Benicarló Crònica. Año III – número 55. 1987

B E NÍC ARLO C R Ü N i C A Setmanari d'Informació í Divulgació Cultural N" 55 - Any III - 26 de novembre 1987 - 100 ptes. miM Págs. 3 i 4 a3íiQa¡i5)3 [|Q3 *3 Pág. 7 Págs. 10 i 11 Pág. 18 L'afíció peí Ciclisme corre per les venes de Martínez Marco I Benicarló Crónica, 26 de novembre 1987 ^ Teléfons d'Interés Ajuntament 47 00 50 PoUcia Municipal 47 00 50 Bombers Voluntaris 47 00 50 Ambulatori S. Social 47 1 1 Servei d'Urgéncies 47 1 1 9S Servei d'Aigúes 47 16 00 Hidroeléctrica 47 14 00 Correas i Tele'grafs 47 09 98 Renfe 47 01 99 Crea Roja 47 10 79 Telegrames per teléfon . . , . . . . 22 20 OQ Guárdia Civil 47 06 34 Oficina de Turisme 47 31 80 Butá 47 14 87 Casal Municipal ; . . , 47 37 16 Servei Públic Municipal 47 03 43 Horaris Trens Renfe Benlcarló-Valéncla 0r32 Exprés 04'18 Exprés 07'56 Tramvia ir 13 Rápid 14'25 Talgo 16'47 Tramvia 18'11 Electrotrén 19'00 Exprés Benicarló-Barcelona OS'IS Exprés 06'54 Tramvia 08.54 Exprés iri4 Semidirecte 1 r43 Electrotrén 14'01 Talgo 19'21 Rápid 22'09 Exprés Hay que agradecer el esfuerzo que hacen algunas empresas para apoyar el deporte. En este caso BENVISA-FORD con el Balonmano Fannáeles de goárdia Dijous 26: Empar Carceller, Yecla, 37. Divendres 27: Maite Febrer, Toledo, 6. Dissabte 28 i Diumenge 29: Jordi Cid, Gene ral Aranda, 23. Dilluns 30: Francesc Santos, Major, 1. Dimarts 1: Josep En rié O'connor, Major, 46. Dimecres 2: Empar Carceller, Yecla, 37. Dijous 3: Maite Fe brer, Toledo 6. Santoral Dijous 26: Silvestre, Joan Berchmans i Conrad. Divendres 27: Ntra. Sra. de la Me dalla Miraculosa i St. Ramón Llull. Dissabte 28: Soter, Rufus i Mansuet. Diumenge 29: Sadurní, Demetri i Il.luminada. Dilluns 30: Andreu, Justina i Mau ra. Dimarts 2: Eloi, Nahum, Natalia i Cán dida. Dimecres 3: Bibiana, Elisa i Cromaci. Dijous 4: Francesc Xa vier, Sofoníes i Cassiá. Misses Sant Bertomeu: 8, 10, 11, 13 i 20 hores. Crist de la Mar: 8'30, 10'30, 12 i 19 hores. Santa Maria de la Mar: 9'30, 12 i 19'30 ho res. Nota: El dissabte dia 28 no haurá servei de recollida de brossa. Per tal es pre gue no deixar les bosses de brossa al carrer. Grácies. Conferencia de Medicina Deportiva El próximo viernes día 4 de diciembre y en el sa lón de actos del Círculo Mercantil y Cultural de Vinarós, a partir de las siete y media de la tarde se va a desarrollar una interesante jornada médica, organiza da por la Mutua Industrial Castellonense. En la misma se pasarán revista a algunos proble mas relacionados con la práctica deportiva, estando las sucesivas comunicacio nes a cargo de prestigiosos doctores especialistas en los temas respectivos. Así, Victoria Pons, pro fesora del INEF de Barce lona hablará sobre "Valo ración funcional del depor tista"; Asunción Struch, también profesora del INEF de Barcelona habla rá sobre "Normas dietéti cas básicas en la alimenta ción del deportista"; Car los Bestit, jefe de los Ser vicios Médicos del I- .C. Barcelona, sobre "Control médico en el futbolista profesional" y finalmente Ricardo Serra, cardiólogo del Hospital de la Sta. Creu y Sant Pau y profesor del INEF de Barcelona de sarrollará el tema "Benefi cio y riesgo en la actividad deportiva". Como moderador ac tuará el Dr. José Luis Vi dal. Tanto por la personali dad de los conferenciantes, como por los temas que se van a desarrollar y que van dirigidos a los aficionados a la práctica deportiva y de forma especial a quienes tiene la responsabilidad de los cuidados médicos en los distintos clubs deporti vos. Página (2) Benicarló Crónica, 26 de novembre 1987 El Ayuntamiento adquirirá y restaurará una casa en la calle Santa Cándida l i) la sesión picnaria del pasado mes la corporaeion aprobaba el tema por ima nimidad. Bemcarli) jtodrá contar, de ser aprobado el proc ecto económico por la Cieneralitat. con una casa donde se pudiera observar el modo tle vida de una fa milia ríe agricultores benicarlandos del pasado siglo. Para ello, y acogiéndose a las ventajas cpie ofrece la Cieneralitat Valenciana, en su decreto 147'iS7,a la ho ra de rehabilitar viviendas para un posterior uso pú blico. La casa en cuestión está en la calle Santa Can dida, La idea les pareció muy positiva a todos los poli'- ticos bcnicarlandos, por que permitirá a generacio nes más jóvenes y venide ras, el poder ver como vi vían hace muchos ailos, al ver una casa completamen te restaurada y que se po dría convertir en un auten tico musco etnológico. Tras el permiso perti nente, pudimos realizar una visita a esta casa, nú mero 1 1 de Santa Cándida, donde hace unos años que no vive nadie, pero que se conserva en bastante buen estado de conservación, te niendo la típica distribu ción de una casa de labra dores de finales del pasado siglo. Sólo al entrar se puede observar, al fondo de la planta baja un establo bas tante amplio, a la izquier da, mientras que a la dere cha, en un rincón, el