Benicarló Crónica. Año IV – número 99. 1988
Full text
BENICARLO C R O' N i C A Setmanari d'Informació i Divulgado Cultural N° 99 - Any IV - 13 d'octubre 1988 - 100 ptes. Pág.5 ,.v. : I Arj m HT Págs. 8, 9 i 10 Pág. 11 Utill Pág. 14 PER FI!
HORARI DE TRENS Direcció Barcelona 05,23 Expreso 06,54 Interurbano 08.42 Expreso 10,29 Interurbano 11,45 Electrotrén 14,04 Talgo 15,22 Rápido 18,29 Interurbano 20.43 Tranvía (fíns Vinarós) Direcció Vaiéncia 07,49 Tranvía 12,44 Rápido 13,05 Rápido 14.23 Talgo 19,05 Electrotrén 20,20 Expreso 21.24 Tranvía 21,42 Expreso Horari d'Autobusos A Vinarós, a tres quarts, des de 8'45 a 19'45. A Peníscola, al quart, des de 8T5 a 19T5. A Albocásser, diari a les 16'30, els dilluns, dimecres, divendres i dissabtes arribe fí ns a Cuila. A Cáiig, dilluns i dimecres a les 13'15. A Saizedella, a les 18'30, diari. A Castelió, 7'45, enllag a Vaiéncia, 8'45, 13'45. A Tortosa, 16'30, enllag a Barcelona. Benicarló Crónica, 13 d'octubre 1988 Teléfons d'Interés Ajuntament 47 00 50 Policía Municipal 47 00 .■^u Bombers Voluntaris 47 00 50 Ambulatori S. Social 47 I I o,s Servei d'Urgéncies 47 I I o,s Servei d'Aigues 47 IbíiO Hidroeléctrica ,47 14 00 Correas i Tele'grafs 47 04 O.s Renfe 47 01 44 Crea Roja 47 10 74 Telegrames per teléfon 22 20 00 Gaárdia Civil 47 06 34 Oficina de Tarisme 47 31 80 Batá 47 14 87 Casal Municipal : . . . 47 37 l (i Pare d'Obres i Servéis 47 03 43 Benicarló-Rádio 47 51 11 FARMÁCIES DE guardia TAL DIA COM AVUI Dijous 13: Francesc San tos, Major, 1. Divendres 14: Josep En rié O'connor, Major, 46. Dissabte 15 i Diumenge 16: Maite Febrer, Toledo, 6. Dilluns 17: Maores Fe brer, Navarra, 8. Dimarts 18: Jordi Cid, General Aranda, 23. Dimecres 19: Francesc Santos, Major, 1. Dijous 20: Josep Enric O'connor, Major, 46. Dijous 13: Eduard, Mar gal i Florenci. Divendres 14: Calixt, Evarist i Fortunata. Dissabte 15: Teresa de Jesús. Diumenge 16: La Mare de Déu de la Bonanova, Eduvigis, Margarida, Florentí i Galderic. Dilluns 17: Ignasi d'Antioquia, Víctor i Rodolf. Dimarts 18: Lluc, Hust i Trifonia. Dimecres 19: Pere d'Alcántara, Pau de la Creu, Joan de Brebeuf. Dijous 20: Artemi, Ursula, Celina i Griselda. NOTA: Este sábado no habrá servicio de recogida de basuras. Dia 14: Francisco Villaespesa, 1877, Lajuar de Andarax. Katherine Mansfield, 1888, Nueva Zelan da. Dia 15: Virgilio, 70 a C., Italia. Friedrich Niestzsche, 1844, Alemania. Enri que Jardial Poncela, 1901, NJadrid. Italo Calvino, 1923, Cuba. Dia 16: Oscar Wilde, 1854, Dublín. Eugene O'neil, 1888, Nueva York. Günter Grass, 1927, Danzig. Dia 17: Arthur Miller, 1915, Nueva York. Miguel Delibes, 1920, Valladolid. Dia 18: Choderlos de Lacios, 1741, Amiens. Juan Valera, 1824, Cabra. Henri Bergson, 1859, París. Dia 19: M.A. Asturias, 1899, Guatemala. John Le Carré, 1931, Inglaterra. Dia 20: Arthur Rimbaud, 1854, Francia. Un periódico tiene la misión de estimular la inte ligencia en ámbitos distin tos a los de sus páginas. (Miguel Delibes). Anuncís entre lectors: Se vende una nevera, una muleta para el campo con sus correspondientes aparejos y una máquina corta-césped. Tel. 47 07 75. Llamar de 8 á 10 noche. Página
Benicarló Crónica. 13 d'octubre 1988 DARRERA LA GATERA Per fi! Ja era hora que es prenguera amb serictat la necessitat de miilorar la zona Sud de Benicarló a tots els nivells, des de la eonstrueció de les voreres, la instal lació d'enllumenat públic, Taugment de l'amplada de la carretera, la regulació deis aparcaments, la construceió d'una carretera costera aue vaia del Morrongo fins la ratlla del terme o el Baranquet pero només per a vianants i cieloturistes, el control de Taboeament d'aigües residuals a la mar des de la infinitat de xalets que hi ha a la zona. Taprofitament de les platges d'aquest lloc fins la regulació dins del PGUB de les eonstruecions immobiliaries d'aquesta zona ja que segurament amb