Goigs en recordança de Jacint Verdaguer i Santaló, en el centenari de la seva ascensió a la Pica d'Estats

GOIGS EN RECORDAN<::A DE ]acint Verdaguer iSantaló EN EL CENTENARI DE LA SEVAASCENSIÓ ALA PICA D'ESTATS P. ORIOL M. DIVÍ o. s. B. P. ODILÓ PLANAS Barcelona, mil nou-cents vuitanta-tres I GOIGS EN RECORDAN(:A DE MOSSEN JACINT VERDAGUER EN EL CENTENARI DE LA SEVAASCENSIÓ ALA PICA D'ESTATS 1883 - 25 d'agost -1983 ENTRADA Poesia t'impeHia aassolir blavors de cimo Verdaguer, de nit idia, Poeta nostre et sentimo Pelegrí de Catalunya, corres muntanyes i valIso El teu cor el bastó empunya per cercar mots idetalIso Sinó tu, qui gosaria aenfilar-se dalt el cim? Verdaguerooo Ton deH tde cammalre no el detura el fred ni el vent ni dels cingles l'aspre caire ni les roques del torrent. Se t'enduu la poesia, la fantasia iel rimo Verdagueroo o Si coneixes les carenes cimejants iels alts relleus de les congestes serenes, és perque te'ls has fet teus resseguint sa fesomia d'altes crestes en ralmo Verdaguerooo Al punt més alt de la Patria has pujat, indefallent; al punt més alt de la Patria: Pica d'Estats, mola ingento Dura nit no t'impedia d'abastar, intrepid, el cimo Verdaguero o o Podras fer volar la fada iGentil, enamoratso Canigó, testa nevada, els veura passar, abra<;ats i es doldra de la falsia, deshonor ibellic crimo Verdaguero o o Mes la Patria ens corones amb el signe de la Creuo Magnífic trofeu li dónes que entronitza el Pirineuo Nostra fe pren vigoria amb la Creu damunt el cimo Verdaguero o o Amb orades de poeta nostra parla has bressolat fent-la dara, fent-la neta com fontana en soledat. Catalans, amb alegria, recordant-ho t'ho agralmo Verdaguero 00 TORNADA L'amor patri t'enardiao T'admirem it'enaltimo Verdaguer, de nit i dia, Poeta nostre et sentim. Lletra boixos del P. ORIOL M. DrvÍ, monjo de Montserrat Maig de 1983. Tantur, Jerusalem JACINT VERDAGUER 1SANTALÓ (Folgueroles, 1845 - Vil·la Joana, Vallvidrera-Barcelona, 1902) emprengué, l'estiu de 1883, una llarga excursió pirinenca, amb bona salut icondicions físiques aptes per al'alta muntanya, en recerca, renovada, de tradicions populars inotes de llenguatge, i per a documentar-se sobre la geografia física ihumana deIs escenaris de! poema Canigó que estava forjant. En Josep M.o de Casacuberta,1 en referir-se, concretament, a la Pica d'Estats, diu que «molt dejorn de! dia 24» [d'agost], en realitat hauria de dir «dia 25», com aclareix l'Esteve Albert,2 «Jacint Verdaguer inicia la més llarga, esgotadora iaccidentada de les seves tresques per l'alta muntanya. Per comen<;:ar, feu l'ascensió al Montcalm, 3.080 m., gran mirador sobre tota la zona pirinenca del comtat de Foix isobre les planes llenguadocianes. Acontinuació passa ala Pica d'Estats, més alta encara, 3.143 m., des de la qual es pot fer carrec de la complicada orografía de tot e! nordest de Catalunya ies dominen ben de prop les valls d'Aneu ide Cardós. Tot seguit e! nostre excursionista torna al Montcalm d'on emprengué la baixada». Ara sera e! mateix Verdaguer que ens contara que, ja sense la companyia de! guia que l'havia acompanyat fins al port d'Arinsal (?),3 feia viacap ales valls d'Andorra, amb la nit caient-li al damunt, cansat iaguantant la pluja ila calamarsa «aixafat itrencades les ca mes pe! pes de la maleta, molestat per la gana, imés per la set, no gosant beure aigua per ser de calamarsa, itrobant-me molt suat, isobretot trabat per la fosca impenetrable». Per fi, al cap d'una jornada de camí que podria ésser d'unes disset hores,4 