Notes sobre dos nous jaciments romans

Notes sobre dos nous jaciments romans M.a JOSÉ OROBITG Com aresultat de recents prospeccions realitzades als termes de Torreblanca i d'Alcalà de Xivert, dins la província de Castelló, presentem una sèrie de troballes que representen donar a conèixer dos nous jaciments romans. Dins del terme, de Torreblanca es sitúa la finca del Marquès de Villores d'on procedeixen els materials que més endavant descriurem.! Les troballes arqueològiques en aquesta finca es remunten acomençaments de segle. Com a conseqüència dels treballs agrícoles es va trobar un tresoret compost de dues-centes monedes datables aproximadament des de meitat del segle Ifins afinals del segle II de la nostra era. Desconeixem el lloc on es troben actualment.2 A partir d'aquesta dada vàrem realitzar una prospecció al camp veí d'aquesta troballa, t'agost de 1984. El resultat fou la recollida dels materials que p,resentem a continuació. Aquests són exclusivament ceràmics, escasos i molt rodats. Aquesta circumstància es deguda ala continua iintensa activitat agrícola. El sòl està molt remogut i l'extracció de terres es important. Això ha dificultat en gran mesura la tasca de prospecció. Aquests materials esmentats corresponen a: un fragment informe de campaniana B, un, també informe, de fons estriat de ceràmica comuna itres fragments de sigil.lata clara A. D'aquests darrers un és informe iels altres són vores que pertanyen al tipus Lamboglia 23/Hayes 6 i poden ser datables dins de la segona meitat del segle 11. Un està molt erosionat igairebé no s'hi aprecia el vernís. AI terme d'Alcalà de Xivert correspon el jaciment de El Carn dins de la partida del mateix nom.3D'aquest es coneixen les troballes d'urnes ielements d'aixovar que pe'rtanyen auna necròpolis ibèrica molt malmesa.4Prosp'eccions més recents han proporcionat dos fragments de terra s,igil.lata aretina informes idos de sigil.lata hispànica, que són vores de les formes Drag 29 iDrag 35 5 1. Mapa 1/50.000 del Servicio Geografico del Ejército, full 594, edició de 1980. 2. ANONIMO, Sobre algunas monedas de oro de la época de Ner6n y los Antoninos encontrados en una viña del término de Torreblanca, en Revista de Archivos, Bibliótecas yMuseos, V, pàg. 818, Madrid, 1901; F. GUSI, El contexto arqueol6gico de la provincia de Castellón de la Plana, Memòria de Licenciatura, Barcelona, 1970, pàg. 64. 3. Mapa 1/50.000 del Servicio Geografico del Ejército, full 594, edició de 1980. 4. V. GINER, Noticias arqueológicas de Alcalà de Xivert, en Archivo de Prehistoria Levantina, 12, pàg. 241, Valencia, 1970. Notes sobre dos nous jaciments romans M.a J08É OROBITG Com aresultat de recents prospeccions realitzades als termes de Torreblanca i d'Alcalà de Xivert, dins la província de Castelló, presentem una sèrie de troballes que representen donar a conèixer dos nous jaciments romans. Dins del terme· de Torreblanca es sitúa la finca del Marquès de Villores d'on pro~ cedeixen els materials que més endavan1 descriurem.! Les troballes arqueològiques en aquesta finca es remunten acomençaments de segle. Com a conseqüència dels treballs agrícoles es va trobar un tresoret compost de dues-centes monedes datables. aproximadament des de meitat del segle Ifins afinals del segle 11 de la nostra era. Desconeixem el lloc on es troben actualment.2 A partir d'aquesta dada vàrem realitzar una prospecció al camp veí d'aquesta troballa, t'agost de 1984. El resultat fou la reco·llida dels materials que presentem a continuació. Aquests són exclusivament ceràmics, escasos imolt rodats. Aquesta circumstància es deguda ala continua iintensa activitat agrícola. El sòl està molt remogut i l'extracció de terres es important. Això