aquest projecte municipal faran Túltim impuls per aprofitar els pocs espais Iliures que encara queden sense edificar xalets o apartamcnts. Amb aquesta iniciativa, situada ais voltants deis 100 milions de pessetes, la ciutat haurá aprovat una de les seues assignatures pcndents des del comengament del boom turístic i modernitzador de Beni carló i un lloc on els últims anys ha tingut un creixement urbanístic molt important per fi podrá gaudir de tots els servéis públics per estar a un nivell decent en qüestions com la qualitat de vida, infrastructura viária, equipamcnts. .. Ara bé des d'ací, i com sempre, tornarem adema nar que quan se planifique aquest projecte se tinga en compte la necessitat de conservar i teñir cura d'algunes coses i no actuar destrossant-lo tot per no haver estat capados de reflexionar una mica abans de comengar. Seria realment un atemptat ecologista que quan s'haja d'augmentar l'amplada de la carre tera i fer-hi les voreres se talaren tots els arbres que els ciutadans han anat plantat des de fa anys i que han anat creixent al costat de la carretera fins a ferse grans i bonics. Els encarregats de tirar aquest pro jecte endavant han de conscienciar-se que aquest tros fins la ratlla del terme perdrá tot el seu encant si desapareixen aquests arbres per la seua dolenta gestió. I sobretot no hi haurá cap excusa ni sentit si se talen i posteriorment se tornen a plantar altres arbres com palmeres. Está ciar que només cal adap tar les obres a aquesta necessitat de conservar la naturalesa d'una forma realista i lógica. També si realment es vol aconseguir un conjunt urbanístic espléndit i diferent al fet a Peníscola, on tot és formigó i gratacels, s'ha de conservar, previa compra municipal, les ultimes pinedes, menudes pero interessants, que hi ha en aquesta partida abans que les constructores o els piromaniacs aca ben amb elles i si aixó passe també será una pérdua irreparable per tal d'aconseguir un creixement urba nístic harmónic i agradable. Malgrat que ja está regulat en el nou pía d'urbanisme, cal tornar a insis tir per tal que tothom es consciencie que s'han d'evitar les eonstruecions d'apartaments a base de blocs de pisos. Si a més a més de tot agó podem gaudir d'un passeig marítim prompte aquest projecte realment será tot un éxit i un pas decisiu cap al futur d'aconseguir una ciutat on l'ecologia no estiga batallada amb el progrés urbanístic, malgrat que segurament hi hauran encara moltes coses a aconseguir com, per exemple la depuradora per a no enviar les aigües brutes a la mar. Ara només ens falte el projecte que regule també un creixement harmónic i ecologista de la zona nord de la ciutat fi ns al barranc d'Aigua-Oliva. XIMO BUENO BENICARLO CRÓNICA Edita: Associació Cultural Alambor C/. Sant Francesc, 101 Casal Municipal 12580 Benicarló País Valenciá Director: Josep Vicent Ferrer i Juliá Consell de Redacció: Joaquim Bueno i Bosch, Ramón París i Peñaranda, Josep Manuel San Abdón i Queralt, Josep Igual i Febrer Col laboradors: Marcel-lí Piñana i Edo, Joan Ramón Segarra, Joan Ferré, Vicent Amau, J.L. Constante Lluch, Alvar Añó, Manuel Garda i Gran IMustradors: Ximo Mas, Mariá Bueno i Bosch Administració: Laura Giménez Distribució: Pedro Sánchez Lainez Publlcitat: Publivaquer, Arcipreste Bono, 43 (Vinarós) Tel. 45 19 35 Imprimeix: JordlDassoy Impressor Sant Garles de la Rápita Dipósit Legal: CS-605-85 IMPORTANT: La Redacció res pecta la Uibertat d'expressió. La responsabilitat de les opinions publicades és de qui signa Tescrit. La Redacdó es reserva el dret d'acurtar el text per motius de compaginació de tots els articles que sobrepassen les 20 ratUes mecanografiades a doble espai. Tanmateix, hauran d'anar signats tots els origináis amb l'adrega i DNI, encara que puguen aparéixer amb el seudónim. El termini de recepció de les coMaboracions será el dissabte de cada setmana.
