Un Geòleg en una festa d'amor i costesia : parlament del Mantenedor de la festa celebrada la nit del dimarts 11 de març de 1980 al Teatre Principal amb motiu del XXXVI Certamen Literario de les Festes de la Magdalena

VICENT SOS BAYNAT UN GEOLEG ENUNAFESTA D'AMOR 1 CORTESIA Parlament del Mantenedor de la festa celebrada la nit del dimarts 1. 1. de Mary de 1. 980 al Teatre Principal amb motiu del XXXVI «Certamen Literario») de les Festes de la Magdalena CASTELLO 1980 BIBLIOTECA DE CONTEMPORANIS.-XXXVI UN GEOLEG EN UNA FESTA D'AMOR 1CORTESIA VICENT SOS BAYNAT UN GEOLEG EN UNAFESTA D'AMOR 1 CORTESIA Parlament del Mantenedor de la festa celebrada la nit del dimarts 11 de Mare; de 1980 al Teatre Principal amb motiu del XXXVI «Certamen Literario» de les F estes de la Magdalena CASTELLO 1980 UNIVERSITAT JAUME I BIBLIOTECA 11111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111/11111111 10111003311297 Depósito legal CS. 573 -1980 Imp. Hijos de F. Armengot.-Enmedio, 21.-Castellón, 1980 A la Reina Senyoreta MARIA JOSE PEÑA MARTI que amb la seva extraordinaria bellesa, joventut iintel.ligencia, dona grandiositat ales lestes de la Magdalena i a la presidencia de la solemne sessió del «Certamen Literario», en súplica de que accepte aquesta dissertació, prova d'homenatge personal. REINA CORT D'HoNOR EXCEL·LENTISSIMES AUTORITATS TOTES SENYORES, SENYORS, AMICS, Siguen les primeres paraules meues des del més fons de l'anima, de coral ireverent homenatge ala Reina i a tota la seua Cort d'Honor per obligat precepte de ceremonial iper espontania irendida voluntat propia. Per ella mateixa, asoles, la bellesa de la Reina cantada pel poeta llorejat ila joventut esplendorosa que l'acompanya, enlluernen iemocionen, pero la emoció creix quan hom pensa que eixa presidencia d'honor en aquests moments representa aCastelló sancer i a totes les terres de les comarques integrades en la seua província. 9 Eixa presidencial cadira té un simbolisme d'enlairada representació; és la retafila continuada de tota la historia d'un poble; la palpitació, els batecs de la fon;a, de la vigorosa empenta de la vida actual; l'esperan9a d'un pervindre més gloriós encara. Reina, davant del vostre trono, d'un regnat efímer pero meravellós, me senc el més humil súbdit ien demanar-vos vostra real venia per a parlar, vos demane també benevolencia per a les meues paraules. Justificació Dec comen9ar dient que estic ocupant aquest lloc, de tanta responsabilitat per tres motius: Haver prestat acatament ala petició que em feren molts amics de prestigi local que no podia negar-me. Un que altre havien estat alumnes estimats meus en l'Institut. Altra raó, perque se tractava d'un acte íntim de Castelló, poble meu volgut i on estic vinculat; ialtre, per tratar-se d'un acte cultural, públic, de gran resso ino podia negar-me. 10 Parlaré en valencia Parlaré en valencia per que em sembIa és la llengua més apropiada ala festa. Si parlara en castella, ~ tal volta em resultara més facil l'expressió imillor lexic, pero vul1 parlar en el meu valencia de Castelló per que és la llengua que regís el meu pensament ila meua sensibilitat. Jo, castellonenc trasplantat fora de casa anys ianys, sense parlar valencia, no he deixat mai de pensar ide sentir en valencia. Així els noms deIs dies de la setmana, els deIs mesos, els deIs números... sempre els pense i els baralle amb la nostra llengua. En posar-me el escriure, moltes voltes, primer, ho pense en valencia, després, ho traduix al castelhL Vullc parlar en valencia per que la nostra llengua té paraules so1tes d'una fon;a expressiva tremenda, avoltes utitlizant-Ia asoles és millor que una llarga parrafada aclaridora. 