ha dificultat en gran mesura la tasca de prospecció. Aquests materials esmentats corresponen a: un fragment informe de campaniana B, un, també informe, de fons estriat de ceràmica comuna itres fragments de sigil.lata clara A. D'aquests darrers un és informe iels altres són vores que pertanyen al tipus Lamboglia 23/Hayes 6 i poden ser datables dins de la segona meitat del segle 11. Un està molt erosionat i gairebé no s'hi aprecia el vernís. AI terme d'Alcalà de Xivert correspon el jaciment de El Cam dins de la partida del mateix nom.3D'aquest es coneixen les troballes d'urnes ielements d'aixovar que pe·rtanyen auna necròpolis ibèrica molt malmesa.4Prospeccions més recents han proporcionat dos fragments de terra sigil.lata aretina informes i dos de sigil.lata hispànica, que són vores de les formes Drag 29 iDrag 35 5 1. Mapa 1/50.000 del Servicio Geogré.fico del Ejército, full 594, edició de 1980. 2. ANONI Ma, Sobre algunas monedas de oro de la época de Ner6n y los Antoninos encontra dos en una viña del término de Torreblanca, en Revista de Archivos, Bibliótecas yMuseos, V, pàg. 818, Madrid, 1901; F. GUSI, El contexto arqueol6gico de la provincia de Castellón de la Plana, Memòria de Licenciatura, Barcelona, 1970, pàg. 64. 3. Mapa 1/50.000 del Servicio Geografico del Ejército, full 594, edició de 1980. 4. V. GINER, Noticias arqueol6gicas de Alcalà de Xivert, en Archivo de Prehistoria Levantina, 12, pàg. 241, Valencia, 1970. 176 M.a JOSE OROBITG Davant d'aquests materials tan escasos itrobats en indrets molt remoguts itreballats agrícolament, no püdem proporcionar, ara per ara, unes conclusions c.lares sobre el caràcter dels jaciments. Però, malgrat aquestes deficiències, constatem l'existència de dos nous jaciments rurals romans amb una àmplia cronologia, respecte al de Torreblanca, encuadrable, pel moment, des d'època tardorepublicana fins ala segona meitat del s. I1 d.C. iel segon acavall entre el canvi d'era iel final del s. Id.C. Aquestes dades manifesten la importància d'aquesta zona del Baix Maestrat tan poc coneguda i estudiada respecte ala romanització malgrat el seu interès ila riques'a arqueològica.6 En el mateix terme d'Alcalà s'ha constatat ja des del segle XVIII un gran nombre de troballes: aAlmedixer, possible villa, restes constructives, inscripcions funeràries i materials diversos (ceràmics, pondera, monedes). Curiosament la toponímia àrab fa referència amagatzem.? AI Corral del Royo restes de construccions iceramica. Al Corral Blanc una inscripció funerària. Amés disposem de les troballes submarines molt abundants aAlcossebre, concretament ala desembocadura del Segarra (àmfores, ... ). Tots aquests jaciments es podrien incloure en un estudi global referent ala romanització de la zona, tasca que encara resta per fer, juntament amb una intensificació de la prospecció sistemàtica. Nosaltres hem volgut aportar noves troballes que ens ajudin a aproximar-nos al estudi d'aquest poblament rural dispers a l'època romana. 5. Agraïm l'ajut de R. Ronchera, d'Alcalà de Xivert, el qual ens ha proporcionat aquestes troballes. 6. La bibliografia corresponent aaquests jaciments, de forma general és la següent: per a Almedixer: M. CORTES YLOPEZ, Dicdonario geogr8.fico-hist6rico de la España Antigua, vol. III, pàgs. 50-51, Madrid, 1835; F. GUSI, El contexto arqueoI6gico ... , citat, pàgs. 62 i66; MIRALLES DEL IMPERIAL, Cr6nica de la provicia de Castelfón, pàg. 233, Madrid, 18¡)8; A. VALCARCEL DE SABOYA, Memoria sobre inscripciones y antigüedades del Reyno de Valencia, en Memorias de la Real Academia de la Historia, VIII, pàgs. 8-12, Madrid, 1886; J. ZARAGOZA, Conferencia sobre Alcalé. de Chivert pronunciada el 2de diciembre de 1876, en