típico "comú". Solo entrar, a la izquierda, podemos ver unos tablones, que cubren dos "cups", cuya utilizaifc' ' " r~ 1 Ikv^ I '.iC,".',, 1 •■"yassB En el primer piso encontramos el hogar para el fuego, completamente rodeado a mosaico de vivos colores iflii II -N ^ . Todas las escaleras tienen mosaicos de colores. Esta conduce al segundo piso donde están las habitaciones Página @ Benicarló Crónica, 26 de novembre 1987 ción era bastante amplia, pero que en época de viñe dos se supone que uno de ellos contendría aquel pre ciado vino, conocido en toda europa, con el nom bre de "Garlón". En la primera planta existe una sala, donde se debía realizar la vida social de una familia, sala presidi da por el hogar para el fue go, el cual está rodeado de un mosaico de motivos geométricos y ñorales, mo saico que también encon tramos en las escaleras. Llama la atención en la primera planta, un pasillo, protegido por sólo una ba randilla, que lleva de la sa la hasta una ventana que da a la calle, y que se supo ne que debía de ser de gran utilidad, pues permi tía conocer quien llamaba a casa, sin tener que abrir la puerta. Hoy en día lo compararíamos también como una medida de segu ridad. El Ayuntamiento de Benicarló ha solicitado a la Dirección general de Arquitectura y Vivienda de la Conselleria de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes, una subven ción de 3.600.000 pesetas, destinada a la compra de la citada casa, al amparo de lo dispuesto en el decreto 147/87; pedir también una ayuda de 400.000 pesetas, equivalente al 20 o/o de las obras de rehabilitación, que ascienden a dos millo nes, completando la finan ciación de las obras de re habilitación mediante un préstamo de 1.600.000 pe setas muy ventajoso y de largo plazo de amortiza ción. Estamos convencidos de que una vez terminada la obra, no va a faltar ma terial para conseguir un ambiente completamente natural. La Associació CulPágina 0 Lo primero que ve un visitante al entrar en ¡a casa es el establo y la escalera que conduce al piso superior El pasillo que conduce de la sala principal hasta la ventana que da a la calle parece, y no lo es, una obra posterior tural Alambor ha pedido en varias ocasiones la crea ción de un museo etnoló gico en nuestra ciudad. De bemos de recordar que du rante la anterior legislatura se realizó una magnífica exposición etnológica en los salones de la Casa de la Baronesa, muy visitada por los benicarlandos, y que permitió conocer muchas más cosas referentes a la historia de nuestra ciudad. Por desgracia parte de ese material se está dete riorando con el paso del tiempo al tener que estar guardado por no tener un lugar fijo para exponerlo, de ahí que la compra de esta vivienda por parte del Ayuntamiento se nos anto je positiva para todos los benicarlandos. Ahora tan solo hay que esperar a la respuesta de la Generalitat, que no puede tener mucha dilación, y que esperamos resulte po sitiva. Reportaje gráfíco: loto Ano é X Benicarló Crónica, 26 de novembre 1987 EDITORIAL Prou de vandalísme, no confondre liertat amb Uibertínatge El recent ateniptut ecoiógic sofert a un vial de la nostra ciutat, trencar uns arbres plantats al C'amí del Cementiri, deu d'aixecar ja, una vegada per totes, les protestes deis benicarlandos, contra aquesta ona de vandalísme que tenim a Benicarló. A Tactualitat s'estan fent coses d'aquest tipus coni si es tingues una total impunitat, es confon la Ilibertat, el dret a actuar com un vulgue, respectant les normes, peí Uibertínatge, fent el mateix, pero perqué els hi dona la gana. No dubto en indicar que el tema de Tarbratge ha estat la ma(;:ana de la discordia, no solament entre eispolítics, sinó entre els ciutadans, pero ahí están, uns bé i altres malament, pero aixó no permiteix fer amb ells el que es vulgue, en aquest cas trencar-los, i potser, per desgrácia, del o deis vendáis, peí simple desig de fastiguejar a tot el món. Pero el que més crida Tatenció, sobre la barra de Fau tor, o autors, de la barrabassada, ha estat que s'han permetut realitzar-lo a plena llum del día, a la tarda més concretament, a mode de desafiament de tot el món. A rhora en que foren trencats aquests arbres, entre les tres i les cinc de la tarda, fa pensar que no fou obra de nens que están anant al col.legi, sinó que fou obra d'algú que está en aquesta edat perillosa, fácil per les ac tuáis circumstáncies per a entrar al món de la delinqüéncia, i que com passant de tot els hi agrada de fasti guejar ais altres. Personalment em donen pena aquests individus, no m'atreveixo a dir-los-hi persones, perqué per desgrácia no actúen com tais. Em donen pena perqué no tenen rhomenia suficient per a sobreposar-se i Iluitar contra les contrarietats de la vida, havent de descarregar aquesta impotencia a uns pobres arbres, recent plantats, i que cap mal els hi feien. Així demostren la seva rebeUia contra la