1 si voleu expressar sentiments íntims, estats anímics, delicats, llavors, també té paraules d'una dol~or incomparable. 11 EL LEMA Sobre el tema atractar tinc llibertat d'es .. collir qualsevol qüestió d'interés cultural, pero jo no he volgut fugir del tema obligat; vaig a parlar de la Patria, de la Fe ide l'Amor de forma imanera com ho entén un home apartat deIs lirismes iaveat ala gelor de les ciencies. Parlaré primer de Castelló, capital, després de Castelló província. CA8TELLO CAPITAL El Castelló de la meua infantesa era molt menut, molt xicotet. Era un poble patriarcal, on tots ens coneixiem iestimavem. Era una sola familia. Aquell que jo he viscut era el Castelló de la placeta del Real, de la Salina; de l'aigua fresca del pou d' Aliaga, de la Fabrica; del molí de Farcha; del trinquet deIs bolos; la Peixcateria iel carreró de la Presó; el Portal de la Puríssima; el Descarregador; el pany de les Creus; ] 'Hort deIs corders... 12 to11s d'aigües salobres, un territori pantanós i d'aiguamolls. D'aquest temps és el guix de l'AIgepsar, del mas de Xiva, de Pina de Montalgrao, de Vilafermosa, de Vilamalefa. UN MAR GRAN Si mirem ala part septentrional de la província, comen<;ant per Penyagolosa iLlucena, seguint per la Plana, el Maestrat, els Ports de Morella, .Benifassa, totes aquestes zones formaven part d'un gran mar que omplia tot allo que hui és la gran depressió de l'Ebre. Comen- <;ava en el golf de Vizcaya ianava aparar al Mediterrani, per les províncies de Tarragona, Castelló iValencia. Comen<;a fa 190 mil'lions d'anys, en el període Jurasic, continuant fins el Cretacic. No hi ha qui haja vist aquell mar. No hi havia homens ala Terra. Pero qualsevol que viatge en auto per la carretera de Morella, que se pare al peu de les trinxeres deIs cingles i que mire aterra podra arreplegar petxines, caragols, eri<;os, corals, espines de peixos, tot petrificat, fossils. Tot testimoni d'aquell mar. Mirant les roques de les parets podrem afirmar: ací hi havia una platja, ací es troba un fort oleatge d'una voramar; ací el fons d'alta mar; per ací passava un riu... En comen9ar el Cretacic una part d'aquell territori es torna terra ferma fa 136 mil·lions d'anys. Fon una epoca en la qual visqueren abundosos reptilsgegantins, sargantanes, sardajos, dragons, cocodrils, tots animalsde grandaria gran. El Iguanodon, per eixemple tenia cinc metres d'altaria; altres, 10 metres de llargs. Hi es trobaven Suaropodos, Ornitopodos, Dinosaunos. Cap home ha vist eixos animalsvius, pero si anem aMorena, ala partida del Beltran, a Vallibona, al paratge de Les Clapises imirem aterra trobarem ossos d'aquests reptils: costelles, vertebres, pates, ossos de cuixes, dents, maxilars, trossos de calaveres... LA FORMACIO DE LES MUNTANYES Aquest mar es va secar. El fons va pujar a poc apoc fins la superficie de l'aigua. 20 Forces tremendes de la Terra van comen<;ar aespitjar-ho tot contra el cantó oriental de la meseta castellana; en la línia de contacte comen<;a aformar-se una rebava, unes arrugues, uns plecs, que foren les muntanyes iles serralades. Aparegué una ringlera de muntanyes, la Cordillera Iberica, que des de Santander baixa, fins el Mediterrani itravessa la nostra província. Testimoni de la empenta és el muntanyam d'Espada, Penyagolosa, Ares, More1la, Val1ibona, Benifassa. 