Goigs a la Mare de Déu de la Reconciliació, que es venera al Puig de Biniamar (Mallorca)

Reconciliació Del pecat malefic lliure, la mort no us pot retenir, sou assumpta per a viure a la gloria sens fi: del cel daunos, Mare pia, reconciliació. SOl/. la Mare, Font iGuia de la pau idel perdó. Com arc iris en tempesta sou senyal de pau ibé, confegiu allo que ens resta al COI' d'amor vertader, é'tra que el món s'esgarria vers la guerra i tot horror. SOl! la Mare, Font iGuia dé la pau idel perdó. De Déu mostrau-nos la via, deIs homes la germanor: Sou la Mare, Font iGuia de la pau idel perdó. la de Déu de Al cap de quaranta dies a Jerusalem pujau i oferiu amb el Messies, agradós símbol de pau: el colom que ens anuncia un nou temps renovador. Sou la Mare, Font iGuia de la pau i de.l perdó. Dreta, Mare dolorosa, sofriu devora la creu, i en aquella hora angoixosa a tots com fills ens rebeu, quan del vostre Fill sorgia la nova creació. Sou la Mare, Font iGuia de la pau idel perdó. Abrac;au amb gran tendresa vostre Fill ressuscitat, i esperau la gran promesa: l'Esperit Sant envíat, el qui arreu escamparia l'Evangeli de l'amor. Sou la Mare, Pont iGuia áe la pau idel perdó. Mare la que es venera al Puig de Biniamar (Mallorca). a Quan Jesús reconcilia Hmb Déu l'home pecador, sou la Mare, Font iGuia de la pau idel perdó. En clarejar l'Alian¡;:a nova de l'home amb el cel, acolliu amb exultan~a l'anunci de Gabriel; dins el vostre si es congria l'albé.~ de redempció. Sou la Mare., Pont iGuia de la pau idel perdó. Escoltau dins la humil cova, la mitjanit de Nadal, proclamar la Bona Nova de la pau. celestial, i ais pastors amb alegria pre·sentau el Salvador. Sou la Mare, Font iGuia de la pau idel pe,rdó. Goigs tj ~ ~ itti ~ ~ i ~ i Ij ~ ~ Lletra: Mn. Pere Llabrés i Martorell. Música: P. Francesc Batle i Pans, T.O.R. ! V;. Déu voIgné recouciliar-se Dibuixo Joan Maimó iVadell. R/. Per la sang de Jesús, ~ tot l'univers. Fill de Maria ~~ Vós, oh Déu, que ens estimau i ens recon:~:~Uv~~éreu que els dolors del vostre Fill, crucificat, fos- .~ sin compartits per sa Mare al peu de la creu; feis-nos la gracia, per la intercessió de Santa Maria, d'accep- ~ tal' de COI' la vostra paraula de pau i d'obeir el vostrc designi de reunir en Crist totes les coses. Per Crist ~ ~ Senyor nostre. R/. Amén. ~ fi~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~ CoHecció «La SibiHa» (Mallorca) n.O 54 l.a edició: octubre de 1983 Edició commemorativa del Sínode Mundial de Bis bes sobre la Reconciliació: Roma, octubre de 1983. ,j NOTA HISTORICA La presencia de les germanes Franciscanes a Biniamar data des de 1'any 1886, en que Sor Garcenda Coll va ser nomenada mestra de 1'escola pública. Aleshores ana a residir al poble en companyia d'una altra religiosa. Pero va ser el 17 de juny de 1894 quan -atenent la sol-licitud del Vicari D. Miqu:?l Bisellachs'instaHa definitivament la comunitat de monges: Les acompanya la Superiora General Sor Josepa Rigo, i formaren la nova comunitat Sor Garcenda Coll, Sor Maria Concepció Morro i Sor Visita ció Monteros. La Congregació de Filles de la Misericordia Terciaries Franciscanes havia estat fundada 1'any 1856 a Pina. El 1978 -després de quasi un segle de permanencia franciscana a Biniamar, on les germanes havi en tingut esment deIs malalts, catequitzat els infants, a més de fer-se carrec del seu ensenyamentdecidiren constituir una Casa d'Oració. La seva finalitat era que, tant les FilIes de la Misericordia com altres cristians, hi poguessin trobar un lloc de pregaria silenciosa i de trobada amb Déu. 'Es va pensar després que a la Casa d'Oració li mancava una ermita, per poder passar estones de total solitud isilencio Es traba un lloc ben adient al Puig de Biniamar, des del qual es veu tot el poble ialtres indrets del centre de Mallorca; endemés, unes famílies oferiren la: seva ajuda i laseva feina. Una vegada que s'hagué constTIÜt l'ermita es va determinar dedicar-la a la Mare de Déu. Com que aquell any 1981 se celebrava a tot el món el VIII Centenari del Naixement de Sant Francesc d'Assís, es dedica l'ermita a Santa Maria, amb el títol de la Reconciliació, part fonamental del missatge de Sant Francesc -reconciliador deis homes pel seu amor de germa obert a tots i per ser home reconciliat amb tots: els homes. els animals, la natura. El qualificatiu de Santa Maria de la Reconciliació indicava una advocació mariana molt venerada a Fran<;a, i des d'alla a bastants paIsos del món: el Santuari de La Salette, on la Basílica de Maria Reconciliadora fa memoria de l'aparlció de la Verge -el 19' de setembre de 1846demanant als homes la Reconciliació amb Déu i els germans. La Verge de La Salette, en un Santuari a dos mil metres d'altura, als Alps, recorda la necessitat de la Rcconciliació, com ara ho fa al Puig de Biniamar. L'ermita de la Mare de Déu de la Reconciliació de Biniamar va ser benelda el 4 d'octubre de 1981, més de cent fidels participaren a la missa, i després s'intronitza la imatge de Maria Reconciliadora. Cada any el 19 de setembre se celebra la seva festa. i atigmenten les persones que pugen a encomanar-se a Maria. El 25 de mar<; de 1983, quan comen~ava l'Any Sant de la Redempció, la Verge -en processó imentre es cantava el Rosariva ser davallada a la Parroquia on, fins rlesprés de Pasqua, rebé el culte afectuós del poble de Biniamar. Novament fou pujada en processó de pregaria al seu Santuari, ja ben vinculat ala vida cristiana de tots els blniamers. És alla una crida de Reconciliació per a tothom. Lloren<; Alcina Rosselló, Pvre, Diposit Legal: P.M. 782-1983 Irnprernta Piza -Tiziano, 43 -P¡¡lma