Benicarló Crónica, 13 d'octubre 1988 No comprenc coin l'Associació Cultural Alambor ho pot permetre. Si jo em dedico a fer pastissets, ningú es pot posar les mans al cap en nom de la democracia i de l'estatut perqué faig pastissets i no faig botifarres. I menys tractar-me d'extremista. Totes les llengües tenen la mateixa dignitat i els mateixos drets, les parle molta gent o no, estiguin reconegudes oficialment o no, tinguin una forma escrita o no. Tota persona té dret a defensar la seua llengua i la seua cultura sense oprimir a les al tres. L'Estatut d'Autonomía diu que tenim dret a usar qualsevol llengua de les dues oficiáis al País Valen cia, pero aixó no implica l'obligatorietat d'usar-ne una en concret. Llavors tota persona o associació pot prendre l'opció que vulga. Cree que l'Associació Cultural Alambor ha pres aquebca opció: ha decidit usar i difondre la nostra cultura, -la catalanaper ais que encara no ho teniu molt ciar, llegiu valencia na, llemosina o vacabesa, em dona igual; algún dia ens trobarem al mateix camí. Per dur a terme els seus fi ns l'ACA decideix editar una revista, que té vosté en aquest moment a les mans, el Benicarló Cró nica. No cree que siga d'extremistes, radicáis, intransigents, curts de mires, irres petuosos i tot el que vulgueu afegir, demanar que aquesta revista compleixca la seua missió: informar i divulgar la nostra cultura, la NOSTRA. Mare només se'n té una. O bé sobra l'Alambor, o bé sobra el director de B. C., o bé el director de la revista no sap qué dirigeix, o els socis de l'ACA no compren el setmanari. Peró caites del Director com la del número 98, que les accepto totalment, peró a Las provincias. La 'Van guardia, El País, etc. sobren a un Setmanari com aquest, editat pels de l'Alambor. Sr. Director, no es tracta de guerres de llengües, es tracta de que aquesta revista es dedica a fer pas tissets i no botifarres. No voldrá que li ho explique, veritat? I que conste que a mi les botifarres m'enxissen, torradetes, amb tomáquet,. .. (hi ha gent molt suspicag). UN SOCI d'ACA Octubre i40 nsos DE ACCION Y AVENfURA! LosAngtletim '-.VV lí^ jV - K grupo armodo ha ^ Mcuestrodo un «difido/.' |fcu»$8 opoderóndoM de unos Un hombre ho conseguido escapar..' b un polido fuera de servido. .¡^i Esté sdo, ogotodo.. lo única oportunidad, es él BRUCEWILLI P I T j/A*" 'i r>r 11 L Recuerde: Lunes día del espectador Academia de Inglés a. Juan XXIII, 2 bajos BENICARLO Tel. 47 06 63 Página 0
Benicarló Crónica. 13 d'octubre 198>1 Contestació a la Carta del Director Lamento el desafortunat escrit, que voste Sr. Direc tor, publica al passat n" 98 de B.C., contestant al meu escrit (Bústia, n" 96 de B.C.). En llegir el seu article, em produí una perplexitat considerable, per dos motius. Primer, perqué contesta a una serie de qüestions presumibles i fa unes afirmacions, que no vaig for mular, en absolut, en el meu escrit. És a dir, vosté argumenta, em fa l'efecte, sobre una quimera. I, segon, que em reponga com a Director de B.C., Publicació que edita l'A.C. Alambor. I a la qual considero defensora deis valors culturáis valencians. Ara m'agradaria puntualitzar el seu article, i fer notar el seu to de crispació -cosa que diu molt poc a favor seusobre el meu modest article que només plantejava el fer