societat, passant de ser uns éssers Iliures a uns Ilibertins, unes persones que no respecten els drets deis altres. Peró ull viu, perqué si la Policía els agafa infraganti recurreixen llavors a aquests drets que té dret el ciutadá, i si m'apuren fins i tot els insulten, provocantlos, per veure si a algú se li'n va la má, i així poder presentar, damunt conya, una demanda judicial, contra una persona que l'únic que fa és fer respectar els drets deis altres. Ja está bé de vandalísme al nostre Benicarló, ja está bé de confondre la Ilibertat amb el Uibertínatge. Hi ha que retocar les Liéis perqué ara pareix que protegeixen més al vándal o delinqüent, que a qui respecten la Llei, peró moltes vegades es senten desemparats per eUa. BENICARLÓ C R O N i C A \ Edita: Associació Cultural Alambor C/. Sant Francesc, 101 Casal Municipal 12S80 Benicarló País Valencia Director: Josep Vicent Ferrer i Juliá Consell de Redacció: Joaquim Bueno i Bosch, Ramón París i Peñaranda, Josep Manuel San Abdón i Querait, Josep Igual i Febrer, Pedro Sánchez Láinez, Malte Gómez BIat Caps de secció: J.M. San Abdón, Josep Igual (Cultura, Espectacles y TV), Ximo Bueno (Opinió) CoMaboradors: MarceMí Piñana i Edo, Joan Ramón Segarra, Joan Ferré, Vicent Amau, Alvar Añó, Manuel García Grau, Corresponsal U.S.A.: Vicent Luna IMustradors: • Ximo Mas, María Bueno i Bosch Administracló I Subscrlpclons: P, Sánchez Láinez i Mayte Gómez DIstrIbucló: José M. Morales Publlcitat: Publivaquer, Arcipreste Bono, 43 (Vinares) Tel.: 45 19 35 Imprimelx: Jordi Dassoy, Impressor Sant Caries de la Rápita DIpósIt Legal: CS-605-85 IMPORTANT: La Redacció respecta la Ilibertat d'expressió. La responsabilitat de les opinions publicades és de qui signa l'escrít. La Redacció es reserva eí dret d'acurtar el text per motius de compaginació de tots els articles que sobrepassen les 20 ratlles mecanografiades a doble espai. Tanmateix, hauran d'anar signats tots els ori gináis amb Tadre^a i DNI, encara que puguen aparéixer amb el seudónim. El termini de recepció de Ies coMaboracions será el dissabte de cada setmana. Página (D Benicarló Crónica, 26 de novembre 1987 Realment té solució? Ültimament I'alcalde de Benicarló i l'actual cquip municipal están fortament preocupats, igual que la majoria de la població, per una situació cada cop mds freqüent a Ies societats desenvolupades i que és di'ficil de trobar-li solucions ai gust de tothom, ja que intervenen molts factors que compliquen les accions a realitzar per a solucionar-ho. prompte i bé. Tots recordem, els més vells encara més, que abans hi havia (avui dia n'hi ha també), un problema semblant i que tots els municipis intentaven traure-se'l de damunt com podíem i que eren les migracions nómades de diferents clans de gitanos que acampaven baix els ponts deis rius secs i normalment la guardia civil els treia fora, al cap d'uns dies. Actualment la situació és una altra molt diferent, a Benicarló i molt més pobles s'esta produint un nou tipus de migracions Ja no ambulants sino sedentáries peró no de gitanos sinó de moros, és a dir gent provinent del nord d'África en busca d'un treball a les nostres terres. En els últims anys han anat establint-se a la ciutat i comarca gran quantitat de nord-africans creant una no va situació social i laboral molt concreta i de vegades delicada, arribant a estar en boca de tots: uns per a queixar-se, altres per a aprofitar-se'n, els menys per a donar los suport o justificar la seua preséncia... peró es podria afirmar que no hi ha cap ciutadá que no tinga una opinió ja ben formada sobre aquesta qüestió. Només cal donar un tomb per alguns carrers o per les sénies per assabentar-se que a Benicarló hi ha cada cop més moros que vénen a buscar treball i que en algunes ocasions viuen situacions de veritable explotació, tant pels contractistes com per les máfies que hi ha en tre ells mateixos, i que la majoria viuen en condiciona socials i higiéniques tercermundistes. Tampoc cal indicar molt sobre les formes de contratació, pagament, situa ció legal, seguretat social, integració social... Tot aqó i més ha fet que a poc a poc dins la comunitat augmen ten els sentiments contraposats que van des de plantejaments racistes que voldrien traure-se'ls de vista com si ga, fi ns a altres persones que entenen la situació d'aquestes persones i creuen que haurien de quedar-se ací, passant pels que pensen que la seua presencia comporta massa problemes socials, laboráis, económics, a curt, mig i llarg termini i per tant s'hauria de buscar una solució digna i eficaq sense caure en racismes. Peró malgrat tot són les institucions qiii han de bus car alternatives i sortides, des del punt de vista legal i humanitari, tant a nivell estatal com comarcal perqué está claríssim que si només Benicarló pren la iniciativa de controlar si els moros están ací legalment el problema no es solucionará gens ja que segurament