Biografia

BIBLIOGRAFIA Croissance des uégétaui, per ALBERT DÉMOLON. E<ditor Dunod. París, 1934. L'any 1932 Démolon publicava <<La dynamique du sol», on estudiava el medi propi per a I'agricultura. Iniciava amb aquel1 llibre iiEls principis d'agronomia)~, que ha completat avui amb aquest segon volum, en el qual I'autor cornenca pei. tractar separadament la influencia dels diversos factors externs (físics, químics i biologics) eobie el desenvolupament dels vegetals, i exposa a continuació les lleis del creixement i del problema complex de la fertilització, fonamentant les seves afirmacions sobre estudis i investigacions realitzatc en diversos paisos, pero especialment a les estacions agronomiques franceses. Démolon ha sabut deixar ben precisat I'estat dels coneixements actuals sobre una qüestió tan discutida i de tan viu interes per a l'agrbnom com és la d'arribar a obtenir amb la maxima t-conomia I'augment de collita més convenient. l. LL. M. Organización cientíjica del trabajo agrícola, per JOSÉ MALLART, 1934. Biblioteca Agrícola Salvat. Els principis de I'organització científica del treball es van introduint cada dia més en el camp de I'agricultura; d'uns quants anys ensi han estat i segueixen essent objecte de detingudes investigacions i tema d'interessants discussions en nombrosos Congressos ... El llibre a que fem referencia és una de les primeres publicacions dedicades a aquesta mena dSactivitats, que s'han fet a casa noatra. Més que exposar resultats d'investigacions propies, I'autor fa una completa exposició dels problemes que planteja a l'agricultor la ciencia del treball agrícola. Divideix el llibre en dues parts : en la primera, dedicada a I'economia agrícola en general, hi estudia la valorització dels productes de la terra en el mercat, i en la segona, més extensa, hi estudia tots aquells problemes que es refereixen concretament a la realització del treball en I'explotació agrícola. L'autor ha sabut donar una clara visió de conjunt que obra amples horitzons i deixa entreveure les grans possibilitats que l'agricultura pot esperar d'una ben entesa organització científica del treball. WOODRUFF: Lorande Loss, Professor de Protozoologia a la Universitat de Yale. Foundations of 5iology.-Quarta edició, 501 pigs., 297 figs.-The MacMillan Company, New York, 1931. Encarregat I'autor del curs de Biologia general que fan els postgraduats a Yale, prepara les seves Ilicons en uns apunts per al seu ús privat: I'exit d'aitals conferencies el decidí a fer-les velografiar per tal que els alumnes poguessin adquirir-les. Fruit d'aquesta llarga ges; tació, a través de la qual I'obra ha estat polida més i més, és aquest liibre, la quarta edició del qual sortia vuit anys després de la primera. Evidentment no es tracta d'una improvisació ni d'un llibre més: aci pot dir-se amb plena justificació que la funció ha creat I'organ. 1 I'organ és excellent, dintre del seu caracter elemental curosament vigilat per I'autor que, fugint de tot tecnicisme innecessari, ha volgut fer una obra que contingui els principis fonamentals de la Biologia, destinat als alumnes d'ensenyament secundari i als lectors cultes en general. En el nostre país, on la Biologia-mancada de tradició universitiria, puix que fa pocs anys que va ésser imposada al curs preparatori de la Facultat de Ciencies-ha estat enfocada pels diferents Professors tan diversament i amb tan poc d'encert, les més de les vegades, és utilíssim de fer coneixer obretes com aquesta, on la unitat, que ha estat sempre la gran dificultat d'assolir en Biologia, es logra elegantment, imbricant-se zoologia, botanica, genetica. bioquímica, etc., amb tal habilitat que el lector creu trobar-se davant d'una materia hornogenia no pas llegint capítols de materies independents, aglutinades violentament per la migica virtut d'una disposició ministerial. Heus ací les materies tractades en cada capítol : 1. Finalitat de la Bio1ogia.-11. Organització comú a plantes i animals. - 111. Bases físiques de la vida. - IV. Metabolisme de les plantes verdes.