreçar a l' of icina de tercer cicle, al telèfon 401 61 99. La Junta de Govern aprova els ajuts per a professors visitants La Junta de Govern ha aprovat la concessió d'a ju ts a les unitats estructurals per subvencionar estades de professors, investigadors i col.laboradors puntuals de professionals de prestigi. La finalitat d'aquestes estades pot ser indistintament la docència de primer i segon cicle o la recerca i la docència de postgrau. Les sol.licituds s'han d'adreçar al vicerector de Personal Acadèmic, i cal presentar l'im pr ès de sol.licitud, un informe raonat i el currículum del visitant. doctorals Síntesis y caracterización estructural de nue vas poliamidas con unidades monometilénicas (aplicaciones potenciales en el campo de la biomedicina) M. Lourdes Franco García, del Departament d'Enginyeria Química. Dirigida per Jordi Puiggali. Llegida el 24.10.94. Higher-order statistics applications in image sequence processing . Elisa Sayrol Clols, del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions. Dirigida per A. Gasul1. Llegida el 27.10.94. Contribució a l'estudi de la simetria de grafs dirigits i les seves aplicacions. Josep M. Brunat , del Departament de Matemàtica Aplicada i Telemàtica. Dirigida per Miquel A. Fiol. Llegida el 6.10.94. Subenfriadores criogénicos nitrógenonitrógeno: aportación a la metodología para el diseño . Rafael Ruiz Mansilla, del Departament de Màquines i Motors Tèrmics. Dirigida per Bartomeu Sigalés. Llegida el 6.10.94. Criteri os hidraulicos para el diseño de cuencos de disipación de energía en presas bóveda con vertido libre por coronación. Jerón i mo Puertas Agudo , del Departamen t d'Enginyeria del Terreny, Minera i Cartogràfica. Dirigida per Josep Dolz. Llegida el 27 .10.94. Grups flexibles i nuclis virtuals de treball. Disseny d'una metodologia per a la seva detecció, anàlisi i implantació en processos administratius. Pere Joan Guiu Rius, del Departament d'Organització d'Empreses. Dirigida per Carmelo Ma Cabré. Llegida el 27.10.94. Premis de doctorat Els prem is extraordinaris de doctorat concedits a les tesis llegides durant els cursos 1990-91 i 1991-92 han estat atorgats a les següents persones: -Jordi Comas Angelet , doctor enginyer agrònom. -Ferran Virgos Bel, doctor enginyer industrial. -Ricard Gavalda Mestre , doctor en informàtica. -Ramon Codina Rovira, doctor enginyer de camins, canals i ports. -Núr ia Verdaguer Massana , doctora en ciències. -Jorge Recasens Ferrés, doctor en ciències. -Jordi Romeu Robert, doctor enginyer en telecomunicacions. -Jorge García Vidal, doctor enginyer en telecomunicacions. -Ernesto Redondo Domínguez, doctor arquitecte.