aniran a les poblacions més properes i continuaran en el seu paper d"cxplotats i marginats socials. El millor sistema per a tirar endavant amb aquest control de papcrs en regla passen per la creació de la Mancomunitat del Macstrat i tots junts arbitrar sistemes i formules per a fer-los tornar ais seus pai'sos d'origen, perqué si no es fan accions rápides ens trobarem d'ací uns quants anys en greus problemes ja no laboráis sinó culturáis i cducatius al venir també les famiTies que s'han quedat a 1"Africa. També cal que l'administració autonómica i central apliquen les normatives actualment vigents sobre l"activitat laboral deis estrangers a l'estat i per tant evitar que llauradors, mariners, industriáis, etc. contracten per sones que están il.legalment ací, ara bé, també hauria de canviar-se algunes normes per a facilitar que aquesta gent puguera contractar persones de ITNEM sense tanta cárrega fiscal per a realitzar el mateix treball que ara fan els moros, i si els aturats es neguen a fer-ho han de deixar de percebre el subsidi d'atur. Si no es canvien algu nes coses será impossible acabar amb l'explotació de mo ros, negres, pseudo-aturats,... és a dir o mai s'acabará amb l'economia submergida, i els que realment poden treballar legalment ací ho puguen fer d'una manera dig na tant a nivell de sou i treball com de vivenda i higiene. Ara encara s'está a temps de trobar solucions viables, si es deixen passar els dies aqó ja no tindrá cap solució. Hem de ser conscients que som en poténcia TAlemanya de Günter Wallraff, peró nosaltres no tindrem tures si nó moros, i com de vegades ens sentim tan cristians! XIMO BUENO Clave... Liineres No podía faltar el pontificador de torn. Aquesta vega da, el sr. Clavé, se'ns apareix com si fos la llum enmig de les tenebres. De sobte, hem passat tots de la més fosca de les foscors, a la més clara de les clarors. La revelació, ens obre les portes del futur. Senyors i senyores, hi ha una tercera via. Al.leluia! Ell está per damunt de tot,quan nosaltres anem, elija torne. Com és possible que una ment tan preclara com la del senyor Clavé no estiga més ben aprofitada'^ Es compren que jo sóc un "reaccionari" i que, a més a més, mantinc una positura de "poca solta". Home!,ja era hora que algú em digués les quatre veritats. És per a Página (6) mi un gran honor, rebre aqüestes paraules d'algú com l'emérit Benet Clavé. Sense cap dubte, la postura més intel.ligent és la seva. És el seu descobriment, el basament de tota la cultura de la posteritat i pels segles deis segles: "hi ha de ressuccitar la idea de la societat sense classes". Oh! magnífic! Quin descobriment! Jo, reaccionari i poca solta, no he caigut en aquesta meravellosa font de la saviesa. Que les flames de l'avern em facen purgar el meu error i em por ten pels impoluts camins assenyalats peí Mestre Clavé. Amén. RODOLFO SERRANO FORNER Benicarló Crónica, 26 de novembre 1987 LA MIRADA Patriotes I Icm Ilcc II .iK il i.iris que un [lopLihir uiillistj un )ugador de golf , no penseu una altra cosa ha l ixat la seua resideMKia a Monaco per tal de no [lagar impostos a ri'Stat I s|ian\ol . Diuen que el seiuoi Boireii lí lia posat l'uil al ilamunt i ell ha liit ; ca[r al prineipat de la ( arolina i de rhstetania, cpie la falta gent. I un al.lueina per un tuh periloneu acpiesta expressi(') moderna que no m'agrada gens. ¡leró que es ben gráfica cpian se n'assabcnta del que aquest senyor afirma giianyar, i és si fa no fa el mateix que jo per fer aquesta mirada in discreta que just m'arriba per a pajrer i boli'graf aixó és una comparació un tant hiperbólica, pero tambe de fer una mica de literatura Aquest bon xic no és el primer que fa aquesta juga da, també dos afamats vocalistes, viuen mar enilá. I en una paradisiaca illa on hi ha gran qiiantitat de cubans. Aquests senyors, pe ro, son més espanyols que ningú, són "espaiáoles uni versales" que es dediquen a "espaiu)lear por el mun do", la paraula Bspanya els ompli la boca cada vegada que l'obrin, pero poc contribueixen a que aquesta es mant inga. L'n té la sensació de viure al mig d'una gran farsa, on aquests senyors ais que hem fet esment són una mena de déus inassolibles, que ocupen Tatenció de tota la resta de la gent, pobrets mortals que no tenim cap més opció que pagar el veure i el beure. Aquests famosos tal ve gada siguen només el cap de Ticeberg i a sota s'amaguen grans blocs de gel, pe ro d'aquestsja en parlarem un altre dia. BENET CLAVÉ Costums El temps de les olives L'olivera un deis arbres més propis de la Mediterránia, ací al Baix Maestrat está sent desplaijat cada ve gada més per altres conreus més productius, tanmateix a l'AIt Maestrat se'n conserven grans extensions i fins i tot s'ha regis trar la denoniinació d'origen per a rol! que produeixen. Les oliveres no ens ob sequien només amb i'oli, que per cert diuen que és el que millor va per al