Genética aplicada a la producció d'animals

ANY XV-NUM. 2 15 FEBRER 1931 II II AGRICULTURA I RAMADERIA DIES DE SORTIDA: EL 15 DE CADA MES UN SOL NÚMERO: 1 Pesseta DISECTOR: M. ROSSELL I VILARSUBSCRIPCIÓ: BARCELONA, ANY: l'les 9 FORA: Ptu. 10 KSTUANCIKR: I'ICI. 11 La genètica aplicada a la producció d'animals [hi resum i un comentari E N el Congrés Internacional de Medicina Veterinària celebrat l'any passat a Londres, el prof. A. Pirocchi, Director de l'Estació experimental de Zootecnia anexa a l'Institut reial superior agrícola de Milà, presentà una comunicació el títol de la qual serveix per a encapçalar aquest article. Passem a traduir el resum de dita comunicació : «Les regles mendelianes no es poden aplicar en general en el domini zootècnic, i no es pot acceptar sense reserves les concepcions neomendelianes sobre el fenomen hereditari, per les següents raons : »i. Les races d'animals domèstics tenen quasi totes un origen mestís. Es comprendrà per aquest fet el que esdevindrà respecte el comportament hereditari de caràcters alelomòrfics, àdhuc practicant el monohibridisme. La determinació de la puresa de la raça abans de fer els creuaments, podria, quant més, realitzar-se si es tractés de caràcters morfològics molt simples (forma de la cresta, particularitat de la pigmentado, etc.) en petits animals molt prolífics. Però, en el cas de caràcters fisiologies quantitatius (aptitud a la producció de llet, carn, etc.) en els grans animals de fecunditat limitada, es troben obstacles quasi invencibles. »2. L'autofecundació dels productes F1, F2... és reemplaçada en els animals domèstics per l'amfimíxia. D'ací la dificultat de reconèixer els individus DD i DR, que presenten el mateix fenotip. Teòricament, es podria resoldre la dificultat fent l'anàlisi genètica de la descendència. Però aquest anàlisi no és pas fàiil en el bestiar gros, per raó de certes causes que traven la determinació de la puresa de raça i sobre les quals l'autor passa a seguit a manifestar. »3< El petit nombre de productes que els animals domèstics donen cada any constitueix una de les més serioses dificultats : operant en pocs individus és rar .trobar relacions numèriques mendelianes i fins pot donar-se el cas que els productes neixin tots amb el caràcter dominant o, més excepcionalment, recessiu. »4. Cal un gran nombre d'animals per a obtenir individus presentant combinacions constants de diversos caràcters, puix que les investigacions han demostrat que, en aquest cas, els individus purs són en relació al total dels individus d'experiència com i : 16 per a la combinació de dos caràcters ; i : 64 per a tres caràcters ; 1 : 256 per a quatre caràcters ; 1 : 1.048.576 per a deu caràcters, i i : i trilió per a vint caràcters. »5La llargada del cicle biològic dels animals domèstics agreuja aquestes causes. Per a determinar la puresa dels individus per a creuar i fer l'anàlisi genètica de la descendència d'animals unípars, de llarga gestació, de fecunditat limitada, a vegades caldria més d'un segle. »6. En els animals domèstics és difícil la definició i la identificació de caràcters, sobretot pels caràcters quantitatius d'interès zo-eeonòmic (pes, conformació, aptitud lletera, etc.) La independència d'aquests darrers, a cauisa de llur complexitat i perquè són sempre correlatius d'altres caràcters, no sempre són demostrables. »7Iva concepció factatorial, tot agreujant fortament la teoria mendeliana, ha augmentat les dificultats d'aplicar-les als animals. «Caràcter» i «factor» no són més que mots, però 110 22AGRICULTURA 1 RAMADKRIA explicacions. Soni lluny d'arribar a una ínter pretació plausible de les coses mitjançant la suposició de l'existència de factors i de... factors modificadors d'altres factors! «8. Els neomendelians localitzen el patrimo ni hereditari en fls cromosomes. Cal, però, tenir compte del i itoplasniíi, com ho prova l'he Min i.i citoplasmàtica de Correus i la presència de substàncies grup-especffiques en c-ls glòbuls • Tol i reconeixent que, gràcies als estudis dels mendelians i dels neomendelians, molles qüestions fisiològiques i de la descendència apareixen menys obscures que abans, l'autor entén que encara s'ha d'experimentar molt en el dilatat caní]) de la biologia, abans d'arribar a estatuir afirmacions serioses des del punt de vista pràctic.» Molt cus plau que un aootècnic de la vàlua i 'l'KHKA A MÍKTAI ProféSSof Voitcllitf Pl'of, Pifoec/U, Prof. Ih'fhawhrr, Pt'of, RosSlil roigs de l'home, com ni hi major part de cèl·lules fixes del eos i en els espermatozoides. A més, cal tenir compte de les condicions en les quals es realitza el desenvolupament, com ha estat proval per estudis de la sexualitat dels batracis. »<). Les imitacions que apareixen bruscament i les quals es declaren a seguit hereditàries, no s'expliquen pas pel que afecta a llur etiologia. Aquestes mutacions embulleu l'aplicació