-V. Metabolisme dels animals.-\/. Metabolisme de les plantes no verdes. - VII. Organismes multicellulars. - VIII. L'organisme vegetal.-lX. Reproducció dels vegetals .- X.... Reproducció dels animals invertebrats. - Xl. L'organisme dels animals vertebrats. - Xll. Nutrició dels animals. - XIII. Respiració dels animals. - XIV. Circulació dels animats. - XV. Excreció dels animals. - XVI. Reproducció dels animals. - XVII. Coordinació delc animals. I - XVIlI. Origen de la vida. - XIX. Continuitat de la vida. - XX. Fecundació. - XXI. Desenvolupament dels animals. - XXII. I Herencia. - XXIII. Adaptació dels organismes. - XXIV. Origen de SECCIO BIBLIOGRAFICA 85 les especies. - XXV. La Biologia i la prosperitat humana. - XXVI. Epoques historiques en la Biologia. - APENDIX. - l. Classificació. - 11. Bibliografia. - 111. Glossari. G. DEL C. RICERCHE SULL'ECONOMIA DELLA IRRlGAZlONE Prof. PAOLO ALBERTARIO.-1 risultati delle irrigarioni lombarde in base alle stime catastali. Prof. CESARE G~l~~vE~~.-Risirlfa~i economici della irrigazione nei Veneto. 1933. L'slstituto Nazionale di Economia Agraria,,, organisme que dep& del Ministeri d'Agricultura d'ltilia, responent a la finalitat pimordial per la qual va ésser creat-la de realitzar estudis i. investigacions d'economia agrícola al servei de la legislació. de I'administració i dels estaments agrícoles en llurs relacions sindical-, ha publicat nombrosos estudis entre els quals en figuren dos sobre I'economia dels regs, que donada I'actualitat que a casa nostra tenen els problemes que aquesta economia planteja hem cregut interessants de recordar: Un d'ells és el del Prof. Paolo Albertario i es titula <rl risultati delle irrigazioni lomo barde in base alle stirne catastalin, i I'aitre és el del Prof. Cesare Grinovero, que es titula ([Risultati economici delle irrigazione nel Veneto». La implantació d'un regadiu, com tota obra de transformació fondiaria, té per objecte fer que la terra afectada per la transformació sigui apta per a un nou sistema de producció més interessant sota l'aspecte particular, sota l'aspecte nacional o sota els dos aspectes alhora. Considerant ai'lladament una obra de transformació fondiiria, veiem que d'ella pot fer-se'n un balan$, el passiu del qual vindra representat pel cost de la transformació (cost d'implantació, cost de funcionarnent) i l'actiu per I'augment de renda o de profit en l'ordre particular o nacional que és possible d'obtenir gracies a un nou sistema de producció que ha estat possible d'introduir. El primer dSaquests dos factors, o sigui el cost de la transforma: ció, ve influenciat per una gran diversitat de factors, la qual cosa fa que aquel1 varii dintre d'una mateixa zona agrícola, entre límits molt amplis, motiu pel qual hom no pot generalitzar gaire. En canvi el segon, o sigui l'augment de renda o de profit en un o altre ordre, si fos determinat sobre explotacions agricoles que representessin un tipus normal dintre d'una zon,a agrícola determinada. hom podria generalitzar-lo amb més friqüencia i podria servir de base de comparació per estudiar la conveniencia de nous regadius. Ens trobem, pero, que la major part delc estudis i projectes de transformació fondiaria estudien molt intensament la primera part; en canvi tracten molt per sobre la segona. segurament perque es presta a molts errors i perque la seva determinació presenta serioses dificultats. Hom constata llegint les dues publicacions a que fem referencia, que són fruit d'una detinguda i Ilarga observació realitzada conjuntarnent sobre explotacions regades i d'altres no regades, pero d'identiques condicions en tots els altres ordres d'idees i que es preocupen gairebé exclusivament de determinar I'augment de renda que és possible d'obtenir mitjancant el reg en cadascuna de les zones agricoles considerades. La publicació del Prof. Albertario es refereix a Lombardia i determina l'increment de renda a partir de les valoracions cadastrals. La del Prof. Grinovero es refereix a la pIana de Venecia i determina l'incrernent