colesterol, sinó també amb Eoliva, que collida verda i ben preparada pot ser de liciosa, Ara és I'época oportuna, ja que la tardor és el temps de les olives per exceLléncia, Anem ara a donar-vos la fórmula per a preparar-Ies de dues maneres diferents. Olives trencades, es cullen verdes i es trenquen -se Ies fa una mena de tallcolpejant-les amb al gún objecte consistent, després es posen a dintre d'una gerra amb aigua que s'anirá canviant cada dia durant una setmana fi ns que se'ls en vaja l'amargor, llavors s'amaneixen amb timonet, saboreja, fulles de llimera i sal, i ja es poden consumir. Olives senceres, es cullen també verdes, pero cal esperar a mitjan de novem bre per a fer-ho, una vega da collides es posen en aigua a dintre d'una gerra, aquesta aigua cal canviarla el dia abans de Nadal i després Ies amanirem amb els mateixos ingredients que les trencades, D'aquesta manera les deixarem reposar fins el mes de juliol, que acompanyades amb un bon vi blanc d'algun lloc deis Pafsos Catalans ben fresquet, pot ésser un aperitiu deliciós, MIQUEL BERENGUER PASIONES Y ESCANDALO EN TORNO A UNA MUjl. \| \ |l II \ \ \ • (, II I I I' i \ |l I \ \ I ANGELA MOLINA R fl JUAN DIEGO, TERELE PAVEZ, SERGI MATEU, i'Kiii.iri,iKi.;Ni;iQLiE VICIANO llV! [iiRFonB GONZALO HERRA.IDE íf» (liid tf lil Noviembre Benicarló Crónica, 26 de novembre 1987 LLIBRES Enseñar Literatura Juan Sánchez Enciso/Francisco Rincón Cuadernos de Pedagogía, n° 31 Edit. Lala. 1987. Serie Didáctica. 154 págs. Aquest llibre subtitulat "certezas e incertidunibres para un cambio" pretén ser en opinió deis propis autors "una aproximació critica i documentada a I'ensenyament de la literatura en el batxillerat d'ahir i hui". Tracten de donar resposta a dues preguntes fonamentals i al mateix temps ja clássiques, 1. Quin lloc ocupa el llibre de text i el comentari, 2. Quina literatura ensenyar ais adolescents. El que sí que están clares són les maneres i modus en qué s'ha topicalitzat la literatura en les classes. Aques ta situació té com a coautor el docent que de forma sis temática biografia la literatura bé com a história literária 0 com a comentari de (pre)text sense una reflexió si cap mes seriosade l'espai de possibilitats educatives de la literatura. Hem comprovat repetides -o si preferiu anafóriques— vegades que en aquesta práctica d'Ensenyar literatura no falten protagonistes ni agonistes, d'ahí que els autors prefereixen retolar aquest quefer cernudianament "entre la realitat i el desig" perqué i és d'agrair que també tinguen en compte els agonistesels grans canvis d'orientació en la didáctica de la literatura (o si es vol d'una literatura) "es produeixen amb els canvis de destinataris de Tensenyament". En aquest sentit al.ludeix a un fet ben remarcable en les classes: falta d'una motivació en la forma i contingut en qué reben els adolescents la literatura en Eescenari de la classe. És significatiu alió que Goethe ja assenyalava referint-se a qué la joventut prefereix ser estimulada a instruida. En aquesta línia els autors d'aquest quadern s'afirmen en 1 estudi de la literatura no com história sind com a creació literária defensant una didáctica activa d'aquella al marge de l'habitual i ja canónic magister dixit fent-se ressó al propi temps de la dita deis clássics prodesse et delectare. El text aixi tindrá la possibilitat d'esdevenir "shwepping" i s'ensenyaran a voler-lo, no será un amuntegament de plánols ni components fonológico-morfosintáctico-semántico-pragmátic "et sic caeteris". Resta ciar dones que la tesi que desenrotlla el llibre no pretén conformar una literatura - llibre de textmanual a l'ús amb la possibilitat de ser ensenyada -millor recitadasinó una de les múltiples interpretacions de la realitat en la qual participa el lector. De fruta madre!!! excla ma algún adolescent a la classe. De les classes "ex cáthedra" es passará a la creació personal participativa com obiectiu. El professor .Amorós escrivia en el Butlletí Informatiu de la Eundació Juan March en un article memorable "Enseñar litera tura" que "cal que la literatura no esdevinga un panteo d'homes il.lustres". Més que per la lectio escolástica -com dogma pedagógic que poténcia "una educació per a esclaus" (1) Juan Sánchez i E'raneiseo Rincón professors de BE.'Ps'orienten cap a una "actio" on mes que ensen>ar literatura s'aprén literatura: dubtar, meditar, analitzar Iliurement i escollir una alternativa vertaderament mes humanista aliniant-se amb la fórmu la de Ehomo signifians, Ehome fabricant de sentits (2). En altra part del llibre ens sitúen davant els amors i desavenéncies de ^Indiscutible comentari de text" en eixa mena de "cultura cuinada" on els alumnes treuen a passejar els ulls peí text vivint en Babia i empresonats en un reducte irreal construit amb paraulcs, sintagmes, monemes i metateories que no els permeten prologar tan sois una mínima comprensió