reflexio nar (literalment) i res pecte (literalment) per la denominació, originaria i própia, de Pavelló Poliesportiu Municipal, per part de tots, peró particularment per part d'aquells que utilitzen més aquesta deno minació: Entitats esportives i mitjans de comunicació (radio), que també faig extensiu, ara, a la premsa. I. vosté, em surt que en la meua carta «se vierten ata ques contra los que nom bramos en castellano todo tipo de instalaciones». A vosté li passa com al Ouixot. si pensem que no és un escrit insidiós. No cree que demanar reflexió i res pecte siga cap atac. Més bé el contrari, és una postura democrática. Li prego rellija la carta. I veurá com tampoc hi ha «quizá... un ataque personal». Ja que em contesta com a director de premsa i jo no feia, cap referencia a la premsa. O vosté té mania persecutória o intenta confondre l'opinió pública, per lesionar més ridioma. Quan vosté arriba al máxim de l'exabrupte, la distorsió, és quan diu: «...si yo quiero nom brarlo en castellano usted no es nadie para impedír melo, o... no... ha leído... el estatuto de autono mía...» i segueix dient, com si vegera molins de vent, «Me da la impresión que usted es un extremista y eso en una democracia sirve para muy poco. Para ser buen demócrata hay Mihinl Hernán Cortés, 44 Tel. 47 10 19 BENICARLO que respetar las opiniones de los demás...». Evidentment si, vosté, vol nomenar al Camp Nou, Campo Nuevo no hi ha ningü que li ho impedi rá, ni jo ho he pretés, peró permétim aconsellar-li no ho fa^a si no vol que se li'n ri guen. I, quan vosté parla de l'Estatut d'Autonomía, em permeto recordar-li, ja que vosté és tan fidel a les Caries Magnes, que, pri mer la Constitució (Ari. 3, parág. 3), diu: «Lariquesa de les diferente modalltats llngüístlques d'Espanya és un patrlmonl cultural que será objecte d'especlal respecte I protecció». Si vosté creu que el respecte que jo demanava i demano per la pró pia llengua, -la que vosté ha parlat sempre-, i en concret per la denominació originária Pavelló Poliesporiiu Municipal, és un extremisme i poc democrátic, em temo que és vosté poc respectuós amb la Constitució, i que els qualificatius d'extremista i poc demócrat, automáticament li els hem d'atribuira vosté. I, després, l'Estatut d'Autonomia, que sembla no se l'ha llegit, (l'Ari. 7, parág. 4), diu: «Hom atorgará protecció 1 respecte especiáis a la recuperacló del valenclá». Aquest Ari., desplegat a la Llei d'Ús i Ensenyament del Valenciá, com a objectius específícs de la llei a l'Ari. 1er. diu: a) Ferefectlu els drets a tots els clutadans a conélxer 1 usar el valenclá. b) Protegir la seua recuperació i garantir l'ús oficial. Sem bla que no és partidari de l'esperít de la llei. La meua carta era simplement una crida oberia a tota la gent d'aquest poblé per fer una reflexió sobre la pega clau del nostre país: la llengua. Tanmatebt, s'ha fet valedor, de qué? Ho ha assumit com una qüestió personal -cosa que no era la meua intenció, i ara, personalment li diré, que no demano que escriga en valenciá, ni que siga coherent en la llengua que par la, ni que exerceisca com a valenciá, només demano que siga democrátic i res pectuós amb la Constitu ció, l'Estatut i el poc que hem avangat -amb actituds lingüicides com la de vostéen el procés de normalització lingüística. JOAN CERDÁ Hernán cor tés, 25. benicarió Pub Cervecería Vicente Noguera Bones Pestes Hernán Cortés. 25 BENICARLO Página (D