d'activitat i d'intensitat del conreu i l'increment de renda de I'explotació partint del producte brut i del seu repartiment, seguint els principis fixats pel Prof. Tassinari en el seu llibre sobre irLa Distribuzione del ~eddito nell'Agricoltura Italiana,). Són interessants l'un i o I'altre d'aquests dos llibres per les normes que segueixen els autors en llurs estudis, aplicables, sobretot les del primer, en tots aquells casos en que s'estudia el problema del reg sota l'aspecte particular o capitalista, i les del segon, més especialment en aquells altres casos en els quals s'estudia I'economia del reg sota I'aspecte coklectiu de I'economia nacional. J. LL. M. LE LIT, maig 1934.-Viscositat de la llet de oaca, per A. TAPERNOUX i R. VUILLAME, de 1'Escola de Veterinaria de Lió. Els autors examinen els diferents factors que influeixen en la I viscositat de la Ilet, de la qual depen en primer lloc el desnatat, i fan observar sobretot la influencia de la grassa, de I'acidesa, del presoratge i de la temperatura sobre la viswsitat de la llet. SECCIO BIBLIOGRAFICA 87 Ilnvestiguen els autors la intervenció que pot tenir-hi la nviscositat d'estructura,i d'ostwald, ja que, constituint la llet un sistema coI~lo5da1, cal considerar la viscositat propia de la solució veritable i la produida per les micel.les que aquella manté en suspensió. Semhla que aquesta r<viscositat d'estructuraii té una valor insignificant. Simult&niament són estudiades les modificacions en I'equilibri fisic, fent variar el pH per acificació i per addició de presora, i obtenen resultats molt cemblants : disminució molt petita de la viscositat fins a 450 Dornic, retorn a la normal a 50° i rapid augment en passar d'aquesta acidesa fins a la coagulació. Quant a la temperatura, hom observa una ripida disminoció fins a 40°, passats els quals la viscositat disminueix molt lentament. La corba representativa afecta la forma d'una hiperbola. Cal, doncs, per comparar viscositats de la llet tenir cura d'operar a la mateixa temperatura. Els autors insinuen altres camins per on caldri orientar les noves recerques. Cardcters bioldgics i de cultiu de l'agent etioldgic de la rnamitis estreptocdcica de la vaca, per J. M. ROSSELL, M. D. de I'lnstitut d'Oka i de I'Escola de Veterinaria de Québec. L'autoritat del senyor J. M. Rossell, universalment reconeguda en aquestes mateties, fan interessants totes les seves publicacions. Des de fa cinc anys aquest savi catala, un dels principals animadors de I'lnstitut d'Oka i de 1'Escola de Veterinaria de Québec. entitats fortament subvencionades pel Ministeri d'iigricultura de Québec i pel National Research Council (Consell Nacional d'ln~esti~acions) del Canada, ve dedicant-se sistemiticarnent a I'estudi d'aquesta malaltia, i cal reconeixer que la cosa val la pena, puix que en moltes comarques lleteres arriba a ocasionar perdues més grosses que la tuberculosi i I'avortament , hom calcula la perdua en un ter$ de la producció total de Ilet. En I'article d'aquest número tracta solament de les característiques biologiques i de cultiu del Streptococcus mastiditis o S. agalactia i hi estudia successivament : L'aspecte microscbpic de la Ilet, El cultiu del streptococcus, L'aspecte de les colonies en agar nutritiu ordinari, Els aspectes morfologics en diferents medis. Les característiques biologiques, L'acció sobre els sucres i sobre I'hipurat sodic, Modificació del pH i patogeneitat. Formes atípiques. No cal ponderar I'interes que desperta la lectura d'aquest treball i el gust que ens dóna que sigui un compatriota el qui doni llum sobre un problema tan difícil. Reacció de Schardinger. Llets crues calostrals i control higienic per a la oenda, per A. HOUDINIERE. La llei de 1 .' d'agost del 1905 sobre repressió de fraus precisa en I'article 2.' que no ha d'ésser lliurada a la venda cap llet munyida abans del sete dia després del part, i, en general, cap llet que contingui calostre. L'autor examina el cas d'una llet que li fou presentada a analisi el 3 de novembre del 1933 i que la