1més prop les serres de Borriol, les Serretes, el Tossal Gros, el Racó del Curto, etcetera. Orogenia Alpina, fases pirenaica isavica. Foren tan fortes les pressions en Espada, que unes muntanyes s.' empinaren damunt d'altres, superposant-se ipresentant un espectacle grandiós, com en Santa Barbara de Pina, Alts de la Pastora, Eslida, Puntal d'Artana, Puntal de Vilavella. Per tot aixo aquesta serra és tan llarga itan penyalosa iempinada. D'a<;o fa 36 mil·1ions d'anys. Més tard va seguir el naiximent de la serralada Betica iles illes Balears. Pressions vingudes des de l1evant, des de les Balears arribaren fins Castelló, orogenia Alpina, fases betica, estírica, 21 quartejant totes les terres fent molts clavills i modificant la fesomia de tot el país. En fiuixejar les pressions, part de les terres feren assentament i se badaren deixann grans escalons iclavills formant el cos de les futures serralades. Les terres de llevant caigueren baix la mar iaparegué la línia de costa actual. D'aquesta epoca són les direccions de les muntanyes del Desert, Agul1es, Borriol, Vilafarnés, Alcala de Xivert, Alcocebre. Els clavills que llavors es formaren, entraren tan fondos en la terra que van facilitar la erupció volcanica de les illes Colurnbretes, Olot, Cofrentes, Alboran. EL PERIODE QUATERNARI Després de tot a90 la província va quedar com ara, poc més poc menys. Erem ja al període Quaternari. El clima era calent ihumit al comen9ar. Ho sabem per que aleshores vivien en aquesta epoca en la província el Rinoceront, el Lleó, ros. En VilaveIIa s'hi troben ossos de tots els animals esmentats. 22 Després vingué una epoca de fred, l' epoca glaciar. Llavors aplega l'home ala nostra província, comen9ament de la prehistoria fa uns 2, 3, mil·lions d'anys. LA HISTORIA HUMANA 1de la Geologia als temps Quatemaris passem, insensiblement ala Historia humana. En la província de Castelló contem amb una pila de documents que demostren la grandesa del seu passat. Hi trobem una pila de monuments. Cadascuna epoca de la nostra Prehistoria i de la nostra Historia esta representada per algun testimoni eixemplar. El Paleolític per les pintures rupestres del barranc de la Valltorta en Tírig; les del barranc de Gasulla, terme d'Ares. El Neolític, el coure, el bronze, per la cultura del vas campaniforme, amb nombroses troballes en molts indrets. L'Edat del ferro, la cultura iberica pels testos de ceramica que es troben per tot arreu, en especial les inscripcions caligrafiques iberiques 23 " l.J / .... :,,' .. V gravades en pedra, com les de Cabanes, oen fulles de plom, com les de l'ülivaret del camí de la Mar ialtres; documents de gran trascendencia científica. De la colonització romana tenim els testimonis de les inscripcions !latines,· les romanalles deis camins ivies, les columnes mil·liars iper sobretot l'arc roma de Cabanes, bella decoració que ha donat nom al pla de l'arc. DeIs visigots ideIs bizantins no tenim res ala provÍllcia, al menys que jo sapia. Foscors de l'epoca ivida curta pel sur de les terres valenClanes. DeIs moros queden molts testimonis. Viviren ales nostres terres segles isegles dedicats al conreu de la terra. Deixaren rastres en regadius, construccions hidrauliques, costums... il'enfilan de paraules, de toponíms que enriqueixen el nostre idioma donant nom als rius, muntanyes, pobles que conservem encara iutilitzem arreu. Després de la dominació arabiga aplega el Cid, després en Jaume el Conqueridor, els principis de la nostra historia iel fet trascendental que estem commemorant. 24 LA PATRIA FISICA Tot el que hem dit és el passat de la patria, el passat planetari iel passat historie del nostre poble, pero la patria físicament té una realitat palpable. La patria són els barrancs dantescs de la Tinen9a que en navegar per ells esbalaeix la for9a que els ha enfon9at. Són les plataformes de les muntanyes del Turmel1, amés de mil metres sempre, formats les més voltes pels lloms deIs anticlinals. Són patria les moles de Morella, Benassal, Ares del Maestre, de roca viva que han quedat penjades en seure les terres circumdants. Són patria el molIó de Penyagolosa, les