Goigs en llaors de Santa Maria Magdalena, venerada a la seua ermita del Castell Vell, de la Ciutat de Castelló (Plana Alta)

Venerada a la seua ermita del Gastell Vell de la Giutat de Gastelló (Plana Alta) El que Déu vos ha estimat no té dubte cap creient, Vos sou entre tanta gent qui espargueix la novetat Jesús ha ressuci tát ja és ad la Redempció! Ajudeu-nos, vos, Senyora a una ferma conversiÓ. Allí, on la Plana es fa muntanya per veure el Cel, teniu vostra llum d'estel portant-nos cap el dema d'un nou món molt més cristia. 1 per la nostra oració, Ajudeu-nos, vos, Senyora a una Jerma conversió. Castelló sempre ha estat abra<;:at a vostra ermita i enguany vos sol.licita el que sempre ha demanat. La humana prosperitat, la divina compassió. Ajudeu-nos, vos, Senyora a unaJerma conversiÓ. A Llatzer, vostre germa, tres dies pres de la mort per a donar-vos conhort Crist el duu del més enlla. 1 com Ji beseu la ma per aquesta dol<;:a acció. Ajudeu-nos, vos, Senyora a unaJerma conversiÓ. Quan amb llagrimes renteu els peus de Crist, -Déu mateix-, al vostre cor l'amor creix iel diví perdó guanyeu. 1 puix que d'ell abundeu amb tanta satisfacció. Ajudeu-nos, vos, Senyora a unaJerma conversió. GOIGS EN LLAORS DE SANTA MARIA MAGDALENA Puix que vostra contricció és el que a Déu enamora Ajudeu-nos, vos, Senyora a una Jerma conversió. Els vostres ulls, Magdalena van ser deis cors carcellers idos dol<;:os missatgers del pecat isa cadena; pero el plany desencadena del mateix Déu el perdó. Ajudeu-nos, vos, Senyora a una Jerma conversió. Presonera del peca t plorant vostre vell error feu, pel camí del dolor, camí ala felicitat, i una nova llibertat omple la vostra il.lusió. Al mateix peu de la Creu Ajudeu-nos, vos, Senyora sou, amb Joan i Maria a una ferma conversió. recollint aquell trist dia Mentre els' tres Reis d'Orient l'oblació del Fill de Déu, aJesús donen tresors mentre la mort observeu Vos sou, amb els vostres plors us moveu a compassió. qui li feu millor present; Ajudeu-nos, vos, Senyora res no li importa l'argent a unaJerma conversió. Vostra santa protecció vol nostra transformació. és nostra millor penyora. Ajudeu-nos, vos, Senyora Ajudeu-nos, vos, Senyora ~ a una ferma conversió. auna ferma conversió. ORACIÓ. ¡Oh Déu, Senyor dels pobles l' la historia, que volguereu que l'ermita de Santa Maria Magdalena, vora el Castell Vell, Jora el bressol iorige de Castelló. Feu que quan tornem cada any a la nostra ~ llar pairal, amb les canyes verdes de l'esperanr;a, renovem davant del seu altar e/s nostres llz'gams de Jraternitat ~ l' germanor, per Jer una Cz'utat més humana i més Jidel al vostre missatge d'amor. ~ Vos ho demanem per jesucrist el vostre Hll, que ens duu en perpetua Romerzá cap aVos, qúe sou el final del nostre camí, pels segles deis segles, AMEN. ~~"""~~--"r.->r~~~~1 ':> el I NOTES HISTÓRIQUES SOBRE EL CASTELL VELL 1 LA ROMERIA A LA MAGDALENA Actualment, la Romeria al'ermita de Santa Maria Magdalena, coneguda també com a«Romeria de les Canyes», constitueix la principal i més important manifestació histórica, cultural, antropológica i festiva del poble de Castelló. És també I'origen de les actuals festes de la Magdalena, commemoratives de la fundació de la Ciutat. Segons la tradició local, el 8 de setembre de 1251, el Rei Jaume 1 concedia a Lleida un permís especial al seu 1I0ctinent aI'antic Regne de Valencia, Ximén Pérez d'Arenós, per poder canviar