BoleUn de la Sociedad Geografica de Madrid, 11, pàgs. 67-86, Madrid, 1877. Per Corral del Royo: F. GUSI, El contexto arqueoI6gico ... , citat, pàg. 65; VALCARCEL DE SABOYA, Memoria 'sobre inscripciones ... , citat, pàg. 8. Corral Blanc: F. GUSI, El contexto arqueoI6gico ... , citat, pàg. 66; VALCARCEL I DE SABOYA, Memoria sobre inscripciones ... , citat, pàg. 12. Alcossebre: A. FERNANDEZ, Estudio de los restos arqueológicos submarinos en las costas de Castelf6n, en Cuadernos de Prehistoria y Arqueologia castellonenses,' 7, pàgs. 165-169, Castelló, 1980. 7. F. MENEU,' Nombres é.rabes de la provincia de Castelf6n o usados en efla, en BoleUn de la Sociedad Castellonense de Cultura, VI, pàg. 199, Castellón, 1925. 176 M.a JOSE OROBITG Davant d'aquests materials tan escasos itrobats en indrets molt remoguts itreballats agrícolament, no podem proporcionar, ara per ara, unes conclusions c.lares sobre el caràcter dels jaciments. Però, malgrat aquestes deficiències, constatem l'existència de dos nous jaciments rurals romans amb una àmplia cronologia, respecte al de Torreblanca, encuadrable, pel moment, des d'època tardorepublicana fins ala segona meitat del s. 11 d.C. iel segon acavall entre el canvi d'era iel final del s. Id.C. Aquestes dades manifesten la importància d'aquesta zona del Baix Maestrat tan poc coneguda i estudiada respecte ala romanització malgrat e-I seu interès ila riques-a arqueològica.6 En el mateix terme d'Alcalà s'ha constatat ja des del segle XVIII un gran nombre de troballes: aAlmedixer, possible villa, restes constructives, inscripcions funeràries i materials diversos (ceràmics, pondera, monedes,). Curiosament la toponímia àrab fa referència amagatzem.? AI Corral del Royo restes de construccions iceramica. AI Corral Blanc una inscripció funerària. Amés disposem de les troballes submarines molt abundants aAlcossebre, concretament ala desembocadura del Segarra (àmfores, ... ). Tots aquests jaciments es podrien incloure en un estudi global referent ala romanització de la zona, tasca que encara resta per fer, juntament amb una intensificació de la prospecció sistemàtica. Nosaltres hem volgut aportar noves troballes que ens ajudin a aproximar-nos al estudi d'aquest poblament rural dispers a l'època romana. 5. Agraïm l'ajut de R. Ronchera, d'Alcalà de Xivert. el qual ens ha proporcionat aquestes troballes. 6. La bibliografia corresponent aaquests jaciments, de forma general és la següent: per a Almedixer: M. CORTES YLOPEZ, Diccíonario geogr8.fico-hist6rico de la España Antigua, vol. III, pàgs. 50-51. Madrid, 1835; F. GUSI. El contexto arqueoI6gico ... , citat, pàgs. 62 i66; MIRALLES DEL IMPERIAL, Cr6nica de la provicia de Casteflón, pàg. 233, Madrid, 1M8; A. VALCARCEL DE SABOYA, Memoria sobre inscripciones y antigüedades del Reyno de Valencia, en Memorias de la R.eal Academia de la Historia, VIII, pàgs. 8-12. Madrid, 1886; J. ZARAGOZA. Conferencia sobre Alcala de Chivert pronunciada el 2de diciem·bre de 1876, en BoleUn de la Sociedad Geografica de Madrid, Il. pàgs. 67-86, Madrid, 1877. Per Corral del Royo: F. GUSI. El contexto arqueoI6gico ...• citat. pàg. 65; VALCARCEL DE SABOYA, Memoria' sobre inscripciones .... citat, pàg. 8. Corral Blanc: F. GUSI, El contexto arqueoI6gicc .... citat, pàg. 66; VALCARCEL I DE SABOYA. Memoria sobre inscripciones ...• citat. pàg. 12. Alcossebre: A. FERNANDEZ, Estudio de los restos arqueológicos submarinos en las costas de Castefl6n, en Cuadernos de Prehistoria y Arqueologia castellonenses.· 7. pàgs. 165-169, Castelló. 1980. 7. F. MENEU, - Nombres arabes de la provincia de Castell6n ousados en ella, en Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, VI. pàg. 199, Castellón. 1925.