crestes d'Espada, els massissos d'En Garcera, el Bartolo, les AguIJes, la Plana, la Marina des d' Almenara aVinaros. Són patrialaconca del riu Palancia, Navaixes, Sogorb, Xerica, les costes de Ragudo, ien elles eixe parlar castella-aragonés, tan viu, tan musical, pIe de gracia ide galania. Davant de cadascun d'aquests indrets devem quedar-nos parats, pensar, reflexionar mental25 ment per reconstruir tots els cataclismes del passat que els produiren. Són patria entranyable els po bIes enganxats als cims de les muntanyes, llurs habitadors, els masovers, el raonar tranquil de la gent, els modismes iles dites que acaronen els nostres sentits. Anar per la nostra terra és un plaer gran, sense comparació, és sentir la patria en carn viva en el més fons de l'anima. LA PATRIA SENTIMENTAL En el concepte de la patria hem vist entren les muntanyes, el paisatge, la historia, pero entra també la part purament sentimental, la part més gran, la purament sentimental, la part afectiva, la part humana. Entra la familia, els amics, les cases dels poblats, el carrer, els velns, les costums. El sentiment de patria esta arrelat al més fons de lanima. Si se viu en la patria, en la mateixa terra de la patria se la disfruta isaboretja sense donar-se compte, quasi amb indiferencia, pero quan se viu fóra iallunyat de la 26 patria és quan més se la estima, més se la desitja imés se la sent al fons de lanima. Si hi ha per mig inconvenients materialsde vida oinconvenients d'altra mena que impedixen acostar-se ala patria, al poble, llavors és quan més creix el daler il'afany d'abrae;ar-Ia. De prop ide lluny tot lo que té la patria és bo, tot és do le;, és un món únic, pero quan se viu fora sempre se sent foraster, sent hom que no esta en sa casa. Es com si estigués ingravid, com si estiguera hom en l'aire, no esta segur, és un estrany que es troba perdut. Pero quan apleguen moments d'estar asoles ide recapacitar ide dir-se hom a sí mateix: jo sóc de Castelló, jill de Castelló., llavors, estigues on estigues, brota una fore;a gran, que te fa restar tranquil, segur, felie;. Quan s'arriba de fora i es xafa l'empedrat del carrer iel brancal de la casa propia tot el cos retomba d'emoció id'alegria. Quan de tard en tard se torna al poble jse'l veu creixer, una gran satisfacció ens envaeix, sembla que qui creix és un mateix, que es fa més gran. 27 LA FE Segons un concepte generalitzat tindre fe és creure en l'existencia de quelcom exterior, potent irector. Pareix que la fe és una condició que va unida ala propia naturalesa de 1'home. Pero el concepte no es uniforme, més bé és molí complexe, és molt variable en la manera de manifestar-se. Així en primer lloc podem parlar de la fe de l'home primitiu, de la fe intuitiva, de la fe de l'home que davant de les grans forces natural s, deIs trabucaments, de certs aconteximents, es queda disminuit, esbalait, desamparat icrida, es desganyita per aque li ajuden. Es la fe que naix del seu primitivisme mental ide les seues necessitats reals; d'un desvaliment físic en sentir-se tot sol idavant d'una for<;a mental, d'una necessitat mental que no el deixa respirar. Esta classe de fe es manifesta de moltes maneres, segons els pobles de que es tracta, distribuIts en el temps ien l'espai. Esta la fe del místic, dotat d'una senbilitat fonda, extraordinaria, hiperestesica que el transporta iti permet viure submergit en un món 28 En l'home tenim l'amor maternal, l'amor filial, el conjuga1, el social. En tots s'hi troba projecció d'afecte, de compenetració. AMOR UNIVERSAL Si hi ap1iquem al món aquest concepte de l'amor tal volta s'hi troba també ales especies anima1s; ien les conjuncions que trobem ales flors per agenerar iperpetuar-se; i