Experts en el món digital : quelcom més que simples tècnics

~ EXPERTS EN EL MON ctualment, el d ese nvolupament tecnol og ic en mat eria de tel eco municacions i xarxes informa tiques és el max im responsa bl e de configurar el futur de la societa t: «la societat de la inJormació». Un s'a dona de la magnitud d'aquest fet quan pensa que poques vegades en la hi sto ri a, un concepte s' ha p osa t en el debat polític tan rapidament. Apareix pr ac ti ca ment en qu al sev ol document , se' n fa referencia ga irebé tots els dies a la pr emsa nacional i indubtabl ement ens e mp eny a v iur e uns ca nvis qu e ens afecten a tots els ni ve ll s: en la manera de tr e ballar , de pens ar , de rel ac ionar-nos din s la s ocietat. .. Per aixo , co m a ciutadans, a mb ce rta freqüenci a e ns pr eg unt em pe l co ntingut r ea l del co n ce pte «s oc ietat de la inf o rm ac ió» i so br e la co mp onent futurista i id eo l ogica de I 'e x pr ess ió, sos pi tosa d' am aga r foscos int e r essos po l ític s I eco no mi cs. Com a t ec ni cs , treba ll em per una n ova forma de crei xe ment del país: «I 'eco nomia de la inf ormaci ó», qu e p osa a l' abast de qu al sevo l, en qu al sevo l te mp s i Il oc, l' accés a gi ga byt es de dades de tot tipus. La tr an sfo rmació de la mat er ia (fo nament de la soc ietat indu s tri al) es s ub s titu eix pe l tr ac tame nt i e labor ac ió de la informació co m a font de l' acti vit at pr oduc ti va. Pero aqu es ta sego na MAR IA FREIXES i GRAELLS és eS lUdianr de cinque de releconlul1icaciolls a/'ETSETB. 38 DIGITAL: ~ QUELCOM MES QUE '- SIMPLES TECNICS Maria Freixes i Grae ll s visió. no respon a l es inquietuds mani festad es de la primer a, la in formació ha es tat se mpr e un mate ri al difí c il de tr ac tar, la m es ura de la seva quantitat, del seu pr eu, la seva i nt eg ració en el produ cte nacional brut , ens porta imm en sos probleme s als t ec ni cs , que ha ur em de se r alhora lingüi stes, fí si cs, ped agogs, per int eg rar co rrectament la inf ormació en I' evo lu ciódel món. El Teleensenyament Algu ns te cni s tr eba ll en per a qu e I 'e n se nyament a dist an cia es tudiants assis tint a cl asse d es de I'o rdin ador de casa sevasig ui el par adigma domin at en I 'e du cac ió del futur , es tr ac ta d ' un en se n ya me nt no pr ese ncial qu e so luc io n ara e ls pr oble m es de supe rpobla ció a l es aul es, de gut a qu e l es universitats han arribat al límit de la seva capac ita t. Pero aq uest l es inf or m ac ions a l es qu e vol en acc ed ir i so br e si pr ofundit za r en e ll es o no. La Uni ve rs itat Obert a de Catalunya (UO C) , n 'és un a dmir abl e exe mpl e, co ns titu e ix un a or ga nit zac ió d 'a qu es t es ca r acte rí s tiqu es a tr avés del se u ca mpus virtual ba sat en modern es infr astruc tur es de co muni cac ió. La Telemedic in a Un a ltr e ca mp d' ac tu ac ió co m a t ec nics en I'ús ef icient de l es T ec no l og ie s ava n¡;ad es de la In formac ió i la Comunicaci ó és el de millorar la qu alitat de l' atenció sa nitaria. L'obj ec tiu princi pal del pr oj ec te és d ese nvolupar una arquit ec tur a co mú de dades l og iqu es, a plicabl es i acce ptabl es en va ri s paY sos, a ordenadors p erso nals i a entorns de mitjans de com uni cac ió i clínics. Per exe mple, imaproj ec te tec ni c, p orta