venia a Nancy un lleter ambulant. Hom hi observava : Densitat, grassa, acidesa, prova del lactofermentador ; normals : filtració amb cotó, molt neta. Decoloració del blau no formolat en tres hores. Catalassa, 112 cc.. Gerrnens, 420.000 Y 1 cc. Dupouy positiu. Dupouy invers negatiu. Reacció de Schardinger en 9 hores La disparitat d'aquestes dades obliga I'autor a examinar profundament-les hipotesis d'una pasteurització molt alta, d'una addició d'H, O,, d'un aigualiment, d'un estat patologic, d'una llet calostral o d'una llet de retenció, per deduir-ne que pot tractar-se d'una llet calostral en vies de transforrnació en normal. L'autor, per tal de resoldre el cas, es veu obligat a posar a prova totes les teories establertes sobre les enzirnes de la Ilet. Hom segueix amb curiositat els raonaments que hi exposa, tots dels rnajor interes. L'estudi continuara. Estudi de l'apreciació de la qualitat de les casdnes 16ctiques, per J. PIEN, R. MARTIN i M. BERGIER. Exposen els autors els mitjans per mesurar I'acid Iactic lliure o combinat que pot trobar-se en una casei'na comercial. Els procediments exarninats pels autors són : ,i .', dosatge acidimetric. 2.", íd. per formació de sals, ~oiubies (en aquest cas colorejades) o insolubles. SECCfO BIBLIOGRAFICA 8Q 3.'. id. per oxidació de I'acid : a) en ;cid cetbnic per mitji del brom, b) en aldehid per mitji de I'Acid sulfúric i el permanganat. La preferencia dels autors és per aquest darrer, del qual donen tots els detalls. Purificació de les aigües residuals de formatgeria, per A. ARTUS. L'autor exposa els resultats d'una depuració d'aigües residuals de dues formatgeries, una de Camembert i l'altra de Port-Salut. El procediment empra el sulfat d'alúmina i la calc. L'autor demostra que aquests productes, en proporcions adequades, permeten d'obtenir aigiies clares que una lleu javelització pot estabilitzar durant molts dies, la rqual cosa permet lliurar-les a una riera de feble curs sense temor d'ocasionar infeccions ni modificacions sensibles en la composició de I'aigua que hi corre. BORRADAILECE 1 PoTTs.-T~~ lnuerte brate.-The Macmillan Company, New York, 1934. 645 P~~s., 458 figs. Aquesta magnífica obra ve a omplir un buit que hom advertia de molts d'anys en$& a la literatura zoolbgica mundial. Els lnvertebrats que, com tothom sap. formen I'immensa majotia de I'escala animal, venient estudiant-se com a petits capítols en les obres de Zoologia o bé com a monografies Útils. tan cols, a l'especialista ; mancava, pero, un llibre didactic que els tractés amb extensió i ponderació suficients. Heuvos-el aci. La tasca, que dificilnient hauria pogut dur a bon terme un sol autor, ha estat realitzada mancomunadament per Borradaile, Potts, i Saunders, Fellows a diferents centres culturais de Carnbridge, junt amb L. E. S. Eastham. Professor de Zoologia a la Universitat de Sheffi-ld, els tquals autors han sabut fer una obra tan homogknia que difícilment hom pot advertir-hi la intervenció de diversos coLlaboradors. Destinada a un gran d'ensenyament superior, s'ha prescindit ací dels tipus morfologics que com l'ameba, el papalló, el cuc de terra. I'escarabat, etc., són descrits en totes les Zoologies elementals; tota la importancia s'ha donat als caricters morfol&gics i fisiolbgics de cada grup considerat sintkticament i exposat tot arnb una elegancia i originalitat verament frapants. Els quadres comparatius dels ap&ndix dels 90 ARXIUS diferents Arstropods o bé entre els diversos Crustacis, per exemple. són un model de claredat. Els autors han tir.gut molf en compte l'orientació sistematica moderna, i per aixo lec classificacions adoptades en el llibre són I'última pariula de la zoografia contemporania. Si afegim a aixo que hem dit fins ara, l'extraordinari nombre dr figures esquematiques d'un valor didactic excepcional. no esttanyara el lector que li recomanem aquest llibre com a quelcom que cal posseir si volem coneixer els lnvertebrats en visió global i modernissima. G. DEL. C. Condiciones del suelo y crecimiento de las plantas.