te-cAÍ Benicarló Crónica, 13 d'octubre 1988 Primera Campanya Esportiva Municipal any 1988-89 La societat moderna contempla l'activitat física i l'esport com una necessitat i element indispensable en la millora de la qualitat de vida. El municipi és la institució més próxima i que més possibilitats té de con jugar i de fer convergir al ciutadá en aqüestes activitats. Amb el propósit de fer possible la máxima llatina «ment sana in corpore sano» ens dirigim a la població benicarlanda per donar a conéixer la P Campanya Esportiva Municipal, el qual objectiu és fer arribar l'activitat física i esportiva a tots els ciutadans siga qual siga la seua edat i per aixó hi ha activitats orientades ais xiquets i altres que poden desenvolupar-se per ais adults. Som conscients de la importancia que l'activitat tísica esportiva reporta al nostre organismo i també el suport que ens proporciona en la nostra educació, hábits socials i a la salut. Per tot aixó hem considerat imprescindible oferir una série d'activitats que puguen satisfer el teu reclam o per iniciar-te a la práctica de les que més t'interessen. Fots inscriure't a les oficines municipals els dies següents: Del 3 al 27 d'oc tubre, i amb el següent horari: Dilluns a Dijous, matí 11 al4h. ivespradade 18 a 20 h. La quota que es deu abo nar per cada activitat será de 200 ptes. per ais xiquets deba 14anys, ide500ptes. Página (6) a partir deis 15 anys. També heu de portar dues fotografíes de tamany car net. Els escolars tindran asseguran^a. ESCOLES MUNICIPALS r.- ESCOLA D'INICIACiÓ PRE-ESPORTIVA; - Dirigit a xiquets/es de 6 a 8 anys. - Té com a objectiu donar una visió global de l'esport. - Lloc de realització: Pavelló Poliesportiu. - Dies i hores; Dimarts i Dijous de 17 a 19 h. - Monitor; Forner Roca, Antonio. 2\- ESCOLES ESPORTIVES; - Dirigit a xiquets/es de 8 a 14 anys. - Té com objectiu la realització deis exercicis físics i técnics d'aquest esport. - Lloc de realització: Pavelló Poliesportiu i pis tes poliesportives munici pals. 2-1.- Escola Municipal de Básquet: - Dies i hores: Dilluns i Dimecres de 17 a 19 h. - Lloc: Pavelló Polies portiu. - Monitor: Señar Pitarch, Santiago. 2-2Escolad'Handboi: - Dies i hores: Dimarts i Dijous de 18 a 19 h. - Lloc: Pavelló Polies portiu. - Monitor: Robles Bou, Ramón. 2-3Escola de Tennis: - Dies i hores: Dimarts i Dijous de 17'15 a 19 h. - Lloc: Pista del Casal Municipal. - Monitor: Marqués Serrano, Joan. 2-4.- Escola de Patinatge: - Dies i hores: Dilluns i Dimecres de 17'30 a 18'30 h. - Lloc: Pista Casal Municipal. - Monitor: Coll Pitarch, Vicent. 2-5.- Escola de Ciclisme: - Dies i hores: Dimarts i Divendres de 18'15 a 19'15 h. - Lloc: Avgda. de Cata lunya. - Monitor: Maure Melia, Manuel. 2-6.- Escola de Fútbol: - Dies i hores: Dilluns, Dimarts, Dimecres i Dijous de 18'15 a 19'15 h. - Lloc: Camp de Fútbol (Jaume I). - Monitor: López Rodríguez, Alfred. 2-7.- Gimnástica Rítmica: - Dies i hores: Dissabte d'llal3'30h. - Lloc: Pavelló Polies portiu. - Monitor: Belda Marzá, Manuela. 2-8.- Escola d'Atletisme: - Dies i hores: Dilluns i Dimecres de 18 a 19 h. - Lloc: Pavelló Polies portiu. - Monitor: Bretó París, Josep Gregori. 