del text. En definitiva, una cursa de principis teórics del fet literari. Com (ex-) -im-plicar aquesta verba ais alumnes non-cum-laudc ni doctors il.lumitats que s'ensenyen com un disc aquesta terminologia de gran fdi)solvéncia cultural ' Resten sota Eambiciós títol del llibre altres quotidians interrogants que caminen paral.lels a la literatura dins el mateix ámbit didáctic. Em refereixo al tractament interdisciplinari Llengua-Literatura (formar lingüistes o bons usuaris?), i a d'altres codis de cultura de mases (tele, fotonovel.les...) perqué aquests són canals reals per on travessa la savia -més o menys bruta o elaborada pels que molta gent está elaborant la seua i prbpia (in)consciéncia personal de la realitat. Llibre interessant -sobretot— per al professorat que li preocupa que en cada hora de cada dia de cada classe, que la literatura tinga algún sentit no ja com a desig sintí com realitat. ENRIC GINER SANCHIS (1) Democrácia i Educació. Dewey. Losada B. Aires. 1961. (2) Veure, Gérarg Genette, "L'envers des signes", en Figures 1, págs. 185-204. Artesanías - Regalos - Listas Boda P" Marítimo. 7 'I\-¡. 47 07 0.^ BENICARLO Benicarló Crónica, 26 de novembre 1987 Santa Cecilia, la Festa i la Música Un atiy mes. quan arri ba novembre, els músies de Benicarló i de tot arreu. festcgen a la patrt)na de la música Sta. Cecilia, amb activitats musicals i resteres, íis el temps de passar repás a tot un any d'activi tats, A casa riostra, dues entitats de gran solera han estat protagonistes amb di versos actes des del 14 fins al 22 de novembre. lil concert juvenil que es va desenvolupar a FAuditori de La Salle el diumenge dia 15 a les 7 de la vesprada, va csser l'actc musical mes dcstacat del primer cap de setmana festiu. Va intervenir en pri mer lloc la Secció Juvenil de la Coral I\)lifónica Benicarlanda que interpreta Fobra "Primavera" de R. Benedito. dirigida per Noélia Segarra; en segon lloc "Judas Macabeo" d'Haéndel, dirigida per Eva Salvador, Segueix el con cert amb el "Canon de la pau", tema popular dirigit per Monica C'erdá i finalitzant aquesta part coral amb el "Non, non" de W.A. Mozart baix la direcció de Sónia Ruzafa. En la segona part interveneix la Secció Juvenil de la Banda de Música "Ciutat de Benicarló", formada per joves fins ais 18 anys, que interpreten en primer lloc "Gloria al poblé", pasdoble d'Artola dirigit per Marcos Celina. El "Minueto" de Haydn baix la direcció de Salvador Garcia i la tercera obra va ésser "Katiuska", segona part de Sorozabal, dirigida per Francisco J. Albiol, finalitzant amb el cor de pelegrins de "Tannhauser" de Wagner, conduit per M^ Dolores Cano. Si bé, les respectives societats tenen un gran encert al convidar ais joves components a dirigir els grups musicals, la qual co sa es molt positiva per a que pugnen conéixer el que és una partitura de direcció i els problemes que comporta posar-se a conduir a 20 ó 30 músics, també és ben cert que la majoria deis membres que varen dirigir, tant Coral com Banda, ho fan molt mecánicament, i amb poca jirecisiü entre altres detalls, Ací deu d'entrar la responsabilitat deis directors o monitors respectius per anar preparant més adcquadamcnt les "direccions", la qual cosa seria important de cara a desco lorir nous valors en aquest Blue Velvet ¡ot rcllc^int i ru íinlíint tíints rcrsos que letfi fa}i couipanyia. És descordada tota angoixa, Fencenall de signes jeu adormissat sobre el migdia tebi. Recordó els teus mots, el jardí de lliineres, suspés sobre els re cords deis ocells, ja allunyats al país de les brumes. Els teus mots que han mastegat la térra, els teus mots que han guardat un molí sobre la fusta del tedi. Oh! príncep de la diá fana rosada del matinol, el nostre esfon; ha descor dar el cadáver de la nit d'entre les ombres obscenes de frisances i escarnís curulls, que han aixecat del negre el tel de les tem pestes imprevistes. Com un boci de diluvi, la pluja, ha otegat els porus de la noscarnp musical. Els dos grups, tant coral com banda van respondre molt conipenetrats i amb un bon só de veus els del cor juvenil, adivinant-se una bona base de soifeig, Quant a la banda, desta caren! la bona manera de fer del jove Francisco J, Albiol, dirigint "Katiuska" i eixe goig que fa vore la quantitat tan important de joves que té FAcadémia de Música en la seva part ins trumental, sempre impor tant de cara a nutrir la banda gran de noves i joves mans per ais instruments, Altres actes de FAssociació Musical "Ciutat de Benicarló" varen ser el dissabte dia 14 una "replegá" pels joves músics. I a la vesprada una llarga cercavila on la Banda completa vi sita les cases de sis nous músics que varen debutar i que son Ylenia Díaz, al clarinet, Sónia Arnau al clarinet, Héctor Ballester al saxo alt, Eva Querol a la flauta, Pedro Mestre a la trompa i José A, Valdearcos a la trompeta, A la nit va haver amb moka concurrencia un