de la icona mendeliana. »io. I,a gimnàstica funcional dels diversos aparells a la qual deuen sotmetre's els animal:, per a millor utilitzar-los constitueix en cara un obstacle per a la justa interpretació dels resultats de les experiències de genètica. En efecte, no es sabria determinar hi part que d'aquests resultats es deu a l'herència i la que és deguda a la gimnàstica funcional. representació del prof. Pirocchi hagi presentat en el Congrés internacional de Londres una cocomunicació que expressa el valor de la genètica en zootecnia, la qual servirà principalment pei ;i posar en guarda molta gent i entre elles bas> tants zootècnics, tan entusiastes amb la genètica com indiferents i hostils als coneixements d'herència i de variació que es posseïen abans de l'aparició del nii·iidclisiuc. Hem de confessar que nosaltres, sense deixar de reconèixer la importància que la genètica ti en herència cu general, no hem cregut mai que els mètodes d'aquesta nova ciència poguessin tenir en la zootecnia el seu camp adequat, En la nostra càtedra sempre hem manifestat l'opillió cu el sentit que acabem de parlar. En ni.1.: publicàrem un petit llibre destinat a l'ensenyament postal, titulat «I,a Reproducció i l'Herència en el bestiar», on respecte la AGRICULTURA I RAMADERIA qüestió que ens ocupa, dèiem com resum en el petit espai que dedicàvem al niendelisme : «En les espècies unípares, en els grans animals, èquids i bovins, les lleis de Mcndel no hi troben, ara per ara, aplicació. Notem de passada que la majoria de casos de creuaments el mestís porta caràcters de les races representades per son pare, i que les observacions d'herència preponderant, que es podrien prendre com primera generació filial en herència mendeliaua, són veritablement excepcionals. Recentment, John Gowen, de l'Estació d'Agricultura del Maine (EE. UU.), realit/à investigacions en bestiar boví sobre niendelisme. La conclusió de dit autor és que encara no es pot afirmar res i que les experiències s'han de continuar. Per autoreferència podem dir que el professor Wilson, de Dublin, manté actualment un criteri com el que s'acaba d'exposar, però afirmatiu pel que es refereix a la producció de llet. En resum, el niendelisme, a part de la precisió que aporta als fenòmens hereditaris, respecte a qualques espècies vegetals i animals, constitueix un esquer per a la investigació dels poblemes de l'herència, donant a aquesta branca de la biologia una activitat insospitada.» L'any següent d'haver publicat aquest llibre tingué lloc a Barcelona el Congrés Mundial d'Avicultura, en el qual assitiren activament els nostres col·legues Declnunbre, Voitellier i Pirocchi. Era natural que en les nostres converses zootècniques es parlés de genètica, i en ella jo vaig manifestar el criteri que sostenia. Diem tot això perquè ja és hora que es reaccioni contra la genètica. L'estudi de l'herència ide la variació no progressarà gaire posant en joc elements figurats representatius. Partidaris del mecanicisme, creiem que aquests estudis poden, orientant-los en altres sentits, trobar explicacions en consonància amb la doctrina positivista. N'hem donat un exemple amb la nostra tesi de l'atavisme. M. ROSSELL I VILAR La mutualitat contra la mortalitat del bestiar a França A França l'assegurança mutua contra la mortalitat del bestiar està establerta en tres graus diferents : 1. En la seva base, la cèl·lula inicial ; la caixa mútua local que ha d'estar constituïda almenys per set membres. 2. Les caixes regionals o departamentals de reassegurança, que agrupen les caixes locals. J. Les caixes nacionals, que agrupen les anteriors. Dic caixes nacionals perquè n'hi ha dues que depenen de dos organismes diferents : una de la Societat d'Agricultors de França i una altra de la Federació Nacional de la mutualitat i cooperació agrícoles. Les caixes regionals, en nombre de més de trenta, estan afiliades a una o altra d'aquestes caixes nacionals. Funcionament d'una mútua local. - ÍIs un principi per tothom admès la necessitat de fundar mútues locals de petita circumscripció. La visita de les quadres i vaqueries, la valoració del bestiar, la constatació del valor moral dels seus adherents, no pot fer-se niés que entre agricultors d'un mateix poble. Kstà fixat per la legislació francesa que el valor de les primes de segur no poden ésser inferiors al i'25 per 100 per al bestiar boví, 2 per 100 per al cavallí i 4 per 100 per al bestiar porcí. En les mútues locals afiliades, per exemple, a la regional del Sud-est, tenen establertes les següents primes : Preu bàsic 1 '50 % 2'50 % vSobreprimes especials : Risc de mort a causa del part ©'30 0*30 Especial per comarques que sofreixen forta mortalitat o'io 0*20 Valors superiors de : 5.000 francs pels èquids 4.000 francs pels bòvids o'io per cada fracció de 1.000 fr. Treballs en boscos i altres treballs especials . . 1*50 % 0*20 %