2-9.- Escolado Judo: - Dies i hores: Dimecres de 17 a 18 h. i Dissabtes de 12a 13h. - Lloc: Gimnás del Pavelló Poliesportiu. - Monitor: Vicent Ballonga, Josep Ignasi. 2-10.- Escola de Tennis de Taula: - Dies i hores: Dissabtes de 10 a 12 h. - Lloc: Pavelló Polies portiu. 2-11.- Escola de Kárate: - Dies i hores: Dijous de 18 a 19 i Dissabtes d'l 1 a 12 h. - Lloc: Gimnás del Pavelló. - Monitor: Royo Febrer, Manuel. 2-12.- Escola d'Escacs: - Dies i hores: Dissabte de 10'30a 12'30h. - Lloc: Pavelló Polies portiu. 3".- GIMNÁSTICA FEMENINA DE MANTENIMENT: - Dies i hores: Dilluns i Dimecres, grup A de 19 a 20 h. i grup B de 20 a 21 h. - Lloc: Gimnás del Pavelló. - Monitor: Mérida Rei na, Damiá. 4®.- GIMNÁSTICA MASCULINA: - Dies i hores: Dimarts i Dijous, Grup A de 19 a 20 h. i grup B de 20 a 21 h. - Lloc: Gimnás del Pavelló. - Monitor: Mérida Rei na, Damiá. 5®.- GIMNÁSTICA DE LA 3® EDAT: - Dies i hores: Dimarts i Dijous matí d'll a 12 h. - Monitor: Fomer Roca, Antoni. AJUNTAMENT DE BENICARLO REGIDORIA D'ESPORTS
Benicarló Crónica, 13 d'octubre 1988 Quins arbres! <t»' Í V El mussoi está totalment sorprés anib la nova I reforestació d'arbrat pú- " blic a l'avinguda Catalu nya, on en poc temps una nova especie d'arbres s'han enlairat sense haver-los rei gat, podat, abonat... niassa. Aquests vegetáis a més a més de ser resistents a les - pedregades, gotes fredes, sequeres persistents, etc. tenen l'avantatge de qué a la nit allumenen el bosc " del carrer i els animals que pernocten en les seues branques poden sempre es tar a l'aguait per si lii acosi. M" .r ''^'■.3^';^ 't>. >'a te algún ser humá cagant a rensefa. Realment és incom prensible com després d'haver realitzat una important camp'anya de plantació d'arbres a moltes voreres de la ciutat amb po lémica inclosa i a l'únic lloc de la ciutat on sense cap soroll ni males cares s'haguera pogut plantar uns quants arbres de veritat va i només són capafos d'instalJar faroles prou lletges per cert, allucina veina! Aquesta avinguda amb un poc més de seny s'ha guera pogut convertir en un bonic passeig fins al riu amb arbres, banquets..., al beU mig del carrer sense traure lloc ais aparcaments de cotxes malgrat que la seua ampiada no fóra tan gran com ara. El mussol es pregunte si algún día algú tindrá el valor d'explicar els motius d'haver fet aquesta avinguda d'aquesta LANCIAY-10 El Lancia Y-10 gusta a la gente de hoy. Agil en ciudad, potente en carretera, siempre elegante y exclu sivo. El Lancia Y-10 ha cambiado la actual concepción del auto móvil de prestigio. LA DIFERENCIA DE VIAJAR EN LANCIA Véanos en Auto-Vito Ctra. 'Valencia-Barcelona Km. 134,7 ó llámenos al Tel. 47 47 03 - BENICARLO Página ®
Benicarló Crónica, 13 d'octubre 1988 Miquel Alonso (II) «A Benicarló fan falta més ínstaMacions esportives» En aquesta sagena part de l'entrevista Miquel Alonso ens parla d'altres aspectes relacionáis amb el Fútbol, a més a més d'altres qüestions del món de l'Esport Local. - Ja que parles d'aixó quina política s'hauria de seguir per tal de treballar i aprofitar el Fútbol Base a Benicarló? • Sobre agóhi ha que dir que si no hi ha InstaMa cions és molt difícil que es puga treballar el Fútbol Base. Pensem que hi ha dos camps de fútbol, un habilitat per a la