ball de difresses a la seu de la societat musical amb molts premis i concursos. També una exposició de dibubt musical realitzada per alumnes de FAcadémia i un emocionant partit de fútbol entre músics del "metall" i la "fusta" amb victoria deis darrers, MINISTRIL tra térra i el treball deis nostres germans, retruny aquell dol que creiem vetust. Els ulls de les ólibes -de llum massa pobra per caminar-, no ens poden guiar fora deis límits cruels, alia on Famor és la benigna mar que ens vetUa la soledat, És ben pobre tot aquest exercici, em tremolen les mans, aqüestes mans que han acaronat els plecs del niisteri del misteri d'escorcollar aquesta heura que em ven? Fánima i anar reblant aquesta espera blan ca deis mots malva que brollen a la modesta foganya encesa al bell mig d'aquest dissortat jardí d'hivern. Tots els miratges fan el Diamant, tots els miratges del meu cervell: tots els miratges del teu esguard, Aquest Diamant és un vitrall a dins de Festany, és un diamant també, la bombeta que escalfa els poUets, la bombeta que ens escalfa el somni calmós. Oh! cavaller del reialme de castanyers, garrofers, anemones, estrelles, fruits de la Roda del Temps el timó ens duu a port de no ves calmes, la bellesa de 1 horitzó bastit de cintures núes, purifica el pervindre, Potser, aquest exercici esdevinga incomprensible, només dir-te que les colo mes han prenyat el vellut d astres insólits que en la^ seua dansa se'm mengen Famargor. Es descorda tota Fangoixa, s obre el pany d'aquestdesigclar. JOSEP igual Página (?) Benicarló Crónica, 26 de novembre 1987 Positiva jornada en Categoría Nacional A punto se estuvo es ta semana de conseguir pleno por parte de los tres equipos que mili tan en categoría nacio nal. Sólo la Penya, a la que le cambiaron el horario, perdió en Segorbe, por un apurado 75-76. El equipo femeni no ganó con facilidad al Orihuela, 67-42. Mien tras que en Primera Interautonómica el Mobel Record-Benicarló se imponía al Calpe por 80-69. El partido de las feme ninas resultó interesan te, pese a la diferencia fi nal, porque el Orihue la se presentó con un equipo muy joven y luchador, que en nin gún momento hizo caso de lo que señalaba el ' J Mónica sigue como máxima anotadora I electrónico. Pese a ello la veteranía y mejor cali dad técnica de las benicarlandas se dejó notar, rompiendo todos los sistemas defensivos que practicaron las alican tinas. Anotaron por el Benicarló: Ana (2), Celina (3), Maite (12), Anna (8), Elisa (12), Nuria (10) y Blanca (20). El Benicarló, que jugó a continuación, tenía una difícil papeleta pues el Calpe se presentó con jugadores muy al tos, pero los benicarlandos, bien llevados por Paco Remolina supieron -4 romper rápidamente la ^ defensa visitante, a base de triples, y manteÉner luego una diferen cia en el marcador que osciló entre los 6 y 14 Frankfurt - Bar Los gemelos Hernán Cortés, 40 - Tel. 47 43 85 BENICARLO Anotadores de la Penya Barranquet Con 174: Pedro Baca. Con 88: Agustín Juan Con 66: Antonio Baca Con 47: Antonio Roca Con 26: J.M. Maura < C.ilic Ftcv Don Jaime, 22 - Teléfono 47 21 16 BENICARLO Anotadoras C.B. Benicarló Con 102 puntos: Nuria. Con 73 puntos: Mónica. Con 71 puntos: Blanca. Con 54 puntos: Anna. Con 53 puntos: Elisa. OBEL Record s.a. ( ira Nacional 24(1 Km 1 Vi Apartado Correos 82 ¡el 47 2! ¡I l2 hne,OI BENICARLO Anotadores C.B. Benicarló Con 238 puntos: García. Con 154 puntos: Campos. Con 81 puntos: Sabaté. Con 57 puntos: Cardona. Con 55 puntos: Montañés. Benicarló Crónica, 26 de novembre 1987 r xik. iíbi. Leo Pueyo dejando una bandeja observado por Juanito Aparicio Luis Montañés se fajó bajo los tableros puntos, lo que permitió al fi nal sumar la tercera victoria. Los anotadores fueron: García (39), Remolina (11), Campos (10), Pueyo (4), Cardo na (2), Aparicio (2), Sabaté (4) y Montañés (8). El domingo por la tar de la Penya Barranquet debió ceder al fi nal la victoria al Segorbe, en en entretenido partido donde la Penya supo re montar varias veces los intentos de escapada en el marcador del equipo del Alto Palancia. Marzá debió de mover todo el banquillo y sus jugado res realizaron una gran segunda parte. El fa llar tantos tiros libres fue también determinan te. Anotaron en este partido: Campos (2), Roca (7), A. Baca (21), Cucala (3), P. Baca (31), Alcaraz (2) y Juan (9). La próxima semana el Benicarló viajará hasta Elche para jugar el do mingo a las 12; las féminas se desplazarán hasta Alicante, para enfi ^entarse al Miguel Hernández; mientras que la Penya debe de recibir al Valí de Uxó, con quien este viernes disputará el partido pen diente. Hoy por hoy todos los protagonistas escucharán por ios moñonas «€n dios como esle» En días como este de lunes a viernes, de 12 a 14 h. Dirige y realiza: MEDIOS. Taller de Comunicación Radio Nueva 98.2 FM Benicarló Crónica, 26 de novembre 1987 Ciclismo III Challenge de la Comunidad Valenciana