la Vila de Castelló a la Plana. També, segons la lIegenda creada al segle XVIII, el tercer dissabte de Quaresma de l'any següent, 1252, els pobladors del Castell Vell abandonaven I'antiga llar, per traslladar-se al pla una nit de tempesta, il.luminant-se el camí amb la lIum de fanals penjats de gaiatos. Eixe seria l'origen mític de la fundació de la Ciutat il'antecedent remot i simbólic de les actuals Gaiates. Les excavacions realitzades al Castell Vell, han posat de manifest com les actuals ruines es corresponen amb un 1I0c amb indicis de poblament des deis ibets i musulmans isobretot de les tropes que l'habitaren els segles XII iXIII, apartir de la conquesta per Jaume 1 al 1233. Un castell al qualles fons documentals més antigues coneixen com a Castell de Sax, Castilgone, Castell de Fadrell, Castelló de Borriana i, posteriorment, una vegada abandonat pels seus pobladors com Castell Vell. La més antiga referencia sobre la Romeria al Castell Vell de la Magdalena, és un acoré! del Consell Municipal de 10 d'abril de 1375, publicat per primera vegada per Lluís Revest. Es parla en aquest d'una «professó del Castell Vell». No tenia aleshores cankter commemoratiu de la fundació de la Ciutat, sinó un sentit penitencial. Eren els anys en els quals tota Europa estava assotada per la Peste Negra. El document deixa entreveure que aquestes processons penitencials al Castell Vell eren més antigues i que per igual anaven al'ermita de la Magdalena que aSanta Maria del Lledó. La Romeria de les Canyes, concebuda com aretom al 11 oc de I'antic Castelló i amb un caracter commemoratiu fundacional és conseqüencia de la mentalitat barroca del segle XVIII, en un intent per dignificar els origens de la ciutat. Al 1451 troben vivint a la Magdalena un «frare barbut», que demana permís al Consell per construir una nova ermita, que vindria asubstituir-ne un altra de més antiga, també dedicada aSanta Maria Magdalena, edificada dintre del recinte del Castell. El frare, adscrit al Monestir de San tes Creus, habilita per a nova ermita un antic aljub excavat parcialment dins la roca i edifica un altar major a la Magdalena i un altre a la nau menor, aSant Benet. Al 1456 acaba l'habilitació d'aquella ermita que ha arribat als nostres dies amb considerables transformacions ireformes, tot i que les naus continuen sent les mateixes. L'errnitori experimenta noves transformacions entre 1736 i 1740 ia partir de 1758 tot el conjunt queda més o menys com el trobem en l'actualitat. Després de 1939 es dignifica l'interior de l'ermita i el pintor Joan B. Porcar pinta el retaule sobre fusta amb la figura de la Magdalena, imitació de la ceramica del segle XVIII, actualment dipositat a l' Ajuntament de Castelló. De temps antics es cantaven al'ermita els Goigs en lIaor de la Santa de Magdala, al remat de la Romeria de les Canyes i abans de retornar per la vesprada a la Ciutat. Una tradició perduda durant molts anys i ara recuperada recentment, com és costum a les terres de l'Antiga Corona d'Aragó. JOSEP MIQUEL FRANCÉS AQUESTS GOIGS ES CANTAVEN AFINALSDEL SEGLE A L'ERMITA DE SANTA MARIA MAGDALENA, EL TERCER DIUMENGE DE QUARESMA, EN LA ROMERIA DE LES CANYES DEL PORLE DE CASTELLÓ. LA PRESENT EDICIÓ HA ESTAT EDITADA PER LA JUNTA DE FES TES DE CASTELLÓ IPATROCINADA PER LA iM CAIXA D'ESTALVIS IMONT DE PIETAT DE OOTELLÓ Imprimeíx: Gráfíques Montañés. Castelló FEBRER DE 1989 Tirada: 1.500 ejemplars