competició on juguem nosaltres, l'Infantil, el Juvenil i enguany jugará l'Aleví, i després está l'altre com el del Jaume I, llavors el Fútbol Base comencé a treballarse a les escoles, on cadascuna munta un equip que es portal per unes perso nes, juguen un Campionat Escolar i d'ahí es fa una retna d'on surten els alevins que poc a poc aniran pujant. El problema surt en el momentqueen uncampde bol han d'entrenar i jugar quatre equips, dificultant al mateix temps que estiga en condicions de poder jugar a Fútbol els diumenges. Ara bé jo cree que la base está en qué aquesta gent amb molt bona voluntat que porte el Fútbol Escolar, el Benihort, l'Aleví, l'infantil I el Juvenil parlen molt junts, intentant traure una mica de la sabiduría i l'experiéncia que tenen, buscant un treball en equip, d un equip que estiga coordinat perqué si no és així Página ® • \ \ W L prácticament no serveix per a res, ja que una tem porada et pot sortir molt bona pero si no hi ha cap continuítat poc profit poden traure del Fútbol Base. La importáncia és aques ta, el treball coordinat que estem portant amb el Benihort que a mi personalment m'haguera agradat que fóra més intens pero degut a les circumstáncies del primer equip encara no els he pogut donar una manera. Ja ho sentó molt pero s'ha d'entendre que fins no solu cione els problemes actuals del Benicarló per al Fútbol Base prácticament no tinc temps. - Quina opinió et mereix el Castelló després de no haver volgut cedir-vos cap deis seus jugadors? • El Castelló s'ha beneficiat de les males polítiques que s'havien portat fins ara, jo cree que per culpa del Benicarló ja que no hi havia cap lligam amb el Benihort i ciar fins l'any passat l'equip Júnior el portava el Benihort i com les relacions entre les dues Entitats eren dolentes, quan sortia un jugador amb una mica de talla se l'emportava el Castelló, i més si a canvi donava certa ajuda al Benihort aquest jugador se n'anava a Castelló. El que sí que ha cstat una vcrgonya per part del Cas telló i més quan personalment vaig parlar amb Messeguer, Chochi González i altres Directius del Caste lló i que el President va assegurar-me que faricn l'esforg de cedir-nos juga dors, van i a nosaltres no han ni intentat cedir cap jugador mcntre a equips de per ací com el Vinaros, i'Almassora, el Gabanes, etc. els han cedit dos o tres jugadors. Lógicament ens han deixat una mica de costat, per aixó a mi m'agradaria moltíssim que qualsevol jugador que está en Ter cera o en el Juvenil sortiguera fent una gran Campanya i que el Castelló vinguera a demanar-lo perqué aleshores seria una qüestió a tractar per donar-los una IIÍ9Ó d'orgull i de com fun cione un equip. Cree que el Castelló no s'ha portat bé amb nosal tres ja que no hi ha segurament cap població d'aquestes ais que ha cedit juga dors que haja aportat tres jugadors al juvenil de Pri mera Divisió com Guiller mo, Brio o Ildefonso, i que han defensat molt bé al Juvenil del Castelló i des prés amb nosaltres no han fet cap esforg per cedirnos dos o tres jugadors deis seus. - Parlant una mica de tot el que envolte el món de l'esport i sobretot al fútbol, com valores o quina importáncia li dones al paper de ¡'espon sor en el Fútbol d'aquesta Categoría? • El paper de l'esponsor en el Fútbol está molt ciar.