troba refugi en una cabana on e! pastor li oferí aixoplug, «i el pa de la taula de! rei no em sabria tan bo com aquell pa negre,i no trobaria tan tous com aqueil pallús sobre la terra nua, los coixins de ploma d'oca del més ric palau». L'edició de Canigó (la primera) es publica acomen- <;:aments de l'any 1886, iel poeta valencia Vicen<;: Venceslau iQuerol (1837-1889), que residia aMadrid, entusiasmat per la lectura del llibre proposa al Canonge Collell, iaquest ho recollia, que hom donés el nom de Verdaguer aun cimal pirinenc innominat.5 1, ara, atenent e! prec ola paraula deis «intrepids excursionistes»,6 e! cim occidental o N.O., de 3.125 m., un deis tres que s'agermanen ala carena fronterera amb Fran<;:a ique era conegut per la seva situació geog~afica, ha estat batejat amb el nom de Pic Verdaguer, com consta al mapa editat, aquest any, a l'escala 1: 250.000, per la Generalitat de Catalunya, itambé al mapa que acompanya el llibre sobre l'Al! Pallars, ambdós de Joan Camp iPermanyer, de! Club Excursionista Pirenaic, que porta la data de 1982, pero aparegut aquest any junt amb el llibre que porta la data de 1983. El cim més alt és e! de la Pica d'Estats, de 3.143 m.; l'altre cim és l'oriental oS.E. de 3.115 m. Encara que hom creu que excursionistes, opastors, haurien pujat, precedentment, a la Pica d'Estats, el cim més alt de Catalunya, l'ascensió de Jacint Verdaguer és' la primera de la que hi ha una constancia certa. Per aposar punt final aaquestes ratlles, cal dir que l'estiu de 1963 l'Expedició Barcelona als Andes de! Perú, formada pe!s muntanyencs Anglada, CebaIlos, Guillamon, Muñoz iPons, assoIí diversos cims, i e!s dona nom, entre els quals hi ha e!s Nevados Verdaguer (5.390 m.), Pica d'Estats (5.200 m.) iNevado Canigó (5.490 m.), entre altres, ala serralada de Yauyos.· R.G-M. 1. Excursions isojorns de Jacint Verdaguer (/ les contrades pirinenques. Barcelona, Editorial Barcino, 1953. Els textos entre cometes són d'aquest mateix llibre. 2. La Vella Andorra vista per Mossen Cinto. Barcelona, Editorial Barcino, 1959. 3i4. RAMON REDONDO 1 SARDA, Excursionisme, de la Unió Excursionista de Catalunya, desembre, 1981. 5 i 6. La Veu de Montserrat, 1maig 1886, citat per ]. M.' de Casacuberta. CAMINANT ~_ tMotv-...4. Re.pre>A.. 'i r ilR· l' rn=F t t~ tZ'l/mI t fS" ¡tf ~ ~ ~ +-+ Po- ~- ~ .. - (70.. t'e-p.J., t.:. "'- ~ll-6--Wk b.t... ... c:'-s k ~.v"'-.~~~ ~ ;. m-'j-~ J.A - "', p,,- e.- t-'"- ""0">- +-rttk ~~t..:.....,... "'P~. La· r: k~ rCA' ~."""Y" \-O(-r~ ,~~ ;.. ~T tz V ~< &t ~ J. 1r=!""íj "¡t(J.,,t.t1t,.,.. "C"\.. úb ..... :t[t.-F~ l'lt-v""'--uq~¡ Ñ,.' ~...u.,<}.'."""'; t...., ~ I(>-~- ~ ¡SI; tpt k200~:;;«~:5{ ",,' - ().. A.J"" -{... - 4,.. ').(. h4 .J ~ ~ ,. ~ v v 4- ;k r"" - ~.~-~ "'- Ce>..- ~- I.A>frv, Á. v~. , 1l 1 ~ J. V ~ ~ e..{ ~ .¡-L"- <P'- • <-Io/l...~ A. .,Le - ~ :'. --r.:..- "'t. /r vo - ")4\.' ('V\.-~ (}o.._~. l' - 'x ~ r- · ·-.. í ~ IVL-J í -,- ~ I ~ J......I l' d, i~ J.. r-- r-; IJ ~ rJ c-¡ RTI ..L. , ..,.. ·. , I ....... --...,,¡¡¡;;;j I -....J CD81.! Spe. ,REPRHA J¿;¡,. H _ ~¡ , p.,.;- 00-/ "Po -, ~- tOlv ~- -w.v~~~· .:U. I\M.+ ........ -'- ., ~ '*r T' "t I-J 1:-J l- '--1 f ?- / ~ J.~ I l--¡ r-J nJJ1 ~ l. r-- ..;.. .. ~ f' --- ~ -- :..-- r CAMINANT fNT~AM Po - ei' ~ lo-. - r-.: l'-- I .- .-. . I ~ v L-J t ""'t t:..# I o......¡ L-l 'r ~ J.. ,. j. 1'- rJ 1 ~ .rJ r-t Ti'1'1 .L . I ~ --....r - --.... I L'acompanyament esta escrit per a poder ser cantat a quatre veus mixtes. D. L.: B. 32672-1983/Fimagraf-sa. Bot, 13. Barcelona, 1983