-Per E. JOHN RUSSELL.-Editorial Poblet. 1934. Ja era hora que la cultura Hispano-Americana es veiés enriquida per alguna obra que toqués amb encert els problemes de la sciencia del Sblii i exposés les darreres troballes i darreres teories sobre els fenbmens que en el sol es produeixen. Aquest ha estat possiblement e! pensament de I'Editorial Poblet i per aconseguir el que es proposa ha escollit I'obra de Sir E. John Russell, de la valua del que1 és obvi dr parlar-ne, puix que molt clarament ho diuen les sis edicions que s'han publicat, en ayles, de la seva obra. En ella veiem la forma curosa de tocar cada un dels punts que afecten les condicions del sol i el creixement de les plantes, s'hi ia resso de tot el que els diferents investigadors han trobat i explorat sobre cada assumpte g&cies a una molt nodrida bibliografia on s'ajunten les cites de les investigacions més brillants sobre Ciencia del sol. Ens plau de remarcar que tracta forca eficientment capítols de veritable importancia com són, entre altres. el de la reacció del sol, tots els quals obren la porta vers un ampli camp d'investigació. Forca a disgust havem de cridar l'atenció sobre quelcom que frapa tota persona entesa en la materia. Es sobre el concepte d'iiadsorciói, que tan bé expressa i que no sabem pérque en comptes d'usar aquest mot empra el d'iiabsorción el concepte del qual és essencialment diferent. Aquest error és possiblement de traducció, ja que són molt pocs els diccionaris en les planes dels quals es troba el concepte i per tant el mot d'<iadsorciói,. Per altra banda I'Editorial Poblet, de fundació recent. pero. de SECCIO BIBLIOGRAFICA 91 solida reputació ja que sempre tradueix les obres millors de cada branca de la Ciencia, s'ha esmera; a donar a aquest llibre una presentació excellent, tant en el text com en les grifiques i fotografies. La traducció encaixa la sexta i darrera edició del llibre en angles i és, en tots els seus aspectes, aeurada, excepció feta del mot apuntat abans ; constitueix. amb tot, I'obra més completa de <rCi&ncia del SoI,i, de que disposa la Cultura Hispano-Americana. L'excitation electrique des tissues. Essai d'interpretation pkysique.- Per A. M. ~~NNlE~.-Hermann Editor. París, 1934. Amb un caient francameiit experimental. Monnier ens lliura al mercat un llibre sucós i atrevit. Esgota la seva visió físico-química del problema de I'excitació, hastida daniunt les llargues experiencies que porta a cap a la Sorbona, merces a I'exceklent instaUació que té d'oscillografia catodica. Cal recordar en aquest sentit que, bon coneixedor d'aquesta tecnica, va ésser Monnier el qui va introduir aquesta meravella de recerca-fins a la divulgació-en temps que en tot Europa no hi havia gairebé cap altra in~ta~lació. El llibre de Monnier és dens de contingut. Va de cop i volta al seu problema i renúncia a fer historia. Podria dir que comenga a partir de Lapicque. No regateja esquemes ni expressions geometriques. Exposa, sense enfarfegar massa amb matematiques innecessiries i troba sempre una paraula per a censurar el que li escau. Estudia sobretot el fenomen de I'excitació electrica i cerca l'equació rnatemitica que millor respondri al carkcter més generalitzador del fenomen i el troba en el que el1 proposa d'anoinenar iiestat d'excitaeióii i que al final de comptes es traEta d'un llenguatge objectiu de la noci6 fisiologica i experimental que Lapicque havia donat de la cronaxia. Allí veiem com el iitemps útil>> d'aquest autor es correspon amb el miximumdel iitemps d'excitacióti de Monnier. Supera la interpretació de Lapicque referent a l'isocronisme i justifica com en comptes d'una veritable ressonincia que justificaria el traspis d'una excitació-per isocronisme-a través de dues unitats fisioIbgiques contigües, hi havia una i<pararressonincia>i d'aeord amb tots els detalls físics i matemitics que segrega de les seves investigacions. Dedica tot un capítol a la sumació d'estímuls, un altre a la inhibició central, fase refractaria, etc., i finalment amb el concepte de subordi-