Benicarló Crónica, 13 d'octubre 1988 l'htcrvÁ, (A^ hi ha molta ncccssitat il cll perqué el F-utboi scmprc adoleix de la manca de treball de base i de pedrera, liavors a nivel! de Fereera són comptats els jugadors que des del Juvenil solen arribar al primer equip i per tant s'ha de buscar jugadors de fora de casa i aixó es car. Normalmcnt els clubs per la taquilla que recapten i peí nombre de socis que tenen és practicament impossiblc acomodar el pressupost que tenen a eixos jugadors que valen certs diners i poden donar certa talla d'equip ais clubs de Tercera Divisió. Ahí entra el paper de l'cspons'or, que és aquella persona o empresa que té alguns beneficis i pot dcsprés ajudar promocionant un equip, desgravant a Hisenda donant la possibilitat de poder ajudar a promocionar l'esport de la localitat. Avui dia tal i com está muntat l'esport, I'esponsor és imprescindible pero d'aquí quatre o cinc anys si es treballe bé la base on será important el paper de l'esponsor será en la mateixa base per fitxar entrenadors de categoría per tal que treballen amb el jove planter i d'on amb el temps puguen sortir juga dors de qualitat per a l'equip Sénior. La diferencia está en qué hi ha esponsors que es gas ten o donen a fons perdut dcu o dotze milions que cobreixcn la meitat del pressupost i d'altres el seu csfori; no arribe a tant. - Airan de certes declaracions de Gil sobre Landaburu i altres problemes entre jugadors i entrena dors, creus que és incompa tible estudiar i jugar a Fút bol dins d'aquesta Catego rí a? • Aquí el problema no és Tcstudiar o el treballar, el problema sorgeix en el moment que no hi ha una programado flexible, és a dir si jo haguera vingut ací dient «No, no tots a entre nar a les set i el que no puga no fitxe», lógicament ha guera creat problemes a la gent que a les set encara está treballant i l'empresa no els deixe sortir abans, liavors és el mateix amb el xiqüelo que ha d'anar-se'n a estudiar a Barcelona i només pot venir un parell de dies a entrenar a Beni carló, lógicament el que no pot fer-se és programar el treball de manera que un diga «No, no a aquests no els puc teñir», aleshores hem de fer, a partir de la situació d'eixos jugadors a nivel! familiar, económic, treball, etc., muntar els entrenaments a una hora que no perjudique a la majoria i després progra mar el treball complemen tar! per tal que no hi haja una sobrecárrega en els jugadors. Tot és compatible només cal conéixer al jugador i parlar amb ell. El jugador ha de ser obert amb l'entrenador per contar-li els seus problemes i que l¡ puga ajudar en tot alió possible. Havent una bona relació entrenador-juga dor-directiva no hi ha cap problema en aspectes com estudiar o treballar. - A nivell local quin paper creus que haurien de jugar Ies escoles esportives? • A mi em va estranyar molt, sobre tot després d'haver pariat molt amb gent vinculada al món de l'Esport, quan em van comentar la inexistencia prácticament d'Escoles Esportives Municipals. A Catalunya quasi tots els pobles tenen les senes Escoles Esportives Munici pals on l'Ajuntament busca // crarAiiAiiiA FREDERIC ZÜRCHER LAURENT GIROT C/. Juan XXIÍI. s/n. - Tel. 47 42 56 - BENICARLO una serie de subvencions en la Diputació o en la Generalitat complementant-les amb un pressupost del mateix Ajuntament per al funcionament d'aquestes Escoles Esportives. Lia vors busquen una serie de monitors que no cobren excessivament i un coordi nador especialitzat vetlle el seu treball. Els xiquets comencen a partir deis vuit 0 nou anys i durant cinc o sis están practicant tots els Esports fi ns que técnicament están capacitats per passar després a practicar l'Esport que més els agrade 1 s'adapte a les senes qualitats. Lógicament és un aspecte molt important perqué tenint unes perso nes que coneixen el que es porten entre mans, els xavals surten físicament i técnica més ben preparats i aixó fa que a partir de la quantitat pugan sortir una bona qualitat d'esportistes. - Quina opinió et mereíx el projecte de crear un nou Estadi Municipal amb condicions i més próxim al cen tre del poblé? • Personalment em va estranyar molt el canvi de lloc perqué quan estava jugant i entrenant ací ja es parlava que la finca on s'ha co p &5 ÜJ > m S PAVIMENTOS Distribuidor exclusivo para Castellón Norte SUMABE Carretera Cálig, 4 - Tel. 4730 14 BENICARLO Página ®
Benicarló Crónica, 13 d'octubre 1988 SOLO HASTA EL 31 DE OCTUBRE EN LA RED CITROEN , A'i Ahórrese 100.000 pesetas en la compra de su nue vo Citroen gasolina '90000 pesetas vehículos indus triales gasolinai. si lo financia a 2, 3 o 4 años a través de la Entidad de Financiación de Citroen. con una entrada de sólo el 10% Condiciones excepcionales al contado Aproveche esta magnífica oportunidad para comprar su nuevo Otroen Talleres FUENTES Agencia Oficial CITROÉN Nacional 340 - Km. 135'400 Tel. 47 17 41 - BENICARLO - ' '{.íví;. pjí A/ , kf Utl. ;¿ ',A ' Jf ' yP'M/' ' f. ''y