Entalla romana trobada a Santa Bàrbara (La Vilavella)

Entalla romana trabada aSanta Barbara (La Vilavella) JOAN VICENT CAVALLER RAQUEL CASAL GARCIA Fou descuberta de manera casual durant el mes de marg de 1976, essent dipositada al Museu Municipal de Borriana, on es troba actualment. El jaciment roma del cim de la montanya de Santa Barbara fou detectat en 1924 per Francesc Esteve Galvez.! O' aleshores enga ha segut bastant visitat, havent proporcionat fins ara nombrosos fragments escultórics en marbre ocaliga, fragments de sigil·lata hispanica, monedes i 6 inscripcions votives -dissortadament sens la dedicatória ala divinitat-, que corroboren I'impressió de que ens trobem davant les runes d'un santuari indígena que assolí una certa importancih.2 Les monedes, juntament amb I'estudi deis materials ceramics, ens donen per aquest jaciment una cronología provisional que aniría des de el ± 30 d. C. fins ales acaballes del segle IV. L'aparició de pedres gravades en jaciments hispanorromans del País Valencia no es excessivament freqüent. Ala regió de Castelló sois coneixem -a part d'un grup de 12 gemes aparegudes 'a la Moleta deis Frares de Forcall3una entalla trobada aLa Balaguera (La Pobla Tornesa), representant un sérvol junt aun arbre. DESCRIPCIO Jaspi roig anglés. Forma ovalada. Cara superior plana irevers convexo Vores bisellades. Mides: 11 x 7'1 x2'7 mm. Superficie perfectamente polida. Conservació óptima. Mart amb Ilanga itrofeu, conegut amb els noms de Mars Gradivus, Mars Tropaiphoros oMars Juvenis otambé com una variant del Mars U/tor.4 Mart caminant sobre la punta deis peus cap aI'esquerra; el cap iles cames de perfil, la resta del cos lIeugerament girat vers la dreta. En el tórax quatre enfonsaments corresponents ales costelles. Porta un trofeu cap enrera, recolzat' en el muscle dret, ien la ma esquerra una Ilanga tirada al capdevant. Nu, amb un drap als voltants de la cintura, amena de subligaculum, els extrems del qual cauen al vent. En el cap un case amb cimera. L1ínea de base. El tipus de Mart representat en aquesta entalla es un deis més populars dintre la glíptica romana. Picard 5I'identifica amb el Mars Juvenis -deu imberbe iamb case, vestít 1. C. DOMINGO, J. VICENT, M. C. BARCElO, La Vi/avella, Valencia, 1977, pago 151 ¡ss. 2. P. RI POllES, Sinopsis de Epigrafia Latina Castellonense, en Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonense 3, 1976, pags. 265-266. 3. Un famoso arqueólogo [Serra Rafols] informa sobre la Moleta de Forcall, en Programa de festes de Forcall, 1966. \ 4. P. STRACK, Untersuschungen zer Kaiselinchen Munzprag, I p, 90 ss. 5. CH. PICARD, Les origenes du trophée romain, París, 1957, pags. 127 ¡ss. 328 J. VICENT, R. CASAL 6. S. REINACH, Repertoíre Statuaíre, 11, pago 180, n.o 7i pago 183, n.o 5. 7. SOGLlANO, Pítture dí Pompeí, 617, Roma, 1949. 8. WOELCKE, Correspondence HeJleníque, 32, 1908, pago 170 (n.o 182 en el Museu de Sussa ien Delos Bj. 9. S. REINACH, Repertoíre de Relieves 111, pago 107, 1. 10. Alguns exemples en Mattingly, Coíns 01 the Roman Empíre, vol 111, lIam. 10, n.o 17; lIam. 16, n.o 5, 49/8; vol. 11, 24/8, 34/7, 39/8; vol. V, 23/9, 41/15; vol. VI, lIam. 12, n.o 358, 14/409. 11. El jaspi roig es utilitzat massivament a partir del S. 11. 12. SENA CHIESA, Gemme del Museo Nazíonale dí Aquíleía, Aquileia, 1966, pago 62. tan sois amb un subligaculum, especie de cinyell amb faldons flotants, iportant un trofeu sobre el muscle esquerre iuna llanca en el dretque apareix en una moneda de Vale. rius Flaccus encunyada al voltant de I'any 100. Moltes estatues reprodueixen aquest mateix tipus, algunes de les quals pareixen provenir de capelles militars.6També el trobem representat en pintures,7 en lIuernes 8i en el sarcofag de C. Bellicus Natalis.9Pero on la seva representació es més nombrosa es sobre monedes imperials, on porta els noms de Mars Ultor, Mars Conservator, Mars Victor, Mars Augustus, Mars Invictus iMars Pater. 1O Per confrontació monetal, pels seus paral·lels en glíptica així com pel material utilitzat 11 podem datar aquesta entalla amb una cronología· ampla que abracaría tot el segle 1I ila primera meitat del segle 111 d. C. L'estil del gravat podem encaixar-Io dintre del que Sena Chiesa 12 denomina "Officina de la linee Grosse". Quant al taller que el produí no estem en condicions d'entreveure-I, encara que creiem que no es tracta pas d'una peca d'importació. Al Museo Arqueológico Nacional hi ha una ametista amb aquest tema; es la n.o 269 del cataleg de la tesi doctoral d'un de nosaltres (R.C.). Alguns paral·lels en el camp de la glíptica: S. Reinach, Pierres gravées, Paris, 1895, lIam. LXII. -Gori, Museum Florentinum 11, Ilam. LVIII, 2-3; LlX, 4. - G. Lippold, Gemmen und Kameen des Altertums und der Neuzeit, Stuttgart, 1922, lIam. 7,1. - H. B. Walters, Catalogue o/ the engraved gems and cameos, greek, etruscan and roman in the British Museum, London, 1926, 159, 1423, 1428. - M. Cardozo, Pedras de aneis, romanos encontrados en Portugal, Rev. de Guimeraes, Vol. LXXII, núms. 1-2, 1962, pp. 155-160 (n.o 28). - A. Fossing, Catalogue o/ the antique engraved, gems and cameos, The Thorwaldsen Museum, 1929, 101, Ilam. 8, 577, 578 i Chiesa, Gemme del Museo Nazionale di Aquileia, Aquileia, 1966, 150, Ilam. XII, 221-223.- 1682. - G. Richter, Engraved gems of the romans, Phaidon, 1971, 37, 103. - G. Sena M. Gramatopol, Les pierres gravées du Cabinet numismatique de I'Academla Roumaine. Collec. Latomus, Vol. 138, 1974, lIam. IX, 186, 189, 190.-A. G. D. 13, München, 91, Ilam. 252, 2699, 2701. -A. G. D., Gottingen, 103, lIam. 45, 199-201, Branschweig, 19, lIam. 5, 35-37. -A. G. D. IV, Hannover, 160, lIam. 101, 784, 5, 6, 7, 265, lIam. 192, 1424; 25 i 26. -A. G. Wien, 80, lIam. 30, 176. - M. Henig, The Lewis Collection o/ Gemstones, Oxford, 1974, 16, lIam. 70-74. I l --------