inh ere nt un a n ecess itat de r ees tru c tur ac ió del patró ed u ca tiu, els prof esso rs han de de ixar de ser con ferenciants i han de El teleensenyament solucionara els problemes de superpoblació a les aules g ini s qu e d' aq uí uns anys viu a Londre s i d es pr és obté un 1I 0c de tr eball a Muni ch. El met ge ge neral l oca l al que es ta adscrit a Londr es li f ac ilitara un p assa r a se r un a e pecie d' en tr enad ors d' estudia nt , per tal de guiar els estudiants so br e co m acce dir al co ne ixem ent i or ga nitzar-Io, perque I 'a pr enentat ge no s' aco n seg ueix nom és tenint accés a la inf ormació. D' allra band a, els es tudiants han de se r m és ac tius qu e fins ara, hauran de prendre d ec ision so br e dis que t amb el se u his toria l medic en format esp ecí fi c per a que el met ge que I'ateng ui a Muni ch en ca ra que utilit zi s up o rt s físi cs i l og i cs difere nts pugui te nir el se u hi stori al en ver ió alemanya. I si un dia no es tr oba bé i el seu nou met ge li fa una visita, li tr eu una m os tr a de sang i I'envia al laborato ri l oca l, BURAN N°8 DI CIEMBRE 1 996 els re ultats ' eran directamen t t ransmesos p er la xarxa de t eleco municac i ons dellaboratori al seu metge i aquest podra don ar la pre cripció d' un tractamenr. Per a ta t ai xo, no n omés cal olucionar molt es in compatibil i ta t t ec niqu es , sinó dif erenci es lin - g ü ís tiqu es i sa ti sfe r prin c ipi s es trict es de ca r ac ter profess ional i e ti c. És a dir , l es co nsult es só n acc ions molt per so nals, si molts pr ofess iona ls de la Me di cina acce dei xe n als hi sto ri als clíni cs, la prot ecc ió de la co nfidencial itat deIs histo ri als el ec tronics s' ha de fer efec ti va i resulta esse ncia l. El pr oj ec te d' Hi sto ri al Medic Europeu Pr ac ti c ( GEHR , sigl es en angl es), pr etén c r ea r un marc co herent a Europa per l' e mm aga tzemat ge i I 'accés a la inf orm ac ió so br e I 'a tenció sanita ri a. El Teletreball El m ax im ex pone nt del treba ll a mb l es t ec nol ogies de la inf orm ac ió és el tele tr eball , qu e utilitzant co m e quip ament basic un PC, un pr og rama de co muni cac ions, un modem i una lí ni a tel efo ni ca s' ha co nvertit en una so lu ció per a la redu cc ió de cos t os e mpr esa ri als (espai de treba ll , mobilia ri d' of icina i al tr es d es p ese fixes: lIum, telefon, ... ) i pe r I' increment de la pro du c ti vitat p er onal. Ara bé, la implantació del tele tr eball no ha de se r for r;:a da, només una fe in a que es pugui r ea lit za r a distancia és susce ptibl e de poder er r ea lit zada mitjan r;:a nt el tele tr eball. Apareix un nou co n ce pte de rreba ll qu e dóna ll oc a I 'a pa ri ció tan d' un nou ti pus de tr eballador co m d' e mpr esa ri , a mb I'exi ge ncia de donar un nou • RAM AS DE ESTU DI ANTES DEL m EE sentit al que sig nifica ser me mbre d' una or ga nit zació i crear un nou co ntracte social que inculi entre sí als membre d'un a empre a de ma n era fin ara in edita. El treba - lI ad or haura de ser auto uficient. or ientar a re ultar i empr ene n do r. L' emp r esa ri s' haura d ' habituar a no contro l ar el r itm e de tr eba ll . no tindra control fí sic sobre el treba - lI ado r, la seva orga nit zació passara de la cen tral ització a la desce ntralit zació creixe