a les fussions de les mo1ecu1es junyint-se sempre, 10 mateix per donar al fi les substancies químiques; i a l'agrupació d'aquestes per donar sempre les formes matematiques, de sorprenent bellesa de les especies minera1s. Semb1a exagerat comparar aquests fenomens de la Natura1esa en l'amor? Així com al poeta se l'hi permet que revole la imaginació per donar-nos imatges arrub1ides de fantasia, devem deixar que un científic puga volar pels núvo1s ideixar-Io fantasejar per una volta, ja que l'amor regix idirigix a tot el món. 35 L'AMOR SOCIAL Hi ha l'amor social, l'amor entre els homens de les col·lectivitats, entre els pobles. L'amor que fa durable la vida social. Si no hi haguera amor entre els homens, els pobles no hi podrien existir. Mirem el desgavell que ara esta passant el món: tots barallant-se, tots renyint, volent dominar iaixí ve la falta d'amor social. EXEMPLE D' AMOR SOCIAL Un gran exemple d'amor social és aquesta festa nostra que hi estem cel·lebrant. Esta concentració castellonenca d'amor col·lectiu. Esta festa que ens ompli d' orgullo Ens reunim ací esperonats per una for9a que ens du atots, 1'amor, l'amor que cadascú de nosaltres sent per totes les nostres coses. Ens reunim per la necessitat que teninl d'unirnos tots plegats en un abra9 molt fort, materialitzant la nostra personalitat social. Eixa alegria del carrer és el desbordament del nostre amor. Aquesta concentració de Hum ide joventut, en la que estem ara, és la mate- .36 rialització de l'amor aCastelló. Aquest Castelló que s'ha fet massa gran,' nodrit per una immigració persistent ibenvinguda que de repent queda diluida en la massa general i se fa castellonenca. Aci no hi ha forasters, tots som de Castelló. LA PERSONALITAT DE CASTELLO IDE LA PROVINCIA Jo crec que les festes iaquesta concentració cultural deuen aprofitar-se per amantindre viva la personalitat de Castelló ide la seua provincia. Deu basar-se en la fussió de dos extrems: deIs valors reals del nostre poble ien la nostra llengua. D'una banda en la Historia, en la Economia, en la Cultura, en la vida real, actual: el corpus de la personalitat. De l'altra banda en mantindre d'una manera permanent, total la vida iel conreu de la llengua, l'anima de la personalitat. Aquesta compenetració donara for9a al nostre poble com unitat. 37 NECESSITAT DE LA LLENGUA PROPIA La nostra parla deu ser el fil invissible que lligue fort la nostra personalitat ials nostres pobles. Deu ser l'aglutinant que pegue atots com aunitat, c,om aunitat social ben definida. No oblidem que la comarca del Palancia parla aragonés, pero esta unida anosaitres per la historia comuna iper consegüent per l'altra llengua nostra, una fon;a fonda iantiga, entranyable, no debades la nostra procedencia fonamental és l'Aragó. En valencia parlaven els que vingueren del Castell Vello EIs que transformaren els aiguamolls del Palmeral de Borriana en terres d'horta ben ufanes iverdes, productives. En valencia parlen els nadius de les nostres comarques. En valencia parlem en Castelló. Mentrestant seguim parlant en valencia tots els estadants de les comarques ens estimaran germans, fills d'una mateixa família. Units per un vincle patrimonial de tots. Si deixarem de parlar valencia, de po ble a poble, ens trobariem estranys, restariem indefinits, diluits, perduts, sense saber qui somo 38 Quedariem anulats, despersonalitzats, cada u seria ude tants. Si abandonarem la nostra llengua trencariem les arrels del nostre passat, fariem tralció atots els valors i a totes les congoixes deIs nostres avis. Castelló per amantindre la seua personalitat iper poder estar unit ales comarques deu seguir parlant en valencia. CONFORMACIO DE LA PERSONALITAT Jo crec que