de Ciclo-Cross La segunda prueba de la challenge se disputó el pa sado domingo en la locali dad alicantina de Altea, en un circuito situado junto al mar, y que tenía pocas dificultades para los corre dores. Los ciclistas benicarlandos realizaron una buena prueba, si bien Juan Antonio Balaguer sufrió un accidente, muy apara toso, cuando iba muy bien situado en la categoría de aficionados. Al corredor se le quedó enganchado el pie en el pedal chocando con tra una dificultad artificial, lo que le obligó a abando nar la carrera. La larga dis tancia hasta Altea ocasio nó un madrugón, y ello junto a los kilómetros de carretera, añadieron un cansancio adicional que luego se acusa durante la prueba. En aficionados, como en la primera pmeba, el ganador fue Francisco Pía, seguido de Salvador Agulles, tercero Juan Colino, cuarto Vicente Marqués, quinto Antonio Gavilán. Antonio Fornés entró en décima posición y Jaime Moliner decimosegundo. En la categoría de cicloturistas el ganador fue Fer mín Calabuig, segundo Estruch, tercero Antonio Soriano, y cuarto Martínez Marco, que se coloca terce ro en la general. La prueba para vetera nos la ganó el navarro LurSiri garin, seguido de Segastián Mercado y Daniel Badenas; mientras que en juveniles se impuso Sergio Camarena, seguido de Vicente Gil y Mariano Corchero. Este domingo se disputará la tercera carrera, en Carlet, que cuenta, a decir de los técnicos del mejor circui to y en donde la segura presencia del barro Clarifi cará las posibilidades de cada ciclista. Equipo Juvenil La Unión Ciclista Beni carló, con la colaboración de Cristalería SebastiáMoliner, ha formado un equipo de corredores en la categoría de juveniles, y tienen previsto participar en unas treinta carreras, distribuidas en las provin cias de Castellón, Valencia, Alicante, Tarragona y Bar celona. El director técnico del equipo es Antonio Fornds, y el auxiliar J. Carlos Gar cía. El equipo lo forman Felipe Sorlí Forés, 16 años, de Benicarló, juvenil 1° año, procede del LandRover; Jaime Sorlí Villarroya, 17 años, juvenil 2° año, de Benicarló, del Muebles Cima; Joaquín Geira Rubio, 16 años, ju venil 1° año, de Vinarós, del Fandos Sport; Néstor Biosca Caballé, 17 años, juvenil 2° año, de La Sénia, del Muebles Cima; J. Manuel Salvado Tenesa, 17 años, juvenil 2° año, de San Carlos de la Rápita, del Muebles Cima; Alberto Casteilá Fabregat, 16 años, juvenil 1" año, de San Car los de la Rápita del Mue bles Año' Ouerol; J. Miguel Peña Caries, 16 años,juve nil 1° año, de San Carlos de la Rápita, del C.C. Rapitenca; Guillermo Pas cual, 16 años, juvenil 1° año, de Vinarós, del Fan dos Sport. La creación de este equipo ciclista le su pondrá al club un desem bolso de 1 .654.000 pese tas, a las que se deben de sumar 300.000 para la creación de una escuela de ciclismo (categoría alevi nes, infantiles, principian tes), que contará con dos monitores; además de la ayuda para la sección de ciclo-cross y cicloturismo. TUBULAR Bar Casal I Benicarló Crónica Al Bar Casal pots deixar els encárrecs per a la revista Tel. 47 3716 Benicarló Crónica, 26 de novembre 1987 REXAULT ñ Vé AUTOCA, S.L. SABADO MAÑANA ABIERTO R-5 TL CS-E R_4 F6A CS^ R-5 GTL CS-H R-5 TS CS-E R-1 2 TL CS-E R-1 2 TS CS-F R—1 2 Fam B-AZ R-4 TL CS-F R-4 TL CS-G Dyane 6 CS-I Ford - F B-EV SEAT 1 27 CS^ R_4 FSA CS-I R-4 FS CS-H R-7 CS-D R-9 TSE CS-K R-1 8 GTD CS-K Te/. 47 II 50 - 12580 BENICARLO Avenida Magallanes, 1 12580 Benicarló Castellón Ctra. Nacional 340, Km. 141,5 12500 VInarós Castellón Auiovimix TELF. 471950 - BENICARLO su concesionario PEUGEOT TALBOT GARANTIA OCASIONES DEL LEON Peugeot 205 GTX 1.6 . CS- -N Renault 5 TS CS- -H Horizon EXD CS- -L Horizon GL CS- -J Seat 131/2500 D CS- -i Peugeot 505 STI CS- -1 Talbot 150 GT CS- -J Talbot SOLARA SX CS- -K Talbot HORIZON SI ... CS- -J Seat RITMO DIESEL ... CS- -J Renault 14 GTL CS- -1 Renault 5 GTL cs- -E Talbot SOLARA LS cs- -L Citroén GSA X3 cs- -1 Auto Esteller, S.L. ^ TOYOTA Ford Granada CS-K Opel Ascona 1 -6 D CS—K Peugeot 505 GTD Turbo CS—L Rover SD Turbo Passat 1 .8 CL . . Renault 1 8 GTS Ibiza Del Sol CS-M CS-G CS-N Suzukl - Santana Vehículos Ocasión De particular a particular Todas marcas y modelos Avda. Magallanes, 102 Tels. 4723 56-4709 42 12580 BENICARLO Benicarló Crónica, 26 de novenibre 1987 Ayuntamiento de Benicarló Por la presente, se hace públlco que la Recaudación Municipal, se halla abierta aara efectuar el pago de los Impuestos Municipales del presente año, hasta el día 15 de Diciembre con el siguiente horario; Mañanas, de 9 a 13 horas Tardes, de 4 a 7 horas El Alcalde UNIIAJ DEL POBLEi yauiNciÁ Divendres 27 de novembre, a les 8 de la tarda, a la Sala de Conferencies del Casal Municipal. «EL NACIONALISME, UNA ALTERNATIVA DE FUTUR, AMB FUTUR» A carree d'Aureli Ferrando, Diputat a les Corts Valencianes per U.P.V. Organitza: UNITAT DEL POBLE VALENCIA, CoMectiu de Benicarló