nt. A tot aixo, ca l afeg ir dificultats pel tr eba ll en e quip , dificultats de d ese nvolupar tr eballs «manual s»" . D 'a qu es t tr es exe mpl es: tel ee n se n ya me nt , telemedicina i tele tr eba ll se' n pot ex tr eure una id ea co mú : el fe r r ea lit at els o bj ec tiu s qu e re interessant i escollint finalment una pel lícula violenta müjan<;:ant un sistema de vídeo a la carta (video-ondemand) o repa sa nt una i altra vegada les re te que han obrat de I 'aj ustat pres upost domes ti cde prés de fer le co mpr es de «tele ti enda» quan el co mer <;: ja és tancar. Sen dubte . l'anterioré s una perspectiva a valorar i a tenir en co mpte , un ri sc que cal as u mir des de l mome nt que acce pt em es t ar vivint uns grans canvis socials. Els ca nvis produeixen incertesa i la incerte sa, mol t sov int, produ eix rebuig . É cer t que aquestes nove s , t ecno l og i es pe r sí so l es no p oden mi ll ora rli la vida a una perso na, ca l que els profe si ona ls cre'ln una for<;:a que, al meu ente ndre, s' orie nta co nstantm en t, com el t emps o I 'e ntropia, en una dir ecc ió: ca p a la millora de la qu alitat de vida. Qu an visito els anti cs cas tells d 'E uropa, m' im ag ino el so de l es tro mp etes i la glo ri a que brill ar ia en altres t emps e ntr e a qu ell es av ui mig end err oca d es ru·loes. Pero, de seg uida la seva humit at, el se u pr o mete n l es t ec nol og i es de la inf o rm ac ió depen ara m és que d' una simpl e pro lif er ac ió d 'o rdin ador I de xa r xes de dad es de donar un es pautes de moralitat, e ti ca , seg ur etat i pri vac it at a ls Amb el teletrebafl fred em fan tr emolar i puc per ce br e ta mb é la seva falta d'higiene. La vida actual és indiscutiblement millor, i no hi ha r aó per pensar qu e no es co ntinuara mill ora nt-l a en el sorgeix un nou conce pt e de trebafl, que dóna flo c a l'aparició tant d' un nou tipus de treballador com f utur. L' ex it de l es d'empresari n oves t ec nol og ies en la «s oc ietat de la inform ac ió» no depen úni ca me nt de la me mbr es de la soc ieta r. Pe rqu e se n se a qu es t es pa ut es , la «s oc ietat de la in fo rm ac i ó» se ra qu e l co m tan ridíc ul co m I'emperador del co nte, nu i m ofa r. EIs detractors de l es t ec no l og i es de la in fo rm ac ió aprofitant qu e a qu estes paut es evolu cionen mo lt més lentament que la tecni ca, dibuixe n el co n ce pte de «s oc ietat de la inf ormació» co m el final de la civilit zac ió occ idental i pe n se n e n un a soc ietat de te l evide nt s ( << teled evo r ado r s») sense rastre de consciencia crítica ni de ca p mena d'intel lectualitat, fent «zapping» a través deIs 500 ca nals principals de televisió sense trobar t ec ni ca, sinó molt particul arment de la pr eparació de Is individus que formen aq u es ta soc ietat. Ai xo re qu ereix un gran treba ll per part deIs pr of ess ionals, que, igual qu e el n eda r exi ge ix tir ar-se a I 'a igua, co mporta una impli cac ió total en la revo lu ció soc ial qu e vivim. Ca len molt esfo r <;:os en a qu es t se ntit . A lb e rt Einste in j a ho h av ia anunciat: «En altre te mp s l'home te ni a uns objec tius for c;;a per fec tes, pero uns mit ja ns molt imp er fec tes. Av ui di sp osa d ' un s mitj ans pe rf ec t es i de grans poss ibilit ats. Pero els obj ec tius só n molt co nfusos» . 39