es deu estudiar amb curaidevoció la personalitat de Castelló ide la Província, estimant-Ia una sola unitat. Recolzant-se en el contingut de la seua Historia, de la seua Economia, de la seua Cultura formar un estat de conciencia col·lectiva. Estudiar els seus problemes i el seu pervindre. Aquest estudi deuen fer-Io, amb serietat, les entitats locals iels homens capacitats que tenim en Castelló. Se té que fer un model acabat de la nostra entitat social. Estem en vespres no molt llunyants d'esdevenidor amplissims l'autonomia del País Valen39 cia. Castelló deu tindre les solucions preparades imai eixir del pas amb improvisacions, com s'ha fet altres tantes voltes. Deu resoldre-ho amb encert. La personalitat de Castelló deu tindre allo que de veres li corresponga, ni més ni menys. Castelló deu procurar no quedar-se clavat, immobilitzat, com una inutilitat. No oblidem que ésser valencia és un privilegi, un honor. Mai obliden que Valencia, Castelló iAlacant, el país sancer, va naixer amb absoluta independencia. En Jaume 1d'Aragó, en fundar el Regne de Valencia, el va fer naixer tot independent, sense cap lligassa. El nostre país no el va unir ni aAragó ni tampoc al Principat. Funda una Valencia lliure, uns valencians lliures, sense cap dependencia. Els arabs que vivien ací i es rendiren ales hosts de Jaume 1; els jueus, així com els catalans, aragonesos ifrancesos que vingueren aaquestes terres, tots plegats passaren aser valencians, res més que valencians. D'aquella barreja de races iprocedencies deriva el fet de les nostres comprensions recíproques; la nostra tolerancia, la compenetració. 40 Eixes són les característiques ivirtuts del poble valencia. LO QUE ES CASTELLO Moltes voltes hom se pregunta: Que és Castelló? Qui és Castelló? A on esta Castelló? Podem contestar: ací esta Castelló; a90 que estem veent és Castelló. Un poble unit en amor ala terra, als seus moradors. Castelló tot 1'any aparentment despersonalitzat, indiferent, enfeinassat, quan arriba la Madalena pren conciencia de la seua personalitat i es llan9a al carrer pIe d'emoció. L'espectacle d'aquests dies és sorprenent, grandiós: romeria, cavalcada, bous, festes i aquest acte lluminós, expressió pública de la seua cultura. La romeria ala Madalena és única; la hem viscuda el diumenge. Des de la capital al castell vell, embolics imés embolics de castellonencs arrublixen tots els camins idreceres. La falda de l'ermita era un atapit de persones clafint d'alegria. La cridoria iel color no hi temen parió. 41 Aon anava tanta gent? Que movia atota aquella gentada inacabable? Tot allo no era altra cosa que la conciencia col·lectiva d'un poble en un esclat d'amor. La Madalena és una festa de germanor patriotica, de fe en la realitat del nostre poble, d'amor entranyable entre tots nosaltres. FINAL Reina: Amparat per la bellesa vostra ila de tota la Cort d'Honor que vos rodeja iacompanya aquesta nit de goig igalania, de concentració extraordinaria iexquisita, castellonenca, he tratat d'exaltar la patria nostra, referir-me ala fe humana iproclamar la excel·lencia de l'amor col·lectiu del nostre poble. En aquesta nit de vostre regnat meravellós, arrublit d'il·lusions jovenívoles, jo, el darrer deIs vostres vassalls vos rendix emocionat acatament ipleitesia. Regina, Cort d'Honor, autoritats, amlCS: De tot cor moltes gracies. 42 PARLAMENT DEL MANTENEDOR DE LA FESTA CELEBRADA LA NIT DEL DlMARTS 11 DE MARC;: DE 1980 AL TEATRE PRINCIPAL AMB MOTIU DEL XXXVI «CERTAMEN LITERARIO» DE LES FESTES DE LA MAGDAlENA IS'ACABÁ D'IMPRIMIR A CASTBLLÓ DE LA PLANA, ALS OBRADORS DELS FILLS DE F. ARMENGOT, EL OlA 24 DE SETEMBRE FESTA DE NOSTRA SENYORA DE LA MEReE DE L' ANY 1980 (,:r"r>' :t \ ~ 1z , l ( ,